Què és una onada de calor? Canvi climàtic. Mediterrani.
Les onades de calor s’han convertit en un dels fenòmens meteorològics més recurrents i preocupants dels últims anys, especialment a les regions mediterrànies com Catalunya. Però, què és exactament una onada de calor, i per què en parlem tant últimament?
Què és una onada de calor?
Una onada de calor és un episodi de temperatures extremadament altes que es manté durant diversos dies consecutius. Tot i que la definició pot variar segons el país, a Catalunya es considera onada de calor quan les temperatures superen els valors habituals per a l’època de l’any en una àrea determinada, durant almenys tres dies seguits, i amb un impacte significatiu sobre la salut, el medi ambient o les infraestructures.
Aquestes situacions solen anar acompanyades de cels clars, baixa humitat i absència de vent, cosa que agreuja la sensació tèrmica i dificulta la dissipació de la calor acumulada.
Sant Feliu de Guíxols
Relació amb el canvi climàtic
L’increment de la freqüència, intensitat i durada de les onades de calor està estretament vinculat al canvi climàtic. L’escalfament global, provocat principalment per les emissions de gasos d’efecte hivernacle, altera els patrons atmosfèrics i afavoreix condicions més extremes.
Segons informes del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), les onades de calor són ara cinc vegades més probables que fa un segle. A més, les temperatures màximes assolides durant aquests episodis són cada cop més elevades, i superen rècords històrics amb una freqüència alarmant.
Impacte al Mediterrani i a Catalunya
Malauradament, la regió mediterrània és especialment vulnerable a les conseqüències del canvi climàtic. L’anomenat hotspot climàtic mediterrani pateix un escalfament un 20% més ràpid que la mitjana global. Això fa que les onades de calor siguin més intenses i prolongades, amb efectes devastadors en:
Salut pública: augmenten els casos de deshidratació, cops de calor i mortalitat entre persones vulnerables (gent gran, infants, malalts crònics).
Agricultura: les altes temperatures i la manca d’aigua afecten els cultius, i en redueixen la producció, fet que comporta pèrdues econòmiques.
Incendis forestals: la sequedat extrema i la calor afavoreixen la propagació de focs, com s’ha vist en diversos estius recents.
Turisme i economia: l’excés de calor pot dissuadir el turisme en certes zones i generar sobrecàrrega en infraestructures com l’energia elèctrica.
A Catalunya, les onades de calor han augmentat notablement en les últimes dècades. Ciutats com Barcelona, Lleida o Tarragona han registrat temperatures superiors als 40 °C en diversos episodis. A més, l’efecte illa de calor urbana accentua el problema en zones densament poblades.
Què podem fer?
L’adaptació i la mitigació són claus. Cal apostar per:
Espais verds urbans que refresquin l’ambient.
Edificis eficients energèticament.
Sistemes d’alerta i protocols sanitaris.
Reducció d’emissions i transició cap a energies renovables.
Per tant, veiem que les onades de calor no són només un repte meteorològic, sinó una advertència clara de la urgència climàtica. Catalunya, com part del Mediterrani, ha de preparar-se per conviure amb aquest fenomen i actuar amb determinació per reduir-ne els impactes.
Si t’interessen aquests temes, potser també t’interessa:
La situació del català al comerç, especialment a Barcelona i l’àrea metropolitana, és alarmant i exigeix mesures valentes i creatives. Cal fer efectives les sancions i denunciar la vulneració de drets lingüístics, però atesa la situació, també calen incentius. Una APP que premiï l’ús del català amb incentius econòmics reals pot ser una eina poderosa per revertir la tendència, sempre que s’acompanyi de formació, control i una bona campanya de comunicació. Una cosa és ben segura: per a revertir la situació, no podem continuar com fins ara. No es tracta de “fer-nos els simpàtics”, es tracta d’implementar estratègies EFECTIVES per evitar que el català desaparegui definitivament del comerç. Sempre hi ha qui posa pals a les rodes, és clar, però aquest article és pels qui volen fer coses que funcionin per revifar l’ús del català al comerç.
La llengua catalana viu un moment crític a Catalunya, especialment a les grans ciutats com Barcelona. Les darreres dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Generalitat mostren un retrocés constant: només un 32,6% de la població té el català com a llengua habitual, i a Barcelona aquesta xifra cau al 36%. Aquesta davallada s’acompanya d’un augment de la discriminació per parlar en català, amb un increment de gairebé el 40% dels casos denunciats a Barcelona el darrer any.
El comerç, com a espai de socialització diària, reflecteix i accentua aquesta situació. Segons l’informe Ofercat, només el 32,3% dels comerços de l’àrea metropolitana tenen la retolació informativa en català, mentre que el 56,5% la tenen exclusivament en castellà. L’atenció inicial al client és majoritàriament en castellà, i només el 44% dels negocis ofereixen el català als seus espais virtuals. Aquest panorama posa en risc la vitalitat de la llengua i evidencia la necessitat d’actuar amb imaginació i eficàcia. Sí, cal fer efectives les sancions (que no s’està fent), però també implementar un programa d’incentius molt ben pensat.
Cal motivar el comerç: incentius que funcionin
Les campanyes de sensibilització i la legislació han tingut un impacte limitat. Molts propietaris de comerços, especialment a les grans ciutats, perceben el català com una opció poc rendible o directament prescindible. Per revertir aquesta tendència, cal crear mecanismes que facin atractiu i avantatjós, tant socialment com econòmicament, l’ús del català al comerç.
La clau és que els comerços percebin un benefici tangible i immediat, més enllà de la bona voluntat o la responsabilitat social. Aquí és on la tecnologia pot provocar un efecte transformador: una aplicació mòbil que connecti clients, comerços i administració per premiar l’ús actiu del català.
Una APP per premiar el català: com funcionaria?
La idea és senzilla i potent: una APP que recompensi els comerços que atenguin en català i prioritzin la llengua en la seva comunicació, tant física com digital. Aquestes recompenses podrien ser de dues menes:
Rebaixa d’impostos: Els comerços que acumulen una bona puntuació podrien gaudir de bonificacions fiscals.
Moneda digital: Els negocis i usuaris rebrien una moneda digital local, convertible en euros a l’Ajuntament o la Generalitat i/o bescanviable per béns i serveis del petit comerç.
El sistema de punts
Cada vegada que un client és atès en català, comprova que la informació al local és en català o que el web i les xarxes socials tenen versió catalana, el negoci rep punts. Aquestes accions serien validades pels altres usuaris de l’APP, que actuarien com a “verificadors” per garantir la fiabilitat del sistema. Els punts s’acumularien i es podrien consultar en un rànquing públic, tot fomentant la competència positiva entre negocis.
Incentius també per als clients
Els usuaris que participin en la verificació i puntuació també rebrien punts, que podrien bescanviar per diners en efectiu, descomptes o compres als petits comerços adherits. Així, es crea una doble xarxa de beneficis: es premia l’ús del català i, alhora, es fomenta el consum al comerç de proximitat, que sovint pateix davant les grans plataformes digitals.
Transparència i control col·laboratiu
Per evitar fraus o puntuacions esbiaixades, la puntuació d’un comerç només es validaria quan hi hagués diverses valoracions coincidents de diferents usuaris. A més, es podrien fer auditories periòdiques des de l’Ajuntament o entitats de normalització lingüística, com ja es fa amb els Plans Ofercat.
Impacte esperat: més català, més comerç local, més cohesió
Aquesta APP no només ajudaria a incrementar la presència del català al comerç, sinó que també reforçaria l’economia local i la cohesió social. Les experiències de digitalització i fidelització al petit comerç, com Loyapp o Som Comerç TGN, han demostrat que les aplicacions mòbils poden ser molt efectives per connectar comerços i clients, simplificar la gestió de recompenses i generar comunitat.
A més, l’experiència d’altres programes de promoció del català, mostra que les accions coordinades entre administració, comerços i ciutadania són les que tenen més recorregut. La diferència, en aquest cas, seria l’ús de la tecnologia i dels incentius econòmics directes, que poden ser determinants per canviar hàbits i percepcions.
Possibles dificultats i solucions
Com tot projecte innovador, aquesta APP enfrontaria uns quants reptes:
Adhesió massiva: Caldria una campanya potent de l’Ajuntament i entitats comercials per aconseguir que molts comerços s’hi adhereixin. Es podria començar per barris o eixos comercials pilot.
Garantir la qualitat lingüística: Per a què el sistema sigui creïble, caldria formació i assessorament als comerços, així com eines digitals per facilitar la traducció i l’adaptació de webs i xarxes socials al català.
Evitar abusos: El sistema de validació col·laborativa i les auditories periòdiques serien essencials per mantenir la confiança i la justícia del sistema.
Sostenibilitat econòmica: Les bonificacions fiscals i la moneda digital municipal (o de la pròpia Generalitat de Catalunya) haurien d’estar ben dimensionades per no afectar negativament els ingressos municipals, però prou atractives per motivar el canvi.
Conclusions
La situació del català al comerç, especialment a Barcelona i l’àrea metropolitana, és alarmant i exigeix mesures valentes i creatives. Una APP que premiï l’ús del català amb incentius econòmics reals pot ser una eina poderosa per revertir la tendència, sempre que s’acompanyi de formació, control i una bona campanya de comunicació.
El repte és gran, però també ho és l’oportunitat: fer del català una llengua útil, present i valorada al comerç, i alhora reforçar el teixit del petit comerç i la cohesió social. La tecnologia i els incentius poden ser els aliats que la llengua necessita per recuperar el terreny perdut i projectar-se cap al futur amb força.
Per elaborar aquesta proposta s’ha comptat amb l’assessorament de lingüistes i enginyers informàtics. Moltes gràcies!
La formació és la millor inversió que existeix. Una població formada és garantia de futur per un país. I si els estudiants cobressin per estudiar?
Rebre un sou per estudiar
Començarem introduint la lògica de la proposta i, tot seguit, la desenvoluparem:
La formació —està demostradíssim— és la millor inversió. Tenir una població formada és la millor garantia de futur per un país (amb el benentès que la persona, un cop capacitada, es comprometi a treballar almenys els primers anys dins el territori). Això es veu molt clarament en tècnics amb Certificats de Professionalitat, Formació Professional i Cicles Formatiusde Grau Mitjà i Superior, ara molt necessaris i demandats, però també en graduats Universitaris. Evidentment, per tenir accés a aquesta paga per estudiar, caldria passar una seguit de filtres i la paga hauria d’estar limitada en el temps. Els docents, per altra banda, haurien de rebre un sou igual o superior a l’actual. La millor inversió que pot fer un país és la de formar als seus ciutadans. Una població formada, acabarà generant empreses i serveis (tant públics com privats) de qualitat, amb valor afegit, competitius i que generaran riquesa pel territori. Aquí, quan parlem de riquesa, ho fem en el seu sentit més ampli: riquesa cultural, econòmica i sobretot, de benestar social.
No és cap bajanada: alguns països com Dinamarca, Noruega , Xile i Austràlia ja han entès una cosa tan lògica i paguen per estudiar.
A qui aniria destinada aquesta paga?
Aquesta mena de sou per estudiar seria universal, però afavoriria especialment a aquelles persones que, per circumstàncies personals, més la necessiten: des d’aturats, a famílies monoparentals, passant per persones amb discapacitats i col·lectius vulnerables. La seva acceptació seria voluntària (s’hi podria renunciar), i aniria vinculada a un compromís per a quedar-se a treballar al país que ha invertit en la formació de la persona, almenys els tres primers anys. Aquest compromís hauria d’anar acompanyat de facilitats de tota mena a l’hora de fer les pràctiques remunerades en empreses o administració pública primer, i després fomentar-ne la contractació laboral. Cal tenir en compte que, en condicions normals, aquelles persones que han començat la seva vida laboral en un territori determinat, tendeixen majoritàriament a quedar-s’hi. Per últim, aquesta paga, hauria d’anar vinculada a l’assistència i a l’assoliment d’uns objectius acadèmics.
Els ‘ninis’
Per altra banda, el 15% dels joves entre 16 i 24 anys a Catalunya ni estudien ni treballen (els famosos ‘ninis’). És una generació perduda que suposa una càrrega avui i sobretot demà. Són joves desmotivats que, potser amb una paga per estudiar, trobarien la motivació necessària i el dia de demà serien contribuents nets en comptes d’aturats, crearien serveis de valor afegit competitius, serien treballadors públics preparats i generarien riquesa i benestar pel país.
Una reflexió final
Alguns poden pensar que això suposa un intervencionisme estatal inacceptable, que atempta contra els principis del lliure mercat, però aquells països que més asseguren una igualtat d’oportunitats de base per a tothom —com per exemple i molt significativament, ajudes per a la formació— són els que tenen no només una població amb les necessitats més ben cobertes, sinó també, i paradoxalment, més milionaris per cada 1000 habitants. Aquí potser no interessa tant el nombre de milionaris, però sí i molt la prosperitat i el benestar futur dels ciutadans. En aquest sentit, els països escandinaus (Dinamarca, Suècia, Noruega i Finlàndia) en són un clar exemple.
Avui, a Catalunya, falten professionals, molt especialment tècnics. Hi ha empreses que tenen moltes comandes que els costa cobrir per manca precisament de perfils tècnics, i això les fa poc competitives. Tant en Certificats de Professionalitat com en Formació Professional i Cicles Formatius és on més aviat es veuria reflectit aquest retorn de la inversió, potser en només un o dos anys. Però també els estudiants de Graus Universitaris, i fins i tot màsters i postgraus podrien rebre una paga (sempre que l’estudiant que accepta la paga es comprometi a, un cop format, exercir una activitat professional relacionada en el territori).
A Catalunya és on les universitats són més cares dins de l’Estat espanyol, i això simplement no pot ser. Aquí defensem que, pel bé del país i amb els imprescindibles mecanismes de control, les universitats no només siguin gratuïtes i de qualitat, sinó que es pagui un sou als estudiants. Com hem dit abans, aquest sou seria d’acceptació voluntària, estaria limitat en el temps i supeditat a uns controls rigorosos. Aquelles universitats privades que ho vulguin, podrien seguir essent de pagament. En tot cas, per si es considera que pagar un sou als estudiants universitaris és inassumible, es podria començar amb una experiència pilot, un grup reduït; després fer-ho extensiu als Certificats de Professionalitat, l’FP i els Cicles Formatius; i si l’experiència és bona, plantejar-s’ho amb la formació universitària i post-universitària.
Si algú encara pensa que donar avui un sou per a estudiar a tota una generació de catalans és massa car, que s’imagini un moment l’enorme cost que pot tenir demà una gran massa de la població no formada.
Si t’ha agradat aquest article, aquest altre potser també et pot interessar:
Les capitals catalanes pintades per Intel·ligència Artificial (IA) tot inspirant-se en l’estil de pintors famosos.
Girona
Deia Arthur C. Clarke que “qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia”. Això és una mica el que ens està passant actualment amb la intel·ligència Artificial (IA). Sembla que avança a un ritme exponencial i encara no sabem on ens durà tot plegat. Alguns diuen que no hi ha motiu per l’alarmisme, que tant per tant, no és gaire diferent que quan va sorgir Internet, que ho va canviar tot però que, al capdavall, no va ser el final de l’ésser humà. Altres, més apocalíptics, hi veuen el principi del final.
Com funciona la Intel·ligència Artificial?
Seria llarg d’explicar, però uns dels aspectes claus en el funcionament de la Intel·ligència Artificial (IA) són el reconeixement de patrons i la comprensió del llenguatge natural. Pel què fa al reconeixement de patrons, una manera fàcil d’entendre-la, és la següent: si mostrem a un programa d’IA un quadrat buit per dins; després un quadrat de color negre; després quadrats de diferents colors i mides… la IA pot inferir que en tots ells es repeteix un patró: la forma (un quadrat). ◼ De la mateixa manera funciona amb els estils pictòrics. Pot inferir patrons que es repeteixen en les maneres de pintar de diferents artistes: Van Gogh, Joseph Mallord William Turner, Soroya, Goya, Joan Miró, Fernando Botero, Frida Kahlo, Henri Matisse, Toulouse-Lautrec, Picasso, Gustav Klimt, Andy Warhol… com més coneguts, més podrà inferir patrons.
A Tocat del Bolet, no ens hem pogut estar de demanar-li a una IA que ens generi quadres de les capitals catalanes tot inspirant-se en pintors famosos. Els resultats, que arriben en qüestió de segons, són d’allò més sorprenents. Aquesta publicació s’anirà ampliant gradualment amb noves pintures.
Barcelona pintada per Intel·ligència Artificial
Barcelona és la capital de Catalunya i de la comarca del Barcelonès. Té 1.636.193 habitrants, tot i que la seva àrea metropolitana —una de les més grans d’Europa— en té 3.239.337. La ciutat comtal té molts llocs coneguts: el Parc Güell, la Pedrera, la casa Batlló, el castell de Montjuïc, el mercat de la Boqueria, la Catedral, el Palau de la Música, la basílica de Santa Maria del Mar, el Camp Nou, les fonts màgiques de Montjuïc… no acabaríem mai. Amb tot, la Sagrada Família és potser el seu edifici més emblemàtic. Aquí veiem un quadre fet per IA inspirat en l’estil de Vincent Van Gogh:
Barcelona inspirada en l’estil de Van Gogh (IA)
A sota d’aquestes línies veureu Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil de Joan Miró (IA):
Barcelona a l’estil de Joan Miró pintada per una Intel·ligència Artificial
A sota veureu la ciutat de Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil d’Andy Warhol (IA):
Ciutat de Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil d’Andy Warhol
A sota veureu la ciutat de Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil de Gustav Klimt (IA)
Barcelona pintada a l’estil de Gustav Klimt
No hi podia faltar Toulouse-Lautrec! Aquí el teniu:
Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil de Toulouse-Lautrec (IA)
Entrem ara en estils més surrealistes: René Magritte i Salvador Dalí:
Barcelona a l’estil de René Magritte pintada per una Intel·ligència Artificial
Barcelona a l’estil de Salvador Dalí pintada per una Intel·ligència Artificial
Barcelona a l’estil de Salvador Dalí pintada per una Intel·ligència Artificial
Barcelona a l’estil de Salvador Dalí pintada per una Intel·ligència Artificial
Barcelona a l’estil de Salvador Dalí pintada per una Intel·ligència Artificial
Mercat de la Boqueria pintat a l’estil de El Greco
Barcelona a l’estil de Leonardo da Vinci
Per fer la prova, aquí li hem demanat a la Intel·ligència Artificial que pinti Barcelona com vulgui, sense seguir cap estil concret d’un pintor. Aquí en teniu els resultats:
Barcelona pintada per Intel·ligència artificial (estil lliure)
Tarragona pintada per Intel·ligència Artificial
Què dir de Tarragona, la Imperial Tarraco! Els primers pobladors de la zona de Tarragona són uns íbers del segle III aC, coneguts com a Kesse. Després de la conquesta romana, la població va ser engrandida i fortificada per Publi Corneli Escipió, que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li va donar el nom de Tarraco i va esdevenir més tard capital de la província Tarraconensis (vegeu mapa).
Actualment té 134.883 habitants. Amb el seu amfiteatre, el circ romà, la seva Rambla Nova, les seves muralles…. té un encant històric. Aquí veiem Tarragona pintada per una intel·ligència artificial que s’inspira en l’estil d’Henri Matisse.
Tarragona inspirada en l’estil de Matisse (IA)
Tarragona a l’estil de Pablo Picasso (IA)
Tarragona pintada a l’estil de Van Gogh per Intel·ligència Artificial.
Tarragona pintada a l’estil de Van Gogh per Intel·ligència Artificial.
Tarragona dibuixada per Intel·ligència Artificial a l’estil de Paul Cézanne
Aquí li hem demanat a la IA que ens pinti Tarragona amb estil lliure:
Estil lliure
Lleida pintada per Intel·ligència Artificial
Lleida, la capital de ponent, del Segrià, va ser fundada el segle VI aC. Lleida és un acrònim ibèric que en català significa ‘font’ o ‘brollador’. Actualment té uns 140.797 habitants. La Seu Vella, els parcs de la Mitjana i dels Camps Elisis, la seva llotja, l’Aplec del Cargol… ben bé mereixen una visita a la ciutat del riu Segre! Aquí la veiem pintada per una intel·ligència artificial que es basa en l’estil de Francisco José de Goya.
Pintures de Lleida fetes per Intel·ligència Artificial i inspirades en l’estil de Frida Kahlo.
Lleida inspirada en l’estil de Goya (IA)
Lleida a l’estil de Fernando Botero pintada per una IA.
Lleida pintada a l’estil de Van Gogh per Intel·ligència Artificial.
Lleida pintada a l’estil de Van Gogh per Intel·ligència Artificial.
Lleida estil naïf
Girona pintada per Intel·ligència Artificial
Girona, la bonica capital del Gironès, amb la seva catedral, els banys àrabs, Sant Pere de Galligants, la Basílica de Sant Feliu, el seu call, les seves muralles i els seus interessants museus. D’origen preromà, Girona va néixer prop de les aigües del riu Onyar, en una terra travessada per la Via Augusta. Va ser ocupada entre 714 i 716 pels musulmans, que només van estar-s’hi set dècades. Actualment Girona té uns 102.666 habitants. Aquí la veiem dibuixada per una intel·ligència artificial que s’inspira en l’estil de Pablo Picasso:
Girona inspirada en l’estil de Picasso (IA)
A sota veureu la ciutat de Girona pintada per una Intel·ligència Artificial que es basa en l’estil del pintor holandès del segle XVII Rembrandt:
Girona inspirada en l’estil de Rembrandt (IA)
Girona basada en l’estil de Van Gogh (IA)
Girona basada en l’estil de Van Gogh (IA)
Girona basada en l’estil de Van Gogh (IA)
Catedral de Girona pintada a l’estil de Joan Miró segons IA
Pintures sobre Catalunya fetes per Intel·ligència Artificial
Per últim, vegem què és capaç de fer la Intel·ligència Artificial quan li demanem que ens pinti motius sobre Catalunya. Ja veureu que algunes il·lustracions són versions “més lliures” que d’altres. Aquesta publicació s’anirà actualitzant amb noves il·lustracions.
Castellers a l’estil de Claude Monet
Castellers a l’estil de Claude Monet
Cadaqués a l’estil de Gustav Klimt pintat per Intel·ligència Artificial (IA)
Catalunya a l’estil de Picasso segons Intel·ligència Artificial
Barça dibuixat per Intel·ligència Artificial a l’estil de Paul Cézanne:
Barça dibuixat per Intel·ligència Artificial a l’estil de Paul Cézanne
Altafulla pintada a l’estil de Pablo Picasso per Intel·ligència artificial
Els Pirineus a l’estil de Paul Klee pintats per Intel·ligència Artificial (IA)
Poble de Catalunya a l’estil de Leonardo Da Vinci
Pintures sobre Catalunya fetes per Intel·ligència Artificial imitant l’estil de Leonardo Da Vinci
Li hem demanat a la Intel·ligència Artificial que ens pinti uns castellers a l’estil de Picasso i ens ha fet això:
Castellers a l’estil de Picasso creat per Intel·ligència Artificial
Però demanem-li ara que ens pinti una colla castellera fent un castell:
Muntanya de Montserrat a l’estil de Tiziano segons Intel·ligència Artificial
Catalunya pintada a l’estil d’Antoni Tàpies (aquesta l’ha clavat bastant)
Catalunya a l’estil d’Antoni Tàpies segons Intel·ligència Artificial
Aquesta publicació s’anirà actualitzant…
🆃🅴🅲🅽🅾🅻🅾🅶🅸🅰 · 🅸🅽🆃🅴🅻·🅻🅸🅶È🅽🅲🅸🅰 🅰🆁🆃🅸🅵🅸🅲🅸🅰🅻 · 🅰🆁🆃 · 🅿🅸🅽🆃🆄🆁🅰 Aquesta publicació s’anirà ampliant amb noves “pintures” fetes per intel·ligència artificial i basades en l’estil d’artistes de renom. No deixeu de visitar-nos! Mentrestant, podeu explorar aquest blog. De ben segur que hi trobareu coses interessants. De fet, si t’ha interessat aquesta publicació, potser t’agradarà:
Herois i superherois catalans. Catalunya. Timbaler del Bruc, Drac català, Capità Enciam, Massagran…
Els superherois de ficció catalans són una part relativament poc coneguda del món dels còmics i els herois. No obstant això, hi ha una petita però entusiasta comunitat de creadors de còmics que han creat alguns herois catalans icònics i interessants. Ens agradaria veure més heroïnes. A veure si amb el temps algun dibuixant s’anima. Tots seguit, presentem una llista de superherois catalans i una breu descripció dels seus poders i característiques.
Drac Català
Aquest és el primer intent que es fa de publicar un còmic d’acció i aventures amb un heroi genuïnament català. El primer àlbum vol dur el nom de “Gènesi”. i estarà ambientat a Barcelona i al Tibet. El jove barceloní Albert Roure participa en una expedició de muntanyisme a l’Himàlaia, on tot l’equip serà víctima d’una allau i ell, l’únic supervivent. Però, desaparegut i donat per mort, desperta dins d’una cova en mans d’un orde secret de monjos guerrers. Un món desconegut de màgia i misteris s’obrirà davant seu, tot capgirant el curs de la seva vida i obligant-lo a prendre una decisió existencial sobre el seu propi futur ben diferent del que tenia reservat per la família. Al còmic hi ha molta acció urbana, aventures i misteris tibetans, malles de coloraines, poders místics i arts marcials, tragèdia i humor autoparòdic ben dossificat, homenatges a Marvel i DC, una cap de policia dura i amb males puces, paraulotes d’allò més nostrades, transvestits simpàtics i lluitadors, germandats racistes amb malvats supervitaminats i referències culturals properes. Si li vols donar suport, pots visitar la pàgina de Verkami del projecte Drac Català:
Capità Catalunya
Drac Català va néixer amb el nom de Capità Catalunya, però molt aviat el va canviar pel de Drac Català. Va ser el primer heroi autòcton català, a semblança dels seus homòlegs, els superherois dels Estats Units d’Amèrica.
Heus aquí un superheroi que molts catalans recorden amb nostàlgia i quan senten el seu lema “Els petits canvis són poderosos” saben perfectament de qui parlem: ni més ni menys que del Capità Enciam! El Capità Enciam va ser un personatge de ficció, creat a mitjans dels anys noranta per TV3. Encarnat per Pep Parés, el Capità Enciam va protagonitzar 66 episodis d’aproximadament 3 minuts de durada en els que conscienciava els telespectadors sobre les utilitats del reciclatge i i altres temàtiques com: la natura, el lleure, els residus , l’aigua, l’energia, i la contaminació, tot parodiant amb humor els superherois de còmic. Aquí teniu un vídeo que a molts i moltes els transportarà als anys 90:
El Timbaler del Bruc
Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a SantPedor (Bages) i més conegut com el timbaler del Bruc, és el protagonista de la llegenda que té el seu origen l’any 1808 durant la Guerra del Francès
La importància de les batalles del Bruc és que van trencar amb el mite de la imbatibilidad de l’exèrcit de Napoleó.
El Diari de Manresa del 26 de setembre de 1808 explica els fets d’una manera (“només amb les seves pròpies forces, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís… “) que seria l’embrió de la creació de la llegenda respecte a la lluita d’un poble desarmat davant del gran exèrcit invasor. Ja el 1809 l’historiador Cabanes escriu sobre un noi de Sampedor erigit en general en cap i posteriorment es va dir que era Isidre Lluçà i Casanoves, que utilitzava un tambor de les confraries.
Doncs bé, diu la llegenda que la reverberació del so del tambor en xocar amb les parets de Montserrat va fer creure que el nombre de soldats espanyols era molt superior al que realment hi havia.
Anarcoma
Anarcoma és un personatge creat pel dibuixant català Nazario Luque Verau i destinat a un públic adult. Anarcoma viu en el barri del Raval de Barcelona i lluita contra el mal que amenaça els seus habitants. Anarcoma té la capacitat de convertir-se en fum i desplaçar-se a través de les ombres. Ha passat molt de temps des que Anarcoma, el detectiu travestí, veiés la llum en les pàgines de la premsa més insolent dels primers anys 80. Però el mite continua esgarrapant el paviment amb els seus talons d’agulla… Meitat Humphrey Bogart, meitat Lauren Bacall, Anarcoma patrulla els baixos fons d’una urbs desapareguda, inquietant i eixelabrada.
Superporc
El Superporc és un personatge de còmic que apareix en la col·lecció Bitmax & Co, escrita per Jaume Copons i il·lustrada per Liliana Fortuny. Es tracta d’un porc que es creu un superheroi, però que en realitat no té cap superpoder i només causa problemes als seus amics. En Bitmax, el protagonista de la sèrie, intenta ajudar-lo a acceptar-se com és i a trobar el seu lloc al món. En Superporc està convençut que és un superheroi. El problema és que no té cap superpoder i s’està convertint en un perill per als altres i per a ell mateix. Cal que en Bitmax l’ajudi!
Super Llopis
Super Llopis: Creada pel dibuixant Juan López Fernández (nascut a Barcelona el 1936), Superllopis (en castellà Superlópez) és un personatge icònic dels còmics espanyols. El seu nom real és Juan López, un treballador d’oficina normal que es transforma en Superllopeis gràcies a una píndola alienígena. Superllopis té superforça, velocitat i invulnerabilitat, i utilitza els seus poders per lluitar contra el crim i altres amenaces.
Massagran
Més que un superheroi, en Massagran va ser un heroi per a tota una generació. En Massagran és un personatge de ficció protagonista del llibre Les aventures extraordinàries d’en Massagran d’en Josep Maria Folch i Torres. A partir de l’obra original, el mateix Folch i Torres va fer dues obres de teatre: En Massagran a la brasa (1913) i Les aventures d’en Massagran (1920). Aquesta darrera va tenir una versió lírica amb música d’Adrià Esquerrà, que es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona el 12 de febrer de 1920. Anys a venir, el personatge donaria lloc a una col·lecció de còmics, guionitzats per Ramon Folch i Camarasa, fill d’en Josep Maria Folch i Torres, i dibuixats per en Madorell que es basava en les il·lustracions que n’havia fet en Junceda. Aquestes històries van veure la llum i tots els àlbums es van anar publicant per lliuraments a la revista Cavall Fort. Imatge: fotografia d’un pin d’en Massagra
https://youtu.be/BXFQANgWnsA
Encara que els superherois catalans no són tan coneguts com els seus homòlegs de DC o Marvel, aquesta llista demostra que hi ha molts personatges interessants i creatius que han estat creats per dibuixants i autors catalans. Vés a saber… potser en un futur proper d’altres superherois catalans apareixeran als còmics i guanyaran popularitat mundial.
Esperem que t’hagi agradat la publicació Herois i Superherois catalans.Si coneixes altres (super)herois o (super)heroïnes de Catalunya, no dubtis a comentar-nos-ho. Gràcies i fins aviat!
Fes clic a la imatge de sota i descobreix tots els articles de Els Ximplets! Samarretes, bosses, dessuadores, tasses i tota mena de regals d’allò més nostrats.
Com fer pagar impostos als robots i la Renda Bàsica Universal de manera que tots hi sortim guanyant?
Idees estrafolàries: fer pagar impostos als robots, la renda bàsica universal i la Seguretat Social.
Els robots pagaran mai impostos? Pot semblar ciència ficció, però aquest debat ja està sobre la taula. Algunes persones fins i tot s’atreveixen a dir que contribuiran decisivament a l’anomenada Renda Bàsica Universal.
La Renda Bàsica Universal (RBU) és una proposta de política sociopolítica en la qual tots els ciutadans d’un determinat país reben una subvenció econòmica estipulada legalment i igualment establerta. Una renda bàsica es pot implementar a nivell nacional, regional o local.
Val a dir que aquí entenem robots en el seu concepte ampli: des d’ordinadors equipats amb intel·ligència artificial i potents algoritmes als androides com els de Boston Dynamics o l’Asimo d’Honda.
Durant la revolució industrial, els operaris treballaven moltes hores a la cadena de muntatge, una feina pesada i poc qualificada. Però té cap sentit en ple segle XXI?
En un futur es més que probable que força feines encara requereixin humans. Aquelles feines que impliquen un tracte humà (docents, educadors socials, terapeutes, psicòlegs…) o que tinguin una vessant artística o creativa (dissenyadors, artesans, pintors, escriptors, artistes en general…).
De fet, hi ha una web que et diu quines possibilitats hi ha de que la teva feina acabi essent substituïda per un robot: Will robots take my job?
Per a tranquil·litzar-nos tots plegats una mica, també apareixeran moltes noves ocupacions que encara ni existeixen.
Però els robots, amb algorismes cada cop més sofisticats, acabaran substituint més i més treballadors humans per fer qualsevol tasca que es pugui convertir en algoritmes. Un caixer automàtic substitueix de mitjana 6 treballadors d’una sucursal bancària, Wall Mart va substituir els seus comptables per ordinadors, els algorismes regeixen les finances, i a les línies de muntatge ja hi veiem més robots que humans.
El quid de la qüestió és trobar una fórmula guanyadora per a tothom: les persones que perden la feina a causa dels robots, els mateixos robots i els empresaris.
Però és això possible?
Una proposta molt innovadora ha sorgit de la comunitat Blockchain: Què passaria si els robots paguessin impostos en criptomonedes?
El sistema funcionaria així:
Els robots farien la seva feina, per la qual cosa rebrien un sou en monedes digitals;
després destinarien un terç del seu sou a pagar el seu manteniment, un terç es destinaria a la cartera dels ciutadans (l’esmentada Renda Bàsica Universal) i l’altre terç pagaria la Seguretat Social
la gent podria pagar béns i serveis amb els diners de la RBU.
els empresaris se’n beneficiarien i podrien reinvertir i continuar oferint béns i serveis als ciutadans. Sembla ben bé un cicle virtuós.
Pot ser que triguem una mica a acostumar-nos-hi, però ja estem avesats a les màquines dispendadores, els caixers autòmatics i a parlar amb Siri o Cortana, els nostres assistents virtuals. Per no parlar del xat GPT!
Sembla una fórmula win-win-win brillant que podria convertir un futur sovint albirat com a distòpic en un altre d’alternatiu on la gent gaudiria de més temps lliure. Al cap i a la fi, els robots realitzen tasques avorrides i repetitives que als humans normalment no ens agrada fer. Hi ha criptomonedes que generen un subproducte anomenat gas que sembla que es podria destinar a aquesta Renda Bàsica Universal.
Seria un gran avenç en la història de la humanitat, tant en termes socials com tecnològics. Queda per veure si només es tracta de xerrameca o és una proposta seriosa.
Robots dibuixats per Intel·ligència Artificial
Si t’ha interessat aquesta publicació, potser t’agradarà llegir:
Canals d’humor, col·lectius, cuina, diaris i premsa, esports, idiomes, llengua i cultura catalana, ajuntaments, Generalitat, Partits polítics…
Canals de Telegram en català
Telegram és una aplicació de missatgeria que ofereix moltes possibilitats i que darrerament, junt amb Signal, han vist créixer moltíssim les descàrregues i el número d’usuaris. Una funcionalitat que permet Telegram és la d’obrir Canals públics que tothom qui vulgui pot seguir. Compte! Cal no confondre grups amb canal de Telegram. La principal diferència entre un grup i un canal és que els grups permeten que un cert nombre de persones parlin entre sí i solen ser privats, mentre que els canals (que solen ser d’un tema concret) són oberts i s’hi pot apuntar qui vulgui. Des d’ajuntaments a diaris, passant per partits polítics, col·lectius de tota mena i humor, cuina… tots aquests canals tenen en comú que estan escrits en llengua catalana o estan circumscrits a Catalunya. Aquesta publicació s’anirà actualitzant gradualment. Si teniu o coneixeu canals que hi poden aparèixer, sisplau envieu-los a comentaris. Hem ordenat la llista per apartats segons ordre alfabètic.
A
Acudits i humor
Acudits i Humor en Català Aquest és ara com ara el canal més gran d’humor en llengua catalana de Telegram. Hi trobareu acudits, mems, humor gràfic i alguns vídeos curts. En resum: acudits i humor gràfic en català. La col·lecció més gran d’acudits en català que trobaràs a Telegram.
FC Barcelona Channel No tenim gaire clar si es tracta d’un canal oficial o no, però el cert és que té milers de subscrioptors. Això sí, és en anglès. RCD Espanyol No tenim clar si és oficial o es tracta d’un canal de seguidors o d’una penya.
L
Llengua i cultura Catalana
Plataforma per la llengua Plataforma per la llengua és una organització no governamental que treballa per a promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. Federació Diables de Cataunya Canal oficial de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya Stickers en català: Stickers en llengua catalana. Els podeu utilitzar i compartir. Normalitzem el català! Per reenviar, seleccioneu l’sticker prement durant dos segons i després feu clic a la fletxa del marge superior de la pantalla. Que rulin! Enganxines, adhesius, stickers Institut de llengües UdL
Literatura
Microficcions: relats breus en català. Microficcions és un espai on la brevetat es converteix en art. Submergeix-te en històries fascinants, relats intrigants i emocions condensades en només unes línies. Explora diferents gèneres literaris mentre comparteixes les teves pròpies creacions i fins i tot participes en concursos literaris. Descobreix la màgia de les paraules en la seva forma més compacta!
O
Oficials
Generalitat de Catalunya Canal de Telegram de la Generalitat de Catalunya amb tota la informació de primera mà. Ajuntament de Barcelona Aquest és el canal de Telegram de l’InfoBarcelona. Aquí compartim una selecció de l’activitat municipal i de l’agenda de la ciutat. Ajuntament de Girona Canal oficial de l’Ajuntament de Girona a Telegram La Paeria s’explica Canal de l’Ajuntament de Lleida des d’on es difondrà informació útil per a la ciutadania. Ajuntament de Reus Canal de notícies publicades al web de l’Ajuntament de Reus.
P
Partits Polítics
ERC Canal de Telegram d’Esquerra Republicana de Cataunya PSC Canal de Telegram del Partit dels Socialistes de Catalunya. Catalunya en Comú Canal de Telegram del Partit Catalunya en Comú JuntsxCat Canal oficial de Telegram de Junts per Catalunya. Ciutadans Canal de Telegram de C’s CUP Països Catalans Canal de difusió de la Candidatura d’Unitat Popular. PPCatalunya Canal de Telegram del Partit Popular de Catalunya Pirates de Catalunya Canal de Telegram del Partit Pirates de Catalunya
Per últim, com que estem en plena expansió de Telegram, és previsible que vagin sorgint nous canals que anirem incorporant en aquesta publicació. Si en teniu algun d’interessant, sisplau envien-nos un missatge i l’inclourem.
La gent recrea des de casa quadres cèlebres amb el que tenen a mà. Els resultats són impressionants!
El museu Getty de Los Angeles proposa una activitat per a què la gent recreï obres pictòriques des de casa i aquests són els magnífics resultats.
Malgrat que els museus són tancats i la major part de la població confinada a casa, l’art és una pulsió que molts portem dins. En aquest context de pandèmia mundial, el Museu Getty de Los Angeles va reptar als amants de la pintura a publicar fotografies d’ells mateixos recreant des de casa les seves obres preferides amb el que tinguessin a mà. Els participants han respost amb una gran dosi de creativitat i han omplert les xarxes socials amb les seves magnífiques i sorprenents recreacions artístiques.
El repte consisteix a escollir la teva obra d’art preferida, trobar tres coses que tinguis per casa i recrear l’obra d’art en qüestió (si vols participar, trobaràs l’enllaç al final d’aquesta publicació)
L’homo sapiens sapiens té grandeses i misèries. En la part més esplèndida hi trobem l’expressió artística, des de les coves d’Altamira fins a la cuina amb vitroceràmica de casa, quelcom únic i consubstancial a la condició humana.
Des de l’art més figuratiu al més abstracte, des de Dalí, Mondrian i Henri de Toulouse-Lautrec a Edvard Munch i Johannes Vermeer, totes les tendències hi són representades. I com que una imatge val més que mil paraules, aquí us deixem una petita mostra. Jutgeu per vosaltres mateixos:
Identifiques aquests quadres? És un joc que et proposem des de TDB. T’animem a escriure a la secció de comentaris més avall.
Si vols visitar el museu Getty de Los Angeles, aquí tens l’enllaç: Getty També, si vols participar en la iniciativa del museu Getty, aquí en tens l’enllaç: @GettyMuseum
Traducció: et reptem a recrear una obra d’art amb objectes (i persones) a casa teva.
Escull la teva obra d’art preferida
Troba tres coses que tinguis per casa
Recrea l’obra d’art amb aquests objectes I comparteix-ho amb nosaltres.
Això és el que diuen des de la pàgina web del museu Getti de Los Angeles:
“El museu demana a la gent que recreïn pintures amb coses que poden trobar a casa, aquí teniu els resultats Tot i que la majoria de nosaltres estem confinats a casa durant la quarantena de Coronavirus i no podem sortir i gaudir de l’art als museus, això no vol pas dir que la vida hagi de ser avorrida o poc cultivada. El Getty Museum de Los Angeles ha reptat als aficionats a publicar fotografies d’ells mateixos recreant les seves obres d’art preferides des de la seguretat de les seves llars. La gent ha respost amb molta il·lusió i ha inundat les xarxes socials amb les seves interpretacions artístiques úniques”.
Tocat del bolet és un bloc que pretén fomentar i compartir la llengua i la cultura a través de les seves expressions lingüístiques i artístiques més típiques, d’una manera amena i divulgativa. En aquest bloc hi podeu trobar dites, expressions típiques, tradicions catalanes, humor, acudits… No us l’acabareu!
Fars a les tenebres, un projecte de llibre a la plataforma Goteo (crowdfunding)
Avui aparquem una mica la crisi del coronavirus per a parlar d’un projecte de llibre que es finança mitjançant crowdfunding a la plataforma Goteo.
Pensem que és un bon moment per a recordar que hi ha moltes causes al món que no es poden deixar orfes ni invisivilitzar a causa de l’actual crisi sanitària, perquè quan tot això passi, molta gent continuarà al peu del canó per a defensar drets civils i humans que, dia rere dia, es vulneren en molts països. Fars a les tenebres vol mostrar la dimensió més ètica de les persones i la seva capacitat de defensar valors com la solidaritat i la compassió.
En un món on les coses no acaben de rutllar, en bona part a causa de l’egoisme axacerbat d’uns quants, aquest llibre vol rompre una llança a favor de les persones que lluiten per a la justícia social i la protecció del planeta, tot exposant iniciatives activistes arreu del món, com per exemple:
· les campanyes per a salvar vides a la Mediterrània i a la frontera entre Mèxic i els Estats Units · el feminisme en reductes patriarcals d’Àsia, Àfrica i Sud-Amèrica · la defensa dels drets laborals enfront del neoliberalisme · la resistència al feixisme · els moviments per pal·liar l’emergència climàtica · la lluita per la supervivència de poblacions indígenes
El projecte, que vol posar el focus en els protagonistes, ve signat per Ina Robles (el bomber que es va negar a col·laborar en l’enviament d’armes a l’Aràbia Saudita, que també és activista de Greenpeace) i Joan Solé, traductor i escriptor.
Fins ara, el projecte ha recaptat un 39% dels fons necessaris.
Des de TDB us animem a participar-hi i a difondre aquest projecte, que neix amb la vocació de donar veu i protagonisme a totes aquelles persones que lluiten per causes justes arreu del món.
