20 acudits curts i bons en català

Els acudits curts i bons són una doble benedicció (fan riure, que ja ens cal en uns moments tants difícils i tensos) i no fan perdre massa el temps a l’audiència (ja sabem que per moltes i molts el temps és un bé preuat). Ara bé, sempre hi haurà el Troll que només acabar l’acudit, estarà preparat per pronunciar el seu clàssic “Que dolent!”. Encara que sigui el millor acudit de la història, ho faran. És un fenomen ben curiós. Aquesta mena de gent hauria de tenir un apel·latiu més concret que aixafaguitarres. Això sí, se’l quedaran a escoltar fins al final per poder emetre la seva famosa sentència. Com els vells temps, hem assenyalat amb un rombe els acudits que són més per adults. Aquí teniu 20 acudits curts (alguns d’increiblement curts) que hem seleccionat per als lectors de Tocat del Bolet! Recordar per últim que aquest és un bloc 100% compromés amb la llibertat d’expressió i que no ens agrada la censura vingui d’on vingui.

*****

— On vas Diògenes?
— A pujar les deixalles.

*****

— Anem al doner?
— kebab, no tinc un durum.!!!!

*****

Mai entendré per què als bancs tenen els bolígrafs lligats amb una corda. ¡¡¡Com si els lladres fóssim nosaltres !!!

*****

— Bona tarda senyoreta. Miri, jo he vingut perquè m’atengui el doctor.
— Ho sento senyor, el doctor només atén de tres a cinc.
— Ah, molt bé, vaig a buscar-ne a dos o tres més i torno !

*****

— L’amor passa, però ella es queda.

— L’amor passa, però ell es queda.

*****

— Doctor, doctor… Amb diarrea em puc banyar ?
— Home, si és abundant …

*****

L’estrany cas de la paraula francesa “FOIE”.
S’escriu amb 3 de les 5 vocals i es llegeix amb les 2 que falten.

*****

— El meu oncle va morir de cataractes.
— Caram és estrany… I no el van operar ?
— No, uns malparits el van empènyer !!!

*****

— Doctor, doctor..sempre cago a les 8 h.
— I quin és el problema..?
— Que em desperto a les 9.

*****

— Fa 9 mesos vaig venir a comprar condons i no en tenia. En té ara ?
— Sí senyor
— Doncs se’ls fica pel cul i em dóna un paquet de bolquers.

*****

— T’agrada la pintura ?
— Home, més de dos pots m’embafen …

*****

Milions de joves volen netejar el planeta.
Milions de pares volen que comencin pel seu dormitori.

*****

— Doctor, és greu?
— Sóc Sant Pere!!

*****

— Creus que sóc lleig ??
— Déu no fa coses lletges.
— Ohhh, gràcies.
— Ara calla i dorm, fill de Satanàs!

*****

Molt us queixeu de la de coses que portem a la bossa, fins que necessiteu una aspirina, un boli verd o una broca del 4 amb tacs.

*****

◆ Estan dues amigues xerrant, i una li diu a l’altra:
— El meu marit ejacula més d’un litre.
I l’altra li contesta:
— Vinga ja, això no s’ho empassa ningú

*****

— Amor?
— Digues, amor.
— Has estat al meu costat en els pitjors moments. Ho sé amor.
— Crec que em dones mala sort …

*****

— Hola, vinc per l’entrevista laboral.
— Té experiència?
— Sí, com aquesta ja porto unes 30 entrevistes més.

*****

Els cinc símptomes de la mandra:
1)

*****

— Em poses un tallet de pastís però molt petit, que estic a dieta?
— Així, com els altres set ?
— Sí, sisplau. Gràcies.

*****

Esperem que hagis rigut i hagis passat una bona estona, però queda’t! No toquis el dos! Aquí trobaràs expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor fortmés content que un gínjoltocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!

Publicacions que potser t’agradaran:

Top 10 dites catalanes

El noi del fairy

D’on ve el pa amb tomàquet?

Au vinga, ara sí que…

El noi del Fairy

Aquest noi, amb un rictus solemne a l’alçada dels millors actors clàssics, es va treient, impertèrrit, una ampolla de l’esfereïdor miracle antigreix.

Herois catalans

El tuit, publicat per l’Ana Pepi, ha estat compartit per més de 700.000 persones… i pujant. El noi del Fairy s’ha convertit en tota una celebritat i en un digne aspirant als premis de l’acadèmia d’enguany, deixant l’actuació de Joaquin Phoenix a la pel·lícula el Joker força enrere. Poques vegades una interpretació tan sobèrbia ha eclipsat tant l’actor principal, un tal Santi Cid (el periodista que dóna la notícia, del qual, malgrat ocupar un primer pla, ningú se’n recorda).

Amb la mirada fixa i insondable va treient, sigilós i solemne, el que l’anterior delegat de govern a Catalunya (imposat per l’article 155) va insinuar al judici de l’1-O que podia ser una arma perillosa.

Cal destacar també l’acció de la noia del fons, que es tapa la boca, a més del petó que llença el noi de la dreta de la pantalla. Aquesta coreografia és plena de poesia. Tot plegat és una autèntica obra d’art.

El miracle antigreix que, segons l’esmentat delegat del govern espanyol, es col·locava a les portes de les escoles perquè els policies rellisquessin, passava a ser així una amenaça. Ja sabem que tot val per a criminalitzar la disidència política, fins i tot les ampolles de Fairy. La deformació de les lleis per encabir-les en tipus penals és tan absurda, que sovint ens regala perles com aquesta.

El fet va succeir a Noticias 1 d’Antena3, durant una connexió en directe amb la plaça Sant Jaume, on hi havia una concentració d’estudiants.

Llavors, darrere del periodista, sense que ningú s’ho esperi, apareix una de les actuacions més estelars que mai s’han vist en una connexió en directe. Riu-te’n de Hollywood! Aquest noi, amb un rictus solemne a l’alçada dels millors actors clàssics, es va treient, impertèrrit, una ampolla de l’esfereïdor miracle antigreix, com si fos una amenaça (que tots sabem que no l’és, aquí rau la gràcia).

En un context d’abús de poder, denunciat per Human Rights Watch, Amnistia Internacional i fins i tot un Comité de les Nacions Unides, val la pena recórrer a l’humor. Fa la injustícia una mica més suportable. Poques vegades un gest tan seriós havia sabut transmetre tanta ironia.

No cal dir que l’absurditat del Fairy va generar una quantitat enorme de memes. Aquí en teniu tres exemples:

meme fairy
Meme fairy amenaçant en perpetrar l’acte de votar
meme fairy
Meme Fairy inspirat en la pel·lícula Pulp Fiction
meme fairy
Meme Fairy confiscació

Per acabar, comentar que en anglès Fairy vol dir fada (terrorífic, oi?).

Tocat del bolet és un bloc profundament compromès amb la protecció, la defensa i la difusió dels drets fonamentals, molt especialment el de llibertat d’expressió i d’opinió, reconeguts com a drets humans en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i respectada en els països democràtics.

Publicacions que potser t’agradaran:

Les millors dites catalanes (Rànquing)

20 acudits breus i bons en català

D’on ve el pa amb tomàquet?

Guia il·lustrada de les banderes catalanes

Microrelats (relats mida meme)

El caganer. Sabies que existeix un caganer francès i un caganer alemany?

N’hi ha per a llogar-hi cadires en altres idiomes

Treure de polleguera en altres idiomes

Expressions típiques de l’anglès britànic traduïdes al català (post en anglès)

Quedeu-vos! No escampeu la boira! Aquí trobareu expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor fortmés content que un gínjoltocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!

Au vinga, ara sí…

Top 10 Paraules més curioses del món

Les paraules més curioses en altres idiomes explicades en català

Les paraules més curioses i sorprenents del món

Val a dir que hauríem pogut donar a aquesta publicació un títol diferent: “Les paraules més rares”, o “Paraules inusuals”, o fins i tot “Les paraules més meravelloses del món”, ja que algunes es poden considerar petites obres d’art. Sigui com sigui, les paraules següents figuren entre les més curioses, estranyes, originals o divertides del món. Els motius pels quals les hem classificat entre els 10 primeres són diversos: des del seu significat i la seva sonoritat fins a la forma en què es van formar i la seva originalitat. També trobareu algunes mencions d’honor al final d’aquesta publicació. Estem segurs que coneixeu més paraules interessants en altres idiomes que val la pena incloure en aquesta llista, per tant no dubteu a compartir-les al quadre de comentaris que hi ha al final.

Schadenfreude

Idioma: Alemany
Transcripció fonètica alemanya : / ˈʃɑːdənfrɔɪdə /
Origen / Etimologia : de  Schaden , “dany, mal”, i  Freude , “alegria”.
Significat : delectar-se de la desgràcia dels altres

riure's d'algú

Chutzpah (חֻצְפָּה)

Idioma: ídix o jiddisch. Incorporat a la llengua anglesa.
Transcripció fonètica : (/ ˈhʊtspə, ˈxʊt- /)
Origen / Etimologia : Deriva de la paraula hebrea ḥutspâ (חֻצְפָּה)
Significat : tenir molta barra, ser extremadament descarat, impertinent.

Capicua

Idioma: català

Significat: és un nombre, paraula, frase o una altra seqüència de caràcters que es llegeix igual tant cap enrere com cap endavant. El castellà va manllevar la paraula catalana, de manera que “capicúa” (amb accent) ara també forma part del vocabulari castellà.

capicua

Chichinabo

Idioma : castellà (Espanya)
Transcripció fonètica : ͡ʧ i ͡ʧ ina β̞ o (AFI)
Origen / Etimologia : De  chicha  (licors) i  nabo (nap)
Significat : de pa sucat amb oli, sense valor, inferior, de qualitat molt pobra, dolent. La paraula nabo sol tenir connotacions sexuals en castellà. 

karoshi ( 過 労 死 )

Idioma : japonès
Transcripció fonètica: / kaˈrəʊʃi /
Origen / Etimologia : de 過 労 (karō, “sobrecost”) + 死 (shi, “mort”).
Significat : mort causada per una sobrecàrrega de feina o esgotament laboral.

Sgiomlaireachd

Idioma : Gaèlic escocès
Transcripció fonètica : / ˈskʲimiɫəɾʲəxk /
Forma alternativa : sgimilearachd
Origen / Etimologia : sgimilear (intrús) + -achd
Significat : l’hàbit de deixar-se caure a les hores dels àpats (especialment dinar i sopar), de manera informal i com a visitant. Implica tenir una mica de cara.

Arachibutyrophobia (Araquibutirofòbia)

Idioma : anglès
Origen / Etimologia : del llatí arachis (“cacauet”) + butirum (“mantega”) + -fòbia.
Significat : tenir pànic a que la mantega de cacauet s’enganxi al paladar.

Pana Po´o

Idioma: hawaià

significat: rascar-se el cap mentre intentes recordar alguna cosa.

Tartle

Idioma: gaèlic escocès
Significat: aquell moment abans de presentar algú i de sobte oblidar el seu nom.

Schuld

Idioma : alemany
Transcripció fonètica : / ʃʊlt /
Origen / Etimologia : de l’alt alemany, de proto-germànic skuldiz.
Significat : Schuld vol dir deute , però — i aquí és on hi ha la part fascinant —  també és un sinònim de culpabilitat .

Mencions honorífiques

No cal dir que hi ha milers de paraules estranyes o curioses que mereixen incloure’s en aquest rànquing. Tot seguit en veiem alguns exemples. Un cop més, no dubteu a contribuir amb qualsevol paraula que considereu estranya, curiosa o interessant:

DÉPAYSANT  (francès) la sensació que tens quan estàs en un lloc nou i experimentes coses molt noves que et fan sentir estranger, com un peix fora de l’aigua.

MAMPORRERO (castellà)
Origen / Etimologia : de mamporro (un cop) + ero (sufix)
Significat: Persona que ajuda els cavalls a la cria, posant el membre del potre a les parts de l’euga.

KERFUFFLE  (anglès britànic): fer embogir o molestar, normalment quan la gent té diferents punts de vista.

TOCAYO (espanyol) Persona que comparteix el teu nom.

TSUNDOKU (japonès): vol dir un llibre només destinat a posar-lo a la prestatgeria i no llegir-lo mai

CAFUNÉ (portuguès brasiler): passar delicadament els dits pels cabells d’algú.

FLÂNER (francès): passejar sense destinació particular.

MENCOLEK (indonesi): l’acte de picar algú a l’espatlla per enganyar-lo i que pensi que et trobes a l’altre costat

HULLABALLOO (anglès) sorolls forts i crits que fan les persones quan estan enfadades.

I fins aquí hem arribat! Esperem que hagiu trobat el post interessant. Cuideu-vos!

Publicacions recomanades:

ranking dites catalanes

Banderes catalanes

Què signifiquen les diferents banderes catalanes?

Una guia pràctica per entendre les diferents banderes catalanes

El poble català és amable, de mentalitat oberta i estima la democràcia i els drets fonamentals. Els catalans, per molt diversos que siguin, se senten molt orgullosos de la seva cultura i història. Tenen un llarg historial de resistència contra la repressió, l’absolutisme i el feixisme i, malgrat tots els embats, perviuen més forts i convençuts que mai.

Els catalans —en manifestacions pro-democràcia i independentistes, als seus vehicles o als seus balcons— mostren amb orgull les seves banderes … Però, ves per on, semblen ben diferents! Colors dispars, patrons i dissenys variats … Què volen dir tots aquests símbols? Esbrinem-ho!

El moviment independentista és inclusiu i radicalment democràtic; reuneix persones de tots els àmbits i d’ideologies diferents que coincideixen en dos principis bàsics: el poble català mereix el dret a decidir el seu futur i cal garantir els drets fonamentals. Aquesta heterogeneïtat es reflecteix en les diferents banderes (no totes necessàriament independentistes). Tot seguit, es mostren les principals banderes (i d’altres no tan conegudes) que us podeu trobar:

La senyera

Aquesta és la bandera oficial de Catalunya i una de les més antigues que encara es fan voleiar a Europa. No necessàriament independentista, però és la que veuràs als edificis públics i que figura als esdeveniments oficials. Hi ha alguns independentistes que, amb to sorneguer, l’anomenen “la bandera autonomista”, volent dir que està una mica estancada. És un símbol vexillològic basat en l’escut de la Corona d’Aragó, que consta de quatre franges vermelles sobre fons daurat.

 

L’estelada ‘blava’

Probablement és la més popular de totes les banderes catalanes i la que té un cromatisme més llampant. És de fet una bandera no oficial que normalment enarboren els partidaris de la independència per a expressar el seu desig d’una Catalunya independent i lliure. El disseny de l’Estelada, de Vicenç Albert Ballester, es va inspirar en les banderes cubanes i porto-riquenyes.

Per cert, aquí teniu la primera ‘estelada’, amb un rombe blau, l’antiga versió del disseny blau actual:

L’estelada ‘vermella’

La principal diferència respecte de l’estelada blava és el color de l’emblema. Però encara hi ha més coses que les que es veuen a simple vista. L’estelada “vermella” és la preferida entre els independentistes polítics d’esquerres, mentre que la “blava” és la preferida entre els independentistes nacionalistes.

L’estelada ‘negra’

Aquesta bandera va ser emprada pels soldats almogàvers catalans del segle XIV. Té la connotació, al contrari que la bandera blanca, de no rendició. Inclou una creu en forma d’x blanca en memòria de Santa Eulàlia, una de les patrones de Barcelona que va ser crucificada en aquest tipus de creu en forma d’x. Aquesta bandera va servir també per commemorar el Tricentenari de la Guerra de Successió (conflicte europeu de principis del segle XVIII que va marcar profundament la història de Catalunya).

L’estelada ‘Verda’

Versió verda utilitzada per ecologistes i animalistes.

L’estelada anarquista

Bandera catalana independentista anarquista.

L’estelada ‘blanca’

Estelada utilitzada pel PSAN (1968-1977), el Moviment per a la Unificació Marxista (1977-1978), el Bloc Obrer català (1978-1982) i el Bloc d’esquerres per a l’alliberament nacional (1979-1982).

Estelada del moviment LGBT

Estelada del moviment de Lesbianes, Gais, Bisexual, Transexuals, intersexuals i queer…

Bandera republicana catalana

Bandera de la República Catalana per commemorar el referèndum de l’1 d’octubre –també conegut pel numònim 1-O.

Publicacions recomanades:

Diada Nacional de Catalunya

Les 10 millors dites catalanes

D’on ve el pa amb tomàquet?

Expressions típiques catalanes il·lustrades

Versió en anglès d’aquest post: Catalan flags explained

Tocat del Bolet és un bloc que pretén promoure i compartir la cultura catalana a través de les seves expressions lingüístiques i culturals més típiques, d’una manera divertida i divulgativa.

Gràcies per lateva atenció. Esperem els vostres comentaris i preguntes. 

Una de freda i una de calenta

Expressions típiques catalanes il·lustrades i traduïdes a altres idiomes

Significat

Una de freda i una de calenta vol dir que el que obtens de bo d’una banda, ho perds de l’altra; una bona experiència, va seguida d’una de dolenta, com un joc de suma zero. També denota la inestabilitat i poca durabilitat de quelcom.

Exemples:

— He guanyat 20.000€ a la 6/49… Però els he perdut a l’hípica.
— Ostres, noi! Una de freda i una de calenta!

La marxa és feixuga i lenta, es lamenta.
Un dia una notícia bona i l’endemà una de dolenta.
Ja ho veus tu: una de freda i una de calenta.

Origen

L’origen es troba en el contrast més físic entre el fred i la calor.

Una de freda i una de calenta

Una de freda i una de calenta en anglès

En anglès britànic hi ha l’expressió “what you lose on the swings you gain on the roundabouts” (literalment, “el que perds en els columpis, ho guanyes en les rotondes / glorietes), que ha quedat abreujada a “It’s swings and roundabouts” (literalment, “són oscil·lacions i giravolts” o “són columpis i rotondes / glorietes”). Roundabouts significa tant rotonda com glorieta. Per exemple: If, in order to save money, you never buy a train ticket, you are more likely to get fined, so it’s all swings and roundabouts really. (Si, per estalviar diner, no compres mai el tiquet de tren, és més probable que et multin, al final realment és una de freda i una de calenta).

Una de freda i una de calenta en francès

En francès és molt clar: “Ce que l’on gagne d’un côté, on le perd de l’autre” (literalment, “allò que hom guanya d’un costat, ho perd de l’altre”)

Una de freda i una de calenta en alemany

En alemany és “Etwas hat gleich viele Vor- und Nachteile” (literalment, “té els mateixos avantatges que desavantatges”)

Una de freda i una de calenta en italià

En italià, l’expressió popular més semblant és “che ci vuoi fare, le cose a volte vanno bene, a volte vanno male” (literalment, “del que vols fer, de vegades unes coses surten bé i les altres no”).

Una de freda i una de calenta en portuguès

En portuguès és molt semblant al francès: “perde-se de um lado para ganhar do outro” (literalment, “el que es perd d’un costat, es guanya per l’altre”)

Una de freda i una de calenta en xinès mandarí

En xinès mandarí direm ” 哦,就是有利也有弊” (literalment, “hi ha avantatges i desavantatges”)

Una de freda i una de calenta en castellà

En castellà tenim “Una de cal y otra de arena” (literalment, “una de calç i una de sorra*”) * Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.

Hi ha publicacions pitjors i millors: una de freda i una de calenta. Però quedeu-vos! No escampeu la boira! Aquí trobareu expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor fortmés content que un gínjoltocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!

Top 10 insults catalans

Els millors insults catalans il·lustrats i traduïts a altres idiomes.

Ja la tenim aquí! Ja ha arribat! Aquesta és una classificació dels millors —o pitjors, segons es miri— insults de la llengua catalana. Per elaborar el rànquing, l’equip de Tocat del Bolet ens hem estat injuriant i escarnint una bona estona per copsar tots els matisos de cada mot i experimentar en primera persona el grau d’ofensa.

DISCLAIMER Sisplau, que tothom entengui això pel que és: una curiositat lingüística, que ningú enviï cap escamot de la censura políticament correcte. Si algú es pot sentir ofès per insults o renecs, recomanem que no llegeixi més enllà d’aquesta línia.

Insults en català, insults en llengua catalana, insults catalans

No cal dir que això és només un recull de paraules i que no van dirigides absolutament a ningú en particular. Com diem a l’apartat “Sobre aquest bloc” , tocat del Bolet està absolutament compromès amb la llibertat d’expressió i és contrari a la censura, vingui d’on vingui, bé per l’esquerra com per la dreta com pel centre.

Això sí: si voleu escarnir algú, podeu recórrer a un munt d’insults d’allò més nostrats. Vegeu, sense més dilació, els millors insuts de la nostra preuada llengua:

Nyicris

Aquest insult, o greuge, ofensa, ultratge, afront, injúria (digues-li com vulguis) és el nostre preferit. Ens encanta com sona. Nyi-cris 😂 Ets un nyicris! vol dir que Ets un fluix, poca cosa. Podem traduir-ho a l’anglès com a wimp o weakling, al francès com a gringalet o faible i al castellà com a Flojo, canijo, debilucho o fins i tot, mierdecilla.

Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Nyicris

Bleda assoleiada

La versió femenina de nyicris. Si no tens ni energia, ni caràcter, si t’ofegues en un got d’aigua, és possible que siguis una bleda assoleiada. És un greuge molt català, en anglès podem trobar el mot similar silly, o virago, en francès dinde o godiche, i en castellà ho podríem traduir com a pava.

Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Bleda assoleiada

Pixapins

Terme despectiu per anomenar els barcelonins. És tan pròpia que no hi ha equivalents en altres idiomes. Podriem traduir-ho literalment a l’anglès com a “Pinepisser” i en francès com a pisseurpins” i en castellà com a “meapinos”, tot i que aquestes paraules no existeixen en aquestes llengües.

Pixapins
Significat de pixapins
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

Mitja merda

En tercera posició tenim ser un/a mitja merda, que vol dir ser un/a covard/a, o una persona que no val res. En anglès és un little-shit, un shitbird o un white-feather, en francès petit con, petite merde, lâche, coquin o peureux, en castellà un mierdecilla.

Mitja merda
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

Carallot

Si ets més aviat tontet, una mica curt de gambals o molt innocent i et prenen el pèl fàcilment, llavors et poden dir carallot. En anglès, dumb, simple o naive, en francès benêt, con o conne, i en castellà, bobo.

Carallot
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Carallot

Cul d’olla

Un cul d’olla és bàsicament un inútil, un cero a l’esquerra. En anglès un good for nothing, en francès, un bon à rien (masculí) o bonne à rien (femení). En castellà, un inútil o que no es bueno para nada.

Cul d'olla
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Cul d’olla

Pallús

Molt similar a carallot. Es diu d’algú més aviat tontet, una mica curt de gambals o molt innocent i que es deixa entabanar fàcilment. En anglès, dumb, simple o naive, en francès benêt, con o conne, i en castellà, bobo.

Pallús
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Pallús

Meuca

Una mala persona. També dit d’una treballadra del sexe (que pot ser perfectament una bellíssima persona, que no se’ns tiri a sobre cap censura, només fem un recull de paraules aquí). En anglès és Bitch, en francès salope (que és un terme molt informal i ofensiu).

Meuca
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

Pelacanyes

Pelacanyes és una persona molt pobre. S’empra despectivament. També es fa servir per descriure algú sense massa rellevància, en anglès un nobody, en francès un pauvre diable, en castellà un pelagatos.

Pelacanyes
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Pelacanyes

Capsigrany

Un capsigrany és una persona de poc seny i poc enteniment. En anglès, dumb, simple o naive, en francès benêt, con o conne, i en castellà, bobo o que tiene pocas luces.

Capsigrany
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Capsigrany

Mencions honorífiques

Figaflor

Molt similar a bleda assoleiada. La versió femenina de nyicris. Si no tens ni energia, ni caràcter, si t’ofegues en un got d’aigua, és possible que siguis una figaflor. Insult (tou) molt català, en anglès podem trobar el mot similar silly, o virago, en francès dinde o godiche, i en castellà ho podríem traduir com a pava.

figaflor
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Figaflor

Llepaculs

Un llepaculs — o llepaire— és un adulador (sovint amb intencions de treure’n algun rèdit, per exemple, en l’àmbit laboral). En anglès kiss-ass o arselicker. En francès és un lèche-cul. En castellà és un lameculos.

Exemple: Ets tan llepaculs! (CAT) You are such a kiss-ass! (EN) Tu es un tel lèche-cul! (FR) ¡Eres tan lameculos! (SP)

Llepaculs
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

Cap de suro

Un pòtol, un beneit. En anglès es pot traduir com a dimwit o airhead, en francès Tête de linotte, i en castellà cabeza de chorlito.

Cap de suro
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

Estaquirot

Es diu d’algú més aviat aturadet, tontet, sense iniciativa. En anglès, idiot o dimwit, en francès carpe, crétin, i en castellà pasmarote.

Exemples: Explica-m’ho, en comptes de quedar-te palplantada com un estaquirot (CAT). Explique-toi, au lieu de rester là comme une carpe (FR). Explain, instead of just standing there like a dimwit (EN). Explícate, en vez de quedarte ahí como un pasmarote (SP).

Estaquirot
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Estaquirot.

CALÇASSES

Persona que es deixa manipular per la seva parella. En anglès és “Wimp”, en francès “mou”, “molle” o “femelett”e i en castellà “calzonazos”.

Calçaces
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.
Calçaces

ESCANYAPOBRES

Persona egoista i mesquina que s’aprofita de la situació de misèria econòmica dels altres. En anglès és “loan shark” o “usure”r, en francès, “usurier”; i en castellà “usurero”. L’Escanyapobres també és el títol d’una novel·la escrita el 1884 per Narcís Oller.

Pocatraça

Dit d’una persona maldestre. En anglès butterfingers o simplement clumsy, en francès maladroit(e), en castellà patoso o torpe.

pocatraça
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

AIXAFAGUITARRES

Persona avorrida, que “talla el rotllo”. En anglès “Party pooper” o “wet blanket”, en francès “rabat-joie” i en castellà “aguafiestas”.

Aixafaguitarres
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

BRÈTOL

Individu sense escrúpols capaç de qualsevol cosa. En anglès és “scoundrel” o “rascal”; en francès, “crapule” o “canaille”; en castellà és “crápula” o “canalla”.

BOTIFLER

Partidari de Felip V de Castella durant la guerra de Successió als Països Catalans. Per extensió, traïdor que col·labora amb l’enemic del país, sovint per interessos propis. És de difícil traducció, i tot i que no té exactament les mateixes connotacions, es pot traduir a l’anglès com a “traitor”, al francès com a “traître(esse)” i al castellà com a “traidor”.

GALIFARDEU 

Persona traïdora i covarda. Es pot traduir a l’anglès com a strapping youth, en francès jeunot  i al castellà com a granuja. En anglès és “rogue” o “crook”, en francès és “escroc” o “voyou” i en castellà és un “granuja”.

MALA PÈCORA

Persona que es fica en la vida dels altres mitjançant estratagemes i argúcies. En anglès és “scheming prostitute” o “malicious prostitute” o, encara més pejorativament, com a “scheming whore” o “malicious whore” , en francès és “harpie”, “salope” o “gribiche” i en castellà també “mala pécora”. Recordem, a risc de fer-nos pesats, que això és simplement una llista, un recompte d’insults en català sense cap altra intenció.

SÒMINES

Encantat, mancat d’agilitat mental. En anglès és “simpleton”, “duple” o “sucker”, en franès és “benêt”, en un to més familiar “gourde”, “pigeon” o “gogo”és en castellà és “papanatas”

CURT DE GAMBALS

Curt d’enteniment. Persona poc intel·Ligent.

TANOCA

Babau, curt.

TÒTIL 

Encantat, babau.

GAMARÚS 

Persona molt rude.

PÒTOL 

Mandrós que no treballa.

TAP DE BASSA

Dit despectivament d’una persona molt baixa.

CAGABANDÚRRIES 

Persona poc valenta que sempre s’està excusant per no donar la cara.

POCA-SOLTA

Poc formal .

… I QUÈ ÉS “Cantar les quaranta”?

No és pròpiament un insult, però sí que pots utilitzar els que acabes de veure si vols cantar les quaranta a algú.

Cantar les quaranta
Insults en català Insults il·lustrats en llengua catalana.

Veure “Les millors dites populars catalanes il·lustrades” i “Expressions catalanes amb animals

No siguis pallús i recorda que a Tocat del Bolet trobaràs expressions tan nostrades com fer el cor fortmés content que un gínjoltocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i un bon grapat més! Comparteix la cultura catalana amb el món!

Microrelat ~Tribu nord-americana

Relats breus en llengua catalana

Tribu nord-americana

relat breu, micro conte, microconte, microrelat en català

Ficció

Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Aquest relat s’ampara en la llibertat d’expressió, dret fonamental recollit a l’article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans, i en la majoria dels sistemes democràtics.

Llegir el microrelat Vampirs

Llegir el microrelat Una nova vida

LLegir el microrelat Barcelona, parc temàtic

Esperem que t’hagi agradat el nostre microrelat en català. Recorda que a Tocat del Bolet trobaràs expressions il·lustrades i traduïdes, com per exemple fer el cor fortmés content que un gínjoltocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Compartim la cultura catalana amb la resta del món!

Modimes amb animals

Expressions catalanes típiques amb animals

A pas de tortuga

Anar molt a poc a poc. L’equivalent anglès seria “at snail’s pace” (literalment, “a pas de cargol”), i en francès, “à une allure d’escargot” (també, a pas de cargol”).

Afluixar la mosca

Pagar, una mica a contracor. En anglès es fa servir el verb “(to) fork out”; en francès es pot emprar “rembourser” o “faire raquer”; en castellà és “apoquinar”

Agafar el bou per les banyes

Ser valent i afrontar una situació. En altres idiomes és molt similar: “(to) take the bull by the horns” en anglès; “prendre le taureau par les cornes”, en francès i “Coger el toro por los cuernos” en castellà.

Anar peix

Si no has fet colzes, no has estudiat i no et saps l’assignatura, llavors vas peix. En anglès és “(to) be clueless”; en francès “n’y connaître rien à [qch]”

Ni idea, tu!

Dir el nom del porc

Cantar les quaranta, insultar.

Li ha dit el nom del porc!

L’ase dels cops

Si ets l’ase dels cops, tens totes les de rebre.

Fer volar coloms

Fer volar coloms vol dir il·lusionar-se amb projectes sense tocar gaire de peus a terra, sense ser gaire realista.

I un be negre!

“I un be negre!” és una interjecció que vol dir “Sí home!”, “De cap de les maneres!”, “Ni pensar-hi!”. En anglès podríem dir “No way!”.

I un be negre!

Costar més el farciment que el gall

“Costar més el farciment que el gall” vol dir que la part supèrflua o no tan important és més costosa que la part essencial. Exemple: amb el tuning que el neng de Castefa li ha posat, el cotxe fa patxoca, però el motor està fet pols. Ha costat més el farciment que el gall.

Aquí hi ha gat amagat

Haver-hi gat amagat vol dir que hi ha alguna trampa, alguna cosa sospitosa…

Gras com un teixó

Es diu d’una persona molt grassa. En anglès podem dir “Fat as a pig” (gras com un porc).

De Joseps, Joans i ases, n’hi ha a totes les cases

Vol dir que a tot arreu passen coses dolentes, que cap lloc està lliure de problemes. L’equivalent anglès d’aquesta dita seria “In every country dogs bite”; i en francès “Il est des sots de tout pays” ; en castellà “En todas partes cuecen habas”.

Modismes d’animals en anglès

I ara uns quants modismes d’animals en anglès i els seus equivalents en català!

Aquesta publicació s’anirà actualitzant periòdicament. Mentrestant, aquí trobareu expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor fortmés content que un gínjoltocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!