Microrelat, ficció, literatura, microrelats en català.
El miracle de Wörgl Relat basat en una història real
A la petita ciutat austríaca de Wörgl, en el més cru de la Gran Depressió, el panorama era devastador: indigents per onsevulla, fred, fam i desolació… Aquell any 1931 va ser especialment funest; un darrere l’altre, els comerciants van anar tancant els seus negocis: Hans el barber, Maximilian el manyà, Stefan el ferrer, fins i tot el petit Florian, l’enllustrador… Alguns es van llevar la vida, uns altres no van tenir cap altre remei que abandonar els seus oficis i apuntar-se a l’abisme d’una mendicitat mortificadora.
Michael Unter, l’alcalde, aclaparat davant d’aquell daltabaix, va introduir una mica a la desesperada un bitllet local amb l’anodí nom de Arbeitsbestätigung (“certificat de treball”) per a, d’alguna manera, estimular l’economia. La idea era que aquella mena de bitllet perdés valor amb el temps (un 1% mensual), la qual cosa incentivaria la gent a gastar-la ràpidament enlloc d’estalviar-la.
Al malparat municipi austríac, l’efecte va ser que aquell bitllet amb “taxa d’oxidació” va augmentar la circulació dels diners, va reduir la desocupació i va revitalitzar l’economia local, ja que la gent volia gastar-la el més aviat possible amb la condició que no perdés valor. En poc temps, Wörgl va experimentar una millora tan notòria que l’experiment es va fer conegut com “El miracle de Wörgl”.
La notícia es va difondre ràpidament pel país, fins al punt que diversos pobles i ciutats que patien l’impacable assot de la crisi econòmica, es van interessar per l’experiment i van enviar emissaris a parlar amb l’alcalde. Michael Unter es va oferir encantat a revelar els secrets d’aquell miracle tan insòlit, d’aquella benaurança que havia retornat el somriure i l’esperança a tants conciutadans que poc abans es trobaven en el pou més fosc de la desesperació.
No obstant això, la notícia va arribar també a oïdes del governador del Banc Central d’Àustria, que davant d’aquella amenaça al monopoli de l’emissió de moneda, va aconseguir prohibir l’experiment.
Malgrat la seva breu durada, el “miracle de Wörgl” continua esent un exemple interessant de com les innovacions monetàries poden impactar positivament en una economia local.
Ai, la pressió per obtenir exclusives, les hores interminables a la redacció, les rodes de premsa, les entrevistes, les xarxes socials… i fins i tot la censura i les fake news! Ja hi pots pujar de peus: el periodisme és una selva! Des de la Terribas a en Grasset, d’en Basté al mític Puyal, l’Herèdia, l´Évole, l’Ustrell … tots ens han explicat el que passa al món i altres històries per a no dormir. Podríem dir que el periodisme és història improvisada. Avui a TDB portem acudits frescos sobre el periodisme. Si no s’ajusten als fets reals, no permetrem pas que la veritat malmeti un bon acudit, oi? Però alerta, com deia George Bernard Shaw, “quan una cosa fa gràcia, busca-hi bé la veritat oculta”.
Acudits en català sobre periodisme
Les notícies del matí són les que comencen dient “Bon dia” i tot seguit t’expliquen per què no ho serà pas…
El titular… El periodista truca al servei de telefonia mòbil… Truco per cancel·lar una línia. És clar. Em pot donar el titular? A veure… què li sembla aquest: “Client indignat cancel·la línia de mòbil de bon matí”.
Acabo de canviar les notícies per un documental d’assassins en sèrie, per relaxar-me una mica.
—Senyor, em podria explicar el secret del seu èxit? —Depèn, és periodista o policia?
Només puc dir que fa 40 anys que veig les notícies i la cosa no ha millorat gens.
No és fàcil escriure primícies sobre celebritats cada dia… a partir d’ara ho faré sobre paper.
—Saps que el director és mort? —Sí, però voldria saber qui va ser el que va morir amb ell. —Per què dius que va morir una altra persona? —No vas llegir la nota de dol que va posar l’empresa al diari? “…i amb ell se n’ha anat un gran treballador”.
Periodista 1: “Una vegada vaig cobrir una història tan innovadora que va guanyar un Premi Pulitzer.” Periodista 2: “Bé, jo he estat en assignacions tan perilloses que en van fer pel·lícules d’acció!” Periodista 3: “Això no és res! He destapat una conspiració tan massiva que va arribar a la portada de tots els diaris.” Entra el Periodista 4, tot somrient. Periodista 4: “Tots sou increïbles, però tinc notícies d’última hora: finalment he aconseguit complir un termini!”
Quin és el súmmum d’un periodista? Morir aixafat per una roda de premsa.
Tal dia com avui, el 4 de juliol del 1776, el rei George III del Regne Unit, va escriure només una entrada al seu diari: “Avui no ha passat res d’important”. Es nota que no tenia Twitter, perquè aquell mateix dia, tretze colònies britàniques van signar la Declaració d’Independència dels EEUU. (Fet verídic).
Bon dia. He vingut per la feina de periodista esportiu. Soc graduat a Cambridge en coneixement esportiu a tots els nivells i amb èmfasi en psicologia esportiva, redacció d’estil i doctorat gramatical en lletres de la informàtica aplicades a disciplines cognitives sobre esportistes d’alt rendiment. Saps fer mems?
“El periodisme consisteix en gran mesura a dir ‘Lord Jones ha mort’ a persones que mai van saber que Lord Jones era viu.” ~G. K. Chesterton (novel·lista anglès, 1874-1936)
Un periodista va entrevistar un humorista i va preguntar: “Com se t’acudeixen els teus acudits?” L’humorista va riure i va dir: “És fàcil; només assisteixo a les rodes de premsa!”
El diari diu que cada setmana algú rep l’impacte d’un fanal a Barcelona i ha de ser hospitalitzat. Pobre desgraciat!
Periodista independent hauria de ser pleonasme.
En un seminari de periodisme, un reporter aspirant va preguntar a un periodista veterà: “Com gestiones tot l’estrès?” El periodista veterà va respondre: “Medito cada matí. És l’única manera de mantenir-me tranquil mentre espero que el proper termini m’ataqui!”
Un periodista pregunta a Einstein: —Pots explicar-me la relativitat?— i Einstein respon: —Pots explicar-me com fregir un ou? El reporter el mira tot estranyat i respon: —Bé, sí, és clar que puc. I Einstein li respon: —Molt bé, fes-ho, però imaginant que no sé què és un ou, ni una paella, ni l’oli, ni el foc”.
Amic: “Què fas quan no pots trobar una font per a la teva història?” Periodista: “Escric sobre ‘insiders anònims’ i espero que els lectors pensin que tinc contactes secrets!”
Riingg, rinnggg… Bona tarda, truco per cancel·lar una cita. Ho sento, però ja hem tancat les cometes!
(Tot pensant en determinada “premsa”…) “Hi ha lleis per protegir la llibertat d’expressió de la premsa, però no n’hi ha cap per protegir la gent de la premsa.” ~Mark Twain (escriptor americà, 1835-1910)
Madurar és passar per 200 canals en un minut mentre dius “Quina merda de tele, no fan res de bo”.
Com fas que un periodista deixi de parlar? Dona-li un termini!
—Amor, que han dit a les notícies que ajudaran als micropenes! —A les micropimes, han dit. —Mai tenim sort 😔
Com trobes un periodista en una festa? No et preocupis; ells et trobaran i començaran a fer preguntes.
Per què el periodista va trencar amb el seu editor? Simplement no podien trobar l'”angle” adequat per a la relació.
De menut quan deien “Els pallassos de la tele” sabia qui eren. Ara em perdo…
—Crec que ens estan manipulant… —No siguis ximple, ho haurien dit a la tele!
Presentador: Benvingut al programa! Què vol fer? Concursant: Doncs per començar necessitaré un voluntari del públic. Presentador: Senyor Lecter, això és MasterChef. Concursant: Ho sé, ho sé…
Per què el periodista va començar un programa de cuina? Perquè volia ser el “tema candent” (hot topic).
Com es disculpen els periodistes? Emeten una “rectificació”.
Últimes notícies: El govern eliminarà l’IVA de l’oli d’oliva. A partir d’ara, es dirà Oli d’ol.
A Facebook han publicat una notícia segons la qual les xarxes socials estan creant la generació més mandrosa de la història. He expressat la meva opinió amb gran detall tot prement el botó “M’agrada”.
Si t’has quedat amb ganes de més acudits, aquí hi ha més teca:
Avui desvelem un gran secret guardat durant anys i panys: el Mortadel·lo català.
L’Origen del Mortadel·lo català
Avui fem públic un misteri molt ben amagat, un secret guardat amb pany i forrellat que ens ha desvelat el nostre amic Sergi: el Mortadel·lo 100% català. És un Mortadel·lo molt de la ceba, català de soca-arrel, que porta barretina, espardenyes i faixa, beu amb porró i té un munt de botifarres. Però quina va ser la gènesi de la seva creació? Doncs llegiu: un amic del Sergi que es va trobar el Paco Ibáñez li va demanar al cèlebre dibuixant si podia dedicar una creació al seu company. Quan el mestre li va demanar que li donés alguna referència de la persona a qui anava dirigit el seu dibuix, li va contestar crípticament: “És català”. I així va ser com el cèlebre Paco va retratar la aquiescència de la catalanitat, encarnada en el llegendari Mortadel·lo. Per aquells més joves, Mortadel·lo i Filemó (o Mortadelo y Filemón, en castellà), creats per Francisco Ibáñez, són dos dels personatges més icònics del còmic. Fins i tot se n’han fet pel·lícules i videojocs! Des de la seva primera aparició el 1958, aquests dos agents de la T.I.A. (Tècnics d’Investigació Aeroterràquia) han captivat generacions de lectors amb les seves aventures plenes d’humor i situacions estrafolàries.
Francisco Ibáñez: el Creador
Francisco Ibáñez Talavera va néixer a Barcelona el 15 de març de 1936 i va morir no fa gaire, el 2023, també a Barcelona. Des de molt jove, va mostrar una gran afició pels còmics i el cinema còmic nord-americà. Va començar la seva carrera com a dibuixant en diverses revistes humorístiques fins que el 1958 va crear Mortadelo i Filemón, que va tenir un èxit fora mida. Ibáñez és considerat un dels grans mestres del còmic espanyol, amb una carrera que s’estén per més de sis dècades i una influència notable en molts altres autors de còmics. Ibáñez també va crear l’entranyable Rompetechos, en Pepe Gotera i Otilio i l’inigualable Rue del Percebe.
El Context Històric
Mortadelo i Filemón van aparèixer en un moment ombriu de la història d’Espanya, que aleshores vivia sota la dictadura de Franco. En aquell context, els còmics es van convertir per a molts lectors en una forma d’escapisme d’aquell món tan gris i miserable. La seva primera historieta es va publicar el 20 de gener de 1958 a la revista Pulgarcito. A Catalunya, la llengua i la cultura catalanes estaven fortament reprimides pel règim. L’ús del català en l’educació, els mitjans de comunicació i les institucions públiques estava prohibit. D’alguna manera, i amb l’escàs marge que hi havia aleshores, Ibáñez va saber reflectir amb humor i sàtira les situacions de la vida quotidiana i els esdeveniments polítics de l’època, malgrat les restriccions de la censura.
Els Còmics de Mortadel·lo i Filemó
La sèrie de Mortadel·lo i Filemó ha evolucionat al llarg dels anys. Inicialment, les historietes eren curtes, d’una a quatre pàgines, i se centraven en les aventures d’aquests dos detectius privats. Amb el temps, els personatges van ingressar a la T.I.A. (una agència secreta que parodiava les històries d’espies) i les historietes es van allargar fins a les 44 pàgines.
Algunes de les aventures més conegudes inclouen “El sulfato atómico” (1969), “Contra el gang del Chicharrón” (1969) i “Safari callejero” (1970). En total, s’han publicat més de 200 àlbums de Mortadelo i Filemón, fet que els converteix en una de les sèries de còmics més prolífiques.
El mortadel·lo català
Heus aquí el Mortadelo català creat per Paco Ibáñez que ens ha mostrat el nostre amic Sergi i ens ha captivat a tots. És més de la ceba que cantar la Santa Espina o pujar el Pedrafrca. Porta barretina, espardenyes i faixa, beu amb porró i té un munt de botifarres. És simpàtic i amb un punt murri. La mirada sembla dir: divertim-nos, però no em toqueu massa allò que no sona.
Publicació en Català
Els còmics de Mortadel·lo i Filemó també han estat publicats en català. La primera història llarga, “El sulfat atòmic”, es va publicar en català el 1987 dins la col·lecció Mestres de l’Humor d’Edicions B. Altres títols com “Contra el gang del Llardó”, “La vlta al món” i “Safari pels carrers” també han estat traduïts i publicats en català. Aquesta iniciativa va permetre que molts lectors catalanoparlants puguéssim gaudir de les aventures d’aquests personatges en la nostra llengua.
Impacte i Llegat
Mortadel·lo i Filemó han deixat una empremta indeleble en la cultura popular. Les seves aventures han estat adaptades al cinema, la televisió i fins i tot als videojocs. Han estat traduïts a més de dues dotzenes de llengües, fet que ha permès que arribin a un públic internacional.
El seu humor slapstick*, les situacions absurdes i els personatges entranyables han fet que Mortadel·lo i Filemó siguin estimats per generacions de lectors. Francisco Ibáñez ha rebut nombrosos premis i reconeixements al llarg de la seva carrera, inclosa la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts el 2002.
Així, gràcies a la visió i el talent del mestre Ibáñez, les aventures d’aquests dos galifardeus de ben segur que continuaran captivant lectors, espectadors i jugadors de totes les edats durant molts i molts anys.
*Humor slapstick: El terme slapstick fa referència a un tipus de comèdia física que es basa en l’humor exagerat i sovint absurd. Aquest estil de comèdia inclou caigudes, cops, persecucions i altres accions físiques que solen ser molt exagerades per provocar el riure.
Desitgem que aquesta publicació t’hagi agradat… o potser fins i tot sorpès. No oblidis que a TDB hi trobaràs curiositats per triar i remenar: dites il·lustrades, refranys acudits, articles, microrrelats, entrevistes… Fins aviat!
Dites catalanes. Expressions il·lustrades en llengua catalana. Una flor no fa estiu: origen, exemples, traduccions a altres idiomes…
Una flor no fa estiu
Significat de l’expressió “Una flor no fa estiu”
“Una flor no fa estiu” és una dita catalana que significa que un sol fet o indici no és suficient per establir una norma o regla general. En altres paraules, un esdeveniment aïllat no pot ser considerat representatiu d’una situació més àmplia. Sovint s’utilitza per recordar que calen més proves o indicis abans de treure conclusions definitives. També existeix la versió més llarga, que diu “una flor no fa estiu ni dues primavera”. També se sol dir Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera.
Origen de l’expressió “Una flor no fa estiu”
L’origen de l’expressió ve de la saviesa popular i està relacionada amb l’observació de la natura. Tot i que les flors solen aparèixer a la primavera, no n’hi ha prou amb una sola flor per anunciar l’arribada de l’estiu. Aquesta idea es va traslladar al llenguatge figurat per expressar que un sol indici no és suficient per fer una afirmació general. El refrany té paral·lels en altres llengües i cultures, la qual cosa indica que és una observació universalment reconeguda.
Exemples amb l’expressió “Una flor no fa estiu”
“És cert que ha millorat una mica, però una flor no fa estiu; encara queda molt per fer.” “Noies, no podem confiar en un sol èxit per assegurar-nos que tot anirà bé. Una flor no fa estiu.” “Tot i que aquest mes ha estat bo per a les vendes, una flor no fa estiu. Hem de mantenir l’esforç.”
“Una flor no fa estiu” en anglès
En anglès, l’expressió equivalent és “One swallow does not make a summer” (literalment, una oreneta no fa estiu). Aquesta frase té el mateix significat i s’utilitza per indicar que un sol esdeveniment positiu no és suficient per concloure que una situació ha canviat completament.
“Una flor no fa estiu” en francès
En francès, l’expressió similar és “Une hirondelle ne fait pas le printemps” (literalment, “Une oreneta ne fait pas le printemps”). El significat de fons és el mateix: un sol indici no és suficient per fer una afirmació general.
“Una flor no fa estiu” en italià
En italià, l’expressió equivalent és “Una rondine non fa primavera.” (literalment, una flor no fa primavera). Significa que un sol esdeveniment no és suficient per determinar una tendència o situació general.
“Una flor no fa estiu” en castellà
En castellà, l’expressió similar és “Una golondrina no hace verano.” Aquesta frase s’utilitza de la mateixa manera que en català per indicar que un sol fet no és suficient per establir una norma o regla general.
Imatges exclusives d’una flor que sí que fa estiu
Però atenció! Ens han arribat unes imatges sorprenents d’una flor que sí que fa estiu. Tot sembla indicar que és un lliri 🙂
El blog tocatdelbolet.cat és un espai dedicat a la llengua i la cultura catalanes. En aquest blog, es poden trobar una gran varietat de continguts relacionats amb expressions típiques, acudits, microrelats, tradicions i molt més. És un recurs excel·lent per a aquells que volen aprofundir en la riquesa lingüística i cultural de Catalunya.
El blog ofereix explicacions detallades sobre l’origen i el significat de moltes expressions catalanes, així com exemples pràctics del seu ús en la vida quotidiana. També inclou articles sobre temes culturals, històrics i socials, sempre amb un toc d’humor i una perspectiva amena. A més, el blog compta amb una secció d’acudits i humor, que és ideal per passar una estona d’ivertida ‘allò més divertida mentre s’aprèn sobre la llengua i la cultura catalanes.
Si vols posar a prova el teu coneixement de la llengua i la cultura catalanes, no et perdis el canal de Telegram “Clar i català,” associat al blog. Aquest canal ofereix continguts addicionals i interactius per als amants de la llengua catalana.
A TDB tenim acudits per a tot: la filosofia, la vida, l’amor, l’amistat, els animals, la feina, la tecnologia… i fins i tot les matemàtiques (només cal que mireu la secció d’humor i acudits del menú). En fi, no te’ls acabaries mai! Ara bé, tots ells tenen una cosa en comú: la comunicació. I és per això que al bloc no hi podia faltar una publicació d’acudits en català sobre la comunicació. També és cert que, com deia Voltaire, “Tot el que es diu hauria de ser cert, però no tot el que és cert hauria de ser dit” i que com deia George Bernard Shaw, “El principal problema de la comunicació és la il·lusió que s’ha produït”. De totes maneres, som-hi!
—Què et passa? —La meva dona m’ha deixat per un altre. —T’entenc perfectament… —Ah sí? És que a tu t’ha passat el mateix? —No, però també parlo català i t’entenc perfectament… —Per què no te’n vas una mica a la merda? —T’entenc, t’entenc…
Quin és el canal de televisió preferit de Cristòfor Colom? El canal Discovery
—Perquè contestes a tot amb monosíl·labs? Estàs enfadat, oi? —Monosíl·labs.
—Et deixo perquè no m’escoltes. —Ja, però és un fred sec…
—Com et dius? —Xavi. —Què més? —er…
“Les paraules són una forma meravellosa de comunicació, però mai reemplaçaran els petons i els cops de puny.”—Ashleigh Brilliant.
—Les dues coses que odio més en aquest món són que no m’escoltin i que m’interr… —Perdona, què deies?
—Què hi vas a fer a la cuina? —Vaig a posar te verd. —Compte amb el que dius de mi, mal parit!
—Farem 5 minuts de silenci. —En honor a qui? —A ningú. És per què callis una miqueta.
Quina gran virtud és saber callar! Jo callo, però em surten subtítols per la cara…
— Mare! Jeje… A que no saps des d’on truco? — Fill meu, ara mateix no puc parlar. Truca més tard… — No puc. Només tinc dret a una trucada 🙁
[Acudit per a lingüistes] —Quin és el teu defecte més gran? —interpretar la semàntica d’una pregunta però ignorar la pragmàtica. —Pots donar-me un exemple? —Sí que puc. (La pragmàtica és una branca de la lingüística que estudia com el context influeix en la interpretació del llenguatge i la comunicació. Es centra en com els parlants impliquen significats i com els oients els infereixen, sovint més enllà del que es diu explícitament)
—No crec que em donin la feina a Microsoft. —Per què ho dius? —Bé, no m’han contestat el telegrama.
—He fet la marató en 43 segons! —Saps que la marató és longitudinal, no transversal, oi? —Què vol dir? —Que no val travessar d’una part a l’altra de manera perpendicular a la seva dimensió longitudinal. —Com? —Collons, que has anat d’una vorera a l’altra interrompent la marxa, que has d’anar en el sentit de la cursa! —Ah, ostres. —Tens dret a una trucada.
—Què hi fan aquestes calcetes aquí!? —(Pensant: Un home és amo del seu silenci i esclau de les seves paraules). —Ah, crec que són meves… —(pensant: “Justa la fusta!”)
—Vols un refresc… em… per cert, com et dius, Pere? —Però per què m’ho preguntes, si ja ho saps? —Doncs per a trencar el gel!
🔞 Vaig tenir una relació a distància molt bruta. Parlàvem per telèfon i cada dos per tres enganxava una otitis.
—Hi ha coses pitjors… —Ah, sí? Com ara què? —Com que et diguin: “No has sentit res estrany?”. —Home, francament, em sembla bastant més greu això meu… —La nit del 14 al 15 d’abril. —I quina importància té, això? —Del 1912… A bord d’un vaixell… —Desenvolupa… —Ostres noi, és que amb tu cal fer un esforç ‘Titànic’… —No t’entenc… —Potser sí que això teu és més greu.
—I tu a què et dediques? —Sóc inventor. —Ah, sí? I què inventes? —Doncs per ara he inventat la roda, la bombeta i el telèfon. —Que n’ets, de mentider! —Ho veus? M’ho invento tot.
Dos caçadors són al bosc quan un d’ells es desmaia. Sembla que no respira i té els ulls vidriosos. L’altre es treu el telèfon i truca als serveis d’emergència. Diu tot esbufegant: “El meu amic ha mort. Què puc fer?” L’operador diu: “Calmi’s. Puc ajudar. Primer, assegurem-nos que és mort.” Es fa un silenci; després se sent un tret d’escopeta. De nou al telèfon, el caçador diu: “D’acord, i ara què?”
“La llengua és l’únic instrument que s’esmola amb l’ús”. Washington Irving.
—Un kilo de sucre. —Refinat? —Seria tan amable de dispensar-me, amb aquesta gràcil desimboltura que se li endevina, un quilogram de nèctar dolç de canya?
— Encara serà veritat això de que els videojocs generen violència. — Per què ho dius? — Perquè cada cop que connecto l’X-Box la mare se’m posa a cridar…
Un lladre crida a un altre, enmig d’un assalt: —Que ve la poli! —Què fem? —Saltem per la finestra! —Però si estem a la planta 13! —Ara no és moment per supersticions!
“La majoria de converses són simplement monòlegs etzibats en presència d’un testimoni.” —Margaret Miller
—Pare, fem una petita trobada a l’escola. —Una petita trobada? Què vols dir? —Només tu, el director i jo.
Ja veieu que ens podem comunicar xiuxiuejant, parlant i cridant… amb directes i indirectes, també per telèfon, per escrit, amb senyals de fum i sense paraules (amb comunicació no verbal). Diuen que mig món està constituït per persones que tenen alguna cosa a dir i no poden, i l’altra meitat per gent que no té res a dir i no para de xerrar… A més, xerrar molt no vol dir necessàriament comunicar-se. En tot cas, la veritat és que la comunicació és plena de malentesos que són una matèria excel·lent per fer humor i acudits. Esperem que aquesta publicació amb acudits sobre la comunicació us hagi agradat. Si en saps algun altre, no dubtis a compartir-lo més avall, a comentaris. Fins aviat!
El croat original, creat el 1285 per Pere II, era una moneda d’argent, i ara, en versió digital, continua la seva llegenda.
A TDB ens agrada entrevistar catalans amb projectes singulars i originals, i el projecte d’avui és d’allò més tecnològic: parlarem de la criptomoneda catalana Croat Coin. Procurarem fer-ho amb un llenguatge el més planer possible, per a que el no iniciat ho pugui entendre. Aquesta entrevista no és cap recomanació d’inversió, sino un cop d’ull a aquest projecte tan curiós i interessant…
El Croat Coin és molt més que una criptomoneda; és un homenatge criptogràfic a una antiga moneda catalana que va circular durant gairebé 500 anys, de la qual ja n’hem parlat a Tocat del Bolet. El croat original, creat el 1285 per Pere II, era una moneda d’argent, i ara, en la seva versió digital, continua la seva llegenda.
Croats medievals
La criptomoneda CROAT va ser desenvolupada per un grup de catalans amb la visió de crear una eina ben nostrada en el món digital. Val a dir que aquesta iniciativa comunitària no està lligada a cap institució oficial, cosa que, com altres criptomonedes, li confereix un caràcter independent.
Criptomoneda Croat Coin
Destacaríem que el projecte es caracteritza pel seu profund compromís social: part dels fons es destinen a causes nobles com la lluita contra la desigualtat i l’exclusió social. Així, el CROAT no només representa una innovació tecnològica, sinó també una esperança per a un futur més just i equitatiu. Ara que sembla que el món cripto ha pres embranzida, demanem als creadors de la criptomoneda catalana que ens expliquin què és ben bé això del Croat Coin i de la Croat Community, sense excessius tecnicismes, per a què tots plegats ho puguem entendre una mica millor…
Entrevista als creadors de Croat Coin
Aquesta pregunta segur que te l’han fet moltes vegades, però és gairebé obligada: Com i quan va sorgir la idea de crear una criptomoneda catalana? Qui en van ser els creadors?
Els creadors van ser un grup d’enginyers voluntaris que per raons d’exclusivitats amb les seves feines volen mantenir aquest anonimat, Croat es troba en la segona generació de desenvolupadors voluntaris. ⛃⛂⛁⛀
Com explicaríeu què és el Croat coin a una persona no iniciada en les criptomonedes?
Primer dir que Croat Coin no és una criptomoneda a l’ús, té un esperit de moneda social, o pont entre monedes socials, sempre hem volgut que sigui una moneda del poble i no una eina per especular. ⛃⛂⛁⛀
Quin és l’objectiu dels Croat Coins?
Croat Coin té com a objectiu ser una eina pels catalans, un recurs alternatiu per l’empoderament; és una eina de país. ⛃⛂⛁⛀
Com ha estat el recorregut del Croat Coin des de la seva creació?
Hem de dir que al 2017, quan va sorgir, es van fer accions amb l’ambaixador que tenia en aquell moment per donar-la a conèixer. Hem participar en les edicions del BxCat, i hem estat a diferents Exchanges, però sempre d’una forma controlada, més perquè se li reconegui un valor econòmic real, que per qüestions especulatives; també es va fer una experiència pilot amb comerços, i hores d’ara algú encara la manté com a eina de canvi per productes de consum, com per exemple L’abella Republicana (apicultor). ⛃⛂⛁⛀
És possible que la delimitació o identificació del Croat Coin a un país o territori determinat la limiti el seu creixement?
Creiem que no ha estat aquest el límit de Croat, de fet ha estat minada per diferents miners de tot el món. ⛃⛂⛁⛀
Croat Coin té tota una comunitat darrere. Ens pots explicar en què consisteix i quanta gent són? Què és pot fer per a difondre i popularitzar Croat Coin?
No som una associació, som simpatitzants de Croat Coin, amb voluntat de creure en el que significa Croat Coin i no sabem exactament quanta gent hi està implicada. Què és pot fer per a difondre i popularitzar Croat Coin? Creure en el projecte, invertir en la seva difusió i el seu manteniment, és qüestió de que els catalans ens ho agafem com un recurs propi que tenen al seu abast. ⛃⛂⛁⛀
Molt bé, posem per cas que vull adquirir Croat coins. Com ho puc fer? I si n’adquireixo, on puc guardar-los? Està present en algun Exchange? Quin preu té el Croat Coin ara mateix?
Tens diferents moneders que pots baixar de la nostre Web https://croat.cat, el “caixa forta” per PCP, és un P2P el més recomanable per guardar Croats, i tens el monederet per portar al mòbil (els diners a la butxaca), també si tens una botiga i vols vendre en Croats, tens un TPV al que pots associar un moneder i donar als teus empleats perquè facin operacions a les caixes del teu comerç. Per obtenir Croat Coin pots comprar-los a la comunitat, minar-los, o anar a l’Exchange. MERCATS: BISQ (BTC/CROAT) EXBITRON (CROAT-USDT) CROAT-USDT: 0.00097500 FINANCEX (CROAT-USDT) També tens un mercat de compra i venda d’articles, una bona cosa per l’economia circular on pots aconseguir Croats: CROAT MARKET (CROAT)
Puc comprar alguna cosa amb Croat Coins?
Si és clar, pots comprar al CROAT MARKET, i als productors que venen els seus productes amb Croats a fires i mercats; normalment s’anuncien al nostre Telegram. ⛃⛂⛁⛀
Quants Croats Coins existeixen?
La moneda està pensada per 100 milions de Croats; ara mateix n’hi ha uns 90 milions en curs. ⛃⛂⛁⛀
Fem un pas endavant amb una pregunta una mica més tècnica: què és la mineria de croats i què cal fer per minar-ne?
Croat no és un subproducte d’Ethereum, o un derivat d’aquest estil; és un algoritme propi, amb una blockchain pròpia, germana tecnològicament parlant de Monero, o d’altres d’aquesta família, com Bitcoin. És un producte independent amb el que tots poden operar si volen, crear els seus propis elements, pools, moneders, plataformes, etc.., però té una comunitat que manté una base sense ànim de lucre perquè sempre funcioni. Per minar només cal un portàtil, o un ordinador de sobretaula, també es pot minar amb eines més professionals, depèn de l’interès de cadascú. ⛃⛂⛁⛀
Autopregunta [Fes-te una pregunta que t’agradaria que et fessin i respon-la] La por de la gent respecte a la fiscalitat de les criptomonedes
Evidentment les criptomonedes estan cada dia més regulades, i precisament una de les característiques de Croat Coin, l’anonimat de les seves transaccions, no la fan popular per ser incloses en mercats europeus/internacionals regulats com poden ser Coinbase o Binance; ho sabem, però aquest no ha estat mai l’objectiu: la gent ha de saber que si fa operacions grans ha de complir la llei, però Croat Coin està pensat per les economies petites; artesans, productors de la nostra terra, l’economia circular, i ser un reforç allà on no arriba l’economia de l’euro, o la macroeconomia. Croat Coin és una economia alternativa complementària.
Gràcies per visitar TDB. Esperem veure-us ben aviat! A Tocat del Bolet hi trobareu entrevistes, articles, expressions típiques, tradicions catalanes, acudits, microrrelats… del bo i millor i de tot una mica.
Mes de desembre: origen, deïtats, flors i minerals, signes del zodíac, refranys il·lustrats.
Origen del mes de desembre
Ja hi som i fa un fred que pela! El mes de desembre és el dotzè i últim mes de l’any en el calendari gregorià, que és el calendari més utilitzat actualment. El seu nom prové del llatí “decem”, que significa deu, ja que originalment era el desè mes del calendari romà, que començava al març. Amb la reforma del calendari per Juli Cèsar, coneguda com el calendari julià, es van afegir els mesos de gener i febrer al principi de l’any, tot desplaçant desembre a la seva posició actual.
Deïtats vinculades al mes de desembre
Diverses cultures han associat deïtats amb el mes de desembre. En la mitologia romana, Saturn, el déu de l’agricultura i les collites, era especialment venerat durant aquest mes. Les Saturnals, una festivitat romana celebrada a mitjans de desembre, honoraven Saturn amb festes i banquets. En la mitologia nòrdica, el déu Odin també està associat amb aquest període, especialment amb el festival de Yule, que celebrava el solstici d’hivern. A l’esquerra podeu veure Saturn amb la seva toga i amb una falçen un fresc de la Casa de Dioscuri a Pompeia, Museu arqueològic de Nàpols)
Exemples amb el mes de desembre
Les llums brillen amb tendresa, als carrers plens de color, desembre de pau porta promesa, d’amor i d’e calor’escalfor.
Al mes de desembre fa un fred que pela.
El desembre és l’últim mes de l’any.
Flor i mineral de mes de desembre
La flor que representa el mes de desembre és la Poinsettia (també coneguda com a Flor de Nadal o Flor de Pasqua), que és molt popular durant les festes nadalenques.
Pel que fa al mineral, el mes de desembre està representat per la turquesa, una pedra preciosa coneguda pel seu color blau vibrant.
Signes del zodíac corresponents al mes de desembre
Els signes del zodíac que corresponen al mes de desembre són Sagitari i Capricorn. Sagitari (♐︎), que va del 22 de novembre al 21 de desembre, és conegut per ser aventurer, optimista i independent. Capricorn (♑︎), que comença el 22 de desembre i s’estén fins al 19 de gener, es caracteritza per ser disciplinat, responsable i ambiciós.
5 Refranys catalans sobre el mes de desembre
“Desembre mullat, gener ben gelat.”
“Pel desembre, el fred és membre.”
“Desembre nevat, bon any assegurat.”
“Desembre finit, any acabat.”
“Desembre fred, bon any assegurat.”
3 Refranys anglesos sobre el mes de desembre traduïts al català
“A cold December brings a warm hearth.”
“Un desembre fred porta una llar càlida.”
“December’s frost and January’s flood never boded the farmer good.”
“La gelada de desembre i la inundació de gener mai van ser bones per al pagès.”
“If December is mild and gay, the winter will be long and grey.”
“Si desembre és suau i alegre, l’hivern serà llarg i gris.”
3 Refranys francesos sobre el mes de desembre Traduïts al català
“Décembre trop beau, été dans l’eau.”
“Desembre massa bonic, estiu a l’aigua.”
“Décembre de froid trop chiche, ne fait pas le paysan riche.”
“Desembre amb poc fred, no fa ric el pagès.”
“Quand en décembre il tonne, l’année sera bonne.”
“Quan trona al desembre, l’any serà bo.”
3 Refranys italians sobre el mes de desembre
“Dicembre nevoso, anno fruttuoso.”
“Desembre nevat, any fructuós.”
“Dicembre gelato, non va disprezzato.”
“Desembre gelat, no s’ha de menysprear.”
“Dicembre con rugiada, inverno con brinata.”
“Desembre amb rosada, hivern amb gebrada.”
Esperem que aquest article t’hagi fet descobrir algun aspecte nou sobre el mes de desembre, el seu origen i la seva importància cultural. Si saps algun altre refrany o curiositat sobre el mes de desembre, no dubtis a afegir-lo a comentaris (més avall)
Significat, origen, exemples, traducció a altres idiomes, il·lustracions…
Significat de “Fugir d’estudi”
L’expressió “fugir d’estudi” significa evitar parlar d’un assumote que no interessa o que es vol eludir, defugir responsabilitats. És una manera de desviar l’atenció cap a un altre assumpte per no haver d’afrontar una qüestió incòmoda o comprometedora. En altres paraules, és una forma de canviar de conversa per esquivar una situació que no es vol tractar.
Origen de l’expressió “Fugir d’estudi”
L’origen de l’expressió “fugir d’estudi” no és del tot clar, però podria provenir de l’àmbit acadèmic. Temps era temps, els estudiants que no volien enfrontar-se a una pregunta difícil o a una situació comprometedora durant una classe o un examen, “fugien d’estudi”, és a dir, evitaven la qüestió tot canviant de tema o donant respostes evasives. Aquesta actitud es va traslladar a la vida quotidiana, on l’expressió es va popularitzar per descriure qualsevol situació en què algú evita afrontar un tema directe.
Exemples de frases amb l’expressió “Fugir d’estudi”
Quan li pregunten sobre els seus plans de futur, sol fugir d’estudi i començar a fer bromes. Aquest xicot és un baliga-balaga!
El polític va fugir d’estudi quan li van preguntar sobre el cas de corrupció.
Sempre que li demano que faci les tasques de la casa, fuig d’estudi i es posa a mirar vídeos de Youtube.
Respon! No fugis d’estudi!
Amb tantes responsabilitats, hi ha qui sempre fuig d’estudi, tot evitant les veritats, amb excuses i subterfugis.
Quan arriba l’hora de la veritat, canvia de tema amb habilitat, fuig d’estudi amb gran destresa, i oblida qualsevol promesa.
“Fugir d’estudi” en anglès
En anglès, l’expressió equivalent a “fugir d’estudi” seria “to dodge the issue” (literalment, “esquivar la pregunta”) o “to avoid the question” (literalment, “evitar la pregunta”) . També es pot utilitzar “to change the subject” (literalment, “canviar el tema”) per descriure el fet de canviar de tema per evitar una qüestió incòmoda. En anglès, també existeix l’expressió, “(to) pass the buck” (literalment, “passar el cérvol”), que és similar a “fugir d’estudi”.
“Fugir d’estudi” en francès
En francès, l’expressions “se défiler” i ” dérober” (literalment, “escapolir-se”), tenen el sentit de “fugir d’estudi”. “Fugir d’estudi” es pot traduir com “éluder la question” (literalment, “eludir la qüestió”) o “éviter le sujet” (literalment, “evitar el tema”). Aquestes expressions s’utilitzen per descriure la mateixa acció d’evitar parlar d’un tema directe..
“Fugir d’estudi” en italià
En italià, l’expressions “svignarsela” o “fare lo gnorri” es poden traduir com fugir d’estudi.
“Fugir d’estudi” en castellà
En castellà, l’expressió “fugir d’estudi” es tradueix com “irse por las ramas”, “escurrir el bulto” o “evitar la cuestión”.
Esperem que aquest article t’hagi ajudat a entendre més bé l’expressió “fugir d’estudi” i com s’utilitza en diferents idiomes. Si tens alguna altra pregunta o necessites més informació, no dubtis a preguntar, no fugirem pas d’estudi!
Cada vegada que comparteixes un article de Tocat del Bolet ajudes a fer més gran la llengua catalana. Els petits gestos són poderosos.
Uns amics han muntat un museu dedicat a Alien i ara volen construir una nau espacial a Barcelona!
Has sentit parlar del fascinantmuseu dedicat a Alien de Barcelona? Si ets fan de la ciència-ficció, és una visita obligada! Situat al barri de Navas, un grup d’apassionats d’e la saga’aquests films ha creat un espai únic que ret homenatge a la famosa saga. I saps què? No s’aturen pas aquí. Tenen plans ambiciosos per a ampliar i construir un museu encara més gran que celebrarà els extraterrestres i la ciència-ficció d’una manera antològica. La seva iniciativa ens va semblar tan captivadora que no vam poder resistir l’oportunitat d’entrevistar-los a Tocat del Bolet… i ens han explicat tot això:
Com us vau conèixer i què us va portar a obrir un museu sobre àliens?
Luis Nostromo, gran apassionat de la saga Alien, va començar col·leccionant objectes relacionats amb les pel·lícules. Aquesta passió el va portar a transformar un local al barri de Navas, a Barcelona, en un espai dedicat a recrear escenaris icònics de la saga i exposar-hi rèpliques i peces originals. L’obertura va sorgir com a una extensió del seu amor pel cinema de ciència-ficció i el desig de compartir-ho amb altres fans. A partir d’aquest projecte tots ens vam anar trobant. Vicenç Botella (informàtic i col·leccionista de Dune), Octavi Pujades (actor i col·leccionista amant de la ciència-ficció) i Carles Marsal (artista visual que ha treballat en produccions de ciència-ficció).
D’on va sorgir la idea de crear una reproducció d’una nau espacial dins del museu?
Luis sempre havia volgut poder passejar-se per la nau Nostromo, i també volia crear un lloc especial per a tenir la seva col·lecció i on poder-la gaudir amb els seus amics. Va comprar un petit local i junt amb algun amic va començar a muntar el que actualment és el museu.
Quant de temps fa que existeix el vostre museu i com ha evolucionat des dels seus inicis?
El Museu Alien va obrir fa quatre anys i ha evolucionat d’una col·lecció personal a un espai amb recreacions immersives i detalls interactius. Ara inclou més de 100 rèpliques d’objectes de les pel·lícules, així com espais ambientats en diferents escenes de la saga. Al principi només era per tenir la seva col·lecció en un lloc adient, però per xarxes va veure que moltíssima gent s’interessava per venir i a poc a poc va començar a fer visites. Però s’ha quedat petit per la quantitat de gent de tot el món que el vol veure.
Quant de temps i esforç us va costar construir la reproducció de la nau espacial dins del museu?
Luis va invertir quatre anys a transformar el local en un museu. Va utilitzar materials reciclats com fusta, plàstic i components electrònics per recrear panells i aparells de les naus, treballant gairebé tot a mà. Tot i que va fer molt ell sol, el seu amic Marcos entre altres, el va ajudar tot el que va poder.
Us considereu uns “freaks” de la ciència-ficció i els extraterrestres? Per què?
Tots quatre som amants de la ciència-ficció. En el cinema tots, després cadascú de nosaltres té altres mitjans on gaudir-ho: literatura, còmics, videojocs, etc. El perquè és difícil d’explicar. La ciència-ficció és un gènere on no tots els autors són capaços d’arribar, dins hi cap qualsevol història dels altres gèneres, però has d’anar més enllà, no et pots quedar en la superfície. Moltes obres de ciència-ficció canvien regles de la realitat, creant mons sencers i/o cultures senceres on es desenvolupa la història i això atrau molt les nostres ments inquietes.
Quines són les vostres pel·lícules preferides sobre extraterrestres i com han influït en el vostre projecte?
La saga Alien de Ridley Scott i James Cameron és evidentment central. També hi ha mencions a altres clàssics del gènere que han inspirat la creació d’elements i l’ampliació de la col·lecció com Blade Runner, Predator, Dune, Yo robot, Interstellar, etc.
Quin tipus de visitants sol venir al vostre museu?
Els visitants solen ser tant locals com internacionals, sobretot fans de la ciència-ficció. Sorprèn la varietat d’edats, des de nostàlgics que van veure les pel·lícules als anys 80 fins a joves interessats en l’estètica i història de la saga. El que sí us podem assegurar és que tots surten encantats i una mica més amants de la saga.
Quins són els vostres plans pel nou museu i com es diferenciarà del primer?
Els quatre socis planegem un museu més gran, de 250 m², dedicat a la ciència-ficció en general, que inclourà una versió millorada del Museu Alien. Serà més interactiu i amb una col·lecció encara més àmplia, on podreu veure exemples de moltíssimes obres de ciència-ficció, tan literàries, cinematogràfiques o de videojocs.
Podeu explicar-nos més detalls sobre la campanya de crowdfunding que voleu llançar per finançar la nova nau espacial?
Els nostres estalvis han anat en poder comprar un local on realitzar aquest somni, però el projecte que volem fer és construir una nova nau espacial més detallada i interactiva i altres espais relacionats amb el gènere, la campanya es farà a través de Verkami. Les donacions oferiran beneficis exclusius, com visites anticipades o accés a material especial i exclusiu. Si voleu contribuir al crowdfunding de Verkami, feu clic aquí: Nou museu Alien de ciència Ficció
Quina és la vostra motivació principal per seguir ampliant el projecte?
Volem crear un museu dedicat a la ciència-ficció, un lloc on tothom, des dels més petits fins als més grans, pugui aprendre, explorar i somiar. Un homenatge a les històries que ens inspiren, i divulgar el gènere per a les generacions que venen.
Si voleu anar a veure el museu, feu clic aquí. Esperem que us hagi interessat l’entrevista. No dubtis a compratir! Per cert, si us agrada la tecnologia, potser també us interessarà llegir aquest article.
Expressions catalanes. Pesar figues. Significat, origen, exemples, il·lustracions, “pesar figues” en altres idiomes…
Significat de l’expressió “pesar figues”
“Pesar figues” és una expressió molt nostrada que significa adormir-se o estar-ne a punt, de vegades en situacions on no és apropiat fer-ho, com ara en una reunió o a classe. Aquesta expressió es fa servir per descriure aquell moment en què els ulls es tanquen i el cap comença a caure, tot indicant que la persona està lluitant per mantenir-se desperta. Doncs ja ho sabeu, no peseu figues ni feu cap becaina, que aquest article és d’allò més interessant i sorprenent!
Origen de l’expressió “pesar figues”
Però d’on ve això de “pesar figues”? Bé, la veritat és que l’origen de l’expressió no és del tot clar, però es creu que prové de la semblança entre el moviment del cap d’una persona adormida i el moviment que es fa en pesar figues. Quan una persona és a punt d’adormir-se, el cap li cau cap endavant i cap enrere, com si estigués pesant alguna cosa. Les figues, que son un fruit típic de la Mediterrània, podrien haver estat triades per la seva familiaritat i la seva associació amb la vida quotidiana.
Exemples de frases amb l’expressió “pesar figues”
Heus aquí uns quants exemples amb l’expressió “pesar figues”:
“Durant la reunió, en Josep no parava de pesar figues. Es nota que no va dormir gaire la nit passada.” “A classe, molts alumnes comencen a pesar figues després de dinar.” “Quan miro la televisió al vespre, sovint em trobo pesant figues al sofà.”
“L’avi fa estona que pesa figues, més val que se’n vagi a dormir, que aquestes no són hores”.
Oda a la son
Quan la nit arriba i el dia s’acaba, els ulls se’m tanquen, la son m’atrapa. arraulit al sofà, el cap em pesa, sento la son, que ja em besa.
El sol es pon, la lluna s’alça, El cansament em venç, la son m’abraça. Maldo per escoltar, però la ment divaga. Tinc una sensació ensems dolça i vaga.
Els somnis em criden, la realitat s’esvaeix, El cap em cau, i surt del seu eix. I demà a classe, si et gires i em mires, un cop més, em veuràs pesant figues.
“Pesar figues” en anglès
En anglès, l’expressió equivalent a “pesar figues” seria “nodding off”. Aquesta expressió també descriu el moviment del cap cap endavant i cap enrere quan una persona és a punt d’adormir-se. Per exemple, es podria dir: “During the meeting, John kept nodding off.” (literalment, durant “A la reunió, en Joan no parava de pesava figues”).
“Pesar figues” en francès
En francès, una expressió similar seria “piquer du nez” (que literalment significa “picar del nas”). Aquesta frase també es fa servir per descriure el moviment del cap quan algú està a punt d’adormir-se. Un exemple seria: “Pendant la réunion, Jean n’arrêtait pas de piquer du nez.” (literalment, durant “A la reunió, en Joan no parava de pesava figues”).
“Pesar figues” en italià
En italià, l’expressió equivalent a “pesar figues” és “fare un pisolino” o “appisolarsi”, que significa fer una becaina o endormiscar-se. Aquestes expressions es fan servir per descriure el fet d’adormir-se lleugerament, sovint en moments o llocs on no és del tot apropiat. Per exemple, podries dir: “Durante la riunione, Mario ha iniziato a fare un pisolino” (Durant la reunió, en Mario ha començat a pesar figues).
“Pesar figues” en castellà
L’expressió equivalent en castellà seria “cabecear”. Aquest verb descriu el moviment del cap cap endavant i cap enrere quan una persona està a punt d’adormir-se. Per exemple: “Durante la reunión, Juan no paraba de cabecear.”
Per cert, hi ha una altra expressió en català que també fa referència a les figues… però això ja són figues d’un altre paner:
I fins aquí el blog d’avui. Esperem que hagis trobat el que buscaves i fins i tot una mica més. Recorda que el bloc Tocat del Bolet és un espai dedicat a la llengua i la cultura catalanes. Aquí hi trobaràs de tot: articles sobre frases fetes, expressions populars, relats, curiositats lingüístiques… N’hi ha per donar i vendre, per triar i remenar! També hi ha seccions dedicades a la història, la literatura, la numismàtica, i la gastronomia catalana. A més, el bloc ofereix recursos per a l’aprenentatge del català, com ara exercicis de vocabulari i gramàtica, així com recomanacions de llibres i altres materials didàctics. És un lloc ideal per a qui vulgui aprofundir en la riquesa de la llengua catalana i descobrir-ne tots els matisos, d’una manera lúdica i divertida.