Canal de Telegram de Relats Curts en Català

El Grup Tocat del Bolet té el plaer d’anunciar que aquest 23 d’abril de 2025, dia de Sant Jordi, inaugura el primer canal de Telegram dedicat als relats curts en català.

El canal en qüestió es diu “Microficcions” i s’hi podran trobar relats curts (també coneguts com a microrelats), frases cèlebres il·lutrades i fins i tot, amb el temps, tenim previst organitzar algun concurs literari. A més,de tant en tant apareixeran preguntes relacionades amb la literatura catalana.

Segons anuncia la pròpia capçalera: “Microficcions és un espai on la brevetat es converteix en art. Submergeix-te en històries fascinants, relats intrigants i emocions condensades en només unes línies. Explora diferents gèneres literaris mentre comparteixes les teves pròpies creacions i fins i tot participes en concursos literaris. Descobreix la màgia de les paraules en la seva forma més compacta!”

Si us voleu anticipar a la inauguració i donar-li un cop d’ull, l’adreça és: t.me/microficcions (o simplement feu clic a la icona de sota).

Relats curts
relats curts en català
Microficcions
Ficció
Literatura
contes
narrativa en català
literatura catalana
contes curts
relats breus
contes breus
microrrelat, microrrelats, microrelat, microrelats

La intenció és que els relats es puguin llegir en el que dura una parada de metro o d’autobús, però que alhora siguin entretinguts, tinguin una certa profunditat i facin reflexionar.

TDB té altres canals a Telegram, com “Clar i català” (que ja compta amb més de 2000 seguidors) i “humor en català” . Així doncs, “Microficcions” s’incorpora a una gran família en un format que integra la literatura en català i la tecnologia.

D’altra banda, llegir i escriure en català són activitats fonamentals per preservar i enfortir la cultura, la identitat i la llengua catalana. A través de la lectura, podem explorar el ric patrimoni literari i històric de Catalunya, connectar amb les idees dels nostres autors d’ara i adés, i entendre els matisos d’una llengua que ha sobreviscut malgrat les adversitats. Escriure en català no només permet expressar les idees i pensaments més profunds, o les ocurrències més divertides, sinó que també contribueix activament a la normalització i promoció de la nostra parla com a llengua viva i moderna.

Malauradament, la llengua catalana ha estat sovint en una situació delicada, amb moments històrics que han amenaçat la seva supervivència. Llegir en català ajuda a consolidar el vocabulari, a donar visibilitat als autors i a garantir que les generacions futures tinguin accés a una llengua rica i completa. També ens permet mantenir viva la nostra identitat, reafirmar la importància de la llengua dins la diversitat cultural europea i enfortir el sentit de pertinença.

D’altra banda, l’escriptura en català fomenta la creativitat i dona lloc a la producció de nous continguts en àmbits com la literatura, el periodisme, i les xarxes socials. Cada text escrit en català és un acte de resistència i compromís amb la llengua. Escriure ens permet ser protagonistes de la narrativa global, tot contribuint amb les nostres històries i visions al diàleg mundial.

El grup ‘Tocat del Bolet’ es reserva tots els drets sobre els relats publicats a ‘Microficcions’ (excepte en cas que s’afirmi explícitament el contrari). Aquests relats no poden ser reproduïts, distribuïts ni utilitzats per terceres persones sense el consentiment exprés i escrit del grup. En cas de litigi, la data de publicació queda degudament enregistrada al propi canal ‘Microficcions‘, i aquesta informació servirà com a prova per demostrar-ne l’autoria en cas d’ús fraudulent.

Relats curts, relats curts en català, Microficcions, Ficció, Literatura
contes, narrativa en català, literatura catalana, contes curts, relats breus, contes breus.

Relat guanyador Sant Jordi 2024 de l’associació de comerciants Eix Montserrat

Relats. Ficció.

L’associació de comerciants Eix Montserrat ha fet públic el relat guanyador de Sant Jordi 2024 i ens han donat permís per a compartir-lo. El relat és un cant al petit comerç, als petits comerciants, a aquells que omplen de vida els barris. Són patrimoni viu de la ciutat.
Un municipi sense petit comerç, on tot són cadenes, perd molta personalitat, molt caliu, molt d’encant. Així doncs, llarga vida al petit comerç i, si us plau, tot el suport institucional que calgui!

El col·leccionista de temps

Relat
conte
ficció
literatura
relats curts
relats
contes

Ha comprat un llibre a la llibreria Bosch del Passeig de Maragall. No en coneix l’autor, però li ha cridat l’atenció per la singularitat del títol. Paga en efectiu. El llibreter li guarda el llibre en un sobre. Aquestes llibreries de barri tenen un caliu especial, pensa.
Enfila Mare de Déu de Montserrat. Fa una ullada a la peixateria i pensa que demà farà orades a la sal. Saluda els peixaters. Ell n’és un client habitual. Creua el carrer i seu en un banc de la plaça del nen de la rutlla.
Fa bon dia i una brisa li acaricia el clatell. El sol l’escalfa.
De sobte, un home amb barret seu al costat. Du un maletí.
—Bon dia, Miquel!
—Bon dia…—respon bocabadat —. Perdoni, ens coneixem?
—Oi tant!
—Doncs ja em dispensarà però no hi caic. Com sap el meu nom?
L’home roman uns segons pensatiu…
—Entesos. Sé el teu nom de la mateixa manera que sé que t’encanta prendre el cafè amb llet al bar de la plaça del Guinardó, o que et captiva caminar fins els búnquers de dalt del parc els dissabtes… o que gaudeixes dels vins que comparteixes amb la teva parella a la bodegueta del Guinardó o dels vermuts a la bodega Lluís, o que et llepes els dits amb el pollastre a l’ast de Mare de Déu de Montserrat… ah, o que et fascina l’aparador de la llibreria Clau de Volta!
—Ostres, però com sap tot això de mi? M’ha estat seguint?
—No, no és això.
—Miri. Val més que me’n vagi…
—Espera. Recordes aquella moneda que vas comprar a la numismàtica de Maragall?
—Bé, n’he comprat unes quantes.
—Els 4 quartos, del 1810, de la Barcelona napoleònica?
—Sí… però com ho sap tot això?
—Bé, a mi també m’agrada la història. Com a tu. I també soc col·leccionista. Com tu. Però d’una manera diferent.
—Què vol dir? —, fa el Miquel, cada cop més encuriosit.
—Agafa el llibre que has comprat a la llibreria.
En Miquel obre el sobre que conté el llibre. Llegeix el títol:
—És clar: “El col·leccionista de temps”!—. Mira la solapa… —Ostres, és vostè! —fa el Miquel astorat.
—Ara que ens coneixem una mica, em pots tractar de tu.
—Ets tu! —torna a dir en Miquel, amb els ulls ben oberts.
—Exacte, i tinc els teus moments i els de tanta gent que ha viscut i ha passat pel Guinardó. Tinc els moments més cèlebres de Santiago Russinyol, els més èpics i els més tristos de la lluita antifeixista dels combatents republicans, dels processos de creació més originals de Domènech i Montaner o d’en Joan Brossa, dels experiments del Doctor Ramon Pla i Armengol i de les vivències més sentides de la infantesa de Juan Marsé… Però també col·lecciono aquests petits grans moments de la gent que omple el barri de vida i d’experiències cada dia, dels que saludeu els peixaters, de les que prenen el cafè i fan un vermutet, o una pizza a l’Aurèlia… Sí, saps molt bé de què et parlo, oi?
—Oi tant! I col·lecciona moments de persones de tots els temps?
—Correcte, des de que el Guinardó era un espai agrícola que formava part de Sant Martí de Provençals fins ara. Des de la mateixa fundació del Mas Guinardó! —Et puc fer una pregunta?
—És clar que sí!
—Què hi dus dins d’aquest maletí?
—Són els teus millors moments, Miquel. Fa temps que els col·lecciono. Son sèries limitades i exclusives. Els vols reviure?
—Si us plau!

Relat
conte
ficció
literatura
relats curts
relats
contes

M.S.

Associació de Comerciants del Guinardó
Instagram Eix Montserrat

Tocat del Bolet dona suport al petit comerç.