L’anciana que va vèncer el temps
Relat basat en un cas real
A l’assolellada ciutat d’Arles, al sud de França, hi vivia una anciana anomenada Jeanne Calment. Als seus 90 anys, la Jeanne no era com altres dones de la seva edat. Fumadora empedreïda, entusiasta del vi d’Oporto, de caràcter ferm i mirada penetrant, vivia sola al seu elegant apartament, envoltada de records d’una vida llarga. Havia sobreviscut a guerres, revolucions, i fins a Vincent van Gogh, a qui deia que havia conegut de jove.
No tenia hereus directes, però sí una determinació fèrria de viure a la seva manera, sense dependre de ningú. Malgrat tot, en quedar-se sense els suports financers dels quals havia depengut fins aleshores, va entrar en crisi financera.
Calia fer quelcom, però no sabia pas què.
Com caigut del cel, un dia, va trucar a la seva porta un home anomenat André-François Raffray. Era un notari educat, pragmàtic i confiat en els càlculs actuarials que regien la seva professió.
Raffray tenia una proposta: adquirir l’apartament de Jeanne mitjançant un contracte de “viager”, una renda vitalícia molt comuna a França. El tracte era senzill: ell pagaria a la Jeanne una suma mensual de 2.500 francs fins que ella morís. En aquest moment, l’apartament passaria a ser del notari.
L’André-François, llavors d’uns quaranta anys, va pensar que era una jugada mestra. Fet i fet, la Jeanne, als seus 90 anys i el seu hàbit de fumar i gaudir del seu vi d’Oporto cada dia, no semblava tenir gaires anys per davant.
Jeanne va acceptar la proposta amb un somriure enigmàtic. “Molt bé, jove. Però no tingui tanta pressa”, va etzivar al notari.
Mes rere mes, any rere any, l’André-François complia diligent la seva part de l’acord.
Però Jeanne, contra el seu pronòstic, continuava viva. No només viva, sinó lúcida, forta, i amb una salut que desafiava la lògica. Mentre altres ancians s’afeblien, ella caminava per Arles amb pas ferm, tot comentant amb ironia que “l’André-François ha fet un mal negoci amb mi”.
Van passar les dècades, una rere l’altra.
L’André-François va envellir, es va jubilar, i finalment va morir el 1995, sense haver gaudit mai de l’apartament que va somiar posseir.
La seva vídua, fidel al contracte, va continuar pagant la renda a la Jeanne. Finalment, el 1997, Jeanne Calment va tancar els ulls per última vegada, als 122 anys, tot convertint-se en la persona més longeva documentada en la historia de la humanitat.
La família Raffray havia pagat més del doble del valor de l’immoble.
Per la seva part, la Jeanne va viure còmoda i tranquil·la a la seva llar fins a l’últim dia, com si el temps mateix s’hagués rendit davant la seva voluntat. Diuen que a la vetlla encara mantenia un somriure sorneguer
Dedicat a Jeanne Calment (Arles, 1875 — Arles, 1997)
No et perdis el nou canal de microrelats en català de Telegram Microficcions. Fes clic aquí per visitar-lo.
