Les primeres monedes catalanes

Les primeres monedes fetes a Catalunya.
Història. Numismàtica. Catalunya.

Les primeres monedes del món

Les primeres monedes encunyades amb caràcter oficial van ser fetes a Lídia, (a l’actual Turquia), un poble d’Àsia Menor, aproximadament entre els anys 680 i 560 a. C. Després de Lídia van començar a encunyar-se monedes per ordre de Darios de Pèrsia, després de la conquesta de Lídia, i posteriorment a Grècia.

Algunes de les primeres monedes tenien una composició molt estable, com és el cas de la dracma emesa a Atenes el segle VI aC, amb un contingut de, si fa no fa, 65-67 grams de plata fina, o com la moneda rodona xinesa, qian, de coure.

Les primeres monedes catalanes

Però quines van ser les primeres monedes que es van fer a Catalunya? Doncs bé, les primeres monedes fabricades al territori actualment conegut com a Catalunya van arribar de la mà dels colonitzadors grecs.

A mitjan segle V aC, la petita colònia d’Emporion (actual Empúries) va fer les seves primeres encunyacions. Emporion va emetre fraccions, dracmes i divisors. Aquestes monedes no només van ser les primeres que es van fer a Catalunya, sinó també, junt amb les de les colònies fenícies d’Ebusus (Eivissa) i Gadir (Cadis), a tota la Península Ibèrica.

Moneda de Emporion: Segle V a l’I aC

Després la va seguir la colònia de Rhode (actual Roses). A partir de finals del segle IV aC Rhode va experimentar una notable expansió econòmica, que la va portar a independitzar-se de Massàlia (que hi exercia control i la feia servir de port secundari) i a reivindicar-se com a ciutat. Durant el segle següent la ciutat va encunyar dracmes propis (amb la llegenda rodeton i la imatge d’una rosa).

Les dues seques emetien moneda segons l’estètica i la tradició metrològica grega. Rhode emetia dracmes, fraccions i unitats

Aquestes monedes (com els dracmes) van ser imitades per algunes poblacions de la Gàl·lia.

Col·lecció numismàtica del Museu Nacional d’Art de Catalunya

A tots els interessats en la història, i en les monedes històriques en particular, recomanem moltíssim que visiteu la col·lecció de monedes i bitllets del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que comprèn tota la història numismàtica de Catalunya, des de les primeres monedes fins als actuals euros. Val molt la pena.

Imatge: (CC) Creative Commons Per-SA 3.0 Arxiu:Numismatics collection of the MNAC- greek displays.jpg Creat el: 25 d’octubre de 2012. El fons del Gabinet Numismàtic de Catalunya, obert a la consulta per a investigadors, està integrat per més de 135.000 exemplars, on estan representades les principals sèries numismàtiques, amb monedes que van des del segle VI a. C. fins als nostres dies, així com amb medalles, paper valor, pellofes, ponderals monetaris, balances, encunys, condecoracions i insígnies. De tot aquest fons tan ric, les sèries més importants i emblemàtiques són, sens dubte, les catalanes, amb exemplars de gran raresa, com les primeres monedes de plata fabricades en la península Ibèrica pels grecs d’Emporion, les emissions comtals catalanes, les de la Guerra dels Segadors, les de la invasió napoleònica i els bitllets emesos pels ajuntaments catalans durant la Guerra de 1936 a 1939.

Dracma

Dracma (en grec antic δραχμῆ, drakhmế; pl. δραχμαί, drakhmaí) era el nom d’una antiga moneda (feta de plata) de les ciutats-estat gregues i els regnes hel·lenístics d’Àsia. El terme «dracma» (en grec antic δραχμῆ) deriva del verb δράττω (dráttō, «empunyar, agafar»),​ amb el significat, doncs, de «grapat».

De dracmes n’hi ha tant d’antics com de moderns (abans de l’adopció de l’euro)

La tetradracma atenesa del segle v aC (és a dir, les “quatre dracmes”) fou la moneda d’ús més habitual al món grec fins a Alexandre el Gran. Hi figurava el perfil d’Atena amb el casc a l’anvers i un mussol al revers, d’aquí que les tetradracmes s’anomenessin popularment glàukai (γλαῦκαι), és a dir “mussols“. El revers d’aquesta moneda és representat avui dia a la moneda grega d’1 euro.

Preu dels dracmes d’Empúries (Emporion) i Roses (Rhode)

Cal no confondre valor i preu. Però si parlem de preu, en general, les monedes gregues són cares. Es cotitzen a l’alça i son molt preuades pels col·leccionistes per la seva gran bellesa, antiguitat i valor històric .
No cal dir que el preu depèn de molts factors (estat de conservació de la peça, raresa, demanda del moment…)
El preu de sortida a les subhastes oscil·la entre els 300 i els 600 euros, i peces ben conservades sobrepassen fàcilment els 1000€.
Aquí teniu un enllaç a la subasta d’Aureo i Calicó on us en podeu fer una idea i veure les diferents peces.

Serveis de traducció
Serveis de copywriting
Traduccions numismàtica
Traduccions numismàtiques
col·leccionisme
numismàtica
notafília
traducció 
Barcelona

Si t’ha agradat aquesta publicació, potser també t’agradarà:

Moneda catalana: els croats

Croats Moneda Medieval Catalunya Numismàtica Història

Avui parlarem d’una de les monedes catalanes més cotitzades: els croats medievals. Es pot dir que els croats medievals i els bitllets emesos per la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil (tot i que aquests segons, per parlar amb rigor, entrarien dins el món de la notafilia o el col·leccionisme de bitllets) son el Sant Grial de la numismàtica catalana. Doncs sí, hi ha molt d’interès per aquestes peces, i els darrers anys, han pujat força de preu tant a les subhastes com a les numismàtiques.

Els comtes de Barcelona, de mica en mica, van anar estenent el seu domini i la seva moneda arreu del territori català.
La seca (casa o taller on es fabrica moneda) de Barcelona va encunyar unes monedes anomenades diners i òbols, que cada vegada tenien menys contingut en plata.

Va ser en l’època de Jaume I , el Conqueridor que es va aconseguir l’estabilitat del numerari. El numerari són els diners líquids o en efectiu, és a dir, monedes, bitllets i comptes corrents a curt termini. El numerari també sol referir-se a la quantitat de diners circulants (principalment monedes i bitllets) que hi ha en un país en un moment donat.

El primer intent de fer una moneda forta d’argent batuda a Barcelona és del 1268. No es va poder fer per l’oposició del nobles barcelonins.

La famosa moneda barcelonina anomenada croat es va començar a batre la primera setmana del mes d’agost de l’any 1285, i va ser Pere II, el Gran, fill de Jaume I, el Conqueridor, el qui en va ordenar l’emissió.

El naixement del croat català s’associa a l’època d’expansió de la Corona catalano-aragonesa.

A l’anvers es pot apreciar el bust del rei que el va manar batre, sempre mirant cap a l’esquerra i amb una corona dels Comptes-Reis al cap. Al revers de la moneda apareix la creu de braços llargs, d’on prové l’antiga denominació ‘crucesignats’ i més tard el croat.

EL pes del croat era de 3,23 grams de plata. Per posar-ho en context, una unça equival a 28,35 grams.

Originalment, el croat va rebre el nom de diner barceloní de plata.

Croat de Pere II el gran (1276-1285)

Les primeres emissions legals de croats van començar la primera setmana d’agost de 1285, pocs mesos abans de la mort de Pere II, el Gran (que va regnar del 1276 al 1285 i era fill de Jaume I el Conqueridor i Violant d’Hongria). Es coneixen molt pocs exemplars de croats d’aquest regnat i, per tant, son d’una gran raresa.

PREU
És un croat rar, i el preu de sortida a les subhastes és de 750€, i el d’adjudicació, en més de 3000€.

Val a dir que hi ha croats força més assequibles que els de Pere II. Per exemple, un croat de Jaume II (1291-1327), té un preu de sortida que ronda els 80€ i s’adjudica per 216 en estat MBC. Un croat de Pere III es pot aconseguir per poc més de 80€.

Croats Catalunya Moneda col·leccionisme numismàtica Història
Croat de Pere III (1276-1285). AR Croat (3.02 gm).

Pels que conegueu una mica el món del col·leccionisme de monedes, ja sabeu que la condició de la peça té un impacte directe en el seu preu. Ara bé, de vegades hi ha monedes tan úniques, que el seu estat passa a ocupar un segon terme.

Per acabar, val a dir que existeix una criptomoneda catalana anomenada Croat.

Serveis de traducció
Serveis de copywriting
Traduccions numismàtica
Traduccions numismàtiques
col·leccionisme
numismàtica
notafília
col·leccionisme
subhastes
traductors

Si t’ha agradat aquesta publicació, potser t’interessarà:

Croat de Pere II del Museu Nacional d’Art de Catalunya
Croat de Pere II del Museu Episcopal de Vic
Subhasta de Aureo & Calicó

Els ‘4 quartos’, la moneda de Barcelona en plena ocupació francesa

Numismàtica catalana. Els ‘4 quartos’.

La moneda de ‘4 quartos’

Les monedes de quatre quartos van ser emeses a Barcelona durant l’ocupació francesa en el context de la guerra del francès, és a dir, entre 1808 i 1814. Malgrat que en els catàlegs apareix moltes vegades que van ser iniciativa de Josep I Bonaparte, la veritat és que van ser unes monedes encunyades per ordre del compte de Baleta. Per tant, eren iniciatives locals. Va ser l’ajuntament de Barcelona, que en veure que no hi havia prou moneda menuda, va decidir emetre moneda de coure. Els francesos només van donar el permís per emetre-les, però el disseny i la fabricació van ser del tot locals. A l’anvers hi posava ‘En Barcelona’ i l’any d’encunyació i al revers hi apareixia l’escut de Barcelona amb adorns vegetals (fulles d’alzina).

Hi havia monedes de mig quart, d’un quart, de dos quarts, essent el valor més gran el de ‘4 quartos’. La de 4 quartos és la més abundant, i les més petites costen més de trobar.

mig quarto
medio cuartos
moneda
numismàtica
Napoleó
col·leccionisme
col·lecció
Barcelona
Catalunya
monedes catalanes
guerra del francès
Moneda de ‘mig quarto’
quatre quartos
cuatro cuartos
moneda
numismàtica
Napoleó
col·leccionisme
col·lecció
Barcelona
Catalunya
monedes catalanes
guerra del francès
Moneda de ‘4 quartos’, 1809.

Context històric: la guerra del francès


Barcelona va ser ocupada per les tropes franceses el 12 de febrer de 1808. La insurrecció de maig/juny de 1808 va provocar certa escassetat monetària i va empitjora els problemes de subministrament, tot obligant les autoritats de la ciutat a obrir un taller (o seca). Barcelona es manté ocupat fins al 30 de maig 1814.
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d’Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que va començar el 1808 amb l’entrada de les tropes napoleòniques, i que va arribar a la seva fi el 1814, amb el retorn de Ferran VII d’Espanya al poder. El motiu de fons era la pretensió de Napoleó d’instal·lar el seu germà Josep Bonaparte al tron espanyol després de les abdicacions de Baiona.

Seca

Sembla que van ser encunyats a l’edifici de la Seca de Barcelona. La seca és la casa o taller on es fabiquen les monedes. L’Antic edifici de la Seca es troba a Barcelona, dins de l’illa de cases entre els carrers Flassaders (40-40A), Seca (2A, 2B i 2C) i Mosques (9-11), molt a prop de Santa Maria del Mar i el mercat del Born.

Valor numismàtic

La moneda de 4 quartos (coneguda també com la de Josep I Bonaparte, del 1808-1814) pertany al catàleg de monedes de Catalunya. És una moneda que si ve costa de trobar als mercats, es pot comprar amb certa facilitat a col·leccionistes, numismàtiques o a fires especialitzades.
Quan valen les monedes de 4 quartos? Com veieu a la taula, el preu oscil·la entre els 1,00€ i els 250,00€ en funció de l’estat de conservació. Aquest preu es fixa en funció de l’oferta i la demanda en el món del col·leccionisme, per tant, pot anar variant.

Fitxa numismàtica

Nom:4 quartos (Josep I Bonaparte)
Categoria:Borbons
Forma:Rodona
Material:Coure
Pes (g):9,20 g
Diàmetre (mm):29,00 mm
Cantell:Acordonat
Preu:Entre 1,00€ i 250,00€ (en funció de l’estat)

Aquí podeu consultar-ne la fitxa del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Expressió ‘quatre quartos’

L’expressió ‘tenir quartos’ ve d’aquesta moneda.

Aquesta gent han fet molts de quartos!

L’expressió, ja una mica en desús ‘amb tots els quatre quartos’ és una locució adverbial que significa absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, cent per cent, del tot, completament, complidament, plenament, sense faltar-hi res, totalment

Esperem que aquesta publicació t’hagi agradat. Si saps més detalls sobre aquesta moneda, no dubtis a compartir-los als comentaris.

Serveis de traducció
Serveis de copywriting
Traduccions numismàtica
Traduccions numismàtiques
col·leccionisme
numismàtica
notafília
subhastes
catàlegs
llibres
revistes

Si t’ha agradat aquesta publicació, potser t’interessarà: