Refranys sobre el mes de juny

Mes de juny: origen, refranys, Sant Joan…

El Juny, que té 30 dies, és el sisè mes del calendari gregorià. Els seus símbols són el sol i la rosa.

Origen

Però d’on ve el nom Juny? El que sabe segur, és que el seu nom llatí era Iunious. Dit això, hi ha dues teories respecte de l’origen del nom Juny:
– Hi ha qui diu que és un homenatge a Junio Bruto, fundador de la República romana.
– D’altres diuen que prové de la deesa Juno, de la mitologia romana. Una de les deesses més importants del culte romà, juntament amb Júpiter i Minerva.

deesa Juno
mes de juny
origen del mes de juny
d'on ve el mes de juny
Júpiter i Juno, de James Barry

Refranys sobre el mes de juny

Ara que ja coneixem una mica millor l’origen del mes de juny, aquí teniu uns quants refranys populars sobre aquest mes:

· Pel juny molt de sol i molta son.

mes de juny
dites sobre el mes de juny
refranys sobre el mes de juny
frases sobre el mes de juny


· Pel juny, cada gota com el puny.

mes de juny
dites sobre el mes de juny
refranys sobre el mes de juny
frases sobre el mes de juny

Al juny, la pluja és lluny; i si plou cada gota és com el puny
· Al juny, l’estiu no és lluny

mes de juny
dites sobre el mes de juny
refranys sobre el mes de juny
frases sobre el mes de juny


· Pel juny, falç al puny
· Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny.

mes de juny
dites sobre el mes de juny
refranys sobre el mes de juny
frases sobre el mes de juny


· Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca.
· Al juny, el fred s’esmuny.

mes de juny
dites sobre el mes de juny
refranys sobre el mes de juny
frases sobre el mes de juny


· Sant Pere plorós, juny plujós

Juny en altres idiomes

Juny en anglès: June
Juny en francès: Juin
Juny en castellà: Junio
Juny en alemany: Juni
Juny en èuscar (basc): Ekain
Juny en italià: Giugno
Juny en occità: Juhn
Juny en romanès: iunie
Juny en xinès: 六月

Sant Joan

La Revetlla de Sant Joan se celebra arreu dels Països Catalans, així com en diferents indrets del món, durant la nit entre el 23 i 24 de juny. El dia de Sant Joan és el 24 de juny, però la revetlla de Sant Joan se celebra la nit del 23. Es fa fogueres i milions de persones —per desesperació de molts gossos i de més d’un membre de l’equip— es dediquen, sense cap mena de capacitació tècnica per fer-ho, a tirar coets i potents petards tota la nit i part de ‘endemà… i del dia abans… En fi, un infern. Però vaja, el fet és que és una nit màgica en que se celebra el solstici d’estiu. És una celebració que l’Església catòlica fa coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista i que ha esdevingut una festa amb elements i costums molt marcats i simbòlics: el foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de sant Joan, les cançons, el ball o els guariments i més rituals màgics.

petards sant joan revetlla gossos
nit de sant joan
revetlla

Origen de Sant Joan

L’origen de la celebració de la Nit de Sant Joan és pagà i és una festa solsticial, com Nadal. Amb una tradició que es remunta a molt abans de la implantació de cristianisme, és un culte al sol, i a l’allargament del dia, pel solstici d’estiu. S’han conservat lleis del segle XVIII que miraven de posar fre als jocs de la gent amb els focs d’artifici, però avui dia encara veiem com milions de persones sense preparació per a la manipulació de material pirotècnic —alguns d’ells menors— tira petards i coets de gran potència. La primera referència documentada de la festa a Barcelona data del segle xv.

Refranys de Sant Joan

sant joan
revetlla de sant joan
refranys sant joan
nit de sant joan
dites de sant joan
frases de sant joan
platja
  1. A Sant Joan [la figa] vés-li davant; a Sant Pere, vés-li darrere
  2. A Sant Joan farà un any
  3. A Sant Joan i Sant Pere, bona m… que t’ofegui
  4. A Sant Joan i Sant Pere, en la mar t’ofegues
  5. A Sant Joan terres grosses i van descordats des pits. ¿Sabeu de què van vestits?, de cànyom de borres grosses
  6. A Sant Joan, bacores. Verdes o madures, però segures
  7. A Sant Joan, com la sal, a Sant Pere, com lo pebre
  8. A Sant Joan, fumats
  9. A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres
  10. A Sant Joan, vénen i van
  11. A Sant Joan, vés-li davant; a Sant Pere, vés-li darrere
  12. Abans de Sant Joan no alabis la collita
  13. Abans de Sant Joan, pluja beneïda; després de Sant Joan, pluja maleïda
  14. Aigua de (o per) Sant Joan, cap guany i molta fam
  15. Aigua de Sant Joan no dóna pa ni vi
  16. Aigua de Sant Joan no dóna vi ni pa
  17. Aigua de Sant Joan s’emporta el blat
  18. Aigua de Sant Joan, all buit i molta fam
  19. Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam
  20. Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam
  21. Bany de Sant Joan, salut per tot l’any
  22. Baralles per Sant Joan, pau per tot l’any
  23. Boires per Sant Joan a l’ametller fan molt mal; fan caure la fulla i corquen la fruita
  24. Boires per Sant Joan, tramuntana portaran
  25. Bon Sant Joan et do Déu; ja que no pots menjar, beu
  26. Bona sort per Sant Joan, desventura per Nadal
  27. Bona vista vejam, bacores per Sant Joan, carbassetes tendres i figues a l’agost
  28. Com us dieu, germaneta? -Elvireta de Sant Joan; i vós, pare? -Jo, Elvirot de Sant Pere
  29. Compra el carbó, l’oli i la sal per Sant Joan
  30. Comptar amb la «o» de Sant Joan
  31. Creix, creix, Sant Joan, sigues bo i mai gran
  32. Cursos de Sant Joan, salut per tot l’any
  33. D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
  34. De llana de Sant Joan, fes ton abrigall
  35. De Nadal a Sant Joan va mig any
  36. De Nadal a Sant Joan, mig any cabal
  37. De Nadal a Sant Joan, Sant Esteve lo més gran
  38. De Nadal i de Sant Joan, només n’hi ha un cada any
  39. De Pasqua a Sant Joan
  40. De Pasqua a Sant Joan, la pluja a pams
  41. De poll de Sant Joan no te’n menjaràs cap
  42. De Sant Andreu a Nadal no hi ha un mes cabal, i una vella que ho va comptar per Sant Joan l’hi va trobar
  43. De Sant Joan a Nadal, mig any cabal
  44. De Sant Joan a Sant Joan, sis mesos van
  45. De Sant Joan a Sant Miquel tres mesos, i de Sant Miquel a Nadal altres tants
  46. De Sant Joan a Sant Miquel, mesos tres, i de Sant Miquel a Nadal hi ha la quarta part de l’any
  47. De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel
  48. De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix
  49. De Sant Joan a Sant Pere cala la xarxa sardinera

Cançó Nit de Sant Joan, de Jaume Sisa


Refranys catalans sobre el menjar i el beure

Refranys típics catalans sobre els aliments. Menjar i beure. Àpats. Teca i mam.

Aiii, que en sou, de golafres! Com us agrada la teca i el mam! Avui volem obsequiar als seguidors de Tocat del Bolet amb un recull de refranys catalans relacionats amb el manjar i el beure. En tenim un fotimer: A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat; Al pot petit hi ha la bona confitura; Qui menja sopes, se les pensa totes… I és que n’hi ha per lleparse els dits. No us estem explicant cap sopar de duro, us ho podeu ben creure.

alimentació menjar rajoles beguda vi

Aquesta publicació també pot resultar interessant per al gremi de la restauració. Ja sabeu, cafès, bars, restaurants, fondes, fleques, buffets lliures… de Catalunya, aprofiteu els nostres savis refranys i poseu-los en rajoles, que confereixen un ambient d’allò més rústic!

Refranys i dites catalanes sobre el menjar i el beure


A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat.

A qui hagis de donar sopar, no li planyis el berena.r
A qui no vol caldo, dues tasses.
A falta de pa bones són coques.


Al pot petit hi ha la bona confitura.

Al pot petit hi ha la bona confitura


Amb el pa a les mans hi ha qui es moriria de fam.
Bon blat fa bon pa.
Bon pa i bon vi escurcen el camí.


Cada olleta té la seva tapadoreta.

tastaolletes en anglès


Caldera vella, bony o forat.
Carn fa carn i vi fa sang.
D’això, no se’n tira (o en tirarem) cap tros a l’olla.
De banquets i bons sopars n’estan plens els fossars.
El dinar, reposat; el sopar, passejat.


El que no mata, engreixa, o, si no, ajuda a créixer.

El que no mata, engreixa

Gallina vella fa bon caldo.
Gent jove, pa tou.
Gota a gota s’eixuga la bóta.
L’aigua fa la vista clara.

Les penes amb pa fan de més bon passar.
N’hi ha per sucar-hi pa!

per sucar-hi pa


Menjant, menjant, ve la gana.

On en mengen dos, en mengen tres.

On en mengen dos, en mengen tres

Pa per a avui, fam per a demà.
Pardal que vola, a la cassola.
Per un cigró no es perd una olla.
Qui guisa dolç, guisa per a molts; qui guisa salat, guisa per al gat.


Qui menja sopes, se les pensa totes.

Qui menja sopes se les menja totes
Aquest és el que se les menja totes!

Qui no té un all, té una ceba.

Qui no té un all, té una ceba
Qui no té un all, té una ceba vol dir que cadascú té una preocupació o altra.

Qui oli remena, els dits se n’unta.
Qui té gana, somia pa.
És per lleparse’n els dits.

per llepase'n els dit
per llepase’n els dit

Sempre cols amarguen.
Sense trencar ous, no es fan truites.
Tot bon català té fred després de menjar.


Tranquil·litat i bons aliments.

Tranquil·litat i bons aliments

Un bon dinar fa de bon esperar.
Val més la salsa que els cargols.

Per acabar, com no podia ser d’altra manera, compartim la nostra Oda al pa amb tomàquet:

oda al pa amb tomàquet
poesia sobre el pa amb tomàquet
poema del pa amb tomàquet
rodolí pà amb tomàquet

Doncs apa! Bon profit!

També et pot interessar:

D’0n ve el pa amb tomàquet?

El millor vi de Catalunya.

Cada vegada que comparteixes una publicació de Tocat del Bolet, contribueixes a fomentar el coneixement de la llengua catalana. Gràcies i llarga vida al català!

Tants caps, tants barrets

Significat, origen de l’expressió, exemples, equivalents en altres idiomes…

Significat


Tants caps, tants barrets es diu per constatar la disparitat d’opinions, de conveniències, de propòsits, etc., entre diferents persones..

Origen

🎩 🎩 🎩 Segons Víctor Pàmies (recomanem molt el seu blog Etimologies paremiològiques) és probable que la dita “tants caps, tants barrets” tingui un origen llatí: Quot homines, tot sententiae, atribuïda a Terenci, d’on hauria passat a la resta de llengües de cultura llatina.

tants caps, tants barrets
barrets

Exemples

Els uns volen fer coalició de govern, els altres fer oposició… i fins i tot hi ha qui vol anar per lliure. Tants caps, tants barrets.

L’agnès vol jugar a hockey, la Marta a bàsquet i l’Anna a futbol. Tants caps, tants barrets.

Tants caps, tants barrets en anglès

Una expressió equivalent en anglès és Many men, many minds (traduït literalment, seria Molts homes, moltes ments). També podem dir (to) be at variance (ser variat).

Tants caps, tants barrets en alemany

En alemany podríem dir So viel Köpfe, so viel Sinne (traduït literalment seria Tants caps, tants sentits)

Tants caps, tants barrets, en basc

En basc o èuscar seria Zenbat buru, hainbat aburu (que traduït literalment és Quants caps, quantes opinions).

Tants caps, tants barrets en castellà

En castellà o espanyol existeixen les dites equivalents Cada gorrión con su espigón (traduït literalment, Cada pardal, amb el seu espigó*), Cada maestrillo tiene su librillo (literalment, Cada petit mestre té el seu llibret), Cuantos hombres, tantas opiniones (la traducció literal seria Quants homes, tantes opinions).
* Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.

Tants caps, tants barrets en francès

En francès podem dir Autant de têtes, autant d’avis (literalment, Tants caps, tantes opinions), també, d’una manera similar, Autant de têtes, autant de sentiments (ou d’opinions).

Tants caps, tants barrets, en italià

En italià direm Tante teste, tante idee (literalment, tants caps, tantes idees).

Tants caps, tants barrets en llatí

En llatí seria Quod homines, tot sententiae (una cosa així com Per cada home hi ha una opinió).

Tants caps, tants barrets en romanès

En romanès és Câte capete, atâtea păreri traduït literalment és Quants caps, quants parers)

Tants caps, tants barrets en rus

En rus (i en caràcters cirílics) és Сколько людей, столько и мнений (traduït literalment és Quanta gent, tantes opinions).

Veiem doncs que, pel què fa a l’expressió “Tants caps, tants barrets”, hi ha coincidències entre diferents idiomes, però que l’aportació dels barrets sembla única del català.

Si t’agraden les dites, els modismes, les interjeccions… A Tocat del Bolet trobaràs expressions tan nostrades com…


Altres expressions típiques catalanes

Si t’interessen les expressions típiques catalanes, aquí en trobaràs un munt de ben nostrades, n’hi ha per llogar-hi cadires! Aquesta llista te’n farà cinc cèntims. Pots entrar en la que més t’interessi i t’explicarem, fil per randa, tots els ets i uts de l’expressió.

Embolica que fa fort
Beure’s el seny
Fer-ne cinc cèntims
Ficar-hi cullerada
Clar i català
Peix al cove
Panxacontent
Fa un fred que pela
Perepunyetes
Fer Mans i mànigues
Fil per randa
Partir peres
Posar fil a l’agulla
Pots pujar-hi de peus
Oli en un llum
Fer el préssec
Bufar i fer ampolles
Sopar de duro
Tastaolletes
El més calent és a l’aigüera
Treure de polleguera
Somiar truites i somiatruites
N’hi ha per a llogar-hi cadires
Arribar i moldre
Figues d’un altre paner
Bon vent i barca nova!
Estar tocat del bolet
Anys i panys
(No acabar de) Fer el pes
Ser un patata
D’on no n’hi ha, no en raja
Dormir com un tronc
Destapar la caixa dels trons
Una de freda i una de calenta
Modismes amb animals
Escampar la boira
Més content que un gínjol
De pa sucat amb oli
Fer el cor fort
Guanyar-se les garrofes
O caixa o faixa
Pixar fora de test
Hi ha roba estesa
Fer cara de pomes agres
S’ha acabat el bròquil

I moltes més! Gràcies per visitar TDB!

Una de freda i una de calenta

Expressions típiques catalanes il·lustrades i traduïdes a altres idiomes

Significat

Una de freda i una de calenta vol dir que el que obtens de bo d’una banda, ho perds de l’altra; una bona experiència, va seguida d’una de dolenta, com un joc de suma zero. També denota la inestabilitat i poca durabilitat de quelcom.

Exemples:

— He guanyat 20.000€ a la 6/49… Però els he perdut a l’hípica.
— Ostres, noi! Una de freda i una de calenta!

La marxa és feixuga i lenta, es lamenta.
Un dia una notícia bona i l’endemà una de dolenta.
Ja ho veus tu: una de freda i una de calenta.

Origen

L’origen es troba en el contrast més físic entre el fred i la calor.

Una de freda i una de calenta

Una de freda i una de calenta en anglès

En anglès britànic hi ha l’expressió “what you lose on the swings you gain on the roundabouts” (literalment, “el que perds en els columpis, ho guanyes en les rotondes / glorietes), que ha quedat abreujada a “It’s swings and roundabouts” (literalment, “són oscil·lacions i giravolts” o “són columpis i rotondes / glorietes”). Roundabouts significa tant rotonda com glorieta. Per exemple: If, in order to save money, you never buy a train ticket, you are more likely to get fined, so it’s all swings and roundabouts really. (Si, per estalviar diner, no compres mai el tiquet de tren, és més probable que et multin, al final realment és una de freda i una de calenta).

Una de freda i una de calenta en francès

En francès és molt clar: “Ce que l’on gagne d’un côté, on le perd de l’autre” (literalment, “allò que hom guanya d’un costat, ho perd de l’altre”)

Una de freda i una de calenta en alemany

En alemany és “Etwas hat gleich viele Vor- und Nachteile” (literalment, “té els mateixos avantatges que desavantatges”)

Una de freda i una de calenta en italià

En italià, l’expressió popular més semblant és “che ci vuoi fare, le cose a volte vanno bene, a volte vanno male” (literalment, “del que vols fer, de vegades unes coses surten bé i les altres no”).

Una de freda i una de calenta en portuguès

En portuguès és molt semblant al francès: “perde-se de um lado para ganhar do outro” (literalment, “el que es perd d’un costat, es guanya per l’altre”)

Una de freda i una de calenta en xinès mandarí

En xinès mandarí direm ” 哦,就是有利也有弊” (literalment, “hi ha avantatges i desavantatges”)

Una de freda i una de calenta en castellà

En castellà tenim “Una de cal y otra de arena” (literalment, “una de calç i una de sorra*”) * Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.

Hi ha publicacions pitjors i millors: una de freda i una de calenta. Però quedeu-vos! No escampeu la boira! Aquí trobareu expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor fortmés content que un gínjoltocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!

Al pot petit hi ha la bona confitura

Definició, exemples, origen, traducció a altres idiomes, àudios i il·lustracions.

Significat i origen de Al pot petit hi ha la bona confitura

Una dita és una frase o un conjunt de paraules amb les quals s’explica un fet o a una situació.

El cas que avui ens ocupa —tot i que no ens ocupa gaire espai — és la dita “Al pot petit hi ha la bona confitura” . Se sol emprar per emfatitzar que no cal que una cosa o persona tingui grans dimensions perquè sigui bona.

Exemples

Martin Luther King només feia un metre seixanta-nou centímetres. Bé, al pot petit hi ha la bona confitura!

És un restaurant molt petit; només té cinc taules. Però és per llepar-se’n els dits. Al final, al pot petit hi ha la bona confitura!

Per cert, melmelada, arrop, compota i gelea són sinònims de confitura.

Al pot petit hi ha la bona confitura en anglès

L’expressió equivalent en anglès és “Good things come in small packages” (literalment, les coses bones venen en paquets petits). També existeix la variant “The best things come in small packages” (literalment, les millors coses venen en paquets petits).

En anglès també tenim la forma alternativa “big things come in small packages” (literalment, “les coses grans venen en petits paquets”).

Al pot petit hi ha la bona confitura en francès

En francès, al pot petit hi ha la bona confitura és “Tout ce qui est petit est mignon” (literalment, tot allò que és petit, és bonic). També es pot traduir al francès per “Dans les petites boîtes, les bons onguents” (literalment,A les ampolles petites hi ha els bons ungüents”.

Al pot petit hi ha la bona confitura en castellà

En castellà, hi ha una expressió semblant, tot i que poc coneguda:
“El perfume (o la esencia) en tarro pequeño se vende” (literalment, el perfum (o l’essència) en pot petit es ven*).

*Traducció pels companys i companyes de la Catalunya Nord.

Al pot petit hi ha la bona confitura en alemany

En alemany diuen “In den kleinsten Flaschen ist das beste Likör” (literalment, a les ampolles petites hi ha el millor licor).

Al pot petit hi ha la bona confitura en italià

En italià es diu “Nelle botti piccine ci sta il vino buono” (literalment, a les bótes petites hi ha el bon vi”

Al pot petit hi ha la bona confitura en basc

En èuscar hi ha l’equivalent “Lurrin ona flasko txikietan saltzen da” (literalment, un bon vapor es ven en petits matrassos).

Al pot petit hi ha la bona confitura en gallec

En gallec es diu “As boas cousas véndense en pequenas doses” (literalment, les bones coses es venen en petites dosis).

Al pot petit hi ha la bona confitura en xinès (mandarí)

En xinès mandarí diuen “好東西不在個頭大” (pronunciat Hǎo dōngxī bùzài gètóu dà; literalment “les coses bones no són grans”). També diuen “濃縮的都是精品” (pronunciat Nóngsuō de dōu shì jīngpǐn; literalment “els concentrats estan bé”).

CATALAN CULTURE CROSSING BORDERS! ~DONATIUS

Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes! Necessitem il·lustradors, traductors, community managers i mitjans tècnics. Una llengua viva a les xarxes és una llengua de futur. Moltes gràcies!

Moltíssimes gràcies de part de tot l’equip! El teu suport ens ajudarà a internacionalitzar la llengua i cultures catalanes!

Moltes gràcies per visitar Tocat del bolet. Encara som petits, però ara ja ho saps: al pot petit hi ha la bona confitura! Recorda que en aquest bloc podràs trobar publicacions d’allò més nostrades com per exemple tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova… amb il·lustracions i traduïdes a altres idiomes.

Somiar truites somiatruites

Definició, exemples, origen, traducció a altres idiomes i il·lustracions.

Significat i exemples

Somiar truites vol dir il·lusionar-se fàcilment amb projectes irreals, estranys o molt difícils d’aconseguir. Somiatruites, com a substantiu, és una persona que fantasieja amb fer o aconseguir coses molt difícils o estrafolàries.

Exemple:


— Aquests del bloc Tocat del bolet, somien truites. Es pensen que tindran un munt de visites.


— D’acord, són uns somiatruites… Però no se sap mai. Deixem-los continuar amb el bloc i potser amb el temps acabaran tenint èxit.

Però, compte! No sempre és dolent ser un somiatruites; molts avenços, grans invencions i projectes han estat possibles gràcies als somiatruites. Per tant, molts visionaris han estat somiatruites. Qui sap? Potser la famosa frase “ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible” es va fer pensant en ells i elles.

Origen de l’expressió somiar truites

Somiar truites sembla que ve de la frase “Qui té gana, somia pa”. Antigament, quan la gent passava gana, es deia que somiava pa. Els que somiaven en àpats més inabastables, es deia que somiaven truites.

Somiar truites i somiatruites en anglès

Somiar truites en anglès és “(to) chase rainbows” (literalment, perseguir arcs de sant Martí).

Exemple: “He can’t chase rainbows his whole life —he needs to pick a stable career before he ends up living under a bridge” (No pot estar somiant truites tota la vida: cal que agafi una feina estable abans que no acabi vivint sota un pot).

També trobem l’expressió “(to) build castles in the air” (construir castells a l’aire).
Un somiatruites seria un “Daydreamer” (literalment, somiador de dia).

Somiar truites i somiatruites en francès

Per dir somiar truites en francès podem recórrer a la frase feta “courir après une ombre” (literalment, córrer rere una ombra) que transmet la idea de perseguir objectius impossibles o d’aferrar-se a esperances vanes. També hi ha l’expressió “Bâtir des chateaux en Espagne” (literalment, construir castells a Espanya). Somiatruites, com a substantiu, és rêvasseur (pel masculí) i  rêvasseuse (pel femení).

Somiar truites i Somiatruites en castellà

Com en el cas de l’anglès i el francès, una traducció possible al castellà per somiar truites seria “construir castillos en el aire”. Per somiatruites pot ser soñador o, en un registre més col·loquial, “flipado”.

I fins aquí. Cal tenir en compte que només els somiatruites poden aconseguir coses que semblaven impossibles; per tant, es mereixen un respecte, perquè gràcies a elles i a ells, la societat avança.

CATALAN CULTURE CROSSING BORDERS! ~DONATIUS

Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes! Necessitem il·lustradors, traductors, community managers i mitjans tècnics. Una llengua viva a les xarxes és una llengua de futur. Moltes gràcies!

Moltíssimes gràcies de part de tot l’equip! El teu suport ens ajudarà a internacionalitzar la llengua i cultures catalanes!

Publicacions recomanades:

Embolica que fa fort
Ficar-hi cullerada
Clar i català
Peix al cove
Panxacontent
Fa un fred que pela
Perepunyetes
Fer Mans i mànigues
Fil per randa
Partir peres
Posar fil a l’agulla
Pots pujar-hi de peus
Anys i panys
(No acabar de) Fer el pes
Ser un patata
D’on no n’hi ha, no en raja
Dormir com un tronc
Destapar la caixa dels trons
Una de freda i una de calenta
Modismes amb animals
Escampar la boira
Més content que un gínjol
De pa sucat amb oli
Fer el cor fort
Guanyar-se les garrofes
O caixa o faixa
Pixar fora de test
Hi ha roba estesa
Fer cara de pomes agres
S’ha acabat el bròquil
Oli en un llum
Fer el préssec
Bufar i fer ampolles
Sopar de duro
Tastaolletes
El més calent és a l’aigüera
Treure de polleguera
Somiar truites i somiatruites
N’hi ha per a llogar-hi cadires
Arribar i moldre
Figues d’un altre paner
Bon vent i barca nova!
Estar tocat del bolet