Ves per on!

Significat, origen, il·lustracions, vers, traducció a altres idiomes…

Significat

Ves per on és una interjecció de sorpresa o d’estranyesa. Atenció! “Ves” va sense accent!

Una interjecció és una categoria gramatical que inclou paraules que palesen estats d’ànim. Són expressions invariables, que sovint procedeixen d’una onomatopeia o d’una frase feta que s’empren en oracions exclamatives per a acompanyar el discurs. Tot i que no tenen cap funció sintàctica dins la frase, ajuden a donar més força al missatge, tot apel·lant l’interlocutor i expressant els sentiments de qui les pronuncia. Pertanyen a un registre oral i col·loquial de la llengua. Déu me’n guard! Som-hi! Renoi! o Ep! són exemples d’interjeccions.

Origen

L’origen d’aquesta interjecció és incert, però és fàcil deduir que ves per on es refereix al fet que algú o quelcom ha pres una direcció sorprenent, inesperada, i que d’aquí deu venir l’expressió.

Exemples

Després de preparar tants anys les oposicions per a ser funcionari, ha decidit no presentar-s’hi i muntar el seu negoci. Ves per on!

Ves per on! Ara resulta que al judici no permeten utilitzar les proves que exculparien els acusats.

Ves per on no s’ha fet dor
i sembla que s’ha quedat sol.
Es vengué al millor postor,
i ara ningú no el vol.

Ves per on en anglès

En anglès diem “Fancy that!” . S’empra per a comentar quelcom sorprenent. Per exemple:

— Did you hear that Josmar won the Eurovision contest?
—Really? Fancy that!
—Has sentit que el Josmar va guanyar el concurs d’Eurovisió?
— De debò? Ves per on!

També es pot fer servir l’interjecció “Tsk tsk” .

Ves per on en francès

En francès podem utilitzar “tiens tiens” (literalment, “tens, tens”) dues vegades seguides. Se sol emprar en el llenguatge quotidià des del segle XIX i és una interjecció que es pronuncia una mica mecànicament quan algú dubta o mostra una certa incredulitat davant d’un fet o notícia. En funció del context, també tenim el comodí per antonomàsia “Oh là là!” . El “tiens tiens” seria molt semblant al “vaya vaya” del castellà.

Ves per on en alemany

En alemany es pot emprar l’exclamació de sorpresa o astorament “Stell dir vor!” (literalment, “Imagina’t!”). Ja sabem que sovint no hi ha una traducció exacta i hem de buscar l’alternativa més propera.

Ves per on en portuguès

En portuguès tenim l’expressió de sorpresa “imagine só!
(literalment, “Imagina’t!”). Com en el cas de l’alemany, de vegades costa trobar una traducció exacta i hem de buscar alternatives que almenys siguin aplicables a alguns dels casos o contextos en els que es profereix l’expressió (en aquest cas, una interjecció).

Ves per on en castellà

En castellà podem dir “Vaya, vaya…” * (literalment, vaja, vaja…). També existeix l’expressió “mira (tú) por dónde” (literalment, “Mira tu per on”)

Per exemple:
Vaya, vaya… Dijo que estaba sin blanca y resulta que se está forrando con nuestra patente.
(Vés per on… Va dir que estava escurat i resulta que s’està fent d’or amb la nostra patent)*.

*Traduït per a les companyes i companys de la Catalunya Nord.

Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes! Necessitem il·lustradors, traductors, community managers i mitjans tècnics. Una llengua viva a les xarxes és una llengua de futur. Moltes gràcies!

Moltíssimes gràcies de part de tot l’equip! El teu suport ens ajudarà a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes!

I ves per on, en aquest bloc trobaràs expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!

Refranys sobre el mes d’abril

El mes d’abril

Abril —Aprilis en llatí, April en anglès, avril en francès— és el quart mes de l’any julià i gregorià i és un dels quatre mesos que tenen 30 dies. Abril era el segon mes de l’any en l’antic calendari romà abans que el rei Numa Pompili afegís gener i febrer cap allà el 700 a. C.

Abril, el mes de Sant Jordi, comença el mateix dia de la setmana que juliol tots els anys, i que gener als anys de traspàs. Abril acaba el mateix dia de la setmana que el desembre cada any.

Abril en altres idiomes:
Alemany: April
Anglès: April
Àrab: أبريل (‘abril)
Basc: April
Espanyol: Abril
Esperanto: Aprilo
Francès: Avril
Grec: Απρίλιος (Aprílios)
Irandès: Aibreán
Italià: Aprile
Romanès: Aprilie
Rus: апрель(aprel’)
Turc: Nisan
Xinès mandarí: 四月(sì yuè)

Origen

No se sap ben bé l’origen de la paraula «abril». Té poc fonament etimològic, però s’ha volgut relacionar amb el verb aperire ( ‘obrir’), per la suposada forma aperilis, associant-lo a que en aquest mes la primavera obre la terra, les flors, etc.

També s’ha proposat com a origen el grec aphrós ( ‘escuma’) arran de la forma aphrilis. Aquest nom s’assembla a Aphrodite, paraula grega que conté la paraula escuma i significa Afrodita, el nom grec d’una deessa mitològica, que els romans anomenaven Venus.

Leonardo da Vinci, Russel Crowe, Emma Watson o Jackie Chan són algunes de les celebritats nascudes el mes d’abril.

Refranys sobre el mes d’abril

Dit això, vegem alguns refranys i dites sobre el mes d’abril:

Abril tronat, bon any assegurat
A l’abril, cada gota val per mil · A l’abril, cada gota en val mil.

Si per l’abril sents tronar, ordi i blat no faltarà


Oreneta primerenca, primavera calorenca.

Dites sobre Sant Jordi (23 d’abril)

El bon pagès per sant Jordi, ja sap què farà l’ordi
Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.

Refranys sobre el mes d’abril en anglès

Aquí teniu uns quants refranys en anglès sobre el mes d’abril amb la seva traducció:

April showers bring forth May flowers. (Les pluges de l’abril porten les flors del maig).

A cold April the barn will fill. (Un abril fred omplirà el graner).

April and May make meal for the whole year. (Abril i maig proveeixen d’aliment per tot l’any).

Refranys sobre el mes d’abril en francès

Aquí teniu uns quants refranys en francès sobre el mes d’abril amb la seva traducció:

Quand mars se déguise en été, avril prend ses habits fourrés. (Quan maç es disfressa d’estiu, l’abril pren la seva roba folrada).

Le vin d’avril est un vin de Dieu; Le vin de mai est un vin de laquais. (El vi d’abril és un vi de Déu; el vi de maig és un vi de lacais.

Mars venteux et avril pluvieux font mai gai et gracieux. (Març ventós i abril plujós fan un maig alegre i generós)

Recorda que en aquest bloc trobaràs expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda. Fins aviat!

Pixar fora de test

Significat, origen, vers, il·lustracions i equivalents en altres idiomes

Significat

Pixar fora de test és dir alguna cosa que no ve al cas, fora de lloc o fora de to. Expressions similars són “ara no toca” o “això no ve al cas”.

Origen

Vés a saber qui va ser el primer o la primera a fer servir aquesta expressió, però el que sí sabem és que un test és un recipient de terrissa —o, avui dia, també de plàstic— amb la boca més ampla que el fons i que, ple de terra, es fa sevir per fer-hi créixer plantes. Sovint s’ha utilitzat també com a receptacle de l’orina quan no hi havia un vàter a la vora.
Així, l’expressió té a veure amb la manera de pixar —especialment del sexe masculí— que en el moment d’orinar està poc inspirat o concentrat, pensa en altres coses o juga amb el rajolí sense importar-li gaire les conseqüències de les esquitxades o la direcció que prengui.

Exemples

Treure la polèmica de la pizza amb pinya en ple funeral va ser pixar fora de test.

Va pixar fora de test en proposar-li una cita just després de signar els papers del divorci.

Pixar fora de test
Ell que es creu tan especial, ell que es pensa que és tan llest, només és una asocial que pixa fora de test.

Pixar fora de test en anglès

En anglès, l’expressió equivalent és “(to) miss the point completely” (literalment “fallar el punt del tot”).
En anglès també hi ha altres expressions equivalents com “(to) make a blunder” (literalment, “cometre un error”), o “blunder out” (literalment, “espifiar-la”), o fins i tot “drop a clanger” (literalment, “deixar caure una ficada de pota”) o “drop a brick” (literalment, “deixar caure un totxo”) .

(to) miss the point

Pixar fora de test en francès

En francès es diu “passer à côté de la question” (literalment, “passar pel costat de la qüestió”). També podem dir “faire une boulette” (literalment, “fer una mandonguilla”). Aquesta segona expressió s’utilitza des de principis del segle XIX, pren la “mandonguilla” com a terme principal, utilitzada aquí, en sentit figurat per donar a entendre que l’ha espifiada, que ha comès un error o ha dit quelcom que no tocava.

Pixar fora de test en alemany

En alemany podem dir “Auf dem Holzweg sein” “ins Fettnäpfchen treten” o “Vollkommen daneben sein ” (literalment, estar del tot equivocat); també “ins Fettnäpfchen treten” (literalment, “ficar la pota”); també “einen Fehler machen” (literalment, “espifiar-la”) .

Pixar fora de test en àrab

En àrab es pot dir “ارتكب حماقة هائلة” (pronunciat airtakab hamaqatan hayila, és a dir, “espifiar-la”).

Pixar fora de test en italià

En italià es diu ” Essere fuori strada” (literalment, “estar fora de la plaça”. Altres expressions similars són “Prendere un abbaglio” (literalment, “prendre un error”) o “non hai capito niente!” (literalment, “no has entès res”). També es diu “fare una gaffe” (literalment, “espifiar-la”).

Pixar fora de test en portuguès

En portuguès podem dir “estragar tudo” , “fazer asneira” (literalment, “espifiar-la”) o “perder o essencial da questão” (literalment, “perdre l’essència de la qüestió”)

Pixar fora de test en romanès

En romanès es pot dir ” A fi complet pe langa “(literalment, estar totalment al costat), “a nu pricepe esențialul” (literalment, “no entendre l’essència”)

Pixar fora de test en xinès mandarí

En xinès mandarí podem dir “没(沒)领(領)会(會)要点(點)” (pronunciat méi lǐnghuì yàodiǎn, que vol dir “equivocar-se de tema”).

Pixar fora de test en castellà

En castellà també existeix l’expressió “mear fuera de tiesto” (literalment, “pixar fora de test”*). També es pot dir “meter la pata” (literalment, “ficar la pota”*). Tiesto en castellà és sinònim de maceta.

*Traduït per a les companyes i els companys de la Catalunya Nord.

No oblidis que en aquest bloc trobaràs expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Fins aviat!

Hi ha roba estesa

Significat, origen, exemples i equivalents en altres idiomes

Significat i origen de Hi ha roba estesa

Haver-hi roba estesa vol dir que hi ha risc de que t’escoltin, i que per tant cal anar amb compte amb el que es diu.

Origen

Aquest toc d’alerta sembla que ve de l’argot carcerari. Quan els reclusos parlaven sobre algun assumpte secret que no volien que arribés a oïdes dels zeladors, si un guarda s’apropava, deixaven anar: «Compte… hi ha roba estesa!», per indicar que era el moment de canviar de tema.

Exemples

Canviem de tema, que hi ha roba estesa.

Sisplau, discreció, que hi ha roba estesa.

Tenen molta destresa
per estar al cas i avisar
que hi ha roba estesa,
subtilment, sense cridar.

Hi ha roba estesa en anglès

En anglès, per alertar de que algú pot estar escoltant, es recorre a l’expressió “Walls have ears” (literalment, “Els murs tenen orelles”). També existeix l’expressió “Little pitchers have big ears” (literalment, “Les petites gerres tenen grans orelles”), per les nanses de les gerres, que recorden les orelles, i que es refereix als menuts, que poden sentir coses inadequades dels adults.

Hi ha roba estesa en anglès per a alertar de la presència de nens.

Hi ha roba estesa en francès

En francès, per advertir de que algú pot estar escoltant, direm “Les murs ont des oreilles” (literalment, les parets tenen orelles). La versió arcaica és “les murailles ont des oreilles” (literalment, les muralles tenen orelles).

Hi ha roba estesa en alemany

En alemany es diu “Wände haben Ohren” (literalment, “les parets tenen orelles”).


Hi ha roba estesa en portuguès

En portuguès es diu “As paredes têm ouvidos” (literalment, “les parets tenen orelles”).

Hi ha roba estesa en romanès

L’equivalent romanès és “zidurile au urechi” (literalment, “els murs tenen orelles”) i també “Pereţii au urechi şi ferestrele ochi” (literalment, “els murs tenen orelles i les finestres ulls”)

Hi ha roba estesa en italià

En italià és “Anche i muri hanno orecchi” (literalment, “fins i tot les parets tenen orelles”)

Hi ha roba estesa en gaèlic escocès

Hi ha roba estesa en gaèlic escocès és “Cluasan anns gach ceàrn”
(literalment, “els murs tenen orelles”).

Hi ha roba estesa en gaèlic irlandès

En gaèlic irlandès es diu “Bíonn cluasa ar na claíocha, bíonn cluasa ar an gcoill” (literalment, “els murs tenen orelles, la fusta té orelles”).

Hi ha roba estesa en persa

L’equivalent en persa és “دیوار موش داره٬ موش هم گوش داره ” (literalment, els murs tenen ratolins, i els ratolins tenen orelles).


Hi ha roba estesa en xinès mandarí

En xinès es diu “隔牆有耳” (pronunciat, Géqiángyǒu’ěr, que literalment vol dir “els murs tenen orelles”).

Hi ha roba estesa en turc

En turc es diu “Yerin kulagi vardir” (literalment, “el terra té orelles”).

Hi ha roba estesa en japonès

En japonès diuen “壁に耳あり、障子に目あり” (pronunciat Kabe ni mimi ari, shōjinimear , que literalment vol dir “les parets tenen orelles i les portes corredisses, ulls”).

Hi ha roba estesa; haver-hi roba estesa

Hi ha roba estesa en castellà

En castellà es diu “Las paredes tienen oídos” (literalment, les parets tenen oïda”) o “Hay moros en la costa” (literalment, hi ha moros a la costa)*

*Traduït pels companys i companyes de la Catalunya Nord.

Ara que no hi ha roba estesa, et podem dir que en aquest bloc trobaràs expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Fins aviat!

Vatua l’olla!

Significat, origen, exemples, vers, il·lustracions, traduccions a l’anglès, francès, alemany, italià, castellà…

Significat de Vatua l’olla

Exclamem “Vatua l’olla!” quan volem transmetre sorpresa, disgust o indignació. De fet és un eufemisme. Vegem-ho:

Origen de Vatua l’olla

Vatua ve de voto a Déu, en el seu temps una expressió considerada blasfema…A partir d’aquí va adquirir diversos complements, com vatua dena, vatua el món, i aquest que ara ens ocupa: Vatua l’olla!

vatua l'olla

Exemples

Vatua l’olla! Aquest judici és una autèntica farsa. Com a mínim, podrien respectar els principis més elementals del dret, per allò del bon ofici… però ni això. *

*Aplicable a qualsevol judici-farsa dut a terme en països o estats poc democràtics que no respecten els drets fonamentals o els principis del dret internacional.

Vatua l’olla! No em diguis que t’ha tornat a ensarronar amb un sopar de duro! N’hi ha per a llogar-hi cadires! Jo ja l’hagués engegat. Bon vent i barca nova, tu!

Vatua l’olla en anglès

Vatua l’olla en anglès és “Damn it!” (literalment, “maleït sia”) o “Jeepers” (/ ːpəz/), que és una exclamació per expressar sorpresa o alarma. També es pot dir “Jeepers Creepers!” . Les dues són expressions prou gracioses tot i que, com “vatua l’olla”, una mica en desús. Ja tornaran… 🙂

Vatua l'olla en anglès = Jeepers creepers!

Vatua l’olla en francès

En francès podem dir “zut ” (literalment, “maleït”, tot i que el seu significat pot variar considerablement en funció del context), “Mille misères!” (literalment, “mil misèries!”), i el multiusos “Merde!” (literalment, “merda!”).

Vatua l'olla en francès

Vatua l’olla en alemany

En alemany es diu “Mensch!” (literalment, “home!”), que és una exclamació de sorpresa.

Vatua l'olla en alemany

Vatua l’olla en italià

En italià podem dir “Capperacci” (una cosa així com “vatua l’olla!” o “òndia!”), o també “Cavoli” (literalment, “cols”). Per exemple: Capperacci, sono ubriaco! (Vatua l’olla, vaig begut!).

Vatua l'olla en italià = Cavoli

Vatua l’olla en portuguès

En portuguès podem dir “carampa” o “eh pá!” .

Vatua l'olla en portuguès = eh pá!

Vatua l’olla en xinès mandarí

En xinès mandarí es pot dir “哎呀” (pronunciat tiān nǎ, āiyā, que es fa servir per expressar astorament i té una traducció literal com “oh, Déu!”). Per exemple: 哎呀,看看都几点了!我要晚了!(Vatua l’olla! Goita quina hora és! Ja faig tard!).

vatua l'olla en xinès = 哎呀 (tiān nǎ, āiyā)

Vatua l’olla en castellà

En castellà es pot dir “¡Córcholis!“, “¡Recórcholis!“, “¡Mecachis!“… I també “¡Caramba!“, “¡Caray!” o “¡Cáspita!“. Per exemple


En aquest bloc trobaràs expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Fins aviat!


Fer cara de pomes agres

Significat, exemples, vers, origen, il·lustracions, traducció a l’anglès, al francès, a l’alemany, al portuguès, a l’italià i al castellà.

Significat de fer cara de pomes agres

Fer cara de pomes agres vol dir estar de morros, de mal humor i, en definitiva, fer cara d’enfadat o cara de pocs amics.

Ja veurem que el recurs a la imatge d’una cara llarga és emprat en uns quants idiomes.

Origen de “fer cara de pomes agres”

La cara que es posa després d’haver tastat una poma agra és de fàstic o enuig, i d’aquí l’analogia. Poma ve del llatí “poma”, forma del plural neutre de “pomum”. En català, també es pot dir “fer cara estirada” o “fer cara llarga” per expressar que algú té un aspecte apesarat, decebut, molt contrariat.  Ja veurem com l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, fan ús de la imatge d’una cara llarga.

fer cara de pomes agres

Exemples

Fa cara de pomes agres. Li deu haver passat alguna de grossa.
I ara! On vas amb aquesta cara de pomes agres? Val més que et relaxis i t’animis, que és una festa en el teu honor, home!

És el que havia temut:
diu que sent soroll de sabres.
No es mou i està com mut,
amb cara de pomes agres…

Fer cara de pomes agres en anglès

En anglès, per dir que algú sembla enfadat o de mal humor podem dir “have a long face” (literalment, “tenir una cara llarga”).
Per exemple:

“Why does he has such a long face?” “He failed the exam.”
— Per què fa aquesta cara de pomes agres?
— Ha suspès l’examen.

També trobem les expressions “(to) have a face as long as a fiddle” (literalment, “fer una cara llarga com un violí”) o “black look” (literalment, “mirada negra”). Per exemple, “He gave them a black look” (els va mirar molt enfadat).

Fer cara de pomes agres en francès

En francès es diu “faire une tête de six pieds de long” (literalment, “fer una cara de sis peus de llarg”) per indicar que algú està de morros o enutjat, vaja, que fa cara de pocs amics. Curiosament, tornem a la imatge de cara llarga que ja hem trobat en l’anglès.

Fer cara de pomes agres en alemany

En alemany es diu “ein langes Gesicht machen” (literalment, “fer una cara llarga”).

Fer cara de pomes agres en italià

En italià es diu “fare il muso (lungo)” (literalment, fer cara llarga).

Fer cara de pomes agres en portuguès

En portuguès, fer cara de pomes agres és “ter um rosto abatido; ter cara de enterro” (literalment, tenir un rostre abatut; tenir cara d’enterrament).

Fer cara de pomes agres en castellà

En castellà diem “tener cara de pocos amigos” o “tener cara de vinagre” (literalment, “tenir cara de pocs amics”, que en català també es pot dir, i “tenir cara de vinagre”)

*Traduït per les companyes i els companys de la Catalunya Nord.

CATALAN CULTURE CROSSING BORDERS! ~DONATIUS

Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes! Necessitem il·lustradors, traductors, community managers i mitjans tècnics. Una llengua viva a les xarxes és una llengua de futur. Moltes gràcies!

Moltíssimes gràcies de part de tot l’equip! El teu suport ens ajudarà a internacionalitzar la llengua i cultures catalanes!

Au, vinga, no facis aquesta cara de pomes agres, que en aquest bloc hi trobaràs perles d’allò més divertides i interessants com: tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Fins aviat!

S’ha acabat el bròquil

Significat i exemples de “s’ha acabat el bròquil”

“S’ha acabat el bròquil” es diu quan ja no en queda més d’alguna cosa (generalment preuada).

És ben coneguda la cançó “Homenatge” del grup La Trinca, inclosa a l’àlbum “Nou de Trinca” del 1981, on trobem l’estrofa:

El bròquil s’està florint … tu ja m’entens 
però no creiem en el bròquil … tu ja m’entens. 
Demà serà un altre dia … tu ja m’entens 
i així el dia de demà 
eixe poble cridarà: 
s’ha acabat el bròquil! … tu ja m’entens

… que va donar una embranzida a l’expressió que avui ens ocupa.

Exemples

Quan veu que no fot ni brot,
per molt que diguin que és dòcil,
li etziba al seu nebot
aquí “s’ha acabat el bròquil!”

Paga més per l’habitacio més petita, sense finestra, d’un pis on no vol estar i a sobre el tracta amb menyspreu i no el deixa fer la seva? Ja n’està tip. De massa bo, beneit. Li pensa dir que “s’ha acabat el bròquil” .

Origen de “s’ha acabat el bròquil”

L’origen de l’expressió “s’ha acabat el bròquil” el trobem en una fonda barcelonina del segle XIX, que s’ubicava al mercat de la Boqueria. Allà hi preparaven plats i, entre aquests, un de molt preuat: el bròquil. Quan un comensal en demanava i ja no en quedava, es proferia el crit “S’ha acabat el bròquil!”. Després sembla que l’expressió es va fer extensiva a d’altres plats i es va continuar usant un cop tancada la fonda i fins els nostres dies per a referir-se a que quelcom —generalment bo— s’ha acabat.

El bròquil (Brassica oleracea), originari d’Itàlia, és un tipus de col amb la tija curta i les flors agrupades en petits caps de color verd fosc que constitueixen la part comestible de l’hortalissa.

S’ha acabat el bròquil en anglès

En anglès podem dir “End of the story!” (literalment, “fi de la història”), “The party is over” (literalment, “s’ha acabat la festa”) o, fins i tot, “Elvis has left the building” (literalment, “l’Elvist ha deixat l’edifici”, que vol dir que “s’ha acabat la festa”). Aquesta última frase es va posar de moda als EEUU i la deien als anys 70 els organitzadors al finalitzar els concerts d’Elvis Presley, per indicar als fans que l’espectacle havia conclòs i que podien anar fent via, per així evitar aglomeracions i desordres. Per cert, bròquil en anglès és broccoli.

S’ha acabat el bròquil en francès

En francès es pot dir “C’est la fin des haricots” (literalment, “és la fi de les mongetes”, menys literalment, “s’ha acabat el bròquil”) o fins i tot “Restons-en là” (literalment, “deixem-ho aquí”). Per cert, bròquil en francès és brocoli.

“C’est la fin des haricots” és una expressió força recent, de principis del segle XX. És cert que “C’est la fin des haricots” té una connotació més trista o desamparada que “s’ha acabat el bròquil”. Seria semblant a l’expressió anglesa “That’s the last straw”, que transmet la idea de que no queden més forces, que ja s’ha arribat al límit. Tot i així, és el modisme més proper que hem pogut trobar en llengua francesa.

S’ha acabat el bròquil en italià

En italià, d’on és originari el bròquil, podem dir “La festa è finita” (literalment, “s’ha acabat la festa”), o “E mo abbiamo proprio finito di campa” (literalment, “hem fet el camp”) per a transmetre la idea de que ja s’ha arribat al final d’alguna cosa bona, de que ja no en queda més. Per cert, bròquil en italià és broccoli.

S’ha acabat el bròquil en castellà

En castellà diríem “Se acabó lo que se daba” (literalment, “S’ha acabat el que es donava”). Per cert, bròquil en castellà és brécol o també bróculi.

CATALAN CULTURE CROSSING BORDERS! ~DONATIUS

Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes! Necessitem il·lustradors, traductors, community managers i mitjans tècnics. Una llengua viva a les xarxes és una llengua de futur. Moltes gràcies!

Moltíssimes gràcies de part de tot l’equip! El teu suport ens ajudarà a internacionalitzar la llengua i cultures catalanes!

Per tant, no volem sentir a ningú dir allò de “the bròquil is over” o “Le brocoli est fini”, entesos?… Ara sí: aquesta publicació arriba a la seva fi. S’ha acabat el bròquil! Però recorda que en aquest bloc hi trobaràs perles cm tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova… amb il·lustracions i traduïdes a altres idiomes! Gràcies per la teva visita.

El Caganer

No us perdeu els vídeos amb les versions franceses i alemanes del caganer! També hi trobareu poemes escatològics.

El caganer: una tradició entranyable

Un bloc com aquest no podia deixar de retre homenatge a la figura catalana més escatològica de les que es fan i es desfan: el caganer. Sí, els catalans tenim una evident tendència a l’escatologia. Des del caganer i el cagadubtes al tió… és quelcom que per algun motiu que no sabem explicar, ens surt de dins.

El caganer (també existeixen caganeres, què us heu pensat!) és una figura representada en l’acte de la defecació que apareix als pessebres de Catalunya i de les zones veïnes amb cultura catalana com Andorra, València i la Catalunya del nord. És més popular i estesa en aquestes àrees, però també es pot trobar —com podeu veure més avall— a Múrcia, Portugal i el sud d’Itàlia (Nàpols).

Tradicionalment, la figura està representada com un camperol, que duu la barretina i els pantalons vermells tradicionals mig abaixats, tot deixant al descobert el cul mentre fa les seves necessitats.

Avui dia es poden trobar caganers tant durant les festes de Nadal (especialment a les fires) com durant tot l’any (sobre tot a botigues de souvenirs). Podem trobar tota mena de caganers. Les darreres dècades s’ha posat de moda que els protagonitzin personatges famosos: des de jugadors de futbol a polítics, personatges de ficció o artistes.

Origen del caganer

Segons la societat Amics del Caganer , es creu que es va incloure al pessebre cap a finals del segle XVII o principis del segle XVIII, durant el període barroc. Però segons sembla, es van trobar unes restes a prop de Tornabous, a l’Urgell, que mostraven un sant guerrer ibèric que defecava. El fet va generar una discussió entre l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament d’Arqueologia de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya sobre si es pot considerar que la troballa és un proto-caganer (fet que situaria l’origen d’aquesta tradició molt abans que no es pensava) o només una representació d’un ritual de combat anterior.

També es creu que el caganer va sorgir com a metàfora de fertilització de la terra (prosperitat) o que servia per a representar en el pessebre els nounats que passaven a formar part de la família, atès que un bebè bàsicament plora, menja i defeca.

Exemples

El pessebre ha quedat perfecte. Només li falta el caganer.

A la fira de Santa Llúcia pots trobar parades amb caganers de tota mena.

Etimologia del mot caganer

Del llatí cacare, i aquest del protoindoeuropeu kakka-, “excrement”. El sufix -er indica ofici o activitat.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

Poesia i versos sobre l’acte de defecar (amb perdó)

#1 El plaer de cagar

Dels plaers sense pecar,
el més dolç és el cagar,
amb un diari estès
i un cigarret encès
queda el cul immaculat
i la merda al seu forat.

#2 Amor de merda

Que trist és estimar sense ser estimat,
però més trist és cagar
sense haver esmorzat.

#3 Escriptors de lavabo

Els escriptors de lavabo són poetes d’ocasió
que busquen entre la merda
la seva font d’inspiració.

#4 Pensa en els que vindran després

Caga tranquil, caga sense pena,
però no t’oblidis d’estirar la cadena…

#5 Poeta de merda

En aquest lloc sagrat
que visita tanta gent,
on fa força el més covard
i es caga el més valent,
m’acomiado tot dient,
de la femta hem fet un art!

I fins aquí aquests versos de merda. Passem a veure què tenim en altres indrets del món i en altres idiomes…

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

Caganer en anglès

Caganer en anglès es tradueix com a “crapper” o “shitter” . Per a “shitter” s’entén una persona —o qualsevol altre animal— amb propensió a defecar freqüentment. Per exemple:

Craig is a shitter: the first thing he does when he comes over is go for a shit.

En Craig és un caganer: la primera cosa que fa quan ve a casa és anar a cagar.

Aquí podeu veure un vídeo del show d’Stephen Fry, un actor i còmic anglès que probablement us sona d’haver vist en més d’una pel·lícula. En el programa surt el tema de les tradicions escatològiques catalanes, i més concretament la del caganer.

També se’n fan ressó la BBC a Catalonia’s beloved scatological Christmas custom, o a l’article del Daily mail: The strangest Christmas traditions from around the world revealed… entre d’altres.

Però els britànics també gaudeixen del potencial poètic de l’escatologia, sinó llegiu aquest vers:

Traducció (lliure per a salvar la rima):
Aquí assegut amb el cor trencat,
procuro cagar però només surten pets.
Llavors després una llufa he intentat
però va i em cago als calçotets!

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

El caganer francès

La versió francesa del caganer va ser el “Père la Colique” (literalment, “pare còlic”), una joguina que consistia en una figura ajaguda a la gatzoneta que va aparèixer cap els anys 30. Es col·locava un recanvi en un forat i expedia una substància carbònica negra. Aquesta joguina, tan escatològica com divertida, va fer riure els nens des dels anys cinquanta fins als vuitanta. Al començament del vídeo podeu veure com funcionava:

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

El caganer alemany

A Alemània, tenien una joguina molt semblant al “père la colique” francès, que anomenaven “Choleramännchen” (literalment, “l’home del còlera”). Funcionava d’una manera molt semblant a la joguina francesa, tal com podeu apreciar al vídeo:


I parlant del país de l’Oktoberfest, fins i tot l’Spiegel Online es fa ressó de la tendència escatològica dels catalans…

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

El caganer a Múrcia

A Múrcia també existeix aquesta tradició, i l’anomenen “Cagón”.

Traducció* (lliure per a conservar la rima):
Dels plaers sense pecar,
el més dolç és el cagar,
amb un diari estès
i un cigarret encès
queda el cul immaculat
i la merda al seu forat.

*Tradït per als companys i les companyes de la Catalunya Nord.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

El caganer a Nàpols

A Nàpols també existeix aquesta figura, i l’anomenen “cacone” o “pastore che caca” (respectivament, “caganer” i “pastor que caga”). Per cert, aquí teniu un article interessant sobre la figura del caganer (en italià): Il “pastore” la fa nel presepe? E’ tradizione.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

El Caganer a Portugal

A Portugal també existeix la tradició dels caganers, que es coneixen amb el nom de “cagões“.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

Si no t’agrada l’escatologia, sempre pots triar publicacions més pulcres i refinades, com: el més calent és a l’aigüera, tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, sopar de duro, bufar i fer ampolles, fer el préssec, oli en un llum… També descobriràs moltes il·lustracions, traduccions dels nostres modismes, versos, dites i frases fetes a altres idiomes. Gràcies per visitar-nos!

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Definició, il·lustracions, vers i traduccions a altres idiomes

Significat i exemples de “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”

La dita “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix (o tu mateixa) el llit”, significa que per aconseguir una cosa ben feta, ben acabada, d’acord amb les teves necessitats, val més que la facis tu mateix/a, abans de posar-la en mans d’alguna altra persona.

Una variants de la dita és “Si vols ésser ben servit, tu mateix t’has de fer es llit”.

Exemples

Els serveis de rodalies són un desastre! Mai arriben a l’hora. Deixen els usuaris desamparats. Bé, ja saps: “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”.

Aquest informe que vaig encarregar està ple d’errors. Me’n faig creus!. Al final, si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit!

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en anglès

En anglès és “If you want something done right, do it yourself” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix/a”). Formes alternatives en anglès que signifiquen exactament el mateix són: “If you want a thing done well, do it yourself”; “If you want a thing done right, do it yourself”o “if you want it done right, do it yourself” .

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en francès

En francès tenim la dita “On n’est jamais mieux servi que par soi-même” (literalment, “hom no està mai més ben servit que per si mateix”). També trobem les variants “On n’est jamais aussi bien servi que par soi-même” i “On n’est jamais mieux servi que par soi-même” (literalment, “hom no està mai tan ben servit com per si mateix”).

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en alemany

La dita equivalent en alemany és “Selbst ist der Mann” (literalment, “ell mateix és l’home”, o “cal ajudar-se a un/a mateix/a). A Alemania hi ha una revista famosa anomenada “Selbst ist der Mann” sota la filosofia del Do it Yourself o fes-ho tu mateix.

fotografia de domini públic

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en italià

En italià hi ha una dita molt típica i ben trobada: “Chi fa da sé fa per tre” (literalment, “qui fa per si mateix, fa per tres”). També podem dir “Se vuoi una cosa fatta bene fattela da solo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho sol/a”).

fotografia de domini públic

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en castellà

En castellà, “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit” és “Si quieres algo bien hecho, hazlo tú mismo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix”). Altres opcions en castellà són “¿Quieres tener buen criado? Sírvete por tu mano” (literalment, “Vols tenir un bon criat? Serveix-te amb la teva mà”), “Según se hace la cama, así se acuesta” (literalment, “tal com es fa el llit, se’n va a dormir”) o “Si quieres estar bien servido, sírvete a ti mismo” * (literalment, “Si vols estar ben servit, serveix-te tu mateix”).

*Traduït per a les companyes i companys de la Catalunya Nord.

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en portuguès

L’equivalent a la dita en portuguès és “O olho do dono é que engorda o gado” (literalment, “l’ull de l’amo engreixa el bestiar”).


Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en àrab

En àrab tenim “إذا أردت أن تفعل شيئاً, فالأفضل أن تفعله بنفسك” (literalment, “si vols fer quelcom, val més que ho facis tot sol”).

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en finès

La dita equivalent en finès és kun itse tekee, tietää mitä saa” (literalment, “quan ho fas tu, jas saps el que te’n pots esperar”)

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.

Anar a la pàgina de donatius. Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes 🙂

D’acord, sí vols estar ben servir, fes-te tu mateixa el llit, però deixa les dites, modismes refranys a “Tocat del Bolet”, perquè aquí hi trobaràs…el més calent és a l’aigüera, tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, sopar de duro, bufar i fer ampolles, fer el préssec, oli en un llum…! També descobriràs moltes il·lustracions traduccions dels nostres modismes, dites i frases fetes a altres idiomes. Gràcies per la teva visita!

Oli en un llum

Definició, exemples, vers, origen, traducció a altres idiomes i il·lustracions.

Significat i exemples d’oli en un llum

Es diu que una cosa és oli en un llum quan va molt bé i és molt eficaç a l’hora de solucionar un problema.

Exemples

Aquest xarop és oli en un llum. M’ha tret la tos en quatre dies.

El nou giny de wordpress és oli en un llum. Facilita enormement la feina.

Origen d’oli en un llum

Els antics llums —més semblants a llànties— anaven amb oli, i quan minvava la flama, calia posar més combustible. D’aquí l’expressió “oli en un llum”.

El principal combustible emprat en els llums d’oli occidentals va ser l’oli d’oliva, tot i que també s’utilitzaven extractes de peix, oli de peix, nous (fruit sec), i fins i tot plantes i exsudacions de petroli cru.

Els antics egipcis havien utilitzat oli de ricí. A l’Índia s’empraven com a combustible l’oli de sèsam, de cacauet i de mostassa.

També hi havia llums d’oli de carbur de calci i aigua. Es posava el carbur en un dipòsit inferior, en el dipòsit superior es posava aigua. Tenien un regulador per a la quantitat d’aigua que queia sobre el carbur, de manera que controlava la quantitat de gas i, per tant, la intensitat de la flama.

Oli en un llum en anglès

En anglès tenim l’expressió “to work wonders” (literalment, “funcionar meravelles”) per a indicar que una cosa va molt bé. En anglès també podem dit “It works like a charm” (literalment, “funciona com un amulet”).

Oli en un llum en francès

En francès podem dir “faire merveille” o “faire des merveilles“. Per exemple: “Cette pommade fait des merveilles” (aquesta pomada és oli en un llum; aquesta pomada fa meravelles). Una expressió que segons el context també es podria emprar és “Tomber à pic” (literalment, “caure en picat”). “Tomber a pic”, però, es refereix a l’oportunisme en que apareix una solució just a temps. Per exemple: L’intervention de son père venait de tomber à pic. Se sentant désemparé face à l’étendue du problème, son aide fut la bienvenue (La intervenció del seu va ser oli en un llum. Sentint-se impotentdavant del problema, la seva ajuda va ser benvinguda.)

Oli en un llum en portuguès

En portuguès tenim les opcions “azer milagres” (literalment, “fer miracles”) o “obrar maravilhas” (literalment, “obrar meravelles”).

Oli en un llum en italià

En italià tenim la gastronòmica expressió “Essere come il cacio sui maccheroni” (literalment, “ser com formatge sobre macarrons”).

Oli en un llum en alemany

En alemany tenim “Da wird ein Schuh draus” per indicar que una cosa va molt bé i una altra un xic agressiva: “Da passt wie die Faust aufs Auge” (literalment, “encaixa com un puny a l’ul”).

Oli en un llum en castellà

En castellà tenim l’expressió “ser mano de santo” per transmetre la idea de que quelcom és molt eficaç per a solucionar un problema o un impediment.

Doncs ara ja ho saps! Si vols conèixer el significat i l’origen d’expressions catalanes com el més calent és a l’aigüera, tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, sopar de duro, bufar i fer ampolles, fer el préssec… aquest bloc és oli en un llum! També trobaràs moltes il·lustracions i la traducció de modismes, dites i frases fetes a altres idiomes. Gràcies per la teva visita!