El búnquer, tot un fenomen mediàtic
Qui deixarieu entrar en l’espai limitat d’un búnquer com a representant d’una humanitat amenaçada? Vosaltres decidiu. Vosaltres remeneu les cireres; i és que n’hi ha per triar i remenar: des de grans lluitadors pels drets civils, a grans lluitadors de Pressing Catch, passant per psicòpates i caníbals (que potser no han fet tant pels drets fonamentals), empresaris, artistes o esportistes.
Hi estem totalment enganxats. No podem deixar d’escoltar-los. En Peyu, en Jair Domínguez i la Neus Rossell són els perpetradors d’aquest programa “clandestí” de Catalunya Ràdio anomenat El búnquer. A mig camí entre la realitat i l’humor, aquest duet les deixa anar de tots colors com qui no vol la cosa.
Com sempre hem dit a TDB, la censura és a la llibertat d’expressió el que la criptonita és a Superman. Sense llibertat d’expressió no hi ha ni manifestacions artístiques genuïnes ni autèntic intercanvi d’idees i, per tant, tampoc és possible l’avenç social. En aquest sentit, l’equip del búnquer és un far en un entorn sovint massa fosc.
Poca broma: el búnquer acumula més de 135.000 reproduccions a Youtube… Bé, sí, d’acord, encara estan molt lluny d’en Rubius, però cal tenir en compte que estan més a prop d’Andorra que no pas ell i que de mica en mica s’0mple la pica.
En Peyu, un locutor magnífic que només de sentir-lo et descollones
En Lluís Jutglar Calvés va néixer un 5 d’agost de 1986 a les Masies de Voltregà. Era un bailet de mirada pura i brillant que desitgem de tot cor que no mori víctima de la tuberculosi (no us espanteu pas, els seguidors del programa entendran perfectament la referència)… Bé, si voleu la biografia d’en Peyu, aneu a la viquipèdia i llestos, que tampoc tenim tantes ganes d’escriure. Aquí només us n’oferirem un petit tast.
El cas és que aquell bailet de mirada pura i brillant havia nascut per la comèdia. Quan enraonava, ja arrencava algunes rialles, però quan feia una riallada, provocava una epidèmia de riure només comparable a la que es va produir a Tanganyica el 1962 (és cert, però això són figues d’un altre paner). Com ho diríem: és com el retrat robot del catxondo de la colla castellera que et pots trobar a la Cooperativa del poble i amb qui t’agradaria fer unes birres o unes ratafies mentre fas petar una animada xerrada. Ja ens agradaria tenir-lo a l’equip de Tocat del Bolet, ja! Però nosaltres som quatre desgraciats i estem a anys llum del glamour de les grans estrelles mediàtiques.
Bé, continuem… Després de passar per programes com Alguna Pregunta Més (APM), Bricoheroes i de participar en espectacles com Jo tinc un Amic que, En Peyu i en Dani o L’home Orquestra, en Peyu comença el 2020 el programa El búnquer amb en Jair Domínguez. Aquí en teniu una mostra (per cert, podeu trobar tots els programas al Podcast de Catalunya Ràdio o a Youtube):
En Jair Domínguez, un kamikaze eloqüent i mordaç
Sorneguer, iconoclasta, atrevit, torracollons (dirien molts fatxes)… Els adjectius es queden curts per definir aquest xitxarel·lo. En Jair Domínguez va néixer un 1980 a la ciutat comtal i, quina coincidència, es veu que, com en Peyu, també era un nen de mirada pura i brillant que esperem i desitgem que no sucumbeixi mai al flagell de la terrible infecció bacteriana per Mycobacterium tuberculosis.
Amb el temps, en Jair va treballar de periodista, escriptor, guionista i músic… Ja sé què penseu: molts oficis i poca concreció. No anem bé. Aquest xicot es dispersa massa! És com un pollastre sense cap… Qui molt abraça, poc estreny… Ara bé, contra tot pronòstic, la cosa va remuntar i va començar a fer programes de ràdio i de tele com un locu. Però si voleu llegir, fil per randa, la biografia d’en Jair Domínguez aneu a viquipèdia, coi, que per alguna cosa està!
En Jair les sol dir grosses, de l’alçada d’un campanar. Sense anar més lluny, el 2009, publica el llibre Jesucrist era marica… i altres contes (2009). Per publicar un llibre amb aquest nom en un Estat on en ple segle XXI hi ha artistes engarjolats i represaliats i on et pot caure una denúncia per cagar-te en… Déu n’hi do! cal tenir-los quadrats o que l’editor anés massa begut com per llegir la coberta… Ai no, que el va autopublicar! Després treuria més llibres però, una vegada més, això ja són figues d’un altre paner.
Doncs bé, en Jair i en Peyu, els dos bailets de mirada pura i brillant que ja s’han fet grans, van començar a treballar plegats fa quatre dies, el 2019, amb Bricoheroes. Tots dos, sense que la tuberculosi ni la llarga ombra del tardofranquisme els ho poguessin impedir, van continuar fent via fins construir, l’any 2020, el Búnquer.
L’únic però que li podríem trobar és la utilització excessiva de barbarismes. Entenem la complicitat que busquen amb l’oient, i uns quants fan força gràcia (locu, puestu, terrenu…), però d’altres estan massa forçats i tampoc cal incorporar més elements de dubte al català. Els anacronismes, per altra banda, són senzillament brillants. Amb tot, el programa és d’allò més divertit i us el recomanem al 100%.
La Neus Rossell, magnífica donant la nota dins del búnquer
La Neus Rossell i Mas va néixer a Sils (La Selva, Girona), el 5 de març de 1990, amb una mirada pura i brillant. És mestra de música i youtuber. És també col·laboradora d’El matí de Catalunya Ràdio amb la secció «Bon dia de merda», i copresentadora del búnquer. L’any 2019, es va fer coneguda amb un vídeo viral que va penjar al seu canal de Youtube on explicava que «abans era pianista però que ara és terrorista perquè va posar un paper en una urna i que així li convalidaven el títol de terrorista ja que no tenia diners per a bombes»
Però què coi és el Búnquer?
El búnquer és una bodega on en Jair, en Peyu i la Neus Rossell es reuneixen per emetre un programa “clandestí” i parlar de personatges il·lustres —i no tan lloables, sinó més aviat execrables— i de les seves coses. Després el públic vota si deixen entrar el personatge en qüestió al búnquer. Més tard, un membre del públic explica una anècdota i la Neus Rosell ens descobreix alguna curiositat i toca el piano. Però més val que en veieu un exemple, que explicat així sembla no tenir ni cap ni peus… de fet, de vegades diríem que no toquen ni quarts ni hores… però, sigui com sigui, us el recomanem molt. Us fareu un tip de riure!
Per acabar, un acudit de búnquers…
>> Per què a Hitler no li agradava el golf?
>> Sempre acabava en un búnquer.
Búnquer: obstacle en l’esport del golf.
Acudits en català a Telegram: http://t.me/acudits
No cal dir que ens encanta el búnquer. Si encara no el coneixeu, aquí teniu l’enllaç del búnquer a Catalunya Ràdio: https://www.ccma.cat/catradio/el-bunquer/
Esperem que la publicació de Tocat del Bolet t’hagi agradat.
Comparteix!