Tradicions – Tocat del Bolet

Origen de la Castanyada

Què és i d’on ve la castanyada?

Quan s’origina i d’on ve la Castanyada?

La Castanyada i Tots Sants sembla que tenen el seu origen en les cultures paganes com ara la Celta. És a partir del segle IX i sota la influència cristiana, que es converteix en una commemoració dels difunts, amb un rerefons de resurrecció.

Una de les versions sobre el seu origen assegura que antigament els campaners repicaven les campanes de les esglésies durant tota la nit, fent torns entre ells i durant els descansos menjaven castanyes i bevien Moscatell per escalfar-se.

Una altra versió és que la festa de la castanyada sorgeix a finals del segle XVIII, però de fet ve dels antics àpats funeraris, en què només se servien llegums, fruita seca i els pans votius de l’oferta als difunts en els funerals, conegut popularment com a panets, panellets o panellons. L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

El 2020, la castanyada coincidirà amb la lluna plena.

Origen etimològic de la paraula castanya

La paraula castanya ve de el llatí castanea, mot que per si sol designava l’arbre, el castanyer, i no pas el fruit, que pròpiament es denominava nux castanea (literalment, “nou castanya, nou del castanyer”).

Què és la Castanyada

La Castanyada és una festa popular que se celebra a Catalunya la nit del 31 d’octubre, just abans de Tot Sants, que és el dia 1 de Novembre, quan comencen les celebracions en honor dels difunts…

Aquí teniu un vídeo sobre la castanyada de l’interessant canal OK Català (feu clic al canal per accedir-hi)

La castanyada d’en Rickus

Un altre canal en català que fa prou patxoca: Rickus animació infantil

Propietats de la castanya

La castanya és la fruita del castanyer, arbre de la família de les fagàcies. És comestible i molt apreciada com a aliment a algunes parts del món. Als Països Catalans protagonitza, junt amb els panellets i els moniatos, la tradicional festa de la Castanyada. Són una font natural de minerals, entre els quals destaquen: fòsfor, calci, ferro, zinc, magnesi… pels quals se li atribueixen propietats antiinflamatòries i vasculars.

Dites, frases fetes i refranys sobre les castanyes i la castanyada

A la tardor, bellotes i castanyes
Al novembre, castanyes
Amb castanyes, vi de Pasqües.
Any de bolets, any de castanyes,
Cargol treu banyes que el teu pare cou castanyes.

Castanya bullida, castanya ensopida
Castanya sencera al foc peta.
Castanya torrada i calenta escalfa les mans… i el ventre.
Castanyes per Nadal saben bé i es paeixen mal.
De castanyes, qui més en pela més en menja.

Donar una castanya
El mal de migranya es cura amb castanya.
La castanya pel maig ja reganya.
Les castanyes per Nadal es mengen bé i es paeixen mal.
Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates.

Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.
Pel novembre, bones torrades, castanyades i bunyolades.
Pel novembre, castanyes i nous.
Pel novembre, cull les nogues i les castanyes.
Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.

Per Sant Cebrià, castanyes a la mà.
Per Sant Eugeni, les castanyes al foc, la llenya a la llar i les ovelles a guardar.
Per Sant Lluc, la castanya salta del pelluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc.
Per Sant Martí, castanyes i novell vi.
Per Tots Sants castanyes i per Nadal torrons.
Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes.
Portar una castanya a la butxaca, cura el mal de cap i les morenes.
Semblar-se com un ou a una castanya.
Si per Santa Magdalena plou, es podreix la castanya i la nou.
Treure les castanyes del foc

Mems castanyada

Treure’s les castanyes del foc vol dir emprendre una tasca difícil, desagradable o perillosa que hom no vol assumir. L’expressió ve de la faula del mico usant una ungla de gat per a treure castanyes rostides per així no cremar-se.

mem castanya
mem castanyada
meme castanya
meme castanyada — Meme castanyada

🍄 Publicacions més populars

El dia dels Sants Innocents a altres països

Tradicions

El dia de les innocentades a altres països

El dia dels Sants Innocents, que a Catalunya se celebra el 28 de desembre, es commemora la matança dels Innocents (vegeu el següent paràgraf). Se celebra arreu d’Espanya i a diferents països hispanoamericans, i és semblant a l’anglosaxó April Fool’s day (Dia dels folls d’abril), al francès Poisson d’avril (Peix d’abril), o a l’italià Pesce d’aprile (Peix d’abril), amb la diferència que aquests últims tres se celebren l’1 d’abril.

Origen del dia dels sants innocents

La matança dels Innocents és un episodi del Nou Testament, que apareix concretament a l’Evangeli segons Mateu (Mt 2, 16-18). El relat tracta sobre l’ordre donada per Herodes el Gran d’executar els nens nascuts a Betlem menors de dos anys amb el propòsit de matar Jesús… Lletjot.

Regne Unit i Estats Units: April Fools’ Day (Dia dels babaus d’abril )

L’April Fools Day anglosaxó, que es pot traduir com a dia de les bromes d’abril o dia dels inocents d’abril és un dia dedicat a les bromes (que cau el dia 1 d’abril).

Al Regne Unit, de vegades s’anuncia que ha estat una broma, tot cridant “April’s Fool!” (babau d’abril!) a la víctima, que es converteix, així, en el “babau d’abril”.

A Anglaterra, un “babau” o “fool” és conegut amb diferents noms arreu del país, com ara “fideu”, “gob”, “gobby” o “noddy” (que vol dir tòtil, tanoca o enze).

Ja veieu, aquesta festivitat tan peculiar i divertida de fet també se celebra a Polònia, França, Finlàndia, Àustria, Austràlia, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Regne Unit, Portugal, Estats Units, Brasil i Canadà. Equival al dia dels Sants Innocents, que se celebra el 28 de desembre a l’Estat espanyol i Hispanoamèrica.

Escòcia: Huntigowk Day

A Escòcia, l’April Fools’ Day s’anomena Huntigowk Day. Termes alternatius en gaèlic serien Là na Gocaireachd (que significa dia del babau) o Là Ruith na Cuthaige (que vol dir el dia de córrer el cucut). La broma típica és demanar a algú que faci arribar un missatge segellat on suposadament demana ajuda d’alguna mena. De fet, el missatge diu una cosa així com No riguis, no somriguis. persegueix el gowk una altra milla. El destinatari, en llegir-lo, explicarà que només pot ajudar si contacta primer amb una altra persona i li envia un missatge idèntic, amb el mateix resultat. I així anar fent.

Irlanda

A Irlanda, era tradicional confiar a la víctima una “carta important” que es lliurava a una persona . Aquella persona llegiria la carta i, tot seguit, demanaria a la víctima que la portés a una altra persona, etc. La carta, en obrir-la, contenia les paraules “envia-la a un altre babau“.

França: Poisson d’avril (Peix d’abril)

Un Peix d’abril (poisson d’avril) és una broma que es fa l’1 d’abril a França als coneguts, amics i familiars. També se sol fer als mitjans de comunicació, a la premsa, la ràdio, la televisió i Internet.

Com en el cas de la llufa, una altra broma de l’1 d’abril és penjar un peix (sovint fet de paper) a la l’esquena d’algú.

L’apel·latiu peix o peix d’abril, que rep la víctima de les bromes, té a veure amb el zodíac: el sol abandonava la constel·lació de Peixos.

Països nòrdics: Aprilsnar / Aprillipäivä

Danesos, finlandesos, islandesos, noruecs i suecs celebren, l’1 d’abril, el Dia dels Abrils (Aprilsnar en danès; Aprillipäivä en finès). Molts mitjans de comunicació publiquen una innocentada, Normalment apareix a primera pàgina, tot i que no al titular.

Però… per què l’1 d’abril?

A mitjan segle segle XVI, les celebracions de Cap d’Any començaven el 25 de març i culminaven una setmana després. El 3 de Gener de 1565, amb l’Edicte de Rosselló, el rei va establir que l’Any Nou es traslladés a l’1 de gener.

Doncs bé, sembla que molts francesos i les colònies protestants americanes van trigar a adoptar el calendari del Papa Gregori XIII (conegut com a calendari gregorià), i van seguir celebrant l’any nou des del 25 de març fins l’1 d’abril. Per això, els nord-americans eren considerats babaus o ximples (fools), i se’ls va posar l’etiqueta de “babaus d’abril”(April fools).

Origen del Tió

D’on ve la tradició de fer cagar el tió?

Una peculiar tradició catalana

A la secció de tradicions, avui parlarem d’un tronc català que, tant si us ho creieu com si no, caga torrons, caramels i joguines per Nadal.
El Tió —popularment també anomenat Tió de Nadal o Caga Tió — és un tronc de fusta amb una cara somrient pintada en un extrem.
El dia de Nadal — o, en algunes llars, la nit de Nadal—, per fer-lo defecar, es colpeja el Tió amb un pal mentre es canten diverses cançons. Després de picar el Tió suaument amb un pal durant la cançó, es colpeja més fort a l’última estrofa. Aleshores algú — habitualment un nen, tot i que també pot ser un adult— posa la mà sota la manta i agafa un regal.

Origen de fer cagar el Tió

Però d’on ve la tradició del Tió? Aquesta tradició pagana, coneguda com fer cagar el Tió de Nadal, té un origen rural i, a part de Catalunya, també es pot trobar a algunes zones d’Aragó i a Occitània (al sud de França).

El Tió era un tronc que es cremava a la llar de foc i després s’escampaven les seves cendres perquè es creia que tenien propietats protectores. D’alguna manera servia per a simbolitzar un canvi de cicle o, si es vol, el canvi d’any. Es creia que el Tió representava la naturalesa adormida a l’hivern, i que era portador de la seva abundància. És per això que, al donar-li cops de bastó, el que es fa és despertar-lo, és a dir, despertar la naturalesa que ens regala els seus fruits (d’aquí el regal “defecat” pel tronc).

Aquest costum es va estendre els segles XVIII i XIX. Després va passar a les grans ciutats. Al cap d’unes dècades en les que la tradició va caure una mica en l’oblit, va tornar amb força als anys 1960. És a partir d’aleshores que se li pinta una cara, se li posa una barretina i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred.

Cançó del Tió

Com ja hem dit, mentre es colpeja el Tió, se sol cantar una cançó (n’hi ha unes quantes). Aquesta n’és un exemple:

El dia de Nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera,
el pollí a dalt del pi,
toca, toca el violí;
ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons;
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats;
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors;
torrons d’avellana,
torrons de pinyó,
caga Tió,
si no et donaré
un cop de bastó.

Tió electrònic

Vegeu també:

Banderes catalanes

Què signifiquen les diferents banderes catalanes?

Una guia pràctica per entendre les diferents banderes catalanes

El poble català és amable, de mentalitat oberta i estima la democràcia i els drets fonamentals. Els catalans, per molt diversos que siguin, se senten molt orgullosos de la seva cultura i història. Tenen un llarg historial de resistència contra la repressió, l’absolutisme i el feixisme i, malgrat tots els embats, perviuen més forts i convençuts que mai.

Els catalans —en manifestacions pro-democràcia i independentistes, als seus vehicles o als seus balcons— mostren amb orgull les seves banderes … Però, ves per on, semblen ben diferents! Colors dispars, patrons i dissenys variats … Què volen dir tots aquests símbols? Esbrinem-ho!

El moviment independentista és inclusiu i radicalment democràtic; reuneix persones de tots els àmbits i d’ideologies diferents que coincideixen en dos principis bàsics: el poble català mereix el dret a decidir el seu futur i cal garantir els drets fonamentals. Aquesta heterogeneïtat es reflecteix en les diferents banderes (no totes necessàriament independentistes). Tot seguit, es mostren les principals banderes (i d’altres no tan conegudes) que us podeu trobar:

La senyera

Aquesta és la bandera oficial de Catalunya i una de les més antigues que encara es fan voleiar a Europa. No necessàriament independentista, però és la que veuràs als edificis públics i que figura als esdeveniments oficials. Hi ha alguns independentistes que, amb to sorneguer, l’anomenen “la bandera autonomista”, volent dir que està una mica estancada. És un símbol vexillològic basat en l’escut de la Corona d’Aragó, que consta de quatre franges vermelles sobre fons daurat.

L’estelada ‘blava’

Probablement és la més popular de totes les banderes catalanes i la que té un cromatisme més llampant. És de fet una bandera no oficial que normalment enarboren els partidaris de la independència per a expressar el seu desig d’una Catalunya independent i lliure. El disseny de l’Estelada, de Vicenç Albert Ballester, es va inspirar en les banderes cubanes i porto-riquenyes.

Aquesta bandera ha generat un gran mercendatge:

Per cert, aquí teniu la primera ‘estelada’, amb un rombe blau, l’antiga versió del disseny blau actual:

L’estelada ‘vermella’

La principal diferència respecte de l’estelada blava és el color de l’emblema. Però encara hi ha més coses que les que es veuen a simple vista. L’estelada “vermella” és la preferida entre els independentistes polítics d’esquerres, mentre que la “blava” és la preferida entre els independentistes nacionalistes.

L’estelada ‘negra’

Aquesta bandera va ser emprada pels soldats almogàvers catalans del segle XIV. Té la connotació, al contrari que la bandera blanca, de no rendició. Inclou una creu en forma d’x blanca en memòria de Santa Eulàlia, una de les patrones de Barcelona que va ser crucificada en aquest tipus de creu en forma d’x. Aquesta bandera va servir també per commemorar el Tricentenari de la Guerra de Successió (conflicte europeu de principis del segle XVIII que va marcar profundament la història de Catalunya). Fes clic a sobre si vols comprar la bandera.

L’estelada ‘Verda’

Versió verda utilitzada per ecologistes i animalistes.

L’estelada anarquista

Bandera catalana independentista anarquista.

L’estelada ‘blanca’

Estelada utilitzada pel PSAN (1968-1977), el Moviment per a la Unificació Marxista (1977-1978), el Bloc Obrer català (1978-1982) i el Bloc d’esquerres per a l’alliberament nacional (1979-1982).

Estelada del moviment LGBT

Estelada del moviment de Lesbianes, Gais, Bisexual, Transexuals, intersexuals i queer…

Bandera republicana catalana

Bandera de la República Catalana per commemorar el referèndum de l’1 d’octubre –també conegut pel numònim 1-O.

Podeu adquirir la bandera 1-O a https://www.vilaweb.cat/botiga/producte/bandera-republica-catalana-100×70/

Altres variants

Publicacions recomanades:

Diada Nacional de Catalunya

Les 10 millors dites catalanes

D’on ve el pa amb tomàquet?

Expressions típiques catalanes il·lustrades

Versió en anglès d’aquest post: Catalan flags explained

Tocat del Bolet és un bloc que pretén promoure i compartir la cultura catalana a través de les seves expressions lingüístiques i culturals més típiques, d’una manera divertida i divulgativa.

Tocat del bolet a twitter amb nous acudits i mems!

Gràcies per lateva atenció. Esperem els vostres comentaris i preguntes.

Diada Nacional de Catalunya

11 de Setembre

Bona diada a totes i a tots!

La història de la Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya, que se celebra cada any l’onze de setembre, commemora la defensa heroica de les institucions i lleis catalanes abans de la caiguda de Barcelona a mans de la Castella absolutista l’any 1714.

La celebració va ser suprimida per l’Espanya franquista el 1939, i relegada a l’àmbit familiar i a l’esfera privada, però es va continuar celebrant en la clandestinitat.

Els catalans han lluitat per la democràcia i els drets civils des de temps immemorials.

Us deixem una explicació en anglès perquè la compartiu amb els vostres amics estrangers i així ens puguin entendre una mica més 😉

Catalan National Day National Day of Catalonia.

Diada Nacional de Catalunya en anglès

En anglès direm “The National Day of Catalonia“, tot i que, almenys al Regne Unit, cada cop es coneix més amb el nom de Cataunya.

Diada Nacional de Catalunya en francès

En francès direm la “Fête Nationale de la Catalogne” .

Poesia “Al fossar de les moreres”

L’onze de setembre de 1714, durant la Guerra de Successió, l’últim reducte resistent era format per Santa Eulàlia, els baluards de llevant i de Santa Clara, així com el barri sencer de Ribera. El fossar era el cementiri més proper i en ell varen ésser enterrats els seus defensors.

Al fossar de les moreres (de Frederic Soler)

Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l’anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell els mata i jo els enterro –
lo fosser deia, enfondint.

Quin vellet el fosser Jordi!
Jo l’havia conegut;
no hi ha pas qui se’n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una ànima entendrida;
no l’havia això endurit.

Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, la ge, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.

Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell el seu magall portava,
– Jo – el nin deia – porto el meu! –
I cavant els dos alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se’ls sentia mormolar:
– Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.

Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l’ànima trasbalsada
el vell cavava amb fatic.
Els fossars de Barcelona
s’omplien de gom a gom.
Pel tros d’or d’una corona
si se’n gastava de plom!

Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en el seu nét:
– Felip Quint que tan se’n reia
vet aquí el què n’haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al tron reial.
Ni essent d’or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?

I així dient, el vell plorava,
i ofegava amb el seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d’aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d’un secret.

Que aquell fill… taca afrontosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i es va vendre al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant el plor;
no hi ha pas qui se’n recordi
que no el planyi amb tot el cor.

Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal…!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per aixo el pobre vell plorava
com si cavés el clot seu,
i tot cavant, mormolava:
– Si sigues… no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.

Cava el pobre vell la terra
amb l’ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs els clots que ha fet.
De trenc d’alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
els morts li van com riuada
i ell obre pas amb l’aixada
a aquell riu que no té fi.

– Bé en tenim, fill meu, de feina!
– Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l’arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
– Mes, al fossar – respon l’avi –
no hi hem d’enterrar a ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n’abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.

Conec bé de quina banda
són els morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
el botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per eixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.

I, així dient, lo nét i l’avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint just el llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
– Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.

Ai, pobreta Barcelona,
Com t’estrenyen
Felip Quint l’assalt et dóna
i t’ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s’alcen altres murs de morts.

I a rengleres, a rengleres
els van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
els d’un i d’altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
el lleial amb el traïdor!

De sobte, l’avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s’esparvera,
que, de l’esglai, resta mut;
contemplant-se’l, nét i avi
s’estan al mig del fossar
sens obrir per res el llavi;
a tots dos los sembla agravi
el mot que han de pronunciar.

I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l’eina mullada
de sang del seu fill, al puny.
– No, no – al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu –
Mira’l, Déu n’ha pres venjança
Duu el vestit de l’host de França…
i és el teu pare, fill meu!

I el vell, que el magall empunya,
diu tot d’una al nin que plora:
– El seu crim dels bons l’allunya,
fou traïdor a Catalunya.
– On l’enterrem? – A fora.
Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.

Que tingueu una gran diada! Recordeu que a Tocat del Bolet trobareu expressions il·lustrades i traduïdes, com per exemple fer el cor fort, més content que un gínjol, tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i un bon grapatmés! Compartim la cultura catalana amb la resta del món!

D’on ve el pa amb tomàquet?

Origen, recepta i preparació. Com fer un bon pa amb tomàquet (en català, anglès i francès).

Ens en fem creus, però a l’estranger la gent encara es resisteix a untar el pa amb tomàquet (opcionalment també all), i afegir-li oli d’oliva i sal. Hem vist horroritzats com tallen el tomàquet en rodanxes i el posen sobre el pa. Però no, així no! Com és possible que aquesta tradició encara no l’hàgim sabut exportar? Hi ha un autèntic abisme entre el pa sol i el pa amb tomàquet — o amb tomata, com diuen a Lleida i al Gironès. Catalans, uniu-vos en aquest lloable propòsit i ensenyeu a la reta del món com fer un bon pa amb tomàquet . Ajudeu-los a veure la llum!

Oda al pa amb tomàquet
Cal que sigui un requisit,
per acompanyar un bon àpat,
no oblidar el toc exquisit,
d’afegir un bon pa amb tomàquet.
Poseu-li all, si voleu,
amb sal i oli d’oliva
i en pocs segons gaudireu
d’una experiència divina.
Tocat del Bolet

Origen del pa amb tomàquet

El tomàquet va arribar a Europa provinent d’Amèrica al segle XVI. A Catalunya, ja existia el pa amb oli, al que de vegades se li fregava un all, i que era anterior a l’arribada del fruit vermell.

Algunes fonts diuen que el “pa amb tomàquet” és una variació del pa amb oli d’oliva, un àpat que es troba a la cuina mediterrània de l’antiga Grècia. De fet, el segle XVII Jaume Olivier ofereix en un llibre de receptes un “panbolibo” (pa amb oli d’oliva extra). Però no és fins el segle XVIII que la gent comença a menjar tomàquets suculents d’Amèrica del Sud. El 1884 apareix el primer esment escrit del pa amb tomàquet, que, segons la referència, tindria els seus orígens en les antigues granges catalanes. Per no tirar pa ranci, es van estendre tots els ingredients del pa amb tomàquet per fer-lo més tendre i més deliciós. Per altra banda, altres fonts diuen que el “pan tumaca” era en realitat un menjar típic dels treballadors murcians que van venir a ajudar en la construcció a Barcelona. Es diu que aquells homes havien cultivat tomaqueres als camins que conduïen a la seva feina. De totes maneres, les referències escrites semblen indicar que el pa amb tomàquet va nèixer a l’àmbit rural català.

Nèstor Luján, (periodista, escriptor i gastrònom) sostenia que la primera referència escrita de pa amb tomàquet és del 1884 — és a dir, dos segles després de l’arribada del tomàquet a Europa!— i s’hauria creat a l’àmbit rural en un racó indeterminat dels països catalans, en un moment d’abundància de tomàquets, que sembla que, entre d’altres usos, s’aprofitaven per a estovar el pa sec.

El pa amb tomàquet es va idear dos segles després de l’arribada del tomàquet a Europa!

El tomàquet és un fruit comestible originari d’Amèrica. Va arribar a Europa el segle XVI. Creix de la tomaquera, És àcid, rodó, de pell vermella, llisa i brillant, amb la polpa molt sucosa i unes llavors petites, groguenques i planes. Conté vitamines A, B1, B2, B3, B6, C, K i E i nombroses sals minerals, com potassi, clor, fòsfor, calci, sofre, magnesi, sodi, ferro, coure, zinc, iode, cobalt, manganès, crom , níquel i fluor, entre d’altres

Al començament, el pa amb tomàquet es menjava amb una arangada a sobre i es feia amb pa de pagès. Avui dia es fan servir tipus molt variats de pa i s’acompanya amb tota mena d’embotits, a part de peix, amanida o carn a la planxa o rostida.

Com es fa un pa amb tomàquet com cal?

Però abans d’evangelitzar la resta del món en la preparació i consum d’aquesta senzilla meravella, cal dominar la tècnica per elaborar tan gloriós àpat:

Per fer un pa amb tomàquet per a llepar-se’n els dits, necessites:

1 pa de pagès de 1/2 kg
4 tomàquets madurs
sal
oli d’oliva
all

Preparació: Talla el pa de pagès en llesques i torra-les, per les dues bandes, al forn o a la torradora. Un cop torrades, refrega l’all (opcional) i després refrega els tomàquets per una banda de la llesca, fins que quedi ben vermella. Finalment, posa-li sal i oli d’oliva per sobre. Bon profit!

Com fer un bon pa amb tomàquet

Expliquem-ho també en anglès perquè ens entenguin fora:

Pa amb tomàquet en anglès

En anglès podem dir Catalan Tomato Bread, Bread with tomato o també la versió més aclaridora (tot i que no del tot completa) Bread rubbed with tomato. Vegem un vídeo en anglès:

Catalan tomato bread ~Explicació en anglès — Catalan tomato bread

Pa amb tomàquet en francès

En francès podem dir Pain Catalan o Pain à la tomate. Vegem un vídeo en francès sobre com fer pa amb tomàquet:

Ja posats, expliquem-ho en un meme en francès:

Pain Catalan à la tomate ~ Explicació en francès — Pain Catalan à la tomate

Fins aquí el post dedicat al pa amb tomàquet. Però no sense abans emmarcar l’oda al pa amb tomàquet de tocat del bolet!

Si t’ha agradat aquesta publicació sobre el pa amb tomàquet, et pot interessar també:

Els Calçots

El millor vi de Catalunya

Top 10 Bolets comestibles de Catalunya

Bon profit, doncs! Gràcies per visitar Tocat del Bolet. Esperem que la publicació hagi estat del teu interès. Recorda que en aquest bloc hi trobaràs altres tradicions curioses com El caganer o Sant Jordi, dites, refranys i expressions il·lustrades i traduïdes d’allò més nostrades, com per exemple fer el cor fort, tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes publicacions!

Qui va ser realment Sant Jordi?

Diada de Sant Jordi

Avui toca parlar d’una de les tradicions catalanes més grans de les que es fan i es desfan: la Diada de Sant Jordi. Qui no ha passejat per les parades de llibres de Girona, Tarragona, Lleida, Barcelona, Reus… O qualsevol altra localitat catalana un 23 d’abril amb una rosa a la mà i un llibre a l’altre?

Sant Jordi és, a més a més, el patró de Catalunya i d’Anglaterra. La seva bandera ha estat inclosa a la d’Anglaterra, i apareix dins de la bandera del Regne Unit i altres banderes nacionals que contenen la bandera de la Unió, com ara la d’Austràlia i la de Nova Zelanda. Sant Jordi també és el sant patró d’Aragó. Però qui va ser realment Sant Jordi? I quin és l’origen d’aquesta tradició?

Qui va ser Sant Jordi?

Nascut a Lod (actual Israel) i mort a Nicomèdia, Bitínia (l’actual Turquia), Sant Jordi va ser un militar romà d’origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És un dels sants més populars del món, i no només el veneren la majoria de confessions cristianes, sino també l’Islam.

La veritat és que no disposem de dades històriques fefaents de la vida de Sant Jordi, només referències en diversos llibres, com ara en el palimpsest Acta Sanctorum (segle V), el Georgslied (segle IX) o els escrits de Iacopo da Varazze, bisbe de Gènova (La Llegenda Àuria, segle XIII).
Segons la tradició catòlica és fill de Geronci, un oficial romà de Capadòcia destinat a Diòspolis, al territori actual s’Israel. Allà, es casa amb una jove anomenada Policrònia, i tenen un fill; Georgios (en català, Jordi).

Cartell de reclutament per a la Primera Guerra Mundial on apareix sant Jordi i es llegeix “(Gran) Bretanya et necessita de seguida”

Quan arriba a la majoria d’edat, com havia fet el seu pare, Jordi s’allista a l’exèrcit romà. Als trenta anys, el destinen a Nicomèdia com a tribú i s’integra a la guàrdia personal de l’emperador romà Dioclecià.
L’any 303, l’emperador ordena una ofensiva contra els cristians però el tribú Jordi es nega a participar-hi. Després de ser interrogat, els reconeix que és cristià.

Sant Jordi i el drac
dia de sant Jordi
diada

Llavors Dioclecià ordena que el torturin; l’encadenen a una roda d’espases i després el decapiten.
El cos del màrtir Jordi és traslladat a Diòspolis, l’actual Israel. Pocs anys més tard, Justinià fa construir una esglésdia en honor seu damunt la seva tomba.

Sant Jordi
Rosa
Diada de Sant Jordi
Rosa de Sant Jordi
Rosa i Llibre

Llegenda de Sant Jordi

No ens aturarem gaire en aquest post a narrar la llegenda de sant Jordi, que tothom coneix. Alerta Spoiler! El resum és que sant Jordi va matar el drac que atemoria a tota una vila i pretenia cruspir-se la princesa. Pobre drac! Sempre el dolent de la pel·lícula! La llegenda catalana de Sant Jordi diu que després d’un combat a mort entre el cavaller i la bèstia, el drac va caure travessat pel ferro esmolat i que de les gotes de sang que queien a terra en va brotar un roser que floriria cada mes d’abril. Però aquí volem trencar una llança a favor del drac, que no era tan mala bèstia com la gent es pensa 😉 i en tot cas hauria d’haver rebut el tractament que es mereix una espècie en perill d’extinció.

Quin és l’origen de la diada de sant Jordi?

La rosa

Sembla que la tradició de regalar una rosa ve del segle XV, quan a Barcelona es feia una fira de roses amb motiu de Sant Jordi on hi feien cap molts nuvis, promesos i matrimonis joves.

El 1436 es proposa per primer cop establir un dia de la fira com a festiu, però no és fins el 1456 que es fa oficial. Així, des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella “com la sang” (vegeu llegenda de Sant Jordi més amunt) i un llibre. El 1914, gràcies a l’impuls de la Mancomunitat, aquesta tradició pren una força inusitada.

Abans de seguir, unes breus explicacions del què és la diada de sant Jordi en anglès i en francès.

Diada de Sant Jordi explicació en anglès
Saint George day in Catalonia explained

Breu explicació de la diada de sant Jordi en francès:

El llibre

La tradició del llibre és força més recent: els anys 20 del segle passat, Vicent Clavel i Andrés, director de l’editorial Cervantes, proposa a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. En un primer moment, la data triada és el 7 d’octubre del 1927, però arran de l’Exposició Universal de Barcelona, quan els llibreters surten a vendre al carrer amb un gran èxit, es canvia pel dia al 23 d’abril. Aquesta data coincideix, a més a més, amb l’enterrament de Miguel de Cervantes, la mort de William Shakespeare i la mort de Josep Pla… I la cirereta del pastís va ser quan el 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO declara el 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre.

Dites sobre Sant Jordi

Per Sant Jordi espiga l’ordi, per Sant Marc espiga el blat.

El bon pagès per Sant Jordi ja sap el què farà l’ordi.

refranys i dites sobre sant Jordi — Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.

Que tinguis una molt bona diada de Sant Jordi! En aquest bloc trobaràs publicacions sobre altres tradicions catalanes, i expressions d’allò més nostrades, com ara tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!

El Caganer

No us perdeu els vídeos amb les versions franceses i alemanes del caganer! També hi trobareu poemes escatològics.

El caganer: una tradició entranyable

Un bloc com aquest no podia deixar de retre homenatge a la figura catalana més escatològica de les que es fan i es desfan: el caganer. Sí, els catalans tenim una evident tendència a l’escatologia. Des del caganer i el cagadubtes al tió… és quelcom que per algun motiu que no sabem explicar, ens surt de dins.

El caganer (també existeixen caganeres, què us heu pensat!) és una figura representada en l’acte de la defecació que apareix als pessebres de Catalunya i de les zones veïnes amb cultura catalana com Andorra, València i la Catalunya del nord. És més popular i estesa en aquestes àrees, però també es pot trobar —com podeu veure més avall— a Múrcia, Portugal i el sud d’Itàlia (Nàpols).

Tradicionalment, la figura està representada com un camperol, que duu la barretina i els pantalons vermells tradicionals mig abaixats, tot deixant al descobert el cul mentre fa les seves necessitats.

Avui dia es poden trobar caganers tant durant les festes de Nadal (especialment a les fires) com durant tot l’any (sobre tot a botigues de souvenirs). Podem trobar tota mena de caganers. Les darreres dècades s’ha posat de moda que els protagonitzin personatges famosos: des de jugadors de futbol a polítics, personatges de ficció o artistes.

Origen del caganer

Segons la societat Amics del Caganer , es creu que es va incloure al pessebre cap a finals del segle XVII o principis del segle XVIII, durant el període barroc. Però segons sembla, es van trobar unes restes a prop de Tornabous, a l’Urgell, que mostraven un sant guerrer ibèric que defecava. El fet va generar una discussió entre l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament d’Arqueologia de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya sobre si es pot considerar que la troballa és un proto-caganer (fet que situaria l’origen d’aquesta tradició molt abans que no es pensava) o només una representació d’un ritual de combat anterior.

També es creu que el caganer va sorgir com a metàfora de fertilització de la terra (prosperitat) o que servia per a representar en el pessebre els nounats que passaven a formar part de la família, atès que un bebè bàsicament plora, menja i defeca.

Exemples

El pessebre ha quedat perfecte. Només li falta el caganer.

A la fira de Santa Llúcia pots trobar parades amb caganers de tota mena.

Etimologia del mot caganer

Del llatí cacare, i aquest del protoindoeuropeu kakka-, “excrement”. El sufix -er indica ofici o activitat.

Poesia i versos sobre l’acte de defecar (amb perdó)

#1 El plaer de cagar

Dels plaers sense pecar,
el més dolç és el cagar,
amb un diari estès
i un cigarret encès
queda el cul immaculat
i la merda al seu forat.

#2 Amor de merda

Que trist és estimar sense ser estimat,
però més trist és cagar
sense haver esmorzat.

#3 Escriptors de lavabo

Els escriptors de lavabo són poetes d’ocasió
que busquen entre la merda
la seva font d’inspiració.

#4 Pensa en els que vindran després

Caga tranquil, caga sense pena,
però no t’oblidis d’estirar la cadena…

#5 Poeta de merda

En aquest lloc sagrat
que visita tanta gent,
on fa força el més covard
i es caga el més valent,
m’acomiado tot dient,
de la femta hem fet un art!

I fins aquí aquests versos de merda. Passem a veure què tenim en altres indrets del món i en altres idiomes…

Caganer en anglès

Caganer en anglès es tradueix com a “crapper” o “shitter” . Per a “shitter” s’entén una persona —o qualsevol altre animal— amb propensió a defecar freqüentment. Per exemple:

Craig is a shitter: the first thing he does when he comes over is go for a shit.

En Craig és un caganer: la primera cosa que fa quan ve a casa és anar a cagar.

Aquí podeu veure un vídeo del show d’Stephen Fry, un actor i còmic anglès que probablement us sona d’haver vist en més d’una pel·lícula. En el programa surt el tema de les tradicions escatològiques catalanes, i més concretament la del caganer.

També se’n fan ressó la BBC a Catalonia’s beloved scatological Christmas custom, o a l’article del Daily mail: The strangest Christmas traditions from around the world revealed… entre d’altres.

Però els britànics també gaudeixen del potencial poètic de l’escatologia, sinó llegiu aquest vers:

Traducció (lliure per a salvar la rima):
Aquí assegut amb el cor trencat,
procuro cagar però només surten pets.
Llavors després una llufa he intentat
però va i em cago als calçotets!

El caganer francès

La versió francesa del caganer va ser el “Père la Colique” (literalment, “pare còlic”), una joguina que consistia en una figura ajaguda a la gatzoneta que va aparèixer cap els anys 30. Es col·locava un recanvi en un forat i expedia una substància carbònica negra. Aquesta joguina, tan escatològica com divertida, va fer riure els nens des dels anys cinquanta fins als vuitanta. Al començament del vídeo podeu veure com funcionava:

El caganer alemany

A Alemània, tenien una joguina molt semblant al “père la colique” francès, que anomenaven “Choleramännchen” (literalment, “l’home del còlera”). Funcionava d’una manera molt semblant a la joguina francesa, tal com podeu apreciar al vídeo:

I parlant del país de l’Oktoberfest, fins i tot l’Spiegel Online es fa ressó de la tendència escatològica dels catalans…

Aquesta imatge tÃ© l'atribut alt buit; el seu nom Ã©s caganer-boto-700x336.png

El caganer a Múrcia

A Múrcia també existeix aquesta tradició, i l’anomenen “Cagón”.

Traducció* (lliure per a conservar la rima):
Dels plaers sense pecar,
el més dolç és el cagar,
amb un diari estès
i un cigarret encès
queda el cul immaculat
i la merda al seu forat.

*Tradït per als companys i les companyes de la Catalunya Nord.

El caganer a Nàpols

A Nàpols també existeix aquesta figura, i l’anomenen “cacone” o “pastore che caca” (respectivament, “caganer” i “pastor que caga”). Per cert, aquí teniu un article interessant sobre la figura del caganer (en italià): Il “pastore” la fa nel presepe? E’ tradizione.

Jocs i joguines en català

El Caganer a Portugal

A Portugal també existeix la tradició dels caganers, que es coneixen amb el nom de “cagões“.

Aquesta imatge tÃÂ© l'atribut alt buit; el seu nom ÃÂ©s caganer-boto-700x336.png

Si no t’agrada l’escatologia, sempre pots triar publicacions més pulcres i refinades, com: el més calent és a l’aigüera, tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, sopar de duro, bufar i fer ampolles, fer el préssec, oli en un llum… També descobriràs moltes il·lustracions, traduccions dels nostres modismes, versos, dites i frases fetes a altres idiomes. Gràcies per visitar-nos!