Category: Jocs de paraules

Què és un embarbussament?

Un embarbussament (tongue-twister en anglès, virelangue en francès, trabalenguas en castellà i zungerbrecher en alemany) és un joc de paraules que utilitza la dificultat de pronunciar certs mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, que fa que el locutor els intercanviï creant un efecte còmic. Els embarbussaments són una molt bona eina per aprendre a pronunciar bé un idioma i guanyar desimboltura (el que els anglesos anomenarien fluency i els francesos aisance o maîtrise).

Embarbussaments en català

Aquí podem veure un dels nostres ídols i mestres, Màrius Serra, de ben jove. Més avall trobareu un munt d’embarbussaments en català. No us els perdeu!

• En cap cap cap el que cap en aquest cap
• Al Marroc un marrec
  tira un roc i cau al rec.
  Un ric li diu: Roc
  no siguis ruc que jo no ric.
• En un pot no pot haver-hi hagut
  mai vi del fort sense un embut.
• En quin tinter té tinta en Ton?
• Al peix li neix un feix de greix que creix.
• Visc al bosc i busco vesc
  i visc del vesc que busco al bosc.
• Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc.
• Un plat pla blanc, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc pla, ple de pebre negre està.
• Plou poc, però quan plou, plou prou. > Plou poc, però per poc que plou, plou prou.
• Setze jutges d’un jutjat
  mengen fetge d’un heretge.
  Setze jutges d’un jutjat
  mengen fetge d’un penjat
  que encara penja.
  Si el penjat es despenja,
  es menja els setze fetges
  dels jutges del jutjat
  que l’han penjat.
  Setze jutges d’un jutjat
  mengen fetge d’un penjat.
  Si el penjat es despengés,
  es menjaria els setze fetges
  dels setze jutges
  que l’han jutjat.

• A l’hort de la tia Maria, que entrava i sortia, collia codonys, codonys collia. > A l’hort de la tia Maria, que entrava i sortia, collia codonys, codonys collia.
• Plou poc, però per poc que plou, plou prou.
  > De ploure prou que plou, però pel que plou, plou poc.
• Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica
  va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
  Si la gallina no hagués sigut xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
  els sis fills no haguessin sigut xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

Embarbussaments en anglès (Tongue-twisters)

• I thought of thinking of thanking you
• Not these things here but those things there
• The thirty thousand thieves thought they thrilled the throne throughout Thursday.
• How can a clam cram in a clean cream can?
• Peter Piper picked a peck of pickled peppers
  A peck of pickled peppers Peter Piper picked
  If Peter Piper picked a peck of pickled peppers
  Where’s the peck of pickled peppers Peter Piper picked?
• Betty Botter bought some butter
  But she said the butter’s bitter
  If I put it in my batter, it will make my batter bitter
  But a bit of better butter will make my batter better
  So ‘twas better Betty Botter bought a bit of better butter
• How much wood would a woodchuck chuck if a woodchuck could chuck wood?
  He would chuck, he would, as much as he could, and chuck as much wood
  As a woodchuck would if a woodchuck could chuck wood
• She sells seashells by the seashore.
• I scream, you scream, we all scream for ice cream
• Fuzzy Wuzzy was a bear. Fuzzy Wuzzy had no hair. Fuzzy Wuzzy wasn’t fuzzy, was he?

Embarbussaments en francès (Virelangues)

• Si je suis ce que je suis, et je suis ce que je suis, qu’est-ce que je suis?
• Si mon tonton tond tontonton ton tonton sera tendu.
• As-tu vu le vert ver allant vers le verre en verre vert ?
• Je veux et j’exige du jasmin et des jonquilles.
• Un chasseur sachant chasser chasse sans son chien.
• La bébé baleine bleu balance son booty
• La poudre pure est pourrie pendant la période.

• Les chaussettes de l’archiduchesse sont-elles sèches? Archi-sèches?
• Si six scies scient six cyprès, six cent six scies scient sic cent six cyprès.
• Un chausseur sachant chasser sait chasser sans son chien.
• Je veut et j’exije d’exquises excuses du juge. Du juge, j’exige et je veux d’exquises excuses.
• Doit on-dire: seize sèches chaises ou bien seize chaisses sèches?

Embarbussaments en Èuscar o basc (Aho-korapilo)

Akerrak adarrak okerrak ditu. Okerrar adarrak akerrak ditu. (el boc té la banya torta, la banya torta té el boc)

Akerrak adarrak okerrak ditu. Adarrak okerrak akerrak ditu.

Alkipean kapa, kapa alkipean; alkipean kapa, kapa alkipean.

Baga, biga, higa, laga, boga, sega, zahi, zohi, bele, harma, zixpa, tiro, punp.

Embarbussaments en alemany (Zungenbrecher)

Embarbussaments en gaèlic irlandès (Rabhlóga)

De moment facilitem la traducció dels embarbussaments irlandesos a l’anglès, però aviat la tindreu en català.

An bhfaca tú an bacach, nó an bhfaca tú a mhac?
Ní fhaca mé an bacach is ní fhaca mé a mhac,
ach dá bhfeicfinnse an bacach nó dá bhfeicfinnse a mhac,
ní bhacfainn leis an mbacach is ní bhacfainn lena mhac!
Did you see the beggarman or did you see his son?
I didn’t see the beggarman nor did I see his son,
but if I should see the beggarman or should I see his son,
I’d ignore the beggarman and I’d ignore his son!

D’ith damh dubh ubh amh ar neamh inniu.
The black ox ate a raw egg in heaven today.

Dhá shú the dom féin.
Two hot soups for myself (Ulster dialect)

Bhí banjo ag Joe,
ní banjo ag bean Joe,
ach is fearr go mór banjo ag Joe
ná an banjo ag bean Joe go deo.
Joe had a banjo,
Joe’s wife didn’t have a banjo.
but Joe’s banjo was always much better
than Joe’s wife’s banjo.

Bhí bean ag Joe
Is bhí banjo ag Joe
Is bhí banjo ag bhean Joe
B’fhearr go deo Joe ar an mbanjo
Ná bean Joe ar an mbanjo go deo.
Joe had a wife,
and Joe had a banjo,
and Joe’s wife had a banjo.
Joe was always better on the banjo
than Joe’s wife ever was.

Seacht sicín ina seasamh sa sneachta lá seaca.
Seven chickens standing in the snow on a frosty day.

Bíonn báisteach uafásach san fhásach.
There is terrible rain in the wilderness / desert.

Fear feargach ag faire na farraige fuaire.
An angry man watching the cold sea.

Cheannaigh cailín cliste ceanúil císte.
A clever, affectionate girl bought a cake.

Chuaigh ceannaí cneasta cliste thar chlaí crua chloch.
A smart, kind merchant went over the hard stone wall.

Cearc ag piocadh piobair de phláta Pheadair.
A chicken is picking peppers from Peter’s plate.

Bhí bean bheag bhocht breoite bruite leis an bhfuacht.
The poor little sick women was scaled with the cold.

Rinne Máire gáire gan náire ag an fhaire i nDoire anuraidh.
Mary laughed shamelessly at the look-out in Derry last year.

Embarbussaments en italià (Scioglilingua)

• Trentatré trentini entrarono a Trento, tutti e trentatré trotterellando.
• Li vuoi quei kiwi? E se non vuoi quei kiwi che kiwi vuoi?
• A quest’ora il questore in questura non c’è.
• Treno troppo stretto e troppo stracco stracca troppi storpi e stroppia troppo
• Una platessa lessa lesse la esse di Lassie su un calesse fesso.
• Ma fossi tu quel barbaro barbiere che barbassi quella barba così barbaramente a piazza Barberini.
• Se oggi seren non è, doman seren sarà, se non sarà seren si rasserenerà.
• Tito, tu m’hai ritinto il tetto, ma non t’intendi tanto di tetti ritinti.
• Una rana nera e rara sulla rena errò una sera.
• Assolto in assise l’assassino dell’assessore di Frasassi in missione segreta a Sassari.
• Eva dava l’uva ad Ava, Ava dava le uova ad Eva, ora Eva è priva d’uva mentre Ava è priva d’uova .
• Sul tagliere gli agli taglia non tagliare la tovaglia la tovaglia non è aglio se la tagli fai uno sbaglio.
• Forse Pietro potrà proteggerla.
• Caro conte chi ti canta tanto canta che t’incanta.
• Chi ama chiama chi ama, chiamami, tu che chi ami chiami. Chi amo chiamerò se tu non chiami.
• In un pozzo poco cupo si specchiò una volta un lupo, che nel cupo pozzo andò a sbattere di cozzo con un cupo tonfo fioco da smaltire a poco a poco e credette di azzanare un feroce suo compare, ma rimase brutto e cupo il feroce lupo
• Filastrocca sciogligrovigli con la lingua ti ci impigli ma poi te la sgrovigli basta che non te la pigli
• Filo fine dentro il foro, se l’arruffi non lavoro, non lavoro e il filo fine fora il foro come un crine.
• Guglielmo coglie ghiaia dagli scogli scagliandola oltre gli scogli tra mille gorgogli.
• Ho in tasca l’esca ed esco per la pesca, ma il pesce non s’adesca, c’è l’acqua troppo fresca. Convien che la finisca, non prenderò una lisca! Mi metto in tasca l’esca e torno dalla pesca.
• Sa chi sa se sa chi sa che se sa non sa se sa, sol chi sa che nulla sa ne sa più di chi ne sa.
• Sopra la panca la capra campa, sotto la panca la capra crepa.
• Sotto un cespo di rose scarlatte offre il rospo té caldo con latte. Sotto un cespo di rose paonazze tocca al rospo sciacquare le tazze.
• Stiamo bocconi cogliendo cotoni, stiamo sedendo cotoni cogliendo.
• Quanti rami di rovere roderebbe un roditore se un roditore potesse rodere rami di rovere?
• Il cuoco cuoce in cucina e dice che la cuoca giace e tace perché sua cugina non dica che le piace cuocere in cucina col cuoco.

Embarbussaments en castellà (trabalenguas)

El cielo está enladrillado, ¿quién lo desenladrillará? El desenladrillador que lo desenlandrille, buen desenladrillador será.

Lado, ledo, lido, lodo, ludo,
decirlo al revés lo dudo.
Ludo, lodo, lido, ledo, lado,
¡Qué trabajo me ha costado!

La sucesión sucesiva de sucesos 
sucede sucesivamente con la sucesión del tiempo.

Compré pocas copas, pocas copas compré,
como compré pocas copas, pocas copas pagaré.

Practiqueu, practiqueu! Però mentrestant, podeu visitar les publicacions fer el cor fort, més content que un gínjol, tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!