Top 10 insults catalans

Els millors insults catalans il·lustrats i traduïts a altres idiomes.

Ja la tenim aquí! Ja ha arribat! Aquesta és una classificació dels millors —o pitjors, segons es miri— insults de la llengua catalana. Per elaborar el rànquing, l’equip de Tocat del Bolet ens hem estat injuriant i escarnint una bona estona per copsar tots els matisos de cada mot i experimentar en primera persona el grau d’ofensa.

insults en català insults catalans els millors insults en català

DISCLAIMER Sisplau, que tothom entengui això pel que és: una curiositat lingüística, que ningú enviï cap escamot de la censura políticament correcte. Si algú es pot sentir ofès per insults o renecs, recomanem que no llegeixi més enllà d’aquesta línia.

El contingut d’aquest post podria ofendre algunes sensibilitats. Es recomana discreció. Aquesta publicació no està recomenada per a menors de 18 anys.

insults en català
insults catalans
insults en llengua catalana

No cal dir que això és només un recull de paraules i que no van dirigides absolutament a ningú en particular. Com diem a l’apartat “Sobre aquest bloc” , tocat del Bolet està absolutament compromès amb la llibertat d’expressió i és contrari a la censura, vingui d’on vingui, bé per l’esquerra com per la dreta com pel centre.

insults en català
insults catalans
insults en llengua catalana

Això sí: si voleu escarnir algú, podeu recórrer a un munt d’insults d’allò més nostrats. Vegeu, sense més dilació, els millors insuts de la nostra preuada llengua:

Nyicris

Aquest insult, o greuge, ofensa, ultratge, afront, injúria (digues-li com vulguis) és el nostre preferit. Ens encanta com sona. Nyi-cris 😂 Ets un nyicris! vol dir que Ets un fluix, poca cosa. Podem traduir-ho a l’anglès com a wimp o weakling, al francès com a gringalet o faible i al castellà com a Flojo, canijo, debilucho o fins i tot, mierdecilla.

Nyicris
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Nyicris

Bleda assoleiada

La versió femenina de nyicris. Si no tens ni energia, ni caràcter, si t’ofegues en un got d’aigua, és possible que siguis una bleda assoleiada. És un greuge molt català, en anglès podem trobar el mot similar silly, o virago, en francès dinde o godiche, i en castellà ho podríem traduir com a pava.

Bleda assoleiada
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Bleda assoleiada

Pixapins

Terme despectiu per anomenar els barcelonins. És tan pròpia que no hi ha equivalents en altres idiomes. Podriem traduir-ho literalment a l’anglès com a “Pinepisser” i en francès com a pisseurpins” i en castellà com a “meapinos”, tot i que aquestes paraules no existeixen en aquestes llengües.

Pixapins
Significat de pixapins
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

Mitja merda

En tercera posició tenim ser un/a mitja merda, que vol dir ser un/a covard/a, o una persona que no val res. En anglès és un little-shit, un shitbird o un white-feather, en francès petit con, petite merde, lâche, coquin o peureux, en castellà un mierdecilla.

Mitja merda
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

Tros d’ase

Tros d’ase vol dir poc llest o beneit. En anglès, dumb, simple o naive, en francès bête o idiot, con o conne, i en castellà, so burro, tontaina o bobo.

tros d'ase
insults catalans
ofenses
Insults il·lustrats en llengua catalana.

Carallot

Si ets més aviat tontet, una mica curt de gambals o molt innocent i et prenen el pèl fàcilment, llavors et poden dir carallot. En anglès, dumb, simple o naive, en francès benêt, con o conne, i en castellà, bobo.

Carallot
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Carallot
100 insults catalans
insults en català
llibre

Cul d’olla

Un cul d’olla és bàsicament un inútil, un cero a l’esquerra. En anglès un good for nothing, en francès, un bon à rien (masculí) o bonne à rien (femení). En castellà, un inútil o que no es bueno para nada.

Cul d'olla
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Cul d’olla

Pallús

Molt similar a carallot. Es diu d’algú més aviat tontet, una mica curt de gambals o molt innocent i que es deixa entabanar fàcilment. En anglès, dumb, simple o naive, en francès benêt, con o conne, i en castellà, bobo.

Pallús
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Pallús

Meuca

Una mala persona. També dit d’una treballadra del sexe (que pot ser perfectament una bellíssima persona, que no se’ns tiri a sobre cap censura, només fem un recull de paraules aquí). En anglès és Bitch, en francès salope (que és un terme molt informal i ofensiu).

Meuca
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

Pelacanyes

Pelacanyes és una persona molt pobre. S’empra despectivament. També es fa servir per descriure algú sense massa rellevància, en anglès un nobody, en francès un pauvre diable, en castellà un pelagatos.

Pelacanyes
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Pelacanyes

Capsigrany

Un capsigrany és una persona de poc seny i poc enteniment. En anglès, dumb, simple o naive, en francès benêt, con o conne, i en castellà, bobo o que tiene pocas luces.

Capsigrany
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Capsigrany

Mencions honorífiques

TORRACOLLONS

Persona que enutja, molesta i toca el voraviu. En anglès es pot traduir com a Pain in the arse (literalment, dolor al cul), en francès com a casse-couille (també per a designar una persona irritant) i en castellà com a Plasta.

insults en català
insults catalans
torracollons
insultos en catalán
significat

Figaflor

Molt similar a bleda assoleiada. La versió femenina de nyicris. Si no tens ni energia, ni caràcter, si t’ofegues en un got d’aigua, és possible que siguis una figaflor. Insult (tou) molt català, en anglès podem trobar el mot similar silly, o gullible, en francès dinde o godiche, i en castellà ho podríem traduir com a pava.

figaflor
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Figaflor

Llepaculs

Un llepaculs — o llepaire— és un adulador (sovint amb intencions de treure’n algun rèdit, per exemple, en l’àmbit laboral). En anglès kiss-ass o arselicker. En francès és un lèche-cul. En castellà és un lameculos.

Exemple: Ets tan llepaculs! (CAT) You are such a kiss-ass! (EN) Tu es un tel lèche-cul! (FR) ¡Eres tan lameculos! (SP)

Llepaculs
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

Cap de suro

Un pòtol, un beneit. En anglès es pot traduir com a dimwit o airhead, en francès Tête de linotte, i en castellà cabeza de chorlito.

Cap de suro
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

Estaquirot

Es diu d’algú més aviat aturadet, tontet, sense iniciativa. En anglès, idiot o dimwit, en francès carpe, crétin, i en castellà pasmarote.

Exemples: Explica-m’ho, en comptes de quedar-te palplantada com un estaquirot (CAT). Explique-toi, au lieu de rester là comme une carpe (FR). Explain, instead of just standing there like a dimwit (EN). Explícate, en vez de quedarte ahí como un pasmarote (SP).

Estaquirot
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Estaquirot.

CALÇASSES

Persona que es deixa manipular per la seva parella. En anglès és “Wimp”, en francès “mou”, “molle” o “femelett”e i en castellà “calzonazos”.

Calçaces
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Calçaces

ESCANYAPOBRES

Persona egoista i mesquina que s’aprofita de la situació de misèria econòmica dels altres. En anglès és “loan shark” o “usurer”, en francès, “usurier”; i en castellà “usurero”. L’Escanyapobres també és el títol d’una novel·la escrita el 1884 per Narcís Oller.

escanyapobres
insults catalans
insults en llengua catalana
insults en català

Pocatraça

Dit d’una persona maldestre. En anglès butterfingers o simplement clumsy, en francès maladroit(e), en castellà patoso o torpe.

pocatraça
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

AIXAFAGUITARRES

Persona avorrida, que “talla el rotllo”. En anglès “Party pooper” o “wet blanket”, en francès “rabat-joie” i en castellà “aguafiestas”.

Aixafaguitarres
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

BRÈTOL

Individu sense escrúpols capaç de qualsevol cosa. En anglès és “scoundrel” o “rascal”; en francès, “crapule” o “canaille”; en castellà és “crápula” o “canalla”.

BOTIFLER

Partidari de Felip V de Castella durant la guerra de Successió als Països Catalans. Per extensió, traïdor que col·labora amb l’enemic del país, sovint per interessos propis. És de difícil traducció, i tot i que no té exactament les mateixes connotacions, es pot traduir a l’anglès com a “traitor”, al francès com a “traître(esse)” i al castellà com a “traidor”.

botifler
insults en català

GALIFARDEU 

Persona traïdora i covarda. En anglès és “rogue” o “crook”, en francès és “escroc” o “voyou” i en castellà és un “granuja”.

galifardeu
insults en català

MALA PÈCORA

Persona que es fica en la vida dels altres mitjançant estratagemes i argúcies. En anglès és “scheming prostitute” o “malicious prostitute” o, encara més pejorativament, com a “scheming whore” o “malicious whore” , en francès és “harpie”, “salope” o “gribiche” i en castellà també “mala pécora”. Recordem, a risc de fer-nos pesats, que això és simplement una llista, un recompte d’insults en català sense cap altra intenció.

mala pècora
insults en català

Mal parit

Se sol emprar per a referir-se a una mala persona o a una persona maliciosa. En anglès podem dir Son of a bitch o motherfucker, en francès connard i en español mal nacido i en espanyol llatinoamericà malparido.

mal parit
malparit
insults en català

SÒMINES

Encantat, mancat d’agilitat mental. En anglès és “simpleton”, “duple” o “sucker”, en franès és “benêt”, en un to més familiar “gourde”, “pigeon” o “gogo”és en castellà és “papanatas”.

sòmines
insults en català

CURT DE GAMBALS

Curt d’enteniment. Persona poc intel·ligent. En anglès britànic podem emprar l’expressió One sandwich short of a picnic, i en francès Avoir une case en moins (literalment, “tenir una caixa menys”).

curt de gambals insults en català

**********

Sisplau, ajuda’ns a mantenir el blog i a fer que el català creui fronteres amb un petit donatiu, que som uns pelacanyes. Moltíssimes gràcies!

Donatius. Gràcies de part de tot l’equip de Tocat del Bolet! Necessitem recursos per portar la cultura catalana a tot el món.

TOCAT DEL BOLET: CATALAN CULTURE CROSSING BORDERS!
Fem que la cultura catalana creui fronteres! I a qui li piqui, que es rasqui!

Ajuda’ns a mantenir viu aquest bloc amb un petit donatiu. De mica en mica s’omple la pica. Fes clic al cor català per anar a la pàgina de donatius. Moltes gràcies!

TANOCA

Babau, curt/a. Es pot traduïr a l’anglès com a silly i al francès com a ridicule, idiot/e i en castellà o espanyol, tontaina.

tanoca
insults en català

TÒTIL 

Tòtil/tòtila: Encantat/da, babau, curt/a d’enteniment. En anglès podem dir daft, fool o idiot; en francès idiot y en castellà primo.

tòtil
insults en català
insults catalans

GAMARÚS 

Persona molt rude. Es pot traduir a l’anglès de diferents maneres: dimwit, nitwit, half-wit, doofus… En francès podríem dir bête. En castellà podríem dir garrulo.

gamarús
insults catalans
insults en llengua catalana

DESGRACIAT/DA

Pot tenir molts sentits en funció del context, que poden anar des d’ingenu a mal parit. En anglès jerk o dummy; en francès podríem dir misérable; i en castellà o espanyol, desgraciado.

desgraciat
insults catalans
insults en llengua catalana

PÒTOL 

Mandrós que no treballa. En anglès és idler; en francès paresseux/-euse; i en castellà o espanyol manta, vago o perezoso.

insults en català
insults catalans
pòtol
mandrós
vago+manta

TAP DE BASSA

Dit despectivament d’una persona molt baixa. Una expressió catalana similar és nap-buf. En anglès es pot dir half-pint; en francès nain i en castellà enano/a o mequetrefe.

insults en català
insults catalans
tap de bassa

CAGABANDÚRRIES 

Persona poc valenta que sempre s’està excusant per no donar la cara.

cagabandúrries
insults en català

Mosqueta morta

mosqueta morta

Mort de gana

insults en català

POCA-SOLTA

Estúpid/a. Poc formal. En anglès crackpot, crack o cranck.

poca-solta
insults catalans
insults en català

BANDARRA

Persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció. Sinònims: bergant, brètol, brivall

bandarra
insults en català
renecs
insults en català
jo també insulto en català
insult en català
mitja merda
carallot
galifardeu
cagabandúrries
llepaculs
tanoca
calçasses
botifler
pelacanyes
nyicris
pixapins
tros d'ase
capsigrany
renecs catalans
renega en català
càsum ronda
càsum l'os pedrer
collons
vés a cagar 
vés a pastar fang

… I QUÈ ÉS “Cantar les quaranta”?

No és pròpiament un insult o un renec, però sí que pots utilitzar els que acabes de veure si vols cantar les quaranta a algú. Cantar les quaranta vol dir clavar crits (normalment no pas amb paraules dolces ni lloances), renyar o reprendre… Vaja, en altres paraules: estirar les orelles.

Cantar les quaranta
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

Veure “Les millors dites populars catalanes il·lustrades” i “Expressions catalanes amb animals

Canal de Telegram “Acudits i Humor en Català”:  t.me/acudits

No siguis pallús i recorda que a Tocat del Bolet trobaràs expressions tan nostrades com fer el cor fortmés content que un gínjoltocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i un bon grapat més! Comparteix la cultura catalana amb el món!

2 thoughts on “Top 10 insults catalans”

  1. *manta : adj. mandrós / gos

    *gilipollas / carallot / titafluixa | estúpid / idiota / neci / curt(et) (curt d’enteniment, que té un dèficit d’intel·ligència considerable) | albercoc / alficòs / anyell / babau / babaí Bal. / bacora / badoc / bajoca / bal balòstia VaL. / balou / bamba / bambau Val. / bambo / becza / beguinot-bequinot Val. / beneitó / benigembla Val. / bergerol Val. / bifoi Val. / bresquilla / enza / facilitari Val. / fava / flasco R / infeliç / javaloies Val. / macoca Val. / sanoi Val. (d’una ingenuïtat extremada, sense malícia, que per la seua innocència pot ser fàcilment enganyat) | cap de suro / garrofa / soca / terròs / trompellot / trompot (persona inútil i estúpida) | tirollàs R / sauma R / estaquirot (ximple, sense espenta) | bleda / poma Bal. (ximple i ingenu, bla i poqueta cosa, sense espenta). V. *Tonto | borrego / butxaques / ninot / perot (qui sempre es deixa manejar pels altres, que és dèbil de caràcter i excessivament condescendent) | capbuit / capsigrany / capsot / destrellatat (que no té trellat, que no té seny) | ase / ruc (curt d’enteniment, no sap res de res i és cabut) | borinot / tararot (qui té poc trellat i poca formalitat) | badoc / embadocat / emberjolat / embeulat (que té l’atenció distreta, que està encantada, abismada, abstreta) | destarifat (qui obra o parla de manera exagerada, irreflexiva i poc raonable, que no té moderació ni mesura de les coses) | mussol (qui és aturat, ensopit, embadalit) | saboc / sompo (lent i feixuc, tant del punt de vista físic com intel·lectual) | trapalatrop / trapatroles / atavanat / atotinat (desordenat i negligent en les seues accions, que fa les coses de manera precipitada i sense reflexió, que no pensa les coses abans de fer-les) | inepte / esclafacanyes R / zero a l’ast R (incapaç de fer ben fetes o mitjanament ben fetes determinades coses) | menfot (que es fot de tot) | torrafaves / torrapèls / torrapebrots / torrapipes (R) / unflapipes R / vulg. torravits / vulg. torracollons / vulg. tocacollons / emprenyador / esqueta / punxa / angoni R (que fa la guitza tan com pot) | caracollons (no gaire massa intel·ligent, que fa la guitza tan com pot)

    gatimoix R (= confús, avergonyit, empegueït, moix capbaix, capmoix, escorregut) | gata mixa R / gat moix / gata moixa / moixa morta / gata maula / gat mèu / gat amb capulla / gat amagat / nyeu-nyeu / nyau-nyau / mosca-mosqueta morta / mosca balba (ser un(a) / puta manyaga R (ser un) | puta (i la) ramoneta (fer la ~) / puta manyaga R (fer la ~) (ser un caragirat, fer un doble joc)

    *anar de (tal cosa) | fer de / exercir de / presumir de / pretendre (de) / presentar-se com a / dir-se tal cosa / fer el-la / fer bandera-ufana de / ufanar-se / ufanejar-se / (vana)gloriar-se / (vana)gloriejar-se / prear-se / vanar-se de / vantar-se / creure’s / fer-s’hi veure / fer el-la + adj. / fer veure que. *va de llesta: es creu eixerida, fa veure que és eixerida; *De què vas? : Per qui et prens? Per qui te tens? Qui creus que ets? De què te les has? Què et pren? Què t’agafa? Què t’ha picat? Quin escorpí t’ha fiblat? Quina mala herba has peucigada?

    *tontaina / tanoca
    *tontejar / fer el ~ V. Tonto | divertir-se / carallejar | flirtar. V. *Lligar
    *tonteria / rucada, ruqueria, bertranada, bajanada, badomia, badomeria, beneiteria, beneitura, bestiesa, favada, finesa R, poca-soltada, berniclocada R, carallada R, asenada, aseneria, arriesa, eixoridesa R iron., desbarat R, Bal. DIEC, disbarat, atzagaiada, desficaci, doi, barrallada, barrufustada Val., endemesa, / gatada, gatoneria, gateria, toixeria-toixarrudesa, totxesa-totxeria, troncalleria R, tatanada Bal., ximpleria. *tota la resta són tonteries: tota la resta són foteses-violes (per a indicar que fora d’allò que suara s’ha anomenat totes les altres coses no tenen importància)
    *tonto / abeguinot, albercoc, albat, albercoc, alficòs, aligot, ambresquilla, apagallums, apardalat, api R, arnot, ase, babaluet, babarota, babau, bab(i)eca, baboia, babuixa, bacanard, bacora, badaluc R, badoc, baix de davant-sostre, bajà, bajoc, bajoca, balòstia Val., balou, bamba, bambau, bambo, bàmbol, banasta, banastre, banaula, becza Val., beguinot-bequinot, benaventurat, beneit, beneit del cabàs, beneitó, beneitot, benet, beneset R, benigembla Val., bergerol Val., berloc R, berlocàs R, berloquis R, bernat (pescaire) R, bernicloc R, beroi, bèstia, bestiola, betzol, betzol de monges, bifoi, bigalot, blai, blec, bleda, blena, bojoni, bonifaci, borinot, borrec R, bosses m., bossot, bresquilla, busaroc R, caluix de col, cap de fava, cap de meló, cap de pardals, cap de suro, cap de tartana R, cap de trons, cap de xai, cap de xiulet, capbord R, capbuit, capclòs, capçot, caplleuger, capsigrany, capverd, carabassa, carabassot, carallàs R, carallasso R, caramellós R, carbassó, castanyola, ceba, ceballot, cigalet R, cigalot R, clatellut, closcamoll R, cluca, codony, colló, collonera, cosó, cudol Val., curt, curt de gambals, curt d’enteniment, curtet, destrellatat, eixorit (d’en Pampa-Pampis) R, embambat, encantat R, enza, enze, esburbat, estromboli R, facilitari Val., faristol, fava, favassa R, feliu, figa, flasc(o) R, flaüt R, fotral R, fotralot R, garrofa, infeliç, meló, infeliç, innocent R, janet R, janot, javaloies Val., juliverd, liró, llanut, llonze, lluç, llucaret R, macoca Val., malaventurat, matapà, mec, meló, moraduix, morral, neula, oix, pallola, pallús, pampana, panarra, pandola, panoli, papanyanya R, pastanaga, pastera, patotxo, pau, pellofa, pepa, pepet, pere, pioc (sense ales) R, poc-s’hi-val R, poca-solta, quelet, quinyol R, ruc, ruquerol, sabata, sabatàs R, sabatot, saboc, saboga, sanoi Val., sibec, siboc, soc, soca, sòmines, suro, tabalot, taboll, taleca, talòs, tanoc, tanoca, taral·lirot, tararot, tarit-tarot, tarlà, tarot, tarot-lirot, tatà, terrandòs, terròs, tiroll R, tocacampanes, tocat, tocat del bolet, tòfol, toia, toix, toixarrut, tomany, tomanyús, toni, toscano R, tòtil, tou, trompa, trompellot, trompot (de p), tronc, troncall R, tros d’ase, tros de suro, trucaestaques, tudossa, turmassot, tustabolses R, verdolaga, virolla, xemeroi Bal., xibec, xibeca, ximple, ximplet, xoll, xot (sense ales) R… / faltar-li’n un tros, mancar-li un bull, faltar-li una carbonada, mancar-li una llossada, més alt que un pi i més ruc que un tupí, més curt que les calces d’un capellà, més curt que les mànigues d’un cosset, més curt que una cua de conill, més ruc que fet d’encàrrec, més talòs que la mare que el va parir, no saber quants dits té a la mà, no allargar gaire, no clissar-hi gaire… / tenir el cap més verd que una carabassa, tenir el cap ple de fum, tenir un cervell de pardal, un poca substància… (persones) | absurd, estúpid, flac, no treu cap a res, no es pot agafar per enlloc, no té-sense cap ni centener, sense cap ni peus, sense molla ni crostó, sense seguida, sense solta, sense solta ni volta, sense suc ni bruc, sense suc ni muc, sense trellat (coses), V. *To (sense ~ ni so). *fer el tonto: ximplejar; fer l’andorrà, fer l’api R, fer l’àngel, fer l’angelot, fer el beneit, fer el distret, fer l’enze, fer l’innocent, fer l’òliba, fer l’orbet, fer l’orc, fer l’orni, fer l’ós, fer el pagès, fer el paper de(l) borinot, fer el paper d’en Met (de Ribes), fer el paperot, fer el pepet, fer el quer, fer el sord, fer com qui sent ploure, fer com si sentís ploure, com aquell qui ho sap tot, fer l’orella sorda o orelles sordes, fer orelles de cònsol, fer orelles de marxant-mercader, tenir les orelles a compondre-adobar o a cal ferrer, escoltar amb orelles de ruc, amagar el cap sota l’ala, espolsar-se les puces, posar-se de panxa al sol, tapar-se les orelles, tombar-se d’esquena, passar de llarg-llis

    penis LC / belluguet, cama d’enmig, carall, papu, peliu, piu, pixa, pixó, píxol, pixorro, quirra, tiula, xirla | anguila, bestioleta; bonítol, busqueret, canari, caragol, cardina, cavall, cigala, cigaló, congre, cuc, cuca, déntol, eriçó, fera, furó, gafarró, gall, homenet de l’entrecuix, joanet, llagosta, llamàntol, llampuga, llobarro, mabre, moixarra, moixona, molla, ocell, pagell, pardal, parot, passerell, peix, peixet, pera, perdiu, perdiueta, piula, puput m./f., rata, rateta, sardina, serpeta, soliguer, tita, tonyina, verderol, virot, xau, xeu, xirlot, xoriguer, xorlit; agulla, aparell, arma, armament, artilleria, baldufa, balladora, balladura, ballaruga, barrina, barró, bastó, bengala, biberó, birla, birlo, bitlla, boix, bordó, branca, broca, busca, canya, cabota, cap, capoll, catxirulo, ceptre, ciri, clau m. o f., conducta f., creu, cua, cullerot, dard, eina, embut, escarpra f., escombra, escopeta, espasa, estaca, estoc, ferramenta, fiçó, fitora, forrellat, frare, fus, granera, instrument, maça, mandola, mànec (de xapeta), mànega, manegot, manganell, membre, menina, milotxa, mina, minga, munició, ninot(et), pal, palla, pam, peça, pelleringa, péntol, penjoll, pestell, pinzell, pistola, puntal, punyal, ploma, poal, porra, quirre m., ramell, sabre, Sant Belluguet, semaler, setrill, sometent, tafarra, torxa, trompa, vara, ventall, ventureta, verga, vira, virolet, virot, vit, vitet, xerrac; aglà, albergínia, api, arbre sec, banana, batata, bleda, botifarra, botifarró, cacau, cacauet, canya, canyamel, carquinyoli, carabassó, carn crua, cigronet, cogombre, fava, gla f., juliverd, lleterola, lliri,, margalló, murta, nap, napicol, palmera, pastanaga, pebre, pera, plàtan, rave, safanòria, tavella, xufa; baix, gabitza, clarinet, trombó de vares, trompa; tronc, caramella, clarinet, dolçaina, flabiol, flauta, gaita, guitarra, guitarró, quirrilla, trombó, trompeta, xirrilla, xiulet; llonganissa, salsissa, salsitxa, sobrassada | busqueta, pelleringo m., titola, titota, titoleta, peixet, piu, pixonet (llenguatge infantil)

    vulva | vagina (noms populars: aigüera, albergínia, albercoc, alficòs, amagatall, anell, anella, anxova, bacora, badall, badia, bajoca, bancalet, betlem, boca, boca de llobarro, bombonera, bóta, botella, botja, bresquilla, bufa, butxaca, cacaua, calça, canyamel, canyís, carabassa, carxofa, castanya, castell, catxel, cau (de la serp), ceba, cleca, clivell, clivella, clot, clòtxina Val., cocarroi, còfia, col, coliflor, conill(et), cony, copinya, cosa, cova, coveta, cresta de l’alegria, cula, davanter, didal, foradell, en Pelut, encletxa, enclotxa, encruia, entrecuix, esca, escletxa, esparreguera, fall, figa, figaflor, flor, floricol, fonoll, foradell, forat (de l’alegria, de baix), forn(et), forrellat, fufa, gàbia, gabieta, gall, galló, gallonet, gamba, garrofa, gata, gírgola, greixonera, gruta, guant, guitamarra, guixa, herba, hort, llimó, madeixa, mata, meló, moix, moixell, moraduixera, musclo, nassos pl., natura, naturalesa, niu, nyora, olla, pantafena, pany, paparrussa, paracota, parrufa R, parrús (pèls del pubis), pastisset, pataca, patata (dolça), patatona, patrulla, pebrera, pegellida, peix, pepa, perdiu, pestell, petxina, petxineta, petxilina, plomissó, poma, pometa, porgador, porta, portal, portella, porteta, postic, puput, racó, roseta, rostoll, solc, tall, tallet, talpera, tàmera, tàpera, tavella, tellina, tinter, tofa, tomata, torn, tramús, trau, trau badat, trinxa, trull, trumfo, verdolaga, vidriola, xalefa, xamela, xap, xefa, xereca, xeric, xima, xirivia, xona, xot, xufa, xuixo, xumino, xurumbela) | pixoneta, xoneta, xopineta, pelleta, pixarreta (llenguatge infantil)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *