Les 25 millors sèries del món segons TDB

Ranking. Les 25 millors sèries segons l’equip de Tocat del Bolet. Sèries itaianes, alemanes, daneses, sueques, franceses, catalanes, britàniques i americanes. Rànquing.

A l’equip de Tocat del Bolet ens hem posat d’acord (no sense abans discutir una bona estona, com era previsible) i hem redactat la llista de les nostres 25 sèries preferides. Sabem perfectament que això de triar sèries és un assumpte molt personal i que hi ha tantes llistes com persones al món, però aquesta és la nostra. Si trobes a faltar la teva joia de la corona o creus que ens hem begut l’enteniment amb alguna posició, t’animem que baixis fins al final de l’article i ens deixis la teva pròpia llista a la secció de comentaris.

Abans de començar, una petita reivindicació: aquests tipus de rànquings solen ser esbiaixats i s’obliden sistemàticament de les sèries europees (o no anglosaxones). Nosaltres no. N’hi ha de magnífiques, amb una personalitat i una valentia que li donen mil voltes a moltes superproduccions americanes. Això sí, no enganyarem ningú: tenim una debilitat confessable per les sèries britàniques i som fans incondicionals de Ricky Gervais (es notarà, ja t’avisem).

Significat de les nostres puntuacions
Màxim: 5 estrelles
Hi ha alguna sèrie tan bona que excedeix el màxim (i ho indiquem amb aquest símbol: 💫)

Doncs apa, som-hi! Aquí tens les nostres 25 escollides, amb tot el que et cal saber per enganxar-t’hi:


1. Breaking Bad ⭐⭐⭐⭐⭐💫💫

  • Títol original: Breaking Bad
  • Director / Creador: Vince Gilligan (amb directors com Michelle MacLaren, Adam Bernstein o Rian Johnson)
  • Any d’estrena: 2008
  • Temporades: 5
  • País: Estats Units
  • Gènere: Drama criminal, thriller
  • Argument: En Walter White, un professor de química d’institut infravalorat i amb un càncer de pulmó terminal, decideix associar-se amb un exalumne conflictiu per cuinar i vendre metamfetamina. El seu objectiu inicial és deixar diners a la seva família abans de morir, però la cosa se li escapa de les mans.
  • Punts forts: El New York Times la va escollir la millor sèrie del segle després de consultar amb 200 experts, i nosaltres també hi estem d’acord. L’evolució psicològica del protagonista és història de la televisió; passa de ser un pobre home a un monstre absolut sense que te n’adonis. El guió és un mecanisme de rellotgeria on cada detall compta. Pur Shakespeare modern.
  • Per a qui és: Per a qui busca tensió pura, girs de guió que et deixen sense alè i personatges amb una moralitat més grisa que un dia de boira a Londres.

2. Chernobyl ⭐⭐⭐⭐⭐💫

  • Títol original: Chernobyl
  • Director: Johan Renck (creada per Craig Mazin)
  • Any d’estrena: 2019
  • Temporades: 1 (minisèrie)
  • País: Regne Unit / Estats Units
  • Gènere: Drama històric, catàstrofes
  • Argument: Reconstrueix minut a minut l’accident nuclear de Txernòbil de 1986, els sacrificis sobrehumans dels qui van evitar un desastre encara pitjor i les mentides d’un sistema polític obsessionat a tapar la veritat. Tan realista que sembla que siguis allà. Excepcional.
  • Punts forts: Una atmosfera opressiva que et posa els pèls de punta, un rigor històric esfereïdor i unes interpretacions (Stellan Skarsgård, Jared Harris, Emily Watson) d’un altre planeta.
  • Per a qui és: Per a amants de la història, del rigor periodístic i per a qui no tingui por de passar cinc hores amb el cor encongit.

3. La Mesías ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: La Mesías
  • Directors: Javier Ambrossi i Javier Calvo (Els Javis)
  • Any d’estrena: 2023
  • Temporades: 1 (minisèrie)
  • País: Espanya
  • Gènere: Drama psicològic, thriller
  • Argument: El vídeo viral d’un grup de pop cristià compost per diverses germanes desperta els traumes de la infància de l’Enric, un home turmentat per una infantesa marcada pel fanatisme religiós i el jou d’una mare amb deliris messiànics.
  • Punts forts: L’ambició narrativa i visual. Els Javis fan el salt mortal definitiu tot barrejant terror psicològic, crítica al fanatisme, trauma familiar i humor incòmode. La banda sonora i el repartiment (Macarena García, Roger Casamajor, Carmen Machi, Lola Dueñas) són escel·lents.
  • Per a qui és: Per a qui gaudeix de les històries complexes sobre traumes familiars, sectes i realisme màgic fosc amb segell d’autor.

4. Tots volen salvarse ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Tutto chiede salvezza
  • Director: Francesco Bruni
  • Any d’estrena: 2022
  • Temporades: 2
  • País: Itàlia
  • Gènere: Drama, comèdia dramàtica
  • Argument: En Daniele, un jove sensible i perdut, es desperta tancat en un hospital psiquiàtric després d’un brot psicòtic. Hi haurà de passar set dies d’ingrés involuntari compartint habitació amb cinc pacients molt particulars.
  • Punts forts: La humanitat que desprèn. Tracta la salut mental sense paternalismes ni dramatismes barats, trobant bellesa, tendresa i humor allà on sembla que només hi ha dolor. És una sèrie preciosa.
  • Per a qui és: Per a persones empàtiques que busquen històries emotives sobre l’amistat, la fragilitat humana i les segones oportunitats.

5. Borgen ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Borgen
  • Directors: Søren Kragh-Jacobsen, Rumle Hammerich i altres (creada per Adam Price)
  • Any d’estrena: 2010
  • Temporades: 4 (les tres originals més la seqüela Borgen: Regne, poder i glòria)
  • País: Dinamarca
  • Gènere: Drama polític
  • Argument: La Birgitte Nyborg, líder d’un partit minoritari de centre, es converteix inesperadament en la primera dona Primera Ministra de Dinamarca. La sèrie mostra les bambolines del poder, els pactes de govern i el preu personal que paga per mantenir els seus ideals.
  • Punts forts: Demostra que la política pot ser apassionant sense necessitat d’assassinats ni conspiracions absurdes com a House of Cards. Els dilemes morals són reals i els personatges tenen profunditat.
  • Per a qui és: Per a qui li agradi la política de debò, el periodisme d’investigació i les protagonistes femenines fortes i complexes.

6. The Young Ones (Els joves) ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: The Young Ones
  • Directors: Paul Jackson i Ed Bye
  • Any d’estrena: 1982
  • Temporades: 2
  • País: Regne Unit
  • Gènere: Comèdia absurda, slapstick
  • Argument: Quatre estudiants universitaris absolutament impresentables —un punk violent, un hippie passat de voltes, un anarquista de pa sucat amb oli i un tap de bassa pressumptuós— comparteixen un pis immund a Londres mentre viuen situacions surrealistes. Què podem dir? La sèrie va fer història, i vista avui en ple 2026, encara resulta innovadora en molts aspectes.
  • Punts forts: Va dinamitar les regles de la sitcom clàssica. És anàrquica, gamberra, punk i té un humor absurd que, per als qui van créixer veient-la a TV3, és pura religió.
  • Per a qui és: Per a fans de l’humor britànic més passat de voltes, la nostàlgia dels vuitanta, qui vulgui desconnectar el cervell a base de riallades salvatges. També per qui busqui una sèrie original, trencadra i innovadora encara avui.

7. El col·lapse ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: L’Effondrement
  • Directors: Jérémy Bernard, Guillaume Desjardins i Bastien Ughetto (col·lectiu Les Parasites)
  • Any d’estrena: 2019
  • Temporades: 1 (minisèrie de 8 episodis curts)
  • País: França
  • Gènere: Thriller distòpic, ciència-ficció social
  • Argument: Ens va flipar! La civilització tal com la coneixem s’ha enfonsat de cop per falta de recursos i energia. Cada capítol mostra un escenari diferent (un supermercat, una benzinera, una residència d’avis) dies després del col·lapse.
  • Punts forts: Cada episodi de 20 minuts està rodat en un únic pla seqüència real. L’angoixa, el realisme i la sensació d’estar allà dins et deixen clavats al sofà.
  • Per a qui és: Per a qui busqui experiències audiovisuals intenses, cinema de guerrilla i reflexions incòmodes sobre com reaccionaríem si demà s’acabés tot.

8. Baby Reindeer (·l meu ren de peluix – Mi reno de peluche) ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Baby Reindeer
  • Directors: Weronika Tofilska i Josephine Bornebusch (creada i protagonitzada per Richard Gadd)
  • Any d’estrena: 2024
  • Temporades: 1 (minisèrie)
  • País: Regne Unit
  • Gènere: Drama psicològic, comèdia negra
  • Argument: En Donny, un còmic fracassat que treballa en un pub de Londres, convida a un te una clienta solitària anomenada Martha. Aquest gest inocu desencadena una obsessió malaltissa i un assetjament implacable que destapa els traumes més foscos d’en Donny.
  • Punts forts: Una honestedat suïcida. Richard Gadd interpreta la seva pròpia història real sense posar-se medalles ni maquillar els seus propis errors i vulnerabilitats. És incòmoda, brillant i addictiva. Encara tenim els pèls de punta que ens va deixar el final.
  • Per a qui és: Per a espectadors valents que no busquen herois perfectes, sinó retrats psicològics crus i sense filtres.

9. Yo, adicto ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Yo, adicto
  • Directors: Javier Giner i Elena Trapé
  • Any d’estrena: 2024
  • Temporades: 1 (minisèrie)
  • País: Espanya
  • Gènere: Drama autobiogràfic
  • Argument: Basada en el llibre del mateix Javier Giner, explica el seu ingrés voluntari en una clínica de desintoxicació als 30 anys després que l’addicció a l’alcohol, les drogues i el sexe li hagi destrossat la vida.
  • Punts forts: L’actuació descomunal d’Oriol Pla (que ho dona absolutament tot en cada escena) i una direcció que fuig del morbo per centrar-se en el procés real de curació i autoconeixement. Brutal!
  • Per a qui és: Per a qui valora les grans interpretacions i les històries de superació personal narrades amb veritat i sensibilitat.

10. Years and Years ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Years and Years
  • Directors: Simon Cellan Jones i Lisa Mulcahy (creada per Russell T Davies)
  • Any d’estrena: 2019
  • Temporades: 1 (minisèrie)
  • País: Regne Unit
  • Gènere: Drama distòpic, ciència-ficció política
  • Argument: Segueix la família Lyons de Manchester al llarg de 15 anys (des del 2019 fins al 2034) mentre el món s’enfonsa lentament entre crisis econòmiques, avenços tecnològics inquietants, crisis migratòries i l’ascens del populisme polític (amb una genial Emma Thompson).
  • Punts forts: Fa por perquè no sembla ciència-ficció, sinó el telenotícies de demà passat. Combina el drama familiar íntim amb el vertigen geopolític de manera magistral. Increïblement premonitòria i visionària.
  • Per a qui és: Per a qui pateix d’ecoansietat i angoixa política, però alhora necessita emocionarse amb una família que s’estima malgrat tot.

11. Black Mirror ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Black Mirror
  • Directors: Diversos (creada per Charlie Brooker)
  • Any d’estrena: 2011
  • Temporades: 7 (antologia)
  • País: Regne Unit (posteriorment coproducció amb EUA)
  • Gènere: Ciència-ficció, thriller psicològic, sàtira
  • Argument: Cada capítol és una història independent que explora el costat fosc de la tecnologia i com les xarxes socials, la intel·ligència artificial o els implants digitals poden treure el pitjor de l’ésser humà.
  • Punts forts: Idees brillants i inquietants que et fan mirar el mòbil de reüll durant dies. Capítols com San Junipero, White Christmas o The Entire History of You són petites pel·lícules rodones.
  • Per a qui és: Per a amants de la ciència-ficció especulativa (o prospecció científica) a l’estil The Twilight Zone i per a qui gaudeix donant-li voltes al cap després de cada episodi.

12. After Life ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: After Life
  • Director: Ricky Gervais
  • Any d’estrena: 2019
  • Temporades: 3
  • País: Regne Unit
  • Gènere: Comèdia dramàtica, humor negre
  • Argument: En Tony era un home feliç fins que la seva dona mor de càncer. Destrossat, decideix que com que no té res a perdre, dirà i farà exactament el que li doni la gana a tothom, convertint-se en un ésser esquerp i sarcàstic.
  • Punts forts: Preciosa, intel·ligent, irònica i sensible. Aquí comença el nostre festival Ricky Gervais! És una muntanya russa emocional que et fa plorar a llàgrima viva en un segon i petar-te de riure al següent. Una oda preciosa a la vida i a les petites coses.
  • Per a qui és: Per a qui tingui el cor tou darrere d’una cuirassa de cinisme i busqui una sèrie terapèutica sobre el dol.

13. Peaky Blinders ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Peaky Blinders
  • Directors: Otto Bathurst, Colm McCarthy, Anthony Byrne i altres (creada per Steven Knight)
  • Any d’estrena: 2013
  • Temporades: 6
  • País: Regne Unit
  • Gènere: Drama històric, gàngsters
  • Argument: A la Birmingham posterior a la Primera Guerra Mundial, la família Shelby lidera una banda criminal amb boines amb fulles d’afaitar cosides. El seu cervell, en Tommy Shelby, vol fer créixer l’imperi a qualsevol preu.
  • Punts forts: Estètica impecable, fotografia cinematogràfica, una banda sonora anacrònica brutal (Nick Cave, Arctic Monkeys, PJ Harvey), un Cillian Murphy (Tommy) hipnòtic, un Paul Anderson (Arthur) immens i una ambientació magnífica.
  • Per a qui és: Per a qui li agradin les històries de màfia amb estil, ambició i carisma a cabassos.

14. Better Call Saul ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Better Call Saul
  • Directors: Vince Gilligan, Peter Gould, Thomas Schnauz i altres
  • Any d’estrena: 2015
  • Temporades: 6
  • País: Estats Units
  • Gènere: Drama criminal, drama legal
  • Argument: Preqüela de Breaking Bad que explica com en Jimmy McGill, un advocat de pa sucat amb oli que intenta fer les coses bé, s’acaba transformant en el poc escrupulós Saul Goodman.
  • Punts forts: Magnífica, entretinguda, divertida… La relació amb el seu germà Chuck i amb la meravellosa Kim Wexler és or pur.
  • Per a qui és: Pels amants dels tripijocs, els plans impossibles i les contradiccions de personatges que s’autodestrueixen tot i voler fer el bé.

15. The Office (UK i USA) ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: The Office
  • Directors: Ricky Gervais i Stephen Merchant (UK) / Greg Daniels i diversos directors (USA)
  • Any d’estrena: 2001 (UK) / 2005 (USA)
  • Temporades: 2 + especials (UK) / 9 (USA)
  • País: Regne Unit i Estats Units
  • Gènere: Comèdia, fals documental (mockumentary)
  • Argument: El dia a dia anodí dels treballadors d’una empresa paperera comandats per un cap absolutament incompetent, patètic i necessitat d’atenció (David Brent a la britànica, Michael Scott a l’americana).
  • Punts forts: Molts divertides. No hem pogut triar-ne només una perquè són dues cares de la mateixa moneda genial. La britànica és més àcida, incòmoda i curta; l’americana és més càlida, coral i addictiva a llarg termini.
  • Per a qui és: Per a qualsevol persona que hagi treballat en una oficina i hagi hagut de suportar reunions absurdes. També pels amants de l’humor cringe.

16. Pluribus ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Pluribus
  • Director / Creador: Vince Gilligan
  • Any d’estrena: 2025
  • Temporades: 1 (de moment, ja renovada per una segona!)
  • País: Estats Units
  • Gènere: Ciència-ficció, drama psicològic, comèdia negra
  • Argument: Un virus alienígena transforma tota la humanitat en una ment col·lectiva pacífica i perpètuament feliç. La Carol Sturka (una immensa Rhea Seehorn), una novel·lista rondinaire i immune al virus, és una persona infeliç que haurà de salvar el món d’aquesta felicitat artificial.
  • Punts forts: Aquesta pot pujar posicions perfectament a mesura que avanci! Vince Gilligan demostra que és un geni canviant radicalment de registre respecte a Breaking Bad i Better Call Saul, però mantenint el seu segell visual únic.
  • Per a qui és: Per a fans de la ciència-ficció intel·ligent, de les distopies originals i de Rhea Seehorn fent meravelles.

17. Gomorra ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Gomorra – La serie
  • Directors: Stefano Sollima, Francesca Comencini, Claudio Cupellini i altres (basada en el llibre de Roberto Saviano)
  • Any d’estrena: 2014
  • Temporades: 5
  • País: Itàlia
  • Gènere: Drama criminal, màfia
  • Argument: Retrat cru i sense glamour de la Camorra napolitana a través de la lluita pel poder del clan Savastano, liderat per en Pietro, el seu fill Genny i la seva mà dreta, en Ciro Di Marzio.
  • Punts forts: Aquí no hi ha sopars elegants ni codis d’honor romàntics com a El Padrí: hi ha formigó, pobresa, traïció i violència seca. El realisme és tan brut que sembla que estiguis trepitjant els carrers de Scampia.
  • Per a qui és: Per a amants del gènere mafiós que busquen una dosi de realisme europeu implacable i zero romantització del crim.

18. Dark ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Dark
  • Director: Baran bo Odar (creada amb Jantje Friese)
  • Any d’estrena: 2017
  • Temporades: 3
  • País: Alemanya
  • Gènere: Ciència-ficció, thriller sobrenatural, misteri
  • Argument: La desaparició de dos nens al petit poble alemany de Winden destapa una xarxa de secrets que involucra quatre famílies i una cova que amaga un misteri sobre els viatges en el temps.
  • Punts forts: És el trencaclosques molt ben concebut. Tres temporades pensades des del minut u on tot encaixa (tot i que necessitaràs llibreta i bolígraf per no perdre’t amb els arbres genealògics).
  • Per a qui és: Per a qui li agradi els trencaclosques mentals, els viatges en el temps sense trampes i les atmosferes fosques i plujoses.

19. Merlí ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Merlí
  • Director: Eduard Cortés (creada per Héctor Lozano)
  • Any d’estrena: 2015
  • Temporades: 3
  • País: Catalunya (Catalunya)
  • Gènere: Drama juvenil, comèdia dramàtica
  • Argument: En Merlí Bergeron, un professor de filosofia poc convencional, carismàtic i una mica egoista, revoluciona les classes d’un institut públic de Barcelona tot fent pensar els seus alumnes a través dels grans filòsofs de la història.
  • Punts forts: Va aconseguir que tota una generació (i les seves famílies) s’apassionés per Plató, Nietzsche i els peripatètics. Un retrat fresc, proper i nostrat de l’adolescència, amb un Francesc Orella en estat de gràcia. I és catalana!
  • Per a qui és: Per a qui vulgui emocionar-se, recordar els anys d’institut i descobrir que la filosofia serveix per entendre el món real.

20. Bonus Family ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Bonusfamiljen
  • Directors: Felix Herngren, Eddie Åhgren, Emma Bucht, Martin Persson i altres
  • Any d’estrena: 2017
  • Temporades: 4 (més una pel·lícula final)
  • País: Suècia
  • Gènere: Comèdia dramàtica, drama familiar
  • Argument: La Lisa i en Patrik són una parella acabada d’ajuntar que intenta construir una nova vida familiar amb els fills de les seves respectives relacions anteriors i la constant presència dels seus ex.
  • Punts forts: És una sèrie deliciosa, humana i molt entretinguda que retrata amb una naturalitat genial el caos logístic i emocional de les famílies enllaçades modernes.
  • Per a qui és: Per a pares, mares, padrastres, madrastres i per a qualsevol que gaudeixi dels drames quotidians nòrdics exposats amb gràcia.

21. Game of Thrones (Joc de Trons) ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Game of Thrones
  • Directors: David Benioff, D.B. Weiss, Miguel Sapochnik, Alan Taylor i altres
  • Any d’estrena: 2011
  • Temporades: 8
  • País: Estats Units
  • Gènere: Fantasia èpica, drama polític, aventures
    Abans de res, sí, ho sabem, molts de vosaltres la posarieu en els primers llocs, i probablement teniu raó, però és que a l’equip de TDB no som gaire de sèries de fantasia i alguns encara estan enfadats pel final.
  • Argument: Diverses cases nobles lluiten pel control del Tron de Ferro dels Set Regnes de Ponent mentre una amenaça sobrenatural mil·lenària desperta més enllà del Mur gelat del nord.
  • Punts forts: Va canviar la televisió per sempre. L’escala de producció, la intriga política de les primeres temporades i la sensació que cap personatge estava fora de perill ens van tenir enganxats cada dilluns al matí. (Perdonem el final perquè el viatge va ser llegendari).
  • Per a qui és: Per a qui busqui èpica en majúscules, traïcions palatines, dracs i batalles monumentals.

22. The Wire ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: The Wire
  • Directors: Joe Chappelle, Ernest R. Dickerson, Clark Johnson i altres (creada per David Simon)
  • Any d’estrena: 2002
  • Temporades: 5
  • País: Estats Units
  • Gènere: Drama policial, drama social
    Abans de res, sí, ho sabem, molts de vosaltres la posarieu en els primers llocs, i probablement teniu raó, però és que a l’equip de TDB noens va enganxar gaire.
  • Argument: Cada temporada analitza una institució diferent de la ciutat de Baltimore (el narcotràfic, el port, l’ajuntament, les escoles i la premsa) i com totes estan empastifades i connectades entre si.
  • Punts forts: No és una sèrie de policies i lladres: és la gran novel·la americana del segle XXI en format televisiu. El seu rigor periodístic i la manca de maniqueisme la fan immortal.
  • Per a qui és: Per a espectadors exigents que volen entendre com funcionen les estructures de poder d’una ciutat i no necessiten focs artificials a cada minut.

23. This Is Us ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: This Is Us
  • Directors: Ken Olin, John Requa, Glenn Ficarra i altres (creada per Dan Fogelman)
  • Any d’estrena: 2016
  • Temporades: 6
  • País: Estats Units
  • Gènere: Drama familiar
  • Argument: Segueix la vida de la família Pearson en diferents línies temporals: des que en Jack i la Rebecca es coneixen i tenen trigèmins als anys vuitanta fins a la vida adulta dels seus fills al present.
  • Punts forts: La capacitat quirúrgica que té per fer-te plorar a cada capítol (prepara una capsa de mocadors abans de prémer el play). Els salts temporals estan muntats amb una elegància increïble.
  • Per a qui és: Per a qui necessiti una bona sessió de catarsi emocional i li agradin les sagues familiars plenes d’amor, pèrdues i segones oportunitats.

24. This Is England (les sèries: ’86, ’88 i ’90) ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: This Is England ’86, ’88 i ’90
  • Directors: Shane Meadows i Tom Harper
  • Any d’estrena: 2010 (continuació de la pel·lícula de 2006)
  • Temporades: 3 minisèries
  • País: Regne Unit
  • Gènere: Drama social, coming-of-age
  • Argument: Segueix el grup d’amics de la pel·lícula original al llarg de la segona meitat dels vuitanta i fins al 1990 en un poble de la classe obrera anglesa, entre subcultures juvenils (mods, rave), atur i traumes personals.
  • Punts forts: L’a veritat’autenticitat que transpiren els seus actors (Vicky McClure, Stephen Graham, Joe Gilgun, Thomas Turgoose). Passa d’escenes de comèdia costumbrista hilarant a moments de drama devastador que et deixen sense respiració.
  • Per a qui és: Per a amants del cinema social britànic de Ken Loach o Mike Leigh, de la música de finals dels 80 i de les històries d’amistat indestructible.

25. Derek ⭐⭐⭐⭐⭐

  • Títol original: Derek
  • Director: Ricky Gervais
  • Any d’estrena: 2012
  • Temporades: 2 + especial final
  • País: Regne Unit
  • Gènere: Comèdia dramàtica, fals documental
  • Argument: En Derek Noakes és un home de 50 anys, innocent, bondadós i amb una certa discapacitat intel·lectual no diagnosticada, que treballa en una residència d’avis on cuida els residents amb una tendresa infinita.
  • Punts forts: Tanquem la llista com havíem avisat: amb més Ricky Gervais! Sota l’aparença d’un fals documental sobre un personatge peculiar, s’amaga un cant preciós a la bondat, a la gent gran i a les persones que la societat sol deixar de banda.
  • Per a qui és: Per a qui creu que ser bona persona és el superpoder més infravalorat del món.

I ara et toca a tu! Quina trobes a faltar? Quina trauries del rànquing? Deixa’ns la teva llista aquí sota a la secció de comentaris, que a l’equip de Tocat del Bolet ens encanta debatre i descobrir noves recomanacions!

Els Ximplets

Entrevista a Uri Carva, el geni de la IA Audiovisual

Avui a Tocat del Bolet tenim l’honor d’entrevistar a Uri Carva, un dels millors creadors amb IA de Catalunya. Potser, sense saber-ho, ja has vist i compartit un dels seus vídeos, perquè més d’un s’ha fet viral. L’Uri és un reconegut AI Filmmaker, formador i consultor especialitzat en Intel·ligència Artificial Audiovisual, conegut especialment  per creacions virals com el popular projecte «Món Ganxet», les seves magistrals recreacions històriques plenes d’humor i per democratitzar l’ús de la tecnologia generativa en el teixit del comerç local. Amb més de 18 anys d’experiència gestionant comerç i molt vinculat a Masnou Comerç, fusiona la visió clàssica del retail amb les últimes aplicacions de vídeo digital cinematogràfic.

I tot seguit, sense més preàmbuls, comencem les preguntes al geni del
Masnou:

Com has passat de la gestió d’un comerç tradicional durant gairebé
dues dècades a la transformació en un expert i divulgador de la IA
de nova generació?

Sempre m’han apassaionat les noves tecnologies i el món audiovisual a
nivell d’aficionat. He estat sempre molt curiós i autodidacta. Quan va
sorgir la IA Audiovisual em va atrapar i m’hi vaig volcar al 100 %. Vaig
pasar hores i hores aprenent i fent contingut, i quan m’encallava en
alguna cosa, no parava d’investigar fins aconseguir fer-la. Al guanyar
views i seguidors a Instagram, la gent em demanava classes, així que en
un punt vaig decidir fer el pas. La meva dona s’ha quedat a càrrec del
negoci i ara ja puc dir que em dedico a temps complet a la IA
Audiovisual.

Des de la teva posició a Masnou Comerç, quines són les principals
pors o barreres que detectes en els comerciants locals a l’hora
d’adoptar eines digitals avançades?

La manca de temps és la principal. Tenen un temps limitat i van de cul,
no ens enganyem. Cada cop es fa més difícil la gestió d’un petit comerç,
lluiten contra gegants. I no ens enganyem, també són les
administracions, que ho posen cada cop més difícil.

Quina va ser la inspiració original darrere de la sèrie de vídeos del
«Món Ganxet» que ha captivat tant de públic a municipis catalans
com El Masnou, Teià i Alella?

De seguida em vaig adonar que a la gent li feia molta gràcia veure el seu
poble de diferents maneres. Abans del Masnou Ganxet vaig fer El
Masnou com si fos la Sicília dels anys 20
per anunciar un Panettone del
negoci d’un amic meu i també un vídeo per les Bruixes del Masnou. Però el que realment va ser el punt d’inflexió, va ser el dels Simpson el Masnou. Em felicitava la gent a la botiga i pel carrer. Va agradar moltíssim.
Em vaig topar amb un reel de la ciutat de Caracas fet amb uns ninots de Ganxet i vaig decidir adaptar-lo un cop més al meu poble , i aquest ja es va
disparar. Així que vaig pensar: Si ha agradat tant al Masnou, també
agradarà a altres poblacions, i així vaig anar fent.

Quin tipus de recerca i documentació prèvia fas dels indrets
històrics abans d’iniciar un procés de recreació digital complex
com els de Barcelona: Anys 20 o Anys 60?

Si et sóc sincer no massa. Els reels històrics només els he fet de
Barcelona perquè és el que conec. Tot i que fa anys que visc al Masnou,
sóc fill de Barcelona, del barri de Sant Antoni, i no em fa falta
documentar-me massa perquè conec prou bé la meva ciutat. Sempre
m’ha agradat molt conèixer la seva historia i curiositats.

Com selecciones i combines eines punteres com OpenArt AI,
Seedance, Kling o Suno per mantenir un estil cinemàtic coherent en
projectes tan diversos?

Cada eina és la millor en algun aspecte. Seria un error fer tot un vídeo
amb una sola eina. Quan ja saps el tipus de continguts que hi haurà en
un mateix vídeo ja vas veient quin fluxe de treball i quines eines faràs
servir. Després, la gràcia de que no es noti que són continguts generats
amb diferents eines está en l’edició del vídeo, cosa que faig
manualment, sense IA.

Defenses fermament que la IA ha democratitzat l’audiovisual de
qualitat… però com pot un petit negoci treure profit d’aquesta
realitat sense tenir grans pressupostos?

A les formacions que faig a comerços a través d’Ajuntaments els
ensenyo a fer servir Google Flow. Una eina amb la qual poden fer
imatges ilimitades amb IA de manera gratuita i fins a 3 videos de 10
segons gratis al dia també. És molt senzilla i realmente noto que després de les classes, canvia molt el seu contingut a xarxes. No és la dificultat.
És donar el pas i posar-s’hi.

Com estructures els teus tallers pràctics perquè un perfil
completament aliè a la programació o al disseny aprengui a generar
peces de vídeo d’alt impacte des de zero?

Primer els faig una breu introducció teòrica a la IA En general, molt breu,
10 minuts. Els ensenyo conceptes com el prompt i coses molt bàsiques.
Després ja ens hi posem amb la IA Audiovisual i aprenem a fer imatges
parlant amb naturalitat amb el Model d’IA que triem. Per últim les
animem d’igual manera.

Quina opines de les crítiques de certs sectors que veuen la
IA generativa com una amenaça per a les professions creatives
tradicionals?

Els entenc. Tenen por, i és normal. Però un dissenyador gràfic que avui
treballa amb una tablet, o amb Photoshop, o senzillament amb
ordinador, s’hauria de preguntar què pensaria d’ell un dissenyador dels
anys 70. I això es pot extrapolar a qualsevol sector. La IA és imparable, i
el que es tanqui en banda i no s’adapti seguirà el mateix camí que va
seguir Blockbuster amb Netflix per no voler adaptar-se a Internet.

Ara et demanarem que facis una predicció: quan veurem la propera
superproducció feta per persones normals que creen des de casa?

Ja estem veient sèries animades fetes per una sola persona des de
casa. Però a persones normals et refereixes a que no es dediquen al
cinema professionalment?

Correcte…

Dubto molt que algú sense coneixements professionals pugui fer una superproducció amb IA. Al cap i a la fi la IA el que fa es potenciar el teu coneixement i criteri. Si no en tens el suficient, el que es potencia es que tothom sàpiga que no en tens. Si parlem d’una producció de primer nivell feta per algú que no es dedica a l’audiovisual, això no crec que passi aviat.

En quins projectes estàs ara mateix?

Doncs mira, m’alegra molt que em facis aquesta pregunta perquè el proper 7 de noviembre inicio la primera comunitat a Skool d’IA Audiovisual en català. Ja és oberta, però encara no hi són els primers cursos. És gratuïta, tot i que en el futur i haurà contingut més especific de pagament. Tot i que iniciem el 7 de
noviembre, la comunitat ja és oberta i s’hi pot anar entrant i participant.

US deixo l’enllaç d’accés: https://www.skool.com/uri-carva-i-ia-audiovisual-8073/about

Moltes gràcies Uri. Desitgem continuar gaudint dels teus fantàstics vídeos.

Altres entrevistes

Els Ximplets

Com es diu en català?

Avui ens posem el barret de filòleg per veure si domines el català de debò o si encara parles en mode “traductor automàtic desafinat”. Tens nassos d’endevinar com es diuen en la llengua de l’avi Pompeu Fabra aquestes deu paraules i expressions? Ep, no facis pas trampa i miris la resposta tot just començar! Escarrassa-t’hi una mica! A part del mot o expressió en castellà, també l’hem posat en anglès (pels estrangers que aprenen català) i en francès (pels nostres companys de la Catalunya nord). Doncs apa, agafa un tros de paper i apunta-hi les teves respostes abans de xafardejar la solució. I si vols gresca de la bona, busca una víctima i feu un duel a veure qui guanya i qui s’ha de posar a repassar el català!

Preparats? Som-hi!

com es diu en català
joc de paraules
concurs
paraules castellanes en català

Com es diu en català…

  1. Cucaracha (anglès: cockroach / francès: cafard)
  2. Sacar de quicio (anglès: to drive sombody crazy / francès: faire sortir de sus gonds)
  3. Polilla (anglès: moth / francès: mite)
  4. A tocateja (anglès: in cash / francès: argent comptant)
  5. Desahucio (anglès: eviction / francès: expulsion)
  6. Apuro (anglès: jam, (to) be in a pickle o predicament / francès: embarras)
  7. Deslizamiento (anglès: sliding o landslide / francès: glissement)
  8. Colilla (anglès: butt/ francès: mégot)
  9. Ampolla (ferida) (anglès: blister/ francès: ampoule)
  10. Chaparrón (anglès: downpour/ francès: averse)

SOLUCIONS

Ja les saps totes? Encara no? Si encara no les saps totes, torna-ho a intentar i no facis el dropo. Si creus que ja t’hi has trencat prou les banyes, aquestes són les respostes (fes clic sobre la franja negra per veure les respostes):

1. Panerola 2. Treure de polleguera 3. Arna 4. Trinco-trinco 5. Desnonament 6. Tràngol 7. Esllavissada 8. Burilla 9. Butllofa 10. Xàfec

Si t’agraden aquests jocs, fes un cop d’ull a aquestes publicacions:

Tal com raja

L’art de la naturalitat i l’espontaneïtat en la llengua catalana.

Com sabem, la llengua catalana és rica i plena d’imatges populars, metàfores i girs lingüístics que reflecteixen la nostra identitat, història i manera de veure el món. Dins d’aquest vast patrimoni oral i escrit, hi trobem expressions que capturen a la perfecció l’essència de la vida quotidiana. Una de les més autèntiques, utilitzades i estimades és, sens dubte, “tal com raja“. Aquesta expressió ens parla de la veritat sense filtres, sense embuts, de la improvisació de les idees i de l’a bellesa d’autenticitate les coses que es mostren sense cap mena d’artifici o preparació prèvia.

Significat de “Tal com raja”

Per comprendre exactament què significa “tal com raja”, primer hem d’analitzar la seva naturalesa lingüística. Aquesta expressió és una frase feta, concretament una locució adverbial, és a dir, un conjunt de paraules que funciona com una única unitat lèxica i gramatical equivalent a un adverbi. En aquest cas, la locució gira entorn del verb “rajar” i s’utilitza generalment per a modificar l’acció d’un altre verb de parla, pensament o acció.

tal com raja, locució, locucions catalanes, frases fretes, expressions catalanes

El significat real de “tal com raja” fa referència a fer o dir una cosa de manera completament espontània, sincera, immediata i sense cap filtre ni preparació. Quan algú parla o actua tal com raja, expressa els seus pensaments de forma directa, tal com li venen al cap, sense aturar-se a mesurar les conseqüències, polir el llenguatge o dissimular les seves intencions; vaja, sense embuts. També es pot aplicar a un text escrit de cop, o a un treball realitzat de manera directa i natural.

Origen de “Tal com raja”

L’origen d’aquesta locució adverbial ens transporta directament a la vida quotidiana del camp català, a la cultura de la vinya i a la gestió dels líquids en bótes, barrils o porrons. En el passat, quan es volia tastar el vi d’una bóta nova o quan se servia una beguda en una taverna, el líquid sortia de l’aixeta de fusta amb força i continuïtat: “rejava”.

tal com raja, locució, locucions catalanes, frases fretes, expressions catalanes

El vi que sortia directament del doll de la bóta es prenia directament “tal com raja”, és a dir, pur, fresc, sense barrejar amb aigua, sense cap procés de filtratge posterior ni cap manipulació. Era el producte en el seu estat més autèntic i natural. Amb el pas del temps, el poble va traslladar aquesta imatge visual i gastronòmica al terreny del comportament humà i de la comunicació. Així, el doll de paraules o accions que surt d’una persona sense cap mena de contenció ni preparació artificial va passar a ser qualificat igual que aquell vi pur de taverna.

Convida Tocat del Bolet a un cafè per donar-li energia en la seva tasca de foment i difusió de la llengua catalana.

Exemples de frases amb l’expressió “Tal com raja”

Per veure com s’integra aquesta locució verbal en el nostre dia a dia, podem analitzar els següents exemples pràctics:

No et prenguis malament les seves paraules; ja saps que ell sempre diu les coses tal com raja.
El discurs del president ha estat molt emotiu perquè l’ha fet improvisat, tal com raja, des del cor.
Vaig haver d’escriure l’informe a última hora i va sortir tal com raja, sense temps de rellegir-lo.
M’agrada molt la gent autèntica, la que es mostra davant dels altres tal com raja.

tal com raja, locució, locucions catalanes, frases fretes, expressions catalanes

Poema amb “Tal com raja”

La paraula no pensa
el camí que farà,
i la veu que la llança
tal com raja ho dirà.

Brolla neta i sincera
sense por del destí,
com un riu que barrina
al final del camí.

tal com raja, locució, locucions catalanes, frases fretes, expressions catalanes

“Tal com raja” en anglès

Si haguéssim de traduir de forma literal l’expressió a l’anglès, diríem (just as it flows). Tanmateix, com passa amb la majoria de frases fetes, una traducció literal perdria tot el sentit cultural. En anglès, per tant, s’utilitzen diverses expressions equivalents segons el context:

Off the cuff: S’utilitza sobretot quan es parla de discursos o comentaris fets de manera completament improvisada.
Straight from the hip: Fa referència a parlar de forma directa, molt honesta i sense embuts.
As it comes: Ideal per a descriure coses o situacions que s’accepten tal com es presenten de manera natural.

“Tal com raja” en francès

La traducció literal de la locució al francès seria (tel qu’il coule), però en la llengua de Molière, per transmetre la idea d’espontaneïtat i manca de filtres, s’utilitzen les següents alternatives reals:

Brut de décoffrage: Una expressió molt gràfica d’origen de la construcció que significa que una cosa es presenta en brut, sense polir ni manipular, exactament com una persona que parla tal com raja.
Comme ça vient: Significa fer o dir les coses de la manera com es presenten al pensament o a la realitat, sense preparació.
Sans filtre: Molt estesa en el llenguatge quotidià actual per indicar honestedat absoluta.

“Tal com raja” en italià

En italià, la traducció literal seria (così come sgorga). Els italians tenen girs idiomàtics molt bonics i expressius per a substituir el nostre “tal com raja”:

Di getto: S’aplica a accions, escrits o paraules que es fan de cop, de forma impulsiva, apassionada i espontània.
A braccio: S’utilitza especialment en l’àmbit de la comunicació per indicar que s’està parlant sense guió, improvisant sobre la marxa.
Così come viene: Expressa que una cosa es fa de la manera com surt, sense cap tipus de correcció artificial.

Tal com raja” en castellà

Per últim, la traducció literal al castellà d’aquesta locució és (tal como mana) o (tal como brota). A l’hora de buscar expressions equivalents que s’utilitzin de debò en el dia a dia, trobem riques opcions:

A bote pronto: S’utilitza molt quan es respon o s’actua de forma immediata, sense aturar-se a pensar.
Sobre la marcha: Indica que les coses es van decidint o fent a mesura que avancen, amb una gran espontaneïtat.
Tal cual / Sin filtros: Serveix per descriure tant a les persones que són totalment sinceres com als resultats directes d’una acció.

En conclusió, “tal com raja” és una declaració d’autenticitat que demostra la capacitat del català per crear imatges poètiques de les accions més quotidianes. Recorda que a tocatdelbolet.cat hi trobaràs un munt d’expressions, locucions, modismes, dites i refranys típics del català per continuar aprenent i enriquint el teu vocabulari. T’animem a navegar pel blog i descobrir els secrets amagats d’aquesta llengua tan viva!

Si t’ha agradat aquest article, guaita aquests:

20 curiositats sobre Girona que potser no sabies

Fets i indrets curiosos i enigmàtics de Girona.

Girona és una ciutat plena d’història, mites i racons ocults i sorprenents. abans de res, hem de saber que la ciutat de Girona es va fundar com una plaça forta romana (un oppidum) cap a l’any 77 aC per ordre del general Pompeu Magne durant les guerres sertorianes, amb l’objectiu de controlar la ruta estratègica de la Via Augusta. Els romans la van batejar originalment com a Gerunda, un topònim d’etimologia encara debatuda que s’ha interpretat tradicionalment d’origen iber amb el significat de «entre l’Undarius», que fa referència al riu Onyar que travessa la ciutat, tot i que altres interpretacions i teories apunten a una arrel ibèrica associada a conceptes com «la vella» o «la venerable», o fins i tot al llatí urbs gerunda, que significa «ciutat a administrar». Ara sí; tot seguit, tens una llista amb 20 fets i indrets curiosos que fan d’aquesta localitat un lloc únic:

🏰 Arquitectura i Urbanisme

  1. La nau gòtica més ampla del món: La Catedral de Santa Maria de Girona té una de les naus gòtiques més amples de tot el món, amb pràcticament 23 metres de llum. En qualsevol estil arquitectònic, només la supera la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
  2. La plaça més petita d’Europa: La Plaça dels Raïms fa tot just uns 24 metres .quadrats. Antigament s’hi venia raïm i avui dia s’hi accedeix per un carreró molt estret.
  3. Una muralla romana triangular: Normalment els romans fundaven les ciutats tot seguint un plànol quadrat o rectangular. A Girona, a causa del relleu accidentat del terreny, van haver d’aixecar una muralla de planta triangular.
  4. Els “Banys Àrabs” no són àrabs: Tot i el seu nom popular, aquest monument és en realitat una construcció romànica cristiana del segle XII, inspirada directament en els banys romans i posteriors dissenys califals.
  5. El Pont de les Peixateries Velles el va fer Eiffel: El famós pont de ferro de color vermell que creua el riu Onyar va ser dissenyat per la companyia de Gustave Eiffel, l’any 1877, poc abans de construir la cèlebre torre de París.
  6. Un mapa de París sota els arcs: Si camines per les voltes de la Rambla de la Llibertat, al sostre es pot observar dibuixat un mapa antic de París. Era el reclam publicitari d’una antiga botiga de moda del segle XIX anomenada La Parisienne.
  7. La primera escola de Càbala de la Península: El Call Jueu de Girona és un dels barris medievals millor conservats del món. Va ser un centre cultural tan potent que hi va néixer la primera gran comunitat d’estudis cabalístics d’Espanya.

🐉 Llegendes i Mites de la Ciutat

  1. El cul de la Lleona: Diu la tradició popular que qualsevol visitant que vulgui tornar a Girona (o vulgui obtenir la ciutadania) ha de fer un petó al cul de la columna de la lleona, situada prop de l’església de Sant Feliu.
  2. Sant Narcís i el miracle de les mosques: Segons la llegenda, l’any 1285 l’exèrcit francès assetjava la ciutat. Del sepulcre profanat de Sant Narcís van sortir milers de mosques gegants que van picar els soldats francesos i els seus cavalls, forçant-los a fugir.
  3. La Bruixa de la Catedral: Hi ha una única gàrgola amb forma humana a la catedral. La llegenda diu que era una dona que practicava la bruixeria i tirava pedres contra les processons. Com a càstig diví, es va convertir en pedra i ara només pot llançar aigua per la boca.
  4. El Tarlà de l’Argenteria: És un ninot de fusta que es penja entre balcons durant les Festes de Primavera. Recorda un antic joglar que feia acrobàcies al carrer per distreure els veïns quan el carrer Argenteria es va haver d’aïllar per un brot de pesta.
  5. La Cocollona: Un monstre mitològic fluvial gironí. La història diu que era una monja d’un convent proper castigada per les seves companyes, que va acabar metamorfosant-se en una mena de cocodril amb ales de papallona que neda per l’Onyar.

🦕 Fòssils i Geologia

  1. Fòssils de fa milions d’anys al Pont de Pedra: La pedra nummulítica de Girona està feta de petits sediments i fòssils marins. Si et fixes en la barana de l’emblemàtic Pont de Pedra, es poden veure fòssils complets d’uns petits animals de fa 55 milions d’anys.
  2. El cràter de volcà més gran és a prop: A uns 10 quilòmetres de Girona hi ha el volcà de la Crosa de Sant Dalmai. Té el cràter volcànic més ample de tota la Península Ibèrica, amb un diàmetre d’uns 1.250 metres.

🎬 Cinema i Història Moderna

  1. L’escenari de Braavos a Game of Thrones: Girona va ser una de les localitzacions principals de la sisena temporada de la sèrie. Les escales de la Catedral, els Banys Àrabs o el Call Jueu van donar vida a la ciutat fictícia de Braavos i a Desembarcament del Rei.
  2. L’església de Santa Llúcia va ser un prostíbul medieval: Durant l’època romana aquest temple estava dedicat al culte de la deessa Venus. A l’Edat Mitjana, a causa del seu relatiu aïllament físic, la zona es va reassignar formalment com a prostíbul públic.
  3. El casament secret de Gala i Dalí: Tot i que Salvador Dalí és l’icona de Figueres i Cadaqués, es va casar en secret amb la seva musa Gala al Santuari dels Àngels, un bonic paratge situat al massís de les Gavarres, molt a prop de la capital gironina.

🍃 Curiositats diverses

  1. El xuixo, un dolç amb picardia: L’emblemàtic pastís de pasta fullada farcit de crema de Girona té origen en una llegenda protagonitzada pel personatge fictici anomenat el Tarlà, que va estarnudar (“atxís!”) mentre estava amagat a la rebotiga d’un pastisser, l’origen sonor del nom d’aquest dolç.
  2. Té el parc urbà més gran de Catalunya: Es tracta del Parc de la Devesa, que compta amb més de 40 hectàrees de terreny i està envoltat per immensos plàtans d’ombra gairebé bicentenaris.
  3. Famosos nascuts a Girona: Jordi Roca, Xavier Cugat, Rafael Mansó, Pau López, Xavier Montsalvatge, Martí l’Humà.
Els Ximplets

Stickers de whatsapp en anglès

Adhesius de whatsapp divertits per aprendre anglès.

Aprendre anglès no consisteix només a dominar la gramàtica i memoritzar vocabulari. Per parlar i entendre l’anglès amb naturalitat també és important conèixer expressions idiomàtiques, slang (argot), refranys i frases fetes que formen part del llenguatge quotidià.

Per això neix aquest canal de WhatsApp de stickers en anglès, un espai on descobrir expressions divertides, curioses i molt autèntiques que podràs utilitzar directament en les teves converses.

Què és un canal de WhatsApp?

Un canal de WhatsApp és una eina que permet als creadors compartir continguts i actualitzacions amb les persones que decideixen seguir-lo. A diferència d’un grup de WhatsApp, els seguidors no participen en una conversa col·lectiva: simplement reben les publicacions del canal.

Això permet seguir un tema que t’interessa sense haver d’entrar en un grup, participar en discussions o rebre missatges d’altres membres.

En aquest cas, el canal està dedicat als stickers en anglès i a les expressions que hi ha darrere de cadascun.

Anar al canal d’stickers en anglès

Cada sticker ve amb una explicació

Un dels aspectes més interessants del canal és que cada sticker va precedit d’una explicació i d’un exemple.

Primer descobriràs què significa l’expressió, en quines situacions es pot utilitzar i quin sentit té realment. Després trobaràs un exemple que permet veure-la en context.

Això és especialment útil perquè moltes expressions angleses no es poden entendre simplement traduint-les paraula per paraula.

Per exemple, si algú diu “Spill the beans”, no t’està demanant que tiris unes mongetes a terra. L’expressió significa revelar un secret o explicar una informació que s’havia de mantenir en secret.

I aquí és precisament on apareix la gràcia dels idioms (modimes): sovint són expressions que sonen molt autèntiques, naturals i divertides en anglès.

Anar al canal d’stickers en anglès

Perfecte per a estudiants de B2 a C2

El canal no està destinat únicament als parlants nadius d’anglès. També és especialment adequat per a estudiants amb un nivell B2, C1 o C2.

A partir del B2, els estudiants ja disposen d’una bona base gramatical i lèxica i poden començar a aprofundir en aquells aspectes que fan que l’anglès soni més natural. Aquó a sota veiem un adhesiu on posa “Don’t make a mountain out of a molehill” (literalment, “no facis una muntanya d’un turó de talpó”), que vol dir “No facis una muntanya d’un granet de sorra”.

Per als estudiants de C1 i C2, conèixer idioms, slang i altres expressions col·loquials pot ajudar a comprendre millor converses, sèries, pel·lícules, podcasts i textos escrits per parlants nadius.

Anar al canal d’stickers en anglès

Però també els nadius poden gaudir del canal: l’anglès és una llengua enormement rica i sempre hi ha expressions curioses, antigues, modernes o poc conegudes per descobrir.

Comparteix els stickers

I, és clar, els stickers estan fets per utilitzar-los!

Quan trobis una expressió que encaixi perfectament amb una situació, podràs compartir l’adhesiu amb els teus amics, familiars i coneguts a través de WhatsApp.

Una expressió divertida pot convertir-se en una resposta original en una conversa, una broma entre amics o simplement una manera diferent de comunicar-te.

Anar al canal d’stickers en anglès

A més, el canal és totalment gratuït. No cal pagar cap subscripció per seguir-lo i descobrir els seus continguts.

Descobreix una nova manera d’aprendre anglès

Aquest canal combina aprenentatge, humor i comunicació en un format senzill: descobreixes una expressió, n’aprens el significat, veus un exemple i després pots utilitzar-la o compartir-la.

Anar al canal d’stickers en anglès

Tant si estudies anglès com si ets parlant nadiu, trobaràs una manera entretinguda d’aprofundir en una de les parts més fascinants de qualsevol llengua: les expressions que fan que soni real, espontània i autèntica.

👉 Visita el canal de WhatsApp!

Descobreix els stickers, aprèn expressions noves, diverteix-te amb l’anglès i comparteix-los amb els teus amics.

El canal és gratuït. Entra-hi i comença a descobrir l’anglès més autèntic!

Si t’agraden els adhesius, potser també t’interessa:

Els Ximplets

Beu-te aquest ou, que l’altre es cou.

Exressions típiques, dites, locucions, modismes, refranys, proverbis en català.

Hi ha expressions catalanes que, dites fora de context, poden semblar absolutament desconcertants. «Beu-te aquest ou, que l’altre es cou» n’és un bon exemple. No és una invitació a beure cap ou, sinó una manera irònica i un xic burlesca de dir a algú que s’empassi un disgust, un fracàs, una rèplica o una situació desagradable. En alguns contextos també pot donar a entendre que encara poden venir més problemes.

Significat de l’expressió «Beu-te aquest ou, que l’altre es cou»

«Beu-te aquest ou, que l’altre es cou» és una frase feta, és a dir, una expressió fixada per l’ús tradicional de la llengua que té un significat que no sempre es pot deduir literalment de les paraules que la formen.

Més concretament, podem considerar-la una locució verbal o expressió locucional de base verbal, perquè té com a nucli el verb beure i funciona com una unitat lingüística amb un significat figurat propi. Els diccionaris i repertoris fraseològics també la classifiquen com una expressió de caràcter oracional. El Diccionari de frases fetes, refranys i locucions la recull amb el sentit de dir-la burlescament a algú que ha rebut un cop, ha patit un fracàs o ha sofert una decepció. (Diccionari de Sinònims de Frases Fetes)

Per tant, no cal interpretar-la literalment. Quan algú diu:

«Has suspès l’examen? Beu-te aquest ou, que l’altre es cou!»

no està parlant realment de menjar ni de beure ous. És una manera irònica de remarcar que la persona ha rebut un revés.

També es pot utilitzar simplement en la forma abreujada «Beu-te aquest ou!», que conserva el mateix sentit.

Beu-te aquest ou, que l’altre es cou.
expressions catalanes
dites catalanes
modismes

Origen de l’expressió

L’origen exacte de l’expressió no està documentat amb certesa. El que sí que podem fer és seguir-ne les petjades històriques.

El Petit Corpus de Dites Catalanes documenta una primera citació de la forma «Beu-te aquest ou» l’any 1864, en una obra de Frederic Soler, Serafí Pitarra. Les variants completes apareixen documentades posteriorment: per exemple, «Beu-te aquest ou que l’altre’s cou» el 1890 i altres formes durant les primeres dècades del segle XX.

També existeixen variants territorials com «Beu-te aquest ou mentre que l’altre es cou» o «Beu-te aquest ou que l’altre ja es cou». L’expressió apareix documentada a diversos indrets del domini lingüístic, incloent-hi Menorca i Catalunya del Nord.

La imatge que transmet és molt gràfica: un ou ja està disponible per beure mentre l’altre encara s’està coent. En sentit figurat, es presenta un primer «ou» —un disgust o una rèplica— mentre se n’està preparant un altre. D’aquí ve la força humorística de l’expressió, encara que no disposem d’una explicació històrica definitiva sobre com es va originar.

Exemples de frases

«T’has pensat que no et contestaria? Beu-te aquest ou, que l’altre es cou!»
«M’han suspès el carnet de conduir. —Doncs beu-te aquest ou!»
«Et pensaves que havies guanyat? Encara no has vist res: beu-te aquest ou, que l’altre es cou!»
«No podràs acabar la feina avui. Beu-te aquest ou, que l’altre es cou!»

És una expressió especialment adequada per a situacions de burla, ironia o sarcasme.

«Beu-te aquest ou, que l’altre es cou» en anglès

Una equivalència molt interessant és:

Put that in your pipe and smoke it
(Posa’t això a la pipa i fuma-t’ho.)

És una expressió anglesa que s’utilitza per dir a algú que accepti un fet encara que no li agradi, i té un to informal i una mica desafiant. Collins la defineix precisament com una manera de dir que, encara que l’altra persona no estigui d’acord amb allò que acabes de dir, ho ha d’acceptar. (Diccionari Collins)

Altres expressions angleses semblants són Take that! (Entoma-ho!) i See how you like that! (literalment, A veure com t’agrada això!). El paral·lelisme entre les dues expressions és especialment interessant perquè totes dues poden funcionar com una rèplica contundent després d’un revés o d’una afirmació difícil d’acceptar.

«Beu-te aquest ou, que l’altre es cou» en francès

En francès, una equivalència habitual és:

Aval(e) ça !
(Empassa’t això!)

El diccionari català-francès de diccionari.cat dona precisament «avale ça!» com a equivalència de «beu-te aquest ou, que l’altre es cou». (Diccionari.cat)

En una font sobre les variants catalanes de la Catalunya del Nord també apareix una traducció literal:

Gobe cet œuf / pendant que l’autre se cuit
(Engoleix aquest ou / mentre l’altre es cou.) (Paremiologia catalana comparada digital)

«Beu-te aquest ou, que l’altre es cou» en italià

En italià, l’equivalent recollit pels diccionaris és:

Beccati questa!
(Agafa’t aquesta! / Empassa’t aquesta!)

És una expressió informal que serveix per respondre de manera contundent o burlesca davant d’una situació o d’un argument. El diccionari català-italià de diccionari.cat estableix directament aquesta correspondència. (Diccionari.cat)

També es poden trobar expressions contextualment semblants com Prenditi questa! (Pren-te aquesta!) o Tiè! (Té!), especialment quan es vol remarcar una rèplica o un revés.

«Beu-te aquest ou, que l’altre es cou» en castellà

En castellà, la correspondència més directa és:

¡Chúpate esa!
(Xupa’t aquesta!)

És l’equivalent que recullen tant diccionaris catalans com l’Optimot i altres repertoris bilingües. (Diccionari.cat)

També hi ha altres expressions castellanes amb un sentit semblant, com «¡Toma castaña!», «¡Toma del frasco, Carrasco!» o, segons el context, simplement «¡Toma!».

En definitiva, «Beu-te aquest ou, que l’altre es cou» és una d’aquelles expressions que demostren fins a quin punt la llengua popular és creativa, irònica i plena d’imatges sorprenents.

I si t’agraden aquesta mena d’expressions, a Tocat del Bolet en trobaràs un munt! Navega pel blog i descobreix-ne moltes més!

Els millors plats de la gastronomia catalana

Rànquing dels 10 millors plats de la gastronomia catalana segons els seguidors de Clar i Català. Ranking de cuina catalana, Top 10.

Aquest rànquing sorgeix de les votacions realitzades al canal de Telegram Clar i Català, on els seguidors han triat els seus plats preferits de la rica i variada gastronomia catalana.

Tot basant-nos en els resultats obtinguts (i ordenant-los de més a menys vots, ja que el percentatge pot ser confús si el nombre de votants totals canvia), aquí teniu el rànquing dels 10 primers classificats, amb una petita explicació i una fotografia. Al final de l’article esmentem altres plats típics que també han votat els seguidors i que podrien estar perfectament a la llista. Doncs vinga, vegem els plats més bons de la cuina catalana. N’hi ha per llepar-se’n els dits!

1. Pa amb tomàquet (495 vots, 76%)

Un emblema absolut de la cuina catalana. Tot i la seva senzillesa, requereix una tècnica precisa i productes de qualitat per ser perfecte. Sí, molts podeu adduir —i no sense raó— que més que un plat, és un acompanyament (un side dish, que dirien en anglès), però és tal el seu magnetisme que els votants han decidit que ocupi el primer lloc.

Pa amb tomàquet
cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català
  • Ingredients: Pa de pagès (millor si és del dia abans o torrat lleugerament), tomàquet de penjar o de sucar, oli d’oliva verge extra (OOVE) i sal. De vegades, s’hi pot fregar un gra d’all primer.
  • Origen: Es creu que té un origen rural, com a forma d’estovar el pa sec i fer-lo més saborós. La primera referència escrita data del segle XIX, però la pràctica és molt anterior.
  • Preparació: Es fregar el tomàquet tallat per la meitat directament sobre la llesca de pa fins que estigui ben xopa. S’hi afegeix un raig generós d’oli d’oliva i un pessic de sal.

2. Escudella i carn d’olla (401 vots, 61%)

Ocuparia el primer lloc si fos un rànquing només de plats elaborats. L’esculdella i carn d’olla és el plat de festa major i de Nadal per excel·lència. Una sopa rica i contundent que és gairebé dos plats en un. Simplement deliciosa.

Escudella i carn d'olla, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català
  • Ingredients: Una gran varietat de carns (porc, vedella, xai, pollastre), ossos, i verdures (col, cigrons, patata, pastanaga, xirivia, api). No hi pot faltar la “pilota” (carn picada amb pa i ou).
  • Origen: És un plat molt antic, medieval. Tradicionalment era el plat diari de les famílies pageses, on es posava a la cassola tot el que hi havia disponible. S’ha convertit en el menú central del dia de Nadal.
  • Preparació: Es prepara un brou molt potent bullint primer les carns i els ossos durant hores. Més tard s’hi afegeixen les verdures i, cap al final, la pilota. Es serveix la sopa (escudella) primer i després els ingredients sòlids (carn d’olla) a part, perquè cadascú agafi el que vulgui.

3. Fricandó amb bolets (346 vots, 53%)

Ens encanta. Un plat de festa i cap de setmana, que té la particularitat d’estar millor si s’ha fet el dia abans. És increïblement bo!

Fricandó, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català
  • Ingredients: Talls fins de vedella (idealment de la tapa plana o el crostó), bolets (moixernons si és possible, però també es fan servir rossinyols o barreges), ceba, tomàquet, vi blanc, i una picada d’ametlles, all i pa fregit.
  • Origen: Un plat de cuina d’autor, burgesa, del segle XIX, tot i que té arrels en plats de carn guisada més antics.
  • Preparació: S’enrosseixen els talls de vedella enfarinats i es reserven. A la mateixa cassola, es fa un bon sofregit de ceba i tomàquet. S’hi afegeix la carn, el vi i el brou. Es cuina a foc lent i, cap al final, s’hi afegeixen els bolets i la picada perquè s’integri tot.

4. Calçots amb salsa romesco (316 vots, 48%)

Més que un simple plat, és tota una tradició social i gastronòmica (la calçotada) que té lloc sobretot durant els mesos d’hivern.

Calçots, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català
  • Ingredients: Calçots (una varietat de ceba dolça i allargada conreada a Valls), salsa romesco (o salsa de calçots, feta amb tomàquets rostits, alls rostits, ametlles i avellanes torrades, nyores i oli).
  • Origen: Té l’origen a Valls (Alt Camp), al segle XIX. Es diu que un pagès va descobrir per casualitat que, si cremava les cebes que no podia vendre i les pelava, el seu interior era tendre i dolç.
  • Preparació: Els calçots es couen sobre brases vives fins que la capa exterior està completament carbonitzada. Es mengen calents, traient la capa negra i sucan-los directament en una terrina de salsa romesco.

5. Escalivada (300 vots, 46%)

Una mostra de la simplicitat i l’amor per les verdures de l’hort de la cuina catalana. Perfecta com a acompanyament o com a plat per si sola amb un bon pa.

Escalivada, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català
  • Ingredients: Pebrots vermells, albergínies, cebes, i de vegades tomàquets o alls. Oli d’oliva verge extra i sal.
  • Origen: És un plat que neix al camp, directament del foc de la brasa (“escalivar” ve d’escalivada, o coure a la cendra). Era una manera d’aprofitar les restes del foc.
  • Preparació: Les verdures es rosteixen directament sobre la flama o a la brasa fins que la pell està negra i la carn tova. S’espera que es refredin per pelar-les (sense aigua!) i tallar-les a tires. Es serveixen amanides només amb un bon raig d’oli i sal.

6. Coca de recapte (253 vots, 39%)

Ens té enamorats. La “pizza catalana”, tot i que amb un caràcter molt propi i l’ús freqüent de la samfaina o l’escalivada.

coca de recapte, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català
  • Ingredients: Una massa de pa, i un “recapte” (tot el que s’hi pot posar a sobre). El més tradicional és l’escalivada (pebrots, albergínies, ceba), i sovint s’hi afegeix llonganissa (botifarra crua) o arengades.
  • Origen: Té l’origen a les terres de l’Ebre i de Lleida, on les dones preparaven la massa del pa i hi afegien els productes que havien “recapte” del camp, tot portant-la després a coure al forn del poble.
  • Preparació: S’estén la massa de pa, es reparteix l’escalivada (o la samfaina) i les peces de carn o peix per sobre, i es cou al forn fins que la massa estigui daurada i cruixent.

7. Esqueixada de bacallà (245 vots, 38%)

Deliciosa! Un plat d’estiu refrescant i ple de contrastos de textures i sabors. Un exemple perfecte de l’ús del bacallà dessalat en fred.

Esqueixada de bacallà, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català
  • Ingredients: Bacallà dessalat, esqueixat a tirons, tomàquets ben madurs, ceba, olives negres d’Aragó o d’Olivenca, oli d’oliva verge extra i de vegades pebre o vinagre.
  • Origen: Tradicionalment era un plat de muntanya, on el bacallà salat era l’únic peix disponible. El seu origen està lligat a l’explotació de la sal de les mines de l’interior i al comerç del bacallà.
  • Preparació: Es desmulla el bacallà a trossets petits fent servir els dits (d’aquí el nom “esqueixada”). S’hi barreja la ceba tallada fina i el tomàquet ratllat o a daus. S’hi afegeixen les olives i s’amida generosament amb un bon oli d’oliva.

8. Trinxat de la Cerdanya (236 vots, 36%)

Aquest plat comparteix el 8è lloc en vots amb la samfaina, una altra mostra de cuina rural i contundent. Que bo!

Trinxat de la cerdanya, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català
  • Ingredients: Col d’hivern o col verda, patates, rosta (cansalada viada), i sovint s’hi afegeix llonganissa o botifarra negra per acompanyar.
  • Origen: Un plat de muntanya, típic del Pirineu (i especialment de la Cerdanya). Tradicionalment era el plat de subsistència dels pastors i els pagesos de la zona, pensat per resistir el fred.
  • Preparació: Es bull la col i les patates, es treu l’aigua i es trinxa (esclafa) amb una forquilla fins a formar una pasta homogènia. En una paella, s’enrosseix la rosta i, en el mateix oli, es fregeix la barreja de col i patata fins que formi una crosta daurada per fora i estigui tendre per dins.

9. Samfaina (232 vots, 36%)

Un element clau de la cuina catalana. Molt més que un acompanyament, és la base sobre la qual es construeixen molts plats.

samfaina, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català
  • Ingredients: Ceba, carbassó, albergínia, pebrot (vermell i verd), tomàquet, oli d’oliva i salt. De vegades s’hi afegeix all o herbes aromàtiques.
  • Origen: Té un origen rural i està relacionat amb altres “plats germans” de la Mediterrània (com la pisto o la ratatouille). El seu nom podria venir de “santfaina”, una composició de “san”, herba de Sant Joan (albergínia), i faina (treball).
  • Preparació: Es tallen totes les verdures a daus regulars. Es sofregeixen en oli d’oliva de forma successiva (primer la ceba, després els pebrots, i finalment el carbassó i l’albergínia). Quan estan ja cuites, s’hi afegeix el tomàquet i es deixa coure a foc lent fins que estigui tot ben confitat.

10. Botifarra amb seques (220 vots, 34%)

Un clàssic del receptari tradicional que trobareu a qualsevol menú de diari o fonda de catalunya. Senzill, directe i contundent. Un clàssic inel·ludible.

Botifarra amb seques, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català
  • Ingredients: Botifarra de porc (crua), mongetes seques bullides (les seques), all, julivert i oli d’oliva. Sovint s’acompanya de ceba caramel·litzada.
  • Origen: Un plat molt popular sorgit a les fondes i restaurants de la burgesia barcelonina al segle XIX, com una manera d’elevar l’humil “menjar de pagès” a la categoria de plat de restaurant.
  • Preparació: Es cou la botifarra a la planxa o a la brasa fins que estigui ben daurada i feta per dins. En una paella a part, es saltegen les seques ja bullides amb un raig d’oli, all picat i julivert, de vegades fins que algunes d’elles estiguin daurades o trencades.

Mencions honorífiques

Aquests han estat els 10 primers classificats, però cal esmentar altres joies de la gastronomia catalana que podrien estar perfectament entre els deu primers llocs, com el xató, el suquet de peix, els cargols a la llauna, la crema catalana o els carquinyolis, els panallets, la coca de Sant Joan, els torrons…

Convida Tocat del Bolet a un cafè i ajuda’l a fomentar la cultura i llengua catalana:

Moltes gràcies! Si t’ha interessat aquesta publicació, potser també t’interessarà:

Botifarra amb seques

L’Essència de la Cuina Catalana: Història, Secret i Tradició de la Botifarra amb Seques.

Un plat mític de la gastronomia catalana

Ja ho dius el grup Obeses “Botifarra amb seques, seràs l’amo de les discoteques!”. Parlem, així doncs, d’un plat senzill però espectacular. Ja ho sabem: Catalunya és terra de bona taula, on els paisatges es tradueixen en sabors de tota la vida. Entre totes les menges de la nostra gastronomia, hi ha un plat que destaca per la seva senzillesa rústica, el seu arrelament a la terra i la seva presència habitual a les taules de masies, fondes i restaurants: la botifarra amb seques. Aquesta combinació perfecta de carn de porc a la brasa i mongetes blanques saltejades no és només un tiberi reconfortant, sinó un autèntic símbol d’identitat nacional, un reflex de la vida de pagès i una mostra excel·lent de com la senzillesa pot fregar la perfecció culinària.

L’origen del mite: Un plat de masia i treball de camp

Per comprendre la naturalesa de la botifarra amb seques, primer ens hem de desplaçar a l’origen de la Catalunya rural. Històricament, aquest ha estat un plat de subsistència i d’esforç. El camp català requeria jornades de treball físic molt dures, de sol a sol, on els pagesos necessitaven aliments amb una gran densitat calòrica, rics en proteïnes i greixos saludables, que aportessin l’energia necessària per aguantar les tasques agrícoles.

La combinació uneix dos elements que sempre han estat a l’abast dels rebostos catalans: el porc, base de l’alimentació d’hivern gràcies a la tradicional matança, i els llegums, fàcils de conservar durant tot l’any en sacs un cop assecats. Durant el segle XIX, amb la popularització de les tavernes i les primeres fondes de carretera a les zones periurbanes i rurals, el plat va fer el salt de les cuines privades de les masies als menús públics. Ben aviat es va convertir en el menjar per excel·lència dels viatgers, traginers i, més endavant, dels obrers industrials que buscaven un esmorzar de forquilla consistent abans de començar el torn. Avui dia, lluny de perdre vigència, manté el seu estatus com el gran clàssic que mai falta a cap restaurant de cuina tradicional catalana.

Els ingredients principals: La qualitat de la matèria primera

La senzillesa d’un plat comporta una gran exigència: quan un menjar té tan sols dos components principals, cap d’ells es pot amagar darrere de salses complicades o girs de guió moderns. La qualitat de la matèria primera ho és tot.

La botifarra crua, l’ànima de la brasa

El primer pilar indiscutible és la botifarra. Per a aquest plat, s’utilitza tradicionalment la botifarra crua, també coneguda en moltes comarques com a botifarra de pagès. Està elaborada de manera gairebé exclusiva amb carn magra de porc i cansalada, picada de forma fina o mitjana, i amanida de forma austera però precisa amb sal i pebre negre. Tot aquest farcit s’emboteix en un budell natural de porc. Una bona botifarra no ha de portar ni additius estranys, ni espècies excessives que emmascarin el gust pur de la carn, ni tampoc un excés de greix que la faci feixuga. La clau de la seva excel·lència rau en la frescor de la matança i en el respecte a la proporció justa entre magre i cansalada per garantir que el resultat final sigui melós.

Les seques: L’imperi de la mongeta del ganxet

El terme “seques” és la manera col·loquial amb què els catalans ens referim a les mongetes blanques que s’han deixat assecar per a la seva conservació i posterior cocció. Tot i que es pot utilitzar qualsevol mongeta blanca de bona qualitat, el plat assoleix la seva màxima expressió culinària quan s’acompanya de la mongeta del ganxet. Aquesta varietat autòctona, protegida amb una Denominació d’Origen Protegida (DOP) i conreada principalment a les comarques del Vallès, el Maresme i la Selva, és única al món. Es reconeix fàcilment per la seva forma ronyonada i fortament corbada en un dels extrems, que recorda un ganxo. A la boca, la mongeta del ganxet és pura màgia: té una pell gairebé imperceptible, una textura increïblement cremosa, molt fina i mantegosa, i un gust suau que absorbeix de meravella els sucs de la carn.

El ritual de l’elaboració i la cocció perfecta

Preparar una bona botifarra amb seques requereix paciència, una tècnica depurada en el control del foc i un profund respecte pels temps de cada ingredient.

El tractament de les mongetes

El procés comença el dia abans. Les mongetes seques s’han de posar en remull amb aigua freda durant un mínim de dotze hores perquè es rehidratin de manera uniforme. L’endemà es cuinen partint d’aigua freda, a foc molt lent, gairebé sense bullir, per evitar que la pell es trenqui o es separi de la polpa. Tradicionalment, s’hi afegeix un raig d’oli d’oliva verge extra, una fulla de llorer i uns grans d’all de l’hort. Un cop cuites i ben escorregudes, arriba el moment màgic del saltejat. A la paella, s’hi posa una mica del greix que ha deixat anar la cansalada o una bona cullerada d’oli d’oliva. Hi tirem els grans d’all aixafats i, tot seguit, les mongetes. S’han de rossejar a foc viu fins que agafin un bonic color daurat a l’exterior i una textura lleugerament cruixent, creant un contrast ideal amb el seu interior tendre.

Mongetes de ganxet

El punt de la botifarra

Pel que fa a la botifarra, l’ideal absolut és coure-la a la brasa de llenya, preferiblement d’alzina, fet que li aporta un toc fumat inconfusible i meravellós. Si no es disposa de brasa, una bona planxa de ferro colat o una paella ben calenta fan un servei excel·lent. Abans de posar-la al foc, és habitual punxar-la molt lleugerament amb una forquilla per evitar que el budell esclati per la pressió del vapor interior, tot i que s’ha de fer amb cura per no perdre tots els sucs naturals que mantenen la carn hidratada. S’ha de coure a foc mitjà-alt per tal que quedi ben daurada, torrada i cruixent per fora, mentre que el seu interior ha de romandre completament suculent, tendre i cuit uniformement.

Els acompanyaments imprescindibles de la taula catalana

La botifarra amb seques rarament arriva sola a la taula; l’experiència gastronòmica es completa amb un seguici d’acompanyaments que eleven el plat a una altra dimensió.

El primer d’ells és el pa amb tomàquet. No s’entén una botifarra sense una bona llesca de pa de pagès, ben torrada al caliu, sucada amb tomàquet de ramet de forma generosa, amanida amb un pessic de sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra. El pa aporta l’acidesa del tomàquet i la textura cruixent necessària per netejar el paladar entre mossegada i mossegada de carn i llegum.

L’altre gran debat gira entorn de l’allioli. Per a molts puristes, el plat ja és prou ric i el gust autèntic de la mongeta del ganxet no s’ha de tapar. No obstant això, a la majoria de fondes i masies, una cassoleta de fang amb allioli casolà fet a mà al morter de pedra acompanya el conjunt. Una petita cullerada d’allioli barrejada directament amb les mongetes calentes aporta un punt de potència, untuositat i caràcter que fascina els amants dels sabors intensos. Per acabar, un bon vi negre jove de la terra, per exemple de la DO Empordà, la DO Penedès o la DO Priorat, servit preferiblement en porró, tanca el cercle perfecte d’aquest tiberi.

Els Ximplets

Si t’agrada la cuina tradicional catalana, aquí tens més plats d’allò més nostrats:

Endevina la paraula amagada 12

Repte visual. Troba la paraula amagada. Troba els mots ocults.


Ja el tenim aquí! Aquest és el dotzè repte visual de Tocat del Bolet. Recordem la missió: cal trobar la paraula (o paraules) amagades dins de les imatges. Pot ser qualsevol cosa: una expressió, una obra d’art o fins i tot un poble català. El títol et donarà un indici, i, de tant en tant, veuràs alguna pista més sota les imatges. Pren-te tot el temps que et calgui. Sobretot, no llegeixis d’entrada les solucions: analitza bé les imatges, rumia, i després comprova si les has encertades. Ara és el teu torn. Endavant!

Municipi de l’Alt Empordà (Girona)

repte visual, endevina la paraula amagada, troba la paraula amagada, endevida el mot amagat, troba el mot amagat, troba les paraules amagades, endevina les paraules amagades, troba els mots amagats, endevina els mots amagats. jocs de paraules, troba el mot ocult, Troba els mots ocults, endevina la imatge

Famós per les seves anxoves.

Novel·la publicada el 2002

repte visual, endevina la paraula amagada, troba la paraula amagada, endevida el mot amagat, troba el mot amagat, troba les paraules amagades, endevina les paraules amagades, troba els mots amagats, endevina els mots amagats. jocs de paraules,  troba el mot ocult, Troba els mots ocults, endevina la imatge

Novel·la d’Albert Sànchez Pinyol

Dita catalana

repte visual, endevina la paraula amagada, troba la paraula amagada, endevida el mot amagat, troba el mot amagat, troba les paraules amagades, endevina les paraules amagades, troba els mots amagats, endevina els mots amagats. jocs de paraules,  troba el mot ocult, Troba els mots ocults, endevina la imatge

Especialment vàlid pels ninis

Locució catalana

repte visual, endevina la paraula amagada, troba la paraula amagada, endevida el mot amagat, troba el mot amagat, troba les paraules amagades, endevina les paraules amagades, troba els mots amagats, endevina els mots amagats. jocs de paraules,  troba el mot ocult, Troba els mots ocults.

Quan una cosa no surt bé.

Locució catalana

repte visual, endevina la paraula amagada, troba la paraula amagada, endevida el mot amagat, troba el mot amagat, troba les paraules amagades, endevina les paraules amagades, troba els mots amagats, endevina els mots amagats. jocs de paraules,  troba el mot ocult, Troba els mots ocults., endevina la imatge

Sembla que dissimula…

Solucions

No sigueu mandrosos. Si no les heu tret totes, torneu-ho a intentar abans de veure les solucions.

Els Ximplets

Il·lustració 1 L’Escala (municipi)

L’Escala és un municipi costaner de la comarca de l’Alt Empordà, a la província de Girona. Ubicació: Està situat al sud del golf de Roses. Patrimoni: És mundialment conegut per allotjar les ruïnes d’Empúries, un dels jaciments arqueològics més importants d’Europa, on van conviure les antigues cultures grega i romana. Economia: Històricament vinculat a la pesca, és cèlebre per la seva indústria de conserves, especialment les anxoves de l’Escala. Avui és un destacat centre turístic de la Costa Brava.

Il·lustració 2 “La pell freda” (novel·la)

La pell freda és una novel·la de terror i ciència-ficció de l’escriptor català Albert Sánchez Piñol, publicada l’any 2002. Argument: Ambientada a principis del segle XX, narra la història d’un exmilitant de l’IRA que es trasllada a una illa deserta de l’Atlàntic Sud per treballar com a oficial atmosfèric. Allà descobreix que l’illa rep cada nit l’atac de criatures amfíbies monstruoses. Èxit: Es tracta d’un dels grans fenòmens de la literatura catalana contemporània. Ha estat traduïda a 37 llengües i adaptada al cinema l’any 2017. Temàtica: Més enllà del terror, la novel·la explora la solitud, la por a l’altre, la bogeria i la condició humana.

Il·lustració 3 “Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla” (dita)

Aquesta dita popular catalana actua com un avís sobre la mandra i la falta de previsió. Significat: Adverteix que si no t’esforces, estudies o estalvies durant la joventut (quan tens energia i salut), patiràs greus conseqüències i pobresa en la vellesa. Simbolisme: “Dormir a la palla” fa referència a viure en la misèria o no tenir un llit digne ni comoditats a l’última etapa de la vida.

Il·lustració 4 “Fer figa” (locució)

Fer figa és una locució verbal que significa errar, perdre les forces, debilitar-se o espatllar-se un mecanisme o una part del cos. Origen físic: S’utilitza molt quan els músculs o les cames cedeixen per fatiga extrema (“Al quilòmetre 30 de la marató, les cames em van fer figa”). També s’aplica a màquines que deixen de funcionar de cop o a persones que es fan enrere per por o debilitat anímica.

Il·lustració 5 “Fer els ulls grossos” (locució)

Com hem comentat abans, aquesta locució significa dissimular o fer veure que no es veu una falta, error o acció incorrecta per tal de tolerar-la. Funció: Permet que algú s’estalviï un càstig o una reprimenda per decisió de qui té l’autoritat. Nota important: Recorda que és la forma genuïna en català, i que expressions com *fer la vista grossa són incorrectes.

Tocat del Bolet fomenta i difon el català a internet. Sisplau, convida’ns a un cafè per poder continuar la nostra tasca. Moltes gràcies!

Si t’ha agradat aquest repte, guaita, aquí en tens un munt!