Les millors dites populars catalanes

Les dites catalanes més populars il·lustrades i traduïdes!

CAT = CATALÀ EN = ENGLISH FR =FRANÇAIS

Top 10 de les dites catalanes

Aquestes són algunes de les dites en llengua catalana que més han agradat a l’equip de “Tocat del Bolet”. Totes elles il·lustrades i amb el seu equivalent en altres idiomes. Allà on no ha estat possibile trobar una expressió homòloga, com s’indica segons sigui el cas, s’ha optat per la traducció literal (almenys en anglès i francès).

Una dita és una sentència que transmet una opinió o saviesa basada en l’experiència. Si vols que afegim alguna dita més, només cal que ens ho indiquis als comentaris.

Sense més preàmbuls, vegem el ranking 🙂

Qui no s’arrisca, no pisca

En anglès: “Nothing ventured, nothing gained” (literalment, “No res arriscat, no res guanyat”). En francès: “Qui ne risque rien n’a rien” (literalment, “Qui no arrisca res, no té res”). En alemany: “Wer nicht wagt, der nicht gewinnt” (literalment, “Qui no aposta, no guanya”). En italià: “Chi non arrischia, non acquista” (literalment, !qui no arrisca, no té èxit”. En castellà: “Quien no se arriesga, no pasa la mar“. En basc o èuscar: “Bentura dedinak hartza, ez dedinak ez eta bartza” (literalment, “Qui s’arrisca, caça un os; qui no s’arrinca, ni un ou de poll”). En gallec: “O que non se arrisca non pasa o mar” (literalment, “Qui no s’arrisca, no passa el mar”).
Qui no s’arrisca, no pisca

Com més serem, més riurem

Com més serem, més riurem
En anglès: “The more, the merrier” /literalment, “com més, més contents”); en francès: “plus on est de fous, plus on rit” (literalment, “com més en siguem de contents, més feliços”); en alemany: “je mehr, desto besser” (literalment, “Com més, més contents”); en italià: “più siamo meglio è” (literalment, “com més siguem, millor”); en castellà: “Cuantos más, mejor” (literalment, “com més, millor”); en portuguès: “quanto mais, melhor(literalment, “com més, millor”).

A poc a poc i bona lletra

A poc a poc i bona lletra en anglès i francès

En anglès “The more haste, the worse speed” (literalment, “com més pressa, pitjor velocitat”); En francès, “Qui trop se hâte, reste en chemin” (literalment, “Qui vol córrer massa, es queda pel camí”); En castellà: “Vísteme despacio que tengo prisa” (literalment, vesteix-me a poc a poc que tinc pressa); en italià “Chi ha fretta, vada adagio” (literalment, qui tingui pressa, que vagi a poc a poc), en gallec “A gran présa, gran vagar” (A gran pressa, gran lentitud”, alemany “Eilen kommt spät ans Ende” (les presses fan tard a la meta”)

De mica en mica s’omple la pica

De mica en mica s'omple la pica

En anglès tenim totes aquestes versions, segons sigui el cas: “Every little helps” ,”Many a little makes a mickle“, “Many a little makes a mickle”, “Many a little makes a mickle”, “Take care of the pennies and the pounds will take care of themselves”, “Constant dripping wears away the stone
En francès tenim “Petit à petit, loiseau fait son nid” (literalment, “de mica en mica, l’ocell fa el seu niu”). Fes clic aquí per a més informació sobre aquesta dita.

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
En anglès, “If you want something done right, do it yourself” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix/a”); en francès, “On n’est jamais mieux servi que par soi-même” (literalment, “hom no està mai més ben servit que per si mateix”); en alemany: “Selbst ist der Mann” (literalment, “ell mateix és l’home”, o “cal ajudar-se a un/a mateix/a); en italiàSe vuoi una cosa fatta bene fattela da solo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho sol/a”); en castellà
Si quieres algo bien hecho, hazlo tú mismo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix”). Per a més informació sobre aquesta dita, visita “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Els catalans de les pedres en fan pans

Els catalans de les pedres en fan pans

Tot i que no hi ha una dita equivalent, en anglès es podria traduir com “Catalans make bread out of stones” (els catalans fan pa de les pedres”) i en francès, es podria dir, per exemple, “Les Catalans transforment des pierres en pain” (els catalans transformen les pedres en pans). Si estàs interessats en l’origen d’aquesta dita, et recomanem l’article: “d’on ve la dita “los catalanes de las piedras hacen panes”?

Hi ha més dies que llonganises

Hi ha més dies que llonganises
En anglès, “There’s plenty of time” (literalment, “hi ha un munt de temps”); En francèsIl y a plus de jours que de semaines” (literalment, “hi ha més dies que setmanes”); en castellàMás son los días que las morcillas” (literalment, “més són els dies que els botifarrins”).

Al pot petit hi ha la bona confitura

al pot petit hi ha la bona confitura en anglès
Per a més informació sobre aquesta dita, visiteu “Al pot petit hi ha la bona confitura
Al pot petit hi ha la bona confitura

Tal faràs, tal trobaràs

Tal faràs, tal trobaràs
En anglèsWhat goes around comes around” (literalment, “allò que va torna”); en francès, “On a la chance qu’on merite” (literalment, “hom té la sort que mereix”); En castellàCada uno tiene lo que se merece” (literalment “Cadascú té el que es mereix”), en italià “Ognuno ha quel che si merita” (literalment “Cadascú té el que es mereix”), en alemany Dem Verdienste seine Krone” (literalment, “al mèrit, la seva corona”), en bascZer merezi, hura etorri” (a cadasc´´u li arriba el que es mereix).

Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla

Qui de jove no treballa de vell dorm a la palla
En anglès, “If you lie upon roses when young, you will lie upon thorns when old” (literalment, “si dorms sobre roses de jove, dormiràs sobre espines de gran”); En francès, “Jeunesse oiseuse, viellesse diseteuse” (literalment, “joventut ociosa, vellesa amb necessitats”); En alemany, “Faule Jugend, lausig Alter” (literalment, “Joventud mandrosa, vellesa miserable”); En castellà: “A mocedad ociosa, vejez trabajosa” (literalment “a joventut ociosa, vellesa treballadora”); en basc o èuscar “Gaztaro alferra, zahartzaro okerra” (literalment, “a joventut ociosa, vellesa complicada”); en gallecA mocidade folgada trae a vellez arrastrada” (literalment, “la joventut ociosa porta la vellesa arrossegada”).

Mencions honorífiques

Sobre gustos no hi ha res escrit*, i de ben segur que a alguns lectors els agradaria que apareguessin unes altres dites o troben que d’altres ni tan sols haurien de figurar en aquesta classificació. Acabarem, doncs, amb unes quantes mencions especials que ben bé es podrien haver merescut ser entre les 10 primeres.

*Per cert, aquesta dita sempre ens ha sorprès, ja que és evident que s’ha escrit moltíssim sobre preferences i gustos, tones de tinta!… Però ja que hi som, “sobre gustos no hi ha res escit” en anglès és “There is no accounting for tastes” (no s’han de donar explicacions sobre gustos), en francès “Les goûts et les couleurs ne se discutent pas” (els gustos i els colors no es discuteixen pas), en alemany “über Geschmack lässt sich nicht streiten” (sobre gustos no es pot discutir”), en portuguès “gosto não se discute” (els gustos no es discuteixen), i en castellà “sobre gustos no hay nada escrito”.

No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat

No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat
En anglès “Don’t count your chickens before they hatch” (literalment, “no comptis els teus pollets abans que surtin de la closca”); en francès “Il ne faut pas vendre la peau de l’ours avant de l’avoir tué” (literalment, “Cal no vendre la pell de l’os abans de matar-lo “; en castellà, “No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado” (literalment, “cal no vendre la pell de l’os abans de matar-lo”); en alemany “Man soll die Bärenhaut nicht verkaufen, ehe der Bär gestochen ist” (literalment, “Cal no vende la pell de l’os abans de que se l’hagi apunyalat”), en èuscar o basc “Man soll die Bärenhaut nicht verkaufen, ehe der Bär gestochen ist” (literalment, “no s’ha de comprar la campana abans que la vaca”), en gallec “Non digas “pillei o gato” mentres non o teñas no saco” (literalment, “no diguis “he atrapat el gat” mentre no el tinguis al sac”).

Cel rogent, pluja o vent

Cel rogent pluja o vent

Cel rogent, pluja o vent ~Hi ha una dita similar en anglès: “Red sky at night, sailor’s delight. Red sky in morning, sailor’s warning” (literalment, “cel rogent de nit, plaer de pescador. Cel rogent pel matí, alerta pel pescador”; i en francès “Ciel rouge le soir laisse bon espoir. Ciel rouge le matin, pluie en chemin.” (literalment, “Cel rogent a la nit dóna esperança. Cel rogent al matí, pluja en camí”)

A l’estiu tota cuca viu

a l'estiu tota cuca viu
Significat: l’estiu és temporada de salud i de vigor, en que la gent fa la viu-viu. Si trobeu equivalents en altres idiomes, sisplau, aviseu-nos. De moment, ens quedem amb les traduccions més o menys literals de la dita catalana. En anglès, podem dir “In summertime, every bug feels alive” i en francès podem dir “En été, chaque insecte se sent vivant”. A l’estiu, tota cuca viu.

Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era

Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era
Qui no vulgui pols que no vagi a l’era en anglès: “if you can’t stand the heat, get out of the kitchen” (literalment, “si no pots suportar la calor, surt de la cuina”). En francès: “Qui craint le danger ne doit pas aller en mer” (literalment, “Qui tem el perill no ha d’anar al mar”). Per cert, també se sent molt la versió en segona persona del singular “Si no vols pols, no vagis a l’era”.

Per Nadal, cada ovella al seu corral

Per Nadal cada ovella al seu corral en anglès i francès

No hem trobat una dita exactament equivalent en anglès, però “All hearts come home for Christmas” (tots els cors tornen a casa per Nadal) és la més propera. Si volem explicar el significat, podem dir “everyone should be home for Christmas“, i si volem donar la traducció literal: “Every sheep must be at its pen for Christmas“. En francès, per explicar el significat, diríem “Tout le monde devrait être à la maison pour Noël“, i literalment “Chaque mouton doit être à son enclos pour Noël“.

Qui dia passa, any empeny

QUi dia passa, any empeny
És realment complicat trobar una dita equivalent en altres idiomes. En anglès la més semblant és “Tomorrow is another day” (literalment, “demà és un altre dia”); en francès, la més semblant és “Demain est un autre jour (literalment, “demà és un altre dia”); en castellà, la més semblant que hem trobat és “Un año tras otro viene (literalment, “un dia rere l’altre ve”). Si volguéssim traduir la dita literalment a l’anglès, seria “He who makes it ’till the end of the day, pusheds a year”; i sivolem fer una traducció literal al francès, podem dir “Celui qui arrive à la fin de la journée, pousse un an“.

Març marçot mata la vella vora el foc

refrany sobre el mes de febrer
Març marçot, mata la vella vora el foc, i a la jove si pot ~Literalment, en anglès seria una cosa com ara: “March,evil March, kills the old lady by the fireplace, and, if possible, it kills the young lady too” i en francès “Le mois de mars, le mois de mars maléfique, tue la vieille dame a côté du feu et, si cela est possible, elle tue aussi la jeune femme”

Qui no té memòria ha de tenir cames

Tocat del bolet ~Qui no té memòria ha de tenir cames
En anglès, hi ha una dita sobre la memòria que fa així: “One would forget one’s head if it weren’t screwed on” (literalment, “perdria el seu cap si no el dugués enganxat”). Literalment, podríem traduir la dita a l’anglès com “He who doesn’t have a good memory needs good legs” i al francès com “Celui qui n’a pas une bonne mémoire a besoin de bonnes jambes”.

Pagant Sant Pere canta



En anglès “money talks” (literalment, “el diner parla); en francès “l’argent a le dernier mot” (literalment, “el diner té l’última paraula”); en castellà “poderoso caballero és don dinero” (literalment, “poderós cavaller és dom diner”)
pagant sant pere canta

De més verdes en maduren

De més verdes en maduren

En anglès “Stranger things have happened” (literalment, “coses més estranyes han passat“); en francès, “De drôles de choses se sont passées” (literalment, “coses més estranyes han passat”); en castellàTorres más altas han caído” (literalment “torres més altes han caigut)* *traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.


Fins aquí la nostra classificació de dites populars. Esperem que l’hagis trobat d’allò més interessant i entretinguda.

No oblidis apuntar-te a la nostra Newsletter (marge superior dret) per no perdre’t cap publicació de Tocat del Bolet. Afegim nou material regularment des de la nostra redacció, que treu fum.

Redacció de tocat del bolet

En aquest bloc hi trobaràs dites, modismes, refranys, tradicions i fins i tot interjeccions i renecs típics de la llengua catalana, il·lustrats i traduïts a altres idiomes. Moltes gràcies per la teva visita i fins aviat!

Compartim el català!

De mica en mica s’omple la pica

Significat, exemples, il·lustracions i traduccions

Significat i exemples

Aquesta dita significa que, amb perseverança i constància, tota petita acció compta per a assolir un objectiu final més gran.

I ben bé és així: si es té clar l’objectiu, i cada petita acció que es fa s’hi encamina, s’aconsegueixen fites que semblaven inabastables o impossibles en un principi. Per tant, les actituds o accions intel·ligent són les que ens acosten a l’objectiu dessitjat, i les que ens desvien o ens fan dispersar, les poc intel·ligents. Però continuem amb la publicació…

Hi ha expressions sinònimes —tot i que potser no tan conegudes— com “A poc a poc, s’encén el foc”, “De gota en gota s’omple la bóta”, o “Gota a gota es fa un gorg” que tenen equivalents molt clars en altres idiomes.

De mica en mica s’omple la pica

Exemples

— Ah, mai acabaré aquesta carrera!
— Sí, dona, sí! Ja ho veuràs! Tu ves fent un petit esforç cada dia, que de mica en mica, s’omple la pica.

Cada cèntim compta pel viatge de fi de curs. De mica en mica s’omple la pica!

Estalviar no és cap mite
que de mica en mica
s’omple la pica
i així potser et fas rica

Au, va, no em parlis d’adició,
que amb tanta inflació
no hi trobo motivació
en això de la moderació.

De mica en mica s’omple la pica en anglès

En anglès trobem fins a sis expressions equivalents a “De mica en mica s’omple la pica” i, segons el context, farem servir una o l’altra. La primera — per bé que força en desús— és “Many a little makes a mickle” (literalment, “moltes miquetes fan un bon tros”). També podem trobar la dita amb la forma “Every little makes a mickle” i fins i tot “Every pickle makes a mickle“.

Many a little makes a mickle = De mica en mica s'omple la pica

Mickle, o com diuen a Escòcia, muckle, significa gran o voluminós. A part de la dita “many a little (or pickle) makes a mickle”, la paraules només perviu en alguns topònims del Regne Unit, com Muckle Flugga a Shetland o Mickleover a Derbyshire.

Val a dir que és una expressió bastant arcaica, i la que avui dia s’empra més és “take care of the pennies and the pounds will take care of themselves“, que seria la nostra segona variant. La idea és que si vigiles les petites coses, com ara els penics, al final s’acaben convertint en lliures..

La tercera expressió és “Constant dripping wears away the stone” (literalment, “un degoteig constant desgasta la pedra”). Ja veurem que és un símil que es va repetint en diferents llengües, probablement inspirades en la frase d’Ovidi en llatí (vegeu més avall).

La quarta variant és “Every little helps” (literalment, “cada miqueta ajuda”). Se sol utilitzar més per a contribucions o demanar donatius. Aprofitem aquí per a recordar que tens una pàgina de donatius en aquest bloc per ajudar a difondre la nostra llengua als quatre vents.

També tenim l’expressió equivalent “Feather by feather birds build their nests” (la cinquena variant, que literalment vol dir “ploma a ploma els ocells fan el seu niu”) i “Large streams from little fountains grow” (la sisena variant, que literalment es tradueix com a “els grans torrents d’aigua surten de petites fonts”). Recordem que en català existeix també la dita “Gota a gota es fa un gorg”.


Large streams from little fountains grow

De mica en mica s’omple la pica en francès

En francès es diu “Petit à petit, loiseau fait son nid” (literalment, “de mica en mica l’ocell fa el seu niu”). Sembla que aquesta dita va com anell al dit pels venedors d’hipoteques! També, com en el cas d’altres idiomes, existeix la dita “L’eau qui tombe goutte à goutte, cave la pierre” (literalment, “l’aigua que cau gota a gota, perfora la pedra”). Aquesta dita és present al Dictionnaire de l’Académie des del 1835.

Petit à petit, loiseau fait son nid (bé, de fet aquest ocell va a tota hòsti*)

De mica en mica s’omple la pica en alemany

La dita equivalent en alemany és “Steter Tropfen höhlt den Stein” (literalment, “les gotes constants desgasten la pedra”). Ja veurem que aquesta imatge, segurament pel poema d’Ovidi (vegeu versió en llatí) és comuna a molts idiomes.

De mica en mica s’omple la pica en italià

La dita equivalent en italià és “A goccia a goccia s’incava la pietra“.
(literalment, “gota a gota es forada una pedra”) o també “La goccia scava la pietra” (literalment, “la gota forada la pedra”).

De mica en mica s’omple la pica en japonès

En japonès, la dita equivalent és “水滴りて石うがつ” (literalment, “la gota pot foradar una pedra”)


De mica en mica s’omple la pica en llatí

En llatí es diu “Gutta cavat lapidem, non vi, sed saepe cadendo
(literalment, “La gota forada la pedra, no amb la força sino amb el seu constant degoteig”). De fet, la frase és del poeta romà Ovidi (43 a.C.-18 d.C.), que en les seves Cartes des del Ponto va escriure: “Gutta cavat lapidem, comsumitur anulus usu“, en una imatge amb la que volia simbolitzar el valor de la perseverança i la constància. Veurem que aquest símil s’utilitza en moltíssims idiomes.

L’expressió va variar una mica durant l’Edat Mitjana: “Gutta cavat lapidem, no vi, sed saepe cadendo” (literalment, “la gota perfora la pedra, no per la seva força, sino amb el constant degoteig”).

De mica en mica s’omple la pica lituà

En lituà es diu “Lašas po lašo ir akmenį pratašo” (literalment, “gota a gota es forada la pedra”). L’ombra d’Ovidi és allargada (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en polonès

L’equivalent polonès és “Kropla drąży kamień” (literalment, “una gota forada una pedra”). Altra vegada Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en portuguès

En portuguès tenim “Água mole em pedra dura tanto bate até que fura“.
(literalment, “el degoteig suau de l’aigua en una roca dura la foradarà”)
i també “De grão em grão a galinha enche o papo“. (literalment, “gra a gra, la gallina va omplint el pap”).

De mica en mica s’omple la pica en portuguès



De mica en mica s’omple la pica en Romanès

En romanès trobem “Picăturile îndesate găuresc și piatra” (literalment, “moltes gotes poden foradar una pedra”). De nou, Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en rus

En rus ens apareix novament la dita “Капля камень долбит” (literalment, una roca forada una pedra”). Ovidi arriba fins a terres russes (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en suec

La versió sueca és “Droppen kan urholka stenen” (literalment, “la gota pot foradar la pedra”). Una altra vegada, Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en Ucranià

En ucranià tornem a trobar la imatge de la gota perforant la pedra: “Вода крапля по краплі і камінь довбає” (literalment, “gota a gota, l’aigua forada la pedra”). També tenim, “Не тим крапля камінець довбає, що сильна, а тим, що часто падає” (literalment, “la gota forada la pedra, no a còpia de força sino tot caient amb constància”). L’ombra d’Ovidi és allargada (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en vietnamita

En vietnamita tenim “Nước chảy đá mòn” (literalment, “les aigúes flueixen, la roca s’erosiona”).

De mica en mica s’omple la pica en basc

En basc trobem una imatge original: “Arian, arian, zehetzen da burnia“. (literalment, “treballant treballant, es forja el ferro”).

De mica en mica s’omple la pica en en islandès

L’equivalent islandès de “de mica en mica s’omple la pica” és “Dropinn holar steininn” (literalment, “la gota forada l’aigua”). De nou, Ovidi
(vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en en hindi

En hindi tenim “बूँद-बूँद से घड़ा भरता है” (pronuncial “boond-boond se ghada bharata hai” i que literalment significa, “de mica en mica s’omple la gerra”). Aquesta, sorprenentment, té una semblança evident amb la dita catalana.

De mica en mica s’omple la pica en hindi


De mica en mica s’omple la pica en en xinès mandarí

L’equivalent del xinès mandarí és “滴水穿水” (pronunciat si fa no fa “Dīshuǐ chuān shuǐ” i que literalment vol dir “l’aigua que va caient forada la pedra”). El símbol de l’aigua en xinès és (pronunciat “Shuǐ”).

De mica en mica s’omple la pica en en txec

L’equivalent txec és “Kapka dutí kámen” (literalment, “les gotes foraden la pedra”). De nou, Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en neerlandès

En holandès es diu “De gestadige drup holt de steen” (literalment, “el degoteig constant acaba desgastant la pedra”). Tornem a la influència d’Ovidi (vegeu versió en llatí).

De mica en mica s’omple la pica en castellà

En castellà tenim unes quantes expressions equivalents: “Gota a gota se llena la bota” (literalment, “gota a gota s’omple la bóta”*),”Gota a gota se llena un vaso y rebosa” (literalment, “gota a gota s’omple un got i vessa”*), “Grano a grano, hincha la gallina el papo” (literalment, “gra a gra, infla la gallina el pap”*), “Muchos pocos hacen un mucho“(literalment, “molts pocs fan un molt”*) o “Poco a poco hila la vieja el copo” (literalment, “A poc a poc fila la vella el borrall”*). No podia faltar el símil de l’aigua i la pedra que hem vist tant en altres idiomes: “Agua blanda en dura piedra tanto dará que la hienda” (literalment, “Aigua tova en pedra dura, la picarà tant que la foradarà”*).

gota a gota s'omple la bóta
Gota a gota se llena la bota

*Traduït al català per a les companyes i els companys de la Catalunya Nord.

Cada cop tenim més expressions catalanes traduïdes a altres idiomes. Ves per on! De mica en mica s’omple la pica! En aquest bloc trobaràs expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Definició, il·lustracions, vers i traduccions a altres idiomes

Significat i exemples de “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”

La dita “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix (o tu mateixa) el llit”, significa que per aconseguir una cosa ben feta, ben acabada, d’acord amb les teves necessitats, val més que la facis tu mateix/a, abans de posar-la en mans d’alguna altra persona.

Una variants de la dita és “Si vols ésser ben servit, tu mateix t’has de fer es llit”.

Exemples

Els serveis de rodalies són un desastre! Mai arriben a l’hora. Deixen els usuaris desamparats. Bé, ja saps: “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”.

Aquest informe que vaig encarregar està ple d’errors. Me’n faig creus!. Al final, si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit!

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en anglès

En anglès és “If you want something done right, do it yourself” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix/a”). Formes alternatives en anglès que signifiquen exactament el mateix són: “If you want a thing done well, do it yourself”; “If you want a thing done right, do it yourself”o “if you want it done right, do it yourself” .

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en francès

En francès tenim la dita “On n’est jamais mieux servi que par soi-même” (literalment, “hom no està mai més ben servit que per si mateix”). També trobem les variants “On n’est jamais aussi bien servi que par soi-même” i “On n’est jamais mieux servi que par soi-même” (literalment, “hom no està mai tan ben servit com per si mateix”).

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en alemany

La dita equivalent en alemany és “Selbst ist der Mann” (literalment, “ell mateix és l’home”, o “cal ajudar-se a un/a mateix/a). A Alemania hi ha una revista famosa anomenada “Selbst ist der Mann” sota la filosofia del Do it Yourself o fes-ho tu mateix.

fotografia de domini públic

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en italià

En italià hi ha una dita molt típica i ben trobada: “Chi fa da sé fa per tre” (literalment, “qui fa per si mateix, fa per tres”). També podem dir “Se vuoi una cosa fatta bene fattela da solo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho sol/a”).

fotografia de domini públic

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en castellà

En castellà, “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit” és “Si quieres algo bien hecho, hazlo tú mismo” (literalment, “si vols quelcom ben fet, fes-ho tu mateix”). Altres opcions en castellà són “¿Quieres tener buen criado? Sírvete por tu mano” (literalment, “Vols tenir un bon criat? Serveix-te amb la teva mà”), “Según se hace la cama, así se acuesta” (literalment, “tal com es fa el llit, se’n va a dormir”) o “Si quieres estar bien servido, sírvete a ti mismo” * (literalment, “Si vols estar ben servit, serveix-te tu mateix”).

*Traduït per a les companyes i companys de la Catalunya Nord.

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en portuguès

L’equivalent a la dita en portuguès és “O olho do dono é que engorda o gado” (literalment, “l’ull de l’amo engreixa el bestiar”).


Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en àrab

En àrab tenim “إذا أردت أن تفعل شيئاً, فالأفضل أن تفعله بنفسك” (literalment, “si vols fer quelcom, val més que ho facis tot sol”).

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit en finès

La dita equivalent en finès és kun itse tekee, tietää mitä saa” (literalment, “quan ho fas tu, jas saps el que te’n pots esperar”)

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.

Anar a la pàgina de donatius. Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes 🙂

D’acord, sí vols estar ben servir, fes-te tu mateixa el llit, però deixa les dites, modismes refranys a “Tocat del Bolet”, perquè aquí hi trobaràs…el més calent és a l’aigüera, tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, sopar de duro, bufar i fer ampolles, fer el préssec, oli en un llum…! També descobriràs moltes il·lustracions traduccions dels nostres modismes, dites i frases fetes a altres idiomes. Gràcies per la teva visita!

Al pot petit hi ha la bona confitura

Definició, exemples, origen, traducció a altres idiomes, àudios i il·lustracions.

Significat i origen de Al pot petit hi ha la bona confitura

Una dita és una frase o un conjunt de paraules amb les quals s’explica un fet o a una situació.

El cas que avui ens ocupa —tot i que no ens ocupa gaire espai — és la dita “Al pot petit hi ha la bona confitura” . Se sol emprar per emfatitzar que no cal que una cosa o persona tingui grans dimensions perquè sigui bona.

Exemples

Martin Luther King només feia un metre seixanta-nou centímetres. Bé, al pot petit hi ha la bona confitura!

És un restaurant molt petit; només té cinc taules. Però és per llepar-se’n els dits. Al final, al pot petit hi ha la bona confitura!

Per cert, melmelada, arrop, compota i gelea són sinònims de confitura.

Al pot petit hi ha la bona confitura en anglès

L’expressió equivalent en anglès és “Good things come in small packages” (literalment, les coses bones venen en paquets petits). També existeix la variant “The best things come in small packages” (literalment, les millors coses venen en paquets petits).

En anglès també tenim la forma alternativa “big things come in small packages” (literalment, “les coses grans venen en petits paquets”).

Al pot petit hi ha la bona confitura en francès

En francès, al pot petit hi ha la bona confitura és “Tout ce qui est petit est mignon” (literalment, tot allò que és petit, és bonic). També es pot traduir al francès per “Dans les petites boîtes, les bons onguents” (literalment,A les ampolles petites hi ha els bons ungüents”.

Al pot petit hi ha la bona confitura en castellà

En castellà, hi ha una expressió semblant, tot i que poc coneguda:
“El perfume (o la esencia) en tarro pequeño se vende” (literalment, el perfum (o l’essència) en pot petit es ven*).

*Traducció pels companys i companyes de la Catalunya Nord.

Al pot petit hi ha la bona confitura en alemany

En alemany diuen “In den kleinsten Flaschen ist das beste Likör” (literalment, a les ampolles petites hi ha el millor licor).

Al pot petit hi ha la bona confitura en italià

En italià es diu “Nelle botti piccine ci sta il vino buono” (literalment, a les bótes petites hi ha el bon vi”

Al pot petit hi ha la bona confitura en basc

En èuscar hi ha l’equivalent “Lurrin ona flasko txikietan saltzen da” (literalment, un bon vapor es ven en petits matrassos).

Al pot petit hi ha la bona confitura en gallec

En gallec es diu “As boas cousas véndense en pequenas doses” (literalment, les bones coses es venen en petites dosis).

Al pot petit hi ha la bona confitura en xinès (mandarí)

En xinès mandarí diuen “好東西不在個頭大” (pronunciat Hǎo dōngxī bùzài gètóu dà; literalment “les coses bones no són grans”). També diuen “濃縮的都是精品” (pronunciat Nóngsuō de dōu shì jīngpǐn; literalment “els concentrats estan bé”).

CATALAN CULTURE CROSSING BORDERS! ~DONATIUS

Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes! Necessitem il·lustradors, traductors, community managers i mitjans tècnics. Una llengua viva a les xarxes és una llengua de futur. Moltes gràcies!

Moltíssimes gràcies de part de tot l’equip! El teu suport ens ajudarà a internacionalitzar la llengua i cultures catalanes!

Moltes gràcies per visitar Tocat del bolet. Encara som petits, però ara ja ho saps: al pot petit hi ha la bona confitura! Recorda que en aquest bloc podràs trobar publicacions d’allò més nostrades com per exemple tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova… amb il·lustracions i traduïdes a altres idiomes.