Rebre un sou per estudiar
Començarem introduint la lògica de la proposta i, tot seguit, la desenvoluparem:
La formació —està demostradíssim— és la millor inversió. Tenir una població formada és la millor garantia de futur per un país (amb el benentès que la persona, un cop capacitada, es comprometi a treballar almenys els primers anys dins el territori). Això es veu molt clarament en tècnics amb Certificats de Professionalitat, Formació Professional i Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior, ara molt necessaris i demandats, però també en graduats Universitaris. Evidentment, per tenir accés a aquesta paga per estudiar, caldria passar una seguit de filtres i la paga hauria d’estar limitada en el temps. Els docents, per altra banda, haurien de rebre un sou igual o superior a l’actual. La millor inversió que pot fer un país és la de formar als seus ciutadans. Una població formada, acabarà generant empreses i serveis (tant públics com privats) de qualitat, amb valor afegit, competitius i que generaran riquesa pel territori. Aquí, quan parlem de riquesa, ho fem en el seu sentit més ampli: riquesa cultural, econòmica i sobretot, de benestar social.
No és cap bajanada: alguns països com Dinamarca, Noruega , Xile i Austràlia ja han entès una cosa tan lògica i paguen per estudiar.
A qui aniria destinada aquesta paga?
Aquesta mena de sou per estudiar seria universal, però afavoriria especialment a aquelles persones que, per circumstàncies personals, més la necessiten: des d’aturats, a famílies monoparentals, passant per persones amb discapacitats i col·lectius vulnerables. La seva acceptació seria voluntària (s’hi podria renunciar), i aniria vinculada a un compromís per a quedar-se a treballar al país que ha invertit en la formació de la persona, almenys els tres primers anys. Aquest compromís hauria d’anar acompanyat de facilitats de tota mena a l’hora de fer les pràctiques remunerades en empreses o administració pública primer, i després fomentar-ne la contractació laboral. Cal tenir en compte que, en condicions normals, aquelles persones que han començat la seva vida laboral en un territori determinat, tendeixen majoritàriament a quedar-s’hi. Per últim, aquesta paga, hauria d’anar vinculada a l’assistència i a l’assoliment d’uns objectius acadèmics.
Els ‘ninis’
Per altra banda, el 15% dels joves entre 16 i 24 anys a Catalunya ni estudien ni treballen (els famosos ‘ninis’). És una generació perduda que suposa una càrrega avui i sobretot demà. Són joves desmotivats que, potser amb una paga per estudiar, trobarien la motivació necessària i el dia de demà serien contribuents nets en comptes d’aturats, crearien serveis de valor afegit competitius, serien treballadors públics preparats i generarien riquesa i benestar pel país.
Una reflexió final
Alguns poden pensar que això suposa un intervencionisme estatal inacceptable, que atempta contra els principis del lliure mercat, però aquells països que més asseguren una igualtat d’oportunitats de base per a tothom —com per exemple i molt significativament, ajudes per a la formació— són els que tenen no només una població amb les necessitats més ben cobertes, sinó també, i paradoxalment, més milionaris per cada 1000 habitants. Aquí potser no interessa tant el nombre de milionaris, però sí i molt la prosperitat i el benestar futur dels ciutadans. En aquest sentit, els països escandinaus (Dinamarca, Suècia, Noruega i Finlàndia) en són un clar exemple.
Avui, a Catalunya, falten professionals, molt especialment tècnics. Hi ha empreses que tenen moltes comandes que els costa cobrir per manca precisament de perfils tècnics, i això les fa poc competitives. Tant en Certificats de Professionalitat com en Formació Professional i Cicles Formatius és on més aviat es veuria reflectit aquest retorn de la inversió, potser en només un o dos anys. Però també els estudiants de Graus Universitaris, i fins i tot màsters i postgraus podrien rebre una paga (sempre que l’estudiant que accepta la paga es comprometi a, un cop format, exercir una activitat professional relacionada en el territori).
A Catalunya és on les universitats són més cares dins de l’Estat espanyol, i això simplement no pot ser. Aquí defensem que, pel bé del país i amb els imprescindibles mecanismes de control, les universitats no només siguin gratuïtes i de qualitat, sinó que es pagui un sou als estudiants. Com hem dit abans, aquest sou seria d’acceptació voluntària, estaria limitat en el temps i supeditat a uns controls rigorosos. Aquelles universitats privades que ho vulguin, podrien seguir essent de pagament. En tot cas, per si es considera que pagar un sou als estudiants universitaris és inassumible, es podria començar amb una experiència pilot, un grup reduït; després fer-ho extensiu als Certificats de Professionalitat, l’FP i els Cicles Formatius; i si l’experiència és bona, plantejar-s’ho amb la formació universitària i post-universitària.
Si algú encara pensa que donar avui un sou per a estudiar a tota una generació de catalans és massa car, que s’imagini un moment l’enorme cost que pot tenir demà una gran massa de la població no formada.
Si t’ha agradat aquest article, aquest altre potser també et pot interessar:
