A TDB ens encanten els jocs de paraules. Són un gran entreteniment i una magnífica matèria primera per a generar nous acudits. Però… què són exactament? Potser ja ho saps, perquè tens una exacta ment (perdoneu, no ho hem pogut evitar…)
Contents / Continguts
Què són els jocs de paraules?
Els joc de paraules o joc de mots fa referència tant al mecanisme per crear mots (ludolingüística) com als jocs de paraules pensats com a competició o entreteniment.
En ludolingüística, un joc de paraules és el procediment pel qual s’estableix una relació pel sentit (homologia) i per la fonètica (homofonia) entre una parella o més de mots a fi de desencadenar una reacció de sorpresa o d’hilaritat en la persona que els escolta o els llegeix. Per exemple. L’acròstic, l’anagrama, el contrapets, l’embarbussament o el palíndrom són alguns tipus de combinacions ludolingüístiques.
També, els jocs de paraules i els dobles sentits donen molt de joc per a l’humor. Compartim alguns acudits basats en jocs de paraules:
Acudits amb jocs de paraules
🤔 Si hi ha anuncis a la part de dalt d’un vaixell… és publicitat en coberta?
— Què ha passat amb la idea de ser podòleg?
— Segueix en peu.
No és el mateix estar adormit que estar dormint, perquè no és el mateix estar cardat que estar cardant.
“Quin és l’animal més semblant a l’ogre? -La sogra”
—Benvingut al teu primer dia de feina… però qui és aquest home? Deu fer gairebé dos metres!
—És en Charles. L’anunci deia que buscaven un recepcionista amb anglès alt.
Va sortir amb un fotògraf, però el va deixar per negatiu. Ell va acceptar la decisió sense rebel·lar-se.
Es va enamorar d’un fuster. El paio era un armari… i, és clar, van fotre un clau. Era de calaix que acabaria així.
va enamorar d’un pizzer. Però només el volia per la pasta. A més, era un agitador de masses.
La golejadora de l’equip va sortir una temporada amb l’àrbitre. Però en aquella relació se sentia anul·lada, fora de joc.
Va sortir amb el socorrista, però s’ofegava en aquella relació.
Va sortir amb un mecànic, però la cosa no arrencava.
Es va enamorar d’un butxí… i va perdre el cap.
Es va enamorar d’un fabricant de calendaris, però aquella relació tenia els dies comptats.
Va sortir amb una farmacèutica, però la va deixar perquè no li quedava més remei.
Es va enamorar d’un banquer, però només era per interès, fet que va ser de capital importància durant el divorci.
Va sortir amb un pescador i es va quedar enganxada a les seves xarxes.
Va sortir amb un cuidador de cavalls. Amb el temps s’han fet parella estable. Diuen que ella porta les regnes de la relació. La conec. Tot quadra.
🐴
Es va enamorar d’un pintor, expert en l’art de la seducció. Només una pinzellada: al principi la cosa pintava bé, però al cap del temps, la convivència es va anar fent Dalí-rant, ella no va cometre cap Klimt, però les mostres d’afecte entre tots dos van anar Cézanne, sobre tot quan ella va conèixer l’inspector de la companyia Degas un dia que feia molta Kahlo… Estava clar, no era una qüestió de Matisse: finalment va veure que no hi pintava res en aquella relació.
A “Els Ximplets” trobaràs tota mena d’articles d’allò més sorprenents, divertits i nostrats. Visita’ls!
🪐
Va sortir amb una astrònoma que li feia veure les estrelles. Ell estava flotant, com en un estat d’ingravidesa. Era una sensació supernova. Reien, sortien, i es deixaven quantitats astronòmiques en viatges i restaurants. I per a ella, ell era un sol. Ah, l’amor! Quin sentiment més universal! Però de sobte, la relació va fer un gir copernicà i ella va sentir una gran atracció per un altre que sempre estava al seu voltant, com un satèl·lit. Ell ho atribueix a alguna força fosca, perquè aquell xitxarel·lo estava a anys llum d’ella, a una distància desorbitant. Ell va caure en un forat negre de tristesa. Després va estar de mala lluna una bona temporada. Però el tema ja no tenia tanta gravetat. Ara ja ha refet la seva vida, tot deixant enrere aquella nebulosa.
Va sortir amb un mariner. Al principi tot anava la mar de bé. Ell volia portar el timó de la parella, i ella li seguia la corrent… però al final la relació va naufragar. Feia temps que la cosa anava a la deriva. Alguns afirmen que era una relació en coberta.
Acròstics
Un acròstic és una composició poètica en què les lletres que ocupen determinats llocs (per exemple: les lletres inicials de cada vers) formen una paraula o frase. Pot haver-hi dues intencions darrere d’un acròstic: lúdica (fer un joc de paraules) o amagar un missatge secret dins el poema. En aquest sentit trobem acròstics a la poesia amorosa i fins i tot a la Bíblia.
Exemple d’acròstic:
Faig els pastissosAmb el blatRemenem béI afegim sucreNo hi ha res millorA menjar tots
Anagrames
Un anagrama és un mot o una frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o una altra frase, és a dir, una paraula, o combinació de paraules, amb les mateixes lletres que una altra paraula, però amb ordre diferent. Per exemple, un anagrama d’anagrama és amagaran.
Exemples d’anagrama
Nota Negra és anagrama d’Argentona
Mare és anagrama de rema
Pare és anagrama de Pera
Contrapets
Els contrapets (del francès: contrepèterie o contrepet) són un joc lingüístic francès que el professor barceloní Enric Moreu-Rey va “importar” al català. Bàsicament es tracta d’entrecanvis entre consonants o vocals o totes dues coses alhora d’una frase, que en creen una altra, pràcticament igual, però amb diferències notables. En el contrapet és el so, i no pas l’ortografia, el que es té en compte, i la correspondència fonètica ha de ser estricta. Per exemple:
El Pere li treia el nus del pap / El Pere li treia el pus del nap
Les dues costelles són massa grasses / Les dues Castelles són massa grosses
Embarbussaments
Un embarbussament (tongue-twister en anglès, virelangue en francès, trabalenguas en castellà i zungerbrecher en alemany) és un joc de paraules que utilitza la dificultat de pronunciar certs mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, que fa que el locutor els intercanviï creant un efecte còmic. Els embarbussaments són una molt bona eina per aprendre a pronunciar bé un idioma i guanyar desimboltura (el que els anglesos anomenarien fluency i els francesos aisance o maîtrise).
Exemples d’embarbussaments:
En cap cap cap el que cap en aquest cap
Al Marroc un marrec tira un roc i cau al rec.
Un ric li diu: Roc
no siguis ruc que jo no ric.
En un pot no pot haver-hi hagut
mai vi del fort sense un embut.
En quin tinter té tinta en Ton?
Al peix li neix un feix de greix que creix.
Visc al bosc i busco vesc
i visc del vesc que busco al bosc.
Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc.
Un plat pla blanc, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc pla, ple de pebre negre està.
Plou poc, però quan plou, plou prou. > Plou poc, però per poc que plou, plou prou.
Palíndroms
Un palíndrom (del grec palin dromos, que torna enrere, que va i ve) és una paraula, frase o grup de paraules les lletres de les quals es repeteixen en el mateix ordre quan són llegides en la direcció inversa.
Exemples de palíndroms:
Noms propis: Anna, Llull
Noms comuns: ala, alà, ama, caiac, carrac, cec, coc, cóc, cuc, etè, gag, ili, mam, mem, mim, mínim, mom, nan, nen, nin, nun, pap, pipiripip, pop, radar, rar, remer, rossor, rotor, selles, senès, sis
Adjectius: alà, cec, cínic, mínim, rossor, senès, seves, sis, sonós, sorrós
Adverbis: allà, tot
Articles: ses (plural de sa), sos (plural de so)
Interjeccions: apa, bub-bub, tururut
Pronoms: tot
Formes verbals
Infinitius: rajar, rallar, rapar, ramar, rasar, ratar, refer
Paraulògic
No ens podem oblidar del Paraulògic, un passatemps lingüístic en línia que ha revolucionat twitter i que té un munt de gent enganxada. A RodaMots en podeu trobar una explicació detallada.