Aquest rànquing sorgeix de les votacions realitzades al canal de Telegram Clar i Català, on els seguidors han triat els seus plats preferits de la rica i variada gastronomia catalana.
Tot basant-nos en els resultats obtinguts (i ordenant-los de més a menys vots, ja que el percentatge pot ser confús si el nombre de votants totals canvia), aquí teniu el rànquing dels 10 primers classificats, amb una petita explicació i una fotografia. Al final de l’article esmentem altres plats típics que també han votat els seguidors i que podrien estar perfectament a la llista. Doncs vinga, vegem els plats més bons de la cuina catalana. N’hi ha per llepar-se’n els dits!
1. Pa amb tomàquet (495 vots, 76%)
Un emblema absolut de la cuina catalana. Tot i la seva senzillesa, requereix una tècnica precisa i productes de qualitat per ser perfecte. Sí, molts podeu adduir —i no sense raó— que més que un plat, és un acompanyament (un side dish, que dirien en anglès), però és tal el seu magnetisme que els votants han decidit que ocupi el primer lloc.
- Ingredients: Pa de pagès (millor si és del dia abans o torrat lleugerament), tomàquet de penjar o de sucar, oli d’oliva verge extra (OOVE) i sal. De vegades, s’hi pot fregar un gra d’all primer.
- Origen: Es creu que té un origen rural, com a forma d’estovar el pa sec i fer-lo més saborós. La primera referència escrita data del segle XIX, però la pràctica és molt anterior.
- Preparació: Es fregar el tomàquet tallat per la meitat directament sobre la llesca de pa fins que estigui ben xopa. S’hi afegeix un raig generós d’oli d’oliva i un pessic de sal.
2. Escudella i carn d’olla (401 vots, 61%)
Ocuparia el primer lloc si fos un rànquing només de plats elaborats. L’esculdella i carn d’olla és el plat de festa major i de Nadal per excel·lència. Una sopa rica i contundent que és gairebé dos plats en un. Simplement deliciosa.
- Ingredients: Una gran varietat de carns (porc, vedella, xai, pollastre), ossos, i verdures (col, cigrons, patata, pastanaga, xirivia, api). No hi pot faltar la “pilota” (carn picada amb pa i ou).
- Origen: És un plat molt antic, medieval. Tradicionalment era el plat diari de les famílies pageses, on es posava a la cassola tot el que hi havia disponible. S’ha convertit en el menú central del dia de Nadal.
- Preparació: Es prepara un brou molt potent bullint primer les carns i els ossos durant hores. Més tard s’hi afegeixen les verdures i, cap al final, la pilota. Es serveix la sopa (escudella) primer i després els ingredients sòlids (carn d’olla) a part, perquè cadascú agafi el que vulgui.
3. Fricandó amb bolets (346 vots, 53%)
Ens encanta. Un plat de festa i cap de setmana, que té la particularitat d’estar millor si s’ha fet el dia abans. És increïblement bo!
- Ingredients: Talls fins de vedella (idealment de la tapa plana o el crostó), bolets (moixernons si és possible, però també es fan servir rossinyols o barreges), ceba, tomàquet, vi blanc, i una picada d’ametlles, all i pa fregit.
- Origen: Un plat de cuina d’autor, burgesa, del segle XIX, tot i que té arrels en plats de carn guisada més antics.
- Preparació: S’enrosseixen els talls de vedella enfarinats i es reserven. A la mateixa cassola, es fa un bon sofregit de ceba i tomàquet. S’hi afegeix la carn, el vi i el brou. Es cuina a foc lent i, cap al final, s’hi afegeixen els bolets i la picada perquè s’integri tot.
4. Calçots amb salsa romesco (316 vots, 48%)
Més que un simple plat, és tota una tradició social i gastronòmica (la calçotada) que té lloc sobretot durant els mesos d’hivern.
- Ingredients: Calçots (una varietat de ceba dolça i allargada conreada a Valls), salsa romesco (o salsa de calçots, feta amb tomàquets rostits, alls rostits, ametlles i avellanes torrades, nyores i oli).
- Origen: Té l’origen a Valls (Alt Camp), al segle XIX. Es diu que un pagès va descobrir per casualitat que, si cremava les cebes que no podia vendre i les pelava, el seu interior era tendre i dolç.
- Preparació: Els calçots es couen sobre brases vives fins que la capa exterior està completament carbonitzada. Es mengen calents, traient la capa negra i sucan-los directament en una terrina de salsa romesco.
5. Escalivada (300 vots, 46%)
Una mostra de la simplicitat i l’amor per les verdures de l’hort de la cuina catalana. Perfecta com a acompanyament o com a plat per si sola amb un bon pa.
- Ingredients: Pebrots vermells, albergínies, cebes, i de vegades tomàquets o alls. Oli d’oliva verge extra i sal.
- Origen: És un plat que neix al camp, directament del foc de la brasa (“escalivar” ve d’escalivada, o coure a la cendra). Era una manera d’aprofitar les restes del foc.
- Preparació: Les verdures es rosteixen directament sobre la flama o a la brasa fins que la pell està negra i la carn tova. S’espera que es refredin per pelar-les (sense aigua!) i tallar-les a tires. Es serveixen amanides només amb un bon raig d’oli i sal.
6. Coca de recapte (253 vots, 39%)
Ens té enamorats. La “pizza catalana”, tot i que amb un caràcter molt propi i l’ús freqüent de la samfaina o l’escalivada.
- Ingredients: Una massa de pa, i un “recapte” (tot el que s’hi pot posar a sobre). El més tradicional és l’escalivada (pebrots, albergínies, ceba), i sovint s’hi afegeix llonganissa (botifarra crua) o arengades.
- Origen: Té l’origen a les terres de l’Ebre i de Lleida, on les dones preparaven la massa del pa i hi afegien els productes que havien “recapte” del camp, tot portant-la després a coure al forn del poble.
- Preparació: S’estén la massa de pa, es reparteix l’escalivada (o la samfaina) i les peces de carn o peix per sobre, i es cou al forn fins que la massa estigui daurada i cruixent.
7. Esqueixada de bacallà (245 vots, 38%)
Deliciosa! Un plat d’estiu refrescant i ple de contrastos de textures i sabors. Un exemple perfecte de l’ús del bacallà dessalat en fred.
- Ingredients: Bacallà dessalat, esqueixat a tirons, tomàquets ben madurs, ceba, olives negres d’Aragó o d’Olivenca, oli d’oliva verge extra i de vegades pebre o vinagre.
- Origen: Tradicionalment era un plat de muntanya, on el bacallà salat era l’únic peix disponible. El seu origen està lligat a l’explotació de la sal de les mines de l’interior i al comerç del bacallà.
- Preparació: Es desmulla el bacallà a trossets petits fent servir els dits (d’aquí el nom “esqueixada”). S’hi barreja la ceba tallada fina i el tomàquet ratllat o a daus. S’hi afegeixen les olives i s’amida generosament amb un bon oli d’oliva.
8. Trinxat de la Cerdanya (236 vots, 36%)
Aquest plat comparteix el 8è lloc en vots amb la samfaina, una altra mostra de cuina rural i contundent. Que bo!
- Ingredients: Col d’hivern o col verda, patates, rosta (cansalada viada), i sovint s’hi afegeix llonganissa o botifarra negra per acompanyar.
- Origen: Un plat de muntanya, típic del Pirineu (i especialment de la Cerdanya). Tradicionalment era el plat de subsistència dels pastors i els pagesos de la zona, pensat per resistir el fred.
- Preparació: Es bull la col i les patates, es treu l’aigua i es trinxa (esclafa) amb una forquilla fins a formar una pasta homogènia. En una paella, s’enrosseix la rosta i, en el mateix oli, es fregeix la barreja de col i patata fins que formi una crosta daurada per fora i estigui tendre per dins.
9. Samfaina (232 vots, 36%)
Un element clau de la cuina catalana. Molt més que un acompanyament, és la base sobre la qual es construeixen molts plats.
- Ingredients: Ceba, carbassó, albergínia, pebrot (vermell i verd), tomàquet, oli d’oliva i salt. De vegades s’hi afegeix all o herbes aromàtiques.
- Origen: Té un origen rural i està relacionat amb altres “plats germans” de la Mediterrània (com la pisto o la ratatouille). El seu nom podria venir de “santfaina”, una composició de “san”, herba de Sant Joan (albergínia), i faina (treball).
- Preparació: Es tallen totes les verdures a daus regulars. Es sofregeixen en oli d’oliva de forma successiva (primer la ceba, després els pebrots, i finalment el carbassó i l’albergínia). Quan estan ja cuites, s’hi afegeix el tomàquet i es deixa coure a foc lent fins que estigui tot ben confitat.
10. Botifarra amb seques (220 vots, 34%)
Un clàssic del receptari tradicional que trobareu a qualsevol menú de diari o fonda de catalunya. Senzill, directe i contundent. Un clàssic inel·ludible.
- Ingredients: Botifarra de porc (crua), mongetes seques bullides (les seques), all, julivert i oli d’oliva. Sovint s’acompanya de ceba caramel·litzada.
- Origen: Un plat molt popular sorgit a les fondes i restaurants de la burgesia barcelonina al segle XIX, com una manera d’elevar l’humil “menjar de pagès” a la categoria de plat de restaurant.
- Preparació: Es cou la botifarra a la planxa o a la brasa fins que estigui ben daurada i feta per dins. En una paella a part, es saltegen les seques ja bullides amb un raig d’oli, all picat i julivert, de vegades fins que algunes d’elles estiguin daurades o trencades.
Mencions honorífiques
Aquests han estat els 10 primers classificats, però cal esmentar altres joies de la gastronomia catalana que podrien estar perfectament entre els deu primers llocs, com el xató, el suquet de peix, els cargols a la llauna, la crema catalana o els carquinyolis, els panallets, la coca de Sant Joan, els torrons…
Convida Tocat del Bolet a un cafè i ajuda’l a fomentar la cultura i llengua catalana:
Moltes gràcies! Si t’ha interessat aquesta publicació, potser també t’interessarà:
