Acudits quotidians sobre la llar 🏠
Llar, dolça llar! Una font de situacions inesgotable… I és que cada casa és un món. No podem dir que hàgim tirat la casa per la finestra, ni que ens hàgim fet cops de cap contra la paret per confegir aquesta publicació… Però sí que podem dir que les portes estan obertes per a qui vulgui entrar i començar a riure. Fem aquesta introducció per no començar la casa per la teulada. Donem pas, doncs, a la recopilació d’acudits sobre la llar (o la casa) i situacions quotidianes que s’hi poden viure. 🏠
Acudits quotidians sobre la casa i la llar:
Si no hi arribes des del sofà, és que tampoc era tan necessari.
Seguiu-me per a més consells.
Estic a punt de canviar el nom del meu comandament a distància per Wally.
—Surt d’aquest cos. El poder de Crist t’obliga! El poder de Crist t’obliga!
—Tomàs, de veritat has de muntar aquest espectacle cada vegada que vas a cagar?
No saps mai el que tens fins que no neteges la teva habitació.
— Pep, treu-te els calçotets, que avui toca.
— Fer l’amor?
— No, posar la rentadora.
He posat la meva primera rentadora i a l’estirar la cadena m’ha desaparegut la roba.
5 Minuts / 55 Minuts
De petit tenia por de la foscor. Ara, de gran, quan veig la factura de l’electricitat, tinc por de la llum.
Quan tenia la teva edat, havia d’arrossegar-me un metre i mig per una estora per a canviar el canal de la tele.
—Quina part de la casa és la més càlida?
—El racó. Sempre està a 90 graus.
— Hola amor, on ets?
— A casa, estirat, pensant en tu, i tu?
— A la discoteca, veient com corres cap al lavabo per contestar-me.
—Maria, què coi li passa a la balança, que fuig corrents?
—Això és el Roombla, estúpid!
Quan proves de cuinar alguna cosa que has vist a Instagram.
Algunes cases estan tan netes que pots menjar del terra.
A casa meva ho anomenem “la regla dels cinc segons”.
Què li diu la xemeneia vella a la xemeneia jove?
“Ets massa jove per fumar”.
L’ anglès obre moltes portes… però no tantes com el ‘Sóc jo. Obre!’.
La veïna (que està divorciada) truca a la meva porta. Obro i em diu:
— Acabo d’arribar i estic amb unes ganes boges de divertir-me, d’emborratxar-me i de cardar sense parar en totes les posicions… Estàs ocupat aquesta nit?
— És clar que no!
— Aleshores, em pots cuidar el nen?
… I aquí estic, empassant-me Toy Story, plorant i maleïnt el soroll del pis de dalt.
Com es va arruïnar en Manel?
Eren les 7 de la tarda d’un agost de 2021, i ell, sense pensar-hi, va posar la rentadora… Quan va recordar la tarifa elèctrica a Espanya, ja era massa tard…
— Mare, què hi ha per sopar?
— Un entrepà Ikea.
— Què és això?
— Està tot a la nevera, només l’has de muntar.
Un dia més amb el preu de la llum intentant igualar-se a la velocitat de la llum.
Arriben per fer un cens a una casa:
—Nom?
—Adam.
—I el de la seva dona?
—Eva.
—No fotis! Increïble! No tindreu pas una serp a casa?
—Sí, un moment. Sogra, vine cap aquí!
Després de 5 dies amb diarrea, la pràctica marca la diferència.
Què significa estar còmode per un estadístic?
Ficar el cap a la nevera, els peus al forn, i calcular la mitjana.
— Què t’anava a dir…?
— Digues…
— Estaré sempre al teu costat.
— Que romàntic 😍
— No, no m’has entès… És que em caso amb la veïna.
El primer cop que vaig tenir un comandament a distància a les mans, vaig pensar: “Això ho canvia tot”.
Acabo de canviar les notícies per un documental d’assassins en sèrie, per relaxar-me una mica després de tant d’horror.
Al cap i a la fi, la felicitat consisteix en petites coses… com ara una petita mansió.
La meva dona m’ha deixat una nota a la nevera on posa “Això no rutlla”.
Ja fa una hora que l’estic revisant, i la nevera funciona perfectament.
Si el sofà fos més gran, el gat encara l’ocuparia gairebé tot.
Quina mena de dinossaure podia saltar més alt que una casa?
Qualsevol. Les cases no poden saltar!
—Que ordenis l’habitació et dic!
—No puc, mare. Necessito temps.
—Temps per què?!
—El temps s’encarrega de posar-ho tot al seu lloc.
—Benvingut a Ikea, on trobarà tot allò que li cal per la llar. Què desitja?
—Sortir.
—Com?
—Com sigui!
Diuen que quan una porta es tanca, una altra s’obre.
Ben cert, estic de la mampara fins els collons.
—Es quedarà a dormir?
—Sí.
—Doncs ha de saber que la casa està encantada.
—Oh, que amable. Digues-li de part meva que jo també estic emocionat.
🏠 Esperem que t’hagi agradat aquesta publicació sobre acudits casolans. Recorda que a Tocat del Bolet hi tens recopilacions d’acudits per donar i per vendre, com per exemple: