“Morir és fàcil, el complicat és viure amb l’humor intacte”
Tot i que a molts la mort ens sembla mòrbida i terrible, no sempre ha estat així. En el passat, i fins i tot encara avui, moltes cultures celebraven la mort. És quelcom que tots tenim en comú (que, si no hi ha un avenç científic inopinat els propers anys, tots, més tard o més d’hora, estirarem la pota i ens anirem a l’altre barri), però molta gent té por a parlar-ne. Sembla que no l’acabem de gestionar bé.
En aquest sentit, l’humor és una gran eina destructora de tabús que ens ajuda a poder-la abordar. L’humor ajuda a vèncer el temor de parlar sobre la mort perquè la desdramatitza, facilita la reflexió sense por i crea connexió entre les persones. Riure sobre la nostra pròpia mortalitat ens permet abordar-la amb naturalitat, reconèixer la vulnerabilitat humana i obrir converses que sovint s’eviten. A través de l’humor, la mort (i tants altres assumptes dels quals cal parlar) deixa de ser un tema prohibit per convertir-se en una part més de la vida. Parlar de la mort és sa i no mata ningú.
De totes maneres, estem bastant d’acord amb Mark Twain quan deia que “la por a la mort ve després de la por a la vida. Una persona que viu plenament està preparada per morir en qualsevol moment.”
En Woody Allen, en canvi, deia que “No tinc por de la mort; simplement no vull ser-hi quan passi per aquí.”
I finalment, el gran Ricky Gervais, ens recorda que “Si no podem fer acudits sobre els aspectes més sòrdids i terribles de la vida, llavors per a què serveix l’humor? La seva funció és precisament ajudar-nos a superar l’horror i la sordidesa.”
Fem un cop d’ull a acudits sobre aquest assumpte ensems tan comú i tan temut:
*****
ATENCIÓ. Aquests acudits són sobre la mort i estan destinats a un públic adult. Es recomana discressió. SI T’OFENS FÀCILMENT PER AQUEST TIPUS DE CONTINGUT, SIMPLEMENT NO EL LLEGEIXIS. És tan senzill com això.
*****
—Com va morir en Manel?
—Li van fotre un cop amb una enciclopèdia.
—Això ho explica tot…
—Abaixa’m, que m’estic començant a marejar…
—Tu no saps com va això de la forca, oi?
Al meu amic, un irresponsable, li va tocar un peix de colors a la tòmbola i ja l’endemà el vam trobar surant mort en un estanc. Ara m’he d’encarregar jo de cuidar l’estúpid peix.
— Maria, ¿si jo morís, ploraries?
— És clar, Pere, ja saps que ploro per qualsevol fotesa…
—Senyor, té tots els espermatozoides morts. —Llavors soc un semen-tiri 🙂
—Gràcies a Déu que no es pot reproduir.
—Inspector, quin és el mòbil de l’assassinat?
— +33 671 32…
—No, no m’ha entès…
—Ah, un Iphone 14 ProMax…
—No continuï per aquí, inspector, que ja ens coneixem…
—No, vull dir que li volien robar el mòbil.
—Ah, aquest és el mòbil!
—No, aquest és l’immòbil. És mort.
—Què?
—Com?
— Hem mantingut l’habitació exactament igual que el dia que va desaparèixer, ja fa 6 anys, agent.
— Senyora, hi ha un esquelet darrere del llit.
— No fotis: Timmy!
Què obtens quan creues un conill i un pit bull? Només el pit bull.
Fa uns anys vaig llançar un bumerang. Ara visc en una por constant…
—Accepteu Maria en la salut i en la malaltia, en la riquesa i en la pobresa fins que la mort us separi?
—Sí, no, sí, no, no.
Va néixer un nadó i, davant la sorpresa de tots, pocs minuts després va començar a parlar:
— Jo he nascut per a viure només quatre dies. La meva mare morirà en sis dies, i el meu pare morirà en 15 dies… Tots dos patiran moltíssim dolor, però jo me n’aniré plàcidament…
…Petit però malparit!
Passats quatre dies el nadó va passar a millor vida mentre dormia. Al cap de sis dies, la mare va sucumbir enmig d’un gran patiment. …Tot plegat, un daltabaix. El pare va embogir, perquè el següent seria ell. Va vendre tot el que tenia i va gastar-se tots els diners.
Quinze dies més tard, va morir el veí.
Conclusió: no et precipitis!
Van anar a una festa al cementiri… però allò estava mort.
Doctor, doctor! Com ha anat l’operació? Operació, no era una autòpsia?
El meu assessor de gestió del dol va morir l’altre dia… Però era tan bo que no em va importar una merda.
—Com van morir els soldats?
—Abatuts.
—Doncs sí que van beure! Devia ser el sucre…
No sé si morir-me de calor o engegar l’aire condicionat i morir-me de gana quan arribi el rebut de l’electricitat
No oblidaré mai les darreres paraules del meu amic abans de morir: “encara aguantes l’escala, oi?”
Ha mort l’home que va inventar el copy-paste. Descansi en pau. Ha mort l’home que va inventar el copy-paste. Descansi en pau. Ha mort l’home que va inventar el copy-paste. Descansi en pau. Ha mort l’home que va inventar el copy-paste. Descansi en pau. Ha mort l’home que va inventar el copy-paste. Descansi en pau. Ha mort l’home que va inventar el copy-paste. Descansi en pau.
Ja ho sé, soc un golafre… Si mai moro ennuegat per menjar un osset Haribo, digues que vaig morir per un ós… i ja està… no cal donar més detalls.
Les migdiades prevenen l’envelliment… Especialment si les fas mentre condueixes.
Fa dues setmanes que el meu marit va desaparèixer. La policia m’ha dit que m’he de preparar pel pitjor. Així que vaig dir al meu nou xicot que val més que se’n vagi a casa seva.
Que tothom pugi a bord! …I Bord va morir esclafat.
—Què fa ara mateix Mozart?
—S’està descomposant.
Un home es desperta d’un coma. La seva dona es canvia la roba negra i es queixa: “No em puc fiar de tu per a res, oi?”.
El sargent va ordenar: “Foc a discreció!” I Discreció va morir a trets.
—Saps que el director és mort?
—Sí, però voldria saber qui va ser el que va morir amb ell.
—Per què dius que va morir una altra persona?
—No vas llegir la nota de dol que va posar l’empresa al diari? “…i amb ell se n’ha anat un gran treballador”.
El president del Col·legi de Radiòlegs va morir la setmana passada i li van fer una placa en honor seu.
Arquimedes va morir assassinat a Siracusa (Sicília) l’any 212 a.C. I us dic això perquè molta gent sap el Principi d’Arquímedes, però poca el final.
Al Tribunal:
– Com va morir el seu primer marit?
– Per uns bolets que va ingerir.
– I el segon?
– També per uns bolets
– I el tercer?
– D’un cop al cap
– Com va ser això?
– És que no es volia menjar els bolets!
Per què les parelles assassines sempre tenen èxit en la relació? Perquè saben com enterrar els problemes.
– Per què van posar una tanca al voltant del cementiri?
– La gent es mor per entrar-hi.
Als meus parents grans els agradava burlar-se de mi a les noces, deien: “Tu seràs el següent!”. Però van deixar de fer-ho de seguida quan vaig començar a fer el mateix jo als funerals.
Acabo de llegir que a Nova York algú és apunyalat cada 52 segons. Pobre home!
Ha mort l’home que va crear l’autoccorector . Descampi en pau.
Bé, tampoc eren tan terribles, oi? Fins aquí la nostra dosi d’humor negre. Si us heu quedat amb ganes de més, aquí en teniu un bon reguitzell:
Ara bé, si voleu acudits sobre la vida, feu una ullada a aquesta publicació: