L’associació de comerciants Eix Montserrat ha fet públic el relat guanyador de Sant Jordi 2024 i ens han donat permís per a compartir-lo. El relat és un cant al petit comerç, als petits comerciants, a aquells que omplen de vida els barris. Són patrimoni viu de la ciutat.
Un municipi sense petit comerç, on tot són cadenes, perd molta personalitat, molt caliu, molt d’encant. Així doncs, llarga vida al petit comerç i, si us plau, tot el suport institucional que calgui!
El col·leccionista de temps
Ha comprat un llibre a la llibreria Bosch del Passeig de Maragall. No en coneix l’autor, però li ha cridat l’atenció per la singularitat del títol. Paga en efectiu. El llibreter li guarda el llibre en un sobre. Aquestes llibreries de barri tenen un caliu especial, pensa.
Enfila Mare de Déu de Montserrat. Fa una ullada a la peixateria i pensa que demà farà orades a la sal. Saluda els peixaters. Ell n’és un client habitual. Creua el carrer i seu en un banc de la plaça del nen de la rutlla.
Fa bon dia i una brisa li acaricia el clatell. El sol l’escalfa.
De sobte, un home amb barret seu al costat. Du un maletí.
—Bon dia, Miquel!
—Bon dia…—respon bocabadat —. Perdoni, ens coneixem?
—Oi tant!
—Doncs ja em dispensarà però no hi caic. Com sap el meu nom?
L’home roman uns segons pensatiu…
—Entesos. Sé el teu nom de la mateixa manera que sé que t’encanta prendre el cafè amb llet al bar de la plaça del Guinardó, o que et captiva caminar fins els búnquers de dalt del parc els dissabtes… o que gaudeixes dels vins que comparteixes amb la teva parella a la bodegueta del Guinardó o dels vermuts a la bodega Lluís, o que et llepes els dits amb el pollastre a l’ast de Mare de Déu de Montserrat… ah, o que et fascina l’aparador de la llibreria Clau de Volta!
—Ostres, però com sap tot això de mi? M’ha estat seguint?
—No, no és això.
—Miri. Val més que me’n vagi…
—Espera. Recordes aquella moneda que vas comprar a la numismàtica de Maragall?
—Bé, n’he comprat unes quantes.
—Els 4 quartos, del 1810, de la Barcelona napoleònica?
—Sí… però com ho sap tot això?
—Bé, a mi també m’agrada la història. Com a tu. I també soc col·leccionista. Com tu. Però d’una manera diferent.
—Què vol dir? —, fa el Miquel, cada cop més encuriosit.
—Agafa el llibre que has comprat a la llibreria.
En Miquel obre el sobre que conté el llibre. Llegeix el títol:
—És clar: “El col·leccionista de temps”!—. Mira la solapa… —Ostres, és vostè! —fa el Miquel astorat.
—Ara que ens coneixem una mica, em pots tractar de tu.
—Ets tu! —torna a dir en Miquel, amb els ulls ben oberts.
—Exacte, i tinc els teus moments i els de tanta gent que ha viscut i ha passat pel Guinardó. Tinc els moments més cèlebres de Santiago Russinyol, els més èpics i els més tristos de la lluita antifeixista dels combatents republicans, dels processos de creació més originals de Domènech i Montaner o d’en Joan Brossa, dels experiments del Doctor Ramon Pla i Armengol i de les vivències més sentides de la infantesa de Juan Marsé… Però també col·lecciono aquests petits grans moments de la gent que omple el barri de vida i d’experiències cada dia, dels que saludeu els peixaters, de les que prenen el cafè i fan un vermutet, o una pizza a l’Aurèlia… Sí, saps molt bé de què et parlo, oi?
—Oi tant! I col·lecciona moments de persones de tots els temps?
—Correcte, des de que el Guinardó era un espai agrícola que formava part de Sant Martí de Provençals fins ara. Des de la mateixa fundació del Mas Guinardó! —Et puc fer una pregunta?
—És clar que sí!
—Què hi dus dins d’aquest maletí?
—Són els teus millors moments, Miquel. Fa temps que els col·lecciono. Son sèries limitades i exclusives. Els vols reviure?
—Si us plau!
M.S.
Associació de Comerciants del Guinardó
Instagram Eix Montserrat
Tocat del Bolet dona suport al petit comerç.
