Tabús, probablement el millor programa de la història de TV3

Crítica de TV. Tabús: un programa trencador i políticament incorrecte

Ens podem riure de tot? Hi ha qui diu que no. A Tabús, en canvi, pensen que sí. Però alerta! Segons com es faci. La intenció és la clau. Per molt greu i tràgic que sigui un assumpte, el fet de ser capaç de riure-se’n (partint sempre de la complicitat i solidaritat entre gent intel·ligent) és segurament la millor teràpia per a superar qualsevol trauma o prejudici. No és fàcil, però quan algú és capaç de fer-ne mofa, aconsegueix encarar el problema de la millor manera possible i això va a favor del benestar, no només seu, sinó de tota la gent que l’envolta. Si al títol d’aquest post diem que Tabús és probablement el millor programa de la història, és perquè pensem que cap altre ha tingut un impacte social tan positiu i ha estat tan atrevit en els seus plantejaments.

Un programa trencador i políticament incorrecte

Tabús és un programa diferent, atrevit i intel·ligent que consisteix a aplegar un grup de quatre persones de qui se suposa que no ens n’hauríem de riure, i fumer-se’n. La gràcia de tot plegat és que, al riure’ns d’elles ( i amb elles), fa que l’espectador es vegi reflectit al mirall i es rigui també d’ell mateix, dels seus prejudicis i de les seves pors. La catarsi col·lectiva està servida. A TDB ens treiem el barret davant d’aquesta aposta tan arriscada com clarivident per part de TV3. Des de l’emissió de la sèrie britànica Els Joves (The Young Ones), no s’havia vist res tan trencador i políticament incorrecte en una televisió pública.

Tabús és una adaptació d’un programa belga de gran èxit i impacte social

Però no ens pengem totes les medalles, tampoc. Tabús és, de fet, una adaptació del format belga “Taboo”, emès a la televisió pública (Eén) i que s’ha convertit en l’estrena d’entreteniment més exitosa de la història del canal i on ha generat un impacte social molt positiu. A Bèlgica ha renovat per una segona temporada, s’ha adaptat a Austràlia, Suïssa, al Canadà i molts altres països ja n’estan preparant la seva versió. Algú de l’equip de TDB ha dit que és com un Gran Hermano, però per a gent una mica llesta.

Un show que fa bromes de bon cor sobre persones discapacitades i minories ètniques, bat rècords d’audiència a Bèlgica

David Verdaguer, un presentador que fa riure

Posar l’actor David Verdaguer com a presentador del programa, ha estat un encert. Té la dosi perfecta de sornegueria, sensibilitat i bon rotllo. Allunyat de l’histrionisme que tanta ràbia ens fa a TDB, amb el temps, podria convertir-se en el Ricky Gervais català. Vaja, que “el nano apunta maneres”. De moment compleix un requisit imprescindible de tot aspirant a còmic: se sap riure d’ell mateix. De pas, se sap riure dels catalans, per què no? Un dels acudits que ens va agradar va ser: “És molt poc probable que et robi algú que parla català. Passa molt poc. Només un 3% de les vegades”. Grans guionistes, també! Des d’aquí, li desitgem tota la sort del món.

David Verdaguer

Humor políticament incorrecte Vs censura

A Tocat del Bolet ho hem dit moltes vegades: la censura, vingui d’on vingui, és com la criptonita pel Superman. No ens agrada que vingui ni per la dreta (a la qual cosa ja hi estem molt, massa, habituats) ni per l’esquerra (que sí, que també n’hi ha, sobretot per la via del llenguatge políticament correcte), ni pel centre ni per sobre ni per sota.

Tabús posa el dit a la llaga i actua com un torpede dirigit a la línia de flotació d’una intolerància mal encoberta. Tots tenim prejudicis, veure’ls i admetre’ls forma part del procés de millora com a humans. I per això cal poder parlar-ne obertament.

Al cap i a la fi, poder dir el que es pensa, lliurement, però des del respecte i l’empatia, sense sentir-se coartat/da, és la pedra angular sobre la qual gira qualsevol debat, que és l’única via possible per a l’intercanvi d’idees i, per tant, per a l’avenç social.

Així ens acomiadem tot dient: Llarga vida a tabús!

Enllaços d’interès