Més content que un gínjol

Significat, origen, traducció a altres idiomes

Significat de més content que un gínjol

Estar més content que un gínjol vol dir estar molt alegre, d’allò més cofoi. També trobem l’expressió en les formes Estar més trempat que un gínjol i Estar més eixerit que un gínjol. Trobem també la variant Eixerit com (o més eixerit que) un pèsol.

Més content que un gínjol
Més content que un jínjol
Content com un gínjol
expressions catalanes

Exemples de més content que un gínjol

Amb aquestes sabates italianes, està més content que un gínjol.

No les tenia totes, però des de que han tingut la filla, està més content que un gínjol.

A aquell noi tan altívol
li ha tocat la loteria.
Ara, més content que un gínjol,
vol fer vida amb la pubilla.
Però ella li ha dit que no,
que ja se’n pot buscar una altra,
que no viurà del seu or,
sino de la seva traça.

Origen

L’origen de l’expressió és incert, però sembla que els catalans tenim certa tendència a considerar que els fruits petits (com els pèsols o els gínjols) fan goig i, per tant, són alegres. Bé, en general atribuïm característiques positives a les coses petites… Recordem la cançó infantil de l’astronauta (altrament coneguda com “El meu coet”): “Sóc petit però eixerit”, o la dita “Al pot petit hi ha la bona confitura” (que, per cert, podeu trobar en aquest bloc)… I què dir del Patufet!

ginjoler ~Més content que un gínjol
Ginjoler (Ziziphus jujuba)

Gínjol ve del llatí vulgar zizulu o djinzulu, variants del llatí ziziphum, i aquest, al seu torn, del grec zízyphon, que té el mateix significat, amb influx de noms de plantes similars, com el grèvol (en llatí acrifulum) i la ginebre (en llatí jiniperus).

El ginjoler (Ziziphus jujuba) és un arbust o arbre petit de la família de les Rhamnaceae. És originari de la Xina tot i que es conrea en diversos països de la conca mediterrània des de temps immemorials. El seu fruit, el gínjol, encara que menut, és comestible i es cull a la tardor.

Pronunciació de Més content que un gínjol

Més content que un gínjol en anglès

En anglès tenim unes quantes expressions equivalents. Potser la que ens agrada més és Happy as a clam at high tide (literalment, “content com una cloïssa en marea alta”, tot i que la part de “at high tide”, és a dir, “en marea alta”, se sol elidir). També existeix la variant “Happy as a clam at high water”. La idea que sotsjau és que les cloïsses es poden alimentar millor i també costen més de capturar quan la marea és alta.

cloïssa
Happy as a clam

També tenim l’expressió “Happy as a lark” (literalment, “content com una alosa”). Una alosa és un ocell. L’origen de l’expressió estaria en el cant alegre que emet aquesta au.

Més content que un gínjol en anglès

A partir d’aquí tenim més de 300 variants o expressions sinònimes. Per anomenar-ne unes quantes: “As happy as can be” (tan feliç com es pot estar); “Like a dog with two tails” (com un gos amb dues cues); “On cloud nine” (al núvol 9), “As happy as a sandboy” (tan content com el noi de la sorra); o una un xic més brutota, “Happy as a pig in shit” (content com un porc en la merda), “Happy as Larry“… Realment els porcs tenen una fama que no es mereixen. Fent clic aquí podeu trobar més de 300 sinònims anglesos d’aquesta expressió.

Més content que un gínjol en francès

En francès tenim l’expressió “Heureux tel un coquillage” (literalment, “feliç com una closca”), “Gai comme un pinson” (literalment, “alegre com un pinsà”), “Être heureux comme un pape” (literalment, “feliç com un papa”) o “Heureux comme un poisson dans l’eau” (literalment, “feliç com un peix a l’aigua”). Si ens saps més, no dubtis a enviar-les a la secció de comentaris.

Més content que un gínjol en francès

Més content que un gínjol en alemany

En alemany tenim el modisme ” Sich freuen wie ein Honigkuchenpferd/Schneekönig” (literalment, “Alegrar-se com un cavall (fet) de pastís de mel/rei de neu), “glücklich und froh wie der Mops im Haferstroh” (literalment “feliç i feliç (com el pug a la palla de civada)”). També trobem la versió “glücklich wie ein Fisch im Wasser” (literalment, “feliç com un peix dins l’aigua”) i “glücklich wie die Made” (literalment, “feliç com un cuc”…). Si en sabeu d’altres, sisplau envieu-los a la secció de comentaris més avall.

Més content que un gínjol
contenta
feliç

Més content que un gínjol en italià

En italià, com en el cas del castellà, tenim “Felice come una pasqua” (literalment, “feliç com una pasqua”). També tenim l’expressió “felice come un buddha” (literalment “feliç com un buda”)

Més content que un gínjol en èuscar (basc)

En èuscar tenim ” txoriak baino pozago” (literalment, “més content que els ocells”).

Txoriak baino pozago ~Més content que un gínjol en basc èuscar

Més content que un gínjol en gaèlic escocès

Curiós, en gaèlic escocès, l’expressió és “cho sona ri bròg ” (literalment, “content com una sabata”).

Més content que un gínjol en gaèlic irlandès

En gaèlic irlandès tenim Cchomh sásta le píobaire” (literalment, “més feliç que un gaiter”)

Més content que un gínjol en neerlandès

En holandès o neerlandès tenim “gelukkig als een mossel” (literalment, “més feliç que un musclo”).

gelukkig als een mossel
Més content que un gínjol em holandès, neerlandès

Més content que un gínjol en portuguès

Molt curiós també l’equivalent portuguès: “Mais feliz que pinto no lixo” (literalment “més feliç que un pollet a les escombraries”). No ens pregunteu el per què; ens imaginem moltes maneres millors de ser feliç, però és clar, vist des de la nostra posició antropocèntrica.

Mais feliz que pinto no lixo ~Més content que un gínjol en portuguès

Més content que un gínjol en romanès

En romanès, com en el cas del francès, diuen “fericit ca o scoica“, (literalment, “feliç com una closca”).

Més content que un gínjol en castellà

En castellà tenim expressions com “Más contento que unas pascuas” (literalment, “Més content que unes pasqües”*); “Feliz como una perdiz” (literalment, “Feliç com una perdiu”*); “Feliz como una lombriz” (literalment, “Feliç com un cuc de terra”*… curiós, se’ns acudeixen altres formes de vida aparentment més joioses, però qui sap…) o “Contento como unas castañuelas” (literalment, “Content com unes castanyoles”*) * Traduït per a les companyes i companys de la Catalunya Nord.

Més content que un gínjol en castellà
Més content que un gínjol en espanyol

Estem més contents que un gínjol per la teva visita. Recorda que aquí hi trobaràs expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor fort, tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!

D’on ve el pa amb tomàquet?

Origen, recepta i preparació. Com fer un bon pa amb tomàquet (en català, anglès i francès).

Ens en fem creus, però a l’estranger la gent encara es resisteix a untar el pa amb tomàquet (opcionalment també all), i afegir-li oli d’oliva i sal. Hem vist horroritzats com tallen el tomàquet en rodanxes i el posen sobre el pa. Però no, així no! Com és possible que aquesta tradició encara no l’hàgim sabut exportar? Hi ha un autèntic abisme entre el pa sol i el pa amb tomàquet — o amb tomata, com diuen a Lleida i al Gironès. Catalans, uniu-vos en aquest lloable propòsit i ensenyeu a la reta del món com fer un bon pa amb tomàquet . Ajudeu-los a veure la llum!

Oda al pa amb tomàquet
Cal que sigui un requisit,
per acompanyar un bon àpat,
no oblidar el toc exquisit,
d’afegir un bon pa amb tomàquet.
Poseu-li all, si voleu,
amb sal i oli d’oliva
i en pocs segons gaudireu
d’una experiència divina.
Tocat del Bolet

Origen del pa amb tomàquet

El tomàquet va arribar a Europa provinent d’Amèrica al segle XVI. A Catalunya, ja existia el pa amb oli, al que de vegades se li fregava un all, i que era anterior a l’arribada del fruit vermell.

Algunes fonts diuen que el “pa amb tomàquet” és una variació del pa amb oli d’oliva, un àpat que es troba a la cuina mediterrània de l’antiga Grècia. De fet, el segle XVII Jaume Olivier ofereix en un llibre de receptes un “panbolibo” (pa amb oli d’oliva extra). Però no és fins el segle XVIII que la gent comença a menjar tomàquets suculents d’Amèrica del Sud. El 1884 apareix el primer esment escrit del pa amb tomàquet, que, segons la referència, tindria els seus orígens en les antigues granges catalanes. Per no tirar pa ranci, es van estendre tots els ingredients del pa amb tomàquet per fer-lo més tendre i més deliciós. Per altra banda, altres fonts diuen que el “pan tumaca” era en realitat un menjar típic dels treballadors murcians que van venir a ajudar en la construcció a Barcelona. Es diu que aquells homes havien cultivat tomaqueres als camins que conduïen a la seva feina. De totes maneres, les referències escrites semblen indicar que el pa amb tomàquet va nèixer a l’àmbit rural català.

Nèstor Luján, (periodista, escriptor i gastrònom) sostenia que la primera referència escrita de pa amb tomàquet és del 1884 — és a dir, dos segles després de l’arribada del tomàquet a Europa!— i s’hauria creat a l’àmbit rural en un racó indeterminat dels països catalans, en un moment d’abundància de tomàquets, que sembla que, entre d’altres usos, s’aprofitaven per a estovar el pa sec.

El pa amb tomàquet es va idear dos segles després de l’arribada del tomàquet a Europa!

El tomàquet és un fruit comestible originari d’Amèrica. Va arribar a Europa el segle XVI. Creix de la tomaquera, És àcid, rodó, de pell vermella, llisa i brillant, amb la polpa molt sucosa i unes llavors petites, groguenques i planes. Conté vitamines A, B1, B2, B3, B6, C, K i E i nombroses sals minerals, com potassi, clor, fòsfor, calci, sofre, magnesi, sodi, ferro, coure, zinc, iode, cobalt, manganès, crom , níquel i fluor, entre d’altres

Al començament, el pa amb tomàquet es menjava amb una arangada a sobre i es feia amb pa de pagès. Avui dia es fan servir tipus molt variats de pa i s’acompanya amb tota mena d’embotits, a part de peix, amanida o carn a la planxa o rostida.

Com es fa un pa amb tomàquet com cal?

Però abans d’evangelitzar la resta del món en la preparació i consum d’aquesta senzilla meravella, cal dominar la tècnica per elaborar tan gloriós àpat:

Per fer un pa amb tomàquet per a llepar-se’n els dits, necessites:

1 pa de pagès de 1/2 kg
4 tomàquets madurs
sal
oli d’oliva
all

Preparació: Talla el pa de pagès en llesques i torra-les, per les dues bandes, al forn o a la torradora. Un cop torrades, refrega l’all (opcional) i després refrega els tomàquets per una banda de la llesca, fins que quedi ben vermella. Finalment, posa-li sal i oli d’oliva per sobre. Bon profit!

Com fer un bon pa amb tomàquet

Expliquem-ho també en anglès perquè ens entenguin fora:

Pa amb tomàquet en anglès

En anglès podem dir Catalan Tomato Bread, Bread with tomato o també la versió més aclaridora (tot i que no del tot completa) Bread rubbed with tomato. Vegem un vídeo en anglès:

Catalan tomato bread ~Explicació en anglès
Catalan tomato bread

Pa amb tomàquet en francès

En francès podem dir Pain Catalan o Pain à la tomate. Vegem un vídeo en francès sobre com fer pa amb tomàquet:

Ja posats, expliquem-ho en un meme en francès:

Pain Catalan à la tomate ~ Explicació en francès
Pain Catalan à la tomate

Fins aquí el post dedicat al pa amb tomàquet. Però no sense abans emmarcar l’oda al pa amb tomàquet de tocat del bolet!

Si t’ha agradat aquesta publicació sobre el pa amb tomàquet, et pot interessar també:

Bon profit, doncs! Gràcies per visitar Tocat del Bolet. Esperem que la publicació hagi estat del teu interès. Recorda que en aquest bloc hi trobaràs altres tradicions curioses com El caganer o Sant Jordi, dites, refranys i expressions il·lustrades i traduïdes d’allò més nostrades, com per exemple fer el cor fort, tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes publicacions!

De pa sucat amb oli

Significat, origen, exemples i traducció a altres idiomes

Significat

Diem que quelcom o algú és “de pa sucat amb oli” quan volem indicar que és de poca qualitat, no gaire important o de poca vàlua. Un objecte podria ser també de nyigui-nyogui o de fira (qui no ha sentit mai “és una escopeta de fira”!?). Per cert, a l’empordà trobem la forma “de pa xucat amb oli”.

Origen

Sembla que l’expressió es refereix a la senzillesa de l’àpat (pa sucat amb oli), que no és res de l’altre món, més aviat poca cosa.

Exemples

Un país amb presos polítics i artistes exiliats, té uns valors democràtics de pa sucat amb oli.

Si en lloc de lliure comerç,
hi ha un oligopoli,
això és un liberalisme
de pa sucat amb oli.

Un karateka de pa sucat amb oli:

De pa sucat amb oli en anglès

En anglès disposem de l’adjectiu “third-rate” (literalment, “de tercera categoria”). També, en funció del context, tenim “petty” (aquest més aviat vol dir “poca cosa”, “poc rellevant” ), “small time“, “of little importance” o fins i tot “B-list” . Per exemple: He is a scrounger of little importance (“és un lladregot de pa sucat amb oli”). En anglès també tenim l’expressió “two-bit” (especialment als EUA). Per exemple: You’re trembling, you two-bit hero! (“estàs tremolant, heroi de pa sucat amb oli!”). Finalment, tenim “of rags” , per exemple “thief of rags” (“un lladre de pa sucat amb oli”) i “sixpenny” (sispenics, així, tot junt, com a adjectiu).

De pa sucat amb oli: Third-rate, small time, B-list, two-bit, of rags, sixpenny.

De pa sucat amb oli en francès

Podem traduir de pa sucat amb oli al francès com “de pacotille” . El terme “pacotille” es refereix als temps del comerç d’esclaus, i ve de l’espanyol “pacotilla”. La pacotilla designava una mercaderia, generalment de molt baix valor, que els colons intercanviaven per aconseguir esclaus. També tenim l’expressió “À la petite semaine” , per exemple “Un arnaqueur à la petite semaine” (literalment, “un estafador de pa sucat amb oli”). També tenim “de bas étage” (literalment, “de baix nivell”), per exemple “Un delinquant de bas étage” (“un delinqüent de pa sucat amb oli”). Finalment, segons el context també podríem dir “de petite envergure” (“de petita escala”).

De pa sucat amb oli en alemany

En alemany tenim els mots “zweitklassiger” i “drittrangig” (que volen dir “de segona/ tercera classe o categoria”, vaja, “de pa sucat amb oli”).

De pa sucat amb oli en italià

En italià podem dir “da quattro soldi” , per exemple “Un avvocato da quattro soldi” (“Un advocat de pa sucat amb oli”); també podem dir “(di qualità) scadente, di terz’ordine” (literalment i respectiva, “pobre, de tercera classe”).

Un advocat de pa sucat amb oli / Un avvocato da quattro soldi:

De pa sucat amb oli en castellà

En castellà, per dir “de pa sucat amb oli” tenim “de poca monta” , “de tres al cuarto” o “de pacotilla” . Per exemple, “un orador de poca monta” (literalment, “un orador de pa sucat amb oli”), “un escritorzuelo de tres al cuarto” (literalment “un escriptoret de pa sucat amb oli”). De pacotilla també existeix en francès (vegeu origen a l’apartat relatiu a l’idioma francès).

Gràcies un cop més per visitar Tocat del Bolet, que ja sabeu que no és un bloc de pa sucat amb oli! Recordeu que aquí hi trobareu expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor fort, tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!

Fer el cor fort

Significat, exemples i traduccions a altres idiomes.

Significat de fer el cor fort

Fer el cor fort vol dir que cal afrontar amb coratge i fermesa els moments difícils o desagradables.

Fer el cor fort
expressions típiques catalanes
modismes

Exemples

La pèrdua de la seva dona ha estat un cop dur per a ell, però ara cal fer el cor fort.

Si totes van mal dades,
Si no tens gens de sort,
i flaqueges, de vegades,
és quan cal fer el cor fort.

Fer el cor fort
expressions típiques catalanes
modismes
Fer el cor fort

Fer el cor fort en anglès

En anglès podem dir “(to) bite the bullet” (literalment, “mossegar la bala”). “Mossegar la bala”, és a dir, “fer el cor fort” és suportar una situació dolorosa o desagradable però inevitable. La frase va ser registrada per primera vegada per Rudyard Kipling en la seva novel·la de 1891 “The light that failed”. Sovint s’afirma que deriva històricament de la pràctica de tenir un pacient amb una bala a les seves dents com a forma de fer front al dolor extrem d’un procediment quirúrgic sense anestèsic, encara que les proves de si ve de mossegar una bala en comptes d’una corretja de cuir dur són més aviat escasses. També pot haver evolucionat a partir de l’expressió dels temps de l’Imperi britànic “mossegar el cartutx “, que ve de la rebel·lió Índia de 1857. Formes alternatives en anglès serien “(to) grit one’s teeth” (literalment, “serrar les dents”), “(to) muster the courage” o “(to) gather the/one’s courage” (literalment, “reunir coratge”). També es pot dir “What can’t be cured, must be endured” (que literalment vol dir “El que no es pot curar, ha de ser suportat”, però que es podria traduir com “al mal temps, bona cara”).

Fer el cor fort
expressions típiques catalanes
modismes

En anglès fins i tot podem utilitzar el phrasal verb “(to) muster up” . Per exemple: She mustered up all her remaining willpower (literalment “va treure tota la seva voluntat”).

regals en català
ampolles

Fer el cor fort en francès

En francès direm “Serrer les dents” (literalment, “serrar les dents”).Per exemple “Il faudra juste que tu serres les dents, il n’y a rien d’autre à faire” (Hauràs de fer el cor fort, no s’hi pot fer res). Alternativament, es pot dir “trouver le courage de faire [qch]” (literalment, “Trobar el coratge de fer quelcom”) o fins i tot “Prendre le pire avec le meilleur” (que vol dir agafar el millor del pitjor).

Fer el cor fort
expressions típiques catalanes
modismes

Fer el cor fort en alemany

En alemany diríem “die Kröte schlucken” (literalment, “empassar el gripau”). És una expressió que també existeix en altres idiomes. Alternativament, es pot dir també “in den sauren Apfel beißen” (que vol dir “mossegar la poma agra”)

Fer el cor fort en alemany die Kröte schlucken
die Kröte schlucken

Fer el cor fort en italià

En italià, es pot dir “farsi cuore” (literalment, “fer el cor”), i, com en el cas del francès i el portuguès, podem dir “stringere i denti” (literalment, “serrar les dents”). També existeixen les expressions “Ingoiare il rospo” (literalment, “empassar-se el gripau”) i “Fare buon viso a cattiva sorte” (literalment, i aquesta ens agrada molt, “treure el millor de la mala sort”).

Fer el cor fort
expressions típiques catalanes
modismes

Fer el cor fort en portuguès

En portuguès, com en francès i italià, direm “Cerrar os dentes” (literalment, “serrar les dents”).

Fer el cor fort en castellà

En castellà tenim l’expressió “Hacer de tripas corazón” (literalment, “fer dels budells, cor”*). Una expressió alternativa seria “Al mal tiempo, buena cara” (literalment, “Al mal temps, bona cara”*) * Traduït per a les companyes i els companys de la Catalunya Nord.

Fer el cor fort
expressions típiques catalanes
modismes

Fins la propera! Feu el cor fort, que aviat tornarem. Mentrestant, recordeu que en aquest bloc hi ha expressions tan nostrades com tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda. Fins aviat!

Altres modismes i expressions típiques catalanes:

Embolica que fa fort
Ficar-hi cullerada
Clar i català
Peix al cove
Panxacontent
Fa un fred que pela
Perepunyetes
Fer Mans i mànigues
Fil per randa
Partir peres
Posar fil a l’agulla
Pots pujar-hi de peus
Anys i panys
(No acabar de) Fer el pes
Ser un patata
D’on no n’hi ha, no en raja
Dormir com un tronc
Destapar la caixa dels trons
Una de freda i una de calenta
Modismes amb animals
Escampar la boira
Més content que un gínjol
De pa sucat amb oli
Fer el cor fort
Guanyar-se les garrofes
O caixa o faixa
Pixar fora de test
Hi ha roba estesa
Fer cara de pomes agres
S’ha acabat el bròquil
Oli en un llum
Fer el préssec
Bufar i fer ampolles
Sopar de duro
Tastaolletes
El més calent és a l’aigüera
Treure de polleguera
Somiar truites i somiatruites
N’hi ha per a llogar-hi cadires
Arribar i moldre
Figues d’un altre paner
Bon vent i barca nova!
Estar tocat del bolet

Guanyar-se les garrofes

Significat, exemples, expressions equivalents en anglès, francès, alemany, italià i castellà

És una expressió equivalent a guanyar-se la vida o guanyar-se el pa*. Generalment implica treballar dur per a mantenir-se financerament. Es diu sovint — tot i que no necessàriament— en contextos en què cal treballar, malgrat que no vingui especialment de gust, per a poder mantenir-se econòmicament. *Ja veurem que l’expressió “guanyar-se el pa” apareix en molts idiomes.

guanyar-se el pa guanyar-se les garrofes

Origen

Si bé és cert que les garrofes s’han utilitzat gairebé sempre per a alimentar el bestiar, en temps de penúries (com va ser la postguerra), hom recorria a les garrofes com a font d’aliment. A tall de curiositat, antigament, s’havia emprat les garrofes seques amb fins medicinals, com a diurètics. La garrofa és el fruit del garrofer (en llatí Ceratonia siliqua), un arbre baix, de tronc gruixut i de fullatge permanent de la família de les cesalpiniàcies, del grup de les lleguminoses.

garrofer
Garrofer

Exemples

Me’n vaig a treballar. Algú ha de guanyar-se les garrofes en aquesta casa! Tu continua jugant al Grand Theft Auto… I a veure si madures una mica, que tens 45 anys i una família per mantenir.

El Dropshipping és una forma molt novedosa de guanyar-se les garrofes. Tu et dediques a promocionar la teva web i a fer comunitat, i els proveïdors envien directament a casa dels clients els productes que han comprat al teu web.

Ostres, nano, no fots res,
de fet, només filosofes,
però amb el ser o no ser,
No et guanyaràs les garrofes….

ampolles en català
regals en català

Guanyar-se les garrofes en anglès

En anglès diem “(to) earn one’s crust” (literalment, “guanyar-se la crosta”) o “(to) earn one’s living” (literalment, “guanyar-se la vida”). “(to) earn one’s crust” la trobem sobretot en anglès britànic. També tenim l’expressió “(to) bring home the bacon” (literalment, “portar el bacó a casa”). Altres maneres de dir-ho en alglès són “(to) pay the bills” (literalment “pagar les factures”) o “(to) pay the rent” (literalment, “pagar el lloguer”). Per cert, en anglès, garrofa és “carob”.

to earn one's crust to bring home the bacon in Catalan

Guanyar-se les garrofes en francès

En francès podem dir “gagner sa vie” (literalment, “guanyar-se la vida”), “gagner son pain” (literalment, “guanyar-se el pa”), “Faire bouillir la marmitte” (curiosament vol dir “fer bullir l’olla”, però amb el significat de guanyar-se els aliments) o “Mettre du pain sur la table” (literalment, “posar el pa sobre la taula”). També trobem una expressió molt similar a l’anglesa (to) earn one’s crust, que és “gagner sa croûte” (literalment, “guanyar-se la crosta”), que és una variant de guanyars-se el pa. “Faire bouillir la marmitte” és una expressió familiar francesa que s’origina a principis del segle XVI, on l’al·lusió a l’olla simbolitza el menjar, la supervivència diària i, més concretament, el mitjà per assolir-la. Per cert, en francès, garrofa és “caroube”.

Faire bouillir la marmite en catalan

Guanyar-se les garrofes en alemany

En alemany podem dir “(seine) Brötchen verdienen” (literalment, “guanyar-se el pa”) o “sich seinen Lebensunterhalt verdienen” (sich en el cas datiu), literalment “guanyar-se la vida”.

guanyar-se les garrofes en alemany

Guanyarse les garrofes en italià

En italià podem dir “guadagnarsi da vivere” (literalment “guanyar-se la vida”).

guanyar-se les garrofes en italià

Guanyar-se les garrofes en gaèlic irlandès

En gaèlic irlandès diríem “do chrústa a thuilleamh” (literalment, guanyar-se la crosta”, o “do chuid a shaothrú” (literalment, “guanyar-se la vida”).

Guanyar-se les garrofes en castellà

En castellà, a part de “ganarse la vida“, podem dir “ganarse el pan“, “ganarse las lentejas” (literalment, “guanyar-se les llenties”) o fins i tot “ganarse los garbanzos“(literalment, “guanyar-se els cigrons”). Per cert, en castellà, garrofa és “algarroba”.

guanyar-se les garrofes en castellà
Ganarse las lentejas en catalán

Recordeu que en aquest blochi ha expressions tan nostrades com tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda. Fins aviat!

Altres modismes i expressions en català:

Embolica que fa fort
Ficar-hi cullerada
Clar i català
Peix al cove
Panxacontent
Fa un fred que pela
Perepunyetes
Fer Mans i mànigues
Fil per randa
Partir peres
Posar fil a l’agulla
Pots pujar-hi de peus
Anys i panys
(No acabar de) Fer el pes
Ser un patata
D’on no n’hi ha, no en raja
Dormir com un tronc
Destapar la caixa dels trons
Una de freda i una de calenta
Modismes amb animals
Escampar la boira
Més content que un gínjol
De pa sucat amb oli
Fer el cor fort
Guanyar-se les garrofes
O caixa o faixa
Pixar fora de test
Hi ha roba estesa
Fer cara de pomes agres
S’ha acabat el bròquil
Oli en un llum
Fer el préssec
Bufar i fer ampolles
Sopar de duro
Tastaolletes
El més calent és a l’aigüera
Treure de polleguera
Somiar truites i somiatruites
N’hi ha per a llogar-hi cadires
Arribar i moldre
Figues d’un altre paner
Bon vent i barca nova!
Estar tocat del bolet

O caixa o faixa

Significat

Molt semblant a “A per totes” i “o tot o res”… Diem “O caixa o faixa” quan volem intentar quelcom amb totes les nostres forces, assumint les conseqüències que se’n derivin. També s’utilitza quan hem de prendre una decisió definitiva.

Origen

“O caixa o faixa” s’atribueix al general Prim, que es diu que proclamava aquestes paraules durant la guerra de Tetuan just abans de batre’s en combat per a donar-se ànims. Faixa es refereix al prestigi que dóna la faixa de general i caixa al taüt; és a dir: o glòria o mort.

General Prim

Exemples

La situació era insostenible i extremament injusta. Els negaven els drets més elementals. Al final van decidir que “o caixa o faixa”: no acceptarien més abusos ni trampes dels opressors i tirarien pel dret*.

*Passatge referit als cimarrons jamaicans 😉

“o caixa o faixa!”,
va exclamar,
tot just abans de comprar
tot l’estoc de rebaixa.

Caixa o faixa
dites catalanes
modismes catalans
de perdidos al río en català
expressions catalanes
expressió catalana

o caixa o faixa en anglès

En anglès, en funció del context, podem emprar l’expressió “all or nothing” (literalment, “tot o no-res”),

“Take it or leave it” (literalment, “agafa-ho o deixa-ho”), que es deixa anar per expressar que l’oferta que s’ha fet no és negociable.

També, i sempre segons el context en que es digui, podem utilitzar l’expressió anglesa “In for a penny, in for a pound” (literalment, “dins per un penic, dins per una lliura”). És molt semblant al “De perdidos al río” castellà. L’origen d’aquesta expressió ve de quan detenien un lladre, i aquest considerava que com que igualment l’arrestaven, ja posats, era millor que ho fessin per una suma gran que per una quantitat petita, així que, millor era robar una quantitat important i que fos el que Deu vulgui . Una expressió similar en anglès és “As well Hanged for a sheep es a lamb” (literalment, “tant és que et pengin per una ovella que per un xai”). Una altra expressió anglesa, que es podria traduir com “a per totes” seria “(to) go the whole hog“.

Encara una altra expressió que podem utilitzar, aquesta més americana, és “Fish or cut bait” (literalment, “pesca o talla l’esquer”), que vol dir “para de vacil·lar i actua o déixa-ho córrer”.

Anglès americà

Finalment, cal referir-nos a l’expressió “Geronimo!” que alguns paracaigudistes americans exclamen abans de saltar i, per extensió, que alguna gent proclama abans de saltar des d’una gran alçada.

o caixa o faixa en francès

A part de la recurrent “Tout ou rien” (literalment, “o tot o no-res”), en francès, l’expressió més semblant és “Advienne que pourra!”.
S’invoca quan la decisió està presa, passi el que passi.

Prové de la fórmula   “Fais ce que tu dois, advienne que pourra”  (que ve a dir, “fes el que hagis de fer, el que hagi de passar, ja vindrà”). Una frase semblant és “Les dés sont jetés” (literalment, “els daus s’han tirat”), que deriva de la frase llatina “Alea jacta est” * (la sort està decidida).

* també escrit Alea iacta est o Allea jacta est

Encara tenim una altra expressió francesa que podem emprar segons el context: “Quand le vin est tiré, il faut le boire” (literalment, “Quan el vi s’ha vessat, cal prendre’l”). És a dir, ja que hi som, fem-ho.

Per últim, tenim l’expressió “À prendre ou à laisser” (literalment, “prendre o deixar”), molt semblant al “take it or leave it” anglès.

o caixa o faixa en alemany

En alemany es diu “Alles oder nichts” (literalment, “o tot o no-res”). També, en funció del context, podem dir “Friss oder stirb” (literalment, “o ho agafes o ho deixes”). I finalment podem dir “Wer A sagt, muss auch B sagen” (literalment, “Qui digui A, també ha de dir B”).

o caixa o faixa en italià

En italià direm “Tutto o niente” (literalment, “o tot o no-res”).
També, en funció del context, podem dir “prendere o lasciare” (literalment, “o ho agafes o ho deixes”)

o caixa o faixa en portuguès

En portuguès direm “tudo ou nada” (literalment, “o tot o no-res”). També podem dir “Perdido por cem, perdido por mil, perdido por um, perdido por mil” (literalment, “perdut per cent, perdut per mil, perdut per un, perdut per mil”).

o caixa o faixa en xinès

L’equivalent xinès de és “一不做,二不休” (literalment, “o no ho facis o no paris mai” )

o caixa o faixa en castellà

En castellà, a part del recurrent “todo o nada” , segons el cas, es pot traduir per la famosa “De perdidos al río” (literalment, “de perduts al riu”) i també, en funció del context, per la menys coneguda “Herrar o quitar el banco” (literalment, “errar o treure el blanc”). També tenim, sempre segons el context, “O lo tomas o lo dejas” (literalment, “O ho agafes o ho deixes”), “A por todas” (literalment, “a per totes”) o “Qué sea lo que Dios quiera” (literalment, “Que sigui el que Déu vulgui”) o “La suerte está echada” (literalment, “la sort està decidida”)*

o caixa o faixa en castellà
* Traduït per les companyes i els companys de la Catalunya Nord.

O caixa o faixa, o et quedes per visitar altres entrades d’aquest bloc o… fins una altra! 🙂 Això sí, si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua cada cop més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!

samarretes en català

Refranys sobre el mes de maig

Refranys sobre el mes de maig

El mes de maig

El maig, que té 31 dies, és el cinquè mes de l’any en el calendari gregorià. Comença amb el dia del treballador, l’1 de maig. La maragda és la pedra que simbolitza el mes de maig.

Per a la majoria dels països, el “Dia del Treball” està vinculat all Dia Internacional dels Treballadors, que té lloc l’1 de maig. Alguns països varien la data real de les seves celebracions de manera que les festes es produeixin un dilluns proper a l’1 de maig.

La maragda és un mineral de color verd brillant. Es fa servir com a gemma, i és molt valorada perquè és l’única gemma de color verd que cristal·litza. És la pedra que simbolitza el mes de maig.

Símbols del zodíac de mes de març

Els simbols del zodíac d’aquest mes són taure (del 20 d’abril al 21 de maig) i bessons (del 22 de maig al 22 de juny).

Origen

Sembla que el nom del mes de maig ve de la deesa grega Maia, que els romans identificaven amb la Bona Dea. Se celebrava un festival en honor seu durant aquest mes.

mes de maig
Hermes i la seva mare Maia, detall d’una àmfora àtica. anys 500 a. C., Staatliche Antikensammlungen.

Refranys sobre el mes de maig

Pel maig, cada ia un raig. Translation into English: “In May, a water jet every day”. Traduction vers français: “En mai, un écoulement d’eau chaque jour”.
Abril plujós, maig ventós. Translation into English: “Rainy April, windy May”; Traduction vers français: “Avril pluvieux, mai venteux “
Maig, juny i juliol qui no pesca sardina és perquè no vol. Translation into English: “He who doesn’t fish sardines in May, June and July is because he doesn’t want to.”. Traduction vers français: “Celui qui ne pêche pas des sardines en mai, juin et juillet, c’est parce qu’il ne veut pas”.
Maig calent i humit, fa el pagès ric. Translation into English: “May hot and humid makes the farmer rich”. Traduction vers français: “Peut chaud et humide rend le fermier riche”.
Maig arribat, hivern acabat. Translation into English; “May has arrived, winter is over”. Traduction vers français: “Mai est arrivé, l’hiver est fini “
regals en català
tasses

Refranys sobre el mes de maig en anglès

April showers bring May flowers (literalment, “Les pluges d’abril porten les flors de maig”)
Marry in May, rue for aye (anglès antic, més o menys ve a dir “Si et cases pel maig, acabaràs mal parat”)
The cuckoo comes in April, and stays the month of May; sings a song at midsummer, and then goes away (literalment, “El cucut arriba a l’abril i es queda al mes de maig; canta una cançó en ple estiu i després se’n va”)

Refranys sobre el mes de maig en francès

En mai, fais ce qu’il te plaît. (literalment, “Al maig, fes allò que et plagui”)
Mai sans rose, rend l’âme morose. (literalment, “Mes sense rosa, fa que l’ànima sigui fosca”)
La rosée de mai, fait tout beau ou tout laid. (literalment, “La rosada de maig és tot bonic o tot lleig”)

Esdeveniments del mes de maig

Primer diumenge del mes: Dia de la mare
1 de maig: Dia internacional dels treballadors

Anècdotes del mes de maig

Anecdotari mes de maig

Un mes de maig de 1859 es van inaugurar els primers Jocs Florals del Principat de l’època a la ciutat de Barcelona.

També un mes de vaig París es va declarar l’estat d’excepció pels greus incidents provocats per la revolució estudiantil del Maig francès del 68.

Famosos nascuts el mes de maig

EL filòsof Karl Marx, l’astrofísic J. Allen Hynek, l’ex futbolista David Beckham o els actors George Clooney i Dwayne Johnson van néixer un mes de maig, com també:

Salvador Dalí (pintor)
Olga Xirinacs Díaz (escriptora)
Joan Margarit (poeta i arquitecte)
Camilo José Cela (escriptor)
Andrés Iniesta (futbolista)

Recorda que en aquest bloc podràs trobar durant tot l’any expressions tan nostrades com tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda. Fins aviat!

Fer pont

Fer pont en anglès, francès, alemany, italià, castellà, basc, gallec…

Significat

Quan un dia festiu cau en dimarts o dijous, és una pràctica comuna de les empreses i l’administració pública convertir dilluns o divendres en no laborables i donar a tots i totes un cap de setmana de tres o quatre dies, normalment molt ben rebuts.

Això es coneix com “fer pont”. Quan un dia festiu designat -com de vegades passa per les festes de la Mercè a Barcelona- cau en dimarts o dijous, la gent es refereix a tot el període de vacances com, en aquest cas, el pont de la Mercè.

La definició de fer pont és, per tant, aprofitar per “fer festa” algun dia intermedi entre dues festes o immediat a una.


En català, “pont” (en aquest sentit de dies festius) sol anar precedit dels verbs fer, agafar (-se), i anar (-se’n) (de), és a dir: fer pont, agafar-se pont i anar-se’n de pont, amb significats semblants però amb subtils diferències. Fer pont implica que estàs gaudint d’uns quants dies de vacances o festius, agafar-se pont vol dir que et reserves aquests dies disponibles per gaudir-los com a dies festius, i anar-se’n de pont vol dir que te’n vas de la teva ubicació habitual (poble o ciutat) cap a una altra per passar aquests dies.

L’expressió “fer pont”, és un sintagma verbal. Un sintagma és una paraula o grup de paraules que constitueixen una unitat sintàctica i que compleixen una funció determinada respecte a altres paraules de l’oració. Un sintagma verbal té com a nucli o element principal un verb.

“Fer pont” en altres idiomes

Fer pont en anglès

(to) take a long weekend

Com traduir aquesta expressió tan “idiomàtica” a l’anglès? Podem utilitzar l’expressió “long weekend” per referir-nos al pont com a “conjunt de dies festius oficials + dia /es festiu /s que ens prenem de més”, ja que aquesta seria, encara que no perfecta, la traducció més aproximada. Així, “fer pont” en anglès seria “(to) take a long weekend” .

Amb un exemple ho veurem més clar:

My wife and I would like to take a long weekend (three to four days). A la meva dona i a mi ens agradaria fer pont (de tres a quatre dies)

Tuesday is a holiday, so we are going to take off Monday as well to make it a long weekend. El dimarts és festa, així doncs, ens agafarem també dilluns i farem pont.

fer pont en anglès

Taking into account the long weekend in New York (Monday, 31, was a holiday in the United States), we had a mere 33 hours to react. Tenint en compte el pont a Nova York (el dilluns 31 és festiu als Estats Units), només vam tenir 33 hores per reaccionar.

Una altra manera de dir fer pont en anglès és Three-day weekend o Four-day weekend. També ho trobarem amb les formes de 3-Day weekend i 4-Day weekend.

Bank holiday

Bank holiday no es refereix a pont exactament, sinó més aviat a dia festiu. Però vegem el seu significat concret al Regne Unit, Irlanda i als Estats Units.

El bank holiday (“Festiu bancari”) és el nom que reben al Regne Unit i a la República d’Irlanda els dies festius que se solien prendre els treballadors de la banca i que avui dia s’han estès a altres sectors com a festiu nacional.
https://www.gov.uk/bank-holidays

bank holiday

D’altra banda, als Estats Units el terme bank holiday es refereix als dies que els bancs estan tancats bé sigui per ordre de l’executiu o del Congrés, sense que per això hagin de coincidir necessàriament amb els festius a nivell nacional.

“Fer pont” en francès

I a França també es recorre a la figura del pont. Així, en francès direm “faire le pont” (literalment, “fer el pont”). Per exemple: Cette fois je ne fais pas le pont, j’ai trop de travail a faire (aquesta vegada no faig pont, tinc massa feina). Com en català, cal declinar el verb faire. “Avoir des congés” seria l’equivalent de l’anglès “to have a bank holiday”, que veurem més avall. També significa fer festa: “J’ai congé pendant trois jours”, “J’ai congé jusqu’à mardi”.

fer pont en francès

Faire le pont


10 bonnes raisons de faire le pont (Le Monde)

regals en català
bossa

“Fer pont” en portuguès

Al Brasil es diuen “feriados prolongados” o, en un registre més col·loquial, “feriadão” . El dia que cau entre festius se sol anomenar “imprensado“(intercalat) o “enforcado” (penjat). També és habitual l’expressió “emendar” o “feriado” per referir-se a fer pont. Entre d’altres sentits, el verb “emendar” pot significar “ajuntar”.

feriados prolongados
fer pont en portuguès Portugal

Exemple: Congresso estabelece ‘feriadão’ para parlamentares no Dia de Finados

Calendário 2017 com feriados prolongados – Brasil

***

“Fer pont” en alemany

“Pont” és “Brückentag” en alemany. “Langes Wochenende” és quan el festiu està directament enganxat al cap de setmana, però “Brückentag” és quan hi ha un (o diversos) dia (es) laborable (s) entre el festiu i el cap de setmana, resultant en un “Langes Wochenende” si es pren un (o diversos) dia(es) de vacances. També existeix el mot “Fenstertag” , paraula alemanya utilitzada a Àustria.

fer pont en alemany

“Fer pont” en italià

En italià, continuem amb la mateixa idea de pont, i direm “fare il ponte” (literament, “fer el pont”).

Per altra banda, lungo fine settimana seria l’equivalent del long weekend anglès (cap de setmana llarg)

larepublica.itPont de la puríssima ara.cat

“Fer pont” en castellà

En castellà, fer pont és “ir(se) de puente” (literalment, “anar(-se’n) de pont”).

“Fer pont” a Xile

Una curiositat és que a Xile, el pont (de dies festius) es coneix col·loquialment com a “Sándwich” (sandvitx; entrepà).

Feriados de Chile

fer pont a Xile

“Fer pont” a Argentina

A Argentina es coneix com a “feriado puente”. Així, a Argentina es diu “tener un feriado puente” (literalment, “tenir un festiu pont”).

“Fer pont” en basc

En èuscar o basc es diu “zubia egin”. De fet, és la mateixa expressió que en català, francès, italià, castellà o gallec, ja que “zubia” és “pont” i “egin” és el verb “fer”.

“Fer pont” en gallec

Fer pont en gallec és “facer ponte” o “ir de ponte” (fer pont o anar de pont).

fer pont en gallec

Altres expressions amb “pont”

Finalment, cal no confondre’s amb altres expressions com “fer la vertical pont”, (en anglès, walkover); o “fer el pont” (en anglès, hotwiring cars) … I, si bé en francès, italià, català, gallec i èuscar s’utilitza la metàfora d’un pont (que, per cert, en anglès és bridge), ja hem vist que en la llengua de Shakespeare, en aquest cas, són més literals i utilitzen l’expressió “long weekend”.

No oblidis apuntar-te a la nostra Newsletter (marge superior dret) per no perdre’t cap publicació de Tocat del Bolet. Afegim nou material regularment des de la nostra redacció, que treu fum.

Tocat del Bolet
Redacció de Tocat del Bolet

En aquest bloc hi trobaràs dites, modismes, refranys, tradicions i fins i tot interjeccions i renecs típics de la llengua catalana, il·lustrats i traduïts a altres idiomes. Moltes gràcies per la teva visita i fins aviat!

Compartim el català!

Les millors dites populars catalanes

Les dites catalanes més populars il·lustrades i traduïdes!

CAT = CATALÀ EN = ENGLISH FR =FRANÇAIS

Top 10 de les dites catalanes

Aquestes són algunes de les dites en llengua catalana que més han agradat a l’equip de “Tocat del Bolet”. Totes elles il·lustrades, amb el seu equivalent en altres idiomes i un àudio. Allà on no ha estat possibile trobar una expressió homòloga, com s’indica segons sigui el cas, s’ha optat per la traducció literal (almenys en anglès i francès).

Una dita és una sentència que transmet una opinió o saviesa basada en l’experiència. Si vols que afegim alguna dita més, només cal que ens ho indiquis als comentaris.

Sense més preàmbuls, vegem el ranking 🙂

Qui no s’arrisca, no pisca

Qui no s'arrisca no pisca
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
En anglès: “Nothing ventured, nothing gained” (literalment, “No res arriscat, no res guanyat”). En francès: “Qui ne risque rien n’a rien” (literalment, “Qui no arrisca res, no té res”). En alemany: “Wer nicht wagt, der nicht gewinnt” (literalment, “Qui no aposta, no guanya”). En italià: “Chi non arrischia, non acquista” (literalment, !qui no arrisca, no té èxit”. En castellà: “Quien no se arriesga, no pasa la mar“. En basc o èuscar: “Bentura dedinak hartza, ez dedinak ez eta bartza” (literalment, “Qui s’arrisca, caça un os; qui no s’arrinca, ni un ou de poll”). En gallec: “O que non se arrisca non pasa o mar” (literalment, “Qui no s’arrisca, no passa el mar”).
Qui no s’arrisca, no pisca
Qui n0 s’arrisca, no pisca

Com més serem, més riurem

Com més serem, més riurem
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
En anglès: “The more, the merrier” /literalment, “com més, més contents”); en francès: “plus on est de fous, plus on rit” (literalment, “com més en siguem de contents, més feliços”); en alemany: “je mehr, desto besser” (literalment, “Com més, més contents”); en italià: “più siamo meglio è” (literalment, “com més siguem, millor”); en castellà: “Cuantos más, mejor” (literalment, “com més, millor”); en portuguès: “quanto mais, melhor” (literalment, “com més, millor”).
Com més serem, més riurem

A poc a poc i bona lletra

A poc a poc i bona lletra en anglès i francès
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques

En anglès “The more haste, the worse speed” (literalment, “com més pressa, pitjor velocitat”); En francès, “Qui trop se hâte, reste en chemin” (literalment, “Qui vol córrer massa, es queda pel camí”); En castellà: “Vísteme despacio que tengo prisa” (literalment, vesteix-me a poc a poc que tinc pressa); en italià “Chi ha fretta, vada adagio” (literalment, qui tingui pressa, que vagi a poc a poc), en gallec “A gran présa, gran vagar” (A gran pressa, gran lentitud”, alemany “Eilen kommt spät ans Ende” (les presses fan tard a la meta”)
A poc a poc i bona lletra en anglès i francès
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
A poc a poc i bona lletra

De mica en mica s’omple la pica

De mica en mica s'omple la pica
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
De mica en mica s'omple la pica
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques

En anglès tenim totes aquestes versions, segons sigui el cas: “Every little helps” ,”Many a little makes a mickle“, “Many a little makes a mickle”, “Many a little makes a mickle”, “Take care of the pennies and the pounds will take care of themselves”, “Constant dripping wears away the stone“
En francès tenim “Petit à petit, loiseau fait son nid” (literalment, “de mica en mica, l’ocell fa el seu niu”). Fes clic aquí per a més informació sobre aquesta dita.
De mica en mica s’omple la pica
tocat del bolet, donatius, contribuir

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
En anglès, “If you want something done right, do it yourself” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix/a”); en francès, “On n’est jamais mieux servi que par soi-même” (literalment, “hom no està mai més ben servit que per si mateix”); en alemany: “Selbst ist der Mann” (literalment, “ell mateix és l’home”, o “cal ajudar-se a un/a mateix/a); en italià “Se vuoi una cosa fatta bene fattela da solo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho sol/a”); en castellà
“Si quieres algo bien hecho, hazlo tú mismo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix”). Per a més informació sobre aquesta dita, visita “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit“
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Els catalans de les pedres en fan pans

Els catalans de les pedres en fan pans
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques

Tot i que no hi ha una dita equivalent, en anglès es podria traduir com “Catalans make bread out of stones” (els catalans fan pa de les pedres”) i en francès, es podria dir, per exemple, “Les Catalans transforment des pierres en pain” (els catalans transformen les pedres en pans). Si estàs interessats en l’origen d’aquesta dita, et recomanem l’article: “d’on ve la dita “los catalanes de las piedras hacen panes”?
Els catalans de les pedres en fan pans
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Els catalans de les pedres en fan pans

Hi ha més dies que llonganises

Hi ha més dies que llonganises
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Hi ha més dies que llonganises
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
En anglès, “There’s plenty of time” (literalment, “hi ha un munt de temps”); En francès “Il y a plus de jours que de semaines” (literalment, “hi ha més dies que setmanes”); en castellà “Más son los días que las morcillas” (literalment, “més són els dies que els botifarrins”).
Hi ha més dies que llonganises
samarretes en català

Al pot petit hi ha la bona confitura

Al pot petit hi ha la bona confitura
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
al pot petit hi ha la bona confitura en anglès
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Per a més informació sobre aquesta dita, visiteu “Al pot petit hi ha la bona confitura“
Al pot petit hi ha la bona confitura
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Al pot petit hi ha la bona confitura
Al pot petit hi ha la bona confitura

Tal faràs, tal trobaràs

Tal faràs, tal trobaràs
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
En anglès “What goes around comes around” (literalment, “allò que va torna”); en francès, “On a la chance qu’on merite” (literalment, “hom té la sort que mereix”); En castellà “Cada uno tiene lo que se merece” (literalment “Cadascú té el que es mereix”), en italià “Ognuno ha quel che si merita” (literalment “Cadascú té el que es mereix”), en alemany “Dem Verdienste seine Krone” (literalment, “al mèrit, la seva corona”), en basc “Zer merezi, hura etorri” (a cadasc´´u li arriba el que es mereix).
Tal faràs tal trobaràs

Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla

Qui de jove no treballa de vell dorm a la palla
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
En anglès, “If you lie upon roses when young, you will lie upon thorns when old” (literalment, “si dorms sobre roses de jove, dormiràs sobre espines de gran”); En francès, “Jeunesse oiseuse, viellesse diseteuse” (literalment, “joventut ociosa, vellesa amb necessitats”); En alemany, “Faule Jugend, lausig Alter” (literalment, “Joventud mandrosa, vellesa miserable”); En castellà: “A mocedad ociosa, vejez trabajosa” (literalment “a joventut ociosa, vellesa treballadora”); en basc o èuscar “Gaztaro alferra, zahartzaro okerra” (literalment, “a joventut ociosa, vellesa complicada”); en gallec “A mocidade folgada trae a vellez arrastrada” (literalment, “la joventut ociosa porta la vellesa arrossegada”).
Qui de jove no treballa de vell dorm a la palla
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla

Tocat del Bolet és un bloc que vol fomentar i difondre la llengua i cultura catalanes. Necessitem recursos per fer-ho. Sisplau, ajuda’ns amb una petita aportació. Si ens vols ajudar, fes clic aquí. Moltes gràcies!

Mencions honorífiques

Sobre gustos no hi ha res escrit*, i de ben segur que a alguns lectors els agradaria que apareguessin unes altres dites o troben que d’altres ni tan sols haurien de figurar en aquesta classificació. Acabarem, doncs, amb unes quantes mencions especials que ben bé es podrien haver merescut ser entre les 10 primeres.

*Per cert, aquesta dita sempre ens ha sorprès, ja que és evident que s’ha escrit moltíssim sobre preferences i gustos, tones de tinta!… Però ja que hi som, “sobre gustos no hi ha res escit” en anglès és “There is no accounting for tastes” (no s’han de donar explicacions sobre gustos), en francès “Les goûts et les couleurs ne se discutent pas” (els gustos i els colors no es discuteixen pas), en alemany “über Geschmack lässt sich nicht streiten” (sobre gustos no es pot discutir”), en portuguès “gosto não se discute” (els gustos no es discuteixen), i en castellà “sobre gustos no hay nada escrito”.

No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat

No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
En anglès “Don’t count your chickens before they hatch” (literalment, “no comptis els teus pollets abans que surtin de la closca”); en francès “Il ne faut pas vendre la peau de l’ours avant de l’avoir tué” (literalment, “Cal no vendre la pell de l’os abans de matar-lo “; en castellà, “No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado” (literalment, “cal no vendre la pell de l’os abans de matar-lo”); en alemany “Man soll die Bärenhaut nicht verkaufen, ehe der Bär gestochen ist” (literalment, “Cal no vende la pell de l’os abans de que se l’hagi apunyalat”), en èuscar o basc “Man soll die Bärenhaut nicht verkaufen, ehe der Bär gestochen ist” (literalment, “no s’ha de comprar la campana abans que la vaca”), en gallec “Non digas “pillei o gato” mentres non o teñas no saco” (literalment, “no diguis “he atrapat el gat” mentre no el tinguis al sac”).
No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat

Cel rogent, pluja o vent

Cel rogent pluja o vent
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques

Cel rogent, pluja o vent ~Hi ha una dita similar en anglès: “Red sky at night, sailor’s delight. Red sky in morning, sailor’s warning” (literalment, “cel rogent de nit, plaer de pescador. Cel rogent pel matí, alerta pel pescador”; i en francès “Ciel rouge le soir laisse bon espoir. Ciel rouge le matin, pluie en chemin.” (literalment, “Cel rogent a la nit dóna esperança. Cel rogent al matí, pluja en camí”)
Cel rogent, pluja o vent

A l’estiu tota cuca viu

a l'estiu tota cuca viu
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
a l'estiu tota cuca viu
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
a l'estiu tota cuca viu
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Significat: l’estiu és temporada de salud i de vigor, en que la gent fa la viu-viu. Si trobeu equivalents en altres idiomes, sisplau, aviseu-nos. De moment, ens quedem amb les traduccions més o menys literals de la dita catalana. En anglès, podem dir “In summertime, every bug feels alive” i en francès podem dir “En été, chaque insecte se sent vivant”. A l’estiu, tota cuca viu.
A l’estiu tota cuca viu

Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era

Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Qui no vulgui pols que no vagi a l’era en anglès: “if you can’t stand the heat, get out of the kitchen” (literalment, “si no pots suportar la calor, surt de la cuina”). En francès: “Qui craint le danger ne doit pas aller en mer” (literalment, “Qui tem el perill no ha d’anar al mar”). Per cert, també se sent molt la versió en segona persona del singular “Si no vols pols, no vagis a l’era”.
Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era

Per Nadal, cada ovella al seu corral

Per Nadal cada ovella al seu corral en anglès i francès
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques

No hem trobat una dita exactament equivalent en anglès, però “All hearts come home for Christmas” (tots els cors tornen a casa per Nadal) és la més propera. Si volem explicar el significat, podem dir “everyone should be home for Christmas“, i si volem donar la traducció literal: “Every sheep must be at its pen for Christmas“. En francès, per explicar el significat, diríem “Tout le monde devrait être à la maison pour Noël“, i literalment “Chaque mouton doit être à son enclos pour Noël“.
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Per nadal, cada ovella al seu corral

Per Nadal, qui res no estrena, res no val

Per nadal, qui res no estrena, res no val
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Per nadal, qui res no estrena, res no val
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques

En anglès es pot traduir literalment com “At Christmas, he who doesn’t wear anything for the first time, is not worth anything” i en francès “Pour Noël, celui qui ne étrenne rien ne vaut rien”

Nou Canal de Telegram “Acudits i Humor en Català”. Apunta-t’hi i fes-te un tip de riure! https://t.me/acudits

Qui dia passa, any empeny

QUi dia passa, any empeny
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
És realment complicat trobar una dita equivalent en altres idiomes. En anglès la més semblant és “Tomorrow is another day” (literalment, “demà és un altre dia”); en francès, la més semblant és “Demain est un autre jour” (literalment, “demà és un altre dia”); en castellà, la més semblant que hem trobat és “Un año tras otro viene “ (literalment, “un dia rere l’altre ve”). Si volguéssim traduir la dita literalment a l’anglès, seria “He who makes it ’till the end of the day, pusheds a year”; i sivolem fer una traducció literal al francès, podem dir “Celui qui arrive à la fin de la journée, pousse un an“.
Qui dia passa, any empeny

Març marçot mata la vella vora el foc

refrany sobre el mes de febrer
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Març marçot, mata la vella vora el foc, i a la jove si pot ~Literalment, en anglès seria una cosa com ara: “March,evil March, kills the old lady by the fireplace, and, if possible, it kills the young lady too” i en francès “Le mois de mars, le mois de mars maléfique, tue la vieille dame a côté du feu et, si cela est possible, elle tue aussi la jeune femme”

Qui no té memòria ha de tenir cames

qui no té memòria, ha de tenir cames.
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Tocat del bolet ~Qui no té memòria ha de tenir cames
qui no té memòria, ha de tenir cames.
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
En anglès, hi ha una dita sobre la memòria que fa així: “One would forget one’s head if it weren’t screwed on” (literalment, “perdria el seu cap si no el dugués enganxat”). Literalment, podríem traduir la dita a l’anglès com “He who doesn’t have a good memory needs good legs” i al francès com “Celui qui n’a pas une bonne mémoire a besoin de bonnes jambes”.
Qui no té memòria ha de tenir cames

Pagant Sant Pere canta

dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques

dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques

En anglès “money talks” (literalment, “el diner parla); en francès “l’argent a le dernier mot” (literalment, “el diner té l’última paraula”); en castellà “poderoso caballero és don dinero” (literalment, “poderós cavaller és dom diner”)
pagant sant pere canta
Pagant Sant Pere canta

De més verdes en maduren

De mdites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiquesés verdes en maduren

En anglès “Stranger things have happened” (literalment, “coses més estranyes han passat“); en francès, “De drôles de choses se sont passées” (literalment, “coses més estranyes han passat”); en castellà “Torres más altas han caído” (literalment “torres més altes han caigut)* *traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
De més verdes en maduren

Altres dites dignes de menció…

Al mal temps, bona cara
dites
refranys
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques
Al mal temps bona cara en anglès: if life gives you lemons, make lemonade // Al mal temps bona cara en francès: faire contre mauvaise fortune bon cœur // Al mal temps bona cara en castellà: al mal tiempo, buena cara.
tot forat té el seu pedaç
dites catalanes
refranys
proverbis
expressions típiques

Fins aquí la nostra classificació de dites populars. Esperem que l’hagis trobat d’allò més interessant i entretinguda.

acudits i humor en català Telegram
acudits en català humor

No oblidis apuntar-te a la nostra Newsletter (marge superior dret) per no perdre’t cap publicació de Tocat del Bolet. Afegim nou material regularment des de la nostra redacció, que treu fum…

Redacció de tocat del bolet

En aquest bloc és ple d’expressions catalanes divertides, i hi trobaràs dites, modismes, refranys, tradicions, relats tipus meme i fins i tot interjeccions i renecs típics de la llengua catalana, il·lustrats i traduïts a altres idiomes. Moltes gràcies per la teva visita i fins aviat!

Tocat del bolet a twitter amb nous acudits i mems!

Qui va ser realment Sant Jordi?

Diada de Sant Jordi

Avui toca parlar d’una de les tradicions catalanes més grans de les que es fan i es desfan: la Diada de Sant Jordi. Qui no ha passejat per les parades de llibres de Girona, Tarragona, Lleida, Barcelona, Reus… O qualsevol altra localitat catalana un 23 d’abril amb una rosa a la mà i un llibre a l’altre?

Sant Jordi és, a més a més, el patró de Catalunya i d’Anglaterra. La seva bandera ha estat inclosa a la d’Anglaterra, i apareix dins de la bandera del Regne Unit i altres banderes nacionals que contenen la bandera de la Unió, com ara la d’Austràlia i la de Nova Zelanda. Sant Jordi també és el sant patró d’Aragó. Però qui va ser realment Sant Jordi? I quin és l’origen d’aquesta tradició?

Qui va ser Sant Jordi?

Nascut a Lod (actual Israel) i mort a Nicomèdia, Bitínia (l’actual Turquia), Sant Jordi va ser un militar romà d’origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És un dels sants més populars del món, i no només el veneren la majoria de confessions cristianes, sino també l’Islam.

origen de sant Jordi
Qui va ser sant Jordi?

La veritat és que no disposem de dades històriques fefaents de la vida de Sant Jordi, només referències en diversos llibres, com ara en el palimpsest Acta Sanctorum (segle V), el Georgslied (segle IX) o els escrits de Iacopo da Varazze, bisbe de Gènova (La Llegenda Àuria, segle XIII).
Segons la tradició catòlica és fill de Geronci, un oficial romà de Capadòcia destinat a Diòspolis, al territori actual s’Israel. Allà, es casa amb una jove anomenada Policrònia, i tenen un fill; Georgios (en català, Jordi).

Cartell de reclutament per a la Primera Guerra Mundial on apareix sant Jordi i es llegeix “(Gran) Bretanya et necessita de seguida”

Quan arriba a la majoria d’edat, com havia fet el seu pare, Jordi s’allista a l’exèrcit romà. Als trenta anys, el destinen a Nicomèdia com a tribú i s’integra a la guàrdia personal de l’emperador romà Dioclecià.
L’any 303, l’emperador ordena una ofensiva contra els cristians però el tribú Jordi es nega a participar-hi. Després de ser interrogat, els reconeix que és cristià.

Sant Jordi i el drac
dia de sant Jordi
diada


Llavors Dioclecià ordena que el torturin; l’encadenen a una roda d’espases i després el decapiten.
El cos del màrtir Jordi és traslladat a Diòspolis, l’actual Israel. Pocs anys més tard, Justinià fa construir una esglésdia en honor seu damunt la seva tomba.

Sant Jordi
Rosa
Diada de Sant Jordi
Rosa de Sant Jordi
Rosa i Llibre

Llegenda de Sant Jordi

No ens aturarem gaire en aquest post a narrar la llegenda de sant Jordi, que tothom coneix. Alerta Spoiler! El resum és que sant Jordi va matar el drac que atemoria a tota una vila i pretenia cruspir-se la princesa. Pobre drac! Sempre el dolent de la pel·lícula! La llegenda catalana de Sant Jordi diu que després d’un combat a mort entre el cavaller i la bèstia, el drac va caure travessat pel ferro esmolat i que de les gotes de sang que queien a terra en va brotar un roser que floriria cada mes d’abril. Però aquí volem trencar una llança a favor del drac, que no era tan mala bèstia com la gent es pensa 😉 i en tot cas hauria d’haver rebut el tractament que es mereix una espècie en perill d’extinció.

Quin és l’origen de la diada de sant Jordi?

La rosa

Sembla que la tradició de regalar una rosa ve del segle XV, quan a Barcelona es feia una fira de roses amb motiu de Sant Jordi on hi feien cap molts nuvis, promesos i matrimonis joves.

El 1436 es proposa per primer cop establir un dia de la fira com a festiu, però no és fins el 1456 que es fa oficial. Així, des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella “com la sang” (vegeu llegenda de Sant Jordi més amunt) i un llibre. El 1914, gràcies a l’impuls de la Mancomunitat, aquesta tradició pren una força inusitada.

Sant Jordi i el drac
dia de sant JOrdi
diada

Abans de seguir, unes breus explicacions del què és la diada de sant Jordi en anglès i en francès.

regals en català
estar com un llum
Diada de Sant Jordi explicació en anglès
Saint George day in Catalonia explained

Breu explicació de la diada de sant Jordi en francès:

Le jour de saint georges en Catalogne

El llibre

La tradició del llibre és força més recent: els anys 20 del segle passat, Vicent Clavel i Andrés, director de l’editorial Cervantes, proposa a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. En un primer moment, la data triada és el 7 d’octubre del 1927, però arran de l’Exposició Universal de Barcelona, quan els llibreters surten a vendre al carrer amb un gran èxit, es canvia pel dia al 23 d’abril. Aquesta data coincideix, a més a més, amb l’enterrament de Miguel de Cervantes, la mort de William Shakespeare i la mort de Josep Pla… I la cirereta del pastís va ser quan el 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO declara el 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre.

Dites sobre Sant Jordi

Per Sant Jordi espiga l’ordi, per Sant Marc espiga el blat.
El bon pagès per Sant Jordi ja sap el què farà l’ordi.
refranys i dites sobre sant Jordi
Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.

Que tinguis una molt bona diada de Sant Jordi! En aquest bloc trobaràs publicacions sobre altres tradicions catalanes, i expressions d’allò més nostrades, com ara tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!