La salut no és coneguda fins que és peduda, fa la dita. I és ben bé cert: qui té salut, ja es pot considerar ric. I qui té salut i llibertat, és ric no ho sap. El cas és que poder riure sobre qualsevol cosa és molt sa. De fet, és el símptoma evident de que un problema es comença a afrontar o a assumir, primer pas per la recuperació, tant física com psicològica.
Avui a TDB us portem un reguitzell d’acudits sobre la salut, els hospitals, les metgesses i els infermers que esperem que us facin petar de riure. Així doncs, que comenci l’espectacle. Salut i peles i, és clar, no hi podia faltar, salut i força al canut!
— Crec que deixaré la medicina i em dedicaré a fer pizzes.
— Ja ho ha pensat bé això, doctor Oetker?
Atenció, humor negre. Es recomana discreció.
— Com està el meu marit, Doctor?
— És mort, ho sento.
— Puc veure el seu cos?
— D’acord, però l’he d’advertir que no m’he depilat.
—Hem de dur la teva dona a l’hospital immediatament.
—Què és?
—És un edifici ple de pacients.
—Quina creu que és la seva millor qualitat per aquesta feina de proctòleg?
—M’agrada enfrontar-me a nous rectes.
—Doctora, voldria fer-li una consulta.
—Que bé! Aquesta se m’està quedant petita.
Dos amics es troben pel carrer, i un diu a l’altre:
— Com va tot?
— Treient allò de la salut, els diners i l’amor… la resta, prou bé.
— Quina sort…
—Doctor, és seriós?
—Sí, però amb un parell de cerveses em poso més simpàtic, trempat i eixertit.
—Ha de deixar el pa, el sucre i el vi.
—Gràcies doctora.
—No soc doctora. Soc caixer, i la seva targeta no li arriba.
Atenció. Acudit per a adults:
—Doctor, crec que tinc candidiasis vaginal.
—Doncs jo crec que ets una mica hipocondríac, Josep.
—Pot ser, pot ser…
—Doctora, ajuda’m. Estic enganxat a Instagram.
— Ho sento, no et segueixo…
Atenció, acudit per a adults. Es recomana discreció:
—Doctor, em fa mal un ou.
—Ja t’he dit que no t’ho penso mirar.
—Sisplau…
—Jo sóc Doctor en Dret.
—Precisamemt el que em fa mal!
Dues infermeres comenten en veure passar un metge:
—Que bé que es vesteix el doctor Ferrer!
—Sí, i què ràpid!
— Doctora, veig tots els semàfors en verd. Sóc daltònic?
— O això o ciclista.
La meva fantasia és estar amb una infermera, però sé que he de ser pacient.
— Doctor, doctor, té antidepressius?
— Sí, per què, què li passa?
— No, si és per a vostè, que els necessitarà. Sóc d’Hisenda.
A tots els haters de Justin Bieber: Sisplau, una mica de respecte. Vaig estar dos mesos en coma a l’hospital. Fins que un dia, una infermera va posar la ràdio… I just sonava una cançó de Justin Bieber. Va ser el que em va donar forces per aixecar-me… i apagar la ràdio.
—Doctor, doctor, em fa mal aquí.
—Doncs posi’s allà…
—Doctor, doctor, em segueix Fent Mal!
—Sr. Fenmal, no el segueixis!
— Senyora oculista, crec que necessito ulleres.
— Efectivament, perquè això és un forn de pa.
—Pere, per què no has anat a l’escola aquesta setmana?
—El meu pare és a l’hospital.
—Encara?
—Sí, és doctor.
—Va ingressar a l’hospital perquè s’havia empassat vuit cavalls de plàstic. Ara està “estable”.
—Ah, tot “quadra”…
Va tenir una relació de somni amb el doctor Estivill.
Atenció, humor negre. Es recomana discreció.
—Se’n recorda de mi, doctor? Vostè em va operar el dit …
—I tant! Xoca aquests quatre!
Un doctor pregunta al pacient:
— Què és el que el porta per aquí?
— Una ambulància, per què?
Acudit per a adults:
— Hola, venia a treure’m el carnet de conduir…
— Però si això és un hospital!
— Ja ho sé, és que el tinc incrustat al cul… És una història molt llarga.
— “Doctora, té alguna cosa contra la tos?”
— “No, no, endavant, no se n’estigui, tussi!”
Un home que anava caminant pel desert, va ensopegar amb una llàntia. La va agafar, la va fregar… I, com és habitual en aquesta mena de narracions, en va sortir un geni.
—Hola amo i senyor. Et concedeixo el desig que vulguis.
—Però no eren tres desitjos? —va preguntar l’home sorprès davant d’aquest gir inopinat de guió.
—Sí, però és que estem de retallades. És el que hi ha…
—Càsum ronda! Per un cop que em trobo una llàntia màgica… Bé, encara que soni a tòpic, la salut és el més important… Ja està! Desitjo no estar mai malalt. … …I el geni el va convertir en treballador autònom. Diuen que l’home es va empipar, i el geni, que era un torracollons, li va apujar les quotes.
—Doctora, sóc asmàtica. És greu?
—No, és esdrúixola…
—Però vostè és…
—Doctora en llengües romàniques.
—Ah…
Acudit per a aduts:
—És greu això meu, doctor?
—Collons! Atureu l’autòpsia!
—Tranquil, Jordi, només és un petit tall amb el bisturí. Tranquil·litza’t una mica…
—Doctor, jo no em dic Jordi!
—Ja ho sé. Sóc jo el Jordi… No em posi encara més nerviós.
—Doctora, hi ha un pacient a primera planta que diu que és invisible.
—Bé, digues-li que ara mateix no el puc veure
—El doctor m’ha recomanat renunciar al futbol.
—Per què? Estàs malalt?
—No… ha vist com jugo.
— Escolta, nen, com han anat els exàmens?
— Mira mare, l’important és que tinguem salut…
El metge diu al pacient en to molt enèrgic:
—En els propers mesos res de fumar, res de beure, res de sortir amb dones ni anar a menjar a aquests restaurants cars, i… res de viatges ni vacances.
—Fins que em recuperi Doctor?
—No, fins que em pagui tot el que em deu!
Convida Tocat del Bolet a un cafè perquè es mantingui despert i continuï explicant acudits en català:
Acudits sobre la salut, hospitals, CAPs, pacients, doctors i doctores, metges i metgesses, infermers i infermeres.
Esperem que hagiu gaudit dels acudits. Si us han agradat, probablement aquests tabé us faran el pes: