Seguim amb la nostra sèrie de monedes catalanes, o monedes fetes en territori del que actualment és Catalunya. Doncs bé, entre els grecs i els romans, uns altres pobles van encunyar les seves pròpies monedes a Catalunya. Aquests pobles eren els ibers. Així és, durant la dominació romana a la Hispània Citerior, la Hispània Ulterior i en poblacions celtiberes s’encunya moneda amb inscripcions iberes. Coneguem-ne una mica més…
Qui eren els ibers?
Els ibers van viure al llarg del litoral mediterrani durant l’edat del ferro, fa uns 2.500 anys. Van desenvolupar una cultura sofisticada, la més avançada de tota la Península en aquella època. No eren un poble uniforme, però tenien molts punts en comú. La base econòmica dels ibers era l’agricultura. Conreaven el blat, la vinya i l’olivera. A la vora dels rius cultivaven horts, amb fruiters com el magraner, la pomera i la figuera. Recol·lectaven la mel i l’envasàven en un recipient anomenat Kalatos. Utilitzaven eines per conrear la terra: l’aixada, la fanga, el plantador, la forca i altres utensilis La cultura ibera es desenvolupa especialment a partir del segle VI aC en una vasta regió de l’occident mediterrani. Com hem dit abans, eren un conjunt de pobles diversos que compartien una sèrie de trets culturals. Com els grecs o els etruscos, posseïen una civilització complexa i desenvolupada amb xarxes urbanes i comercials, encunyació de moneda pròpia i una llengua escrita.
Al llarg de la Segona Guerra Púnica i les posteriors rebel·lions indígenes contra la presència romana, els ibers van fabricar moneda que imitava les emissions de la Seca d’Emporion.
Seques iberes
Els Ibers tenien vàries seques. Feien monedes de bronze i plata: denaris de Kese, sisens de kese, quarts de kese, terços de kese, meitats de kese, unitats de kese, unitats i quarts d’Untikesken, denaris d’Iltirta i d’Ausesken, unitats de Laieske, d’Ilturo i d’Arketurki. Vegem-ne les seques iberes més conegudes:
Seca de Kese
Kese va ser una de les seques (el taller on es fan les monedes) més actives d’Hispània durant l’etapa republicana, i va produir el major volum de moneda de bronze del nord-est peninsular. El taller estava a l’actual ciutat de Tarragona, és a dir, de l’antiga Tarraco, aleshores una de les ciutats més importants de la Península, capital de la província d’Hispània Citerior.
Seca d’Empúries (Untikesken)
Per altra banda, a Empúries, on a més de grecs i romans van confluir els ibers, trobem l’expressió Untikesken, que figurava en les monedes encunyades a Empúries, on feien constar la grafia «Untikesken», que significava «dels indiketas».
Seca de Laiesken
Laiesken va ser una seca que va pertànyer als laietans, un poble iber situat al nord-est de l’actual Catalunya. És impossible precisar amb exactitud el seu emplaçament concret, atès que no hi ha evidències arqueològiques que permetin relacionar la seca de Laiesken amb cap jaciment conegut.
Seca d’Untikesken
La seca d’Untikesken estava ubicada al que avui és l’Escala i Empúries. Així, les monedes que es van encunyar amb la llegenda íbera Untikesken fan referència a l’ètnia que habitava la ciutat i el seu territori, els indigets. A l’anvers, apareix el cap de la deessa Pal·las Atenea, amb el casc corinti, la visera alçada i un gran plomall. Al revers, el cavall alat Pegàs amb el cap modificat. Aquestes emissions de bronze són el nexe d’unió entre les emissions de tipus grec i les cíviques, amb llegenda llatina, de la creació del municipi romà, en època d’August.
Seca d’Ilturo
Una altra de les seques iberes era Ilturo, que s’ubicava a Burriac (Cabrera de Mar, Barcelona) i, més endavant, amb la Iluro romana. Les restes més antigues són unes cabanes datades entre els segles VII-VI a. C. El recinte ibèric es va construir en el segle IV i es va abandonar a mitjan I a. C.; va tenir una superfície aproximada de 10 ha. Les excavacions han tret a la llum alguns edificis i part de la muralla amb diverses torres.
Seca d’Ausesken
S’ha relacionat la ciutat de Ausa amb l’actual Vic (Osona, Barcelona), ja que de la documentació medieval es desprèn que del nom llatí Ausa es va passar a Vicus Ausonensis i, més tard, a Vic d’Osona. D’aquí es dedueix que, a Ausa degué haver-hi la Ause ibèrica i el taller de Ausesken, perquè les troballes de monedes de la seca es concentren principalment als voltants de la ciutat de Vic.
Aquesta seca va encunyar plata i bronze en un nombre d’emissions que és difícil de precisar, atès que al final existeixen encunys amb estils bastant diferents, però podrien ser quatre. La tipologia s’ajusta al model genet, cavall i mig Pegàs, que podem veure també en altres seques properes com Eusti, Iltirkesken, Laiesken o Baitolo. Per als anversos utilitza un cap masculí, que pot anar acompanyada de la llegenda ibèrica bano dels símbols senglar, palmao dofí. Els reversos de les monedes mostren en tots els tipus la representació del cavall, que varia segons la denominació de les monedes entre un genet amb palma, un cavall galopant i mig Pegàs.
Després Roma va iniciar la dominació d’Hispània i al llarg de tots aquells anys, els Ibers van fabricar moneda de plata i bronze. Moltes vegades, a l’anvers de les unitats, gravaven una divinitat masculina, i al revers apareixia la figura d’un genet cavalcant, acompanyat del nom de la ciutat o de la tribu emissora gravat amb signes ibèrics.
Quant valen les monedes iberes?
El valor d’una peça numismàtica depèn de diferents factors: estat de conservació, raresa demanda… Actualment, una moneda ibera, en funció de la seva raresa i el seu estat de conservació, es mou entre els 50€ i els 300€. Si voleu mirar cas per cas, aquí teniu l’enllaç als preus d’una subhasta d’Aureo & Calicó.
Si t’ha interessat aquest article, et recomanem que donis un cop d’ull als següents:
Bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola: 1, 50 pessetes, 1 pesseta, 50 cèntims, 15 cèntims i 10 cèntims. Diners. Moneda històrica. Paper moneda. Bitllets de Catalunya. Moneda catalana.
Durant la Guerra Civil espanyola, l’Ajuntament de Barcelona va emetre diversos bitllets per finançar la seva activitat municipal i ajudar a sostenir l’economia local. El 1937, va emetre una sèrie de cinc bitllets amb diferents denominacions, que van circular en paral·lel als bitllets emesos pel govern central. L’Ajuntament els va emetre en virtut dels decrets del 13 de maig i del 30 de setembre de 1937, pels quals s’establia l’emissió de bitllets d’1, 50 pessetes, d’l pesseta i de 50 cèntims i, més tard, en virtit del decret del 2 de desembre de 1937, s’emetien bitllets de 10 i 15 cèntims.
Col·lecció completa dels bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona el 1937
Com podeu veure a la fotografia de sobre, n’hi havia d’una pesseta i mitja (pesseta amb cinquanta cèntims, d’una pesseta, de cinquanta cèntims, de 10 cèntims i de 15 cèntims (aquests dos últims fabricats a partir de blocs de cartolina mitjançant línies de perforació)
La pesseta és catalana
Aquí val la pena fer un apunt previ: El seu nom de pesseta prové del diminutiu de peça (nom amb què es coneixien, des del segle xv, algunes monedes d’argent) i del català es va estendre a les altres llengües peninsulars. La primera peça amb el logotip ‘pesetas’ va ser encunyada, vés per on, a Barcelona, i era de “2 1/2 pesetas” (és a dir, de dues pessetes i mitja), el 1808, durant la dominació napoleònica. La moneda d’una pesseta es va encunyar l’any 1809. Més tard, també es va denominar així la moneda de dos rals.
Disseny dels bitllets de Barcelona del 1937
Aquests bitllets van ser dissenyats pel pintor català Josep Obiols (un pintor, dibuixant i gravador noucentista de renom), i estan decorats amb imatges relacionades amb la ciutat de Barcelona i la cultura catalana. Per exemple, el bitllet d’una pesseta amb cinquanta cèntims té una representació de l’antiga façana gòtica de l’Ajuntament, del carrer de la Ciutat, que data del 1399. Els dibuixos del fons de seguretat representen espigues i escuts i les lletres A i B són les inicials d’Ajuntament de Barcelona. També s’hi pot veure la inscripció i l’escut de la ciutat sobre una nau medieval.
Bitllet d’una pesseta emès per l’Ajuntament de Barcelona, 1937
Controvèrsies
Els bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona van ser una mostra de la voluntat de la ciutat per mantenir la seva autonomia financera durant un període de gran inestabilitat política i econòmica. A més a més, van ser una eina per combatre la inflació i el dèficit de moneda que afectava la població.
No obstant això, aquesta iniciativa també va generar controvèrsia. El govern central va veure amb desconfiança la creació d’una moneda local, i va intentar suprimir-la a través de diversos mecanismes. A més, els billets emesos per l’Ajuntament de Barcelona van ser objecte de falsificacions, fet que va obligar a l’adopció de mesures de seguretat addicionals per evitar-ne la circulació il·lícita.
Quant valen els bitllets de Barcelona del 1937?
Avui en dia, els bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona el 1937 són considerats objectes de col·leccionisme i testimonis d’un període complex de la història de la ciutat. La seva importància rau en la seva funció com a eina de finançament i en la seva capacitat per reflectir la identitat cultural i política de Barcelona en un moment històric de gran incertesa.
Abans de parlar de preus, cal dir que el col·leccionisme de bitllets és conegut amb el nom de notafília. No són excessivament difícils de trobar, ja que són més abundants que els de poblacions més petites que es van emetre aquella època. Sí que costa una mica més és trobar-los en bones condicions de conservació (factor molt important pels col·leccionistes i no cal dir que fa pujar el preu de venda). Doncs bé, quin preu tenen els bitllets de Barcelona del 1937? El bitllet de Barcelona de 1937 d’una pesseta i mitja (1’5 pessetes o una pesseta amb cinquanta cèntims) es pot trobar —a preus de l’any 2023— en bones condicions per entre 8 i 10€; els d’una pesseta (1 pesseta), es poden trobar en bones condicions per 8 euros; els bitllets de cinquanta cèntims (50 cèntims) es poden trobar per 5 euros en bones condicions; els de 10 cèntims es poden trobar en bon estat per 8€, i els de 15 cèntims també per 8€. Val a dir que els preus tendeixen a pujar amb el temps, perquè els col·leccionistes no els solen vendre i cada cop n’hi menys a la venda (aquests preus són orientatius i els hem tret després de mirar el que se’n demana a les numismàtiques, a data d’avui, 27 d’abril de 2023). Doncs ja ho saps, ara mateix, per un preu mòdic, pots tenir un article històric a les mans.
Els bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona el 1937 van ser una iniciativa innovadora per fer front als problemes econòmics i financers de la ciutat durant la Guerra Civil i són objectes de col·leccionisme (notafília). Tot i les dificultats i les controvèrsies que van generar, aquests bitllets van ser una mostra de la capacitat de la ciutat per mantenir la seva autonomia i la seva identitat cultural en circumstàncies adverses. Aquests bitllets són una peça clau per comprendre la història de Barcelona i el seu compromís amb la seva pròpia identitat.
Si t’ha interessat aquesta publicació, potser t’agradarà llegir…
Els bolets més deliciosos que es poden trobar als boscos catalans. Ranking dels Bolets més bons de Catalunya. Millors bolets de Catalunya. Classificació. Rànquing de bolets catalans.
En un bloc anomenat Tocat del Bolet, no hi podia faltar una publicació sobre Bolets comestibles de Catalunya. Sabem que molts dels lectors de TDB són micòlegs de mena a qui els agrada anar a ‘caçar’ els preuats aliments del bosc, i és que els bolets comestibles de Catalunya són una autèntica joia culinària. Són molt preuats pel seu sabor i textura únics i s’utilitzen en molts plats tradicionals catalans. Hem de dir que abans de cruspir-vos un bolet, consulteu la pàgina de la Generalitat de Catalunya, no tinguéssim pas cap disgut. Feu-ho. És important. La podeu trobar fent clic aquí: Bolets Comestibles Gencat. Dit això, en aquest article, veurem els tipus més populars de bolets comestibles de Catalunya. La intenció és anar-lo ampliant de mica en mica amb les vostres aportacions. Doncs apa, som-hi!
Tòfona negra
Anomenada “El diamant negre de la cuina”, la tòfona negra és un bolet que creix soterrat, i que s’associa amb les arrels d’arbres forestals, com els roures o les alzines i els salzes. És un aliment molt aromàtic i d’allò més apreciat culinàriament, i es fa servir en carns i en embotits. També és el bolet més car d’aquesta llista (vegeu més avall).
Tòfona negra (bolet)
Ou de reig
L’ou de reig (també conegut com reig, o també rovell d’ou, cocou i oriol), és un excel·lent comestible de gust dolç que es pot menjar tant fregit, com cru, tallat a llesques fines i macerat amb oli d’oliva. Apareix a la primavera prop d’alzines, roures i castanyers… i se’l pot trobar fins a la tardor.
Rossinyol
El rossinyol (també conegut com a ginesterola, vaqueta, picornell o bolet de vaca) és un dels bolets més preuats culinàriament parlant que creix a Catalunya. També un dels més cars. Sol utilitzar-se en guisats i és apte per a assecar o salar. També es pot menjar cru. Es pot trobar a la meitat est del país, tot i que també creixen als Pirineus, prepirineus, al voltant del Montseny i en boscos del prelitoral com al Montnegre, el Corredor, Collserola i les Gavarres. Alerta! Cal no confondre els rossinyols amb la gírgola d’olivera, que és un bolet tòxic.
Rossinyol
Cep
El primer d’ells és el cep. Aquest bolet és un dels més coneguts i apreciats a Catalunya. És un bolet gran, amb una capa superior de color marró rogenc i una part inferior de color blanquinós. El cep és molt versàtil i es pot utilitzar en una àmplia varietat de plats, des d’arròs fins a guisats i estofats. Es pot menjar cru en amanides (amb vinagre, oli, sal), assecat, cuit i en oli (confitat).
Cep
Rovelló
Clàssic entre clàssics, un altre bolet comestible popular a Catalunya és el deliciós rovelló, també conegut com esclata-sang, pebràs,pinenc, pinenca o paratge. Aquest bolet és molt comú als boscos catalans durant els mesos de tardor. És fàcil d’identificar pel seu barret taronja i el seu tronc marró. El rovelló té un sabor lleugerament dolç i és perfecte per acompanyar plats de carn i arrossos.
Rovelló
Trompeta
Amb moltes aplicacions culinàries i la possibilitat de conservar-les seques en enfilalls o bé en pols com a condiment. Desprèn una olor que recorda la pruna i el seu gust és semblant a la tòfona. També és conegut com a trompeta de la mort (però que el nom no us enganyi; és comestible), vaqueta negra, rossinyolic negre o orella d’ase. Tot i que el seu color gris-negrós fa que molta gent el rebutgi, és un bolet tant o més bo que el seu parent el camagroc. És molt semblant, però més fosc, a la trompeta grisa, també comestible.
Trompeta
Fredolic
El fredolic (també conegut com freduluc, brunet, bruneta, negret (‘negrito’), negreta, negrentí, gírgola d’estepa, morro d’ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues), bolets de rosada o boletes de rosada po boletetes de rosada (Morella), boletes (al Matarranya), capellà (La Fatarella)) és un altre bolet comestible que es troba a Catalunya. És un bolet gran i rodó, amb una capa superior de color marronós clar i una part inferior de color blanc. El fredolic té un sabor suau i s’utilitza sovint en plats com les salses i els guisats.
Fredolic
Llenega negra
Un dels bolets més valorats en la cuina catalana, la llenega negra també és coneguda amb els noms de mocosa negra o bavós. És força abundant al Bages els mesos de setembre a desembre. El trobareu especialment sota els pins i en terrenys calcaris. Val a dir que és una mica llefiscós (la paraula llenega és una variant dialectal antiga derivada del verb llenegar o esllenegar-se que significa relliscar). És ideal per fer estofats i guisats. Abans de cuinar-lo, hi ha qui li treu el barret, que és un xic amarg, però no és imprescindible. Té un sabor dolç i fa olor d’ametlla amarga. La carn és aquosa i blanca.
Llenega negra
Múrgola
Un dels bolets més preuats en la gastronomia catalana. Així és, la múrgola (també coneguda amb els noms de morilla, murga, múrgola o rabassola) es considera un excel·lent comestible, però alerta: cal coure’l, llençar l’aigua i afegir-lo ja cuit als guisats. Així s’eliminen alguns principis tòxics que duu, tot i que en poca quantitat. També es destrueixen si es deixa assecar enfilant-los i penjant-los, amb l’avantatge que d’aquesta manera el bolet millora el seu aroma. El podeu trobar des del litoral fins als Pirineus, especialment sota verns, pollancres, oms i freixes, però també en prats i pinedes sorrencoses.
Múrgola
Camagroc
Finalment, tenim el camagroc (també conegut com a rossinyolic, camasec , rossinyol de pi, vaqueta de pi, misto, picornell de càrritx, trompeta groga, picornell de pi o ginesterola de pi). Aquest bolet es troba a Catalunya durant els mesos de tardor i és fàcilment identificable pel seu barret superior de color groc pàl·lid i la seva part inferior de color blanc i groguenc. El camagroc té un sabor molt suau i s’utilitza sovint en plats com ara sopes i cremes.
Camagroc
Mencions honorífiques
Pinetell
El pinetell (també conegut com a rovelló d’obaga, esclata-sang o pebràs o roget) és un bolet abundant a les nostres contrades i francament bo. És prou conegut i sol acompanyar les carns. A França també es fa servir en la cuina provençal. A Polònia són també molt populars, on se solen servir fregits, amb mantega i marinats.
Llenegall dolç
El llenegall dolç (també conegut com llenega blanca o cogoma) és un altre bolet comestible que es troba a Catalunya. És un bolet petit i rodó, amb una capa superior de color marró fosc i una part inferior de color groc pàl·lid. El llenegall dolç és un bolet que s’utilitza sovint en plats com ara truites i samfaines. Fa una olor com de massa de pa i té un sabor suau a farina.
Llenegall
Carlet
El carlet és un bolet comestible que creix en alzinars, rouredes i fagedes i, de fet, en tota mena de sòls. Es pot collir els mesos d’octubre, novembre i desembre. No se sol menjar després de ser collit, sinó que es conserva en sal o salmorra per a una utilització posterior. També es pot servir al bany maria o en vinagre. Si li traieu la cutícula, una mica amarga, el sabor millora. Va molt bé per fer servir en guisats.
Carlet
Bec de perdiu
És un bolet comestible de gust suau molt comú a Catalunya (també conegut com a cama, pota de perdiu, cama de perdiu o bitxac). Se sol fer fregit. Fixeu-vos que en fregir-lo primer es torna d’un color violaci i al final gairebé negre.
Bec de Perdiu
Els bolets més cars
El preu dels bolets depèn de diversos factors: si se’n troben pocs o molts durant la temporada, de la seva raresa, de la dificultat de cultivar-los, evidentment de la demanda que hi hagi, i fins i tot del preu del transport (que inclouria combustible, requeriments de conservació, sou dels transportistes…). Dit això, vegem quins són els bolets catalans més cars i, ja posats, vegem també quin és el bolet més car del món.
Els bolets més cars de Catalunya
El bolet més car de tots els que es poden trobar a Catalunya és la tòfona negra. En funció de la temporada, el seu preu varia entre els 700 i els 800 euros el mig quilo. Els rossinyols són els segons bolets més cars que es poden trobar a Catalunya, a uns 200 euros el mig quilo, també en funció de la temporada. Els tercers bolets més cars —i també els més populars— són els rovellons, que es poden comprar a partir de 50 € el quilogram, les primeres caixes, tot i que avançada la temporada baixen força de preu.
El bolet més car del món
El bolet més car del món és el Matsutake, que costa uns 2000€ euros el quilo i és molt preuat en la cuina japonesa. El nom deriva del japonès matsu (pi) i take (bolet). Curiosament, el seu nom científic és Tricholoma nauseosum, que significa “bolet pudent”, i a Europa, l’olor del matsutake es descriu com “olor de mitjons”. Creixen a l’est asiàtic, el sud-est asiàtic (Bhutan i Laos), parts d’Europa com Estònia, Finlàndia, Noruega, Polònia, Suècia i al llarg de les costes del Pacífic del Canadà i els Estats Units.
Matsutake, el bolet més cart del món.
En resum, els bolets comestibles de Catalunya són una deliciosa joia culinària que podem trobar ben a prop. És possible que molta gent als pobles estigui cansada de tant pixa-pins caçador de Bolets, però al final tot és qüestió de trobar un equilibri. Des del cep al camagroc, cadascun d’aquests bolets té el seu propi sabor i textura únics, i s’utilitzen en una àmplia varietat de plats tradicionals catalans. Bon profit!
Si t’ha agradat aquesta publicació, potser també t’agradarà llegir:
Les capitals catalanes pintades per Intel·ligència Artificial (IA) tot inspirant-se en l’estil de pintors famosos.
Girona
Deia Arthur C. Clarke que “qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia”. Això és una mica el que ens està passant actualment amb la intel·ligència Artificial (IA). Sembla que avança a un ritme exponencial i encara no sabem on ens durà tot plegat. Alguns diuen que no hi ha motiu per l’alarmisme, que tant per tant, no és gaire diferent que quan va sorgir Internet, que ho va canviar tot però que, al capdavall, no va ser el final de l’ésser humà. Altres, més apocalíptics, hi veuen el principi del final.
Com funciona la Intel·ligència Artificial?
Seria llarg d’explicar, però uns dels aspectes claus en el funcionament de la Intel·ligència Artificial (IA) són el reconeixement de patrons i la comprensió del llenguatge natural. Pel què fa al reconeixement de patrons, una manera fàcil d’entendre-la, és la següent: si mostrem a un programa d’IA un quadrat buit per dins; després un quadrat de color negre; després quadrats de diferents colors i mides… la IA pot inferir que en tots ells es repeteix un patró: la forma (un quadrat). ◼ De la mateixa manera funciona amb els estils pictòrics. Pot inferir patrons que es repeteixen en les maneres de pintar de diferents artistes: Van Gogh, Joseph Mallord William Turner, Soroya, Goya, Joan Miró, Fernando Botero, Frida Kahlo, Henri Matisse, Toulouse-Lautrec, Picasso, Gustav Klimt, Andy Warhol… com més coneguts, més podrà inferir patrons.
A Tocat del Bolet, no ens hem pogut estar de demanar-li a una IA que ens generi quadres de les capitals catalanes tot inspirant-se en pintors famosos. Els resultats, que arriben en qüestió de segons, són d’allò més sorprenents. Aquesta publicació s’anirà ampliant gradualment amb noves pintures.
Barcelona pintada per Intel·ligència Artificial
Barcelona és la capital de Catalunya i de la comarca del Barcelonès. Té 1.636.193 habitrants, tot i que la seva àrea metropolitana —una de les més grans d’Europa— en té 3.239.337. La ciutat comtal té molts llocs coneguts: el Parc Güell, la Pedrera, la casa Batlló, el castell de Montjuïc, el mercat de la Boqueria, la Catedral, el Palau de la Música, la basílica de Santa Maria del Mar, el Camp Nou, les fonts màgiques de Montjuïc… no acabaríem mai. Amb tot, la Sagrada Família és potser el seu edifici més emblemàtic. Aquí veiem un quadre fet per IA inspirat en l’estil de Vincent Van Gogh:
Barcelona inspirada en l’estil de Van Gogh (IA)
A sota d’aquestes línies veureu Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil de Joan Miró (IA):
Barcelona a l’estil de Joan Miró pintada per una Intel·ligència Artificial
A sota veureu la ciutat de Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil d’Andy Warhol (IA):
Ciutat de Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil d’Andy Warhol
A sota veureu la ciutat de Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil de Gustav Klimt (IA)
Barcelona pintada a l’estil de Gustav Klimt
No hi podia faltar Toulouse-Lautrec! Aquí el teniu:
Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil de Toulouse-Lautrec (IA)
Entrem ara en estils més surrealistes: René Magritte i Salvador Dalí:
Barcelona a l’estil de René Magritte pintada per una Intel·ligència Artificial
Barcelona a l’estil de Salvador Dalí pintada per una Intel·ligència Artificial
Barcelona a l’estil de Salvador Dalí pintada per una Intel·ligència Artificial
Barcelona a l’estil de Salvador Dalí pintada per una Intel·ligència Artificial
Barcelona a l’estil de Salvador Dalí pintada per una Intel·ligència Artificial
Mercat de la Boqueria pintat a l’estil de El Greco
Barcelona a l’estil de Leonardo da Vinci
Per fer la prova, aquí li hem demanat a la Intel·ligència Artificial que pinti Barcelona com vulgui, sense seguir cap estil concret d’un pintor. Aquí en teniu els resultats:
Barcelona pintada per Intel·ligència artificial (estil lliure)
Tarragona pintada per Intel·ligència Artificial
Què dir de Tarragona, la Imperial Tarraco! Els primers pobladors de la zona de Tarragona són uns íbers del segle III aC, coneguts com a Kesse. Després de la conquesta romana, la població va ser engrandida i fortificada per Publi Corneli Escipió, que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li va donar el nom de Tarraco i va esdevenir més tard capital de la província Tarraconensis (vegeu mapa).
Actualment té 134.883 habitants. Amb el seu amfiteatre, el circ romà, la seva Rambla Nova, les seves muralles…. té un encant històric. Aquí veiem Tarragona pintada per una intel·ligència artificial que s’inspira en l’estil d’Henri Matisse.
Tarragona inspirada en l’estil de Matisse (IA)
Tarragona a l’estil de Pablo Picasso (IA)
Tarragona pintada a l’estil de Van Gogh per Intel·ligència Artificial.
Tarragona pintada a l’estil de Van Gogh per Intel·ligència Artificial.
Tarragona dibuixada per Intel·ligència Artificial a l’estil de Paul Cézanne
Aquí li hem demanat a la IA que ens pinti Tarragona amb estil lliure:
Estil lliure
Lleida pintada per Intel·ligència Artificial
Lleida, la capital de ponent, del Segrià, va ser fundada el segle VI aC. Lleida és un acrònim ibèric que en català significa ‘font’ o ‘brollador’. Actualment té uns 140.797 habitants. La Seu Vella, els parcs de la Mitjana i dels Camps Elisis, la seva llotja, l’Aplec del Cargol… ben bé mereixen una visita a la ciutat del riu Segre! Aquí la veiem pintada per una intel·ligència artificial que es basa en l’estil de Francisco José de Goya.
Pintures de Lleida fetes per Intel·ligència Artificial i inspirades en l’estil de Frida Kahlo.
Lleida inspirada en l’estil de Goya (IA)
Lleida a l’estil de Fernando Botero pintada per una IA.
Lleida pintada a l’estil de Van Gogh per Intel·ligència Artificial.
Lleida pintada a l’estil de Van Gogh per Intel·ligència Artificial.
Lleida estil naïf
Girona pintada per Intel·ligència Artificial
Girona, la bonica capital del Gironès, amb la seva catedral, els banys àrabs, Sant Pere de Galligants, la Basílica de Sant Feliu, el seu call, les seves muralles i els seus interessants museus. D’origen preromà, Girona va néixer prop de les aigües del riu Onyar, en una terra travessada per la Via Augusta. Va ser ocupada entre 714 i 716 pels musulmans, que només van estar-s’hi set dècades. Actualment Girona té uns 102.666 habitants. Aquí la veiem dibuixada per una intel·ligència artificial que s’inspira en l’estil de Pablo Picasso:
Girona inspirada en l’estil de Picasso (IA)
A sota veureu la ciutat de Girona pintada per una Intel·ligència Artificial que es basa en l’estil del pintor holandès del segle XVII Rembrandt:
Girona inspirada en l’estil de Rembrandt (IA)
Girona basada en l’estil de Van Gogh (IA)
Girona basada en l’estil de Van Gogh (IA)
Girona basada en l’estil de Van Gogh (IA)
Catedral de Girona pintada a l’estil de Joan Miró segons IA
Pintures sobre Catalunya fetes per Intel·ligència Artificial
Per últim, vegem què és capaç de fer la Intel·ligència Artificial quan li demanem que ens pinti motius sobre Catalunya. Ja veureu que algunes il·lustracions són versions “més lliures” que d’altres. Aquesta publicació s’anirà actualitzant amb noves il·lustracions.
Castellers a l’estil de Claude Monet
Castellers a l’estil de Claude Monet
Cadaqués a l’estil de Gustav Klimt pintat per Intel·ligència Artificial (IA)
Catalunya a l’estil de Picasso segons Intel·ligència Artificial
Barça dibuixat per Intel·ligència Artificial a l’estil de Paul Cézanne:
Barça dibuixat per Intel·ligència Artificial a l’estil de Paul Cézanne
Altafulla pintada a l’estil de Pablo Picasso per Intel·ligència artificial
Els Pirineus a l’estil de Paul Klee pintats per Intel·ligència Artificial (IA)
Poble de Catalunya a l’estil de Leonardo Da Vinci
Pintures sobre Catalunya fetes per Intel·ligència Artificial imitant l’estil de Leonardo Da Vinci
Li hem demanat a la Intel·ligència Artificial que ens pinti uns castellers a l’estil de Picasso i ens ha fet això:
Castellers a l’estil de Picasso creat per Intel·ligència Artificial
Però demanem-li ara que ens pinti una colla castellera fent un castell:
Muntanya de Montserrat a l’estil de Tiziano segons Intel·ligència Artificial
Catalunya pintada a l’estil d’Antoni Tàpies (aquesta l’ha clavat bastant)
Catalunya a l’estil d’Antoni Tàpies segons Intel·ligència Artificial
Aquesta publicació s’anirà actualitzant…
🆃🅴🅲🅽🅾🅻🅾🅶🅸🅰 · 🅸🅽🆃🅴🅻·🅻🅸🅶È🅽🅲🅸🅰 🅰🆁🆃🅸🅵🅸🅲🅸🅰🅻 · 🅰🆁🆃 · 🅿🅸🅽🆃🆄🆁🅰 Aquesta publicació s’anirà ampliant amb noves “pintures” fetes per intel·ligència artificial i basades en l’estil d’artistes de renom. No deixeu de visitar-nos! Mentrestant, podeu explorar aquest blog. De ben segur que hi trobareu coses interessants. De fet, si t’ha interessat aquesta publicació, potser t’agradarà:
Herois i superherois catalans. Catalunya. Timbaler del Bruc, Drac català, Capità Enciam, Massagran…
Els superherois de ficció catalans són una part relativament poc coneguda del món dels còmics i els herois. No obstant això, hi ha una petita però entusiasta comunitat de creadors de còmics que han creat alguns herois catalans icònics i interessants. Ens agradaria veure més heroïnes. A veure si amb el temps algun dibuixant s’anima. Tots seguit, presentem una llista de superherois catalans i una breu descripció dels seus poders i característiques.
Drac Català
Aquest és el primer intent que es fa de publicar un còmic d’acció i aventures amb un heroi genuïnament català. El primer àlbum vol dur el nom de “Gènesi”. i estarà ambientat a Barcelona i al Tibet. El jove barceloní Albert Roure participa en una expedició de muntanyisme a l’Himàlaia, on tot l’equip serà víctima d’una allau i ell, l’únic supervivent. Però, desaparegut i donat per mort, desperta dins d’una cova en mans d’un orde secret de monjos guerrers. Un món desconegut de màgia i misteris s’obrirà davant seu, tot capgirant el curs de la seva vida i obligant-lo a prendre una decisió existencial sobre el seu propi futur ben diferent del que tenia reservat per la família. Al còmic hi ha molta acció urbana, aventures i misteris tibetans, malles de coloraines, poders místics i arts marcials, tragèdia i humor autoparòdic ben dossificat, homenatges a Marvel i DC, una cap de policia dura i amb males puces, paraulotes d’allò més nostrades, transvestits simpàtics i lluitadors, germandats racistes amb malvats supervitaminats i referències culturals properes. Si li vols donar suport, pots visitar la pàgina de Verkami del projecte Drac Català:
Capità Catalunya
Drac Català va néixer amb el nom de Capità Catalunya, però molt aviat el va canviar pel de Drac Català. Va ser el primer heroi autòcton català, a semblança dels seus homòlegs, els superherois dels Estats Units d’Amèrica.
Heus aquí un superheroi que molts catalans recorden amb nostàlgia i quan senten el seu lema “Els petits canvis són poderosos” saben perfectament de qui parlem: ni més ni menys que del Capità Enciam! El Capità Enciam va ser un personatge de ficció, creat a mitjans dels anys noranta per TV3. Encarnat per Pep Parés, el Capità Enciam va protagonitzar 66 episodis d’aproximadament 3 minuts de durada en els que conscienciava els telespectadors sobre les utilitats del reciclatge i i altres temàtiques com: la natura, el lleure, els residus , l’aigua, l’energia, i la contaminació, tot parodiant amb humor els superherois de còmic. Aquí teniu un vídeo que a molts i moltes els transportarà als anys 90:
El Timbaler del Bruc
Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a SantPedor (Bages) i més conegut com el timbaler del Bruc, és el protagonista de la llegenda que té el seu origen l’any 1808 durant la Guerra del Francès
La importància de les batalles del Bruc és que van trencar amb el mite de la imbatibilidad de l’exèrcit de Napoleó.
El Diari de Manresa del 26 de setembre de 1808 explica els fets d’una manera (“només amb les seves pròpies forces, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís… “) que seria l’embrió de la creació de la llegenda respecte a la lluita d’un poble desarmat davant del gran exèrcit invasor. Ja el 1809 l’historiador Cabanes escriu sobre un noi de Sampedor erigit en general en cap i posteriorment es va dir que era Isidre Lluçà i Casanoves, que utilitzava un tambor de les confraries.
Doncs bé, diu la llegenda que la reverberació del so del tambor en xocar amb les parets de Montserrat va fer creure que el nombre de soldats espanyols era molt superior al que realment hi havia.
Anarcoma
Anarcoma és un personatge creat pel dibuixant català Nazario Luque Verau i destinat a un públic adult. Anarcoma viu en el barri del Raval de Barcelona i lluita contra el mal que amenaça els seus habitants. Anarcoma té la capacitat de convertir-se en fum i desplaçar-se a través de les ombres. Ha passat molt de temps des que Anarcoma, el detectiu travestí, veiés la llum en les pàgines de la premsa més insolent dels primers anys 80. Però el mite continua esgarrapant el paviment amb els seus talons d’agulla… Meitat Humphrey Bogart, meitat Lauren Bacall, Anarcoma patrulla els baixos fons d’una urbs desapareguda, inquietant i eixelabrada.
Superporc
El Superporc és un personatge de còmic que apareix en la col·lecció Bitmax & Co, escrita per Jaume Copons i il·lustrada per Liliana Fortuny. Es tracta d’un porc que es creu un superheroi, però que en realitat no té cap superpoder i només causa problemes als seus amics. En Bitmax, el protagonista de la sèrie, intenta ajudar-lo a acceptar-se com és i a trobar el seu lloc al món. En Superporc està convençut que és un superheroi. El problema és que no té cap superpoder i s’està convertint en un perill per als altres i per a ell mateix. Cal que en Bitmax l’ajudi!
Super Llopis
Super Llopis: Creada pel dibuixant Juan López Fernández (nascut a Barcelona el 1936), Superllopis (en castellà Superlópez) és un personatge icònic dels còmics espanyols. El seu nom real és Juan López, un treballador d’oficina normal que es transforma en Superllopeis gràcies a una píndola alienígena. Superllopis té superforça, velocitat i invulnerabilitat, i utilitza els seus poders per lluitar contra el crim i altres amenaces.
Massagran
Més que un superheroi, en Massagran va ser un heroi per a tota una generació. En Massagran és un personatge de ficció protagonista del llibre Les aventures extraordinàries d’en Massagran d’en Josep Maria Folch i Torres. A partir de l’obra original, el mateix Folch i Torres va fer dues obres de teatre: En Massagran a la brasa (1913) i Les aventures d’en Massagran (1920). Aquesta darrera va tenir una versió lírica amb música d’Adrià Esquerrà, que es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona el 12 de febrer de 1920. Anys a venir, el personatge donaria lloc a una col·lecció de còmics, guionitzats per Ramon Folch i Camarasa, fill d’en Josep Maria Folch i Torres, i dibuixats per en Madorell que es basava en les il·lustracions que n’havia fet en Junceda. Aquestes històries van veure la llum i tots els àlbums es van anar publicant per lliuraments a la revista Cavall Fort. Imatge: fotografia d’un pin d’en Massagra
https://youtu.be/BXFQANgWnsA
Encara que els superherois catalans no són tan coneguts com els seus homòlegs de DC o Marvel, aquesta llista demostra que hi ha molts personatges interessants i creatius que han estat creats per dibuixants i autors catalans. Vés a saber… potser en un futur proper d’altres superherois catalans apareixeran als còmics i guanyaran popularitat mundial.
Esperem que t’hagi agradat la publicació Herois i Superherois catalans.Si coneixes altres (super)herois o (super)heroïnes de Catalunya, no dubtis a comentar-nos-ho. Gràcies i fins aviat!
Fes clic a la imatge de sota i descobreix tots els articles de Els Ximplets! Samarretes, bosses, dessuadores, tasses i tota mena de regals d’allò més nostrats.
Acudits sobre l’amor, el matrimoni i el món de la parella
Lord Byron va escriure ‘Tinc grans esperances de que ens estimarem tota la vida, molt, com si mai ens haguéssim casat’, i en Cassen deia “l’amor passa, però ell/ella es queda”. Ai l’amor… a alguns no els toca mai, a d’altres els truca a la porta mentre estan passejant el gos, i uns quants afortunats fan un match com una casa de pagès.
Sigui com sigui, avui us portem una bona col·lecció d’acudits sobre l’amor; n’hi ha de tots colors, per triar i remenar… tot i que ni esperem que sigui amor a primera vista ni us volem trencar el cor… només aspirem a que tingueu una estona agradable. Recordeu que en aquest blog hi trobareu un munt d’acudits, per triar i remenar.
Apa doncs, som-hi!
❤️ Acudits sobre l’amor, el matrimoni i el món de la parella ❤️
—T’estimo! —Necessito una mica de temps i distància… —Vols calcular la velocitat?
— Maria, tu encara m’estimes? — Pep, t’has fixat que el butaner ve cada setmana a portar la bombona? — Ara que ho dius, sí. — Doncs tenim vitro.
❤️❤️❤️
Va tenir una relació amb un fabricant de veles per a vaixells… i tela marinera!
❤️❤️❤️
Si sortiu amb un carter, no correu a l’hora de segellar el vostre amor… podria haver-hi un gir postal.
❤️❤️❤️
— Tu i jo què som? — Pronoms personals. Segona i primera persones del singular. — No, però parlo de nosaltres. — Primera del plural.
Els Ximplets: regals originals en català. Fes clic a la imatge de sota:
❤️❤️❤️
—Amor, he convidat els meus pares a sopar. No et fa res, oi? —Cap problema. Passeu-ho bé i no tornis gaire tard 😘
❤️❤️❤️
Amor, avui dinem a casa de la meva mare.
Aquest missatge ha estat eliminat Aquest missatge ha estat eliminat Aquest missatge ha estat eliminat Aquest missatge ha estat eliminat
Cari?
OK
❤️❤️❤️
El meu coach de control de l’ira ha tingut un afer amb la meva dona. Estic lleugerament decebut. (Gary Delaney)
❤️❤️❤️
La gent gran celebra el dia dels enamorats a les cataractes del Viagra.
❤️❤️❤️
—T’estimo, vols sortir amb mi? —Truca’m quan tinguis 18 anys. —Però si en tinc 26! —Ho sé…
❤️❤️❤️
He rebut una invitació de bodes i a la carta hi indicava el número de compte. He domiciliat allà l’aigua i el gas. Tot un detall, per part dels nuvis.
❤️❤️❤️
—He començat a veure algú. —Vols dir en el sentit de cites o al·lucinacions?
❤️❤️❤️
Estat civil:
🟩 Solter 🟩 Casat 🟩 Divorciat ✅ Seu, que t’explico
❤️❤️❤️
Usos inquietants del mot ‘etcètera’ 😰
—Aquest nen no s’assembla a mi! —Bé, ja saps, estava sola i avorrida a casa, va venir el lampista, després el del gas, després el venedor aquell tan simpàtic, una cosa va dur a l’altra, etcètera.
❤️❤️❤️
— Què et fa mal? — La mà. — Per què? — De tant de pensar en tu. — Ets fastigós. — Doncs no et torno a escriure cap més carta, apa!
❤️❤️❤️
— Amor, necessito un xampú. — En tens un a la dutxa. — Ja, però és per cabells secs i jo ja el tinc mullat. — Encara sort que ets guapo…
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un escapista, casat i amb criatures. Amb tantes obligacions, la relació no va prosperar. Ell estava lligat de mans i peus.
❤️❤️❤️
Surt amb un carnisser molt treballador. La veritat és que sua la cansalada. Ara estan mirant dates per casar-se, però no hi ha pressa: hi ha més dies que llonganises.
❤️❤️❤️
Va sortir amb la Gemma Roca, una geòloga. Quan ella -que ja veia que ell era un diamant en brut- li va demanar matrimoni, es va quedar de pedra.
❤️❤️❤️
🪐 Va sortir amb una astrònoma que li feia veure les estrelles. Ell estava flotant, com en un estat d’ingravidesa. Era una sensació supernova. Reien, sortien, i es deixaven quantitats astronòmiques en viatges i restaurants. I per a ella, ell era un sol. Ah, l’amor! Quin sentiment més universal! Però de sobte, la relació va fer un gir copernicà i ella va sentir una gran atracció per un altre que sempre estava al seu voltant, com un satèl·lit. Ell ho atribueix a alguna força fosca, perquè aquell xitxarel·lo estava a anys llum d’ella, a una distància desorbitant. Ell va caure en un forat negre de tristesa. Després va estar de mala lluna una bona temporada. Però el tema ja no tenia tanta gravetat. Ara ja ha refet la seva vida, tot deixant enrere aquella nebulosa.
❤️❤️❤️
☠️ Vaig sortir amb un assassí en sèrie que em feia la vida impossible.
❤️❤️❤️
La golejadora de l’equip va sortir una temporada amb l’àrbitre. Però en aquella relació se sentia anul·lada, fora de joc.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un cuidador de cavalls. Amb el temps s’han fet parella estable. Diuen que ella porta les regnes de la relació. La conec. Tot quadra. 🐴
❤️❤️❤️
🤚❤️ Va sortir amb un quiromàntic que no parava de gastar: tenia la mà foradada. Alguns fins i tot deien que tenia la mà llarga i fotia mà a la caixa. Per sort, ella tenia mà esquerra i el sabia portar. Es podria dir que, en aquesta mena de casos, hi tenia la mà trencada. Van decidir ordenar la consulta (que estava deixada de la mà de Déu) i començar a treballar plegats. Al cap de poc, ella ja ho tenia tot per la mà.
Quiromància: art d’endevinar el passat d’una persona i de predir-li el futur mitjançant l’examen de les línies, prominències i altres característiques de la mà.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un podòleg. La relació va començar amb mal peu. Ell no tocava de peus a terra. Ella anava amb peus de plom per no ofendre’l, però, en una discusió, ell li va dir que sentia haver tingut una amant (fet que ella no sabia). Es va ficar de peus a la galleda. Després de la revelació, la cosa no donava peu a grans discursos de comiat. Però vaja, ara ja no estava lligada de mans i peus. Ell se’n va anar, capcot i afligit, tot arrossegant els peus, però a ella no li feia cap pena: ja sap de quin peu calça!
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un jardiner fort com un roure, tot i que al principi sempre la deixava plantada. Però un cop la llavor de l’amor va germinar, tot van ser flors i violes.
❤️❤️❤️
Va tenir un amor platònic amb un filòsof. Ell li deia: o ho acceptes o ho Descartes. Un dia, en ple banquet, el molt pesat li va fer tot un discurs del mètode que havia seguit per fer el pollastre al forn. En fi, per entendre l’art de sobreviure a un amor tan impossible, caldria fer tota una investigació sobre l’enteniment humà.
❤️❤️❤️
El banquet, de Plató Investigació sobre l’enteniment humà, de David Hume El discurs del mètode, de René Descartes. L’art de sobreviure, d’Arthur Schopenhauer
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un pintor, expert en l’art de la seducció. Només una pinzellada: al principi la cosa pintava bé, però al cap del temps, la convivència es va anar fent Dalí-rant, ella no va cometre cap Klimt, però les mostres d’afecte entre tots dos van anar Cézanne, sobre tot quan ella va conèixer l’inspector de la companyia Degas un dia que feia molta Kahlo… Estava clar, no era una qüestió de Matisse: finalment va veure que no hi pintava res en aquella relació.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’una escriptora, però ella sempre volia tenir l’última paraula i tenia la mania de posar els punts sobre les Is. El fet de que l’altre s’ho prengués tot al peu de la lletra, no ajudava. Era la Crònica d’una mort anunciada. El procés es va anar allargant. Sovint s’alternaven Guerra i pau, amb moments de tensió i altres d’indiferència i Solitud (no eren precisament Romeo i Julieta). Amb el temps, la relació va experimentar una Metamorfosi. Al final, tot fent un cafè a La plaça del diamant, van decidir girar pàgina i continuar com amics. Tot plegat, Molt soroll per no res.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un mariner. Al principi tot anava la mar de bé. Ell volia portar el timó de la parella, i ella li seguia la corrent… però al final la relació va naufragar. Feia temps que la cosa anava a la deriva. Alguns afirmen que era una relació en coberta.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un fabricant de calendaris, però aquella relació tenia els dies comptats.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un astronauta, però va tenir un accident de gravetat. Al final van agafar un advocat estrella, que va aconseguir una indemnització desorbitant, tot i que ell pensava que no n’hi havia per tirar coets.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un compositor. Al començament tot era armonia, però a ell li agradava donar la nota. Un dia, ella el va dur a sopar i li va demanar matrimoni (a veure si sonava la flauta per casualitat i li deia que sí). Ell va dir que sí mentre endrapava els postres de músic.
❤️❤️❤️
Va casar-se amb un granjer… però algú va sembrar la discòrdia en el matrimoni i va fotre el camp.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un banquer, però només era per interès, fet que va ser de capital importància en el seu divorci.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un fuster. El paio era un armari… i, és clar, van fotre un clau. Era de calaix que acabaria així.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un matemàtic, però li feia fer càlculs mentals cada dos per tres. Van anar a viure junts i allò semblava can seixanta. Li va dir mil vegades que afluixés, li havia cantat les quaranta. Al final va tocar el dos. Se’n va anar un dia que queien quatre gotes i ara ha començat de zero.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un pizzer. Però només el volia per la pasta. A més, era un agitador de masses.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’una fabricant de boomerangs. Ara estan distanciats. Però tornarà…
❤️❤️❤️
Va sortir amb el socorrista, però s’ofegava en aquella relació.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un soldador, però es va cremar. Després es va fer soldat.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un ventríloc, però era una relació de submissió, es limitava a fer tot el que li manava, com un simple titella.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un pescador i es va quedar enganxada a les seves xarxes.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un xofer, i tot va anar sobre rodes.
❤️❤️❤️
— Et deixo! — És perquè actuo com si ho sabés tot? — SÍ! — Ho sabia…
❤️❤️❤️
“Si t’agrada una dona, demana-li de sortir. Sempre dirà que sí” ~ Brad Pitt.
❤️❤️❤️
Abans sortia amb una astronauta, però necessitava més espai.
❤️❤️❤️
Ets la meva alergia! Ai, que bonic ❤️ LLegeix bé, que segur que has llegit alegria.
❤️❤️❤️
Detesto que un matrimoni discuteixi davant meu. Podrien tenir la decència d’esperar que em vesteixi i me’n vagi, no?
❤️❤️❤️
Quan em vaig casar amb la meva dona, també em vaig casar amb la meva millor amiga… cosa que es veu que és il·legal. (Gary Delaney)
❤️❤️❤️
És l’aniversari de la meva dona, i fa dies que té tot de revistes de joieria escampades pel menjador. 🤔 Li regalaré un revister!
❤️❤️❤️
— Has desencadenat un procès bioquímic al meu hipotàlem que ha causat segregació de dopamina. — Què? — Que estic enamorat de tu! — Hipo què?
❤️❤️❤️
— Bé, on anem? — Allà on ens porti el vent i ens digui el cor. — Senyor, sigui més específic o baixi del taxi.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un piròman, però es va apagar la flama.
❤️❤️❤️
Va sortir amb una farmacèutica, però la va deixar perquè no li quedava més remei.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un mecànic, però la cosa no arrencava.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un fotògraf, però el va deixar per negatiu. Ell va acceptar la decisió sense rebel·lar-se.
❤️❤️❤️
☠️
—Amor, què fas a la finestra? —Estava pensant si tancar-la o saltar… —Salta, ja la tanco jo.
❤️❤️❤️
Sóc solter per elecció. (Només que no pas per la meva elecció).
❤️❤️❤️
Amor meu, és clar que el fet que fossis solter durant tots els anys d’universitat va ser per decisió… per decisió pròpia de totes les noies del campus.
❤️❤️❤️
Fa tanta calor que fins i tot trobo a faltar els teus freds missatges.
❤️❤️❤️
—Torno a casa, i va i em trobo la meva dona fent un trio amb un masai i un pigmeu! —Tranquil, tots els matrimonis tenen alts i baixos.
❤️❤️❤️
“M’encanta estar casada. És fantàstic trobar aquella persona especial a qui vols molestar la resta de la teva vida”. ~Rita Rudner
❤️❤️❤️
La meva dona m’ha deixat una nota a la nevera on posa “Això no rutlla”. Ja fa una hora que l’estic revisant, i la nevera funciona perfectament.
❤️❤️❤️
—Què et passa? —La meva dona m’ha deixat per un altre. —T’entenc perfectament… —Ah sí? És que a tu t’ha passat el mateix? —No, però també parlo català i t’entenc perfectament… —Per què no te’n vas a la merda? —T’entenc, t’entenc…
❤️❤️❤️
L’amor també porta els seus “Termes i Condicions”, i com és habitual només fem clic a “estic d’acord”.
❤️❤️❤️
És trist estimar sense ser estimat… però encara és més trist llevar-se i veure que el mòbil estava mal connectat.
❤️❤️❤️
La dona em va dir: “El sexe és millor de vacances” … No va ser una postal gaire agradable de rebre.
I fins aquí, aquest gran recull d’acudits sobre l’amor, la parella i el matrimoni…. probablement el més gran en català a internet.
Canals d’humor, col·lectius, cuina, diaris i premsa, esports, idiomes, llengua i cultura catalana, ajuntaments, Generalitat, Partits polítics…
Canals de Telegram en català
Telegram és una aplicació de missatgeria que ofereix moltes possibilitats i que darrerament, junt amb Signal, han vist créixer moltíssim les descàrregues i el número d’usuaris. Una funcionalitat que permet Telegram és la d’obrir Canals públics que tothom qui vulgui pot seguir. Compte! Cal no confondre grups amb canal de Telegram. La principal diferència entre un grup i un canal és que els grups permeten que un cert nombre de persones parlin entre sí i solen ser privats, mentre que els canals (que solen ser d’un tema concret) són oberts i s’hi pot apuntar qui vulgui. Des d’ajuntaments a diaris, passant per partits polítics, col·lectius de tota mena i humor, cuina… tots aquests canals tenen en comú que estan escrits en llengua catalana o estan circumscrits a Catalunya. Aquesta publicació s’anirà actualitzant gradualment. Si teniu o coneixeu canals que hi poden aparèixer, sisplau envieu-los a comentaris. Hem ordenat la llista per apartats segons ordre alfabètic.
A
Acudits i humor
Acudits i Humor en Català Aquest és ara com ara el canal més gran d’humor en llengua catalana de Telegram. Hi trobareu acudits, mems, humor gràfic i alguns vídeos curts. En resum: acudits i humor gràfic en català. La col·lecció més gran d’acudits en català que trobaràs a Telegram.
FC Barcelona Channel No tenim gaire clar si es tracta d’un canal oficial o no, però el cert és que té milers de subscrioptors. Això sí, és en anglès. RCD Espanyol No tenim clar si és oficial o es tracta d’un canal de seguidors o d’una penya.
L
Llengua i cultura Catalana
Plataforma per la llengua Plataforma per la llengua és una organització no governamental que treballa per a promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. Federació Diables de Cataunya Canal oficial de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya Stickers en català: Stickers en llengua catalana. Els podeu utilitzar i compartir. Normalitzem el català! Per reenviar, seleccioneu l’sticker prement durant dos segons i després feu clic a la fletxa del marge superior de la pantalla. Que rulin! Enganxines, adhesius, stickers
Generalitat de Catalunya Canal de Telegram de la Generalitat de Catalunya amb tota la informació de primera mà. Ajuntament de Barcelona Aquest és el canal de Telegram de l’InfoBarcelona. Aquí compartim una selecció de l’activitat municipal i de l’agenda de la ciutat. Ajuntament de Girona Canal oficial de l’Ajuntament de Girona a Telegram La Paeria s’explica Canal de l’Ajuntament de Lleida des d’on es difondrà informació útil per a la ciutadania. Ajuntament de Reus Canal de notícies publicades al web de l’Ajuntament de Reus.
P
Partits Polítics
ERC Canal de Telegram d’Esquerra Republicana de Cataunya PSC Canal de Telegram del Partit dels Socialistes de Catalunya. Catalunya en Comú Canal de Telegram del Partit Catalunya en Comú JuntsxCat Canal oficial de Telegram de Junts per Catalunya. Ciutadans Canal de Telegram de C’s CUP Països Catalans Canal de difusió de la Candidatura d’Unitat Popular. PPCatalunya Canal de Telegram del Partit Popular de Catalunya Pirates de Catalunya Canal de Telegram del Partit Pirates de Catalunya
Per últim, com que estem en plena expansió de Telegram, és previsible que vagin sorgint nous canals que anirem incorporant en aquesta publicació. Si en teniu algun d’interessant, sisplau envien-nos un missatge i l’inclourem.
Stickers en català per a Telegram
Adhesius en llengua catalana
Enganxines en català
100% Gratis!
Stickers en llengua catalana 100% gratuïts!
L’equip de Tocat del Bolet fa un esforç constant —sovint amb molt pocs recursos— per a la normalització, el foment i la difusió de la llengua catalana. Som molt conscients que, avui dia, l’ús del català en les Apps de missatgeria és clau per la normalització de la llengua: de vegades fa més un sticker que mil sermons… I és en aquest sentit que volem compartir amb tothom i de manera gratuïta, el canal d’Stickers de Telegram “Clar i català”. Cada vegada són més els que es donen d’alta a Telegram (especialment arran de les noves i controvertides polítiques de whatsapp). És en aquest context que trobem interessant el foment de la llengua mitjançant aquests simpàtics adhesius. A més, també hi trobareu preguntes sobre la llengua catalana i Catalunya… i molt més!
Al canal Stickers en català hi trobareu enganxines o adhesius amb interjeccions, alguns col·loquialismes, i expressions tan nostrades com me’n faig creus, déu n’hi do, càsum l’os pedrer, estàs com un llum, Alça Manela, desperta ferro o vatua l’olla.
Adhesius en català per a plataformes de missatgeria instantània
Val a dir que en català, els stickers que afegim a les fotografies o als missatges en les plataformes de missatgeria, s’anomenen adhesius, per analogia amb les etiquetes impreses. Aquests adhesius poden tenir diverses funcions, com ara decorar una fotografia, il·lustrar o donar més èmfasi a un missatge i fins i tot una funció còmica o de foment de la llengua i la cultura. S’han popularitzat per l’ús que se’n fa a les plataformes de missatgeria com ara Telegram, Whatsapp, Snapchat, Line, Viber, WeChat, etc.
Pensa que cada vegada que envies un sticker en català, poses un granet de sorra per la pervivència de la llengua. El canal és 100% gratuït.
Molts d’aquests adhesius estan acompanyats d’alguna expressió, dita o interjecció en català. És la manera de que aquestes expressions passin de generació en generació i no morin. També n’hi ha d’altres que són només imatges representatives de Catalunya. En algunes enganxines l’humor hi té un paper destacat.
Cada vegada hi ha més canals en català a Telegram. Cal no confondre grups amb canal. La principal diferència entre un grup i un canal és que els grups permeten que un cert nombre de persones parlin entre si i solen ser privats, mentre que els canals (que solen ser d’un tema concret) són oberts i s’hi pot apuntar qui vulgui.
Altres canals de Telegram que potser t’interessin:
Aquesta llista s’anirà ampliant a mida que apareguin nous canals en català. Si en coneixeu algun digne d’aparèixer a la llista, sisplau, compartiu-lo a comentaris. Gràcies!
Si ens vols ajudar en la nostra tasca de normalització, foment i difusió de la llengua catalana, sisplau, fes-nos un petit donatiu:
