Una de freda i una de calenta

Expressions típiques catalanes il·lustrades i traduïdes a altres idiomes

Significat

Una de freda i una de calenta vol dir que el que obtens de bo d’una banda, ho perds de l’altra; una bona experiència, va seguida d’una de dolenta, com un joc de suma zero. També denota la inestabilitat i poca durabilitat de quelcom.

Exemples:

— He guanyat 20.000€ a la 6/49… Però els he perdut a l’hípica.
— Ostres, noi! Una de freda i una de calenta!

La marxa és feixuga i lenta, es lamenta.
Un dia una notícia bona i l’endemà una de dolenta.
Ja ho veus tu: una de freda i una de calenta.

Origen

L’origen es troba en el contrast més físic entre el fred i la calor.

Una de freda i una de calenta

Una de freda i una de calenta en anglès

En anglès britànic hi ha l’expressió “what you lose on the swings you gain on the roundabouts” (literalment, “el que perds en els columpis, ho guanyes en les rotondes / glorietes), que ha quedat abreujada a “It’s swings and roundabouts” (literalment, “són oscil·lacions i giravolts” o “són columpis i rotondes / glorietes”). Roundabouts significa tant rotonda com glorieta. Per exemple: If, in order to save money, you never buy a train ticket, you are more likely to get fined, so it’s all swings and roundabouts really. (Si, per estalviar diner, no compres mai el tiquet de tren, és més probable que et multin, al final realment és una de freda i una de calenta).

Una de freda i una de calenta en francès

En francès és molt clar: “Ce que l’on gagne d’un côté, on le perd de l’autre” (literalment, “allò que hom guanya d’un costat, ho perd de l’altre”)

Una de freda i una de calenta en alemany

En alemany és “Etwas hat gleich viele Vor- und Nachteile” (literalment, “té els mateixos avantatges que desavantatges”)

Una de freda i una de calenta en italià

En italià, l’expressió popular més semblant és “che ci vuoi fare, le cose a volte vanno bene, a volte vanno male” (literalment, “del que vols fer, de vegades unes coses surten bé i les altres no”).

Una de freda i una de calenta en portuguès

En portuguès és molt semblant al francès: “perde-se de um lado para ganhar do outro” (literalment, “el que es perd d’un costat, es guanya per l’altre”)

Una de freda i una de calenta en xinès mandarí

En xinès mandarí direm ” 哦,就是有利也有弊” (literalment, “hi ha avantatges i desavantatges”)

Una de freda i una de calenta en castellà

En castellà tenim “Una de cal y otra de arena” (literalment, “una de calç i una de sorra*”) * Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.

Hi ha publicacions pitjors i millors: una de freda i una de calenta. Però quedeu-vos! No escampeu la boira! Aquí trobareu expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor fortmés content que un gínjoltocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!

Modimes amb animals

Expressions catalanes típiques amb animals

A pas de tortuga

Anar molt a poc a poc. L’equivalent anglès seria “at snail’s pace” (literalment, “a pas de cargol”), i en francès, “à une allure d’escargot” (també, a pas de cargol”).

Afluixar la mosca

Pagar, una mica a contracor. En anglès es fa servir el verb “(to) fork out”; en francès es pot emprar “rembourser” o “faire raquer”; en castellà és “apoquinar”

Agafar el bou per les banyes

Ser valent i afrontar una situació. En altres idiomes és molt similar: “(to) take the bull by the horns” en anglès; “prendre le taureau par les cornes”, en francès i “Coger el toro por los cuernos” en castellà.

Anar peix

Si no has fet colzes, no has estudiat i no et saps l’assignatura, llavors vas peix. En anglès és “(to) be clueless”; en francès “n’y connaître rien à [qch]”

Ni idea, tu!

Dir el nom del porc

Cantar les quaranta, insultar.

Li ha dit el nom del porc!

L’ase dels cops

Si ets l’ase dels cops, tens totes les de rebre.

Fer volar coloms

Fer volar coloms vol dir il·lusionar-se amb projectes sense tocar gaire de peus a terra, sense ser gaire realista.

I un be negre!

“I un be negre!” és una interjecció que vol dir “Sí home!”, “De cap de les maneres!”, “Ni pensar-hi!”. En anglès podríem dir “No way!”.

I un be negre!

Costar més el farciment que el gall

“Costar més el farciment que el gall” vol dir que la part supèrflua o no tan important és més costosa que la part essencial. Exemple: amb el tuning que el neng de Castefa li ha posat, el cotxe fa patxoca, però el motor està fet pols. Ha costat més el farciment que el gall.

Aquí hi ha gat amagat

Haver-hi gat amagat vol dir que hi ha alguna trampa, alguna cosa sospitosa…

Gras com un teixó

Es diu d’una persona molt grassa. En anglès podem dir “Fat as a pig” (gras com un porc).

De Joseps, Joans i ases, n’hi ha a totes les cases

Vol dir que a tot arreu passen coses dolentes, que cap lloc està lliure de problemes. L’equivalent anglès d’aquesta dita seria “In every country dogs bite”; i en francès “Il est des sots de tout pays” ; en castellà “En todas partes cuecen habas”.

Modismes d’animals en anglès

I ara uns quants modismes d’animals en anglès i els seus equivalents en català!

Aquesta publicació s’anirà actualitzant periòdicament. Mentrestant, aquí trobareu expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor fortmés content que un gínjoltocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!

Escampar la boira

Significat, origen, exemples, traduccions a altres idiomes

Significat

Escampar la boira vol dir anar-se’n, tocar el dos, anar a passejar sovint per airejar-se. Però també pots enviar (o engegar) algú a escampar la boira perquè ja n’estàs tip. És clar que també pots enviar algú a “fregir espàrrecs”, a “fer punyetes” o directament a la me… Però en aquest bloc som més fins, oi? … O no? (no us perdeu la publicació sobre el caganer!). També podem escampar la boira per desentendre’ns d’una situació difícil o incòmode.

Anar a escampar la boira

Exemples

Estic ofuscat. Val més que escampi la boira i després m’hi torni a posar.
Me’n faig creus! Sempre que hi ha algun problema se’n va a escampar la boira. És un Project Manager de pa sucat amb oli. És que em treu de polleguera!

Troba la pau vora el riu.
Quan vol escampar la boira
cerca el caliu afectiu
a França, a la vall del Loira.

Origen: d’on ve l’expressió “escampar la boira”?

Sembla que “escampar la boira” té el seu origen en els temps de la bruixeria (als països catalans sobretot entre els segles XV i XVII), en què les i els practicants caminaven pels camps proferint encanteris destinats a dissipar la boira.

L’expressió “escampar la boira” sembla que té els seus origens en la bruixeria.

Escampar la boira en anglès

En anglès podem dir “(to) make oneself scarce” (literalment, “fer-se un mateix escàs”), per exemple: “Mom’s really angry with you, so you’d better make yourself scarce” > “La mare està molt enfadada amb tu, així que més val que escampis la boira”).

to make oneself scarce

Una altra manera de dir-ho és “(to) fly away (literalment, “anar-se’n volant”, per exemple: “The coast is clear, vultures have flown away” > “No hi ha roba estesa, els voltors han escampat la boira”. També podem dir “(to) run off” , “(to) take a hike” i “(to) punch out” (tot i que aquestes expressions són més semblants a “tocar el dos”).

Si vols engegar algú a escampar la boira pots dir “Go away!” o “Clear off!” (similar a “fot el camp”), “(to) tell [sb] to get lost” (literalment, “dir a algú que es perdi”) o “(to) send [sb] packing” (literalment, “dir a algú que faci les maletes”).

Escampar la boira en francès

En francès podem dir “Se faire discret/discrète” (literalment, “fer-se discret/a”). També podem dir “s’éclipser” (literalment, “eclipsar-se”)

Se faire discret/discrète, s'éclipser

Expressions semblants en francès són “dégage!” (que vol dir “toca el dos!”) o “va voir ailleurs si j’y suis” (literalment, “vés a veure en un altre lloc si hi sóc”), que és tant com engegar algú a escampar la boira. També hi ha altres expressions com “tire-toi” , “tirez-vous“, “casse-toi” , “cassez-vous” … que serien equivalents a “Toca el dos!” o “Fot el camp!”.

Escampar la boira en alemany

En alemany podem emprar “auf Tauchstation gehen” (literalment, “anar a l’estació de busseig”) per dir anar a escampar la boira.

rauf Tauchstation gehen (lit. “Anar a l’estació de busseig”) = Escampar la boira

Escampar la boira en castellà

En castellà, segons el sentit, tenim “ir a despejarse” (literalment, “anar a airejar-se”*) o “salir a tomar el aire” (literalment, “sortir a prendre l’aire”*) o, si es vol engegar a algú, el podem “mandar al cuerno” (literalment, “enviar al corn”*). També podem dir “Vete con la música a otra parte” (literalment, “ves-te’n amb la música a una altra part”) si volem engegar algú a escampar la boira. * Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.

Ir a tomar el aire

Quedeu-vos! No escampeu la boira! Aquí trobareu expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor fortmés content que un gínjol, tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!

Més content que un gínjol

Significat, origen, traducció a altres idiomes

Significat

Estar més content que un gínjol vol dir estar molt alegre, d’allò més cofoi. També trobem l’expressió en les formes Estar més trempat que un gínjol i Estar més eixerit que un gínjol. Trobem també la variant Eixerit com (o més eixerit que) un pèsol.

Exemples

Amb aquestes sabates italianes, està més content que un gínjol.

No les tenia totes, però des de que han tingut la filla, està més content que un gínjol.

A aquell noi tan altívol
li ha tocat la loteria.
Ara, més content que un gínjol,
vol fer vida amb la pubilla.
Però ella li ha dit que no,
que ja se’n pot buscar una altra,
que no viurà del seu or,
sino de la seva traça.

Origen

L’origen de l’expressió és incert, però sembla que els catalans tenim certa tendència a considerar que els fruits petits (com els pèsols o els gínjols) fan goig i, per tant, són alegres. Bé, en general atribuïm característiques positives a les coses petites… Recordem la cançó infantil de l’astronauta (altrament coneguda com “El meu coet”): “Sóc petit però eixerit”, o la dita “Al pot petit hi ha la bona confitura” (que, per cert, podeu trobar en aquest bloc)… I què dir del Patufet!

ginjoler ~Més content que un gínjol
Ginjoler (Ziziphus jujuba)

Gínjol ve del llatí vulgar zizulu o djinzulu, variants del llatí ziziphum, i aquest, al seu torn, del grec zízyphon, que té el mateix significat, amb influx de noms de plantes similars, com el grèvol (en llatí acrifulum) i la ginebre (en llatí jiniperus).

El ginjoler (Ziziphus jujuba) és un arbust o arbre petit de la família de les Rhamnaceae. És originari de la Xina tot i que es conrea en diversos països de la conca mediterrània des de temps immemorials. El seu fruit, el gínjol, encara que menut, és comestible i es cull a la tardor.

Més content que un gínjol en anglès

En anglès tenim unes quantes expressions equivalents. Potser la que ens agrada més és Happy as a clam at high tide (literalment, “content com una cloïssa en marea alta”, tot i que la part de “at high tide”, és a dir, “en marea alta”, se sol elidir). També existeix la variant “Happy as a clam at high water”. La idea que sotsjau és que les cloïsses es poden alimentar millor i també costen més de capturar quan la marea és alta.

Happy as a clam

També tenim l’expressió “Happy as a lark” (literalment, “content com una alosa”). Una alosa és un ocell. L’origen de l’expressió estaria en el cant alegre que emet aquesta au.

A partir d’aquí tenim més de 300 variants o expressions sinònimes. Per anomenar-ne unes quantes: “As happy as can be” (tan feliç com es pot estar); “Like a dog with two tails” (com un gos amb dues cues); “On cloud nine” (al núvol 9), “As happy as a sandboy” (tan content com el noi de la sorra); o una un xic més brutota, “Happy as a pig in shit” (content com un porc en la merda), “Happy as Larry“… Realment els porcs tenen una fama que no es mereixen. Fent clic aquí podeu trobar més de 300 sinònims anglesos d’aquesta expressió.

Més content que un gínjol en francès

En francès tenim l’expressió “Heureux tel un coquillage” (literalment, “feliç com una closca”), “Gai comme un pinson” (literalment, “alegre com un pinsà”), “Être heureux comme un pape” (literalment, “feliç com un papa”) o “Heureux comme un poisson dans l’eau” (literalment, “feliç com un peix a l’aigua”). Si ens saps més, no dubtis a enviar-les a la secció de comentaris.

Més content que un gínjol en alemany

En alemany tenim el modisme ” Sich freuen wie ein Honigkuchenpferd/Schneekönig” (literalment, “Alegrar-se com un cavall (fet) de pastís de mel/rei de neu), “glücklich und froh wie der Mops im Haferstroh” (literalment “feliç i feliç (com el pug a la palla de civada)”). També trobem la versió “glücklich wie ein Fisch im Wasser” (literalment, “feliç com un peix dins l’aigua”) i “glücklich wie die Made” (literalment, “feliç com un cuc”…). Si en sabeu d’altres, sisplau envieu-los a la secció de comentaris més avall.

Més content que un gínjol en italià

En italià, com en el cas del castellà, tenim “Felice come una pasqua” (literalment, “feliç com una pasqua”). També tenim l’expressió “felice come un buddha” (literalment “feliç com un buda”)

Més content que un gínjol en èuscar (basc)

En èuscar tenim ” txoriak baino pozago” (literalment, “més content que els ocells”).

Txoriak baino pozago ~Més content que un gínjol en basc èuscar

Més content que un gínjol en gaèlic escocès

Curiós, en gaèlic escocès, l’expressió és “cho sona ri bròg ” (literalment, “content com una sabata”).

Més content que un gínjol en gaèlic irlandès

En gaèlic irlandès tenim Cchomh sásta le píobaire” (literalment, “més feliç que un gaiter”)

Més content que un gínjol en neerlandès

En holandès o neerlandès tenim “gelukkig als een mossel” (literalment, “més feliç que un musclo”).

gelukkig als een mossel
holandès, neerlandès

Més content que un gínjol en portuguès

Molt curiós també l’equivalent portuguès: “Mais feliz que pinto no lixo” (literalment “més feliç que un pollet a les escombraries”). No ens pregunteu el per què; ens imaginem moltes maneres millors de ser feliç, però és clar, vist des de la nostra posició antropocèntrica.

Mais feliz que pinto no lixo ~Més content que un gínjol en portuguès

Més content que un gínjol en romanès

En romanès, com en el cas del francès, diuen “fericit ca o scoica“, (literalment, “feliç com una closca”).

Més content que un gínjol en castellà

En castellà tenim expressions com “Más contento que unas pascuas” (literalment, “Més content que unes pasqües”*); “Feliz como una perdiz” (literalment, “Feliç com una perdiu”*); “Feliz como una lombriz” (literalment, “Feliç com un cuc de terra”*… curiós, se’ns acudeixen altres formes de vida aparentment més joioses, però qui sap…) o “Contento como unas castañuelas” (literalment, “Content com unes castanyoles”*) * Traduït per a les companyes i companys de la Catalunya Nord.

Estem més contents que un gínjol per la teva visita. Recorda que aquí hi trobaràs expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor forttocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!

De pa sucat amb oli

Significat, origen, exemples i traducció a altres idiomes

Significat

Diem que quelcom o algú és “de pa sucat amb oli” quan volem indicar que és de poca qualitat, no gaire important o de poca vàlua. Un objecte podria ser també de nyigui-nyogui o de fira (qui no ha sentit mai “és una escopeta de fira”!?). Per cert, a l’empordà trobem la forma “de pa xucat amb oli”.

Origen

Sembla que l’expressió es refereix a la senzillesa de l’àpat (pa sucat amb oli), que no és res de l’altre món, més aviat poca cosa.

Exemples

Un país amb presos polítics i artistes exiliats, té uns valors democràtics de pa sucat amb oli.

Si en lloc de lliure comerç,
hi ha un oligopoli,
això és un liberalisme
de pa sucat amb oli.

Un karateka de pa sucat amb oli:

De pa sucat amb oli en anglès

En anglès disposem de l’adjectiu “third-rate” (literalment, “de tercera categoria”). També, en funció del context, tenim “petty” (aquest més aviat vol dir “poca cosa”, “poc rellevant” ), “small time“, “of little importance” o fins i tot “B-list” . Per exemple: He is a scrounger of little importance (“és un lladregot de pa sucat amb oli”). En anglès també tenim l’expressió “two-bit” (especialment als EUA). Per exemple: You’re trembling, you two-bit hero! (“estàs tremolant, heroi de pa sucat amb oli!”). Finalment, tenim “of rags” , per exemple “thief of rags” (“un lladre de pa sucat amb oli”) i “sixpenny” (sispenics, així, tot junt, com a adjectiu).

De pa sucat amb oli: Third-rate, small time, B-list, two-bit, of rags, sixpenny.

De pa sucat amb oli en francès

Podem traduir de pa sucat amb oli al francès com “de pacotille” . El terme “pacotille” es refereix als temps del comerç d’esclaus, i ve de l’espanyol “pacotilla”. La pacotilla designava una mercaderia, generalment de molt baix valor, que els colons intercanviaven per aconseguir esclaus. També tenim l’expressió “À la petite semaine” , per exemple “Un arnaqueur à la petite semaine” (literalment, “un estafador de pa sucat amb oli”). També tenim “de bas étage” (literalment, “de baix nivell”), per exemple “Un delinquant de bas étage” (“un delinqüent de pa sucat amb oli”). Finalment, segons el context també podríem dir “de petite envergure” (“de petita escala”).

De pa sucat amb oli en alemany

En alemany tenim els mots “zweitklassiger” i “drittrangig” (que volen dir “de segona/ tercera classe o categoria”, vaja, “de pa sucat amb oli”).

De pa sucat amb oli en italià

En italià podem dir “da quattro soldi” , per exemple “Un avvocato da quattro soldi” (“Un advocat de pa sucat amb oli”); també podem dir “(di qualità) scadente, di terz’ordine” (literalment i respectiva, “pobre, de tercera classe”).

Un advocat de pa sucat amb oli / Un avvocato da quattro soldi:

De pa sucat amb oli en castellà

En castellà, per dir “de pa sucat amb oli” tenim “de poca monta” , “de tres al cuarto” o “de pacotilla” . Per exemple, “un orador de poca monta” (literalment, “un orador de pa sucat amb oli”), “un escritorzuelo de tres al cuarto” (literalment “un escriptoret de pa sucat amb oli”). De pacotilla també existeix en francès (vegeu origen a l’apartat relatiu a l’idioma francès).

Gràcies un cop més per visitar Tocat del Bolet, que ja sabeu que no és un bloc de pa sucat amb oli! Recordeu que aquí hi trobareu expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor fort, tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!

Fer el cor fort

Significat, exemples i traduccions a altres idiomes.

Significat de fer el cor fort

Fer el cor fort vol dir que cal afrontar amb coratge i fermesa els moments difícils o desagradables.

Exemples

La pèrdua de la seva dona ha estat un cop dur per a ell, però ara cal fer el cor fort.

Si totes van mal dades,
Si no tens gens de sort,
i flaqueges, de vegades,
és quan cal fer el cor fort.

Fer el cor fort

Fer el cor fort en anglès

En anglès podem dir “(to) bite the bullet” (literalment, “mossegar la bala”). “Mossegar la bala”, és a dir, “fer el cor fort” és suportar una situació dolorosa o desagradable però inevitable. La frase va ser registrada per primera vegada per Rudyard Kipling en la seva novel·la de 1891 “The light that failed”. Sovint s’afirma que deriva històricament de la pràctica de tenir un pacient amb una bala a les seves dents com a forma de fer front al dolor extrem d’un procediment quirúrgic sense anestèsic, encara que les proves de si ve de mossegar una bala en comptes d’una corretja de cuir dur són més aviat escasses. També pot haver evolucionat a partir de l’expressió dels temps de l’Imperi britànic “mossegar el cartutx “, que ve de la rebel·lió Índia de 1857. Formes alternatives en anglès serien “(to) grit one’s teeth” (literalment, “serrar les dents”), “(to) muster the courage” o(to) gather the/one’s courage” (literalment, “reunir coratge”). També es pot dir “What can’t be cured, must be endured” (que literalment vol dir “El que no es pot curar, ha de ser suportat”, però que es podria traduir com “al mal temps, bona cara”).

En anglès fins i tot podem utilitzar el phrasal verb “(to) muster up” . Per exemple: She mustered up all her remaining willpower (literalment “va treure tota la seva voluntat”).

Fer el cor fort en francès

En francès direm “Serrer les dents” (literalment, “serrar les dents”).Per exemple “Il faudra juste que tu serres les dents, il n’y a rien d’autre à faire” (Hauràs de fer el cor fort, no s’hi pot fer res). Alternativament, es pot dir “trouver le courage de faire [qch]” (literalment, “Trobar el coratge de fer quelcom”) o fins i tot “Prendre le pire avec le meilleur” (que vol dir agafar el millor del pitjor).

Fer el cor fort en alemany

En alemany diríem “die Kröte schlucken” (literalment, “empassar el gripau”). És una expressió que també existeix en altres idiomes. Alternativament, es pot dir també “in den sauren Apfel beißen” (que vol dir “mossegar la poma agra”)

Fer el cor fort en alemany die Kröte schlucken
die Kröte schlucken

Fer el cor fort en italià

En italià, es pot dir “farsi cuore” (literalment, “fer el cor”), i, com en el cas del francès i el portuguès, podem dir “stringere i denti” (literalment, “serrar les dents”). També existeixen les expressions “Ingoiare il rospo” (literalment, “empassar-se el gripau”) i “Fare buon viso a cattiva sorte” (literalment, i aquesta ens agrada molt, “treure el millor de la mala sort”).

Fer el cor fort en portuguès

En portuguès, com en francès i italià, direm “Cerrar os dentes” (literalment, “serrar les dents”).

Fer el cor fort en castellà

En castellà tenim l’expressió “Hacer de tripas corazón” (literalment, “fer dels budells, cor”*). Una expressió alternativa seria “Al mal tiempo, buena cara” (literalment, “Al mal temps, bona cara”*) * Traduït per a les companyes i els companys de la Catalunya Nord.

Fins la propera! Feu el cor fort, que aviat tornarem. Mentrestant, recordeu que en aquest bloc hi ha expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda. Fins aviat!

Guanyar-se les garrofes

Significat, exemples, expressions equivalents en anglès, francès, alemany, italià i castellà

És una expressió equivalent a guanyar-se la vida o guanyar-se el pa*. Generalment implica treballar dur per a mantenir-se financerament. Es diu sovint — tot i que no necessàriament— en contextos en què cal treballar, malgrat que no vingui especialment de gust, per a poder mantenir-se econòmicament. *Ja veurem que l’expressió “guanyar-se el pa” apareix en molts idiomes.

guanyar-se el pa guanyar-se les garrofes

Origen

Si bé és cert que les garrofes s’han utilitzat gairebé sempre per a alimentar el bestiar, en temps de penúries (com va ser la postguerra), hom recorria a les garrofes com a font d’aliment. A tall de curiositat, antigament, s’havia emprat les garrofes seques amb fins medicinals, com a diurètics. La garrofa és el fruit del garrofer (en llatí Ceratonia siliqua), un arbre baix, de tronc gruixut i de fullatge permanent de la família de les cesalpiniàcies, del grup de les lleguminoses.

garrofer
Garrofer

Exemples

Me’n vaig a treballar. Algú ha de guanyar-se les garrofes en aquesta casa! Tu continua jugant al Grand Theft Auto… I a veure si madures una mica, que tens 45 anys i una família per mantenir.

El Dropshipping és una forma molt novedosa de guanyar-se les garrofes. Tu et dediques a promocionar la teva web i a fer comunitat, i els proveïdors envien directament a casa dels clients els productes que han comprat al teu web.

Ostres, nano, no fots res,
de fet, només filosofes,
però amb el ser o no ser,
No et guanyaràs les garrofes….

Guanyar-se les garrofes en anglès

En anglès diem “(to) earn one’s crust” (literalment, “guanyar-se la crosta”) o “(to) earn one’s living” (literalment, “guanyar-se la vida”). “(to) earn one’s crust” la trobem sobretot en anglès britànic. També tenim l’expressió “(to) bring home the bacon” (literalment, “portar el bacó a casa”). Altres maneres de dir-ho en alglès són “(to) pay the bills” (literalment “pagar les factures”) o “(to) pay the rent” (literalment, “pagar el lloguer”). Per cert, en anglès, garrofa és “carob”.

to earn one's crust to bring home the bacon in Catalan

Guanyar-se les garrofes en francès

En francès podem dir “gagner sa vie” (literalment, “guanyar-se la vida”), “gagner son pain” (literalment, “guanyar-se el pa”), “Faire bouillir la marmitte” (curiosament vol dir “fer bullir l’olla”, però amb el significat de guanyar-se els aliments) o “Mettre du pain sur la table” (literalment, “posar el pa sobre la taula”). També trobem una expressió molt similar a l’anglesa (to) earn one’s crust, que és “gagner sa croûte” (literalment, “guanyar-se la crosta”), que és una variant de guanyars-se el pa. “Faire bouillir la marmitte” és una expressió familiar francesa que s’origina a principis del segle XVI, on l’al·lusió a l’olla simbolitza el menjar, la supervivència diària i, més concretament, el mitjà per assolir-la. Per cert, en francès, garrofa és “caroube”.

Faire bouillir la marmite en catalan

Guanyar-se les garrofes en alemany

En alemany podem dir “(seine) Brötchen verdienen” (literalment, “guanyar-se el pa”) o “sich seinen Lebensunterhalt verdienen” (sich en el cas datiu), literalment “guanyar-se la vida”.

guanyar-se les garrofes en alemany

Guanyarse les garrofes en italià

En italià podem dir “guadagnarsi da vivere” (literalment “guanyar-se la vida”).

guanyar-se les garrofes en italià

Guanyar-se les garrofes en gaèlic irlandès

En gaèlic irlandès diríem “do chrústa a thuilleamh” (literalment, guanyar-se la crosta”, o “do chuid a shaothrú” (literalment, “guanyar-se la vida”).

Guanyar-se les garrofes en castellà

En castellà, a part de “ganarse la vida“, podem dir “ganarse el pan“, “ganarse las lentejas” (literalment, “guanyar-se les llenties”) o fins i tot “ganarse los garbanzos“(literalment, “guanyar-se els cigrons”). Per cert, en castellà, garrofa és “algarroba”.

guanyar-se les garrofes en castellà
Ganarse las lentejas en catalán

Recordeu que en aquest blochi ha expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda. Fins aviat!

O caixa o faixa

Significat

Molt semblant a “A per totes” i “o tot o res”… Diem “O caixa o faixa” quan volem intentar quelcom amb totes les nostres forces, assumint les conseqüències que se’n derivin. També s’utilitza quan hem de prendre una decisió definitiva.

Origen

“O caixa o faixa” s’atribueix al general Prim, que es diu que proclamava aquestes paraules durant la guerra de Tetuan just abans de batre’s en combat per a donar-se ànims. Faixa es refereix al prestigi que dóna la faixa de general i caixa al taüt; és a dir: o glòria o mort.

General Prim

Exemples

La situació era insostenible i extremament injusta. Els negaven els drets més elementals. Al final van decidir que “o caixa o faixa”: no acceptarien més abusos ni trampes dels opressors i tirarien pel dret*.

*Passatge referit als cimarrons jamaicans 😉

“o caixa o faixa!”,
va exclamar,
tot just abans de comprar
tot l’estoc de rebaixa.

o caixa o faixa en anglès

En anglès, en funció del context, podem emprar l’expressió “all or nothing” (literalment, “tot o no-res”),

Take it or leave it” (literalment, “agafa-ho o deixa-ho”), que es deixa anar per expressar que l’oferta que s’ha fet no és negociable.

També, i sempre segons el context en que es digui, podem utilitzar l’expressió anglesa “In for a penny, in for a pound” (literalment, “dins per un penic, dins per una lliura”). És molt semblant al “De perdidos al río” castellà. L’origen d’aquesta expressió ve de quan detenien un lladre, i aquest considerava que com que igualment l’arrestaven, ja posats, era millor que ho fessin per una suma gran que per una quantitat petita, així que, millor era robar una quantitat important i que fos el que Deu vulgui . Una expressió similar en anglès és “As well Hanged for a sheep es a lamb” (literalment, “tant és que et pengin per una ovella que per un xai”). Una altra expressió anglesa, que es podria traduir com “a per totes” seria “(to) go the whole hog“.

Encara una altra expressió que podem utilitzar, aquesta més americana, és “Fish or cut bait” (literalment, “pesca o talla l’esquer”), que vol dir “para de vacil·lar i actua o déixa-ho córrer”.

Anglès americà

Finalment, cal referir-nos a l’expressió “Geronimo!” que alguns paracaigudistes americans exclamen abans de saltar i, per extensió, que alguna gent proclama abans de saltar des d’una gran alçada.

o caixa o faixa en francès

A part de la recurrent “Tout ou rien” (literalment, “o tot o no-res”), en francès, l’expressió més semblant és “Advienne que pourra!”.
S’invoca quan la decisió està presa, passi el que passi.

Prové de la fórmula   “Fais ce que tu dois, advienne que pourra”  (que ve a dir, “fes el que hagis de fer, el que hagi de passar, ja vindrà”). Una frase semblant ésLes dés sont jetés” (literalment, “els daus s’han tirat”), que deriva de la frase llatina Alea jacta est” * (la sort està decidida).

* també escrit Alea iacta est o Allea jacta est

Encara tenim una altra expressió francesa que podem emprar segons el context: “Quand le vin est tiré, il faut le boire” (literalment, “Quan el vi s’ha vessat, cal prendre’l”). És a dir, ja que hi som, fem-ho.

Per últim, tenim l’expressió “À prendre ou à laisser” (literalment, “prendre o deixar”), molt semblant al “take it or leave it” anglès.

o caixa o faixa en alemany

En alemany es diu “Alles oder nichts” (literalment, “o tot o no-res”). També, en funció del context, podem dir “Friss oder stirb” (literalment, “o ho agafes o ho deixes”). I finalment podem dir “Wer A sagt, muss auch B sagen” (literalment, “Qui digui A, també ha de dir B”).

o caixa o faixa en italià

En italià direm “Tutto o niente” (literalment, “o tot o no-res”).
També, en funció del context, podem dir “prendere o lasciare” (literalment, “o ho agafes o ho deixes”)

o caixa o faixa en portuguès

En portuguès direm “tudo ou nada” (literalment, “o tot o no-res”). També podem dir “Perdido por cem, perdido por mil, perdido por um, perdido por mil” (literalment, “perdut per cent, perdut per mil, perdut per un, perdut per mil”).

o caixa o faixa en xinès

L’equivalent xinès de és “一不做,二不休” (literalment, “o no ho facis o no paris mai” )

o caixa o faixa en castellà

En castellà, a part del recurrent “todo o nada” , segons el cas, es pot traduir per la famosa “De perdidos al río” (literalment, “de perduts al riu”) i també, en funció del context, per la menys coneguda “Herrar o quitar el banco” (literalment, “errar o treure el blanc”). També tenim, sempre segons el context, “O lo tomas o lo dejas” (literalment, “O ho agafes o ho deixes”), “A por todas” (literalment, “a per totes”) o “Qué sea lo que Dios quiera” (literalment, “Que sigui el que Déu vulgui”) o “La suerte está echada” (literalment, “la sort està decidida”)*

o caixa o faixa en castellà
* Traduït per les companyes i els companys de la Catalunya Nord.

O caixa o faixa, o et quedes per visitar altres entrades d’aquest bloc o… fins una altra! 🙂 Això sí, si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua cada cop més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!

Pixar fora de test

Significat, origen, vers, il·lustracions i equivalents en altres idiomes

Significat

Pixar fora de test és dir alguna cosa que no ve al cas, fora de lloc o fora de to. Expressions similars són “ara no toca” o “això no ve al cas”.

Origen

Vés a saber qui va ser el primer o la primera a fer servir aquesta expressió, però el que sí sabem és que un test és un recipient de terrissa —o, avui dia, també de plàstic— amb la boca més ampla que el fons i que, ple de terra, es fa sevir per fer-hi créixer plantes. Sovint s’ha utilitzat també com a receptacle de l’orina quan no hi havia un vàter a la vora.
Així, l’expressió té a veure amb la manera de pixar —especialment del sexe masculí— que en el moment d’orinar està poc inspirat o concentrat, pensa en altres coses o juga amb el rajolí sense importar-li gaire les conseqüències de les esquitxades o la direcció que prengui.

Exemples

Treure la polèmica de la pizza amb pinya en ple funeral va ser pixar fora de test.

Va pixar fora de test en proposar-li una cita just després de signar els papers del divorci.

Pixar fora de test
Ell que es creu tan especial, ell que es pensa que és tan llest, només és una asocial que pixa fora de test.

Pixar fora de test en anglès

En anglès, l’expressió equivalent és “(to) miss the point completely” (literalment “fallar el punt del tot”).
En anglès també hi ha altres expressions equivalents com “(to) make a blunder” (literalment, “cometre un error”), o “blunder out” (literalment, “espifiar-la”), o fins i tot “drop a clanger” (literalment, “deixar caure una ficada de pota”) o “drop a brick” (literalment, “deixar caure un totxo”) .

(to) miss the point

Pixar fora de test en francès

En francès es diu “passer à côté de la question” (literalment, “passar pel costat de la qüestió”). També podem dir “faire une boulette” (literalment, “fer una mandonguilla”). Aquesta segona expressió s’utilitza des de principis del segle XIX, pren la “mandonguilla” com a terme principal, utilitzada aquí, en sentit figurat per donar a entendre que l’ha espifiada, que ha comès un error o ha dit quelcom que no tocava.

Pixar fora de test en alemany

En alemany podem dir “Auf dem Holzweg sein” “ins Fettnäpfchen treten” o “Vollkommen daneben sein ” (literalment, estar del tot equivocat); també “ins Fettnäpfchen treten” (literalment, “ficar la pota”); també “einen Fehler machen” (literalment, “espifiar-la”) .

Pixar fora de test en àrab

En àrab es pot dir “ارتكب حماقة هائلة” (pronunciat airtakab hamaqatan hayila, és a dir, “espifiar-la”).

Pixar fora de test en italià

En italià es diu ” Essere fuori strada” (literalment, “estar fora de la plaça”. Altres expressions similars són “Prendere un abbaglio” (literalment, “prendre un error”) o “non hai capito niente!” (literalment, “no has entès res”). També es diu “fare una gaffe” (literalment, “espifiar-la”).

Pixar fora de test en portuguès

En portuguès podem dir “estragar tudo” , “fazer asneira” (literalment, “espifiar-la”) o “perder o essencial da questão” (literalment, “perdre l’essència de la qüestió”)

Pixar fora de test en romanès

En romanès es pot dir ” A fi complet pe langa “(literalment, estar totalment al costat), “a nu pricepe esențialul” (literalment, “no entendre l’essència”)

Pixar fora de test en xinès mandarí

En xinès mandarí podem dir “没(沒)领(領)会(會)要点(點)” (pronunciat méi lǐnghuì yàodiǎn, que vol dir “equivocar-se de tema”).

Pixar fora de test en castellà

En castellà també existeix l’expressió “mear fuera de tiesto” (literalment, “pixar fora de test”*). També es pot dir “meter la pata” (literalment, “ficar la pota”*). Tiesto en castellà és sinònim de maceta.

*Traduït per a les companyes i els companys de la Catalunya Nord.

No oblidis que en aquest bloc trobaràs expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Fins aviat!

Hi ha roba estesa

Significat, origen, exemples i equivalents en altres idiomes

Significat i origen de Hi ha roba estesa

Haver-hi roba estesa vol dir que hi ha risc de que t’escoltin, i que per tant cal anar amb compte amb el que es diu.

Origen

Aquest toc d’alerta sembla que ve de l’argot carcerari. Quan els reclusos parlaven sobre algun assumpte secret que no volien que arribés a oïdes dels zeladors, si un guarda s’apropava, deixaven anar: «Compte… hi ha roba estesa!», per indicar que era el moment de canviar de tema.

Exemples

Canviem de tema, que hi ha roba estesa.

Sisplau, discreció, que hi ha roba estesa.

Tenen molta destresa
per estar al cas i avisar
que hi ha roba estesa,
subtilment, sense cridar.

Hi ha roba estesa en anglès

En anglès, per alertar de que algú pot estar escoltant, es recorre a l’expressió “Walls have ears” (literalment, “Els murs tenen orelles”). També existeix l’expressió “Little pitchers have big ears” (literalment, “Les petites gerres tenen grans orelles”), per les nanses de les gerres, que recorden les orelles, i que es refereix als menuts, que poden sentir coses inadequades dels adults.

Hi ha roba estesa en anglès per a alertar de la presència de nens.

Hi ha roba estesa en francès

En francès, per advertir de que algú pot estar escoltant, direm “Les murs ont des oreilles” (literalment, les parets tenen orelles). La versió arcaica és “les murailles ont des oreilles” (literalment, les muralles tenen orelles).

Hi ha roba estesa en alemany

En alemany es diu “Wände haben Ohren” (literalment, “les parets tenen orelles”).


Hi ha roba estesa en portuguès

En portuguès es diu “As paredes têm ouvidos” (literalment, “les parets tenen orelles”).

Hi ha roba estesa en romanès

L’equivalent romanès és “zidurile au urechi” (literalment, “els murs tenen orelles”) i també “Pereţii au urechi şi ferestrele ochi” (literalment, “els murs tenen orelles i les finestres ulls”)

Hi ha roba estesa en italià

En italià és “Anche i muri hanno orecchi” (literalment, “fins i tot les parets tenen orelles”)

Hi ha roba estesa en gaèlic escocès

Hi ha roba estesa en gaèlic escocès és “Cluasan anns gach ceàrn”
(literalment, “els murs tenen orelles”).

Hi ha roba estesa en gaèlic irlandès

En gaèlic irlandès es diu “Bíonn cluasa ar na claíocha, bíonn cluasa ar an gcoill” (literalment, “els murs tenen orelles, la fusta té orelles”).

Hi ha roba estesa en persa

L’equivalent en persa és “دیوار موش داره٬ موش هم گوش داره ” (literalment, els murs tenen ratolins, i els ratolins tenen orelles).


Hi ha roba estesa en xinès mandarí

En xinès es diu “隔牆有耳” (pronunciat, Géqiángyǒu’ěr, que literalment vol dir “els murs tenen orelles”).

Hi ha roba estesa en turc

En turc es diu “Yerin kulagi vardir” (literalment, “el terra té orelles”).

Hi ha roba estesa en japonès

En japonès diuen “壁に耳あり、障子に目あり” (pronunciat Kabe ni mimi ari, shōjinimear , que literalment vol dir “les parets tenen orelles i les portes corredisses, ulls”).

Hi ha roba estesa; haver-hi roba estesa

Hi ha roba estesa en castellà

En castellà es diu “Las paredes tienen oídos” (literalment, les parets tenen oïda”) o “Hay moros en la costa” (literalment, hi ha moros a la costa)*

*Traduït pels companys i companyes de la Catalunya Nord.

Ara que no hi ha roba estesa, et podem dir que en aquest bloc trobaràs expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Fins aviat!