Aquest ha trigat a sortir del forn, però ja el tenim aquí! És l’onzè repte visual de Tocat del Bolet. Recordem la missió: cal trobar la paraula (o paraules) amagades dins de les imatges. Pot ser qualsevol cosa: una expressió, una obra d’art o fins i tot un poble català. El títol et donarà un indici, i, de tant en tant, veuràs alguna pista més sota les imatges. Pren-te tot el temps que et calgui. Sobretot, no llegeixis d’entrada les solucions: analitza bé les imatges, rumia, i després comprova si les has encertades. Au, vinga, som-hi, doncs!
Municipi de Catalunya
Municipi del Baix Camp, Tarragona.
Expressió
No cal complicar-se tant
Adjectiu
Persona que té moltes manies i que és molt escrupolosa
Llibre de poesia
L’autora és Maria Mercè Marçal i va ser escrit l’any 1997. Fixa’t en el procés que experimenta el glaçó de gel.
Emblemàtica muntanya de Catalunya
Situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar.
Solucions
Aquí tens una explicació clara de cada concepte:
Il·lustració 1 · Duesaigües
Duesaigües és un municipi del Baix Camp, al Camp de Tarragona, conegut per estar situat entre dos barrancs, fet que explica el seu nom. Té un nucli petit, amb carrers curts i costeruts, i la seva economia tradicional ha estat sobretot agrícola, amb conreus com l’avellaner, l’olivera i l’ametller.
Il·lustració 2 Cercar tres pèls al gat
Aquesta expressió vol dir buscar raons absurdes, exagerar defectes o complicar una qüestió sense necessitat. S’usa quan algú posa traves o fa objeccions poc justificades a tot.
Il·lustració 3 Llepafils
“Llepafils” és un adjectiu i també un nom que descriu una persona massa escrupolosa, sobretot amb el menjar, que gairebé mai no troba res del seu gust. També pot referir-se a algú molt primmirat o excessivament crític amb els defectes dels altres o de les coses.
Il·lustració 4 Desglaç
Desglaç és un llibre de poesia de Maria-Mercè Marçal, considerat el seu últim títol poètic. Reuneix la seva producció entre els anys 1984 i 1988, i forma part dels seus llibres essencials dins la poesia catalana contemporània.
Il·lustració 5 Pedraforca
El Pedraforca és una muntanya emblemàtica de Catalunya, situada al Berguedà, entre Gósol i Saldes. Té una forma molt característica, amb dos pollegons i l’enforcadura al mig, i és una de les muntanyes més reconeixibles del país.
Si t’ha agradat el repte, aquí en tens uns quants més:
En David ens ha demanat si li podem fer difusió del seu joc. Es pot jugar amb ordinador i al mòbil amb una APP i és totalment gratuït. Nosaltres hi hem jugat i ens ha agradat molt. Aquesta és la presentació que ens ha escrit:
Cada dia, una paraula amagada. Cinc pistes per trobar-la. Com menys en gastis, millor.
Això ésTROBA. Un joc de dos minuts que et fa pensar en català i que enganxa més del que sembla.
Les pistes no són definicions de diccionari, són català de debò: frases fetes, dites i expressions de tota la vida, on falta sempre la mateixa paraula. La primera és la més enigmàtica, gairebé un parany; les següents et van acostant, fins que l’última gairebé t’ho posa a la mà. I aquí ve el repte: trobar la paraula utilitzant el menor nombre de pistes.
Normalment és un repte al dia, una paraula nova cada 24 hores. Però si en vols més, pots guanyar vides compartint el joc i desbloquejar puzles de dies anteriors en el calendari, per recuperar els que se’t van escapar. I, ja que hi ets, fixa’t bé en la pantalla: alguns racons amaguen sorpreses.
TROBA és gratuït, no demana cap registre i es juga al navegador. Si t’enganxa, te’l pots instal·lar al mòbil com una app, que trobaràs a la mateixa web.
I per què un joc així? Perquè el català és ple d’expressions que cada cop diem menys. Frases fetes, dites, maneres de dir que donen color a la llengua i que de mica en mica anem oblidant. TROBA les torna a posar al centre: cada partida és una excusa per recordar que “no dir ni piu”, “fer cara de pomes agres” o “tocar el dos” són un tresor que val la pena no deixar perdre.
És un projecte petit i nou, però ja té els seus jugadors fidels que hi tornen cada dia. I aquesta és la millor recompensa: saber que el joc enganxa. Fet amb il·lusió, amb una idea senzilla al darrere: que jugar en català també sigui divertit. I si t’agrada, la millor manera d’ajudar-lo és la més vella del món: jugar-hi cada dia i passar-lo a algú altre.
Repte visual. Joc de paraules. Endevina els mots ocults a la imatge.
Ja el tenim aquí! Aquest és el desè repte visual de Tocat del Bolet. Recordem la missió: cal trobar les paraules amagades dins de les imatge. Pot ser qualsevol cosa: una expressió, una obra d’art o fins i tot un poble català. El títol et donarà un indici, i, de tant en tant, veuràs alguna pista més sota les imatges. Pren-te el temps que calgui. Sobretot, no llegeixis d’entrada les solucions: analitza bé les imatges, rumia, i després comprova si l’has encertada, que això no és una cursa, sinó un joc de deducció i imaginació! Podeu jugar-hi sols o acompanyats. Doncs apa, som-hi!
Poble de l’Alt Empordà
Modisme (expressió típica catalana)
Un modisme és una expressió fixa o locució pròpia d’una llengua el significat global de la qual no es pot deduir pel sentit literal de les paraules que la componen. Aquestes frases tenen un sentit figurat i peculiar que no s’adapta totalment a les normes gramaticals generals.
Dita catalana
Sembla que tinguin pocs recursos per dur a terme la tasca, oi?
Llibre de versos en català
Llibre publicat el 1968
Frase feta
Una frase feta és una expressió d’ús corrent, en tots els nivells socials i culturals d’una llengua, que té un significat i una forma estereotipada, fixa i invariable, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components, i que gairebé mai no es pot traduir literalment d’una llengua a una altra. És utilitzada en sentit figurat.
Frase feta
Sembla enfadat…
*** Solucions ***
No siguis mandrós/a i, si no les has encertades totes, torna-t’ho a mirar abans de descobrir les solucions…
Solucions
Il·lustració 1El Port de la Selva és un poble mariner de l’Alt Empordà, a la Costa Brava, situat al Cap de Creus i relacionat històricament amb Sant Pere de Rodes.
Il·lutració 2Tocat de l’ala es diu d’algú que no està gaire fi de cap o que fa disbarats.
Il·lutració 3 “Ai senyor, tanta roba i tan poc sabó… i tan neta que la vol el senyor rector” expressa que es vol fer molt amb molt pocs recursos o poca coherència, com si hi hagués molta feina però pocs mitjans.
Il·lutració 4Les dones i els diesés el llibre de poemes de Gabriel Ferrater que recull la seva obra poètica i tracta sobretot de les relacions humanes i el pas del temps.
Il·lutració 5Ficar-se de peus a la galleda vol dir cometre una errada grossa o errar d’una manera sonada, sovint deixant algú en evidència
Il·lutració 6 Treure foc pels queixals descriu algú que està rabiós o furiós i ho mostra parlant amb molta ràbia.
Si t’agraden aquests reptes visuals de trobar mots ocults a les imatges i encara no has jugat als altres “Troba les paraules amagades a la imatge”, aquí tens uns quants reptes visuals més:
Benvinguts al nostre novè repte visual! La missió d’avui: trobar les paraules amagades dins la imatge. Pot ser qualsevol cosa —una expressió, una obra d’art o fins i tot un poble català. El títol et donarà un indici, i, de tant en tant, veuràs alguna pista més sota les imatges. Pren-te el temps necessari. Sobretot, no corris cap a les solucions: fes-hi una bona ullada, pensa, sospira, i després comprova si l’has encertada, que això no és una cursa, sinó un joc per fer treballar una mica les neurones!
1.Poble de l’Urgell (Lleida)
Viatge d’anada i de tornada
2. Expressió típica catalana (modisme)
Un modisme (o locució idiomàtica) és una expressió fixa i pròpia d’una llengua el significat de la qual no es pot deduir literalment de les paraules que la formen.
3. Expressió típica catalana (modisme)
4. Expressió típica catalana (modisme)
A aquesta gent tot els va bé…
5. Expressió típica catalana (modisme)
6. Expressió típica catalana
7. Novel·la catalana
Fa cara de no tenir-les totes, de dubtar…
Solucions
Ara trobareu les solucions, però si encara no n’has tret l’entrellat, escarrassa-t’hi una mica més…
Il·lustració 1: Tornabous (poble): Municipi de l’Urgell, a la província de Lleida, situat en una zona força plana i agrícola; hi depenen la Guàrdia d’Urgell i el Tarròs. És un d’aquells topònims que ja sona a conte o endevinalla.
Il·lustració 2: “Són faves comptades”: Expressió que vol dir que el resultat és segur o gairebé segur, que la cosa està decidida i no hi ha gaire marge de sorpresa. S’utilitza quan l’assumpte és tan clar que gairebé es pot donar per fet.
Il·lustració 3: “Lligar caps”: Vol dir relacionar informacions disperses fins que tot quadra, com quan tens peces d’un trencaclosques i finalment veus la imatge sencera. S’associa a entendre una situació o descobrir què ha passat.
Il·lustració 4: “Flors i violes”. Es fa servir per descriure una situació idíl·lica, gairebé perfecta, sovint amb un punt d’ironia. Vol dir que tot és molt bonic en aparença, però potser no tant en la realitat.
Il·lustració 5: “Partir peres”: Vol dir trencar una relació, ja sigui d’amistat, de parella o fins i tot professional. Evoca la idea de compartir alguna cosa (peres) i deixar de fer-ho perquè hi ha hagut un desacord.
Il·lustració 6:“Tastaolletes”. Es diu d’algú que prova una mica de tot però no aprofundeix en res; com qui tasta molts plats però no se n’acaba cap. També pot suggerir una certa curiositat o inconstància.
Il·lustració 7: Incerta glòria. Novel·la de Joan Sales, publicada per primer cop el 1956, ambientada en la Guerra Civil espanyola, que explora els dubtes, les contradiccions morals i les il·lusions trencades d’aquella època. És considerada una obra cabdal de la literatura catalana del segle XX.
Un nou repte visual i lingüístic. Troba els mots amagats a les imatges!
Sant tornem-hi que no ha estat res! Aquest és el vuitè repte visual que us porta Tocat del Bolet. Si heu jugat abans a “Endevina la paraula amagada”, sabeu de què va la cosa! Però pels qui encara no hi heu jugat, ras i curt: la imatge amaga una paraula… o potser més d’una! El nom d’un poble català, una novel·la emblemàtica, una obra de teatre, una paraula composta, una dita popular… El títol us donarà una pista clau. Mireu-la bé, rumieu-hi, feu volar la imaginació… i a veure si podeu treure’n l’entrellat! De vegades trobareu una petita pista sota la imatge.
Poble de Catalunya
Poble del Baix Camp
2. Paraula compotsa
3. Expressió catalana (modisme)
Quina son!
4. Paraula compotsa
5. Paraula composta
6. Novel·la escrita per Caterina Albert i Paradís (amb el pseudònim de «Víctor Català»)
Fixa’t que, a part d’ella, no hi ha ningú més al carrer…
Abans de llegir les solucions, si encara no n’has tret l’entrellat, trenca-t’hi una mica més les banyes i torna-ho a intentar. Avui no són tan difícils!
Solucions
Riudecols és un municipi de Catalunya situat al Camp de Tarragona, a la comarca del Baix Camp. El terme, molt superior a l’històric, té 19,37 km². És en un terreny muntanyós, als peus del Puigcerver, de 834 metres d’altitud, del Puig Marí, de 659 metres, prop del límit del Camp amb el Priorat, i del puig de Vilavella de 527 metres, i envoltat per les rieres de les Voltes i les Irles. Té al sud-oest el terme de Duesaigües, al sud Riudecanyes, al sud-est Botarell, les Borges per l’est i Alforja pel nord. Segons Manuel de Montoliu, el nom del poble prové de Riu-de-còdols, i d’aquí va evolucionar fins al nom actual, que ens recorda més a les cols. Té una població de 1264 habitants.
Capicua és una expressió que designa un número que es llegeix igual d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra (per exemple 1001) i que sovint té un valor simbòlic o curiós
Pesar figues: expressió molt nostrada que significa adormir-se o estar-ne a punt, de vegades en situacions on no és apropiat fer-ho, com ara en una reunió o a classe. Aquesta expressió es fa servir per descriure aquell moment en què els ulls es tanquen i el cap comença a caure, tot indicant que la persona està lluitant per mantenir-se desperta. Doncs ja ho sabeu, no peseu figues ni feu cap becaina, que aquest article és d’allò més interessant i sorprenent!
Paracaigudesés una paraula composta de “parar” i “caiguda” que fa referència a l’aparell que frena la caiguda d’un cos en l’aire o al mecanisme de seguretat dels ascensors.
Filferro, també és una paraula composta, uneix “fil” i “ferro” per a designar un fil metàl·lic prim, flexible i resistent utilitzat en múltiples àmbits.
Solitudés la novel·la modernista de Caterina Albert (Víctor Català), publicada el 1905, que narra el procés d’emancipació i descoberta interior de la Mila en un entorn muntanyós i simbòlic que reflecteix la seva lluita personal. Us heu fixat que la dona que apareix a la imatge està inspirada en la mateixa Caterina Albert, l’escriptora de Solitud?
Si t’han agradat aquest reptes, en tens molts més. No te’ls perdis!
Contribucions: Vull convidar Tocat del Bolet a un cafè per a que es mantingui despert i continuï la tasca de defensa i foment del català a les xarxes.
Endevinalles. Jocs de paraules. Reptes visuals. Endevina el mot ocult.
Si heu jugat abans a “Endevina la paraula amagada”, sabeu de què va la cosa! Però pels qui encara no heu jugat, ras i curt: la imatge amaga una paraula… o potser més d’una! El nom d’un poble català, una novel·la emblemàtica, una obra de teatre, una dita popular… El títol us donarà una pista clau. Mireu-la bé, rumieu-hi, feu volar la imaginació… i a veure si podeu treure’n l’entrellat!
1. Poble de Catalunya
Endevina les paraules amagades
2. Novel·la catalana
Endevina els mots ocults
3. Animal molt estimat pels catalans que ja no és amb nosaltres
4. Dita catalana
Endevina les paraules ocultes
5. Dita catalana
Endevina els mots amagats
Solucions
Au, vinga, escarrassa-t’hi una mica i mira de treure’n l’entrellat abans de llegir directament les solucions. Segur que n’endevines més d’una!
🏘️ Il·lustració 1: Sant Pere de Riudebitlles (poble)
És un municipi de l’Alt Penedès, província de Barcelona, amb una forta tradició paperera i vinícola. El riu Bitlles travessa el poble, que conserva elements patrimonials com l’aqüeducte del Pont Nou i el Casal dels Marquesos de Llió, un exemple destacat de gòtic civil català
📖 Il·lustració 2: La plaça del diamant (novel·la)
Novel·la de Mercè Rodoreda publicada el 1962, considerada una obra mestra de la literatura catalana. Narra la vida de Natàlia, coneguda com Colometa, durant la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra. És una història de pèrdua i recuperació d’identitat, amb una forta càrrega simbòlica i psicològica.
🦍 Il·lustració 3: Floquet de Neu (goril·la)
Va ser l’únic goril·la albí conegut al món. Capturat a Guinea Equatorial el 1966, va viure al Zoo de Barcelona fins a la seva mort el 2003. Era una icona de la ciutat i un símbol de singularitat biològica.
🗣️ Il·lustració 4: “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era” (dita catalana)
Refrany que adverteix que si no vols problemes, no et fiquis en situacions conflictives. Prové del món rural, on l’era era el lloc de batre el gra, i generava molta pols.
🗣️ Il·lustració 5: “No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat” (dita catalana)
Expressa que no s’ha de donar res per fet fins que no sigui completament segur. És una crida a la prudència i a no anticipar-se als resultats abans d’hora.
Convida’ns a un cafè per estar ben desperts en la nostra tasca de difondre el català per les xarxes. Gràcies
Si encara no has jugat als altres reptes de “Endevina la paraula amagada”, aquí en tens uns quants!
Jocs de paraules. Endevina el mot amagat. Troba la paraula amagada.
Benvinguts al cinquè lliurament d’Endevina la paraula amagada! Tant l’enunciat com la imatge us donaran una bona pista sobre el mot o els mots que s’hi amaguen. Penseu una mica a veure si en treieu l’entrellat. Després de les imatges trobareu la solució… però no sigueu mandrosos i escarrasseu-vos-hi una mica, que no és tan difícil. Apa doncs, endavant!
Municipi de la Selva (Girona)
Troba el mot amagat
Home, especialment petit, o noi, que pretén ésser apte per a tot, d’intervenir en tot, de saber-ho tot, etc.
Troba el mot amagat
Novel·la de Narcís Oller
Troba les paraules amagades
Obra de Dagoll Dagom
Troba els mots amagat
Cançó d’Elèctrica Dharma
Troba les paraules amagades
Solucions
Abans de mirar les solucions, proveu una altra vegada de trobar el mot amagat. No siguieu mandrosos!
(1) Anglès és un poble amb encant a la comarca de la Selva; (2) Milhomes és un marrec que es vol fer el fort i l’important, (3) “La febre d’or” retrata l’ambició burgesa del segle XIX; (4) “Mar i cel” és un musical sobre l’amor impossible entre cultures; i (5) “La presó del rei de França” és una cançó popular reinterpretada amb força per Elèctrica Dharma.
🏘️ Anglès (La Selva, Girona)
Anglès és una vila catalana situada a la comarca de la Selva, a la província de Girona. Està envoltada per paisatges naturals com el riu Ter i les Guilleries, i destaca per:
Patrimoni industrial: Té un passat vinculat a la indústria tèxtil, amb fàbriques com Burés que van marcar el desenvolupament local.
Nucli antic: Carrers estrets, cases de pedra i edificis històrics com l’església de Sant Miquel.
Entorn natural: Ideal per a rutes a peu o en bicicleta, amb accés al Parc Natural de les Guilleries-Savassona.
Vida cultural: Festes com la Fira de Sant Antoni o la Festa Major, amb tradicions catalanes ben arrelades.
Donatius: Convida Tocat del Bolet a un cafè per mantenir-lo ben despert en la seva tasca de difusió del català per les xarxes. Moltes gràcies!
2. 💪 Milhomes
Un “milhomes” és una persona que presumeix de saber-ho tot, de poder-ho tot, i que vol destacar en qualsevol situació, sovint de manera exagerada o fanfarrona.
3. 📚 La febre d’or – Narcís Oller (1890–1892)
Aquesta novel·la realista és una crítica social ambientada en la Barcelona de finals del segle XIX, durant l’anomenada “febre d’or”:
Protagonista: Gil Foix, un menestral que abandona el seu ofici per enriquir-se amb l’especulació borsària.
Temes centrals: L’ambició, la corrupció, l’ascens social i la decadència moral.
Context històric: Reflecteix l’eufòria econòmica i el boom especulatiu de 1880–1881 a la Borsa de Barcelona.
Estil: Narració detallada, amb personatges complexos i una mirada crítica cap a la burgesia emergent.
4. 🎭 Mar i cel – Dagoll Dagom (1988, 2004, 2014, 2024)
Musical emblemàtic basat en l’obra d’Àngel Guimerà, amb música d’Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala:
Argument: Saïd, un corsari morisc, i Blanca, una cristiana captiva, viuen una història d’amor impossible enmig del conflicte entre dues cultures.
Temes: Intolerància, religió, identitat i reconciliació.
Escenografia: Un vaixell perdut al mar, símbol de l’aïllament i la confrontació.
Impacte cultural: Més d’un milió d’espectadors i diverses reposicions. El 2024 marca el comiat definitiu de Dagoll Dagom dels escenarisTeatre VictòriaDagoll Dagomca.wikipedia.org.
5. 🎶 La presó del rei de França – Companyia Elèctrica Dharma
Cançó tradicional catalana del segle XVI, reinterpretada amb energia per Elèctrica Dharma:
Origen: Cançó popular que narra l’empresonament del rei de França i la fidelitat de la seva estimada.
Versió moderna: La Dharma la transforma en una peça èpica amb fusió de rock, jazz i música tradicional catalana.
Actuacions destacades: Interpretada al Palau Sant Jordi en els aniversaris del grup (1994 i 2023).
Lletra: Evoca temes de lleialtat, amor i resistència, amb un to poètic i simbòlic.
Si t’ha agradat aquesta publicació, no et perdis les següents:
Continuem la nostra sèrie d'”Endevina la paraula amagada a la imatge”. Com vam expicar al primer llirament, 🧩 Els rébus són jocs visuals que combinen imatges o símbols per representar sons o paraules. 🔤 Cada dibuix equival a un so, i en conjunt formen una frase o concepte. 🖼️ El seu principi es basa en “res pro rebus”, una cosa per una altra, tot usant imatges per transmetre idees abstractes. 📜 Aquesta associació homofònica permet representar allò que no es pot dibuixar literalment. 🕰️ Van jugar un paper clau en el naixement de l’escriptura, evolucionant cap als sistemes logofonogràfics.
Doncs au vinga, som-hi amb el primer! Després de les imatges veuràs les respostes, però mira de deduir-les abans.
Municipi del Priorat
2. Municipi del Vallès Oriental
3. Municipi del Tarragonès
4. Verb
5. Joc d’entreteniment
Ja saps les respostes? Encara no? Rumia-ho una mica més abans de llegir-les…
1. Gratallops Situat al cor del Priorat (Tarragona), és famós per la seva producció vinícola de gran qualitat, especialment dins la DOQ Priorat. El poble conserva un encant rural amb carrers empedrats i edificis històrics com l’església de Sant Llorenç i la Casa dels Frares. Té una població petita (uns 229 habitants) i està envoltat de vinyes i muntanyes.
Gratallops
2. Aiguafreda Municipi de transició entre Osona i el Vallès Oriental, envoltat pel Parc Natural del Montseny. Té una rica història que inclou dòlmens prehistòrics i l’església de Sant Martí del Congost. És conegut per la seva natura, rieres i barris residencials. La població ronda els 2.576 habitants.
Aiguafreda
3. Altafulla Municipi costaner del Tarragonès, amb una combinació de patrimoni històric i atractiu turístic. Destaquen la Vila Closa (nucli medieval), el castell dels Montserrat i la vil·la romana dels Munts (Patrimoni Mundial de la UNESCO). Té uns 5.838 habitants i una platja guardonada amb Bandera Blava.
Altafulla
🧠 Conceptes
4. Capficar-se És un verb pronominal que significa preocupar-se intensament per alguna cosa o abstreure’s en un pensament. Té sinònims com “encaboriar-se”, “empatxar-se” o “trencar-se el cap”. També pot referir-se a enfonsar-se de proa (en el cas d’una nau) o a colgar una branca per fer-la arrelar.
5. Trencaclosques És un joc d’entreteniment que consisteix a reconstruir una figura tot combinant peces que encaixen entre si. També pot referir-se a un problema o endevinalla difícil de resoldre. El plural és invariable: els trencaclosques.
Si encara no has vist el primer lliurament de “Troba la paraula amagada a la imatge”, pots jugar-hi aquí:
Avui us portem un joc: heu d’endevinar quina paraula (o paraules) amaguen les imatges que veureu a continuació…
1. Trobaràs la solució al final d’aquesta publicació, però procura abans endevinar la paraula amagada.
Els rébus són jocs de paraules en què s’utilitzen imatges, símbols o dibuixos per representar sons, síl·labes o paraules, de manera que cal combinar-los o interpretar-los per endevinar un missatge o una frase. Consisteixen en associar cada imatge amb el so o la paraula que li correspon, de forma que la seqüència d’imatges formi, en conjunt, una nova paraula o frase.
El principi del rébus (de la frase llatina res pro rebus, que significa «una cosa per una altra») permet que una imatge pugui representar més que l’objecte mateix, tot utilitzant la correspondència homofònica (el so) per representar conceptes abstractes o paraules que no es podrien dibuixar directament. Aquesta tècnica va ser fonamental en els orígens de l’escriptura, i va permetre passar dels pictogrames als sistemes logofonogràfics.
2. Trobaràs la solució al final d’aquesta publicació, però mira abans d’endevinar la paraula amagada. A veure en treus l’entrellat.
En català, els rebus també reben el nom de jeroglífics d’imatges o simplement jeroglífics quan es fan servir imatges per representar paraules o frases, tot i que el terme més internacional i utilitzat és rébus.
3. En aquest cas tenim una població. Prova d’endevinar-la abans de veure la resposta4. En aquest cas també tenim una altra una població. Aquesta és facileta. Prova d’endevinar-la abans de veure la resposta5. Aquí ja no et donarem cap més pistes… Trobaràs les solucions més avall, però mira de pensar una mica…
I fins i aquí el joc d’imatges i paraules d’avui. Ara podeu comprovar si les heu endevinat:
Solucions:
Altaveu (Alta veu) 2. Gratacel (Gratar Cel, edifici molt alt) 3. L’ametlla de mar (Atmetlla i mar) 4. Barcelona (Bar cel ona) 5. Cap de Creus (cap del litoral de l’Alt Empordà)
acudits amb jocs de paraules, acròstics, anagrames, contrapets, embarbussaments, Paraulògic…
A TDB ens encanten els jocs de paraules. Són un gran entreteniment i una magnífica matèria primera per a generar nous acudits. Però… què són exactament? Potser ja ho saps, perquè tens una exacta ment (perdoneu, no ho hem pogut evitar…)
Què són els jocs de paraules?
Els joc de paraules o joc de mots fa referència tant al mecanisme per crear mots (ludolingüística) com als jocs de paraules pensats com a competició o entreteniment.
En ludolingüística, un joc de paraules és el procediment pel qual s’estableix una relació pel sentit (homologia) i per la fonètica (homofonia) entre una parella o més de mots a fi de desencadenar una reacció de sorpresa o d’hilaritat en la persona que els escolta o els llegeix. Per exemple. L’acròstic, l’anagrama, el contrapets, l’embarbussament o el palíndrom són alguns tipus de combinacions ludolingüístiques.
També, els jocs de paraules i els dobles sentits donen molt de joc per a l’humor. Compartim alguns acudits basats en jocs de paraules:
Acudits amb jocs de paraules
🤔 Si hi ha anuncis a la part de dalt d’un vaixell… és publicitat en coberta?
— Què ha passat amb la idea de ser podòleg? — Segueix en peu.
No és el mateix estar adormit que estar dormint, perquè no és el mateix estar cardat que estar cardant.
“Quin és l’animal més semblant a l’ogre? -La sogra”
—Benvingut al teu primer dia de feina… però qui és aquest home? Deu fer gairebé dos metres! —És en Charles. L’anunci deia que buscaven un recepcionista amb anglès alt.
Va sortir amb un fotògraf, però el va deixar per negatiu. Ell va acceptar la decisió sense rebel·lar-se.
Es va enamorar d’un fuster. El paio era un armari… i, és clar, van fotre un clau. Era de calaix que acabaria així.
va enamorar d’un pizzer. Però només el volia per la pasta. A més, era un agitador de masses.
La golejadora de l’equip va sortir una temporada amb l’àrbitre. Però en aquella relació se sentia anul·lada, fora de joc.
Va sortir amb el socorrista, però s’ofegava en aquella relació.
Va sortir amb un mecànic, però la cosa no arrencava.
Es va enamorar d’un butxí… i va perdre el cap.
Es va enamorar d’un fabricant de calendaris, però aquella relació tenia els dies comptats.
Va sortir amb una farmacèutica, però la va deixar perquè no li quedava més remei.
Es va enamorar d’un banquer, però només era per interès, fet que va ser de capital importància durant el divorci.
Va sortir amb un pescador i es va quedar enganxada a les seves xarxes.
Va sortir amb un cuidador de cavalls. Amb el temps s’han fet parella estable. Diuen que ella porta les regnes de la relació. La conec. Tot quadra. 🐴
Es va enamorar d’un pintor, expert en l’art de la seducció. Només una pinzellada: al principi la cosa pintava bé, però al cap del temps, la convivència es va anar fent Dalí-rant, ella no va cometre cap Klimt, però les mostres d’afecte entre tots dos van anar Cézanne, sobre tot quan ella va conèixer l’inspector de la companyia Degas un dia que feia molta Kahlo… Estava clar, no era una qüestió de Matisse: finalment va veure que no hi pintava res en aquella relació.
A “Els Ximplets” trobaràs tota mena d’articles d’allò més sorprenents, divertits i nostrats. Visita’ls!
🪐 Va sortir amb una astrònoma que li feia veure les estrelles. Ell estava flotant, com en un estat d’ingravidesa. Era una sensació supernova. Reien, sortien, i es deixaven quantitats astronòmiques en viatges i restaurants. I per a ella, ell era un sol. Ah, l’amor! Quin sentiment més universal! Però de sobte, la relació va fer un gir copernicà i ella va sentir una gran atracció per un altre que sempre estava al seu voltant, com un satèl·lit. Ell ho atribueix a alguna força fosca, perquè aquell xitxarel·lo estava a anys llum d’ella, a una distància desorbitant. Ell va caure en un forat negre de tristesa. Després va estar de mala lluna una bona temporada. Però el tema ja no tenia tanta gravetat. Ara ja ha refet la seva vida, tot deixant enrere aquella nebulosa.
Va sortir amb un mariner. Al principi tot anava la mar de bé. Ell volia portar el timó de la parella, i ella li seguia la corrent… però al final la relació va naufragar. Feia temps que la cosa anava a la deriva. Alguns afirmen que era una relació en coberta.
Acròstics
Un acròstic és una composició poètica en què les lletres que ocupen determinats llocs (per exemple: les lletres inicials de cada vers) formen una paraula o frase. Pot haver-hi dues intencions darrere d’un acròstic: lúdica (fer un joc de paraules) o amagar un missatge secret dins el poema. En aquest sentit trobem acròstics a la poesia amorosa i fins i tot a la Bíblia.
Exemple d’acròstic:
Faig els pastissosAmb el blatRemenem béI afegim sucreNo hi ha res millorA menjar tots
Anagrames
Un anagrama és un mot o una frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o una altra frase, és a dir, una paraula, o combinació de paraules, amb les mateixes lletres que una altra paraula, però amb ordre diferent. Per exemple, un anagrama d’anagrama és amagaran.
Exemples d’anagrama Nota Negra és anagrama d’Argentona Mare és anagrama de rema Pare és anagrama de Pera
Contrapets
Els contrapets (del francès: contrepèterie o contrepet) són un joc lingüístic francès que el professor barceloní Enric Moreu-Rey va “importar” al català. Bàsicament es tracta d’entrecanvis entre consonants o vocals o totes dues coses alhora d’una frase, que en creen una altra, pràcticament igual, però amb diferències notables. En el contrapet és el so, i no pas l’ortografia, el que es té en compte, i la correspondència fonètica ha de ser estricta. Per exemple:
El Pere li treia el nus del pap / El Pere li treia el pus del nap Les dues costelles són massa grasses / Les dues Castelles són massa grosses
Embarbussaments
Un embarbussament (tongue-twister en anglès, virelangue en francès, trabalenguas en castellà i zungerbrecher en alemany) és un joc de paraules que utilitza la dificultat de pronunciar certs mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, que fa que el locutor els intercanviï creant un efecte còmic. Els embarbussaments són una molt bona eina per aprendre a pronunciar bé un idioma i guanyar desimboltura (el que els anglesos anomenarien fluency i els francesos aisance o maîtrise).
Exemples d’embarbussaments:
En cap cap cap el que cap en aquest cap Al Marroc un marrec tira un roc i cau al rec. Un ric li diu: Roc no siguis ruc que jo no ric. En un pot no pot haver-hi hagut mai vi del fort sense un embut. En quin tinter té tinta en Ton? Al peix li neix un feix de greix que creix. Visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc. Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc. Un plat pla blanc, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc pla, ple de pebre negre està. Plou poc, però quan plou, plou prou. > Plou poc, però per poc que plou, plou prou.
Un palíndrom (del grec palin dromos, que torna enrere, que va i ve) és una paraula, frase o grup de paraules les lletres de les quals es repeteixen en el mateix ordre quan són llegides en la direcció inversa.
Exemples de palíndroms:
Noms propis: Anna, Llull Noms comuns: ala, alà, ama, caiac, carrac, cec, coc, cóc, cuc, etè, gag, ili, mam, mem, mim, mínim, mom, nan, nen, nin, nun, pap, pipiripip, pop, radar, rar, remer, rossor, rotor, selles, senès, sis Adjectius: alà, cec, cínic, mínim, rossor, senès, seves, sis, sonós, sorrós Adverbis: allà, tot Articles: ses (plural de sa), sos (plural de so) Interjeccions: apa, bub-bub, tururut Pronoms: tot Formes verbals Infinitius: rajar, rallar, rapar, ramar, rasar, ratar, refer
Paraulògic
No ens podem oblidar del Paraulògic, un passatemps lingüístic en línia que ha revolucionat twitter i que té un munt de gent enganxada. A RodaMots en podeu trobar una explicació detallada.
