Significat, origen de l’expressió, exemples, equivalents en altres idiomes…
Significat
Tants caps, tants barrets es diu per constatar la disparitat d’opinions, de conveniències, de propòsits, etc., entre diferents persones..
Origen
🎩 🎩 🎩 Segons Víctor Pàmies (recomanem molt el seu blog Etimologies paremiològiques) és probable que la dita “tants caps, tants barrets” tingui un origen llatí: Quot homines, tot sententiae, atribuïda a Terenci, d’on hauria passat a la resta de llengües de cultura llatina.
Exemples
Els uns volen fer coalició de govern, els altres fer oposició… i fins i tot hi ha qui vol anar per lliure. Tants caps, tants barrets.
L’agnès vol jugar a hockey, la Marta a bàsquet i l’Anna a futbol. Tants caps, tants barrets.
Tants caps, tants barrets en anglès
Una expressió equivalent en anglès és Many men, many minds (traduït literalment, seria Molts homes, moltes ments). També podem dir (to) be at variance (ser variat).
Tants caps, tants barrets en alemany
En alemany podríem dir So viel Köpfe, so viel Sinne (traduït literalment seria Tants caps, tants sentits)
Tants caps, tants barrets, en basc
En basc o èuscar seria Zenbat buru, hainbat aburu (que traduït literalment és Quants caps, quantes opinions).
Tants caps, tants barrets en castellà
En castellà o espanyol existeixen les dites equivalents Cada gorrión con su espigón (traduït literalment, Cada pardal, amb el seu espigó*), Cada maestrillo tiene su librillo (literalment, Cada petit mestre té el seu llibret), Cuantos hombres, tantas opiniones (la traducció literal seria Quants homes, tantes opinions). * Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.
Tants caps, tants barrets en francès
En francès podem dir Autant de têtes, autant d’avis (literalment, Tants caps, tantes opinions), també, d’una manera similar, Autant de têtes, autant de sentiments(ou d’opinions).
Tants caps, tants barrets, en italià
En italià direm Tante teste, tante idee (literalment, tants caps, tantes idees).
Tants caps, tants barrets en llatí
En llatí seria Quod homines, tot sententiae (una cosa així com Per cada home hi ha una opinió).
Tants caps, tants barrets en romanès
En romanès és Câte capete, atâtea păreri traduït literalment és Quants caps, quants parers)
Tants caps, tants barrets en rus
En rus (i en caràcters cirílics) és Сколько людей, столько и мнений(traduït literalment és Quanta gent, tantes opinions).
Veiem doncs que, pel què fa a l’expressió “Tants caps, tants barrets”, hi ha coincidències entre diferents idiomes, però que l’aportació dels barrets sembla única del català.
Si t’agraden les dites, els modismes, les interjeccions… A Tocat del Bolet trobaràs expressions tan nostrades com…
Altres expressions típiques catalanes
Si t’interessen les expressions típiques catalanes, aquí en trobaràs un munt de ben nostrades, n’hi ha per llogar-hi cadires! Aquesta llista te’n farà cinc cèntims. Pots entrar en la que més t’interessi i t’explicarem, fil per randa, tots els ets i uts de l’expressió.
Les dites catalanes més populars il·lustrades i traduïdes!
CAT = CATALÀ EN = ENGLISH FR =FRANÇAIS
Top 10 de les dites catalanes
Aquestes són algunes de les dites en llengua catalana que més han agradat a l’equip de “Tocat del Bolet”. Totes elles il·lustrades, amb el seu equivalent en altres idiomes i un àudio. Allà on no ha estat possibile trobar una expressió homòloga, com s’indica segons sigui el cas, s’ha optat per la traducció literal (almenys en anglès i francès).
Una dita és una sentència que transmet una opinió o saviesa basada en l’experiència. Si vols que afegim alguna dita més, només cal que ens ho indiquis als comentaris.
Sense més preàmbuls, vegem el ranking 🙂
Qui no s’arrisca, no pisca
En anglès: “Nothing ventured, nothing gained” (literalment, “No res arriscat, no res guanyat”). En francès: “Qui ne risque rien n’a rien” (literalment, “Qui no arrisca res, no té res”). En alemany: “Wer nicht wagt, der nicht gewinnt” (literalment, “Qui no aposta, no guanya”). En italià: “Chi non arrischia, non acquista” (literalment, !qui no arrisca, no té èxit”. En castellà: “Quien no se arriesga, no pasa la mar“. En basc o èuscar: “Bentura dedinak hartza, ez dedinak ez eta bartza” (literalment, “Qui s’arrisca, caça un os; qui no s’arrinca, ni un ou de poll”). En gallec: “O que non se arrisca non pasa o mar” (literalment, “Qui no s’arrisca, no passa el mar”).
Qui no s’arrisca, no pisca
Qui n0 s’arrisca, no pisca
Com més serem, més riurem
En anglès: “The more, the merrier” /literalment, “com més, més contents”); en francès: “plus on est de fous, plus on rit” (literalment, “com més en siguem de contents, més feliços”); en alemany: “je mehr, desto besser” (literalment, “Com més, més contents”); en italià: “più siamo meglio è” (literalment, “com més siguem, millor”); en castellà: “Cuantos más, mejor” (literalment, “com més, millor”); en portuguès: “quanto mais, melhor” (literalment, “com més, millor”).
Com més serem, més riurem
A poc a poc i bona lletra
En anglès “The more haste, the worse speed” (literalment, “com més pressa, pitjor velocitat”); En francès, “Qui trop se hâte, reste en chemin” (literalment, “Qui vol córrer massa, es queda pel camí”); En castellà: “Vísteme despacio que tengo prisa” (literalment, vesteix-me a poc a poc que tinc pressa); en italià “Chi ha fretta, vada adagio” (literalment, qui tingui pressa, que vagi a poc a poc), en gallec “A gran présa, gran vagar” (A gran pressa, gran lentitud”, alemany “Eilen kommt spät ans Ende” (les presses fan tard a la meta”)
A poc a poc i bona lletra
De mica en mica s’omple la pica
En anglès tenim totes aquestes versions, segons sigui el cas: “Every little helps” ,”Many a little makes a mickle“, “Many a little makes a mickle”, “Many a little makes a mickle”, “Take care of the pennies and the pounds will take care of themselves”, “Constant dripping wears away the stone“ En francès tenim “Petit à petit, loiseau fait son nid” (literalment, “de mica en mica, l’ocell fa el seu niu”). Fes clic aquí per a més informació sobre aquesta dita.
De mica en mica s’omple la pica
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
En anglès, “If you want something done right, do it yourself” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix/a”); en francès, “On n’est jamais mieux servi que par soi-même” (literalment, “hom no està mai més ben servit que per si mateix”); en alemany: “Selbst ist der Mann” (literalment, “ell mateix és l’home”, o “cal ajudar-se a un/a mateix/a); en italià “Se vuoi una cosa fatta bene fattela da solo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho sol/a”); en castellà “Si quieres algo bien hecho, hazlo tú mismo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix”). Per a més informació sobre aquesta dita, visita “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit“
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
Els catalans de les pedres en fan pans
Tot i que no hi ha una dita equivalent, en anglès es podria traduir com “Catalans make bread out of stones” (els catalans fan pa de les pedres”) i en francès, es podria dir, per exemple, “Les Catalans transforment des pierres en pain” (els catalans transformen les pedres en pans). Si estàs interessats en l’origen d’aquesta dita, et recomanem l’article: “d’on ve la dita “los catalanes de las piedras hacen panes”?
Els catalans de les pedres en fan pans
Hi ha més dies que llonganises
En anglès, “There’s plenty of time” (literalment, “hi ha un munt de temps”); En francès “Il y a plus de jours que de semaines” (literalment, “hi ha més dies que setmanes”); en castellà “Más son los días que las morcillas” (literalment, “més són els dies que els botifarrins”).
En anglès “What goes around comes around” (literalment, “allò que va torna”); en francès, “On a la chance qu’on merite” (literalment, “hom té la sort que mereix”); En castellà “Cada uno tiene lo que se merece” (literalment “Cadascú té el que es mereix”), en italià “Ognuno ha quel che si merita” (literalment “Cadascú té el que es mereix”), en alemany “Dem Verdienste seine Krone” (literalment, “al mèrit, la seva corona”), en basc “Zer merezi, hura etorri” (a cadasc´´u li arriba el que es mereix).
Tal faràs tal trobaràs
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla
En anglès, “If you lie upon roses when young, you will lie upon thorns when old” (literalment, “si dorms sobre roses de jove, dormiràs sobre espines de gran”); En francès, “Jeunesse oiseuse, viellesse diseteuse” (literalment, “joventut ociosa, vellesa amb necessitats”); En alemany, “Faule Jugend, lausig Alter” (literalment, “Joventud mandrosa, vellesa miserable”); En castellà: “A mocedad ociosa, vejez trabajosa” (literalment “a joventut ociosa, vellesa treballadora”); en basc o èuscar “Gaztaro alferra, zahartzaro okerra” (literalment, “a joventut ociosa, vellesa complicada”); en gallec “A mocidade folgada trae a vellez arrastrada” (literalment, “la joventut ociosa porta la vellesa arrossegada”).
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla
Tocat del Bolet és un bloc que vol fomentar i difondre la llengua i cultura catalanes. Necessitem recursos per fer-ho. Sisplau, ajuda’ns amb una petita aportació. Si ens vols ajudar, fes clic aquí. Moltes gràcies!
Mencions honorífiques
Sobre gustos no hi ha res escrit*, i de ben segur que a alguns lectors els agradaria que apareguessin unes altres dites o troben que d’altres ni tan sols haurien de figurar en aquesta classificació. Acabarem, doncs, amb unes quantes mencions especials que ben bé es podrien haver merescut ser entre les 10 primeres.
*Per cert, aquesta dita sempre ens ha sorprès, ja que és evident que s’ha escrit moltíssim sobre preferences i gustos, tones de tinta!… Però ja que hi som, “sobre gustos no hi ha res escit” en anglès és “There is no accounting for tastes” (no s’han de donar explicacions sobre gustos), en francès “Les goûts et les couleurs ne se discutent pas” (els gustos i els colors no es discuteixen pas), en alemany “über Geschmack lässt sich nicht streiten” (sobre gustos no es pot discutir”), en portuguès “gosto não se discute” (els gustos no es discuteixen), i en castellà “sobre gustos no hay nada escrito”.
No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat
En anglès “Don’t count your chickens before they hatch” (literalment, “no comptis els teus pollets abans que surtin de la closca”); en francès “Il ne faut pas vendre la peau de l’ours avant de l’avoir tué” (literalment, “Cal no vendre la pell de l’os abans de matar-lo “; en castellà, “No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado” (literalment, “cal no vendre la pell de l’os abans de matar-lo”); en alemany “Man soll die Bärenhaut nicht verkaufen, ehe der Bär gestochen ist” (literalment, “Cal no vende la pell de l’os abans de que se l’hagi apunyalat”), en èuscar o basc “Man soll die Bärenhaut nicht verkaufen, ehe der Bär gestochen ist” (literalment, “no s’ha de comprar la campana abans que la vaca”), en gallec “Non digas “pillei o gato” mentres non o teñas no saco” (literalment, “no diguis “he atrapat el gat” mentre no el tinguis al sac”). No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
Cel rogent, pluja o vent
Cel rogent, pluja o vent ~Hi ha una dita similar en anglès: “Red sky at night, sailor’s delight. Red sky in morning, sailor’s warning” (literalment, “cel rogent de nit, plaer de pescador. Cel rogent pel matí, alerta pel pescador”; i en francès “Ciel rouge le soir laisse bon espoir. Ciel rouge le matin, pluie en chemin.” (literalment, “Cel rogent a la nit dóna esperança. Cel rogent al matí, pluja en camí”) Cel rogent, pluja o vent
A l’estiu tota cuca viu
Significat: l’estiu és temporada de salud i de vigor, en que la gent fa la viu-viu. Si trobeu equivalents en altres idiomes, sisplau, aviseu-nos. De moment, ens quedem amb les traduccions més o menys literals de la dita catalana. En anglès, podem dir “In summertime, every bug feels alive” i en francès podem dir “En été, chaque insecte se sent vivant”. A l’estiu, tota cuca viu.
A l’estiu tota cuca viu
Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era
Qui no vulgui pols que no vagi a l’era en anglès: “if you can’t stand the heat, get out of the kitchen” (literalment, “si no pots suportar la calor, surt de la cuina”). En francès: “Qui craint le danger ne doit pas aller en mer” (literalment, “Qui tem el perill no ha d’anar al mar”). Per cert, també se sent molt la versió en segona persona del singular “Si no vols pols, no vagis a l’era”.Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era
Per Nadal, cada ovella al seu corral
No hem trobat una dita exactament equivalent en anglès, però “All hearts come home for Christmas” (tots els cors tornen a casa per Nadal) és la més propera. Si volem explicar el significat, podem dir “everyone should be home for Christmas“, i si volem donar la traducció literal: “Every sheep must be at its pen for Christmas“. En francès, per explicar el significat, diríem “Tout le monde devrait être à la maison pour Noël“, i literalment “Chaque mouton doit être à son enclos pour Noël“.
Per nadal, cada ovella al seu corral
Per Nadal, qui res no estrena, res no val
En anglès es pot traduir literalment com “At Christmas, he who doesn’t wear anything for the first time, is not worth anything” i en francès “Pour Noël, celui qui ne étrenne rien ne vaut rien”
Nou Canal de Telegram “Acudits i Humor en Català”. Apunta-t’hi i fes-te un tip de riure! https://t.me/acudits
Qui dia passa, any empeny
És realment complicat trobar una dita equivalent en altres idiomes. En anglès la més semblant és “Tomorrow is another day” (literalment, “demà és un altre dia”); en francès, la més semblant és “Demain est un autre jour” (literalment, “demà és un altre dia”); en castellà, la més semblant que hem trobat és “Un año tras otro viene“(literalment, “un dia rere l’altre ve”). Si volguéssim traduir la dita literalment a l’anglès, seria “He who makes it ’till the end of the day, pusheds a year”; i sivolem fer una traducció literal al francès, podem dir “Celui qui arrive à la fin de la journée, pousse un an“.Qui dia passa, any empeny
Març marçot mata la vella vora el foc
Març marçot, mata la vella vora el foc, i a la jove si pot ~Literalment, en anglès seria una cosa com ara: “March,evil March, kills the old lady by the fireplace, and, if possible, it kills the young lady too” i en francès “Le mois de mars, le mois de mars maléfique, tue la vieille dame a côté du feu et, si cela est possible, elle tue aussi la jeune femme”
Qui no té memòria ha de tenir cames
Tocat del bolet ~Qui no té memòria ha de tenir cames
En anglès, hi ha una dita sobre la memòria que fa així: “One would forget one’s head if it weren’t screwed on” (literalment, “perdria el seu cap si no el dugués enganxat”). Literalment, podríem traduir la dita a l’anglès com “He who doesn’t have a good memory needs good legs” i al francès com “Celui qui n’a pas une bonne mémoire a besoin de bonnes jambes”.Qui no té memòria ha de tenir cames
Pagant Sant Pere canta
En anglès “money talks” (literalment, “el diner parla); en francès “l’argent a le dernier mot” (literalment, “el diner té l’última paraula”); en castellà “poderoso caballero és don dinero” (literalment, “poderós cavaller és dom diner”)
Pagant Sant Pere canta
De més verdes en maduren
En anglès “Stranger things have happened” (literalment, “coses més estranyes han passat“); en francès, “De drôles de choses se sont passées” (literalment, “coses més estranyes han passat”); en castellà “Torres más altas han caído” (literalment “torres més altes han caigut)* *traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.
De més verdes en maduren
Altres dites dignes de menció…
Al mal temps bona cara en anglès: if life gives you lemons, make lemonade // Al mal temps bona cara en francès: faire contre mauvaise fortune bon cœur // Al mal temps bona cara en castellà: al mal tiempo, buena cara.
Fins aquí la nostra classificació de dites populars. Esperem que l’hagis trobat d’allò més interessant i entretinguda.
acudits en català humor
No oblidis apuntar-te a la nostra Newsletter (marge superior dret) per no perdre’t cap publicació de Tocat del Bolet. Afegim nou material regularment des de la nostra redacció, que treu fum…
Redacció de tocat del bolet
En aquest bloc és ple d’expressions catalanes divertides, i hi trobaràs dites, modismes, refranys, tradicions, relats tipus meme i fins i tot interjeccions i renecs típics de la llengua catalana, il·lustrats i traduïts a altres idiomes. Moltes gràcies per la teva visita i fins aviat!
Si no pots, una bona manera d’ajudar a la llengua catalana és difondre aquesta publicació de les dites més típiques de la nostra llengua. Moltes gràcies per tot!
Significat, exemples, il·lustracions i traduccions
Significat i exemples
Aquesta dita significa que, amb perseverança i constància, tota petita acció compta per a assolir un objectiu final més gran.
I ben bé és així: si es té clar l’objectiu, i cada petita acció que es fa s’hi encamina, s’aconsegueixen fites que semblaven inabastables o impossibles en un principi. Per tant, les actituds o accions intel·ligent són les que ens acosten a l’objectiu dessitjat, i les que ens desvien o ens fan dispersar, les poc intel·ligents. Però continuem amb la publicació…
Hi ha expressions sinònimes —tot i que potser no tan conegudes— com “A poc a poc, s’encén el foc”, “De gota en gota s’omple la bóta”, o “Gota a gota es fa un gorg” que tenen equivalents molt clars en altres idiomes.
De mica en mica s’omple la pica
Exemples
— Ah, mai acabaré aquesta carrera! — Sí, dona, sí! Ja ho veuràs! Tu ves fent un petit esforç cada dia, que de mica en mica, s’omple la pica.
Cada cèntim compta pel viatge de fi de curs. De mica en mica s’omple la pica!
Estalviar no és cap mite
que de mica en mica
s’omple la pica
i així potser et fas rica
Au, va, no em parlis d’adició, que amb tanta inflació no hi trobo motivació en això de la moderació.
De mica en mica s’omple la pica en anglès
En anglès trobem fins a sis expressions equivalents a “De mica en mica s’omple la pica” i, segons el context, farem servir una o l’altra. La primera — per bé que força en desús— és “Many a little makes a mickle” (literalment, “moltes miquetes fan un bon tros”). També podem trobar la dita amb la forma “Every little makes a mickle” i fins i tot “Every pickle makes a mickle“.
Mickle, o com diuen a Escòcia, muckle, significa gran o voluminós. A part de la dita “many a little (or pickle) makes a mickle”, la paraules només perviu en alguns topònims del Regne Unit, com Muckle Flugga a Shetland o Mickleover a Derbyshire.
Val a dir que és una expressió bastant arcaica, i la que avui dia s’empra més és “take care of the pennies and the pounds will take care of themselves“, que seria la nostra segona variant. La idea és que si vigiles les petites coses, com ara els penics, al final s’acaben convertint en lliures..
La tercera expressió és “Constant dripping wears away the stone” (literalment, “un degoteig constant desgasta la pedra”). Ja veurem que és un símil que es va repetint en diferents llengües, probablement inspirades en la frase d’Ovidi en llatí (vegeu més avall).
La quarta variant és “Every little helps” (literalment, “cada miqueta ajuda”). Se sol utilitzar més per a contribucions o demanar donatius. Aprofitem aquí per a recordar que tens una pàgina de donatius en aquest bloc per ajudar a difondre la nostra llengua als quatre vents.
També tenim l’expressió equivalent “Feather by feather birds build their nests” (la cinquena variant, que literalment vol dir “ploma a ploma els ocells fan el seu niu”) i “Large streams from little fountains grow” (la sisena variant, que literalment es tradueix com a “els grans torrents d’aigua surten de petites fonts”). Recordem que en català existeix també la dita “Gota a gota es fa un gorg”.
Large streams from little fountains grow
De mica en mica s’omple la pica en francès
En francès es diu “Petit à petit, loiseau fait son nid” (literalment, “de mica en mica l’ocell fa el seu niu”). Sembla que aquesta dita va com anell al dit pels venedors d’hipoteques! També, com en el cas d’altres idiomes, existeix la dita “L’eau qui tombe goutte à goutte, cave la pierre” (literalment, “l’aigua que cau gota a gota, perfora la pedra”). Aquesta dita és present al Dictionnaire de l’Académie des del 1835.
Petit à petit, loiseau fait son nid (bé, de fet aquest ocell va a tota hòsti*)
De mica en mica s’omple la pica en alemany
La dita equivalent en alemany és “Steter Tropfen höhlt den Stein” (literalment, “les gotes constants desgasten la pedra”). Ja veurem que aquesta imatge, segurament pel poema d’Ovidi (vegeu versió en llatí) és comuna a molts idiomes.
De mica en mica s’omple la pica en italià
La dita equivalent en italià és “A goccia a goccia s’incava la pietra“. (literalment, “gota a gota es forada una pedra”) o també “La goccia scava la pietra” (literalment, “la gota forada la pedra”).
De mica en mica s’omple la pica en japonès
En japonès, la dita equivalent és “水滴りて石うがつ” (literalment, “la gota pot foradar una pedra”)
De mica en mica s’omple la pica en llatí
En llatí es diu “Gutta cavat lapidem, non vi, sed saepe cadendo” (literalment, “La gota forada la pedra, no amb la força sino amb el seu constant degoteig”). De fet, la frase és del poeta romà Ovidi (43 a.C.-18 d.C.), que en les seves Cartes des del Ponto va escriure: “Gutta cavat lapidem, comsumitur anulus usu“, en una imatge amb la que volia simbolitzar el valor de la perseverança i la constància. Veurem que aquest símil s’utilitza en moltíssims idiomes.
L’expressió va variar una mica durant l’Edat Mitjana: “Gutta cavat lapidem, no vi, sed saepe cadendo” (literalment,“la gota perfora la pedra, no per la seva força, sino amb el constant degoteig”).
De mica en mica s’omple la pica lituà
En lituà es diu “Lašas po lašo ir akmenį pratašo” (literalment, “gota a gota es forada la pedra”). L’ombra d’Ovidi és allargada (vegeu versió en llatí).
De mica en mica s’omple la pica en polonès
L’equivalent polonès és “Kropla drąży kamień” (literalment, “una gota forada una pedra”). Altra vegada Ovidi (vegeu versió en llatí).
De mica en mica s’omple la pica en portuguès
En portuguès tenim “Água mole em pedra dura tanto bate até que fura“. (literalment, “el degoteig suau de l’aigua en una roca dura la foradarà”) i també “De grão em grão a galinha enche o papo“. (literalment, “gra a gra, la gallina va omplint el pap”).
De mica en mica s’omple la pica en portuguès
De mica en mica s’omple la pica en Romanès
En romanès trobem “Picăturile îndesate găuresc și piatra” (literalment, “moltes gotes poden foradar una pedra”). De nou, Ovidi (vegeu versió en llatí).
De mica en mica s’omple la pica en rus
En rus ens apareix novament la dita “Капля камень долбит” (literalment, una roca forada una pedra”). Ovidi arriba fins a terres russes (vegeu versió en llatí).
De mica en mica s’omple la pica en suec
La versió sueca és “Droppen kan urholka stenen” (literalment, “la gota pot foradar la pedra”). Una altra vegada, Ovidi (vegeu versió en llatí).
De mica en mica s’omple la pica en Ucranià
En ucranià tornem a trobar la imatge de la gota perforant la pedra: “Вода крапля по краплі і камінь довбає” (literalment, “gota a gota, l’aigua forada la pedra”). També tenim, “Не тим крапля камінець довбає, що сильна, а тим, що часто падає” (literalment, “la gota forada la pedra, no a còpia de força sino tot caient amb constància”). L’ombra d’Ovidi és allargada (vegeu versió en llatí).
De mica en mica s’omple la pica en vietnamita
En vietnamita tenim “Nước chảy đá mòn” (literalment, “les aigúes flueixen, la roca s’erosiona”).
De mica en mica s’omple la pica en basc
En basc trobem una imatge original: “Arian, arian, zehetzen da burnia“. (literalment, “treballant treballant, es forja el ferro”).
De mica en mica s’omple la pica en en islandès
L’equivalent islandès de “de mica en mica s’omple la pica” és “Dropinn holar steininn” (literalment, “la gota forada l’aigua”). De nou, Ovidi (vegeu versió en llatí).
De mica en mica s’omple la pica en en hindi
En hindi tenim “बूँद-बूँद से घड़ा भरता है” (pronuncial “boond-boond se ghada bharata hai” i que literalment significa, “de mica en mica s’omple la gerra”). Aquesta, sorprenentment, té una semblança evident amb la dita catalana.
De mica en mica s’omple la pica en hindi
De mica en mica s’omple la pica en en xinès mandarí
L’equivalent del xinès mandarí és “滴水穿水” (pronunciat si fa no fa “Dīshuǐ chuān shuǐ” i que literalment vol dir “l’aigua que va caient forada la pedra”). El símbol de l’aigua en xinès és 水 (pronunciat “Shuǐ”).
De mica en mica s’omple la pica en en txec
L’equivalent txec és “Kapka dutí kámen” (literalment, “les gotes foraden la pedra”). De nou, Ovidi (vegeu versió en llatí).
De mica en mica s’omple la pica en neerlandès
En holandès es diu “De gestadige drup holt de steen” (literalment, “el degoteig constant acaba desgastant la pedra”). Tornem a la influència d’Ovidi (vegeu versió en llatí).
De mica en mica s’omple la pica en castellà
En castellà tenim unes quantes expressions equivalents: “Gota a gota se llena la bota” (literalment, “gota a gota s’omple la bóta”*),”Gota a gota se llena un vaso y rebosa” (literalment, “gota a gota s’omple un got i vessa”*), “Grano a grano, hincha la gallina el papo” (literalment, “gra a gra, infla la gallina el pap”*), “Muchos pocos hacen un mucho“(literalment, “molts pocs fan un molt”*) o “Poco a poco hila la vieja el copo” (literalment, “A poc a poc fila la vella el borrall”*). No podia faltar el símil de l’aigua i la pedra que hem vist tant en altres idiomes: “Agua blanda en dura piedra tanto dará que la hienda” (literalment, “Aigua tova en pedra dura, la picarà tant que la foradarà”*).
Gota a gota se llena la bota
*Traduït al català per a les companyes i els companys de la Catalunya Nord.
Definició, il·lustracions, vers i traduccions a altres idiomes
Significat i exemples de “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”
La dita “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix (o tu mateixa) el llit”, significa que per aconseguir una cosa ben feta, ben acabada, d’acord amb les teves necessitats, val més que la facis tu mateix/a, abans de posar-la en mans d’alguna altra persona.
Una variants de la dita és “Si vols ésser ben servit, tu mateix t’has de fer es llit”.
Exemples
Els serveis de rodalies són un desastre! Mai arriben a l’hora. Deixen els usuaris desamparats. Bé, ja saps: “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”.
Aquest informe que vaig encarregar està ple d’errors. Me’n faig creus!. Al final, si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit!
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en anglès
En anglès és “If you want something done right, do it yourself” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix/a”). Formes alternatives en anglès que signifiquen exactament el mateix són: “If you want a thing done well, do it yourself”; “If you want a thing done right, do it yourself”o “if you want it done right, do it yourself” .
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en francès
En francès tenim la dita “On n’est jamais mieux servi que par soi-même” (literalment, “hom no està mai més ben servit que per si mateix”). També trobem les variants “On n’est jamais aussi bien servi que par soi-même” i “On n’est jamais mieux servi que par soi-même” (literalment, “hom no està mai tan ben servit com per si mateix”).
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en alemany
La dita equivalent en alemany és “Selbst ist der Mann” (literalment, “ell mateix és l’home”, o “cal ajudar-se a un/a mateix/a). A Alemania hi ha una revista famosa anomenada “Selbst ist der Mann” sota la filosofia del Do it Yourself o fes-ho tu mateix.
fotografia de domini públic
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en italià
En italià hi ha una dita molt típica i ben trobada: “Chi fa da sé fa per tre” (literalment, “qui fa per si mateix, fa per tres”). També podem dir “Se vuoi una cosa fatta bene fattela da solo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho sol/a”).
fotografia de domini públic
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en castellà
En castellà, “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit” és “Si quieres algo bien hecho, hazlo tú mismo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix”). Altres opcions en castellà són “¿Quieres tener buen criado? Sírvete por tu mano” (literalment, “Vols tenir un bon criat? Serveix-te amb la teva mà”), “Según se hace la cama, así se acuesta” (literalment, “tal com es fa el llit, se’n va a dormir”) o “Si quieres estar bien servido, sírvete a ti mismo” * (literalment, “Si vols estar ben servit, serveix-te tu mateix”).
*Traduït per a les companyes i companys de la Catalunya Nord.
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en portuguès
L’equivalent a la dita en portuguès és “O olho do dono é que engorda o gado” (literalment, “l’ull de l’amo engreixa el bestiar”).
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en àrab
En àrab tenim “إذا أردت أن تفعل شيئاً, فالأفضل أن تفعله بنفسك” (literalment, “si vols fer quelcom, val més que ho facis tot sol”).
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en finès
La dita equivalent en finès és“kun itse tekee, tietää mitä saa” (literalment, “quan ho fas tu, jas saps el que te’n pots esperar”)
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
Anar a la pàgina de donatius. Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes 🙂
Definició, exemples, origen, traducció a altres idiomes, àudios i il·lustracions.
Significat i origen de Al pot petit hi ha la bona confitura
Una dita és una frase o un conjunt de paraules amb les quals s’explica un fet o a una situació.
El cas que avui ens ocupa —tot i que no ens ocupa gaire espai — és la dita “Al pot petit hi ha la bona confitura” . Se sol emprar per emfatitzar que no cal que una cosa o persona tingui grans dimensions perquè sigui bona.
Exemples
Martin Luther King només feia un metre seixanta-nou centímetres. Bé, al pot petit hi ha la bona confitura!
És un restaurant molt petit; només té cinc taules. Però és per llepar-se’n els dits. Al final, al pot petit hi ha la bona confitura!
Per cert, melmelada, arrop, compota i gelea són sinònims de confitura.
Al pot petit hi ha la bona confitura en anglès
L’expressió equivalent en anglès és “Good things come in small packages” (literalment, les coses bones venen en paquets petits). També existeix la variant “The best things come in small packages” (literalment, les millors coses venen en paquets petits).
En anglès també tenim la forma alternativa “big things come in small packages” (literalment, “les coses grans venen en petits paquets”).
Al pot petit hi ha la bona confitura en francès
En francès, al pot petit hi ha la bona confitura és “Tout ce qui est petit est mignon” (literalment, tot allò que és petit, és bonic). També es pot traduir al francès per “Dans les petites boîtes, les bons onguents” (literalment,A les ampolles petites hi ha els bons ungüents”.
Al pot petit hi ha la bona confitura en castellà
En castellà, hi ha una expressió semblant, tot i que poc coneguda: “El perfume (o la esencia) en tarro pequeño se vende” (literalment, el perfum (o l’essència) en pot petit es ven*).
*Traducció pels companys i companyes de la Catalunya Nord.
Al pot petit hi ha la bona confitura en alemany
En alemany diuen “In den kleinsten Flaschen ist das beste Likör” (literalment, a les ampolles petites hi ha el millor licor).
Al pot petit hi ha la bona confitura en italià
En italià es diu “Nelle botti piccine ci sta il vino buono” (literalment, a les bótes petites hi ha el bon vi”
Al pot petit hi ha la bona confitura en basc
En èuscar hi ha l’equivalent “Lurrin ona flasko txikietan saltzen da” (literalment, un bon vapor es ven en petits matrassos).
Al pot petit hi ha la bona confitura en gallec
En gallec es diu “As boas cousas véndense en pequenas doses” (literalment, les bones coses es venen en petites dosis).
Al pot petit hi ha la bona confitura en xinès (mandarí)
En xinès mandarí diuen “好東西不在個頭大” (pronunciat Hǎo dōngxī bùzài gètóu dà; literalment “les coses bones no són grans”). També diuen “濃縮的都是精品” (pronunciat Nóngsuō de dōu shì jīngpǐn; literalment “els concentrats estan bé”).
CATALAN CULTURE CROSSING BORDERS! ~DONATIUS
Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes! Necessitem il·lustradors, traductors, community managers i mitjans tècnics. Una llengua viva a les xarxes és una llengua de futur. Moltes gràcies!
Moltíssimes gràcies de part de tot l’equip! El teu suport ens ajudarà a internacionalitzar la llengua i cultures catalanes!
