Els bitllets de la Generalitat de Catalunya (1936-1938)

Moneda catalana, bitllet Generalitat de Catalunya, bitllets de Catalunya, bitllet català, paper moneda Catalunya, paper moneda Generalitat de Catalunya, pessetes 1936-1938 Guerra Civil Espanyola, preu dels Bitllets de la Generalitat de Catalunya, valor bitllets catalans

Avui parlem ni més ni menys que del Sant Grial de la notafília catalana. La notafília, considerada una branca de la numismàtica, és el col·leccionisme de bitllets i altres papers moneda. Dit això, durant la Guerra Civil, molts municipis van emetre el seu propi paper moneda. Molts d’aquests bitllets són avui d’allò més valorats pels col·leccionistes, i el seu preu pot ser força elevat, en funció de la seva raresa. Doncs bé, es podria dir que els bitllets emesos per la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil són els més emblemàtics dels bitllets catalans (tot i que no necessàriament els més cars) . Avui aprofundirem una mica en les circumstàncies que van motivar la seva creació, en el seu disseny i també veurem quin preu se’n paga actualment.

Context històric

Josep Tarradellas

No tothom sap que Catalunya va tenir els seus propis bitllets, i encara avui dia molta gent se sorprèn. Aquests bitllets tan cotitzats pels col·leccionistes van ser emesos durant la Guerra Civil espanyola per la Conselleria de Finances de la Generalitat de Catalunya, dirigida en aquells mesos per Josep Tarradellas (que podeu veure a la fotografia), amb l’objectiu de pal·liar la gran escassetat de moneda fraccionària que es va produir durant el conflicte. La gent, com és comprensible en un moment d’extrema incertesa, es guardava les monedes de plata, que era una mena de valor refugi, i també perquè la mateixa Generalitat retirava de la circulació aquestes monedes per poder comprar en el mercat internacional. Al cap i a la fi, durant gran part de la història de la humanitat, l’or i la plata han es estat —i encara són avui— un valor sòlid que no es veu afectat per la inflació, un actiu més segur i tot que el mateix diner.

Quants bitllets catalans hi havia?

El Paper Moneda Nacional Català es va crear el setembre de 1936 i tenia curs legal a tota Catalunya amb la mateixa validesa que els bitllets del Banc d’Espanya . Es van projectar i fer proves de color i disseny de bitllets des de 1000 pessetes fins als d’una pesseta (de fet, és possible trobar aquestes proves al mercat de col·leccionisme i a subhastes), però finalment només es van emetre els bitllets de 10, 5 i 2,5 pessetes. Malgrat tot, aquells bitllets no van aconseguir resoldre el problema de la falta d’efectiu fraccionari.
Malauradament, l’any 1938 el govern de la República va prohibir-ne l’emissió, tot al·legant que l’emissió s’havia fet sense comptar amb el vistiplau del Banc d’Espanya, i aquell mateix any es van retirar de la circulació. Van surar poc, i aquest és un dels factors que en dispara el preu.

Què és el paper moneda?

El paper moneda és un tipus de moneda que es fa servir com a mitjà de pagament i que està fet de paper o altres materials similars. El paper moneda es diferencia de les monedes metàl·liques en què no té valor intrínsec, sinó que el seu valor està basat en la confiança que la gent té en la capacitat del govern o l’autoritat emisora per garantir el seu valor .

La pesseta, una moneda d’origen català

Com que els bitllets de la Generalitat de Catalunya estaven denominats en pessetes, és pertinent fer un apunt previ: el seu nom de pesseta prové del diminutiu de peça (nom amb què es coneixien, des del segle xv, algunes monedes d’argent) i del català es va estendre a les altres llengües peninsulars. La primera peça amb el logotip ‘pesetas’ va ser encunyada, vés per on, a Barcelona, i era de “2 1/2 pesetas” (és a dir, de dues pessetes i mitja), el 1808, durant la dominació napoleònica. La moneda d’una pesseta es va encunyar l’any 1809. Més tard, també es va denominar així la moneda de dos rals.

Pesseta Catalunya
moneda catalana

Disseny dels bitllets catalans

Els famosos bitllets, emesos pel Paper Moneda Nacional Català, tenien diferents dissenys i sèries. L’anvers dels tres bitllets mostrava l’escut de Catalunya amb una espiga de blat i un martell, com a al·legories de l’agricultura i de la indústria, amb una corona de branques de llorer i de roure al costat esquerre, que es repetia al revers. Al mig de la corona, es podia veure la marca d’aigua que consistia en un cap masculí d’estil clàssic. Al revers, en canvi, cada bitllet tenia un disseny diferent: el de 10 pessetes, en dos tons de verd, presentava barques de pescadors; el de 5 pessetes, imprès en dos tons de marró, mostrava fusells i una cinta de metralladora en clara referència al conflicte, amb un obrer amb una clau sobre un fons de fàbriques i un camperol amb una garba de blat sota el braç sobre un fons d’espigues; i els bitllets de 2,5 pessetes, en dos tons de gris, mostraven la reproducció de l’escultura El forjador de Josep Llimona, amb unes fàbriques amb xemeneies al fons, que simbolitzaven la indústria i el progrés. El pintor, dibuixant i gravador noucentista Josep Obiols va ser l’encarregat de fer el disseny, i es van imprimir a l’Institut Gràfic Oliva de Vilanova i la Geltrú amb paper de seguretat especial amb marques d’aigua.

Bitllet Generalitat de Catalunya
Bitllet Catalunya
Bitllet català
Paper moneda Catalunya
Paper moneda Generalitat de Catalunya
2,50 pessetes
Guerra Civil espanyola
Moneda catalana
Moneda Guerra Civil
Bitllet Generalitat de Catalunya
Bitllet Catalunya
Bitllet català
Paper moneda Catalunya
Paper moneda Generalitat de Catalunya
2,50 pessetes
Guerra Civil espanyola
Moneda catalana
Moneda Guerra Civil
Bitllet Generalitat de Catalunya
Bitllet Catalunya
Bitllet català
Paper moneda Catalunya
Paper moneda Generalitat de Catalunya
5 pessetes
Guerra Civil espanyola
Moneda catalana
Moneda Guerra Civil
Bitllet Generalitat de Catalunya
Bitllet Catalunya
Bitllet català
Paper moneda Catalunya
Paper moneda Generalitat de Catalunya
5 pessetes
Guerra Civil espanyola
Moneda catalana
Moneda Guerra Civil

En aquest enllaç del Museu Nacional d’Art de Catalunya (on per cert, hi ha una col·lecció de numismàtica catalana d’allò més interessant que des d’aquest bloc recomanem) podeu veure el bitllet de 10 pessetes de la Generalitat de Catalunya

Valor i preu dels bitllets de la Generalitat

D’entrada, cal distingir entre valor i preu. Aquests bitllets tenen un valor molt especial ja que fins ara ha estat l’única vegada que el Govern de Catalunya ha emès paper moneda propi. Són un testimoni històric de primer ordre i, com dèiem al començament, es poden considerar el Sant Grial de la notafília catalana. Avui, els bitllets emesos pel Paper Moneda Nacional Català són d’allò més valorats pels col·leccionistes. Val a dir que el preu d’aquests bitllets varia segons l’estat de conservació i la raresa. Un exemplar ben conservat es pot aconseguir per entre 190 i 100 euros, un de força deteriorat per entre 30 i 50€. La sèrie sencera, en bon estat de conservació, es pot adquirir entre 400 i 800€. Si parlem de proves, és a dir, de les primeres mostres d’un lot nou, que es fèiem per a comprovar la qualitat de la impremta o amb fins d’arxiu, un sol espècimen s’arriba a adjudicar en subhastes per més de mil euros, tot i que el preu de sortida habitual per aquestes proves —repetim, un sol bitllet de proves, no pas tot el lot— és de 400€.

Bitllet Generalitat de Catalunya
Bitllet Catalunya
Bitllet català
Paper moneda Catalunya
Paper moneda Generalitat de Catalunya
5 pessetes
Guerra Civil espanyola
Moneda catalana
Moneda Guerra Civil
Bitllet Generalitat de Catalunya
Bitllet Catalunya
Bitllet català
Paper moneda Catalunya
Paper moneda Generalitat de Catalunya
5 pessetes
Guerra Civil espanyola
Moneda catalana
Moneda Guerra Civil

Serveis de traducció
Serveis de copywriting
Traduccions numismàtica
Traduccions numismàtiques
col·leccionisme
numismàtica
notafília

Si t’ha interessat aquesta publicació, és probable que també t’interessin les següents:

Monedes iberes

Moneda ibera. Monedes catalanes. Numismàtica

Seguim amb la nostra sèrie de monedes catalanes, o monedes fetes en territori del que actualment és Catalunya. Doncs bé, entre els grecs i els romans, uns altres pobles van encunyar les seves pròpies monedes a Catalunya. Aquests pobles eren els ibers. Així és, durant la dominació romana a la Hispània Citerior, la Hispània Ulterior i en poblacions celtiberes s’encunya moneda amb inscripcions iberes. Coneguem-ne una mica més…

Qui eren els ibers?

Els ibers van viure al llarg del litoral mediterrani durant l’edat del ferro, fa uns 2.500 anys. Van desenvolupar una cultura sofisticada, la més avançada de tota la Península en aquella època. No eren un poble uniforme, però tenien molts punts en comú. La base econòmica dels ibers era l’agricultura. Conreaven el blat, la vinya i l’olivera. A la vora dels rius cultivaven horts, amb fruiters com el magraner, la pomera i la figuera. Recol·lectaven la mel i l’envasàven en un recipient anomenat Kalatos. Utilitzaven eines per conrear la terra: l’aixada, la fanga, el plantador, la forca i altres utensilis
La cultura ibera es desenvolupa especialment a partir del segle VI aC en una vasta regió de l’occident mediterrani. Com hem dit abans, eren un conjunt de pobles diversos que compartien una sèrie de trets culturals. Com els grecs o els etruscos, posseïen una civilització complexa i desenvolupada amb xarxes urbanes i comercials, encunyació de moneda pròpia i una llengua escrita.

No ens cansarem de dir-ho: si t’interessa la numismàtica i la història, et recomanem molt que visitis la magnífica exposició de la sala numismàtica del MNAC.

sala numismàtica del MNAC

Moneda ibera

Al llarg de la Segona Guerra Púnica i les posteriors rebel·lions indígenes contra la presència romana, els ibers van fabricar moneda que imitava les emissions de la Seca d’Emporion.

Seques iberes

Els Ibers tenien vàries seques. Feien monedes de bronze i plata: denaris de Kese, sisens de kese, quarts de kese, terços de kese, meitats de kese, unitats de kese, unitats i quarts d’Untikesken, denaris d’Iltirta i d’Ausesken, unitats de Laieske, d’Ilturo i d’Arketurki. Vegem-ne les seques iberes més conegudes:

Seca de Kese

Kese va ser una de les seques (el taller on es fan les monedes) més actives d’Hispània durant l’etapa republicana, i va produir el major volum de moneda de bronze del nord-est peninsular. El taller estava a l’actual ciutat de Tarragona, és a dir, de l’antiga Tarraco, aleshores una de les ciutats més importants de la Península, capital de la província d’Hispània Citerior.

Seca d’Empúries (Untikesken)

Per altra banda, a Empúries, on a més de grecs i romans van confluir els ibers, trobem l’expressió Untikesken, que figurava en les monedes encunyades a Empúries, on feien constar la grafia «Untikesken», que significava «dels indiketas».

Seca de Laiesken

Laiesken va ser una seca que va pertànyer als laietans, un poble iber situat al nord-est de l’actual Catalunya. És impossible precisar amb exactitud el seu emplaçament concret, atès que no hi ha evidències arqueològiques que permetin relacionar la seca de Laiesken amb cap jaciment conegut.


Seca d’Untikesken

La seca d’Untikesken estava ubicada al que avui és l’Escala i Empúries. Així, les monedes que es van encunyar amb la llegenda íbera Untikesken fan referència a l’ètnia que habitava la ciutat i el seu territori, els indigets.
A l’anvers, apareix el cap de la deessa Pal·las Atenea, amb el casc corinti, la visera alçada i un gran plomall. Al revers, el cavall alat Pegàs amb el cap modificat. Aquestes emissions de bronze són el nexe d’unió entre les emissions de tipus grec i les cíviques, amb llegenda llatina, de la creació del municipi romà, en època d’August.

Seca d’Ilturo

Una altra de les seques iberes era Ilturo, que s’ubicava a Burriac (Cabrera de Mar, Barcelona) i, més endavant, amb la Iluro romana. Les restes més antigues són unes cabanes datades entre els segles VII-VI a. C. El recinte ibèric es va construir en el segle IV i es va abandonar a mitjan I a. C.; va tenir una superfície aproximada de 10 ha. Les excavacions han tret a la llum alguns edificis i part de la muralla amb diverses torres.

Seca d’Ausesken

S’ha relacionat la ciutat de Ausa amb l’actual Vic (Osona, Barcelona), ja que de la documentació medieval es desprèn que del nom llatí Ausa es va passar a Vicus Ausonensis i, més tard, a Vic d’Osona. D’aquí es dedueix que, a Ausa degué haver-hi la Ause ibèrica i el taller de Ausesken, perquè les troballes de monedes de la seca es concentren principalment als voltants de la ciutat de Vic.

Aquesta seca va encunyar plata i bronze en un nombre d’emissions que és difícil de precisar, atès que al final existeixen encunys amb estils bastant diferents, però podrien ser quatre. La tipologia s’ajusta al model genet, cavall i mig Pegàs, que podem veure també en altres seques properes com Eusti, Iltirkesken, Laiesken o Baitolo. Per als anversos utilitza un cap masculí, que pot anar acompanyada de la llegenda ibèrica ban o dels símbols senglar, palma o dofí. Els reversos de les monedes mostren en tots els tipus la representació del cavall, que varia segons la denominació de les monedes entre un genet amb palma, un cavall galopant i mig Pegàs.


Després Roma va iniciar la dominació d’Hispània i al llarg de tots aquells anys, els Ibers van fabricar moneda de plata i bronze. Moltes vegades, a l’anvers de les unitats, gravaven una divinitat masculina, i al revers apareixia la figura d’un genet cavalcant, acompanyat del nom de la ciutat o de la tribu emissora gravat amb signes ibèrics.

Quant valen les monedes iberes?

El valor d’una peça numismàtica depèn de diferents factors: estat de conservació, raresa demanda… Actualment, una moneda ibera, en funció de la seva raresa i el seu estat de conservació, es mou entre els 50€ i els 300€. Si voleu mirar cas per cas, aquí teniu l’enllaç als preus d’una subhasta d’Aureo & Calicó.

Serveis de traducció
Serveis de copywriting
Traduccions numismàtica
Traduccions numismàtiques
col·leccionisme
numismàtica
notafília

Si t’ha interessat aquest article, et recomanem que donis un cop d’ull als següents:

Els bitllets de Barcelona del 1937

Bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola: 1, 50 pessetes, 1 pesseta, 50 cèntims, 15 cèntims i 10 cèntims. Diners. Moneda històrica. Paper moneda. Bitllets de Catalunya. Moneda catalana.

Durant la Guerra Civil espanyola, l’Ajuntament de Barcelona va emetre diversos bitllets per finançar la seva activitat municipal i ajudar a sostenir l’economia local. El 1937, va emetre una sèrie de cinc bitllets amb diferents denominacions, que van circular en paral·lel als bitllets emesos pel govern central. L’Ajuntament els va emetre en virtut dels decrets del 13 de maig i del 30 de setembre de 1937, pels quals s’establia l’emissió de bitllets d’1, 50 pessetes, d’l pesseta i de 50 cèntims i, més tard, en virtit del decret del 2 de desembre de 1937, s’emetien bitllets de 10 i 15 cèntims.

Bitllets Barcelona 1937 Guerra Civil
Ajuntament de Barcelona
Moneda Local
Bitllets emesos durant la Guerra Civil Espanyola: 1, 50 pessetes, l pesseta,  50 cèntims, 15 cèntims i 10 cèntims
Moneda catalana. Bitllets catalans. Catalunya.

Col·lecció completa dels bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona el 1937

Com podeu veure a la fotografia de sobre, n’hi havia d’una pesseta i mitja (pesseta amb cinquanta cèntims, d’una pesseta, de cinquanta cèntims, de 10 cèntims i de 15 cèntims (aquests dos últims fabricats a partir de blocs de cartolina mitjançant línies de perforació)

La pesseta és catalana

Aquí val la pena fer un apunt previ: El seu nom de pesseta prové del diminutiu de peça (nom amb què es coneixien, des del segle xv, algunes monedes d’argent) i del català es va estendre a les altres llengües peninsulars. La primera peça amb el logotip ‘pesetas’ va ser encunyada, vés per on, a Barcelona, i era de “2 1/2 pesetas” (és a dir, de dues pessetes i mitja), el 1808, durant la dominació napoleònica. La moneda d’una pesseta es va encunyar l’any 1809. Més tard, també es va denominar així la moneda de dos rals.

Disseny dels bitllets de Barcelona del 1937

Aquests bitllets van ser dissenyats pel pintor català Josep Obiols (un pintor, dibuixant i gravador noucentista de renom), i estan decorats amb imatges relacionades amb la ciutat de Barcelona i la cultura catalana. Per exemple, el bitllet d’una pesseta amb cinquanta cèntims té una representació de l’antiga façana gòtica de l’Ajuntament, del carrer de la Ciutat, que data del 1399. Els dibuixos del fons de seguretat representen espigues i escuts i les lletres A i B són les inicials d’Ajuntament de Barcelona. També s’hi pot veure la inscripció i l’escut de la ciutat sobre una nau medieval.

Bitllets Barcelona 1937 Guerra Civil
Ajuntament de Barcelona
Moneda Local
Bitllets emesos durant la Guerra Civil Espanyola
bitllet 1 pesseta
Moneda catalana. Bitllets catalans. Catalunya.

Bitllet d’una pesseta emès per l’Ajuntament de Barcelona, 1937

Controvèrsies

Els bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona van ser una mostra de la voluntat de la ciutat per mantenir la seva autonomia financera durant un període de gran inestabilitat política i econòmica. A més a més, van ser una eina per combatre la inflació i el dèficit de moneda que afectava la població.

Bitllets Barcelona 1937 Guerra Civil
Ajuntament de Barcelona
Moneda Local
Bitllets emesos durant la Guerra Civil Espanyola
bitllet 10 cèntims
Moneda catalana. Bitllets catalans. Catalunya.
Bitllets Barcelona 1937 Guerra Civil
Ajuntament de Barcelona
Moneda Local
Bitllets emesos durant la Guerra Civil Espanyola
bitllet 10 cèntims
Moneda catalana. Bitllets catalans. Catalunya.

No obstant això, aquesta iniciativa també va generar controvèrsia. El govern central va veure amb desconfiança la creació d’una moneda local, i va intentar suprimir-la a través de diversos mecanismes. A més, els billets emesos per l’Ajuntament de Barcelona van ser objecte de falsificacions, fet que va obligar a l’adopció de mesures de seguretat addicionals per evitar-ne la circulació il·lícita.

Quant valen els bitllets de Barcelona del 1937?

Avui en dia, els bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona el 1937 són considerats objectes de col·leccionisme i testimonis d’un període complex de la història de la ciutat. La seva importància rau en la seva funció com a eina de finançament i en la seva capacitat per reflectir la identitat cultural i política de Barcelona en un moment històric de gran incertesa.

Abans de parlar de preus, cal dir que el col·leccionisme de bitllets és conegut amb el nom de notafília.
No són excessivament difícils de trobar, ja que són més abundants que els de poblacions més petites que es van emetre aquella època. Sí que costa una mica més és trobar-los en bones condicions de conservació (factor molt important pels col·leccionistes i no cal dir que fa pujar el preu de venda). Doncs bé, quin preu tenen els bitllets de Barcelona del 1937? El bitllet de Barcelona de 1937 d’una pesseta i mitja (1’5 pessetes o una pesseta amb cinquanta cèntims) es pot trobar —a preus de l’any 2023— en bones condicions per entre 8 i 10€; els d’una pesseta (1 pesseta), es poden trobar en bones condicions per 8 euros; els bitllets de cinquanta cèntims (50 cèntims) es poden trobar per 5 euros en bones condicions; els de 10 cèntims es poden trobar en bon estat per 8€, i els de 15 cèntims també per 8€. Val a dir que els preus tendeixen a pujar amb el temps, perquè els col·leccionistes no els solen vendre i cada cop n’hi menys a la venda (aquests preus són orientatius i els hem tret després de mirar el que se’n demana a les numismàtiques, a data d’avui, 27 d’abril de 2023). Doncs ja ho saps, ara mateix, per un preu mòdic, pots tenir un article històric a les mans.

Els bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona el 1937 van ser una iniciativa innovadora per fer front als problemes econòmics i financers de la ciutat durant la Guerra Civil i són objectes de col·leccionisme (notafília). Tot i les dificultats i les controvèrsies que van generar, aquests bitllets van ser una mostra de la capacitat de la ciutat per mantenir la seva autonomia i la seva identitat cultural en circumstàncies adverses. Aquests bitllets són una peça clau per comprendre la història de Barcelona i el seu compromís amb la seva pròpia identitat.

traduccions numismàtiques
numismàtica
copywriting
traductors
redactors
notafília
Catalunya

Si t’ha interessat aquesta publicació, potser t’agradarà llegir…

Les primeres monedes catalanes

Les primeres monedes fetes a Catalunya.
Història. Numismàtica. Catalunya.

Les primeres monedes del món

Les primeres monedes encunyades amb caràcter oficial van ser fetes a Lídia, (a l’actual Turquia), un poble d’Àsia Menor, aproximadament entre els anys 680 i 560 a. C. Després de Lídia van començar a encunyar-se monedes per ordre de Darios de Pèrsia, després de la conquesta de Lídia, i posteriorment a Grècia.

Algunes de les primeres monedes tenien una composició molt estable, com és el cas de la dracma emesa a Atenes el segle VI aC, amb un contingut de, si fa no fa, 65-67 grams de plata fina, o com la moneda rodona xinesa, qian, de coure.

Les primeres monedes catalanes

Però quines van ser les primeres monedes que es van fer a Catalunya? Doncs bé, les primeres monedes fabricades al territori actualment conegut com a Catalunya van arribar de la mà dels colonitzadors grecs.

A mitjan segle V aC, la petita colònia d’Emporion (actual Empúries) va fer les seves primeres encunyacions. Emporion va emetre fraccions, dracmes i divisors. Aquestes monedes no només van ser les primeres que es van fer a Catalunya, sinó també, junt amb les de les colònies fenícies d’Ebusus (Eivissa) i Gadir (Cadis), a tota la Península Ibèrica.

Moneda de Emporion: Segle V a l’I aC

Després la va seguir la colònia de Rhode (actual Roses). A partir de finals del segle IV aC Rhode va experimentar una notable expansió econòmica, que la va portar a independitzar-se de Massàlia (que hi exercia control i la feia servir de port secundari) i a reivindicar-se com a ciutat. Durant el segle següent la ciutat va encunyar dracmes propis (amb la llegenda rodeton i la imatge d’una rosa).

Les dues seques emetien moneda segons l’estètica i la tradició metrològica grega. Rhode emetia dracmes, fraccions i unitats

Aquestes monedes (com els dracmes) van ser imitades per algunes poblacions de la Gàl·lia.

Col·lecció numismàtica del Museu Nacional d’Art de Catalunya

A tots els interessats en la història, i en les monedes històriques en particular, recomanem moltíssim que visiteu la col·lecció de monedes i bitllets del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que comprèn tota la història numismàtica de Catalunya, des de les primeres monedes fins als actuals euros. Val molt la pena.

Imatge: (CC) Creative Commons Per-SA 3.0 Arxiu:Numismatics collection of the MNAC- greek displays.jpg Creat el: 25 d’octubre de 2012. El fons del Gabinet Numismàtic de Catalunya, obert a la consulta per a investigadors, està integrat per més de 135.000 exemplars, on estan representades les principals sèries numismàtiques, amb monedes que van des del segle VI a. C. fins als nostres dies, així com amb medalles, paper valor, pellofes, ponderals monetaris, balances, encunys, condecoracions i insígnies. De tot aquest fons tan ric, les sèries més importants i emblemàtiques són, sens dubte, les catalanes, amb exemplars de gran raresa, com les primeres monedes de plata fabricades en la península Ibèrica pels grecs d’Emporion, les emissions comtals catalanes, les de la Guerra dels Segadors, les de la invasió napoleònica i els bitllets emesos pels ajuntaments catalans durant la Guerra de 1936 a 1939.

Dracma

Dracma (en grec antic δραχμῆ, drakhmế; pl. δραχμαί, drakhmaí) era el nom d’una antiga moneda (feta de plata) de les ciutats-estat gregues i els regnes hel·lenístics d’Àsia. El terme «dracma» (en grec antic δραχμῆ) deriva del verb δράττω (dráttō, «empunyar, agafar»),​ amb el significat, doncs, de «grapat».

De dracmes n’hi ha tant d’antics com de moderns (abans de l’adopció de l’euro)

La tetradracma atenesa del segle v aC (és a dir, les “quatre dracmes”) fou la moneda d’ús més habitual al món grec fins a Alexandre el Gran. Hi figurava el perfil d’Atena amb el casc a l’anvers i un mussol al revers, d’aquí que les tetradracmes s’anomenessin popularment glàukai (γλαῦκαι), és a dir “mussols“. El revers d’aquesta moneda és representat avui dia a la moneda grega d’1 euro.

Preu dels dracmes d’Empúries (Emporion) i Roses (Rhode)

Cal no confondre valor i preu. Però si parlem de preu, en general, les monedes gregues són cares. Es cotitzen a l’alça i son molt preuades pels col·leccionistes per la seva gran bellesa, antiguitat i valor històric .
No cal dir que el preu depèn de molts factors (estat de conservació de la peça, raresa, demanda del moment…)
El preu de sortida a les subhastes oscil·la entre els 300 i els 600 euros, i peces ben conservades sobrepassen fàcilment els 1000€.
Aquí teniu un enllaç a la subasta d’Aureo i Calicó on us en podeu fer una idea i veure les diferents peces.

Serveis de traducció
Serveis de copywriting
Traduccions numismàtica
Traduccions numismàtiques
col·leccionisme
numismàtica
notafília
traducció 
Barcelona

Si t’ha agradat aquesta publicació, potser també t’agradarà: