Els millors plats de la gastronomia catalana

Rànquing dels 10 millors plats de la gastronomia catalana segons els seguidors de Clar i Català

Aquest rànquing sorgeix de les votacions realitzades al canal de Telegram Clar i Català, on els seguidors han triat els seus plats preferits de la rica i variada gastronomia catalana.

Tot basant-nos en els resultats obtinguts (i ordenant-los de més a menys vots, ja que el percentatge pot ser confús si el nombre de votants totals canvia), aquí teniu el rànquing dels 10 primers classificats, amb una petita explicació i una fotografia. Al final de l’article esmentem altres plats típics que també han votat els seguidors i que podrien estar perfectament a la llista. Doncs vinga, vegem els plats més bons de la cuina catalana. N’hi ha per llepar-se’n els dits!

1. Pa amb tomàquet (495 vots, 76%)

Un emblema absolut de la cuina catalana. Tot i la seva senzillesa, requereix una tècnica precisa i productes de qualitat per ser perfecte. Sí, molts podeu adduir —i no sense raó— que més que un plat, és un acompanyament (un side dish, que dirien en anglès), però és tal el seu magnetisme que els votants han decidit que ocupi el primer lloc.

Pa amb tomàquet
cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català

Ingredients: Pa de pagès (millor si és del dia abans o torrat lleugerament), tomàquet de penjar o de sucar, oli d’oliva verge extra (OOVE) i sal. De vegades, s’hi pot fregar un gra d’all primer.
Origen: Es creu que té un origen rural, com a forma d’estovar el pa sec i fer-lo més saborós. La primera referència escrita data del segle XIX, però la pràctica és molt anterior.
Preparació: Es fregar el tomàquet tallat per la meitat directament sobre la llesca de pa fins que estigui ben xopa. S’hi afegeix un raig generós d’oli d’oliva i un pessic de sal.

2. Escudella i carn d’olla (401 vots, 61%)

Ocuparia el primer lloc si fos un rànquing només de plats elaborats. L’esculdella i carn d’olla és el plat de festa major i de Nadal per excel·lència. Una sopa rica i contundent que és gairebé dos plats en un. Simplement deliciosa.

Escudella i carn d'olla, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català

Ingredients: Una gran varietat de carns (porc, vedella, xai, pollastre), ossos, i verdures (col, cigrons, patata, pastanaga, xirivia, api). No hi pot faltar la “pilota” (carn picada amb pa i ou).
Origen: És un plat molt antic, medieval. Tradicionalment era el plat diari de les famílies pageses, on es posava a la cassola tot el que hi havia disponible. S’ha convertit en el menú central del dia de Nadal.
Preparació: Es prepara un brou molt potent bullint primer les carns i els ossos durant hores. Més tard s’hi afegeixen les verdures i, cap al final, la pilota. Es serveix la sopa (escudella) primer i després els ingredients sòlids (carn d’olla) a part, perquè cadascú agafi el que vulgui.

3. Fricandó amb bolets (346 vots, 53%)

Ens encanta. Un plat de festa i cap de setmana, que té la particularitat d’estar millor si s’ha fet el dia abans. És increïblement bo!

Fricandó, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català

Ingredients: Talls fins de vedella (idealment de la tapa plana o el crostó), bolets (moixernons si és possible, però també es fan servir rossinyols o barreges), ceba, tomàquet, vi blanc, i una picada d’ametlles, all i pa fregit.
Origen: Un plat de cuina d’autor, burgesa, del segle XIX, tot i que té arrels en plats de carn guisada més antics.
Preparació: S’enrosseixen els talls de vedella enfarinats i es reserven. A la mateixa cassola, es fa un bon sofregit de ceba i tomàquet. S’hi afegeix la carn, el vi i el brou. Es cuina a foc lent i, cap al final, s’hi afegeixen els bolets i la picada perquè s’integri tot.

4. Calçots amb salsa romesco (316 vots, 48%)

Més que un simple plat, és tota una tradició social i gastronòmica (la calçotada) que té lloc sobretot durant els mesos d’hivern.

Calçots, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català

Ingredients: Calçots (una varietat de ceba dolça i allargada conreada a Valls), salsa romesco (o salsa de calçots, feta amb tomàquets rostits, alls rostits, ametlles i avellanes torrades, nyores i oli).
Origen: Té l’origen a Valls (Alt Camp), al segle XIX. Es diu que un pagès va descobrir per casualitat que, si cremava les cebes que no podia vendre i les pelava, el seu interior era tendre i dolç.
Preparació: Els calçots es couen sobre brases vives fins que la capa exterior està completament carbonitzada. Es mengen calents, traient la capa negra i sucan-los directament en una terrina de salsa romesco.

5. Escalivada (300 vots, 46%)

Una mostra de la simplicitat i l’amor per les verdures de l’hort de la cuina catalana. Perfecta com a acompanyament o com a plat per si sola amb un bon pa.

Escalivada, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català

Ingredients: Pebrots vermells, albergínies, cebes, i de vegades tomàquets o alls. Oli d’oliva verge extra i sal.
Origen: És un plat que neix al camp, directament del foc de la brasa (“escalivar” ve d’escalivada, o coure a la cendra). Era una manera d’aprofitar les restes del foc.
Preparació: Les verdures es rosteixen directament sobre la flama o a la brasa fins que la pell està negra i la carn tova. S’espera que es refredin per pelar-les (sense aigua!) i tallar-les a tires. Es serveixen amanides només amb un bon raig d’oli i sal.

6. Coca de recapte (253 vots, 39%)

Ens té enamorats. La “pizza catalana”, tot i que amb un caràcter molt propi i l’ús freqüent de la samfaina o l’escalivada.

coca de recapte, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català

Ingredients: Una massa de pa, i un “recapte” (tot el que s’hi pot posar a sobre). El més tradicional és l’escalivada (pebrots, albergínies, ceba), i sovint s’hi afegeix llonganissa (botifarra crua) o arengades.
Origen: Té l’origen a les terres de l’Ebre i de Lleida, on les dones preparaven la massa del pa i hi afegien els productes que havien “recapte” del camp, tot portant-la després a coure al forn del poble.
Preparació: S’estén la massa de pa, es reparteix l’escalivada (o la samfaina) i les peces de carn o peix per sobre, i es cou al forn fins que la massa estigui daurada i cruixent.

7. Esqueixada de bacallà (245 vots, 38%)

Deliciosa! Un plat d’estiu refrescant i ple de contrastos de textures i sabors. Un exemple perfecte de l’ús del bacallà dessalat en fred.

Esqueixada de bacallà, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català

Ingredients: Bacallà dessalat, esqueixat a tirons, tomàquets ben madurs, ceba, olives negres d’Aragó o d’Olivenca, oli d’oliva verge extra i de vegades pebre o vinagre.
Origen: Tradicionalment era un plat de muntanya, on el bacallà salat era l’únic peix disponible. El seu origen està lligat a l’explotació de la sal de les mines de l’interior i al comerç del bacallà.
Preparació: Es desmulla el bacallà a trossets petits fent servir els dits (d’aquí el nom “esqueixada”). S’hi barreja la ceba tallada fina i el tomàquet ratllat o a daus. S’hi afegeixen les olives i s’amida generosament amb un bon oli d’oliva.

8. Trinxat de la Cerdanya (236 vots, 36%)

Aquest plat comparteix el 8è lloc en vots amb la samfaina, una altra mostra de cuina rural i contundent. Que bo!

Trinxat de la cerdanya, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català

Ingredients: Col d’hivern o col verda, patates, rosta (cansalada viada), i sovint s’hi afegeix llonganissa o botifarra negra per acompanyar.
Origen: Un plat de muntanya, típic del Pirineu (i especialment de la Cerdanya). Tradicionalment era el plat de subsistència dels pastors i els pagesos de la zona, pensat per resistir el fred.
Preparació: Es bull la col i les patates, es treu l’aigua i es trinxa (esclafa) amb una forquilla fins a formar una pasta homogènia. En una paella, s’enrosseix la rosta i, en el mateix oli, es fregeix la barreja de col i patata fins que formi una crosta daurada per fora i estigui tendre per dins.

9. Samfaina (232 vots, 36%)

Un element clau de la cuina catalana. Molt més que un acompanyament, és la base sobre la qual es construeixen molts plats.

samfaina, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català

Ingredients: Ceba, carbassó, albergínia, pebrot (vermell i verd), tomàquet, oli d’oliva i salt. De vegades s’hi afegeix all o herbes aromàtiques.
Origen: Té un origen rural i està relacionat amb altres “plats germans” de la Mediterrània (com la pisto o la ratatouille). El seu nom podria venir de “santfaina”, una composició de “san”, herba de Sant Joan (albergínia), i faina (treball).
Preparació: Es tallen totes les verdures a daus regulars. Es sofregeixen en oli d’oliva de forma successiva (primer la ceba, després els pebrots, i finalment el carbassó i l’albergínia). Quan estan ja cuites, s’hi afegeix el tomàquet i es deixa coure a foc lent fins que estigui tot ben confitat.

10. Botifarra amb seques (220 vots, 34%)

Un clàssic del receptari tradicional que trobareu a qualsevol menú de diari o fonda de catalunya. Senzill, directe i contundent. Un clàssic inel·ludible.

Botifarra amb seques, cuina catalana, gastronomia catalana, plats catalans, menjar català, àpats catalans, àpat català, menjar català

Ingredients: Botifarra de porc (crua), mongetes seques bullides (les seques), all, julivert i oli d’oliva. Sovint s’acompanya de ceba caramel·litzada.
Origen: Un plat molt popular sorgit a les fondes i restaurants de la burgesia barcelonina al segle XIX, com una manera d’elevar l’humil “menjar de pagès” a la categoria de plat de restaurant.
Preparació: Es cou la botifarra a la planxa o a la brasa fins que estigui ben daurada i feta per dins. En una paella a part, es saltegen les seques ja bullides amb un raig d’oli, all picat i julivert, de vegades fins que algunes d’elles estiguin daurades o trencades.

Mencions honorífiques

Aquests han estat els 10 primers classificats, però cal esmentar altres joies de la gastronomia catalana que podrien estar perfectament entre els deu primers lloc, com el xató, el suquet de peix, els cargols a la llauna, la crema catalana o els carquinyolis, els panallets, la coca de Sant Joan, els torrons…

Convida Tocat del Bolet a un cafè i ajuda’l a fomentar la cultura i llengua catalana:

Si t’ha interessat aquesta publicació, potser també t’interessarà:

D’on ve el pa amb tomàquet?

Els Calçots

Top 10 Bolets comestibles de Catalunya

Botifarra amb seques

Botifarra amb seques

L’Essència de la Cuina Catalana: Història, Secret i Tradició de la Botifarra amb Seques.

Un plat mític de la gastronomia catalana

Ja ho dius el grup Obeses “Botifarra amb seques, seràs l’amo de les discoteques!”. Parlem, així doncs, d’un plat senzill però espectacular. Ja ho sabem: Catalunya és terra de bona taula, on els paisatges es tradueixen en sabors de tota la vida. Entre totes les menges de la nostra gastronomia, hi ha un plat que destaca per la seva senzillesa rústica, el seu arrelament a la terra i la seva presència habitual a les taules de masies, fondes i restaurants: la botifarra amb seques. Aquesta combinació perfecta de carn de porc a la brasa i mongetes blanques saltejades no és només un tiberi reconfortant, sinó un autèntic símbol d’identitat nacional, un reflex de la vida de pagès i una mostra excel·lent de com la senzillesa pot fregar la perfecció culinària.

L’origen del mite: Un plat de masia i treball de camp

Per comprendre la naturalesa de la botifarra amb seques, primer ens hem de desplaçar a l’origen de la Catalunya rural. Històricament, aquest ha estat un plat de subsistència i d’esforç. El camp català requeria jornades de treball físic molt dures, de sol a sol, on els pagesos necessitaven aliments amb una gran densitat calòrica, rics en proteïnes i greixos saludables, que aportessin l’energia necessària per aguantar les tasques agrícoles.

La combinació uneix dos elements que sempre han estat a l’abast dels rebostos catalans: el porc, base de l’alimentació d’hivern gràcies a la tradicional matança, i els llegums, fàcils de conservar durant tot l’any en sacs un cop assecats. Durant el segle XIX, amb la popularització de les tavernes i les primeres fondes de carretera a les zones periurbanes i rurals, el plat va fer el salt de les cuines privades de les masies als menús públics. Ben aviat es va convertir en el menjar per excel·lència dels viatgers, traginers i, més endavant, dels obrers industrials que buscaven un esmorzar de forquilla consistent abans de començar el torn. Avui dia, lluny de perdre vigència, manté el seu estatus com el gran clàssic que mai falta a cap restaurant de cuina tradicional catalana.

Els ingredients principals: La qualitat de la matèria primera

La senzillesa d’un plat comporta una gran exigència: quan un menjar té tan sols dos components principals, cap d’ells es pot amagar darrere de salses complicades o girs de guió moderns. La qualitat de la matèria primera ho és tot.

La botifarra crua, l’ànima de la brasa

El primer pilar indiscutible és la botifarra. Per a aquest plat, s’utilitza tradicionalment la botifarra crua, també coneguda en moltes comarques com a botifarra de pagès. Està elaborada de manera gairebé exclusiva amb carn magra de porc i cansalada, picada de forma fina o mitjana, i amanida de forma austera però precisa amb sal i pebre negre. Tot aquest farcit s’emboteix en un budell natural de porc. Una bona botifarra no ha de portar ni additius estranys, ni espècies excessives que emmascarin el gust pur de la carn, ni tampoc un excés de greix que la faci feixuga. La clau de la seva excel·lència rau en la frescor de la matança i en el respecte a la proporció justa entre magre i cansalada per garantir que el resultat final sigui melós.

Les seques: L’imperi de la mongeta del ganxet

El terme “seques” és la manera col·loquial amb què els catalans ens referim a les mongetes blanques que s’han deixat assecar per a la seva conservació i posterior cocció. Tot i que es pot utilitzar qualsevol mongeta blanca de bona qualitat, el plat assoleix la seva màxima expressió culinària quan s’acompanya de la mongeta del ganxet. Aquesta varietat autòctona, protegida amb una Denominació d’Origen Protegida (DOP) i conreada principalment a les comarques del Vallès, el Maresme i la Selva, és única al món. Es reconeix fàcilment per la seva forma ronyonada i fortament corbada en un dels extrems, que recorda un ganxo. A la boca, la mongeta del ganxet és pura màgia: té una pell gairebé imperceptible, una textura increïblement cremosa, molt fina i mantegosa, i un gust suau que absorbeix de meravella els sucs de la carn.

El ritual de l’elaboració i la cocció perfecta

Preparar una bona botifarra amb seques requereix paciència, una tècnica depurada en el control del foc i un profund respecte pels temps de cada ingredient.

El tractament de les mongetes

El procés comença el dia abans. Les mongetes seques s’han de posar en remull amb aigua freda durant un mínim de dotze hores perquè es rehidratin de manera uniforme. L’endemà es cuinen partint d’aigua freda, a foc molt lent, gairebé sense bullir, per evitar que la pell es trenqui o es separi de la polpa. Tradicionalment, s’hi afegeix un raig d’oli d’oliva verge extra, una fulla de llorer i uns grans d’all de l’hort. Un cop cuites i ben escorregudes, arriba el moment màgic del saltejat. A la paella, s’hi posa una mica del greix que ha deixat anar la cansalada o una bona cullerada d’oli d’oliva. Hi tirem els grans d’all aixafats i, tot seguit, les mongetes. S’han de rossejar a foc viu fins que agafin un bonic color daurat a l’exterior i una textura lleugerament cruixent, creant un contrast ideal amb el seu interior tendre.

El punt de la botifarra

Pel que fa a la botifarra, l’ideal absolut és coure-la a la brasa de llenya, preferiblement d’alzina, fet que li aporta un toc fumat inconfusible i meravellós. Si no es disposa de brasa, una bona planxa de ferro colat o una paella ben calenta fan un servei excel·lent. Abans de posar-la al foc, és habitual punxar-la molt lleugerament amb una forquilla per evitar que el budell esclati per la pressió del vapor interior, tot i que s’ha de fer amb cura per no perdre tots els sucs naturals que mantenen la carn hidratada. S’ha de coure a foc mitjà-alt per tal que quedi ben daurada, torrada i cruixent per fora, mentre que el seu interior ha de romandre completament suculent, tendre i cuit uniformement.

Els acompanyaments imprescindibles de la taula catalana

La botifarra amb seques rarament arriva sola a la taula; l’experiència gastronòmica es completa amb un seguici d’acompanyaments que eleven el plat a una altra dimensió.

El primer d’ells és el pa amb tomàquet. No s’entén una botifarra sense una bona llesca de pa de pagès, ben torrada al caliu, sucada amb tomàquet de ramet de forma generosa, amanida amb un pessic de sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra. El pa aporta l’acidesa del tomàquet i la textura cruixent necessària per netejar el paladar entre mossegada i mossegada de carn i llegum.

L’altre gran debat gira entorn de l’allioli. Per a molts puristes, el plat ja és prou ric i el gust autèntic de la mongeta del ganxet no s’ha de tapar. No obstant això, a la majoria de fondes i masies, una cassoleta de fang amb allioli casolà fet a mà al morter de pedra acompanya el conjunt. Una petita cullerada d’allioli barrejada directament amb les mongetes calentes aporta un punt de potència, untuositat i caràcter que fascina els amants dels sabors intensos. Per acabar, un bon vi negre jove de la terra, per exemple de la DO Empordà, la DO Penedès o la DO Priorat, servit preferiblement en porró, tanca el cercle perfecte d’aquest tiberi.

Si t’agrada la cuina tradicional catalana, aquí tens més plats d’allò més nostrats:

La Samfaina

Els Calçots

D’on ve el pa amb tomàquet?

Endevina la paraula amagada 12

Repte visual. Troba la paraula amagada. Troba els mots ocults.

Ja el tenim aquí! Aquest és el dotzè repte visual de Tocat del Bolet. Recordem la missió: cal trobar la paraula (o paraules) amagades dins de les imatges. Pot ser qualsevol cosa: una expressió, una obra d’art o fins i tot un poble català. El títol et donarà un indici, i, de tant en tant, veuràs alguna pista més sota les imatges. Pren-te tot el temps que et calgui. Sobretot, no llegeixis d’entrada les solucions: analitza bé les imatges, rumia, i després comprova si les has encertades. Ara és el teu torn. Endavant!

Municipi de l’Alt Empordà (Girona)

repte visual, endevina la paraula amagada, troba la paraula amagada, endevida el mot amagat, troba el mot amagat, troba les paraules amagades, endevina les paraules amagades, troba els mots amagats, endevina els mots amagats. jocs de paraules, troba el mot ocult, Troba els mots ocults, endevina la imatge

Famós per les seves anxoves.

Novel·la publicada el 2002

Novel·la d’Albert Sànchez Pinyol

Dita catalana

Especialment vàlid pels ninis

Locució catalana

Quan una cosa no surt bé.

Locució catalana

Sembla que dissimula…

Solucions

No sigueu mandrosos. Si no les heu tret totes, torneu-ho a intentar abans de veure les solucions.

Il·lustració 1 L’Escala (municipi)

L’Escala és un municipi costaner de la comarca de l’Alt Empordà, a la província de Girona. Ubicació: Està situat al sud del golf de Roses. Patrimoni: És mundialment conegut per allotjar les ruïnes d’Empúries, un dels jaciments arqueològics més importants d’Europa, on van conviure les antigues cultures grega i romana. Economia: Històricament vinculat a la pesca, és cèlebre per la seva indústria de conserves, especialment les anxoves de l’Escala. Avui és un destacat centre turístic de la Costa Brava.

Il·lustració 2 “La pell freda” (novel·la)

La pell freda és una novel·la de terror i ciència-ficció de l’escriptor català Albert Sánchez Piñol, publicada l’any 2002. Argument: Ambientada a principis del segle XX, narra la història d’un exmilitant de l’IRA que es trasllada a una illa deserta de l’Atlàntic Sud per treballar com a oficial atmosfèric. Allà descobreix que l’illa rep cada nit l’atac de criatures amfíbies monstruoses. Èxit: Es tracta d’un dels grans fenòmens de la literatura catalana contemporània. Ha estat traduïda a 37 llengües i adaptada al cinema l’any 2017. Temàtica: Més enllà del terror, la novel·la explora la solitud, la por a l’altre, la bogeria i la condició humana.

Il·lustració 3 “Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla” (dita)

Aquesta dita popular catalana actua com un avís sobre la mandra i la falta de previsió. Significat: Adverteix que si no t’esforces, estudies o estalvies durant la joventut (quan tens energia i salut), patiràs greus conseqüències i pobresa en la vellesa. Simbolisme: “Dormir a la palla” fa referència a viure en la misèria o no tenir un llit digne ni comoditats a l’última etapa de la vida.

Il·lustració 4 “Fer figa” (locució)

Fer figa és una locució verbal que significa errar, perdre les forces, debilitar-se o espatllar-se un mecanisme o una part del cos. Origen físic: S’utilitza molt quan els músculs o les cames cedeixen per fatiga extrema (“Al quilòmetre 30 de la marató, les cames em van fer figa”). També s’aplica a màquines que deixen de funcionar de cop o a persones que es fan enrere per por o debilitat anímica.

Il·lustració 5 “Fer els ulls grossos” (locució)

Com hem comentat abans, aquesta locució significa dissimular o fer veure que no es veu una falta, error o acció incorrecta per tal de tolerar-la. Funció: Permet que algú s’estalviï un càstig o una reprimenda per decisió de qui té l’autoritat. Nota important: Recorda que és la forma genuïna en català, i que expressions com *fer la vista grossa són incorrectes.

Tocat del Bolet fomenta i difon el català a internet. Sisplau, convida’ns a un cafè per poder continuar la nostra tasca. Moltes gràcies!

Si t’ha agradat aquest repte, guaita, aquí en tens un munt!

Endevina la paraula amagada a la imatge 11

Endevina la paraula amagada a la imatge 10

Endevina la paraula amagada a la imatge 9

Mossegar-se la llengua

Locució verbal, frase feta.

Significat de l’expressió “mossegar-se la llengua”

L’expressió “mossegar-se la llengua” és una frase feta molt habitual en català. Concretament, es tracta d’una locució verbal, és a dir, un conjunt de paraules que funciona com un verb i que té un significat global que no es dedueix literalment de les paraules que la formen.

En aquest cas, “mossegar-se la llengua” no significa literalment fer-se mal a la llengua amb les dents, sinó reprimir el que un vol dir, evitar expressar una opinió, crítica o comentari, sovint per prudència, educació o per evitar conflictes.

Les frases fetes com aquesta formen part del llenguatge col·loquial i cultural d’una llengua. Són expressions fixades per l’ús que transmeten significats figurats i que sovint reflecteixen maneres de pensar o comportaments socials. En català, n’hi ha una gran riquesa, i “mossegar-se la llengua” n’és només un exemple.

Origen de l’expressió “mossegar-se la llengua”

L’origen d’aquesta expressió és força intuïtiu i està relacionat amb una experiència física real. Quan una persona es mossega la llengua accidentalment, el dolor és immediat i fa que s’aturi de parlar.

A partir d’aquesta idea, la llengua —com a òrgan essencial de la parla— es converteix en un símbol del que diem. “Mossegar-se-la” implica, simbòlicament, frenar les paraules abans que surtin.

mossegar-se la llengua, locució verbal, frase feta, expressió idiomàtica, llengua catalana, modismes catalans, dites populars, refranys catalans, significat figurat, llenguatge col·loquial, expressió cultural, origen de les expressions, parlar amb prudència, contenir-se, autocontrol verbal, evitar conflictes, riquesa lingüística, cultura catalana, expressivitat lingüística, comunicació no verbal, saber callar, saviesa popular, lèxic català, expressions quotidianes, patrimoni lingüístic

Aquest tipus d’imatges corporals són molt habituals en la creació d’expressions idiomàtiques. El cos es converteix en metàfora del comportament: així com “tenir la llengua llarga” vol dir parlar massa, “mossegar-se la llengua” implica exactament el contrari, contenir-se.

Exemples de frases amb “mossegar-se la llengua”

Tot seguit, vegeu uns quants exemples d’ús habitual d’aquesta expressió:

“Em vaig haver de mossegar la llengua per no dir-li el que pensava.”
“En aquella reunió, més d’un es va mossegar la llengua.”
“Si no vols problemes, val més que et mosseguis la llengua.”
“Vaig estar a punt de dir-ho, però em vaig mossegar la llengua a temps.”
“Costa molt mossegar-se la llengua quan veus una injustícia.”

Aquests exemples mostren com l’expressió s’utilitza en contextos on hi ha tensió, desacord o la necessitat de controlar-se.

Vegem ara com és aquesta expressió en altres idiomes…

“Mossegar-se la llengua” en anglès

En anglès, l’expressió més directa és:

“To bite one’s tongue” (mossegar-se la llengua)

Aquesta és pràcticament una traducció literal i s’utilitza amb el mateix significat: evitar dir alguna cosa.

Altres expressions angleses equivalents serien:

“To hold one’s tongue” (aguantar-se la llengua)
“To keep quiet” (callar)
“To hold back” (retenir-se)

Exemple:

“I had to bite my tongue during the meeting.” (Em vag haver de mossegar la llengua durant la reunió).

“Mossegar-se la llengua” en francès

En francès, trobem una expressió molt similar:

“Se mordre la langue” (mossegar-se la llengua)

També té el mateix significat figurat.

Altres equivalents:

“Se retenir de parler” (retenir-se de parlar)
“Garder le silence” (guardar silenci)

Exemple:

“Je me suis mordu la langue pour ne rien dire.” (M’he mossegat la llengua per no dir res.)

“Mossegar-se la llengua” en italià

En italià, l’expressió és gairebé idèntica:

“Mordersi la lingua” (mossegar-se la llengua)

Altres opcions equivalents:

“Stare zitto” (estar callat)
“Trattenersi dal parlare” (retenir-se de parlar)

Exemple:

Ho dovuto mordermi la lingua per non rispondere.”

“Mossegar-se la llengua” en castellà

En castellà, també existeix la mateixa expressió:

“Morderse la lengua” (mossegar-se la llengua)

I altres equivalents:

“Callarse” (callar)
“Contenerse” (contenir-se)
“Guardarse algo” (guardar-se alguna cosa)

Exemple:

“Tuve que morderme la lengua para no decir nada.” (Vaig haver de mossegar-me la llengua per no dir res).

Descobreix més expressions a Tocat del Bolet

Si t’interessen expressions com “mossegar-se la llengua”, paga molt la pena fer una ullada a tocatdelbolet.cat, el nostre espai dedicat a la llengua i la cultura catalanes amb un toc divulgatiu i proper.

Al blog “Tocat del Bolet” hi trobaràs un munt d’expressions típiques en català: locucions, modismes, dites i refranys que formen part del nostre dia a dia i que sovint passen desapercebuts. És una manera excel·lent de redescobrir la riquesa del català i d’incorporar aquestes expressions al teu llenguatge habitual.

Si t’agrada jugar amb les paraules, entendre d’on venen i com s’utilitzen, aquest blog és un bon lloc per continuar explorant. T’hi animes?

El divendres, faves tendres

Pujar la mosca al nas

A cau d’orella

Fer bullir l’olla

El divendres, faves tendres

Aquest verset popular és tan conegut que molta gent el reconeix encara que no en sàpiga l’origen.

El divendres, faves tendres

Significat de l’expressió

«El divendres, faves tendres» o «Els divendres, faves tendres» és una dita o verset popular català que forma part d’una cançó tradicional sobre la masovera que va al mercat cada dia i compra un aliment diferent per a cada jornada de la setmana. El sentit més habitual no és moral ni profund, sinó mnemotècnic i lúdic: serveix per recordar els dies de la setmana i els aliments associats a cada un.

En aquest cas, el divendres s’hi vincula amb les faves tendres, com una imatge simple i fàcil de retenir. A més, en algunes recopilacions populars apareix també com una dita breu independent: «Divendres, faves tendres».

Els divendres, faves tendres, la masovera, dita catalana, cançó tradicional, refrany popular, expressió popular, cultura catalana, mercat, cuina tradicional, memòria oral, rima infantil, setmana, divendres, llegenda popular, gastronomia, pagesia, folklore, tradició, oralitat, costums, llengua catalana, verset, cançoner, patrimoni cultural

Origen de l’expressió

L’origen de l’expressió es troba en una cançó tradicional molt coneguda, la de «La masovera», on s’explica que la masovera va al mercat i compra un producte diferent cada dia. El fragment que ens interessa diu que el divendres toca faves tendres, dins d’una seqüència rítmica i popular que ha passat de generació en generació.

Aquesta mena de versets eren molt útils per a l’aprenentatge infantil i per fixar rutines quotidianes, especialment les relacionades amb el mercat i l’alimentació. Per això, més que una expressió amb un significat figurat complex, és una peça de saviesa popular i de cultura oral.

El divendres faves tendres
Els divendres faves tendres
dites catalanes
expressions catalanes
refranys catalans
modismes catalans
cançons catalanes
la masovera
la masovera se'n va al mercat

Lletra de La masovera se’n va al mercat

Olailà, la masovera, la masovera,
olailà, la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums. Llums!

Olailà, la masovera, la masovera,
olailà, la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el dimarts,
El dimarts en compra naps…
Llums, naps!

Olailà, la masovera, la masovera,
olailà, la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el dimecres,
El dimecres compra nespres…
Llums, naps, nespres!

Olailà, la masovera, la masovera,
olailà, la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el dijous,
El dijous en compra nous…
Llums, naps, nespres, nous!

Olailà, la masovera, la masovera,
olailà, la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el divendres,
El divendres, faves tendres…
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres!

Olailà, la masovera, la masovera,
olailà, la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el dissabte.
El dissabte tot s’ho gasta.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta!

Olailà, la masovera, la masovera,
olailà, la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el diumenge.
El diumenge tot s’ho menja.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta, tot s’ho menja!

Exemples de frases

A l’escola encara canten «els divendres, faves tendres» per recordar-se dels dies de la setmana.

Quan explicava la cançó als nens, començava per «el dilluns lluç» i acabava amb «els divendres, faves tendres».

Els divendres faves tendres en anglès

La traducció literal seria “On Fridays, tender broad beans” («Els divendres, faves tendres»). En anglès, però, no hi ha una expressió idèntica d’ús general; el més natural és parlar d’una children’s rhyme o traditional rhyme sobre els dies de la setmana.

Expressions equivalents o molt properes serien:

Friday is fish day: més aviat una dita cultural sobre el menjar de divendres, no equivalent exacte.

Els divendres faves tendres en francès

La traducció literal és «Le vendredi, fèves tendres» («Els divendres, faves tendres»). Aquesta forma apareix indicada com a equivalent en francès en una de les recopilacions consultades.

Els divendres faves tendres en italià

La traducció literal seria «Il venerdì, fave tenere» («Els divendres, faves tendres»). Tot i que la frase es pot entendre perfectament, en italià no hi ha una equivalència fixada tan coneguda com en català, perquè es tracta sobretot d’una rima local. Il venerdì è il giorno delle fave tenere: adaptació natural i explicativa.

Els divendres faves tendres en castellà

La traducció literal és «Los viernes, habas tiernas» («Els divendres, faves tendres»). En algunes zones del domini lingüístic també es presenta com una dita o verset breu associat al calendari setmanal.

Per acabar

«Els divendres, faves tendres» és una expressió petita però molt viva, carregada de memòria oral, musicalitat i cultura popular. Si t’agraden aquestes dites, al blog tocatdelbolet.cat hi trobaràs un munt d’expressions típiques en català —locucions, modismes, dites i refranys— que val la pena descobrir. N’hi ha per triar i remenar!

Són faves comptades

Pujar la mosca al nas

A cau d’orella

Fer la viu-viu

Les millors pel·lícules catalanes

Les milllors pel·lícules catalanes i en català. Top 10 pel·lícules en català.

Aquest és el rànquing de les pel·lícules catalanes i en català més ben valorades a Filmaffinity, IMDb i Rottentomatoes. Per elaborar aquesta classificació hem recollit les valoracions de cada plataforma i hem fet la mitjana. Val a dir que les valoracions en aquestes plataformes canvien lleugerament amb el decurs del temps. Tot i que en la primera, Pa negre, hi ha molt consens, no totes coincideixen plenament amb el criteri de Tocat del Bolet… però val a dir que tots són films excepcionals. N’hi ha per a tots els gustosper triar i remenar i, ves a saber,potser t’ajudarà a descobrir alguna petita joia.

1. Pa negre (2010)

Director: Agustí Villaronga
Actors principals: Francesc Colomer, Marina Comas, Nora Navas, Roger Casamajor, Laia Marull
Sinopsi: En la dura postguerra rural catalana, un nen descobreix una xarxa de secrets, mentides i violència que posarà en dubte la seva família i el seu propi futur.

2 Salvador (2006)

Director: Manuel Huerga
Actors principals: Daniel Brüghl, Tristán Ulloa, Leonardo Sbaraglia, Leonor Watling, Ingrid Rubio
Sinopsi: Història dels intents desesperats de la família, advocats i companys de Salvador Puig Antich, per evitar la seva execució el 1974 mitjançant el garrot vil per part de la dictadura franquista. Excel·lents interpretacions i direcció.

3 La Plaga (2013)

Directora: Neus Ballús
Actors principals: Rosemarie Abella, Maribel Martí, Raül Molist, María Ros, Iurie Timbur
Sinopsi: En Raúl, un pagès ecològic, contracta l’Iurie, un lluitador que busca qualsevol feina. Durant l’estiu, les seves vides es creuen amb les de tres dones solitàries: la María, una anciana que es trasllada a una residència; la Rose, una infermera filipina nouvinguda; i la Maribel, una prostituta amb pocs clients.

4. El 47 (2024)

Director: Arnau Bataller
Actors: Eduard Fernández, Clara Segura, Zoe Bonafonte, Salva Reina
Sinopsi: El 47 narra la història real de Manolo Vital, un conductor d’autobús que el 1978 va segrestar el seu propi vehicle de la línia 47. El seu objectiu va ser desmentir l’Ajuntament i demostrar que els autobusos sí que podien pujar els costers empinats de Torre Baró, acció que va impulsar una transformació històrica de la perifèria de Barcelona

5. Casa en flames (2024)

Director: Dani de la Orden
Actors principals: Emma Vilarasau, Enric Auquer, Maria Rodríguez Soto, Alberto San Juan
Sinopsi: Una família es reuneix a la casa de Cadaqués per passar un cap de setmana que acabarà fent esclatar anys de tensions i frustracions.

6. Alcarràs (2022)

Directora: Carla Simón
Hi ha qui la considera una obra d’art i hi ha qui la considera una pel·lícula molt sobrevalorada. Una cosa és clara: els actors amoateurs sorprenen amb les seves interpretacions, cosa que en gran part és també mèrit de la directora.
Actors principals: Jordi Pujol Dolcet, Anna Otín, Xènia Roset, Albert Bosch
Sinopsi: Una família de pagesos afronta l’últim estiu collint préssecs abans que les terres siguin transformades per a la instal·lació de plaques solars.

7. Estiu 1993 (2017)

Directora: Carla Simón
Actors principals: Laia Artigas, Paula Robles, Bruna Cusí, David Verdaguer
Sinopsi: Després de la mort de la seva mare, una nena de sis anys s’adapta a la vida amb els seus oncles en un petit poble català.

8. Incerta glòria (2017)

Director: Agustí Villaronga
Actors principals: Marcel Borràs, Oriol Pla, Núria Prims, Bruna Cusí
Sinopsi: Durant la Guerra Civil, diversos personatges veuen sacsejades les seves conviccions, passions i amistats enmig del conflicte.

9. Suro (2022)

Director: Mikel Gurrea
Actors principals: Vicky Luengo, Pol López
Sinopsi: Una parella intenta començar una nova vida gestionant una explotació de suro, però les tensions personals i socials faran trontollar el projecte.

10. Sis dies corrents (2021)

Directora: Neus Ballús
Actors principals: Mohamed Mellali, Valero Escolar, Pep Sarrà
Sinopsi: Tres lampistes treballen pels barris de Barcelona mentre afronten conflictes laborals, culturals i personals amb un humor molt naturalista.

Mencions especials

Com tot ranking, és molt subjectiu. A més, hi ha qui prefereix el drama, d’altres són partidaris de la ciència-ficció o de les pel·lícules històriques. Sigui com sigui, hi ha pel·lícules que per la seva qualitat en l’execució i resultat final, no hi podien faltar:

11. Creatura (2023)

Directora: Elena Martín Gimeno
Actors principals: Elena Martín, Oriol Pla, Clàudia Dalmau
Sinopsi: Una dona revisita les seves experiències afectives i sexuals des de la infantesa fins a l’edat adulta per entendre el seu present.

12. Tres dies amb la família (2009)

Directora: Mar Coll
Actors principals: Nausicaa Bonnín, Eduard Fernández, Philippine Leroy-Beaulieu
Sinopsi: La mort de l’avi obliga una jove a retrobar-se amb la seva família burgesa durant tres dies plens de silencis i emocions contingudes.

13. Els encantats (2023)

Directora: Elena Trapé
Actors principals: Laia Costa, Pep Cruz
Sinopsi: Després d’una separació, una dona busca refugi als Pirineus per reconstruir la seva identitat i la relació amb ella mateixa.

14. A la ciutat (2003)

Director: Cesc Gay
Actors principals: Mónica López, Eduard Fernández, Maria Pujalte, Àlex Brendemühl
Sinopsi: Aquesta història entrellaça les vides de diverses parelles i personatges que s’enfronten a crisis sentimentals, infidelitats i relacions prohibides: en Mario lluita per salvar el seu matrimoni amb la Sara mentre se sent temptat per una altra dona; la seva amiga Sofía inventa un nòvio imaginari per combatre la solitud, la qual cosa provoca el fracàs de la seva relació real amb l’Andreu; l’Irene qüestiona la seva estabilitat familiar en sentir-se atreta per una antiga companya; i el professor Tomàs comença un romanç poc convencional amb una alumna menor d’edat.

15. La plaça del diamant (1982)

Director: Ramon Muntaner
Actors: Sílvia Munt, Lluís Homar, Joaquin Cardona, Elisenda Ribas, Marta Molins
Sinopsi: La plaça del Diamant (1982) està basada en la cèlebre novel·la de Mercè Rodoreda i narra la història de superació, pèrdua i recuperació de la identitat de la Natàlia, o Colometa. El relat es desenvolupa a Barcelona, concretament al barri de Gràcia, des de finals dels anys 20 fins a la postguerra espanyola

De vegades no calen grans pressupostos per fer grans pel·lícles: amb un bon guió, una direcció encertada i actors talentosos, es poden teixir autèntiques meravelles cinematogràfiques.

16. Gràcies per la propina (1997)

Director: Francesc Bellmunt
Actors: Santiago Rams, Juli Mira, Lluís Ferrer, Montse Guallar
Sinopsi: basada en la novel·la homònima de Ferran Torrent, narra els records d’infantesa i adolescència de dos germans, en Ferran i en Pepín, a la València dels anys seixanta i setanta

Creus que cal incloure més pel·lícules? Digues la teva a la secció de comentaris!

Els 10 pobles més bonics de Catalunya

Les 10 cançons en català més emblemàtiques de tots els temps

Endevina la paraula amagada a la imatge 11

Aquest ha trigat a sortir del forn, però ja el tenim aquí! És l’onzè repte visual de Tocat del Bolet. Recordem la missió: cal trobar la paraula (o paraules) amagades dins de les imatges. Pot ser qualsevol cosa: una expressió, una obra d’art o fins i tot un poble català. El títol et donarà un indici, i, de tant en tant, veuràs alguna pista més sota les imatges. Pren-te tot el temps que et calgui. Sobretot, no llegeixis d’entrada les solucions: analitza bé les imatges, rumia, i després comprova si les has encertades. Au, vinga, som-hi, doncs!

Municipi de Catalunya

endevina la paraula amagada
endevina el mot amagat
troba la paraula amagada
troba les paraules amagades
troba els mots amagats
endevina els mots amagats
repte visual
endevina la paraula
endevina el mot — Municipi del Baix Camp, Tarragona.

Expressió

Adjectiu

Persona que té moltes manies i que és molt escrupolosa

Llibre de poesia

Emblemàtica muntanya de Catalunya

Solucions

Aquí tens una explicació clara de cada concepte:

Il·lustració 1 · Duesaigües

Duesaigües és un municipi del Baix Camp, al Camp de Tarragona, conegut per estar situat entre dos barrancs, fet que explica el seu nom. Té un nucli petit, amb carrers curts i costeruts, i la seva economia tradicional ha estat sobretot agrícola, amb conreus com l’avellaner, l’olivera i l’ametller.

Il·lustració 2 Cercar tres pèls al gat

Aquesta expressió vol dir buscar raons absurdes, exagerar defectes o complicar una qüestió sense necessitat. S’usa quan algú posa traves o fa objeccions poc justificades a tot.

Il·lustració 3 Llepafils

“Llepafils” és un adjectiu i també un nom que descriu una persona massa escrupolosa, sobretot amb el menjar, que gairebé mai no troba res del seu gust. També pot referir-se a algú molt primmirat o excessivament crític amb els defectes dels altres o de les coses.

Il·lustració 4 Desglaç

Desglaç és un llibre de poesia de Maria-Mercè Marçal, considerat el seu últim títol poètic. Reuneix la seva producció entre els anys 1984 i 1988, i forma part dels seus llibres essencials dins la poesia catalana contemporània.

Il·lustració 5 Pedraforca

El Pedraforca és una muntanya emblemàtica de Catalunya, situada al Berguedà, entre Gósol i Saldes. Té una forma molt característica, amb dos pollegons i l’enforcadura al mig, i és una de les muntanyes més reconeixibles del país.

Si t’ha agradat el repte, aquí en tens uns quants més:

Endevina la paraula amagada 12

Endevina la paraula amagada a la imatge 10

Endevina la paraula amagada a la imatge 9

Endevina la paraula amagada a la imatge 8

🍄 Donatius

Pujar la mosca al nas

L’expressió “pujar la mosca al nas” vol dir perdre la paciència, irritar-se o enfadar-se d’allò més. S’utilitza de manera col·loquial per descriure el moment en què algú comença a molestar-se o a perdre el control.

«Pujar la mosca al nas» és una expressió d’allò més nostrada que vol dir perdre la paciència, irritar-se o enfadar-se de cop. També es pot dir «pujar-li la mosca al nas a algú», amb el mateix sentit: una cosa fa que una persona s’alteri o s’enutgi molt.

Significat de l’expressió

pujar la mosca al nas, pujar-li la mosca al nas, Enfadar-se, irritació, ràbia, emprenyament, rabieta, indignació, reacció, sospita, desconfiança, malfiança, susceptibilitat, orgull, geni, temperament, caràcter, impaciència, enutjar-se, picar-se, mosca, nas, expressió, fraseologia, català, significat, origen

L’expressió s’usa quan algú passa d’un estat tranquil a un d’irritació o enuig. Té un to col·loquial i sovint apareix en contextos quotidians, tant per parlar d’una persona com d’un grup. Per exemple, si una espera es fa eterna, si algú rep una resposta desafortunada o si una situació es complica, es pot dir que li ha pujat la mosca al nas.

Origen de l’expressió

L’origen exacte no és del tot clar, però la imatge és molt expressiva: una mosca al nas és una molèstia petita però persistent, impossible d’ignorar. Aquesta idea encaixa bé amb el sentit figurat de l’expressió, que associa l’enuig amb una incomoditat sobtada. Les fonts lexicogràfiques i paremiològiques la registren com una locució catalana consolidada, amb variants com «inflar-se-li el nas» o expressions pròximes com «pujar-li la sang al cap»

Exemples de frases

Quan va veure que li havien tornat a canviar l’horari sense avisar, li va pujar la mosca al nas.

No li portis la contrària ara, que li puja la mosca al nas de seguida.

Amb tanta cua i tan poca informació, als passatgers els començava a pujar la mosca al nas.

Li va pujar la mosca al nas quan li va mentir a la cara per segona vegada.

Sinònims de pujar la mosca al nas

Alguns sinònims de pujar la mosca al nas són: enfadar-se, empipar-se, irritar-se, aïrar-se, enrabiar-se, enfurismar-se, treure foc pels queixals, posar-se fet una fera i pujar-li la sang al cap. En registres més col·loquials també hi trobes emprenyar-se i estar de morros.

Pujar la mosca al nas en anglès

La traducció literal seria “to get the fly rise to someone’s nose” (pujar la mosca al nas), però en anglès aquesta imatge no s’usa de manera natural. Les expressions equivalents més habituals són to lose patience, to get irritated, to get annoyed, to get fed up o to get angry. També, segons el context, es pot dir to be bothered o to be driven up the wall.

Pujar la mosca al nas en francès

La traducció literal seria “faire monter la mouche au nez de quelqu’un” (pujar la mosca al nas a algú), però en francès està molt més fixada l’expressió avoir la moutarde qui monte au nez. Altres equivalents útils són s’énerver, se fâcher, perdre patience o être agacé. Totes expressen la mateixa idea de creixent irritació o mal humor.

Pujar la mosca al nas en italià

La traducció literal seria “far salire la mosca al nas a qualcuno” (pujar la mosca al nas a algú), però l’italià prefereix fórmules com andare su tutte le furie, perdere la pazienza, innervosirsi o infastidirsi. Segons el registre, també es pot fer servir arrabbiarsi per indicar que algú s’ha enfadat.

Pujar la mosca al nas en castellà

La traducció literal seria “subirle la mosca a la nariz a alguien”, però en castellà és més habitual dir perder la paciencia, enfadarse, irritarse, coger un berrinche o subirse por las paredes. En registres més col·loquials, també hi ha ponerse de mala leche o cabrearse, segons el context i el grau d’intensitat.

Per acabar

«Pujar la mosca al nas» és una d’aquelles expressions que resumeixen molt bé el geni del català: imatge viva, ús popular i molta força expressiva. I això només és una mostra, perquè al blog hi trobaràs un munt d’altres expressions típiques en català: locucions, modismes, dites i refranys. Descobreix-les i veuràs fins a quin punt la llengua és plena de matisos, humor i saviesa popular.

A cau d’orella

Fer bullir l’olla

Tal faràs, tal trobaràs

TROBA: un joc diari per retrobar les paraules del català

En David ens ha demanat si li podem fer difusió del seu joc. Es pot jugar amb ordinador i al mòbil amb una APP i és totalment gratuït. Nosaltres hi hem jugat i ens ha agradat molt. Aquesta és la presentació que ens ha escrit:

Cada dia, una paraula amagada. Cinc pistes per trobar-la. Com menys en gastis, millor.

Això és TROBA. Un joc de dos minuts que et fa pensar en català i que enganxa més del que sembla.

Les pistes no són definicions de diccionari, són català de debò: frases fetes, dites i expressions de tota la vida, on falta sempre la mateixa paraula. La primera és la més enigmàtica, gairebé un parany; les següents et van acostant, fins que l’última gairebé t’ho posa a la mà. I aquí ve el repte: trobar la paraula utilitzant el menor nombre de pistes.

Normalment és un repte al dia, una paraula nova cada 24 hores. Però si en vols més, pots guanyar vides compartint el joc i desbloquejar puzles de dies anteriors en el calendari, per recuperar els que se’t van escapar. I, ja que hi ets, fixa’t bé en la pantalla: alguns racons amaguen sorpreses.

TROBA és gratuït, no demana cap registre i es juga al navegador. Si t’enganxa, te’l pots instal·lar al mòbil com una app, que trobaràs a la mateixa web.

I per què un joc així? Perquè el català és ple d’expressions que cada cop diem menys. Frases fetes, dites, maneres de dir que donen color a la llengua i que de mica en mica anem oblidant. TROBA les torna a posar al centre: cada partida és una excusa per recordar que “no dir ni piu”, “fer cara de pomes agres” o “tocar el dos” són un tresor que val la pena no deixar perdre.

És un projecte petit i nou, però ja té els seus jugadors fidels que hi tornen cada dia. I aquesta és la millor recompensa: saber que el joc enganxa. Fet amb il·lusió, amb una idea senzilla al darrere: que jugar en català també sigui divertit. I si t’agrada, la millor manera d’ajudar-lo és la més vella del món: jugar-hi cada dia i passar-lo a algú altre.

Comença ara mateix a https://www.troba.fun/

*****

Dit això, recordeu que en aquest blog també hi podeu trobar jocs de paraules:

Endevina la paraula amagada a la imatge 10

Jocs de paraules

Embarbussaments

Acudits sobre gats

Són aquells personatges que s’escapen quan els fas cas i que, quan els ignores, apareixen misteriosament sobre el teclat de l’ordinador, el llibre que estàs llegint o just davant de la pantalla del televisor. Els que ho volen tot perrrrrfecte: la temperatura ideal, el coixí adequat, la llauna exacta i la porta oberta… però també tancada. Si estaves pensant en un gat hidràulic, t’hi acostes, però no. És més senzill (no li busquis tres pèls al gat, perquè segurament en trobaràs milers). Parlem d’aquells felins que adoraven els antics egipcis, que han inspirat personatges tan famosos com Tom, Garfield o el gat d’en Peric. Els mateixos que viuen convençuts que la casa és seva, que tu ets el seu personal de servei i que internet es va inventar exclusivament per compartir vídeos de les seves entremaliadures. Aquells experts en física quàntica capaços de ser dins i fora d’una capsa alhora, mestres de les migdiades olímpiques i únics animals que poden mirar-te fixament durant cinc minuts… només per decidir que el millor lloc per seure és exactament damunt del que estaves fent. 😸

Avui retem un homenatge en la nostra seeció d’acudits a aquests petits grans felins que ens alegren la vida. Doncs, apa, som-hi! 🐈

humor, gats, acudits, riure, diversió, comèdia, felins, miols, bromes, somriures, gatets, sàtira, ironia, enginy, ocurrències, rialles, entreteniment, capses, ratolins, memes, caricatures, còmic, mascota, trapelleries, humor gatú

— El meu fill es nega a menjar peix. Amb què puc reemplaçar-ho?
— Amb un gat. Als gats els encanta menjar peix.

◆◆
– Explica’m coses de tu, vull conèixer els teus secrets.
– Quan em vaig fer la vasectomia em vaig afaitar les pilotes i se’m van quedar com un gat egipci.
– O millor mantinguem el misteri…

Per què els gats són tan bons als videojocs? Perquè tenen set vides!

Quin és el color preferit dels gats?
El porrrpre 🐈

«Si els animals poguessin parlar, el gos seria un company despistat i franc; però el gat tindria la rara gràcia de no dir mai una paraula de més.» — Mark Twain

He anat a un festival therian i només eren quatre gats.

Per què els gats no fan cua? Perquè ja en porten una incorporada.

La besàvia: 8 fills
L’àvia: 5 fills
La mare: 3 fills
Jo: un gat
El gat: castrat.

Quin és l’esport preferit dels gats? El salt de sofà.

«Els gats estan destinats a ensenyar-nos que no tot a la natura té un propòsit.» ― Garrison Keillor

Com es diu un gat molt elegant? Un miaurquès.

«He viscut amb diversos mestres zen, tots ells gats.» ― Eckhart Tolle

Quin és el menjar preferit d’un gat informàtic? Els ratolins… sense cable.

«No intentis mai ser més tossut que un gat.» ― Robert A. Heinlein, Temps suficient per a l’amor

La mestra diu al seu alumne:
— Jules! T’he dit que dibuixis el teu animal preferit, i no has fet res!
I en Jules contesta:
— Sí que ho he fet! He dibuixat un gat negre en una nit fosca

Què li diu un gat a un altre? “Miaula’m després.” 🐈

—Soc expert en totes les operacions matemàtiques.
—Vejam, quina és la més difícil?
—Gat x llebre.

Un antiquari, tot passejant pels voltants de Torredembarra veu una casa de pagès davant de la qual hi ha un gatet, bevent llet en un bol de terrissa que reconeix immediatament com una gran joia de l’època romana. Dissimulant el seu entusiasme li diu al pagès:
– Oh, quin gatet més bonic, n’estic enamorat! me’l podria vendre?
– Jo també l’estimo molt però per 200 euros se’l podrà quedar.
L’antiquari agafa el gatet, paga els 200 euros i afegeix com si tal cosa:
– També em quedaré el seu bol perquè no se senti tan fora de lloc
– Ah no, de cap manera! El bol es queda aquí. Gràcies a ell ja he venut 15 gats aquesta setmana!

«Els gats només toleraran els humans fins que algú inventi un obridor de llaunes que es pugui fer servir amb la pota.» ― Terry Pratchett

*****

Aquest són una mica complicats (no són per tots els públics…)
Acudits sobre el gat d’Schrodinger (física quàntica)

Extra extra! La curiositat pot haver matat el gat d’Schrodinger!

Es busca gat d’Schrodinger, viu i mort.

Schrodinger va dur el seu gat a la clínica d’animals. Al cap d’una estona, el veterinari va sortir i va dir: tinc bones i males notícies.

Què tenen en comú el gat d’Schrodinger i Kim Jong-Un? Que tots dos estan morts fins que no els veus.

***

Vés a saber si els gats tenen una internet secreta plena d’humans que fan cucades intentant obrir cel·lofà o engegant cotxes…

Com anomenes un gat que viu en un iglú? Un esquimiau.

«M’agraden els porcs. Els gossos ens admiren. Els gats ens menyspreen. Els porcs ens tracten com a iguals.» ― Winston S. Churchill

Vaig disfressar el meu gos de gat per Carnestoltes. Ara quan el crido, no ve.

Acudits sobre animals

Modismes amb animals