Guanyar-se les garrofes

Significat, exemples, expressions equivalents en anglès, francès, alemany, italià i castellà

És una expressió equivalent a guanyar-se la vida o guanyar-se el pa*. Generalment implica treballar dur per a mantenir-se financerament. Es diu sovint — tot i que no necessàriament— en contextos en què cal treballar, malgrat que no vingui especialment de gust, per a poder mantenir-se econòmicament. *Ja veurem que l’expressió “guanyar-se el pa” apareix en molts idiomes.

guanyar-se el pa guanyar-se les garrofes

Origen

Si bé és cert que les garrofes s’han utilitzat gairebé sempre per a alimentar el bestiar, en temps de penúries (com va ser la postguerra), hom recorria a les garrofes com a font d’aliment. A tall de curiositat, antigament, s’havia emprat les garrofes seques amb fins medicinals, com a diurètics. La garrofa és el fruit del garrofer (en llatí Ceratonia siliqua), un arbre baix, de tronc gruixut i de fullatge permanent de la família de les cesalpiniàcies, del grup de les lleguminoses.

garrofer
Garrofer

Exemples

Me’n vaig a treballar. Algú ha de guanyar-se les garrofes en aquesta casa! Tu continua jugant al Grand Theft Auto… I a veure si madures una mica, que tens 45 anys i una família per mantenir.

El Dropshipping és una forma molt novedosa de guanyar-se les garrofes. Tu et dediques a promocionar la teva web i a fer comunitat, i els proveïdors envien directament a casa dels clients els productes que han comprat al teu web.

Ostres, nano, no fots res,
de fet, només filosofes,
però amb el ser o no ser,
No et guanyaràs les garrofes….

Guanyar-se les garrofes en anglès

En anglès diem “(to) earn one’s crust” (literalment, “guanyar-se la crosta”) o “(to) earn one’s living” (literalment, “guanyar-se la vida”). “(to) earn one’s crust” la trobem sobretot en anglès britànic. També tenim l’expressió “(to) bring home the bacon” (literalment, “portar el bacó a casa”). Altres maneres de dir-ho en alglès són “(to) pay the bills” (literalment “pagar les factures”) o “(to) pay the rent” (literalment, “pagar el lloguer”). Per cert, en anglès, garrofa és “carob”.

to earn one's crust to bring home the bacon in Catalan

Guanyar-se les garrofes en francès

En francès podem dir “gagner sa vie” (literalment, “guanyar-se la vida”), “gagner son pain” (literalment, “guanyar-se el pa”), “Faire bouillir la marmitte” (curiosament vol dir “fer bullir l’olla”, però amb el significat de guanyar-se els aliments) o “Mettre du pain sur la table” (literalment, “posar el pa sobre la taula”). També trobem una expressió molt similar a l’anglesa (to) earn one’s crust, que és “gagner sa croûte” (literalment, “guanyar-se la crosta”), que és una variant de guanyars-se el pa. “Faire bouillir la marmitte” és una expressió familiar francesa que s’origina a principis del segle XVI, on l’al·lusió a l’olla simbolitza el menjar, la supervivència diària i, més concretament, el mitjà per assolir-la. Per cert, en francès, garrofa és “caroube”.

Faire bouillir la marmite en catalan

Guanyar-se les garrofes en alemany

En alemany podem dir “(seine) Brötchen verdienen” (literalment, “guanyar-se el pa”) o “sich seinen Lebensunterhalt verdienen” (sich en el cas datiu), literalment “guanyar-se la vida”.

guanyar-se les garrofes en alemany

Guanyarse les garrofes en italià

En italià podem dir “guadagnarsi da vivere” (literalment “guanyar-se la vida”).

guanyar-se les garrofes en italià

Guanyar-se les garrofes en gaèlic irlandès

En gaèlic irlandès diríem “do chrústa a thuilleamh” (literalment, guanyar-se la crosta”, o “do chuid a shaothrú” (literalment, “guanyar-se la vida”).

Guanyar-se les garrofes en castellà

En castellà, a part de “ganarse la vida“, podem dir “ganarse el pan“, “ganarse las lentejas” (literalment, “guanyar-se les llenties”) o fins i tot “ganarse los garbanzos“(literalment, “guanyar-se els cigrons”). Per cert, en castellà, garrofa és “algarroba”.

guanyar-se les garrofes en castellà
Ganarse las lentejas en catalán

Recordeu que en aquest blochi ha expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda. Fins aviat!

O caixa o faixa

Significat

Molt semblant a “A per totes” i “o tot o res”… Diem “O caixa o faixa” quan volem intentar quelcom amb totes les nostres forces, assumint les conseqüències que se’n derivin. També s’utilitza quan hem de prendre una decisió definitiva.

Origen

“O caixa o faixa” s’atribueix al general Prim, que es diu que proclamava aquestes paraules durant la guerra de Tetuan just abans de batre’s en combat per a donar-se ànims. Faixa es refereix al prestigi que dóna la faixa de general i caixa al taüt; és a dir: o glòria o mort.

General Prim

Exemples

La situació era insostenible i extremament injusta. Els negaven els drets més elementals. Al final van decidir que “o caixa o faixa”: no acceptarien més abusos ni trampes dels opressors i tirarien pel dret*.

*Passatge referit als cimarrons jamaicans 😉

“o caixa o faixa!”,
va exclamar,
tot just abans de comprar
tot l’estoc de rebaixa.

o caixa o faixa en anglès

En anglès, en funció del context, podem emprar l’expressió “all or nothing” (literalment, “tot o no-res”),

Take it or leave it” (literalment, “agafa-ho o deixa-ho”), que es deixa anar per expressar que l’oferta que s’ha fet no és negociable.

També, i sempre segons el context en que es digui, podem utilitzar l’expressió anglesa “In for a penny, in for a pound” (literalment, “dins per un penic, dins per una lliura”). És molt semblant al “De perdidos al río” castellà. L’origen d’aquesta expressió ve de quan detenien un lladre, i aquest considerava que com que igualment l’arrestaven, ja posats, era millor que ho fessin per una suma gran que per una quantitat petita, així que, millor era robar una quantitat important i que fos el que Deu vulgui . Una expressió similar en anglès és “As well Hanged for a sheep es a lamb” (literalment, “tant és que et pengin per una ovella que per un xai”). Una altra expressió anglesa, que es podria traduir com “a per totes” seria “(to) go the whole hog“.

Encara una altra expressió que podem utilitzar, aquesta més americana, és “Fish or cut bait” (literalment, “pesca o talla l’esquer”), que vol dir “para de vacil·lar i actua o déixa-ho córrer”.

Anglès americà

Finalment, cal referir-nos a l’expressió “Geronimo!” que alguns paracaigudistes americans exclamen abans de saltar i, per extensió, que alguna gent proclama abans de saltar des d’una gran alçada.

o caixa o faixa en francès

A part de la recurrent “Tout ou rien” (literalment, “o tot o no-res”), en francès, l’expressió més semblant és “Advienne que pourra!”.
S’invoca quan la decisió està presa, passi el que passi.

Prové de la fórmula   “Fais ce que tu dois, advienne que pourra”  (que ve a dir, “fes el que hagis de fer, el que hagi de passar, ja vindrà”). Una frase semblant ésLes dés sont jetés” (literalment, “els daus s’han tirat”), que deriva de la frase llatina Alea jacta est” * (la sort està decidida).

* també escrit Alea iacta est o Allea jacta est

Encara tenim una altra expressió francesa que podem emprar segons el context: “Quand le vin est tiré, il faut le boire” (literalment, “Quan el vi s’ha vessat, cal prendre’l”). És a dir, ja que hi som, fem-ho.

Per últim, tenim l’expressió “À prendre ou à laisser” (literalment, “prendre o deixar”), molt semblant al “take it or leave it” anglès.

o caixa o faixa en alemany

En alemany es diu “Alles oder nichts” (literalment, “o tot o no-res”). També, en funció del context, podem dir “Friss oder stirb” (literalment, “o ho agafes o ho deixes”). I finalment podem dir “Wer A sagt, muss auch B sagen” (literalment, “Qui digui A, també ha de dir B”).

o caixa o faixa en italià

En italià direm “Tutto o niente” (literalment, “o tot o no-res”).
També, en funció del context, podem dir “prendere o lasciare” (literalment, “o ho agafes o ho deixes”)

o caixa o faixa en portuguès

En portuguès direm “tudo ou nada” (literalment, “o tot o no-res”). També podem dir “Perdido por cem, perdido por mil, perdido por um, perdido por mil” (literalment, “perdut per cent, perdut per mil, perdut per un, perdut per mil”).

o caixa o faixa en xinès

L’equivalent xinès de és “一不做,二不休” (literalment, “o no ho facis o no paris mai” )

o caixa o faixa en castellà

En castellà, a part del recurrent “todo o nada” , segons el cas, es pot traduir per la famosa “De perdidos al río” (literalment, “de perduts al riu”) i també, en funció del context, per la menys coneguda “Herrar o quitar el banco” (literalment, “errar o treure el blanc”). També tenim, sempre segons el context, “O lo tomas o lo dejas” (literalment, “O ho agafes o ho deixes”), “A por todas” (literalment, “a per totes”) o “Qué sea lo que Dios quiera” (literalment, “Que sigui el que Déu vulgui”) o “La suerte está echada” (literalment, “la sort està decidida”)*

o caixa o faixa en castellà
* Traduït per les companyes i els companys de la Catalunya Nord.

O caixa o faixa, o et quedes per visitar altres entrades d’aquest bloc o… fins una altra! 🙂 Això sí, si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua cada cop més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!

Refranys sobre el mes de maig

Refranys sobre el mes de maig

El mes de maig

El maig, que té 31 dies, és el cinquè mes de l’any en el calendari gregorià. Comença amb el dia del treballador, l’1 de maig. La maragda és la pedra que simbolitza el mes de maig.

Per a la majoria dels països, el “Dia del Treball” està vinculat all Dia Internacional dels Treballadors, que té lloc l’1 de maig. Alguns països varien la data real de les seves celebracions de manera que les festes es produeixin un dilluns proper a l’1 de maig.

La maragda és un mineral de color verd brillant. Es fa servir com a gemma, i és molt valorada perquè és l’única gemma de color verd que cristal·litza. És la pedra que simbolitza el mes de maig.

Els simbols del zodíac d’aquest mes són taure (del 20 d’abril al 21 de maig) i bessons (del 22 de maig al 22 de juny).

EL filòsof Karl Marx, l’astrofísic J. Allen Hynek, l’ex futbolista David Beckham o els actors George Clooney i Dwayne Johnson van néixer un mes de maig.

Un mes de maig de 1859 es van inaugurar els primers Jocs Florals del Principat de l’època a la ciutat de Barcelona. També un mes de vaig París es va declarar l’estat d’excepció pels greus incidents provocats per la revolució estudiantil del Maig francès del 68.

origen

Sembla que el nom del mes de maig ve de la deesa grega Maia, que els romans identificaven amb la Bona Dea. Se celebrava un festival en honor seu durant aquest mes.

mes de maig
Hermes i la seva mare Maia, detall d’una àmfora àtica. anys 500 a. C., Staatliche Antikensammlungen.

Refranys sobre el mes de maig

Pel maig, cada ia un raig. Translation into English: “In May, a water jet every day”. Traduction vers français: “En mai, un écoulement d’eau chaque jour”.
Abril plujós, maig ventós. Translation into English: “Rainy April, windy May”; Traduction vers français: “Avril pluvieux, mai venteux “
Maig, juny i juliol qui no pesca sardina és perquè no vol. Translation into English: “He who doesn’t fish sardines in May, June and July is because he doesn’t want to.”. Traduction vers français: “Celui qui ne pêche pas des sardines en mai, juin et juillet, c’est parce qu’il ne veut pas”.
Maig calent i humit, fa el pagès ric. Translation into English: “May hot and humid makes the farmer rich”. Traduction vers français: “Peut chaud et humide rend le fermier riche”.
Maig arribat, hivern acabat. Translation into English; “May has arrived, winter is over”. Traduction vers français: “Mai est arrivé, l’hiver est fini “

Refranys sobre el mes de maig en anglès

April showers bring May flowers (literalment, “Les pluges d’abril porten les flors de maig”)
Marry in May, rue for aye (anglès antic, més o menys ve a dir “Si et cases pel maig, acabaràs mal parat”)
The cuckoo comes in April, and stays the month of May; sings a song at midsummer, and then goes away (literalment, “El cucut arriba a l’abril i es queda al mes de maig; canta una cançó en ple estiu i després se’n va”)

Refranys sobre el mes de maig en francès

En mai, fais ce qu’il te plaît. (literalment, “Al maig, fes allò que et plagui”)
Mai sans rose, rend l’âme morose. (literalment, “Mes sense rosa, fa que l’ànima sigui fosca”)
La rosée de mai, fait tout beau ou tout laid. (literalment, “La rosada de maig és tot bonic o tot lleig”)

Recorda que en aquest bloc podràs trobar durant tot l’any expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda. Fins aviat!

Fer pont

Fer pont en anglès, francès, alemany, italià, castellà, basc, gallec…

Significat

Quan un dia festiu cau en dimarts o dijous, és una pràctica comuna de les empreses i l’administració pública convertir dilluns o divendres en no laborables i donar a tots i totes un cap de setmana de tres o quatre dies, normalment molt ben rebuts.

Això es coneix com “fer pont”. Quan un dia festiu designat -com de vegades passa per les festes de la Mercè a Barcelona- cau en dimarts o dijous, la gent es refereix a tot el període de vacances com, en aquest cas, el pont de la Mercè.

La definició de fer pont és, per tant, aprofitar per “fer festa” algun dia intermedi entre dues festes o immediat a una.


En català, “pont” (en aquest sentit de dies festius) sol anar precedit dels verbs fer, agafar (-se), i anar (-se’n) (de), és a dir: fer pont, agafar-se pont i anar-se’n de pont, amb significats semblants però amb subtils diferències. Fer pont implica que estàs gaudint d’uns quants dies de vacances o festius, agafar-se pont vol dir que et reserves aquests dies disponibles per gaudir-los com a dies festius, i anar-se’n de pont vol dir que te’n vas de la teva ubicació habitual (poble o ciutat) cap a una altra per passar aquests dies.

L’expressió “fer pont”, és un sintagma verbal. Un sintagma és una paraula o grup de paraules que constitueixen una unitat sintàctica i que compleixen una funció determinada respecte a altres paraules de l’oració. Un sintagma verbal té com a nucli o element principal un verb.

“Fer pont” en altres idiomes

Fer pont en anglès

Com traduir aquesta expressió tan “idiomàtica” a l’anglès? Podem utilitzar l’expressió “long weekend” per referir-nos al pont com a “conjunt de dies festius oficials + dia /es festiu /s que ens prenem de més”, ja que aquesta seria, encara que no perfecta, la traducció més aproximada. Així, “fer pont” en anglès seria “(to) take a long weekend“.

Amb un exemple ho veurem més clar:

My wife and I would like to take a long weekend (three to four days). A la meva dona i a mi ens agradaria fer pont (de tres a quatre dies)

Tuesday is a holiday, so we are going to take off Monday as well to make it a long weekend. El dimarts és festa, així doncs, ens agafarem també dilluns i farem pont.

Taking into account the long weekend in New York (Monday, 31, was a holiday in the United States), we had a mere 33 hours to react. Tenint en compte el pont a Nova York (el dilluns 31 és festiu als Estats Units), només vam tenir 33 hores per reaccionar.

Una altra manera de dir fer pont en anglès és Three-day weekend o Four-day weekend. També ho trobarem amb les formes de 3-Day weekend i 4-Day weekend.

Resultado de imagen de four day weekend
bank holiday lonmg weekend 3-Day weekend 4-Day weekend

Bank holiday

Bank holiday no es refereix a pont exactament, sinó més aviat a dia festiu. Però vegem el seu significat concret al Regne Unit, Irlanda i als Estats Units.

El bank holiday (“Festiu bancari”) és el nom que reben al Regne Unit i a la República d’Irlanda els dies festius que se solien prendre els treballadors de la banca i que avui dia s’han estès a altres sectors com a festiu nacional.
https://www.gov.uk/bank-holidays

D’altra banda, als Estats Units el terme bank holiday es refereix als dies que els bancs estan tancats bé sigui per ordre de l’executiu o del Congrés, sense que per això hagin de coincidir necessàriament amb els festius a nivell nacional.

“Fer pont” en francès

I a França també es recorre a la figura del pont. Així, en francès direm “faire le pont” (literalment, “fer el pont”). Per exemple: Cette fois je ne fais pas le pont, j’ai trop de travail a faire (aquesta vegada no faig pont, tinc massa feina). Com en català, cal declinar el verb faire. “Avoir des congés” seria l’equivalent de l’anglès “to have a bank holiday”, que veurem més avall. També significa fer festa: “J’ai congé pendant trois jours”, “J’ai congé jusqu’à mardi”.


Faire le pont


10 bonnes raisons de faire le pont (Le Monde)

“Fer pont” en portuguès

Al Brasil es diuen “feriados prolongados” o, en un registre més col·loquial, “feriadão” . El dia que cau entre festius se sol anomenar “imprensado“(intercalat) o “enforcado” (penjat). També és habitual l’expressió “emendar” o “feriado” per referir-se a fer pont. Entre d’altres sentits, el verb “emendar” pot significar “ajuntar”.

feriados prolongados

Exemple: Congresso estabelece ‘feriadão’ para parlamentares no Dia de Finados

Calendário 2017 com feriados prolongados – Brasil

***

“Fer pont” en alemany

“Pont” és “Brückentag” en alemany. “Langes Wochenende” és quan el festiu està directament enganxat al cap de setmana, però “Brückentag” és quan hi ha un (o diversos) dia (es) laborable (s) entre el festiu i el cap de setmana, resultant en un “Langes Wochenende” si es pren un (o diversos) dia(es) de vacances. També existeix el mot “Fenstertag” , paraula alemanya utilitzada a Àustria.

“Fer pont” en italià

En italià, continuem amb la mateixa idea de pont, i direm “fare il ponte” (literament, “fer el pont”).

Per altra banda, lungo fine settimana seria l’equivalent del long weekend anglès (cap de setmana llarg)

larepublica.itPont de la puríssima ara.cat

“Fer pont” en castellà

En castellà, fer pont és “ir(se) de puente” (literalment, “anar(-se’n) de pont”).

“Fer pont” a Xile

Una curiositat és que a Xile, el pont (de dies festius) es coneix col·loquialment com a “Sándwich” (sandvitx; entrepà).

Feriados de Chile

“Fer pont” a Argentina

A Argentina es coneix com a “feriado puente”. Així, a Argentina es diu “tener un feriado puente” (literalment, “tenir un festiu pont”).

“Fer pont” en basc

En èuscar o basc es diu “zubia egin”. De fet, és la mateixa expressió que en català, francès, italià, castellà o gallec, ja que “zubia” és “pont” i “egin” és el verb “fer”.

“Fer pont” en gallec

Fer pont en gallec és “facer ponte” o “ir de ponte” (fer pont o anar de pont).

Altres expressions amb “pont”

Finalment, cal no confondre’s amb altres expressions com “fer la vertical pont”, (en anglès, walkover); o “fer el pont” (en anglès, hotwiring cars) … I, si bé en francès, italià, català, gallec i èuscar s’utilitza la metàfora d’un pont (que, per cert, en anglès és bridge), ja hem vist que en la llengua de Shakespeare, en aquest cas, són més literals i utilitzen l’expressió “long weekend”.

No oblidis apuntar-te a la nostra Newsletter (marge superior dret) per no perdre’t cap publicació de Tocat del Bolet. Afegim nou material regularment des de la nostra redacció, que treu fum.

Redacció de Tocat del Bolet

En aquest bloc hi trobaràs dites, modismes, refranys, tradicions i fins i tot interjeccions i renecs típics de la llengua catalana, il·lustrats i traduïts a altres idiomes. Moltes gràcies per la teva visita i fins aviat!

Compartim el català!

Les millors dites populars catalanes

Les dites catalanes més populars il·lustrades i traduïdes!

CAT = CATALÀ EN = ENGLISH FR =FRANÇAIS

Top 10 de les dites catalanes

Aquestes són algunes de les dites en llengua catalana que més han agradat a l’equip de “Tocat del Bolet”. Totes elles il·lustrades i amb el seu equivalent en altres idiomes. Allà on no ha estat possibile trobar cap equivalent, s’ha optat per la traducció literal de la dita (almenys en les seves versions anglesa i francesa).

Una dita és una sentència que transmet una opinió o saviesa basada en l’experiència. Si vols que afegim alguna dita més, només cal que ens ho indiquis als comentaris.

Sense més preàmbuls, vegem el ranking 🙂

Qui no s’arrisca, no pisca

En anglès: “Nothing ventured, nothing gained” (literalment, “No res arriscat, no res guanyat”). En francès: “Qui ne risque rien n’a rien” (literalment, “Qui no arrisca res, no té res”). En alemany: “Wer nicht wagt, der nicht gewinnt” (literalment, “Qui no aposta, no guanya”). En italià: “Chi non arrischia, non acquista” (literalment, !qui no arrisca, no té èxit”. En castellà: “Quien no se arriesga, no pasa la mar“. En basc o èuscar: “Bentura dedinak hartza, ez dedinak ez eta bartza” (literalment, “Qui s’arrisca, caça un os; qui no s’arrinca, ni un ou de poll”). En gallec: “O que non se arrisca non pasa o mar” (literalment, “Qui no s’arrisca, no passa el mar”).
Qui no s’arrisca, no pisca

Com més serem, més riurem

Com més serem, més riurem
En anglès: “The more, the merrier” /literalment, “com més, més contents”); en francès: “plus on est de fous, plus on rit” (literalment, “com més en siguem de contents, més feliços”); en alemany: “je mehr, desto besser” (literalment, “Com més, més contents”); en italià: “più siamo meglio è” (literalment, “com més siguem, millor”); en castellà: “Cuantos más, mejor” (literalment, “com més, millor”); en portuguès: “quanto mais, melhor(literalment, “com més, millor”).

A poc a poc i bona lletra

A poc a poc i bona lletra en anglès i francès

En anglès “The more haste, the worse speed” (literalment, “com més pressa, pitjor velocitat”); En francès, “Qui trop se hâte, reste en chemin” (literalment, “Qui vol córrer massa, es queda pel camí”); En castellà: “Vísteme despacio que tengo prisa” (literalment, vesteix-me a poc a poc que tinc pressa); en italià “Chi ha fretta, vada adagio” (literalment, qui tingui pressa, que vagi a poc a poc), en gallec “A gran présa, gran vagar” (A gran pressa, gran lentitud”, alemany “Eilen kommt spät ans Ende” (les presses fan tard a la meta”)

De mica en mica s’omple la pica

De mica en mica s'omple la pica

En anglès tenim totes aquestes versions, segons sigui el cas: “Every little helps” ,”Many a little makes a mickle“, “Many a little makes a mickle”, “Many a little makes a mickle”, “Take care of the pennies and the pounds will take care of themselves”, “Constant dripping wears away the stone
En francès tenim “Petit à petit, loiseau fait son nid” (literalment, “de mica en mica, l’ocell fa el seu niu”). Fes clic aquí per a més informació sobre aquesta dita.

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
En anglès, “If you want something done right, do it yourself” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix/a”); en francès, “On n’est jamais mieux servi que par soi-même” (literalment, “hom no està mai més ben servit que per si mateix”); en alemany: “Selbst ist der Mann” (literalment, “ell mateix és l’home”, o “cal ajudar-se a un/a mateix/a); en italiàSe vuoi una cosa fatta bene fattela da solo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho sol/a”); en castellà
Si quieres algo bien hecho, hazlo tú mismo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix”). Per a més informació sobre aquesta dita, visita “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Els catalans de les pedres en fan pans

Els catalans de les pedres en fan pans

Tot i que no hi ha una dita equivalent, en anglès es podria traduir com “Catalans make bread out of stones” (els catalans fan pa de les pedres”) i en francès, es podria dir, per exemple, “Les Catalans transforment des pierres en pain” (els catalans transformen les pedres en pans). Si estàs interessats en l’origen d’aquesta dita, et recomanem l’article: “d’on ve la dita “los catalanes de las piedras hacen panes”?

Hi ha més dies que llonganises

Hi ha més dies que llonganises
En anglès, “There’s plenty of time” (literalment, “hi ha un munt de temps”); En francèsIl y a plus de jours que de semaines” (literalment, “hi ha més dies que setmanes”); en castellàMás son los días que las morcillas” (literalment, “més són els dies que els botifarrins”).

Al pot petit hi ha la bona confitura

al pot petit hi ha la bona confitura en anglès
Per a més informació sobre aquesta dita, visiteu “Al pot petit hi ha la bona confitura
Al pot petit hi ha la bona confitura

Tal faràs, tal trobaràs

Tal faràs, tal trobaràs
En anglèsWhat goes around comes around” (literalment, “allò que va torna”); en francès, “On a la chance qu’on merite” (literalment, “hom té la sort que mereix”); En castellàCada uno tiene lo que se merece” (literalment “Cadascú té el que es mereix”), en italià “Ognuno ha quel che si merita” (literalment “Cadascú té el que es mereix”), en alemany Dem Verdienste seine Krone” (literalment, “al mèrit, la seva corona”), en bascZer merezi, hura etorri” (a cadasc´´u li arriba el que es mereix).

Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla

Qui de jove no treballa de vell dorm a la palla
En anglès, “If you lie upon roses when young, you will lie upon thorns when old” (literalment, “si dorms sobre roses de jove, dormiràs sobre espines de gran”); En francès, “Jeunesse oiseuse, viellesse diseteuse” (literalment, “joventut ociosa, vellesa amb necessitats”); En alemany, “Faule Jugend, lausig Alter” (literalment, “Joventud mandrosa, vellesa miserable”); En castellà: “A mocedad ociosa, vejez trabajosa” (literalment “a joventut ociosa, vellesa treballadora”); en basc o èuscar “Gaztaro alferra, zahartzaro okerra” (literalment, “a joventut ociosa, vellesa complicada”); en gallecA mocidade folgada trae a vellez arrastrada” (literalment, “la joventut ociosa porta la vellesa arrossegada”).

Mencions honorífiques

Sobre gustos no hi ha res escrit*, i de ben segur que a alguns lectors els agradaria que apareguessin unes altres dites o troben que d’altres ni tan sols haurien de figurar en aquesta classificació. Acabarem, doncs, amb unes quantes mencions especials que ben bé es podrien haver merescut ser entre les 10 primeres.

*Per cert, aquesta dita sempre ens ha sorprès, ja que és evident que s’ha escrit moltíssim sobre preferences i gustos, tones de tinta!… Però ja que hi som, “sobre gustos no hi ha res escit” en anglès és “There is no accounting for tastes” (no s’han de donar explicacions sobre gustos), en francès “Les goûts et les couleurs ne se discutent pas” (els gustos i els colors no es discuteixen pas), en alemany “über Geschmack lässt sich nicht streiten” (sobre gustos no es pot discutir”), en portuguès “gosto não se discute” (els gustos no es discuteixen), i en castellà “sobre gustos no hay nada escrito”.

No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat

No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat
En anglès “Don’t count your chickens before they hatch” (literalment, “no comptis els teus pollets abans que surtin de la closca”); en francès “Il ne faut pas vendre la peau de l’ours avant de l’avoir tué” (literalment, “Cal no vendre la pell de l’os abans de matar-lo “; en castellà, “No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado” (literalment, “cal no vendre la pell de l’os abans de matar-lo”); en alemany “Man soll die Bärenhaut nicht verkaufen, ehe der Bär gestochen ist” (literalment, “Cal no vende la pell de l’os abans de que se l’hagi apunyalat”), en èuscar o basc “Man soll die Bärenhaut nicht verkaufen, ehe der Bär gestochen ist” (literalment, “no s’ha de comprar la campana abans que la vaca”), en gallec “Non digas “pillei o gato” mentres non o teñas no saco” (literalment, “no diguis “he atrapat el gat” mentre no el tinguis al sac”).

Cel rogent, pluja o vent

Cel rogent pluja o vent

Cel rogent, pluja o vent ~Hi ha una dita similar en anglès: “Red sky at night, sailor’s delight. Red sky in morning, sailor’s warning” (literalment, “cel rogent de nit, plaer de pescador. Cel rogent pel matí, alerta pel pescador”; i en francès “Ciel rouge le soir laisse bon espoir. Ciel rouge le matin, pluie en chemin.” (literalment, “Cel rogent a la nit dóna esperança. Cel rogent al matí, pluja en camí”)

A l’estiu tota cuca viu

a l'estiu tota cuca viu
Significat: l’estiu és temporada de salud i de vigor, en que la gent fa la viu-viu. Si trobeu equivalents en altres idiomes, sisplau, aviseu-nos. De moment, ens quedem amb les traduccions més o menys literals de la dita catalana. En anglès, podem dir “In summertime, every bug feels alive” i en francès podem dir “En été, chaque insecte se sent vivant”. A l’estiu, tota cuca viu.

Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era

Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era
Qui no vulgui pols que no vagi a l’era en anglès: “if you can’t stand the heat, get out of the kitchen” (literalment, “si no pots suportar la calor, surt de la cuina”). En francès: “Qui craint le danger ne doit pas aller en mer” (literalment, “Qui tem el perill no ha d’anar al mar”). Per cert, també se sent molt la versió en segona persona del singular “Si no vols pols, no vagis a l’era”.

Per Nadal, cada ovella al seu corral

Per Nadal cada ovella al seu corral en anglès i francès

No hem trobat una dita exactament equivalent en anglès, però “All hearts come home for Christmas” (tots els cors tornen a casa per Nadal) és la més propera. Si volem explicar el significat, podem dir “everyone should be home for Christmas“, i si volem donar la traducció literal: “Every sheep must be at its pen for Christmas“. En francès, per explicar el significat, diríem “Tout le monde devrait être à la maison pour Noël“, i literalment “Chaque mouton doit être à son enclos pour Noël“.

Qui dia passa, any empeny

QUi dia passa, any empeny
És realment complicat trobar una dita equivalent en altres idiomes. En anglès la més semblant és “Tomorrow is another day” (literalment, “demà és un altre dia”); en francès, la més semblant és “Demain est un autre jour (literalment, “demà és un altre dia”); en castellà, la més semblant que hem trobat és “Un año tras otro viene (literalment, “un dia rere l’altre ve”). Si volguéssim traduir la dita literalment a l’anglès, seria “He who makes it ’till the end of the day, pusheds a year”; i sivolem fer una traducció literal al francès, podem dir “Celui qui arrive à la fin de la journée, pousse un an“.

Març marçot mata la vella vora el foc

refrany sobre el mes de febrer
Març marçot, mata la vella vora el foc, i a la jove si pot ~Literalment, en anglès seria una cosa com ara: “March,evil March, kills the old lady by the fireplace, and, if possible, it kills the young lady too” i en francès “Le mois de mars, le mois de mars maléfique, tue la vieille dame a côté du feu et, si cela est possible, elle tue aussi la jeune femme”

Qui no té memòria ha de tenir cames

Tocat del bolet ~Qui no té memòria ha de tenir cames
En anglès, hi ha una dita sobre la memòria que fa així: “One would forget one’s head if it weren’t screwed on” (literalment, “perdria el seu cap si no el dugués enganxat”). Literalment, podríem traduir la dita a l’anglès com “He who doesn’t have a good memory needs good legs” i al francès com “Celui qui n’a pas une bonne mémoire a besoin de bonnes jambes”.

Pagant Sant Pere canta



En anglès “money talks” (literalment, “el diner parla); en francès “l’argent a le dernier mot” (literalment, “el diner té l’última paraula”); en castellà “poderoso caballero és don dinero” (literalment, “poderós cavaller és dom diner”)
pagant sant pere canta

De més verdes en maduren

De més verdes en maduren

En anglès “Stranger things have happened” (literalment, “coses més estranyes han passat“); en francès, “De drôles de choses se sont passées” (literalment, “coses més estranyes han passat”); en castellàTorres más altas han caído” (literalment “torres més altes han caigut)* *traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.


Fins aquí la nostra classificació de dites populars. Esperem que l’hagis trobat d’allò més interessant i entretinguda.

No oblidis apuntar-te a la nostra Newsletter (marge superior dret) per no perdre’t cap publicació de Tocat del Bolet. Afegim nou material regularment des de la nostra redacció, que treu fum.

Redacció de tocat del bolet

En aquest bloc hi trobaràs dites, modismes, refranys, tradicions i fins i tot interjeccions i renecs típics de la llengua catalana, il·lustrats i traduïts a altres idiomes. Moltes gràcies per la teva visita i fins aviat!

Compartim el català!

Sant Jordi

Diada de Sant Jordi

Avui toca parlar d’una de les tradicions catalanes més grans de les que es fan i es desfan: la Diada de Sant Jordi. Qui no ha passejat per les parades de llibres de Girona, Tarragona, Lleida, Barcelona, Reus… O qualsevol altra localitat catalana un 23 d’abril amb una rosa a la mà i un llibre a l’altre?

Sant Jordi és, a més a més, el patró de Catalunya i d’Anglaterra. La seva bandera ha estat inclosa a la d’Anglaterra, i apareix dins de la bandera del Regne Unit i altres banderes nacionals que contenen la bandera de la Unió, com ara la d’Austràlia i la de Nova Zelanda. Però qui va ser realment Sant Jordi? I quin és l’origen d’aquesta tradició?

Qui va ser Sant Jordi?

Nascut a Lod (actual Israel) i mort a Nicomèdia, Bitínia (l’actual Turquia), Sant Jordi va ser un militar romà d’origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És un dels sants més populars del món, i no només el veneren la majoria de confessions cristianes, sino també l’Islam.

La veritat és que no disposem de dades històriques fefaents de la vida de Sant Jordi, només referències en diversos llibres, com ara en el palimpsest Acta Sanctorum (segle V), el Georgslied (segle IX) o els escrits de Iacopo da Varazze, bisbe de Gènova (La Llegenda Àuria, segle XIII)

Segons la tradició catòlica és fill de Geronci, un oficial romà de Capadòcia destinat a Diòspolis, al territori actual s’Israel. Allà, es casa amb una jove anomenada Policrònia, i tenen un fill; Georgios (en català, Jordi).

Cartell de reclutament per a la Primera Guerra Mundial on apareix sant Jordi i es llegeix “(Gran) Bretanya et necessita de seguida”

Quan arriba a la majoria d’edat, com havia fet el seu pare, Jordi s’allista a l’exèrcit romà. Als trenta anys, el destinen a Nicomèdia com a tribú i s’integra a la guàrdia personal de l’emperador romà Dioclecià.

L’any 303, l’emperador ordena una ofensiva contra els cristians però el tribú Jordi es nega a participar-hi. Després de ser interrogat, els reconeix que és cristià.

Llavors Dioclecià ordena que el torturin; l’encadenen a una roda d’espases i després el decapiten.

El cos del màrtir Jordi és traslladat a Diòspolis, l’actual Israel. Pocs anys més tard, Justinià fa construir una esglésdia en honor seu damunt la seva tomba.

Llegenda de Sant Jordi

No ens aturarem gaire en aquest post a narrar la llegenda de sant Jordi, que tothom coneix. Alerta Spoiler! El resum és que sant Jordi va matar el drac que atemoria a tota una vila i pretenia cruspir-se la princesa. Pobre drac! Sempre el dolent de la pel·lícula! La llegenda catalana de Sant Jordi diu que després d’un combat a mort entre el cavaller i la bèstia, el drac va caure travessat pel ferro esmolat i que de les gotes de sang que queien a terra en va brotar un roser que floriria cada mes d’abril. Però aquí volem trencar una llança a favor del drac, que no era tan mala bèstia com la gent es pensa 😉 i en tot cas hauria d’haver rebut el tractament que es mereix una espècie en perill d’extinció.

Quin és l’origen de la diada de sant Jordi?

La rosa

Sembla que la tradició de regalar una rosa ve del segle XV, quan a Barcelona es feia una fira de roses amb motiu de Sant Jordi on hi feien cap molts nuvis, promesos i matrimonis joves.

El 1436 es proposa per primer cop establir un dia de la fira com a festiu, però no és fins el 1456 que es fa oficial. Així, des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella “com la sang” (vegeu llegenda de Sant Jordi més amunt) i un llibre. El 1914, gràcies a l’impuls de la Mancomunitat, aquesta tradició pren una força inusitada.

Abans de seguir, unes breus explicacions del què és la diada de sant Jordi en anglès i en francès.

Diada de Sant Jordi explicació en anglès
Saint George day in Catalonia explained

Breu explicació de la diada de sant Jordi en francès:

Le jour de saint georges en Catalogne

El llibre

La tradició del llibre és força més recent: els anys 20 del segle passat, Vicent Clavel i Andrés, director de l’editorial Cervantes, proposa a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. En un primer moment, la data triada és el 7 d’octubre del 1927, però arran de l’Exposició Universal de Barcelona, quan els llibreters surten a vendre al carrer amb un gran èxit, es canvia pel dia al 23 d’abril. Aquesta data coincideix, a més a més, amb l’enterrament de Miguel de Cervantes, la mort de William Shakespeare i la mort de Josep Pla… I la cirereta del pastís va ser quan el 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO declara el 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre.

Dites sobre Sant Jordi

Per Sant Jordi espiga l’ordi, per Sant Marc espiga el blat.
El bon pagès per Sant Jordi ja sap el què farà l’ordi.
refranys i dites sobre sant Jordi
Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.

Que tinguis una molt bona diada de Sant Jordi! En aquest bloc trobaràs publicacions sobre altres tradicions catalanes, i expressions d’allò més nostrades, com ara tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!

De mica en mica s’omple la pica

Significat, exemples, il·lustracions i traduccions

Significat i exemples

Aquesta dita significa que, amb perseverança i constància, tota petita acció compta per a assolir un objectiu final més gran.

I ben bé és així: si es té clar l’objectiu, i cada petita acció que es fa s’hi encamina, s’aconsegueixen fites que semblaven inabastables o impossibles en un principi. Per tant, les actituds o accions intel·ligent són les que ens acosten a l’objectiu dessitjat, i les que ens desvien o ens fan dispersar, les poc intel·ligents. Però continuem amb la publicació…

Hi ha expressions sinònimes —tot i que potser no tan conegudes— com “A poc a poc, s’encén el foc”, “De gota en gota s’omple la bóta”, o “Gota a gota es fa un gorg” que tenen equivalents molt clars en altres idiomes.

De mica en mica s’omple la pica

Exemples

— Ah, mai acabaré aquesta carrera!
— Sí, dona, sí! Ja ho veuràs! Tu ves fent un petit esforç cada dia, que de mica en mica, s’omple la pica.

Cada cèntim compta pel viatge de fi de curs. De mica en mica s’omple la pica!

Estalviar no és cap mite
que de mica en mica
s’omple la pica
i així potser et fas rica

Au, va, no em parlis d’adició,
que amb tanta inflació
no hi trobo motivació
en això de la moderació.

De mica en mica s’omple la pica en anglès

En anglès trobem fins a sis expressions equivalents a “De mica en mica s’omple la pica” i, segons el context, farem servir una o l’altra. La primera — per bé que força en desús— és “Many a little makes a mickle” (literalment, “moltes miquetes fan un bon tros”). També podem trobar la dita amb la forma “Every little makes a mickle” i fins i tot “Every pickle makes a mickle“.

Many a little makes a mickle = De mica en mica s'omple la pica

Mickle, o com diuen a Escòcia, muckle, significa gran o voluminós. A part de la dita “many a little (or pickle) makes a mickle”, la paraules només perviu en alguns topònims del Regne Unit, com Muckle Flugga a Shetland o Mickleover a Derbyshire.

Val a dir que és una expressió bastant arcaica, i la que avui dia s’empra més és “take care of the pennies and the pounds will take care of themselves“, que seria la nostra segona variant. La idea és que si vigiles les petites coses, com ara els penics, al final s’acaben convertint en lliures..

La tercera expressió és “Constant dripping wears away the stone” (literalment, “un degoteig constant desgasta la pedra”). Ja veurem que és un símil que es va repetint en diferents llengües, probablement inspirades en la frase d’Ovidi en llatí (vegeu més avall).

La quarta variant és “Every little helps” (literalment, “cada miqueta ajuda”). Se sol utilitzar més per a contribucions o demanar donatius. Aprofitem aquí per a recordar que tens una pàgina de donatius en aquest bloc per ajudar a difondre la nostra llengua als quatre vents.

També tenim l’expressió equivalent “Feather by feather birds build their nests” (la cinquena variant, que literalment vol dir “ploma a ploma els ocells fan el seu niu”) i “Large streams from little fountains grow” (la sisena variant, que literalment es tradueix com a “els grans torrents d’aigua surten de petites fonts”). Recordem que en català existeix també la dita “Gota a gota es fa un gorg”.


Large streams from little fountains grow

De mica en mica s’omple la pica en francès

En francès es diu “Petit à petit, loiseau fait son nid” (literalment, “de mica en mica l’ocell fa el seu niu”). Sembla que aquesta dita va com anell al dit pels venedors d’hipoteques! També, com en el cas d’altres idiomes, existeix la dita “L’eau qui tombe goutte à goutte, cave la pierre” (literalment, “l’aigua que cau gota a gota, perfora la pedra”). Aquesta dita és present al Dictionnaire de l’Académie des del 1835.

Petit à petit, loiseau fait son nid (bé, de fet aquest ocell va a tota hòsti*)

De mica en mica s’omple la pica en alemany

La dita equivalent en alemany és “Steter Tropfen höhlt den Stein” (literalment, “les gotes constants desgasten la pedra”). Ja veurem que aquesta imatge, segurament pel poema d’Ovidi (vegeu versió en llatí) és comuna a molts idiomes.

De mica en mica s’omple la pica en italià

La dita equivalent en italià és “A goccia a goccia s’incava la pietra“.
(literalment, “gota a gota es forada una pedra”) o també “La goccia scava la pietra” (literalment, “la gota forada la pedra”).

De mica en mica s’omple la pica en japonès

En japonès, la dita equivalent és “水滴りて石うがつ” (literalment, “la gota pot foradar una pedra”)


De mica en mica s’omple la pica en llatí

En llatí es diu “Gutta cavat lapidem, non vi, sed saepe cadendo
(literalment, “La gota forada la pedra, no amb la força sino amb el seu constant degoteig”). De fet, la frase és del poeta romà Ovidi (43 a.C.-18 d.C.), que en les seves Cartes des del Ponto va escriure: “Gutta cavat lapidem, comsumitur anulus usu“, en una imatge amb la que volia simbolitzar el valor de la perseverança i la constància. Veurem que aquest símil s’utilitza en moltíssims idiomes.

L’expressió va variar una mica durant l’Edat Mitjana: “Gutta cavat lapidem, no vi, sed saepe cadendo” (literalment, “la gota perfora la pedra, no per la seva força, sino amb el constant degoteig”).

De mica en mica s’omple la pica lituà

En lituà es diu “Lašas po lašo ir akmenį pratašo” (literalment, “gota a gota es forada la pedra”). L’ombra d’Ovidi és allargada (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en polonès

L’equivalent polonès és “Kropla drąży kamień” (literalment, “una gota forada una pedra”). Altra vegada Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en portuguès

En portuguès tenim “Água mole em pedra dura tanto bate até que fura“.
(literalment, “el degoteig suau de l’aigua en una roca dura la foradarà”)
i també “De grão em grão a galinha enche o papo“. (literalment, “gra a gra, la gallina va omplint el pap”).

De mica en mica s’omple la pica en portuguès



De mica en mica s’omple la pica en Romanès

En romanès trobem “Picăturile îndesate găuresc și piatra” (literalment, “moltes gotes poden foradar una pedra”). De nou, Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en rus

En rus ens apareix novament la dita “Капля камень долбит” (literalment, una roca forada una pedra”). Ovidi arriba fins a terres russes (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en suec

La versió sueca és “Droppen kan urholka stenen” (literalment, “la gota pot foradar la pedra”). Una altra vegada, Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en Ucranià

En ucranià tornem a trobar la imatge de la gota perforant la pedra: “Вода крапля по краплі і камінь довбає” (literalment, “gota a gota, l’aigua forada la pedra”). També tenim, “Не тим крапля камінець довбає, що сильна, а тим, що часто падає” (literalment, “la gota forada la pedra, no a còpia de força sino tot caient amb constància”). L’ombra d’Ovidi és allargada (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en vietnamita

En vietnamita tenim “Nước chảy đá mòn” (literalment, “les aigúes flueixen, la roca s’erosiona”).

De mica en mica s’omple la pica en basc

En basc trobem una imatge original: “Arian, arian, zehetzen da burnia“. (literalment, “treballant treballant, es forja el ferro”).

De mica en mica s’omple la pica en en islandès

L’equivalent islandès de “de mica en mica s’omple la pica” és “Dropinn holar steininn” (literalment, “la gota forada l’aigua”). De nou, Ovidi
(vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en en hindi

En hindi tenim “बूँद-बूँद से घड़ा भरता है” (pronuncial “boond-boond se ghada bharata hai” i que literalment significa, “de mica en mica s’omple la gerra”). Aquesta, sorprenentment, té una semblança evident amb la dita catalana.

De mica en mica s’omple la pica en hindi


De mica en mica s’omple la pica en en xinès mandarí

L’equivalent del xinès mandarí és “滴水穿水” (pronunciat si fa no fa “Dīshuǐ chuān shuǐ” i que literalment vol dir “l’aigua que va caient forada la pedra”). El símbol de l’aigua en xinès és (pronunciat “Shuǐ”).

De mica en mica s’omple la pica en en txec

L’equivalent txec és “Kapka dutí kámen” (literalment, “les gotes foraden la pedra”). De nou, Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en neerlandès

En holandès es diu “De gestadige drup holt de steen” (literalment, “el degoteig constant acaba desgastant la pedra”). Tornem a la influència d’Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en castellà

En castellà tenim unes quantes expressions equivalents: “Gota a gota se llena la bota” (literalment, “gota a gota s’omple la bóta”*),”Gota a gota se llena un vaso y rebosa” (literalment, “gota a gota s’omple un got i vessa”*), “Grano a grano, hincha la gallina el papo” (literalment, “gra a gra, infla la gallina el pap”*), “Muchos pocos hacen un mucho“(literalment, “molts pocs fan un molt”*) o “Poco a poco hila la vieja el copo” (literalment, “A poc a poc fila la vella el borrall”*). No podia faltar el símil de l’aigua i la pedra que hem vist tant en altres idiomes: “Agua blanda en dura piedra tanto dará que la hienda” (literalment, “Aigua tova en pedra dura, la picarà tant que la foradarà”*).

gota a gota s'omple la bóta
Gota a gota se llena la bota

*Traduït al català per a les companyes i els companys de la Catalunya Nord.

Cada cop tenim més expressions catalanes traduïdes a altres idiomes. Ves per on! De mica en mica s’omple la pica! En aquest bloc trobaràs expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!

Ves per on!

Significat, origen, il·lustracions, vers, traducció a altres idiomes…

Significat

Ves per on és una interjecció de sorpresa o d’estranyesa. Atenció! “Ves” va sense accent!

Una interjecció és una categoria gramatical que inclou paraules que palesen estats d’ànim. Són expressions invariables, que sovint procedeixen d’una onomatopeia o d’una frase feta que s’empren en oracions exclamatives per a acompanyar el discurs. Tot i que no tenen cap funció sintàctica dins la frase, ajuden a donar més força al missatge, tot apel·lant l’interlocutor i expressant els sentiments de qui les pronuncia. Pertanyen a un registre oral i col·loquial de la llengua. Déu me’n guard! Som-hi! Renoi! o Ep! són exemples d’interjeccions.

Origen

L’origen d’aquesta interjecció és incert, però és fàcil deduir que ves per on es refereix al fet que algú o quelcom ha pres una direcció sorprenent, inesperada, i que d’aquí deu venir l’expressió.

Exemples

Després de preparar tants anys les oposicions per a ser funcionari, ha decidit no presentar-s’hi i muntar el seu negoci. Ves per on!

Ves per on! Ara resulta que al judici no permeten utilitzar les proves que exculparien els acusats.

Ves per on no s’ha fet dor
i sembla que s’ha quedat sol.
Es vengué al millor postor,
i ara ningú no el vol.

Ves per on en anglès

En anglès diem “Fancy that!” . S’empra per a comentar quelcom sorprenent. Per exemple:

— Did you hear that Josmar won the Eurovision contest?
—Really? Fancy that!
—Has sentit que el Josmar va guanyar el concurs d’Eurovisió?
— De debò? Ves per on!

També es pot fer servir l’interjecció “Tsk tsk” .

Ves per on en francès

En francès podem utilitzar “tiens tiens” (literalment, “tens, tens”) dues vegades seguides. Se sol emprar en el llenguatge quotidià des del segle XIX i és una interjecció que es pronuncia una mica mecànicament quan algú dubta o mostra una certa incredulitat davant d’un fet o notícia. En funció del context, també tenim el comodí per antonomàsia “Oh là là!” . El “tiens tiens” seria molt semblant al “vaya vaya” del castellà.

Ves per on en alemany

En alemany es pot emprar l’exclamació de sorpresa o astorament “Stell dir vor!” (literalment, “Imagina’t!”). Ja sabem que sovint no hi ha una traducció exacta i hem de buscar l’alternativa més propera.

Ves per on en portuguès

En portuguès tenim l’expressió de sorpresa “imagine só!
(literalment, “Imagina’t!”). Com en el cas de l’alemany, de vegades costa trobar una traducció exacta i hem de buscar alternatives que almenys siguin aplicables a alguns dels casos o contextos en els que es profereix l’expressió (en aquest cas, una interjecció).

Ves per on en castellà

En castellà podem dir “Vaya, vaya…” * (literalment, vaja, vaja…). També existeix l’expressió “mira (tú) por dónde” (literalment, “Mira tu per on”)

Per exemple:
Vaya, vaya… Dijo que estaba sin blanca y resulta que se está forrando con nuestra patente.
(Vés per on… Va dir que estava escurat i resulta que s’està fent d’or amb la nostra patent)*.

*Traduït per a les companyes i companys de la Catalunya Nord.

Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes! Necessitem il·lustradors, traductors, community managers i mitjans tècnics. Una llengua viva a les xarxes és una llengua de futur. Moltes gràcies!

Moltíssimes gràcies de part de tot l’equip! El teu suport ens ajudarà a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes!

I ves per on, en aquest bloc trobaràs expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!

Refranys sobre el mes d’abril

El mes d’abril

Abril —Aprilis en llatí, April en anglès, avril en francès— és el quart mes de l’any julià i gregorià i és un dels quatre mesos que tenen 30 dies. Abril era el segon mes de l’any en l’antic calendari romà abans que el rei Numa Pompili afegís gener i febrer cap allà el 700 a. C.

Abril, el mes de Sant Jordi, comença el mateix dia de la setmana que juliol tots els anys, i que gener als anys de traspàs. Abril acaba el mateix dia de la setmana que el desembre cada any.

Abril en altres idiomes:
Alemany: April
Anglès: April
Àrab: أبريل (‘abril)
Basc: April
Espanyol: Abril
Esperanto: Aprilo
Francès: Avril
Grec: Απρίλιος (Aprílios)
Irandès: Aibreán
Italià: Aprile
Romanès: Aprilie
Rus: апрель(aprel’)
Turc: Nisan
Xinès mandarí: 四月(sì yuè)

Origen

No se sap ben bé l’origen de la paraula «abril». Té poc fonament etimològic, però s’ha volgut relacionar amb el verb aperire ( ‘obrir’), per la suposada forma aperilis, associant-lo a que en aquest mes la primavera obre la terra, les flors, etc.

També s’ha proposat com a origen el grec aphrós ( ‘escuma’) arran de la forma aphrilis. Aquest nom s’assembla a Aphrodite, paraula grega que conté la paraula escuma i significa Afrodita, el nom grec d’una deessa mitològica, que els romans anomenaven Venus.

Leonardo da Vinci, Russel Crowe, Emma Watson o Jackie Chan són algunes de les celebritats nascudes el mes d’abril.

Refranys sobre el mes d’abril

Dit això, vegem alguns refranys i dites sobre el mes d’abril:

Abril tronat, bon any assegurat
A l’abril, cada gota val per mil · A l’abril, cada gota en val mil.

Si per l’abril sents tronar, ordi i blat no faltarà


Oreneta primerenca, primavera calorenca.

Altres: A l’abril, aigües mil; Fins a setanta d’abril no et llevis fil; Abril finat, hivern acabat

Dites sobre Sant Jordi (23 d’abril)

El bon pagès per sant Jordi, ja sap què farà l’ordi
Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.

Refranys sobre el mes d’abril en anglès

Aquí teniu uns quants refranys en anglès sobre el mes d’abril amb la seva traducció:

April showers bring forth May flowers. (Les pluges de l’abril porten les flors del maig).

A cold April the barn will fill. (Un abril fred omplirà el graner).

April and May make meal for the whole year. (Abril i maig proveeixen d’aliment per tot l’any).

Refranys sobre el mes d’abril en francès

Aquí teniu uns quants refranys en francès sobre el mes d’abril amb la seva traducció:

Quand mars se déguise en été, avril prend ses habits fourrés. (Quan maç es disfressa d’estiu, l’abril pren la seva roba folrada).

Le vin d’avril est un vin de Dieu; Le vin de mai est un vin de laquais. (El vi d’abril és un vi de Déu; el vi de maig és un vi de lacais.

Mars venteux et avril pluvieux font mai gai et gracieux. (Març ventós i abril plujós fan un maig alegre i generós)

Recorda que en aquest bloc trobaràs expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda. Fins aviat!

Pixar fora de test

Significat, origen, vers, il·lustracions i equivalents en altres idiomes

Significat

Pixar fora de test és dir alguna cosa que no ve al cas, fora de lloc o fora de to. Expressions similars són “ara no toca” o “això no ve al cas”.

Origen

Vés a saber qui va ser el primer o la primera a fer servir aquesta expressió, però el que sí sabem és que un test és un recipient de terrissa —o, avui dia, també de plàstic— amb la boca més ampla que el fons i que, ple de terra, es fa sevir per fer-hi créixer plantes. Sovint s’ha utilitzat també com a receptacle de l’orina quan no hi havia un vàter a la vora.
Així, l’expressió té a veure amb la manera de pixar —especialment del sexe masculí— que en el moment d’orinar està poc inspirat o concentrat, pensa en altres coses o juga amb el rajolí sense importar-li gaire les conseqüències de les esquitxades o la direcció que prengui.

Exemples

Treure la polèmica de la pizza amb pinya en ple funeral va ser pixar fora de test.

Va pixar fora de test en proposar-li una cita just després de signar els papers del divorci.

Pixar fora de test
Ell que es creu tan especial, ell que es pensa que és tan llest, només és una asocial que pixa fora de test.

Pixar fora de test en anglès

En anglès, l’expressió equivalent és “(to) miss the point completely” (literalment “fallar el punt del tot”).
En anglès també hi ha altres expressions equivalents com “(to) make a blunder” (literalment, “cometre un error”), o “blunder out” (literalment, “espifiar-la”), o fins i tot “drop a clanger” (literalment, “deixar caure una ficada de pota”) o “drop a brick” (literalment, “deixar caure un totxo”) .

(to) miss the point

Pixar fora de test en francès

En francès es diu “passer à côté de la question” (literalment, “passar pel costat de la qüestió”). També podem dir “faire une boulette” (literalment, “fer una mandonguilla”). Aquesta segona expressió s’utilitza des de principis del segle XIX, pren la “mandonguilla” com a terme principal, utilitzada aquí, en sentit figurat per donar a entendre que l’ha espifiada, que ha comès un error o ha dit quelcom que no tocava.

Pixar fora de test en alemany

En alemany podem dir “Auf dem Holzweg sein” “ins Fettnäpfchen treten” o “Vollkommen daneben sein ” (literalment, estar del tot equivocat); també “ins Fettnäpfchen treten” (literalment, “ficar la pota”); també “einen Fehler machen” (literalment, “espifiar-la”) .

Pixar fora de test en àrab

En àrab es pot dir “ارتكب حماقة هائلة” (pronunciat airtakab hamaqatan hayila, és a dir, “espifiar-la”).

Pixar fora de test en italià

En italià es diu ” Essere fuori strada” (literalment, “estar fora de la plaça”. Altres expressions similars són “Prendere un abbaglio” (literalment, “prendre un error”) o “non hai capito niente!” (literalment, “no has entès res”). També es diu “fare una gaffe” (literalment, “espifiar-la”).

Pixar fora de test en portuguès

En portuguès podem dir “estragar tudo” , “fazer asneira” (literalment, “espifiar-la”) o “perder o essencial da questão” (literalment, “perdre l’essència de la qüestió”)

Pixar fora de test en romanès

En romanès es pot dir ” A fi complet pe langa “(literalment, estar totalment al costat), “a nu pricepe esențialul” (literalment, “no entendre l’essència”)

Pixar fora de test en xinès mandarí

En xinès mandarí podem dir “没(沒)领(領)会(會)要点(點)” (pronunciat méi lǐnghuì yàodiǎn, que vol dir “equivocar-se de tema”).

Pixar fora de test en castellà

En castellà també existeix l’expressió “mear fuera de tiesto” (literalment, “pixar fora de test”*). També es pot dir “meter la pata” (literalment, “ficar la pota”*). Tiesto en castellà és sinònim de maceta.

*Traduït per a les companyes i els companys de la Catalunya Nord.

No oblidis que en aquest bloc trobaràs expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Fins aviat!