locucions – Tocat del Bolet

Mossegar-se la llengua

Locució verbal, frase feta.

Significat de l’expressió “mossegar-se la llengua”

L’expressió “mossegar-se la llengua” és una frase feta molt habitual en català. Concretament, es tracta d’una locució verbal, és a dir, un conjunt de paraules que funciona com un verb i que té un significat global que no es dedueix literalment de les paraules que la formen.

En aquest cas, “mossegar-se la llengua” no significa literalment fer-se mal a la llengua amb les dents, sinó reprimir el que un vol dir, evitar expressar una opinió, crítica o comentari, sovint per prudència, educació o per evitar conflictes.

Les frases fetes com aquesta formen part del llenguatge col·loquial i cultural d’una llengua. Són expressions fixades per l’ús que transmeten significats figurats i que sovint reflecteixen maneres de pensar o comportaments socials. En català, n’hi ha una gran riquesa, i “mossegar-se la llengua” n’és només un exemple.

Origen de l’expressió “mossegar-se la llengua”

L’origen d’aquesta expressió és força intuïtiu i està relacionat amb una experiència física real. Quan una persona es mossega la llengua accidentalment, el dolor és immediat i fa que s’aturi de parlar.

A partir d’aquesta idea, la llengua —com a òrgan essencial de la parla— es converteix en un símbol del que diem. “Mossegar-se-la” implica, simbòlicament, frenar les paraules abans que surtin.

mossegar-se la llengua, locució verbal, frase feta, expressió idiomàtica, llengua catalana, modismes catalans, dites populars, refranys catalans, significat figurat, llenguatge col·loquial, expressió cultural, origen de les expressions, parlar amb prudència, contenir-se, autocontrol verbal, evitar conflictes, riquesa lingüística, cultura catalana, expressivitat lingüística, comunicació no verbal, saber callar, saviesa popular, lèxic català, expressions quotidianes, patrimoni lingüístic

Aquest tipus d’imatges corporals són molt habituals en la creació d’expressions idiomàtiques. El cos es converteix en metàfora del comportament: així com “tenir la llengua llarga” vol dir parlar massa, “mossegar-se la llengua” implica exactament el contrari, contenir-se.

Exemples de frases amb “mossegar-se la llengua”

Tot seguit, vegeu uns quants exemples d’ús habitual d’aquesta expressió:

“Em vaig haver de mossegar la llengua per no dir-li el que pensava.”
“En aquella reunió, més d’un es va mossegar la llengua.”
“Si no vols problemes, val més que et mosseguis la llengua.”
“Vaig estar a punt de dir-ho, però em vaig mossegar la llengua a temps.”
“Costa molt mossegar-se la llengua quan veus una injustícia.”

Aquests exemples mostren com l’expressió s’utilitza en contextos on hi ha tensió, desacord o la necessitat de controlar-se.

Vegem ara com és aquesta expressió en altres idiomes…

“Mossegar-se la llengua” en anglès

En anglès, l’expressió més directa és:

“To bite one’s tongue” (mossegar-se la llengua)

Aquesta és pràcticament una traducció literal i s’utilitza amb el mateix significat: evitar dir alguna cosa.

Altres expressions angleses equivalents serien:

“To hold one’s tongue” (aguantar-se la llengua)
“To keep quiet” (callar)
“To hold back” (retenir-se)

Exemple:

“I had to bite my tongue during the meeting.” (Em vag haver de mossegar la llengua durant la reunió).

“Mossegar-se la llengua” en francès

En francès, trobem una expressió molt similar:

“Se mordre la langue” (mossegar-se la llengua)

També té el mateix significat figurat.

Altres equivalents:

“Se retenir de parler” (retenir-se de parlar)
“Garder le silence” (guardar silenci)

Exemple:

“Je me suis mordu la langue pour ne rien dire.” (M’he mossegat la llengua per no dir res.)

“Mossegar-se la llengua” en italià

En italià, l’expressió és gairebé idèntica:

“Mordersi la lingua” (mossegar-se la llengua)

Altres opcions equivalents:

“Stare zitto” (estar callat)
“Trattenersi dal parlare” (retenir-se de parlar)

Exemple:

Ho dovuto mordermi la lingua per non rispondere.”

“Mossegar-se la llengua” en castellà

En castellà, també existeix la mateixa expressió:

“Morderse la lengua” (mossegar-se la llengua)

I altres equivalents:

“Callarse” (callar)
“Contenerse” (contenir-se)
“Guardarse algo” (guardar-se alguna cosa)

Exemple:

“Tuve que morderme la lengua para no decir nada.” (Vaig haver de mossegar-me la llengua per no dir res).

Descobreix més expressions a Tocat del Bolet

Si t’interessen expressions com “mossegar-se la llengua”, paga molt la pena fer una ullada a tocatdelbolet.cat, el nostre espai dedicat a la llengua i la cultura catalanes amb un toc divulgatiu i proper.

Al blog “Tocat del Bolet” hi trobaràs un munt d’expressions típiques en català: locucions, modismes, dites i refranys que formen part del nostre dia a dia i que sovint passen desapercebuts. És una manera excel·lent de redescobrir la riquesa del català i d’incorporar aquestes expressions al teu llenguatge habitual.

Si t’agrada jugar amb les paraules, entendre d’on venen i com s’utilitzen, aquest blog és un bon lloc per continuar explorant. T’hi animes?

El divendres, faves tendres

Pujar la mosca al nas

A cau d’orella

Fer bullir l’olla

A cau d’orella

L’expressió “a cau d’orella” vol dir parlar molt a prop de l’orella d’algú, en veu baixa, sovint xiuxiuejant. S’utilitza sobretot quan es vol dir alguna cosa amb confidència, discreció o intimitat.

Significat de “a cau d’orella”

En català, aquesta locució descriu una manera de parlar reservada, suau i directa a l’oïda d’una altra persona. No implica només volum baix, sinó també proximitat física i una certa intenció de secret o de complicitat. Per això, sovint apareix amb verbs com dir, parlar o murmurar.

També es pot entendre com l’equivalent de “a l’orella” o “tocant l’orella”, però “a cau d’orella” és la forma més viva i idiomàtica. El valor expressiu és important: fa pensar en una escena propera, íntima i una mica secreta

Origen de l’expressió

L’origen de la locució és transparent si ens fixem en el mot cau, que designa un forat, refugi o amagatall d’un animal, i per extensió un lloc molt recollit o protegit. La imatge és la d’una veu que es fa petita, s’acosta i “s’amaga” al costat de l’orella, com si parlés des d’un racó discret.

Aquesta metàfora encaixa molt bé amb el sentit tradicional de la frase feta: parlar “a cau d’orella” és parlar gairebé des de dins d’un amagatall sonor, sense projectar la veu cap a fora. Els repertoris de frases fetes la documenten com una expressió consolidada i amb variants com en veu baixa o tocant l’orella.

Exemples de frases

El Pep wm va dir la notícia a cau d’orella perquè ningú més no la sentís.
La companya li va advertir a cau d’orella que s’equivocava.
Els dos amics parlaven a cau d’orella al fons de la classe.
El nen va preguntar al pare a cau d’orella per què tothom reia.
Li va confessar el secret a cau d’orella abans de marxar.

Aquestes frases mostren que l’expressió funciona molt bé en contextos de confidència, prudència o complicitat. També pot tenir un toc afectuós o romàntic, perquè suggereix proximitat i confiança.

A cau d’orella en anglès

En anglès, el sentit més habitual s’expressa amb in a whisper (literalment, “en un xiuxiueig”) o amb formes com whispering in someone’s ear. També hi ha expressions com to speak in a low voice o to murmur in someone’s ear, segons el context.

La traducció literal al català de in a whisper seria “en un xiuxiueig”, mentre que whispering in someone’s ear equival a “xiuxiuejant a l’orella d’algú”. Si es vol una solució natural i directa, in a whisper és la més útil; si es vol remarcar la proximitat física, whispering in someone’s ear s’hi acosta més.

A cau d’orella en francès

En francès, l’equivalent més natural és à l’oreille o, més explícitament, à voix basse quan es vol destacar el to baix. També es pot dir murmurer à l’oreille de quelqu’un o bé Souffler un mot à l’oreille, que transmet molt bé la idea de parlar amb discreció i molt a prop.

La traducció literal de à l’oreille és “a l’orella”, i la de à voix basse és “en veu baixa”. En textos corrents, murmurer à l’oreille de quelqu’un és probablement la solució més expressiva, perquè conserva la imatge de l’orella i el caràcter confidencial de la locució.

A cau d’orella en italià

En italià, una opció molt natural és all’orecchio, que vol dir literalment “a l’orella”. També hi ha expressions com a bassa voce (“en veu baixa”) i sussurrare all’orecchio di qualcuno (“xiuxiuejar a l’orella d’algú”).

Si busques una equivalència propera a l’ús català, sussurrare all’orecchio és una bona tria perquè combina la idea de veu baixa i de proximitat. En contextos més generals, a bassa voce és útil quan només cal remarcar la intensitat baixa de la veu.

A cau d’orella en castellà

En castellà, la forma més habitual és al oído, que literalment vol dir “a l’orella”. També són molt freqüents en voz baja, susurrar al oído i decir algo al oído de alguien.

D’entre aquestes, al oído és la més sintètica i idiomàtica, mentre que en voz baja posa l’èmfasi en el volum de la veu. Si es vol mantenir el matís de confidència i proximitat, susurrar al oído és especialment adequat.

“A cau d’orella” és una d’aquelles expressions que fan molt viva la llengua: és breu, imatjada i molt precisa. I al blog Tocat del Bolet hi trobaràs un munt d’altres expressions típiques catalanes, amb locucions, modismes, dites i refranys per descobrir.

Fer bullir l’olla

Fer la viu-viu

Tal faràs, tal trobaràs

Més pa que formatge

Una flor no fa estiu

Fer la viu-viu

L’expressió catalana “fer la viu-viu” descriu una manera de viure modesta, sovint amb dificultats, però tirant endavant com es pot. S’associa amb la idea de trampejar una mica la vida, sense grans luxes, però també sense rendir-se.

Significat de l’expressió “Fer la viu-viu”

“Fer la viu-viu” és bàsicament el noble art de sobreviure, d’anar tirant: anar fent, anar passant dies, potser amb unes circumstàncies i una salut que tampoc són res per llençar coet. És la imatge d’algú que tira endavant amb quatre monedes, dues idees brillants i molta imaginació, fent equilibris constants entre el “ja ho arreglaré” i el “a veure si cola”, tot amanit amb una resistència quotidiana digna d’un superheroi o superheroïna… però sense capa (ni pressupost per comprar-la).

Fer la viu viu
expressions catalanes
modismes
expressions en català
locució
locucions
locució catalana
locucions catalanes

S’utilitza tant per parlar de situacions personals com familiars o fins i tot d’empreses i projectes que sobreviuen sense prosperar gaire, sense pena ni glòria. Sovint té un to mig resignat, mig irònic, com si diguéssim que la vida no és fàcil però tampoc un drama insuportable.

Entre els sinònims habituals hi ha “anar tirant”, “anar fent”, “anar passant”, “campar-se-la” o “guanyar-se la vida”. Totes aquestes expressions apunten a una existència que avança sense grans èxits, però amb una certa normalitat.

Origen de l’expressió “Fer la viu-viu”

L’expressió prové de l’adjectiu “viu”, que en català significa “que viu, que no és mort”, però també “ple de vida, actiu, eficaç”. “Viu-viu” és una forma reiterativa i expressiva d’aquest adjectiu, que reforça la idea de continuïtat de la vida, encara que sigui en condicions precàries.

Segons les explicacions etimològiques, “fer la viu-viu” deriva del llatí vivus, origen de “viu”, i ha evolucionat com una locució popular per expressar la simple persistència en el fet de viure. El component reduplicat “viu-viu” dona un to col·loquial i afectiu, molt propi del català oral.

Apareix documentada en diferents diccionaris de frases fetes i reculls de dialectologia com a expressió viva a diverses comarques del domini català, tant al Principat com al País Valencià i altres zones. Això indica que és una locució arrelada i compartida en gran part del territori.

Exemples de frases amb “Fer la viu-viu”

Alguns exemples típics en context real són:

“Amb el que cobra de professor particular en té just per fer la viu-viu tot el mes.”
“Després de plegar el negoci ha anat fent la viu-viu i ara es pot dir que per fi ha remuntat.”
“Com va tot?
Mira, vaig fent la viu-viu.”
“Amb els diners que ha cobrat per aquell llibre pot fer la viu-viu un pareny d’anys.”
“És pobre, però té els diners justos per anar fent la viu-viu.”

En tots aquests casos, l’expressió aporta matisos de modèstia, de certa precarietat, però també d’enginy i capacitat de mantenir-se dempeus.

“Fer la viu-viu” en anglès

No hi ha un equivalent únic perfecte en anglès, però hi ha diverses expressions que s’hi acosten segons el context. Algunes possibles equivalències són:

“to get by” (anar tirant).
“to scrape by” (sobreviure amb prou feines).
“to make ends meet” (arribar a final de mes; fer quadrar els comptes).

Per exemple, la frase “Amb el sou que té, només pot fer la viu-viu” es podria traduir per “With the salary he earns, he can only get by” (amb el sou que guanya, només pot anar tirant). Si volem remarcar més la dificultat, “They’re scraping by on a single income” (van sobrevivint amb un sol sou, fent la viu-viu).

“Fer la viu-viu” en francès

En francès, l’expressió es pot transmetre amb diferents fórmules col·loquials que evoquen una vida ajustada però possible. Algunes opcions aproximades són:

“s’en sortir tant bien que mal” (sortir-se’n tant bé com es pot).
“vivoter” (viure de manera migrada, anar fent).
“se débrouiller pour vivre” (espavilar-se per viure).

“Vivoter” és probablement la paraula que més s’acosta al matís de “fer la viu-viu”, perquè remet a viure amb pocs recursos, sense grans aspiracions. Una frase com “Després de jubilar-se, fa la viu-viu amb una pensió petita” podria ser “Depuis qu’il est à la retraite, il vivote avec une petite pension” (des que està jubilat, va vivint modestament amb una pensió petita).

“Fer la viu-viu” en italià

En italià, també cal recórrer a expressions aproximades per recollir el valor de “fer la viu-viu”. Algunes fórmules que s’hi acosten són:

“tirare avanti” (anar tirant).
“campare” o “campicchiare” (viure justet, anar sobrevivint).
“sbarcare il lunario” (literalment “desembarcar el calendari”, és a dir, arribar a final de mes).

“Tirare avanti” és molt pròxim a “anar tirant”, que és un sinònim directe de “fer la viu-viu” en català. Per exemple: “Con quello che guadagna, riesce appena a tirare avanti” (amb el que guanya, amb prou feines pot anar tirant, fer la viu-viu).

“Campare” i “campicchiare” remarquen la idea de subsistir sense grans recursos, cosa que encaixa molt bé amb l’ús català en contextos de precarietat econòmica o vital. “Sbarcare il lunario” afegeix el matís d’arribar a final de mes, molt adient quan parlem de dificultats econòmiques.

“Fer la viu-viu” en castellà

En castellà, els diccionaris i reculls de frases fetes indiquen “ir tirando” com a equivalent directe de “fer la viu-viu”. Aquesta expressió també transmet la idea d’anar vivint sense grans alegries, però tampoc sense caure en la misèria absoluta.

Altres expressions pròximes són “ir pasando”, “ir trampeando” o “arreglárselas para vivir”. En alguns repertoris es dóna també “trampear, ir tirando” com a explicació del sentit de la locució catalana.

Així, frases com “Que com aneu? Anem fent la viu-viu” es poden traduir per “¿Qué tal vais? Vamos tirando”. I “Amb els diners que guanya a l’hivern en té prou per fer la viu-viu a l’estiu” podria ser “Con el dinero que gana en invierno tiene suficiente para ir tirando en verano”.

En resum, “fer la viu-viu” és una expressió profundament arrelada al català que descriu la lluita quotidiana per continuar vivint amb dignitat, tot i les limitacions. Les equivalències en altres llengües sempre són aproximades, però ajuden a captar aquest to de modesta supervivència que la caracteritza.

Si t’agraden les expressions típiques catalanes, guaita això:

Remenar les cireres

Més pa que formatge

Entre naps i cols

Més pa que formatge

Significat, exemples il·lustracions, traduccions a altres idiomes

Significat de l’expressió “Més pa que formatge”

L’expressió “Més pa que formatge” s’utilitza per descriure una situació en què quelcom s’exagera o es vesteix molt. De fet, s’aplica a contextos diversos per criticar o remarcar una desproporció.

Per exemple, si algú fa una gran introducció a una història però després no explica gaire cosa, es pot dir que hi ha “més pa que formatge”. També s’utilitza per indicar que s’ha donat molta importància a un detall menor o que s’ha embolicat massa una qüestió senzilla.

Origen de l’expressió “Més pa que formatge”

L’origen de l’expressió es troba en la vida quotidiana i en la cultura popular catalana, especialment en el context rural i gastronòmic. El pa i el formatge han estat aliments bàsics de la dieta mediterrània durant segles. El pa és més abundant abundant que el formatge.

Aquesta realitat va donar peu a una expressió que, amb el temps, va transcendir el seu significat literal per convertir-se en una metàfora de qualsevol situació desequilibrada. El seu ús es va consolidar en la parla col·loquial i ha perdurat fins avui com una mostra de la riquesa expressiva del català.

Més pa que formatge, expressions, dites, modismes, refranys, proverbis, frases fetes, llengua, català, cultura, tradicions, oralitat, saviesa popular, identitat, Catalunya, dialectes, girs lingüístics, parlar, comunicació, folklore, història, patrimoni, llenguatge, regionalismes, fraseologia, catalanisme

Exemples de frases amb l’expressió “Més pa que formatge”

Heus aquí alguns exemples que il·lustren com s’utilitza aquesta expressió en diferents contextos:

La pel·lícula prometia molt, però al final hi ha més pa que formatge.Aquest informe té molta introducció i poca anàlisi: més pa que formatge.
Va parlar una h0ra per dir una cosa que es podia resumir en dues frases. Més pa que formatge!

“Més pa que formatge” en anglès

Equivalent: All talk and no substance
Traducció literal: (More bread than cheese)

Tot i que no hi ha una traducció directa que conservi la metàfora alimentària, l’expressió anglesa “All talk and no substance” transmet una idea similar: molta paraula, poca substància. També es podria usar “Too much filler, not enough content” en contextos més informals.

“Més pa que formatge” en francès

Equivalent: Beaucoup de blabla, peu de contenu
Traducció literal: (Plus de pain que de fromage)

En francès, expressions com “Beaucoup de blabla, peu de contenu” o “Faire tout un plat pour rien” poden transmetre el mateix esperit. Tot i que no s’utilitza la metàfora del pa i el formatge, el significat de desproporció o exageració es manté.

“Més pa que formatge” en italià

Equivalent: Tanto fumo e poco arrosto
Traducció literal: (Più pane che formaggio)

L’expressió italiana “Tanto fumo e poco arrosto” (molta fumera i poc rostit) és molt propera en significat. També es pot dir “Tanta apparenza, poca sostanza”, que reforça la idea de desequilibri entre forma i contingut.

“Més pa que formatge” en castellà

Equivalent: Mucho ruido y pocas nueces
Traducció literal: (Más pan que queso)

En castellà, “Mucho ruido y pocas nueces” és l’equivalent més proper. També es pot dir “Más envoltorio que regalo” o “Todo fachada”, segons el context. La idea és la mateixa: una cosa que sembla molt però que, en realitat, té poc valor o contingut.

Fer l’orni

Entre naps i cols

Tocat del bolet

Remenar les cireres

Significat de l’expressió “Remenar les cireres”

“Remenar les cireres” és una expressió catalana que significa tenir el control o dirigir una situació. Quan algú “remena les cireres”, vol dir que és la persona que pren les decisions importants o que exerceix una influència decisiva en un determinat context. Aquesta expressió s’utilitza sovint per referir-se a persones que tenen influència o autoritat en un grup o organització.

Origen de l’expressió “Remenar les cireres”

L’origen de l’expressió “remenar les cireres” no és del tot clar, però es creu que prové de la imatge de remenar un bol de cireres, on la persona que remena té el control sobre com es distribueixen. Aquesta metàfora es va traslladar al llenguatge quotidià per descriure aquelles perdsones que tenen el poder de decidir i influir en els esdeveniments

Exemples de frases amb l’expressió “Remenar les cireres”

En aquesta empresa, és l’Olga qui remena les cireres.
Tot i que el president és el cap visible, qui realment remena les cireres és el conseller delegat.
Quan es tracta de decisions importants, sempre és en Joan qui remena les cireres.

“Remenar les cireres” en anglès

En anglès, l’expressió equivalent a “remenar les cireres” seria “to call the shots” o “to pull the strings”. Ambdues expressions transmeten la idea de tenir el control i prendre les decisions

“Remenar les cireres” en francès

En francès, una expressió similar seria “tirer les ficelles”, que literalment significa “estirar els fils”. Aquesta frase feta també s’utilitza per descriure algú que té el control i dirigeix les accions dels altres

“Remenar les cireres” en castellà

En castellà, l’expressió equivalent seria “mover los hilos”, “llevar la voz cantante” o “llevar la batuta”. Ambdues expressions s’utilitzen per referir-se a la persona que té el poder de decisió i controla la situació.

Sobre el bloc Tocat del Bolet i Clar i català

El blog tocatdelbolet.cat és un espai dedicat a la llengua i la cultura catalanes. En aquest blog, pots trobar una gran varietat de continguts relacionats amb frases fetes, expressions populars, curiositats lingüístiques i molt més. A més, el blog ofereix explicacions detallades sobre l’origen i el significat de moltes expressions catalanes, així com exemples pràctics del seu ús en la vida quotidiana. També inclou articles sobre temes culturals, històrics i socials, sempre amb un toc d’humor i una perspectiva amena. És un recurs excel·lent per a aquells que voleu aprofundir en la riquesa de la llengua catalana i descobrir-ne els matisos i les peculiaritats. A més, si vols posar a prova el teu coneixement de la llengua i la cultura catalanes, no et perdis el canal de Telegram Clar i català.

🍄 Sobre Tocat del bolet

Sense solta ni volta

Expressions típiques catalanes. Locució adverbial. Sense solta ni volta.

Significat

Sense solta ni volta és una locució adverbial que fa referència a quelcom absurd, il·lògic o contraintuïtiu.
Una locució adverbial és un conjunt de paraules que exerceixen les funcions característiques d’un adverbi. La major part de les locucions adverbials tenen l’estructura d’un sintagma preposicional (a collibè, a la bestreta, de bat a bat, amb la cua entre cames…). Per la seva banda, Els adverbis expressen circumstàncies, com poden ser mode, lloc, temps, quantitat, afirmació, etc., i responen a preguntes com quan?, on?, com?, de quina manera?, entre d’altres.

Origen de l’expressió sense solta ni volta

Sense solta ni volta és una expressió dels filadors; quan un fil no tenia solta s’entortolligava i es trencava, quan no tenia volta no es podia doblegar ni cabdellar.

Exemples de sense solta ni volta

Va fer un discurs sense solta ni volta: tan bon punt deia que abaixaria als impostos com prometia més ajuts socials i infraestructures.
No sé si aquesta pel·lícula té un missatge profund que no acabo de copsar o si simplement no té ni solta ni volta.
Ha confegit un full d’excel sense solta ni volta: no quadra cap número.
No li facis cas: diu coses sense solta ni volta perquè està enfadat.
Una novel·la sense solta ni volta: l’estil canvia a meitat del capítol, no té cap mena de coherència ni cohesió.

Sense solta ni volta en anglès

En llengua anglesa, sense solta ni volta és without rhyme nor reason.

Sense solta ni volta en francès

En francès, sense solta ni volta és sans raison o també sans rime ni raison (molt semblant a l’anglès)

Sense solta ni volta en italià

En italià, sense solta ni volta és senza capo né coda.

Sense solta ni volta en castellà

En llengua castellana, sense solta ni volta és sin ton ni son.

Gràcies per visitar-nos! A TDB trobaràs un munt d’expressions catalanes, com ara:

Bon vent i barca nova!

Fer l’orni

Can seixanta

A corre-cuita

Locucions. Expressions típiques catalanes.

Significat

A corre-cuita (també a cuita-corrents): locució que vol dir fer quelcom amb presses, sovint de manera atabalada, sense esmerçar-s’hi gaire.
Podeu trobar aquestes locucions sense guions, també (a correcuita i a cuitacorrents).

A corre-cuita / A cuita-corrents

Origen de “a corre-cuita”

A corre-cuita i a cuita-corrents són locucions que venen de la unió de dos verbs: córrer i cuitar. Córrer vol dir moure’s d’un lloc a l’altre de forma ràpida. Cuitar vol dir fer de pressa una cosa, sense tenir gaire temps, afanyar-se: Cuita, que és tard i el restaurant tancarà la cuina. Aquestes locucions venen probablement de finals de segle XIX-començaments del XX. Sembla que la primera vegada que apareix documentada va ser el 1803: Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Córrer», p. 191.

Exemples amb la locució “a corre-cuita” i “a cuita-corrents”

Aquí teniu unes quantes frases d’exemple amb les locucions a corre cuita i a cuita-corrents:

Tinc la sensació que ho faig tot a corre-cuita i res no acaba de sortir bé.
Havia de lliurar el treball abans de les 20:00 i l’he fet a corre-cuita.
No ho pots fer una joia a cuita-corrents: una bona peça demana el seu temps.
Vaig sortir de casa a corre-cuita per no perdre l’autobús.
El professor va explicar la teoria a cuita-corrents, sense donar-nos temps per prendre notes.
La cuinera va preparar el sopar a corre-cuita perquè els convidats eren a punt d’arribar.
El periodista va escriure l’article a cuita-corrents, sense verificar les dades.
La decisió es va prendre a corre-cuita, sense analitzar prou bé les conseqüències.
Vaig contestar la pregunta a cuita-corrents, sense pensar-ho prou.
El lladre va escapar a corre-cuita quan va sentir la sirena de la policia.

A corre-cuita en anglès

L’equivalent en llengua anglesa de a corre-cuita és “in a rush” o “in a hurry”.

A corre-cuita en francès

L’equivalent en llengua francesa de a corre-cuita és “à la va-vit” o “à l’arrache” (aquesta última més familiar).

A corre-cuita en castellà

L’equivalent en llengua española de a corre-cuita és “deprisa y corriendo”

A “Els Ximplets” trobaràs tota mena d’articles d’allò més sorprenents, divertits i nostrats. Visita’ls!

I fins aquí l’article de a corre-cuita i a cuita-corrents. Recorda que a TDB trobaràs un munt de locucions, frases fetes, refranys i modismes. N’hi ha per triar i remenar… i els articles són per llogar-hi cadires. No te’s perdis!

Entre naps i cols

Tenir el cap com un timbal

Fer l’orni

Anar-se’n a can Pistraus

Entre naps i cols

Expressions típiques catalanes > locucions > Entre naps i cols

Significat d'”entre naps i cols”

Entre naps i cols
expressions típiques catalanes
locucions
modismes

L’expressió “entre naps i cols” és una locució catalana que es fa servir per indicar que hi ha diverses coses o circumstàncies que es barregen o s’acumulen. Bàsicament vol dir “entre una cosa i l’altra” i s’utilitza per descriure situacions en què diversos factors o esdeveniments es combinen o influeixen mútuament. Amb els següents exemples ho veureu més clar:

Exemples de frases amb l’expressió “entre naps i cols”

Me’n faig creus! Entre naps i cols, ens hem gastat gairebé 60€ a la fira.
Li vaig dir que li enviaria l’informe així que l’acabés, però he anat de corcoll i entre naps i cols se’m va fer tard i vaig haver d’enllestir-lo l’endemà.
Entre naps i cols, vaig marxar de casa cap a l’aeroport gairebé mitja hora tard.
Sembla una tasca fàcil, però entre naps i cols, s’embolica la troca i sempre acabem més tard del que havíem previst.
Entre naps i cols, ens hem despistat i no ens hem recordat de recollir la mainada.

Entre naps i cols

Entre naps i cols en anglès

En anglès la locució és “what with one thing and another“; per exemple: “What with one thing and another, I left home for the airport nearly half an hour late”. (Entre naps i cols, vaig marxar de casa cap a l’aeroport gairebé mitja hora tard.)

Entre naps i cols en francès

En francès direm “Entre une chose et l’autre”. Fem servir el mateix exemple de frase anglesa: “Entre une chose et l’autre je suis parti de la maison pour l’aéroport avec près d’une demi-heure de retard” (Entre naps i cols, vaig marxar de casa cap a l’aeroport gairebé mitja hora tard.)

Entre naps i cols en castellà

En castellà és “entre pitos y flautas”*; per exemple, “Entre pitos i flautas se me ha hecho tarde y, si no me apuro, llegaré tarde a la boda tarde” (Entre naps i cols, se m’ha fet tard i, si no m’afanyo, faré tard al casament).
*Traducció per als companys de la Catalunya Nord “entre xiulets i flautes”

Nits de naps i cols

Per cert, a Arenys de Munt i Arenys de Mar hi ha una tradició anomenada “Nits de naps i cols”, que se celebra la nit de Reis. En aquesta tradició, els nois penjaven un nap al balcó o la finestra d’una noia que els agrada, tot adjuntant-hi una nota un xic picant per expressar els seus sentiments. Actualment, al vespre, nois i noies celebren un sopar plegats i tot seguit, cadascuna de les colles es distribueixen pel poble amb l’objectiu de penjar els naps i les cols. A més, la “penjada” sol acabar amb alguna referència a la vida política del municipi amb alguna “penjada especial” o bé a la plaça de l’església o bé a la plaça de l’Ajuntament.

Entre naps i cols

Esperem que us hagi agradat la publicació d’avui. A Tocat de Bolet trobareu un munt d’expressions típiques catalanes: locucions, modismes, dites, refranys… No us els perdeu pas!

Remenar les cireres

Són faves comptades

De més verdes en maduren