Endavant les atxes

Significat, origen, exemples i traducció a altres idiomes.

Significat

Expressió per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats. També és un crit d’ànim.
Quan es diu ‘endavant les atxes’ es manifesta el ferm propòsit d’iniciar, continuar o perseverar tant sí com no en el que ja s’ha començat, malgrat els obstacles que es puguin presentar.

Endavant les atxes
expressions en català
Catalunya
dites
modismes

Origen

Crit per indicar que una processó pot avançar. En certes processons solemnes, les atxes (ciris grossos) anaven al capdavant tot obrint pas.
Una atxa és un ciri gran i gruixut amb forma prismàtica i quatre blens. El mot ‘atxa’ deriva del llatí facula, un diminutiu de fax, -cis (‘torxa’). 

Exemples

—Vols dir que ens en sortirem?
—Oi tant que sí. Endavant les atxes!

Tan hi fa si plou o neva, durem aquest vaixell a bon port. Endavant les atxes!

Les dificultats de la vida no son per a destruir-te, sinó per a que te n’adonis del teu potencial ocult. Au, vinga, ànims! Endavant les atxes!

Fins ara la temporada no es pot dir que sigui pas bona. Però ens en sortirem. Endavant les atxes!

Les dificultats superades son oportunitats guanyades. No defalliu i endavant les atxes!

Endavant les atxes en anglès

L’expressió més similar a ‘endavant les atxes’ que podem trobar e la llengua de Shakespeare és ‘Press on regardless’; també es diu ‘Press ahead regardless’ (que es pot traduir com ‘seguiu endavant passi el que passi’).

Endavant les atxes en francès

En francès es pot traduir com ‘continuer à avancer, en dépit de tout’ (literalment, continuar avançant, malgrat tot’).

Endavant les atxes en castellà

En castellà és ‘Adelante con los faroles’ (literalment, ‘endavant amb els fanals’*).
*Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.

Si t’ha agradat aquesta publicació, has de saber que en aquest bloc hi trobaràs un munt d’expressions catalanes (modismes, dites, proverbis, refranys…). No te les perdis.
Comparteix el català!

Flors i violes

Significat, exemples, equivalents en altres idiomes.

Significat

Es diu que quelcom o una situació son flors i violes quan és fàcil i agradable o quan va tot bé. També s’empra bastant en la seva forma negativa: no son flors i violes, o no tot son flors i violes, que vol dir que no tot resulta senzill i fàcil. 🌸

Exemples

Els primers anys de casats, tot van ser flors i violes.

Aquí s’ha de pencar. Què et pensaves? No tot son flors i violes.

Si la gent comparteix continguts en català a les xarxes, tot seran flors i violes.

dites
expressions
modismes
flors i violes
Son flors i violes o no tot son flors i violes?

Ser flors i violes en alemany

Ein Kinderspiel sein (literalment, ser un tros de pastís)

Ser flors i violes en anglès

– It’s a cinch (literalment, és una coseta)

– It’s a piece of cake (literalment, és un tros de pastís)

Ser flors i violes en basc

– Hanka azpi egin (literalment, sota la cama)

– Kaka baino errazago (literalment, més fàcil que una merda)

Ser flors i violes en castellà

– A las mil maravillas (literalment, a les mil maravelles)

– No todo el monte es orégano (no tota la muntanya és orenga)

Ser flors i violes en francès

– C’est simple comme bonjour (literalment, és senzill com bon dia)

– C’est un jeu d’enfant (literalment, és un joc de nens)

– Ça va tout seul (literalment, va tot sol)

– Ça va comme sur des roulettes (literalment, va com un rellotge)

Ser flors i violes en italià

Essere tutto rose e fiori (literalment ser tot roses i flors). Aquesta s’hi assembla força.

No tot son flors i violes en romanès

Nu totu-i numai lapte şi miere (literalment, no tot és llet i mel)

Esperem que t’hagi agradat. Comparteix!

El cul d’en Jaumet

Semblar el cul d’en Jaumet,
que no pot seure ni estar dret.

Significat

Dit d’algú que no s’està mai quiet.
«Semblar el cul d’en Jaumet, que mai no està quiet»: ser algú molt actiu i bellugadís. També hi ha el refrany «El cul d’en Jaumet, que no sap seure ni estar dret».

Origen

Molt bé, però d’on ve l’expressió ‘semblar el cul d’en Jaumet’?
És probable que l’expressió es basi en un tal Jaumet, un captaire peculiar que tocava el flabiol tot bellugant-se i que va existir realment.
Una dita que es va crear a partir de l’expressió és: Semblar el cul d’en Jaumet,
que no pot seure ni estar dret.

Sembles el cul d’en Jaumet,
que no pot seure ni estar dret

Exemples

— M’he apuntat a un curs d’anglès, un de guitarra i un altre de Mindfulness.
— Caram, sembles el cul d’en Jaumet, que mai no està quiet!
— No me n’he sabut estar.
— Ets una mica tastaolletes. A veure si els acabes.
— Ja hi pots pujar de peus.
— En fi, ja me’n faràs cinc cèntims.

El cul d’en Jaumet en anglès

En anglès existeix un modisme molt curiós, però alhora molt gràfic, que és ‘have ants in your pants’, per exemple:
Aquest no para d’anar amunt i avall, sembla el cul d’en Jaumet.
He is always on the go, he’s got ants in his pants.

Sembles el cul d'en Jaumet
el cul d'en Jaumet
el cul del Jaumet
Semblar el cul d'en Jaumet,
que no pot seure ni estar dret.

El cul d’en Jaumet en francès

En francès tenim l’expressió ne pas tenir/rester en place
Aquesta noia sembla el cul d’en Jaumet. No para mai quieta.
Elle a la bougeotte, cette fille. Elle ne reste jamais en place.

El cul d’en Jaumet en castellà

En castellà és ‘Ser un culo de mal asiento’ (que es podria traduir, pels companys de la Catalunya Nord, com ‘Ser cul de mal seure’).

I fins aquí la publicació d’avui. Esperem que t’hagi agradat.

Cada vegada que comparteixes les publicacions d’aquest bloc, fas gran el català.
Et recordem que al canal t.me/stickerscat pots trobar un munt d’expressions i dites catalanes amb els seus adhesius virtuals corresponents (més coneguts com a stickers).


Refranys sobre el mes de gener

Dites i refranys sobre el mes de gener.
Significat del mes de gener.
Origen del mes de gener.
Anècdotes del mes de gener.
Famosos nascuts el mes de gener.

Comencem un nou any, i no podien faltar els refranys i dites sobre el mes de Gener, el primer mes de l’any del calendari gregorià, amb 31 dies. Així doncs, abriga’t, que aquí hi trobaràs tot allò que vols saber sobre aquest mes tan fred, però al mateix temps tan entrenyable i amb tant de caliu.

Origen del mes de gener

El nom ve del llatí ianuarius, relatiu al déu Janus, el protector de les portes i entrades (per això s’entra a un any nou).
Gener no existia al primitiu calendari romà i va ser afegit junt amb febrer en temps del rei Numa Pompili (s.VIII aC). Originàriament era el mes que anava en onzena posició i tenia 29 dies; amb el calendari julià va passar a obrir l’any nou i va passar a tenir 31 dies.

Símbols del mes de gener

Els símbols del gener són la pedra de la grana i les plantes de flors vermelles. En temps antics, el seu símbol era un cap de dues cares del déu Janus, una mirant cap a l’Est i l’altra cap a l’Oest (per on surt i es pon el sol).

mes de gener
Les dues cares del deu Janus, símbiol del mes de gener.
deu Janus
origen del mes de gener
Les dues cares del deu Janus, símbol del mes de gener.
refranys sobre el mes de gener
dites sobre el mes de gener
dites populars catalanes
refranys en català
dites en català
dites tradicionals catalanes

Refranys i dites sobre el mes de gener

Aigua de gener, cada gota val un diner.
refranys sobre el mes de gener
dites sobre el mes de gener
dites populars catalanes
refranys en català
dites en català
dites tradicionals catalanes
pluja
trons
hivern
Aigua de gener, cada gota val un diner.
Al gener, tanca la porta i encén el braser.
refranys sobre el mes de gener
dites sobre el mes de gener
dites populars catalanes
refranys en català
dites en català
dites tradicionals catalanes
llar de foc
Al gener, tanca la porta i encén el braser.
El gener és la clau de l'any.
refranys sobre el mes de gener
dites sobre el mes de gener
dites populars catalanes
refranys en català
dites en català
dites tradicionals catalanes
El gener és la clau de l’any.
El mes de gener és un bon cavaller si no és ventoler.
refranys sobre el mes de gener
dites sobre el mes de gener
dites populars catalanes
refranys en català
dites en català
dites tradicionals catalanes
El mes de gener és un bon cavaller si no és ventoler.
El gener és el mes primer i de tots el més cavaller.
refranys sobre el mes de gener
dites sobre el mes de gener
dites populars catalanes
refranys en català
dites en català
dites tradicionals catalanes
El gener és el mes primer i de tots el més cavaller.
Moltes pluges pel gener, bona anyada solen ser.
refranys sobre el mes de gener
dites sobre el mes de gener
dites populars catalanes
refranys en català
dites en català
dites tradicionals catalanes
Moltes pluges pel gener, bona anyada solen ser.
Gener fred o temperat passa'l ben arropat.
refranys sobre el mes de gener
dites sobre el mes de gener
dites populars catalanes
refranys en català
dites en català
dites tradicionals catalanes
Gener fred o temperat passa’l ben arropat.
Pluja de cap d'any, mal any.
refranys sobre el mes de gener
dites sobre el mes de gener
dites populars catalanes
refranys en català
dites en català
dites tradicionals catalanes
Pluja de cap d’any, mal any.
Pel gener, així que matineja, ja vespreja.
refranys sobre el mes de gener
dites sobre el mes de gener
dites populars catalanes
refranys en català
dites en català
dites tradicionals catalanes
Pel gener, així que matineja, ja vespreja.
Pel gener, el millor ofici és pastisser.
refranys sobre el mes de gener
dites sobre el mes de gener
dites populars catalanes
refranys en català
dites en català
dites tradicionals catalanes
Pel gener, el millor ofici és pastisser.
Per reis, el dia creix i el fred neix.
dites sobre reis
refranys sobre els reis d'orient
els reis d'orient
refranys sobre el mes de gener
dites sobre el mes de gener
dites populars catalanes
refranys en català
dites en català
dites tradicionals catalanes
Per reis, el dia creix i el fred neix.
Cap d'any gelat, any de molt blat.
refranys sobre el mes de gener
dites sobre el mes de gener
dites populars catalanes
refranys en català
dites en català
dites tradicionals catalanes
Cap d’any gelat, any de molt blat.

Curiositats del mes de gener

No sempre el calendari ha estat com el coneixem actualment, ni el mes de gener o el dia 1 han estat els primers de l’any, sinó que ha patit al llarg de la història diversos canvis, alguns arbitraris i d’altres per mirar d’unificar les dates. El nostre calendari actual s’anomena “Calendari Gregorià” i actualment és l’utilitzat de manera oficial a gairebé tothom. El nom li ve del seu creador: el Papa Gregori XIII, que va canviar l’any 1582 el calendari anterior anomenat “Julià”, utilitzat des que Juli César l’instaurés l’any 46 a. C.
Gener era l’onzè mes a l’antic calendari romà però al segle I abans de Crist, amb la reforma de Juli Cèsar, va passar a ser el primer. El seu símbol era un cap de dues cares, mirant a l’Est i cap a l’Oest (per on surt i es pon el sol). Com déiem al principi, el gener no sempre ha estat el primer mes de l’any: en el primitiu any dels romans començava amb Martius, dedicat al déu Mart, que va passar a ser març en català.
A principis del segle XVI, els regnes europeus van començar a establir l’1 de gener com el primer dia de l’any, però no tots els països començaven l’any el mateix dia, i hi va haver països que no ho van fer així. Per exemple el Regne Unit i les seves colònies van mantenir el 25 de març com a primer dia de l’any fins a l’any 1752.
Rússia tampoc començava l’any nou l’1 de gener, sinó l’1 de març fins al segle XV i l’1 de setembre fins a l’any 1700, quan el tsar Pere I va canviar
la data de la festa per l’1 de gener.
Al gener, a més de començar l’any, hi ha algunes dates importants com ara el 6 de gener, a la litúrgia catòlica se celebra l’Epifania, també coneguda com el dia dels Reis Mags.

Famosos nascuts el mes de gener

Entre les persones que van néixer un mes de gener, es
troben: Pep Guardiola (jugador i entrenador de futbol català) Benjamí Franklin (polític, científic i inventor del parallamps); Martin Luther King premi Nobel de la pau), Wolfgang Amadeus Mozart (considerat com un dels músics més influents i destacats de la història) , Elijah Wood, Orlando Bloom, Mel Gibson, Nicolas Cage, Kevin Costner, Rod Stewart, Pat Benatar, Kenny Loggins, Billy Ocean y Phil Collins, Sant Eugeni (sant francès), Stephen Hawking (físic i cosmòleg britànic), Kim Jong-un (líder norcoreà)…

Famosos que van morir el mes de gener

Però també van morir aquest personatges importants com Agatha Christie (escriptora especialitzada en històries policíaques i de misteri) o Mahatma
Gandhi (pacifista, intel·lectual, advocat i polític indi que va ser assassinat
el 30 de gener i en commemoració de la seua mort se celebra el Dia
Escolar de la No Violència i la Pau).

Refranys sobre el mes de novembre

Refranys, dites, origen i curiositats sobre el mes de novembre.

Avui parlarem del mes de novembre, que ja tenim a les portes. No només donarem alguns refranys i dites il·lustrades, sinó que també indagarem sobre el seu origen, revelarem unes quantes curiositats, farem un cop d’ull a l’horòscop i, com no podia ser d’altra manera, parlarem de la celebració de tots sants. Així doncs, sense més preàmbuls, comencem!

Origen del mes de novembre

Novembre, que té 30 dies, és l’onzè i penúltim mes de l’any del calendari gregorià. El nom li ve de novem (“nou” en llatí), perquè era el novè mes del calendari romà. Va mantenir el nom «novè» fins i tot quan a l’any se li van afegir altres mesos.

pel novembre es cull el nap que pel juliol s'ha sembrat
refranys
dites
Pel novembre es cull el nap que pel juliol s’ha sembrat
Per Tots Sants, els camps verds i els cims blancs.
refrany
frase feta
Per Tots Sants, els camps verds i els cims blancs.

Curiositats sobre el mes de novembre

Al Japó i alguns països d’Orient se’n diu el Mes de la Caritat.
La flor que representa el novembre és el crisantem.
La pedra del mes de novembre és el topazi.
El 9 de novembre de 1989 va caure el mur de Berlín.
Emma Stone i Scarlet Johansson van néixer un mes de novembre.
Novembre és el mes de tardor a l’hemisferi nord i de primavera a l’hemisferi sud.
El Dia d’Acció de Gràcies se celebra el quart dijous de novembre als Estats Units.

La pedra del mes de novembre és el topazi.
curiositats sobre el mes de novembre
informació sobre el mes de novembre

Horòscop del mes de novembre

Signes del mes de novembre

Si el teu aniversari és entre l’1 de novembre i el 23 de novembre, vas néixer realment sota Lliura. Si el teu aniversari és entre el 24 de novembre i el 29 de novembre, vas néixer realment sota Escorpí.

Lliura ♎

Els lliura es troben entre els signes més civilitzats del zodíac. Tenen encant, elegància i bon gust, són amables i pacífics. Els agrada la bellesa i l’harmonia i són capaços de ser imparcials davant de conflictes. … No suporten el conflicte i la crueltat i són molt diplomàtics davant dels conflictes.

Escorpí ♏

Escorpí és un signe fix i d’aigua; la seva potència i energia emocional són úniques a tot el zodíac. Té molta imaginació i intuïció, a més d’una gran capacitat per a l’anàlisi, la força de voluntat i la fermesa, encara que també és molt sensible i emocional amb ell mateix i amb l’entorn.

Novembre acabat, hivern començat.
refranys
dites
mes de novembre
Novembre acabat, hivern començat.

Tots sants

L’1 de novembre se celebra el Dia de Tots Sants a l’Església catòlica.
El 2 de novembre és dia de la Commemoració dels Fidels difunts a l’Església catòlica i algunes Esglésies protestants. A Mèxic, està relacionat amb el Dia de morts, que generalment se celebra els dies 1 i 2.

Tots Sants (que ve del llatí Omnia Sanctorum) és una celebració tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que té molt a veure amb la festa que se celebra l’endemà, la de la Commemoració dels Fidels difunts , Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. Tradicionalment es creia que l’1 de novembre, els vius visiten els morts. Però no ens posem tètrics: també quan ens mengem les castanyes i els panellets. El dia dels difunts és una de les festivitats més antigues en el món cristià. És un dia festiu a Catalunya, França i Portugal, entre molts d’altres països de la mateixa tradició.

refranys
dites
novembre
De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar.
refranys
dites
De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar.


I fins aquí la publicació especial sobre el mes de novembre, amb els seus refranys i les seves dites. Esperem que t’hagi agradat. No t’oblidids de visitar les altres seccions del bloc, hi ha material per triar i remenar. Ah, i si ens vols aportar més informació sobre el mes de novembre, no dubtis a escriure’ns un missatge. Endavant!

Quan novembre ve, abriga't bé
dites sobre el mes de novembre
refranys sobre el mes de novembre
Quan novembre ve, abriga’t bé.

Cada vegada que comparteixes una publicació d’aquest bloc, ajudes a fomentar la cultura i la llengua catalana. Gràcies!

Can seixanta

Significat, origen, exemples, traducció a altres idiomes…

Significat de Can seixanta

Can seixanta (també cal seixanta o can 60), sovint dins de l’expressió “Això sembla can seixanta”: dit d’un lloc on tothom va a la seva, on no hi ha autoritat ni ordre, on regna la confusió.

Origen de Can seixanta

Can seixanta era una fàbrica de teixits del segle XIX al carrer de la Riereta, al barri del Raval de Barcelona, coneguda pel seu desordre. Allò era un caos, un desori, i d’aquí l’expressió ha passat a ser un sinònim de desorganització.

El Raval Barcelona
Carrer riereta
Can seixanta
Cal seixanta
Can 60
Cal 60
El Raval Barcelona

Exemples

Això, més que un govern, sembla Can seixanta.
Vam fer la reunió, però no va haver-hi manera de posar-nos d’acord en res. Allò era Can seixanta.

Can seixanta en anglès

En anglès és Everyone just does as they like in this house (que es pot traduir com “En aquesta casa tothom va a la seva”); també It’s utter chaos in this house (literalment, “És tot un caos en aquesta casa”).

Can seixanta en francès

En francès es diu La cour du Roi Pétaud /Pétaudière (literalment, “la cort del rei Pétaud, o “la cort Pétaudiaire”), que també és un lloc on regna el caos i la confusió.

La cour du Roi Pétaud

Can seixanta en castellà

En castellà és La casa de Tócame Roque (traduït per als companys de la Catalunya Nord, “La Casa de Toca’m Roc”).

Esperem que us hagi interessat la publicació d’avui. Si voleu continuar gaudint del contingut de TDB, suggerim:

Modismes catalans

Refranys i frases fetes

Dites

Enganxines de Telegram amb expressions típiques catalanes

Cada cop que comparteixes una publicació de TDB ajudes a fomentar la llengua catalana. Gràcies per compartir!

Tants caps, tants barrets

Significat, origen de l’expressió, exemples, equivalents en altres idiomes…

Significat


Tants caps, tants barrets es diu per constatar la disparitat d’opinions, de conveniències, de propòsits, etc., entre diferents persones..

Origen

🎩 🎩 🎩 Segons Víctor Pàmies (recomanem molt el seu blog Etimologies paremiològiques) és probable que la dita “tants caps, tants barrets” tingui un origen llatí: Quot homines, tot sententiae, atribuïda a Terenci, d’on hauria passat a la resta de llengües de cultura llatina.

tants caps, tants barrets
barrets

Exemples

Els uns volen fer coalició de govern, els altres fer oposició… i fins i tot hi ha qui vol anar per lliure. Tants caps, tants barrets.

L’agnès vol jugar a hockey, la Marta a bàsquet i l’Anna a futbol. Tants caps, tants barrets.

Tants caps, tants barrets en anglès

Una expressió equivalent en anglès és Many men, many minds (traduït literalment, seria Molts homes, moltes ments). També podem dir (to) be at variance (ser variat).

Tants caps, tants barrets en alemany

En alemany podríem dir So viel Köpfe, so viel Sinne (traduït literalment seria Tants caps, tants sentits)

Tants caps, tants barrets, en basc

En basc o èuscar seria Zenbat buru, hainbat aburu (que traduït literalment és Quants caps, quantes opinions).

Tants caps, tants barrets en castellà

En castellà o espanyol existeixen les dites equivalents Cada gorrión con su espigón (traduït literalment, Cada pardal, amb el seu espigó*), Cada maestrillo tiene su librillo (literalment, Cada petit mestre té el seu llibret), Cuantos hombres, tantas opiniones (la traducció literal seria Quants homes, tantes opinions).
* Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.

Tants caps, tants barrets en francès

En francès podem dir Autant de têtes, autant d’avis (literalment, Tants caps, tantes opinions), també, d’una manera similar, Autant de têtes, autant de sentiments (ou d’opinions).

Tants caps, tants barrets, en italià

En italià direm Tante teste, tante idee (literalment, tants caps, tantes idees).

Tants caps, tants barrets en llatí

En llatí seria Quod homines, tot sententiae (una cosa així com Per cada home hi ha una opinió).

Tants caps, tants barrets en romanès

En romanès és Câte capete, atâtea păreri traduït literalment és Quants caps, quants parers)

Tants caps, tants barrets en rus

En rus (i en caràcters cirílics) és Сколько людей, столько и мнений (traduït literalment és Quanta gent, tantes opinions).

Veiem doncs que, pel què fa a l’expressió “Tants caps, tants barrets”, hi ha coincidències entre diferents idiomes, però que l’aportació dels barrets sembla única del català.

Si t’agraden les dites, els modismes, les interjeccions… A Tocat del Bolet trobaràs expressions tan nostrades com…


Altres expressions típiques catalanes

Si t’interessen les expressions típiques catalanes, aquí en trobaràs un munt de ben nostrades, n’hi ha per llogar-hi cadires! Aquesta llista te’n farà cinc cèntims. Pots entrar en la que més t’interessi i t’explicarem, fil per randa, tots els ets i uts de l’expressió.

Embolica que fa fort
Beure’s el seny
Fer-ne cinc cèntims
Ficar-hi cullerada
Clar i català
Peix al cove
Panxacontent
Fa un fred que pela
Perepunyetes
Fer Mans i mànigues
Fil per randa
Partir peres
Posar fil a l’agulla
Pots pujar-hi de peus
Oli en un llum
Fer el préssec
Bufar i fer ampolles
Sopar de duro
Tastaolletes
El més calent és a l’aigüera
Treure de polleguera
Somiar truites i somiatruites
N’hi ha per a llogar-hi cadires
Arribar i moldre
Figues d’un altre paner
Bon vent i barca nova!
Estar tocat del bolet
Anys i panys
(No acabar de) Fer el pes
Ser un patata
D’on no n’hi ha, no en raja
Dormir com un tronc
Destapar la caixa dels trons
Una de freda i una de calenta
Modismes amb animals
Escampar la boira
Més content que un gínjol
De pa sucat amb oli
Fer el cor fort
Guanyar-se les garrofes
O caixa o faixa
Pixar fora de test
Hi ha roba estesa
Fer cara de pomes agres
S’ha acabat el bròquil

I moltes més! Gràcies per visitar TDB!

Les millors dites populars catalanes

Les dites catalanes més populars il·lustrades i traduïdes!

CAT = CATALÀ EN = ENGLISH FR =FRANÇAIS

Top 10 de les dites catalanes

Aquestes són algunes de les dites en llengua catalana que més han agradat a l’equip de “Tocat del Bolet”. Totes elles il·lustrades, amb el seu equivalent en altres idiomes i un àudio. Allà on no ha estat possibile trobar una expressió homòloga, com s’indica segons sigui el cas, s’ha optat per la traducció literal (almenys en anglès i francès).

Una dita és una sentència que transmet una opinió o saviesa basada en l’experiència. Si vols que afegim alguna dita més, només cal que ens ho indiquis als comentaris.

Sense més preàmbuls, vegem el ranking 🙂

Qui no s’arrisca, no pisca

En anglès: “Nothing ventured, nothing gained” (literalment, “No res arriscat, no res guanyat”). En francès: “Qui ne risque rien n’a rien” (literalment, “Qui no arrisca res, no té res”). En alemany: “Wer nicht wagt, der nicht gewinnt” (literalment, “Qui no aposta, no guanya”). En italià: “Chi non arrischia, non acquista” (literalment, !qui no arrisca, no té èxit”. En castellà: “Quien no se arriesga, no pasa la mar“. En basc o èuscar: “Bentura dedinak hartza, ez dedinak ez eta bartza” (literalment, “Qui s’arrisca, caça un os; qui no s’arrinca, ni un ou de poll”). En gallec: “O que non se arrisca non pasa o mar” (literalment, “Qui no s’arrisca, no passa el mar”).
Qui no s’arrisca, no pisca
Qui n0 s’arrisca, no pisca

Com més serem, més riurem

Com més serem, més riurem
En anglès: “The more, the merrier” /literalment, “com més, més contents”); en francès: “plus on est de fous, plus on rit” (literalment, “com més en siguem de contents, més feliços”); en alemany: “je mehr, desto besser” (literalment, “Com més, més contents”); en italià: “più siamo meglio è” (literalment, “com més siguem, millor”); en castellà: “Cuantos más, mejor” (literalment, “com més, millor”); en portuguès: “quanto mais, melhor(literalment, “com més, millor”).
Com més serem, més riurem

A poc a poc i bona lletra

A poc a poc i bona lletra en anglès i francès

En anglès “The more haste, the worse speed” (literalment, “com més pressa, pitjor velocitat”); En francès, “Qui trop se hâte, reste en chemin” (literalment, “Qui vol córrer massa, es queda pel camí”); En castellà: “Vísteme despacio que tengo prisa” (literalment, vesteix-me a poc a poc que tinc pressa); en italià “Chi ha fretta, vada adagio” (literalment, qui tingui pressa, que vagi a poc a poc), en gallec “A gran présa, gran vagar” (A gran pressa, gran lentitud”, alemany “Eilen kommt spät ans Ende” (les presses fan tard a la meta”)
A poc a poc i bona lletra

De mica en mica s’omple la pica

De mica en mica s'omple la pica

En anglès tenim totes aquestes versions, segons sigui el cas: “Every little helps” ,”Many a little makes a mickle“, “Many a little makes a mickle”, “Many a little makes a mickle”, “Take care of the pennies and the pounds will take care of themselves”, “Constant dripping wears away the stone
En francès tenim “Petit à petit, loiseau fait son nid” (literalment, “de mica en mica, l’ocell fa el seu niu”). Fes clic aquí per a més informació sobre aquesta dita.
De mica en mica s’omple la pica

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
En anglès, “If you want something done right, do it yourself” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix/a”); en francès, “On n’est jamais mieux servi que par soi-même” (literalment, “hom no està mai més ben servit que per si mateix”); en alemany: “Selbst ist der Mann” (literalment, “ell mateix és l’home”, o “cal ajudar-se a un/a mateix/a); en italiàSe vuoi una cosa fatta bene fattela da solo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho sol/a”); en castellà
Si quieres algo bien hecho, hazlo tú mismo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix”). Per a més informació sobre aquesta dita, visita “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Els catalans de les pedres en fan pans

Els catalans de les pedres en fan pans

Tot i que no hi ha una dita equivalent, en anglès es podria traduir com “Catalans make bread out of stones” (els catalans fan pa de les pedres”) i en francès, es podria dir, per exemple, “Les Catalans transforment des pierres en pain” (els catalans transformen les pedres en pans). Si estàs interessats en l’origen d’aquesta dita, et recomanem l’article: “d’on ve la dita “los catalanes de las piedras hacen panes”?
Els catalans de les pedres en fan pans

Hi ha més dies que llonganises

Hi ha més dies que llonganises
En anglès, “There’s plenty of time” (literalment, “hi ha un munt de temps”); En francèsIl y a plus de jours que de semaines” (literalment, “hi ha més dies que setmanes”); en castellàMás son los días que las morcillas” (literalment, “més són els dies que els botifarrins”).
Hi ha més dies que llonganises

Al pot petit hi ha la bona confitura

al pot petit hi ha la bona confitura en anglès
Per a més informació sobre aquesta dita, visiteu “Al pot petit hi ha la bona confitura
Al pot petit hi ha la bona confitura
Al pot petit hi ha la bona confitura

Tal faràs, tal trobaràs

Tal faràs, tal trobaràs
En anglèsWhat goes around comes around” (literalment, “allò que va torna”); en francès, “On a la chance qu’on merite” (literalment, “hom té la sort que mereix”); En castellàCada uno tiene lo que se merece” (literalment “Cadascú té el que es mereix”), en italià “Ognuno ha quel che si merita” (literalment “Cadascú té el que es mereix”), en alemany Dem Verdienste seine Krone” (literalment, “al mèrit, la seva corona”), en bascZer merezi, hura etorri” (a cadasc´´u li arriba el que es mereix).
Tal faràs tal trobaràs

Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla

Qui de jove no treballa de vell dorm a la palla
En anglès, “If you lie upon roses when young, you will lie upon thorns when old” (literalment, “si dorms sobre roses de jove, dormiràs sobre espines de gran”); En francès, “Jeunesse oiseuse, viellesse diseteuse” (literalment, “joventut ociosa, vellesa amb necessitats”); En alemany, “Faule Jugend, lausig Alter” (literalment, “Joventud mandrosa, vellesa miserable”); En castellà: “A mocedad ociosa, vejez trabajosa” (literalment “a joventut ociosa, vellesa treballadora”); en basc o èuscar “Gaztaro alferra, zahartzaro okerra” (literalment, “a joventut ociosa, vellesa complicada”); en gallecA mocidade folgada trae a vellez arrastrada” (literalment, “la joventut ociosa porta la vellesa arrossegada”).
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla

Tocat del Bolet és un bloc que vol fomentar i difondre la llengua i cultura catalanes. Necessitem recursos per fer-ho. Sisplau, ajuda’ns amb una petita aportació. Si ens vols ajudar, fes clic aquí. Moltes gràcies!

Mencions honorífiques

Sobre gustos no hi ha res escrit*, i de ben segur que a alguns lectors els agradaria que apareguessin unes altres dites o troben que d’altres ni tan sols haurien de figurar en aquesta classificació. Acabarem, doncs, amb unes quantes mencions especials que ben bé es podrien haver merescut ser entre les 10 primeres.

*Per cert, aquesta dita sempre ens ha sorprès, ja que és evident que s’ha escrit moltíssim sobre preferences i gustos, tones de tinta!… Però ja que hi som, “sobre gustos no hi ha res escit” en anglès és “There is no accounting for tastes” (no s’han de donar explicacions sobre gustos), en francès “Les goûts et les couleurs ne se discutent pas” (els gustos i els colors no es discuteixen pas), en alemany “über Geschmack lässt sich nicht streiten” (sobre gustos no es pot discutir”), en portuguès “gosto não se discute” (els gustos no es discuteixen), i en castellà “sobre gustos no hay nada escrito”.

No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat

No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat
En anglès “Don’t count your chickens before they hatch” (literalment, “no comptis els teus pollets abans que surtin de la closca”); en francès “Il ne faut pas vendre la peau de l’ours avant de l’avoir tué” (literalment, “Cal no vendre la pell de l’os abans de matar-lo “; en castellà, “No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado” (literalment, “cal no vendre la pell de l’os abans de matar-lo”); en alemany “Man soll die Bärenhaut nicht verkaufen, ehe der Bär gestochen ist” (literalment, “Cal no vende la pell de l’os abans de que se l’hagi apunyalat”), en èuscar o basc “Man soll die Bärenhaut nicht verkaufen, ehe der Bär gestochen ist” (literalment, “no s’ha de comprar la campana abans que la vaca”), en gallec “Non digas “pillei o gato” mentres non o teñas no saco” (literalment, “no diguis “he atrapat el gat” mentre no el tinguis al sac”).
No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat

Cel rogent, pluja o vent

Cel rogent pluja o vent

Cel rogent, pluja o vent ~Hi ha una dita similar en anglès: “Red sky at night, sailor’s delight. Red sky in morning, sailor’s warning” (literalment, “cel rogent de nit, plaer de pescador. Cel rogent pel matí, alerta pel pescador”; i en francès “Ciel rouge le soir laisse bon espoir. Ciel rouge le matin, pluie en chemin.” (literalment, “Cel rogent a la nit dóna esperança. Cel rogent al matí, pluja en camí”)
Cel rogent, pluja o vent

A l’estiu tota cuca viu

a l'estiu tota cuca viu
Significat: l’estiu és temporada de salud i de vigor, en que la gent fa la viu-viu. Si trobeu equivalents en altres idiomes, sisplau, aviseu-nos. De moment, ens quedem amb les traduccions més o menys literals de la dita catalana. En anglès, podem dir “In summertime, every bug feels alive” i en francès podem dir “En été, chaque insecte se sent vivant”. A l’estiu, tota cuca viu.
A l’estiu tota cuca viu

Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era

Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era
Qui no vulgui pols que no vagi a l’era en anglès: “if you can’t stand the heat, get out of the kitchen” (literalment, “si no pots suportar la calor, surt de la cuina”). En francès: “Qui craint le danger ne doit pas aller en mer” (literalment, “Qui tem el perill no ha d’anar al mar”). Per cert, també se sent molt la versió en segona persona del singular “Si no vols pols, no vagis a l’era”.
Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era

Per Nadal, cada ovella al seu corral

Per Nadal cada ovella al seu corral en anglès i francès

No hem trobat una dita exactament equivalent en anglès, però “All hearts come home for Christmas” (tots els cors tornen a casa per Nadal) és la més propera. Si volem explicar el significat, podem dir “everyone should be home for Christmas“, i si volem donar la traducció literal: “Every sheep must be at its pen for Christmas“. En francès, per explicar el significat, diríem “Tout le monde devrait être à la maison pour Noël“, i literalment “Chaque mouton doit être à son enclos pour Noël“.
Per nadal, cada ovella al seu corral

Per Nadal, qui res no estrena, res no val

En anglès es pot traduir literalment com “At Christmas, he who doesn’t wear anything for the first time, is not worth anything” i en francès “Pour Noël, celui qui ne étrenne rien ne vaut rien”

Nou Canal de Telegram “Acudits i Humor en Català”. Apunta-t’hi i fes-te un tip de riure! https://t.me/acudits

Qui dia passa, any empeny

QUi dia passa, any empeny
És realment complicat trobar una dita equivalent en altres idiomes. En anglès la més semblant és “Tomorrow is another day” (literalment, “demà és un altre dia”); en francès, la més semblant és “Demain est un autre jour (literalment, “demà és un altre dia”); en castellà, la més semblant que hem trobat és “Un año tras otro viene (literalment, “un dia rere l’altre ve”). Si volguéssim traduir la dita literalment a l’anglès, seria “He who makes it ’till the end of the day, pusheds a year”; i sivolem fer una traducció literal al francès, podem dir “Celui qui arrive à la fin de la journée, pousse un an“.
Qui dia passa, any empeny

Març marçot mata la vella vora el foc

refrany sobre el mes de febrer
Març marçot, mata la vella vora el foc, i a la jove si pot ~Literalment, en anglès seria una cosa com ara: “March,evil March, kills the old lady by the fireplace, and, if possible, it kills the young lady too” i en francès “Le mois de mars, le mois de mars maléfique, tue la vieille dame a côté du feu et, si cela est possible, elle tue aussi la jeune femme”

Qui no té memòria ha de tenir cames

Tocat del bolet ~Qui no té memòria ha de tenir cames
qui no té memòria, ha de tenir cames.
En anglès, hi ha una dita sobre la memòria que fa així: “One would forget one’s head if it weren’t screwed on” (literalment, “perdria el seu cap si no el dugués enganxat”). Literalment, podríem traduir la dita a l’anglès com “He who doesn’t have a good memory needs good legs” i al francès com “Celui qui n’a pas une bonne mémoire a besoin de bonnes jambes”.
Qui no té memòria ha de tenir cames

Pagant Sant Pere canta



En anglès “money talks” (literalment, “el diner parla); en francès “l’argent a le dernier mot” (literalment, “el diner té l’última paraula”); en castellà “poderoso caballero és don dinero” (literalment, “poderós cavaller és dom diner”)
pagant sant pere canta
Pagant Sant Pere canta

De més verdes en maduren

De més verdes en maduren

En anglès “Stranger things have happened” (literalment, “coses més estranyes han passat“); en francès, “De drôles de choses se sont passées” (literalment, “coses més estranyes han passat”); en castellàTorres más altas han caído” (literalment “torres més altes han caigut)* *traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.
De més verdes en maduren

Altres dites dignes de menció…

Al mal temps, bona cara
dites
refranys
Al mal temps bona cara en anglès: if life gives you lemons, make lemonade // Al mal temps bona cara en francès: faire contre mauvaise fortune bon cœur // Al mal temps bona cara en castellà: al mal tiempo, buena cara.
tot forat té el seu pedaç

Fins aquí la nostra classificació de dites populars. Esperem que l’hagis trobat d’allò més interessant i entretinguda.

acudits i humor en català Telegram
acudits en català humor

No oblidis apuntar-te a la nostra Newsletter (marge superior dret) per no perdre’t cap publicació de Tocat del Bolet. Afegim nou material regularment des de la nostra redacció, que treu fum…

Redacció de tocat del bolet

En aquest bloc és ple d’expressions catalanes divertides, i hi trobaràs dites, modismes, refranys, tradicions, relats tipus meme i fins i tot interjeccions i renecs típics de la llengua catalana, il·lustrats i traduïts a altres idiomes. Moltes gràcies per la teva visita i fins aviat!

Tocat del bolet a twitter amb nous acudits i mems!

DONATIUS

Si no pots, una bona manera d’ajudar a la llengua catalana és difondre aquesta publicació de les dites més típiques de la nostra llengua. Moltes gràcies per tot!

De mica en mica s’omple la pica

Significat, exemples, il·lustracions i traduccions

Significat i exemples

Aquesta dita significa que, amb perseverança i constància, tota petita acció compta per a assolir un objectiu final més gran.

I ben bé és així: si es té clar l’objectiu, i cada petita acció que es fa s’hi encamina, s’aconsegueixen fites que semblaven inabastables o impossibles en un principi. Per tant, les actituds o accions intel·ligent són les que ens acosten a l’objectiu dessitjat, i les que ens desvien o ens fan dispersar, les poc intel·ligents. Però continuem amb la publicació…

Hi ha expressions sinònimes —tot i que potser no tan conegudes— com “A poc a poc, s’encén el foc”, “De gota en gota s’omple la bóta”, o “Gota a gota es fa un gorg” que tenen equivalents molt clars en altres idiomes.

De mica en mica s’omple la pica

Exemples

— Ah, mai acabaré aquesta carrera!
— Sí, dona, sí! Ja ho veuràs! Tu ves fent un petit esforç cada dia, que de mica en mica, s’omple la pica.

Cada cèntim compta pel viatge de fi de curs. De mica en mica s’omple la pica!

Estalviar no és cap mite
que de mica en mica
s’omple la pica
i així potser et fas rica

Au, va, no em parlis d’adició,
que amb tanta inflació
no hi trobo motivació
en això de la moderació.

De mica en mica s’omple la pica en anglès

En anglès trobem fins a sis expressions equivalents a “De mica en mica s’omple la pica” i, segons el context, farem servir una o l’altra. La primera — per bé que força en desús— és “Many a little makes a mickle” (literalment, “moltes miquetes fan un bon tros”). També podem trobar la dita amb la forma “Every little makes a mickle” i fins i tot “Every pickle makes a mickle“.

Many a little makes a mickle = De mica en mica s'omple la pica

Mickle, o com diuen a Escòcia, muckle, significa gran o voluminós. A part de la dita “many a little (or pickle) makes a mickle”, la paraules només perviu en alguns topònims del Regne Unit, com Muckle Flugga a Shetland o Mickleover a Derbyshire.

Val a dir que és una expressió bastant arcaica, i la que avui dia s’empra més és “take care of the pennies and the pounds will take care of themselves“, que seria la nostra segona variant. La idea és que si vigiles les petites coses, com ara els penics, al final s’acaben convertint en lliures..

La tercera expressió és “Constant dripping wears away the stone” (literalment, “un degoteig constant desgasta la pedra”). Ja veurem que és un símil que es va repetint en diferents llengües, probablement inspirades en la frase d’Ovidi en llatí (vegeu més avall).

La quarta variant és “Every little helps” (literalment, “cada miqueta ajuda”). Se sol utilitzar més per a contribucions o demanar donatius. Aprofitem aquí per a recordar que tens una pàgina de donatius en aquest bloc per ajudar a difondre la nostra llengua als quatre vents.

També tenim l’expressió equivalent “Feather by feather birds build their nests” (la cinquena variant, que literalment vol dir “ploma a ploma els ocells fan el seu niu”) i “Large streams from little fountains grow” (la sisena variant, que literalment es tradueix com a “els grans torrents d’aigua surten de petites fonts”). Recordem que en català existeix també la dita “Gota a gota es fa un gorg”.


Large streams from little fountains grow

De mica en mica s’omple la pica en francès

En francès es diu “Petit à petit, loiseau fait son nid” (literalment, “de mica en mica l’ocell fa el seu niu”). Sembla que aquesta dita va com anell al dit pels venedors d’hipoteques! També, com en el cas d’altres idiomes, existeix la dita “L’eau qui tombe goutte à goutte, cave la pierre” (literalment, “l’aigua que cau gota a gota, perfora la pedra”). Aquesta dita és present al Dictionnaire de l’Académie des del 1835.

Petit à petit, loiseau fait son nid (bé, de fet aquest ocell va a tota hòsti*)

De mica en mica s’omple la pica en alemany

La dita equivalent en alemany és “Steter Tropfen höhlt den Stein” (literalment, “les gotes constants desgasten la pedra”). Ja veurem que aquesta imatge, segurament pel poema d’Ovidi (vegeu versió en llatí) és comuna a molts idiomes.

De mica en mica s’omple la pica en italià

La dita equivalent en italià és “A goccia a goccia s’incava la pietra“.
(literalment, “gota a gota es forada una pedra”) o també “La goccia scava la pietra” (literalment, “la gota forada la pedra”).

De mica en mica s’omple la pica en japonès

En japonès, la dita equivalent és “水滴りて石うがつ” (literalment, “la gota pot foradar una pedra”)


De mica en mica s’omple la pica en llatí

En llatí es diu “Gutta cavat lapidem, non vi, sed saepe cadendo
(literalment, “La gota forada la pedra, no amb la força sino amb el seu constant degoteig”). De fet, la frase és del poeta romà Ovidi (43 a.C.-18 d.C.), que en les seves Cartes des del Ponto va escriure: “Gutta cavat lapidem, comsumitur anulus usu“, en una imatge amb la que volia simbolitzar el valor de la perseverança i la constància. Veurem que aquest símil s’utilitza en moltíssims idiomes.

L’expressió va variar una mica durant l’Edat Mitjana: “Gutta cavat lapidem, no vi, sed saepe cadendo” (literalment, “la gota perfora la pedra, no per la seva força, sino amb el constant degoteig”).

De mica en mica s’omple la pica lituà

En lituà es diu “Lašas po lašo ir akmenį pratašo” (literalment, “gota a gota es forada la pedra”). L’ombra d’Ovidi és allargada (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en polonès

L’equivalent polonès és “Kropla drąży kamień” (literalment, “una gota forada una pedra”). Altra vegada Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en portuguès

En portuguès tenim “Água mole em pedra dura tanto bate até que fura“.
(literalment, “el degoteig suau de l’aigua en una roca dura la foradarà”)
i també “De grão em grão a galinha enche o papo“. (literalment, “gra a gra, la gallina va omplint el pap”).

De mica en mica s’omple la pica en portuguès



De mica en mica s’omple la pica en Romanès

En romanès trobem “Picăturile îndesate găuresc și piatra” (literalment, “moltes gotes poden foradar una pedra”). De nou, Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en rus

En rus ens apareix novament la dita “Капля камень долбит” (literalment, una roca forada una pedra”). Ovidi arriba fins a terres russes (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en suec

La versió sueca és “Droppen kan urholka stenen” (literalment, “la gota pot foradar la pedra”). Una altra vegada, Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en Ucranià

En ucranià tornem a trobar la imatge de la gota perforant la pedra: “Вода крапля по краплі і камінь довбає” (literalment, “gota a gota, l’aigua forada la pedra”). També tenim, “Не тим крапля камінець довбає, що сильна, а тим, що часто падає” (literalment, “la gota forada la pedra, no a còpia de força sino tot caient amb constància”). L’ombra d’Ovidi és allargada (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en vietnamita

En vietnamita tenim “Nước chảy đá mòn” (literalment, “les aigúes flueixen, la roca s’erosiona”).

De mica en mica s’omple la pica en basc

En basc trobem una imatge original: “Arian, arian, zehetzen da burnia“. (literalment, “treballant treballant, es forja el ferro”).

De mica en mica s’omple la pica en en islandès

L’equivalent islandès de “de mica en mica s’omple la pica” és “Dropinn holar steininn” (literalment, “la gota forada l’aigua”). De nou, Ovidi
(vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en en hindi

En hindi tenim “बूँद-बूँद से घड़ा भरता है” (pronuncial “boond-boond se ghada bharata hai” i que literalment significa, “de mica en mica s’omple la gerra”). Aquesta, sorprenentment, té una semblança evident amb la dita catalana.

De mica en mica s’omple la pica en hindi


De mica en mica s’omple la pica en en xinès mandarí

L’equivalent del xinès mandarí és “滴水穿水” (pronunciat si fa no fa “Dīshuǐ chuān shuǐ” i que literalment vol dir “l’aigua que va caient forada la pedra”). El símbol de l’aigua en xinès és (pronunciat “Shuǐ”).

De mica en mica s’omple la pica en en txec

L’equivalent txec és “Kapka dutí kámen” (literalment, “les gotes foraden la pedra”). De nou, Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en neerlandès

En holandès es diu “De gestadige drup holt de steen” (literalment, “el degoteig constant acaba desgastant la pedra”). Tornem a la influència d’Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en castellà

En castellà tenim unes quantes expressions equivalents: “Gota a gota se llena la bota” (literalment, “gota a gota s’omple la bóta”*),”Gota a gota se llena un vaso y rebosa” (literalment, “gota a gota s’omple un got i vessa”*), “Grano a grano, hincha la gallina el papo” (literalment, “gra a gra, infla la gallina el pap”*), “Muchos pocos hacen un mucho“(literalment, “molts pocs fan un molt”*) o “Poco a poco hila la vieja el copo” (literalment, “A poc a poc fila la vella el borrall”*). No podia faltar el símil de l’aigua i la pedra que hem vist tant en altres idiomes: “Agua blanda en dura piedra tanto dará que la hienda” (literalment, “Aigua tova en pedra dura, la picarà tant que la foradarà”*).

gota a gota s'omple la bóta
Gota a gota se llena la bota

*Traduït al català per a les companyes i els companys de la Catalunya Nord.

Cada cop tenim més expressions catalanes traduïdes a altres idiomes. Ves per on! De mica en mica s’omple la pica! En aquest bloc trobaràs expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Definició, il·lustracions, vers i traduccions a altres idiomes

Significat i exemples de “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”

La dita “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix (o tu mateixa) el llit”, significa que per aconseguir una cosa ben feta, ben acabada, d’acord amb les teves necessitats, val més que la facis tu mateix/a, abans de posar-la en mans d’alguna altra persona.

Una variants de la dita és “Si vols ésser ben servit, tu mateix t’has de fer es llit”.

Exemples

Els serveis de rodalies són un desastre! Mai arriben a l’hora. Deixen els usuaris desamparats. Bé, ja saps: “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”.

Aquest informe que vaig encarregar està ple d’errors. Me’n faig creus!. Al final, si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit!

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en anglès

En anglès és “If you want something done right, do it yourself” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix/a”). Formes alternatives en anglès que signifiquen exactament el mateix són: “If you want a thing done well, do it yourself”; “If you want a thing done right, do it yourself”o “if you want it done right, do it yourself” .

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en francès

En francès tenim la dita “On n’est jamais mieux servi que par soi-même” (literalment, “hom no està mai més ben servit que per si mateix”). També trobem les variants “On n’est jamais aussi bien servi que par soi-même” i “On n’est jamais mieux servi que par soi-même” (literalment, “hom no està mai tan ben servit com per si mateix”).

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en alemany

La dita equivalent en alemany és “Selbst ist der Mann” (literalment, “ell mateix és l’home”, o “cal ajudar-se a un/a mateix/a). A Alemania hi ha una revista famosa anomenada “Selbst ist der Mann” sota la filosofia del Do it Yourself o fes-ho tu mateix.

fotografia de domini públic

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en italià

En italià hi ha una dita molt típica i ben trobada: “Chi fa da sé fa per tre” (literalment, “qui fa per si mateix, fa per tres”). També podem dir “Se vuoi una cosa fatta bene fattela da solo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho sol/a”).

fotografia de domini públic

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en castellà

En castellà, “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit” és “Si quieres algo bien hecho, hazlo tú mismo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix”). Altres opcions en castellà són “¿Quieres tener buen criado? Sírvete por tu mano” (literalment, “Vols tenir un bon criat? Serveix-te amb la teva mà”), “Según se hace la cama, así se acuesta” (literalment, “tal com es fa el llit, se’n va a dormir”) o “Si quieres estar bien servido, sírvete a ti mismo” * (literalment, “Si vols estar ben servit, serveix-te tu mateix”).

*Traduït per a les companyes i companys de la Catalunya Nord.

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en portuguès

L’equivalent a la dita en portuguès és “O olho do dono é que engorda o gado” (literalment, “l’ull de l’amo engreixa el bestiar”).


Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en àrab

En àrab tenim “إذا أردت أن تفعل شيئاً, فالأفضل أن تفعله بنفسك” (literalment, “si vols fer quelcom, val més que ho facis tot sol”).

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en finès

La dita equivalent en finès és kun itse tekee, tietää mitä saa” (literalment, “quan ho fas tu, jas saps el que te’n pots esperar”)

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.

Anar a la pàgina de donatius. Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes 🙂

D’acord, sí vols estar ben servir, fes-te tu mateixa el llit, però deixa les dites, modismes refranys a “Tocat del Bolet”, perquè aquí hi trobaràs…el més calent és a l’aigüera, tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, sopar de duro, bufar i fer ampolles, fer el préssec, oli en un llum…! També descobriràs moltes il·lustracions traduccions dels nostres modismes, dites i frases fetes a altres idiomes. Gràcies per la teva visita!