Les ciutats tendeixen a ser més calentes que les zones rurals per diversos motius, però una solució natural i prometedora per combatre aquest fenomen és recobrir edificis amb molsa. Avui coneixerem els factors que provoquen l’escalfament urbà, els beneficis de la molsa i com pot ajudar a millorar la qualitat de l’aire i a mitigar el canvi climàtic.
La molsa pot ser sorprenentment eficient en l’absorció de contaminants, tot i la seva mida petita. Un exemple destacat és el projecte CityTree, una estructura urbana recoberta de molsa que ha estat dissenyada per maximitzar la seva capacitat de netejar l’aire. Tot i que un arbre ofereix molts altres beneficis (ombra, biodiversitat, estabilització del sòl), la molsa pot ser una alternativa molt potent i compacta per millorar la qualitat de l’aire i reduir el CO₂ en entorns urbans densos.
Vegem-ho en una taula:
Comparació: Molsa vs. Arbre
| Element | CO₂ absorbit aproximadament | Notes |
|---|---|---|
| Arbre mitjà | 10–25 kg de CO₂/any | Depèn de l’espècie, mida i edat |
| Panell de molsa | 240 tones de CO₂/any (aprox.) | Equival a 275 arbres |
> 🔍 Això vol dir que, en condicions òptimes i amb tecnologia de suport, la molsa pot arribar a tenir una capacitat d’absorció de CO₂ molt superior per metre quadrat que un arbre individual.
🌆 Per què les ciutats són més calentes?
Aquest fenomen s’anomena illa de calor urbana i es produeix per:
- 🔥 Materials que acumulen calor: asfalt, formigó i altres superfícies urbanes absorbeixen molta calor durant el dia i l’alliberen lentament a la nit.
- 🌳 Manca de vegetació: la poca presència d’arbres i plantes redueix l’evaporació i l’ombra, que refresquen l’ambient.
- 🚗 Activitat humana intensa: trànsit, climatització, enllumenat i altres fonts d’energia generen calor addicional.
- 🏙️ Densitat urbana: edificis alts i estrets dificulten la circulació d’aire i atrapen la calor.
Aquestes condicions poden augmentar la temperatura urbana fins a 1,5 °C més que les zones circumdants, amb efectes greus sobre la salut i la mortalitat estival.
🌿 Per què recobrir edificis amb molsa pot ser una solució?
La molsa és una planta petita i no vascular que ofereix múltiples beneficis ambientals:
✅ Qualitats de la molsa:
- Absorbeix i reté aigua: ajuda a regular la humitat i refrescar l’ambient.
- No necessita gaire manteniment: pot créixer en superfícies verticals, ombrívoles i humides.
- Captura contaminants: actua com a filtre natural de l’aire, tot absorbint partícules i gasos nocius.
- Redueix el soroll: té propietats fonoabsorbents.
- Contribueix a la biodiversitat: proporciona hàbitat per a petits invertebrats.
🌍 Beneficis ambientals:
- Millora la qualitat de l’aire: redueix la presència de pols, ozó i compostos orgànics volàtils.
- Redueix l’efecte illa de calor: la molsa manté la superfície més fresca i humida.
- Ajuda a combatre l’escalfament global: disminueix la necessitat de refrigeració i, per tant, el consum energètic i les emissions de CO₂.
A part, pel que fa a l’urbanisme, tots sabe que hi ha edificis lletjos amb mala llet, productes o subproductes d’èpoques en que es construïa de qualsevol manera sense tenir gaire en compte aspectes funcionals, estètics i urbanístics. Recobrir-los de molsa, els podria convertir en quelcom molt bonic de veure.
Evidentment, els edificis històrics, no es recobririen.
També és cert que, com tot, té els seus inconvenients, com que la molsa necessita un ambient humit, fet que es podria solucionar amb sistemes de reg automàtics per degoteig o nebulització. Per altra banda, la molsa pot afegir un pes extra a les façanes, i caldria fer alguna modificació estructural en certs edificis. També caldria considerar aspectes pressupostaris… però els beneficis serien enormes.






