Sant Jordi

Diada de Sant Jordi

Avui toca parlar d’una de les tradicions catalanes més grans de les que es fan i es desfan: la Diada de Sant Jordi. Qui no ha passejat per les parades de llibres de Girona, Tarragona, Lleida, Barcelona, Reus… O qualsevol altra localitat catalana un 23 d’abril amb una rosa a la mà i un llibre a l’altre?

Sant Jordi és, a més a més, el patró de Catalunya i d’Anglaterra. La seva bandera ha estat inclosa a la d’Anglaterra, i apareix dins de la bandera del Regne Unit i altres banderes nacionals que contenen la bandera de la Unió, com ara la d’Austràlia i la de Nova Zelanda. Però qui va ser realment Sant Jordi? I quin és l’origen d’aquesta tradició?

Qui va ser Sant Jordi?

Nascut a Lod (actual Israel) i mort a Nicomèdia, Bitínia (l’actual Turquia), Sant Jordi va ser un militar romà d’origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És un dels sants més populars del món, i no només el veneren la majoria de confessions cristianes, sino també l’Islam.

La veritat és que no disposem de dades històriques fefaents de la vida de Sant Jordi, només referències en diversos llibres, com ara en el palimpsest Acta Sanctorum (segle V), el Georgslied (segle IX) o els escrits de Iacopo da Varazze, bisbe de Gènova (La Llegenda Àuria, segle XIII)

Segons la tradició catòlica és fill de Geronci, un oficial romà de Capadòcia destinat a Diòspolis, al territori actual s’Israel. Allà, es casa amb una jove anomenada Policrònia, i tenen un fill; Georgios (en català, Jordi).

Cartell de reclutament per a la Primera Guerra Mundial on apareix sant Jordi i es llegeix “(Gran) Bretanya et necessita de seguida”

Quan arriba a la majoria d’edat, com havia fet el seu pare, Jordi s’allista a l’exèrcit romà. Als trenta anys, el destinen a Nicomèdia com a tribú i s’integra a la guàrdia personal de l’emperador romà Dioclecià.

L’any 303, l’emperador ordena una ofensiva contra els cristians però el tribú Jordi es nega a participar-hi. Després de ser interrogat, els reconeix que és cristià.

Llavors Dioclecià ordena que el torturin; l’encadenen a una roda d’espases i després el decapiten.

El cos del màrtir Jordi és traslladat a Diòspolis, l’actual Israel. Pocs anys més tard, Justinià fa construir una esglésdia en honor seu damunt la seva tomba.

Llegenda de Sant Jordi

No ens aturarem gaire en aquest post a narrar la llegenda de sant Jordi, que tothom coneix. Alerta Spoiler! El resum és que sant Jordi va matar el drac que atemoria a tota una vila i pretenia cruspir-se la princesa. Pobre drac! Sempre el dolent de la pel·lícula! La llegenda catalana de Sant Jordi diu que després d’un combat a mort entre el cavaller i la bèstia, el drac va caure travessat pel ferro esmolat i que de les gotes de sang que queien a terra en va brotar un roser que floriria cada mes d’abril. Però aquí volem trencar una llança a favor del drac, que no era tan mala bèstia com la gent es pensa 😉 i en tot cas hauria d’haver rebut el tractament que es mereix una espècie en perill d’extinció.

Quin és l’origen de la diada de sant Jordi?

La rosa

Sembla que la tradició de regalar una rosa ve del segle XV, quan a Barcelona es feia una fira de roses amb motiu de Sant Jordi on hi feien cap molts nuvis, promesos i matrimonis joves.

El 1436 es proposa per primer cop establir un dia de la fira com a festiu, però no és fins el 1456 que es fa oficial. Així, des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella “com la sang” (vegeu llegenda de Sant Jordi més amunt) i un llibre. El 1914, gràcies a l’impuls de la Mancomunitat, aquesta tradició pren una força inusitada.

Abans de seguir, unes breus explicacions del què és la diada de sant Jordi en anglès i en francès.

Diada de Sant Jordi explicació en anglès
Saint George day in Catalonia explained

Breu explicació de la diada de sant Jordi en francès:

Le jour de saint georges en Catalogne

El llibre

La tradició del llibre és força més recent: els anys 20 del segle passat, Vicent Clavel i Andrés, director de l’editorial Cervantes, proposa a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. En un primer moment, la data triada és el 7 d’octubre del 1927, però arran de l’Exposició Universal de Barcelona, quan els llibreters surten a vendre al carrer amb un gran èxit, es canvia pel dia al 23 d’abril. Aquesta data coincideix, a més a més, amb l’enterrament de Miguel de Cervantes, la mort de William Shakespeare i la mort de Josep Pla… I la cirereta del pastís va ser quan el 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO declara el 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre.

Dites sobre Sant Jordi

Per Sant Jordi espiga l’ordi, per Sant Marc espiga el blat.
El bon pagès per Sant Jordi ja sap el què farà l’ordi.
refranys i dites sobre sant Jordi
Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.

Que tinguis una molt bona diada de Sant Jordi! En aquest bloc trobaràs publicacions sobre altres tradicions catalanes, i expressions d’allò més nostrades, com ara tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!