Molsa contra la contaminació urbana?

Un sol panell de molsa absorveix tant CO2 com 275 arbres!

Les ciutats tendeixen a ser més calentes que les zones rurals per diversos motius, però una solució natural i prometedora per combatre aquest fenomen és recobrir edificis amb molsa. Avui coneixerem els factors que provoquen l’escalfament urbà, els beneficis de la molsa i com pot ajudar a millorar la qualitat de l’aire i a mitigar el canvi climàtic.

La molsa pot ser sorprenentment eficient en l’absorció de contaminants, tot i la seva mida petita. Un exemple destacat és el projecte CityTree, una estructura urbana recoberta de molsa que ha estat dissenyada per maximitzar la seva capacitat de netejar l’aire. Tot i que un arbre ofereix molts altres beneficis (ombra, biodiversitat, estabilització del sòl), la molsa pot ser una alternativa molt potent i compacta per millorar la qualitat de l’aire i reduir el CO₂ en entorns urbans densos.

Vegem-ho en una taula:

Comparació: Molsa vs. Arbre

ElementCO₂ absorbit aproximadamentNotes
Arbre mitjà10–25 kg de CO₂/anyDepèn de l’espècie, mida i edat
Panell de molsa240 tones de CO₂/any (aprox.)Equival a 275 arbres

> 🔍 Això vol dir que, en condicions òptimes i amb tecnologia de suport, la molsa pot arribar a tenir una capacitat d’absorció de CO₂ molt superior per metre quadrat que un arbre individual.

🌆 Per què les ciutats són més calentes?

Aquest fenomen s’anomena illa de calor urbana i es produeix per:

  • 🔥 Materials que acumulen calor: asfalt, formigó i altres superfícies urbanes absorbeixen molta calor durant el dia i l’alliberen lentament a la nit.
  • 🌳 Manca de vegetació: la poca presència d’arbres i plantes redueix l’evaporació i l’ombra, que refresquen l’ambient.
  • 🚗 Activitat humana intensa: trànsit, climatització, enllumenat i altres fonts d’energia generen calor addicional.
  • 🏙️ Densitat urbana: edificis alts i estrets dificulten la circulació d’aire i atrapen la calor.

Aquestes condicions poden augmentar la temperatura urbana fins a 1,5 °C més que les zones circumdants, amb efectes greus sobre la salut i la mortalitat estival.

🌿 Per què recobrir edificis amb molsa pot ser una solució?

La molsa és una planta petita i no vascular que ofereix múltiples beneficis ambientals:

✅ Qualitats de la molsa:

  • Absorbeix i reté aigua: ajuda a regular la humitat i refrescar l’ambient.
  • No necessita gaire manteniment: pot créixer en superfícies verticals, ombrívoles i humides.
  • Captura contaminants: actua com a filtre natural de l’aire, tot absorbint partícules i gasos nocius.
  • Redueix el soroll: té propietats fonoabsorbents.
  • Contribueix a la biodiversitat: proporciona hàbitat per a petits invertebrats.

🌍 Beneficis ambientals:

  • Millora la qualitat de l’aire: redueix la presència de pols, ozó i compostos orgànics volàtils.
  • Redueix l’efecte illa de calor: la molsa manté la superfície més fresca i humida.
  • Ajuda a combatre l’escalfament global: disminueix la necessitat de refrigeració i, per tant, el consum energètic i les emissions de CO₂.

A part, pel que fa a l’urbanisme, tots sabe que hi ha edificis lletjos amb mala llet, productes o subproductes d’èpoques en que es construïa de qualsevol manera sense tenir gaire en compte aspectes funcionals, estètics i urbanístics. Recobrir-los de molsa, els podria convertir en quelcom molt bonic de veure.
Evidentment, els edificis històrics, no es recobririen.

També és cert que, com tot, té els seus inconvenients, com que la molsa necessita un ambient humit, fet que es podria solucionar amb sistemes de reg automàtics per degoteig o nebulització. Per altra banda, la molsa pot afegir un pes extra a les façanes, i caldria fer alguna modificació estructural en certs edificis. També caldria considerar aspectes pressupostaris… però els beneficis serien enormes.

regals en català
objectes en català
articles en català
llum

Fer pagar als robots la Renda Bàsica Universal

Com fer pagar impostos als robots i la Renda Bàsica Universal de manera que tots hi sortim guanyant?

Idees estrafolàries: fer pagar impostos als robots, la renda bàsica universal i la Seguretat Social.

Els robots pagaran mai impostos? Pot semblar ciència ficció, però aquest debat ja està sobre la taula. Algunes persones fins i tot s’atreveixen a dir que contribuiran decisivament a l’anomenada Renda Bàsica Universal.

La Renda Bàsica Universal (RBU) és una proposta de política sociopolítica en la qual tots els ciutadans d’un determinat país reben una subvenció econòmica estipulada legalment i igualment establerta. Una renda bàsica es pot implementar a nivell nacional, regional o local.

Val a dir que aquí entenem robots en el seu concepte ampli: des d’ordinadors equipats amb intel·ligència artificial i potents algoritmes als androides com els de Boston Dynamics o l’Asimo d’Honda.

Durant la revolució industrial, els operaris treballaven moltes hores a la cadena de muntatge, una feina pesada i poc qualificada. Però té cap sentit en ple segle XXI?

Robots Cadena de muntatge

En un futur es més que probable que força feines encara requereixin humans. Aquelles feines que impliquen un tracte humà (docents, educadors socials, terapeutes, psicòlegs…) o que tinguin una vessant artística o creativa (dissenyadors, artesans, pintors, escriptors, artistes en general…).

De fet, hi ha una web que et diu quines possibilitats hi ha de que la teva feina acabi essent substituïda per un robot: Will robots take my job?

Robots i llocs de treball
Caixer automàtic.

Per a tranquil·litzar-nos tots plegats una mica, també apareixeran moltes noves ocupacions que encara ni existeixen.

Però els robots, amb algorismes cada cop més sofisticats, acabaran substituint més i més treballadors humans per fer qualsevol tasca que es pugui convertir en algoritmes. Un caixer automàtic substitueix de mitjana 6 treballadors d’una sucursal bancària, Wall Mart va substituir els seus comptables per ordinadors, els algorismes regeixen les finances, i a les línies de muntatge ja hi veiem més robots que humans.

El quid de la qüestió és trobar una fórmula guanyadora per a tothom: les persones que perden la feina a causa dels robots, els mateixos robots i els empresaris.

Però és això possible?

Una proposta molt innovadora ha sorgit de la comunitat Blockchain: Què passaria si els robots paguessin impostos en criptomonedes?

El sistema funcionaria així:

  1. Els robots farien la seva feina, per la qual cosa rebrien un sou en monedes digitals;
  2. després destinarien un terç del seu sou a pagar el seu manteniment, un terç es destinaria a la cartera dels ciutadans (l’esmentada Renda Bàsica Universal) i l’altre terç pagaria la Seguretat Social
  3. la gent podria pagar béns i serveis amb els diners de la RBU.
  4. els empresaris se’n beneficiarien i podrien reinvertir i continuar oferint béns i serveis als ciutadans.
    Sembla ben bé un cicle virtuós.
robots pagar Renda Bàsica Universal Seguretat Social humans

Pot ser que triguem una mica a acostumar-nos-hi, però ja estem avesats a les màquines dispendadores, els caixers autòmatics i a parlar amb Siri o Cortana, els nostres assistents virtuals. Per no parlar del xat GPT!

Sembla una fórmula win-win-win brillant que podria convertir un futur sovint albirat com a distòpic en un altre d’alternatiu on la gent gaudiria de més temps lliure. Al cap i a la fi, els robots realitzen tasques avorrides i repetitives que als humans normalment no ens agrada fer. Hi ha criptomonedes que generen un subproducte anomenat gas que sembla que es podria destinar a aquesta Renda Bàsica Universal.

Seria un gran avenç en la història de la humanitat, tant en termes socials com tecnològics. Queda per veure si només es tracta de xerrameca o és una proposta seriosa.

Robots dibuixats per Intel·ligència Artificial
Robot pintat per Intel·ligència Artificial
Robot fet per Intel·ligència Artificial
Robot creat per Intel·ligència Artificial

Robots dibuixats per Intel·ligència Artificial


Si t’ha interessat aquesta publicació, potser t’agradarà llegir: