En un bloc anomenat Tocat del Bolet, no hi podia faltar una publicació sobre Bolets comestibles de Catalunya. Sabem que molts dels lectors de TDB són micòlegs de mena a qui els agrada anar a ‘caçar’ els preuats aliments del bosc, i és que els bolets comestibles de Catalunya són una autèntica joia culinària. Són molt preuats pel seu sabor i textura únics i s’utilitzen en molts plats tradicionals catalans. Hem de dir que abans de cruspir-vos un bolet, consulteu la pàgina de la Generalitat de Catalunya, no tinguéssim pas cap disgut. Feu-ho. És important. La podeu trobar fent clic aquí: Bolets Comestibles Gencat. Dit això, en aquest article, veurem els tipus més populars de bolets comestibles de Catalunya. La intenció és anar-lo ampliant de mica en mica amb les vostres aportacions. Doncs apa, som-hi!
Tòfona negra
Anomenada “El diamant negre de la cuina”, la tòfona negra és un bolet que creix soterrat, i que s’associa amb les arrels d’arbres forestals, com els roures o les alzines i els salzes. És un aliment molt aromàtic i d’allò més apreciat culinàriament, i es fa servir en carns i en embotits. També és el bolet més car d’aquesta llista (vegeu més avall).
Tòfona negra (bolet)
Ou de reig
L’ou de reig (també conegut com reig, o també rovell d’ou, cocou i oriol), és un excel·lent comestible de gust dolç que es pot menjar tant fregit, com cru, tallat a llesques fines i macerat amb oli d’oliva. Apareix a la primavera prop d’alzines, roures i castanyers… i se’l pot trobar fins a la tardor.
Rossinyol
El rossinyol (també conegut com a ginesterola, vaqueta, picornell o bolet de vaca) és un dels bolets més preuats culinàriament parlant que creix a Catalunya. També un dels més cars. Sol utilitzar-se en guisats i és apte per a assecar o salar. També es pot menjar cru. Es pot trobar a la meitat est del país, tot i que també creixen als Pirineus, prepirineus, al voltant del Montseny i en boscos del prelitoral com al Montnegre, el Corredor, Collserola i les Gavarres. Alerta! Cal no confondre els rossinyols amb la gírgola d’olivera, que és un bolet tòxic.
Rossinyol
Cep
El primer d’ells és el cep. Aquest bolet és un dels més coneguts i apreciats a Catalunya. És un bolet gran, amb una capa superior de color marró rogenc i una part inferior de color blanquinós. El cep és molt versàtil i es pot utilitzar en una àmplia varietat de plats, des d’arròs fins a guisats i estofats. Es pot menjar cru en amanides (amb vinagre, oli, sal), assecat, cuit i en oli (confitat).
Cep
Rovelló
Clàssic entre clàssics, un altre bolet comestible popular a Catalunya és el deliciós rovelló, també conegut com esclata-sang, pebràs,pinenc, pinenca o paratge. Aquest bolet és molt comú als boscos catalans durant els mesos de tardor. És fàcil d’identificar pel seu barret taronja i el seu tronc marró. El rovelló té un sabor lleugerament dolç i és perfecte per acompanyar plats de carn i arrossos.
Rovelló
Trompeta
Amb moltes aplicacions culinàries i la possibilitat de conservar-les seques en enfilalls o bé en pols com a condiment. Desprèn una olor que recorda la pruna i el seu gust és semblant a la tòfona. També és conegut com a trompeta de la mort (però que el nom no us enganyi; és comestible), vaqueta negra, rossinyolic negre o orella d’ase. Tot i que el seu color gris-negrós fa que molta gent el rebutgi, és un bolet tant o més bo que el seu parent el camagroc. És molt semblant, però més fosc, a la trompeta grisa, també comestible.
Trompeta
Fredolic
El fredolic (també conegut com freduluc, brunet, bruneta, negret (‘negrito’), negreta, negrentí, gírgola d’estepa, morro d’ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues), bolets de rosada o boletes de rosada po boletetes de rosada (Morella), boletes (al Matarranya), capellà (La Fatarella)) és un altre bolet comestible que es troba a Catalunya. És un bolet gran i rodó, amb una capa superior de color marronós clar i una part inferior de color blanc. El fredolic té un sabor suau i s’utilitza sovint en plats com les salses i els guisats.
Fredolic
Llenega negra
Un dels bolets més valorats en la cuina catalana, la llenega negra també és coneguda amb els noms de mocosa negra o bavós. És força abundant al Bages els mesos de setembre a desembre. El trobareu especialment sota els pins i en terrenys calcaris. Val a dir que és una mica llefiscós (la paraula llenega és una variant dialectal antiga derivada del verb llenegar o esllenegar-se que significa relliscar). És ideal per fer estofats i guisats. Abans de cuinar-lo, hi ha qui li treu el barret, que és un xic amarg, però no és imprescindible. Té un sabor dolç i fa olor d’ametlla amarga. La carn és aquosa i blanca.
Llenega negra
Múrgola
Un dels bolets més preuats en la gastronomia catalana. Així és, la múrgola (també coneguda amb els noms de morilla, murga, múrgola o rabassola) es considera un excel·lent comestible, però alerta: cal coure’l, llençar l’aigua i afegir-lo ja cuit als guisats. Així s’eliminen alguns principis tòxics que duu, tot i que en poca quantitat. També es destrueixen si es deixa assecar enfilant-los i penjant-los, amb l’avantatge que d’aquesta manera el bolet millora el seu aroma. El podeu trobar des del litoral fins als Pirineus, especialment sota verns, pollancres, oms i freixes, però també en prats i pinedes sorrencoses.
Múrgola
Camagroc
Finalment, tenim el camagroc (també conegut com a rossinyolic, camasec , rossinyol de pi, vaqueta de pi, misto, picornell de càrritx, trompeta groga, picornell de pi o ginesterola de pi). Aquest bolet es troba a Catalunya durant els mesos de tardor i és fàcilment identificable pel seu barret superior de color groc pàl·lid i la seva part inferior de color blanc i groguenc. El camagroc té un sabor molt suau i s’utilitza sovint en plats com ara sopes i cremes.
Camagroc
Mencions honorífiques
Pinetell
El pinetell (també conegut com a rovelló d’obaga, esclata-sang o pebràs o roget) és un bolet abundant a les nostres contrades i francament bo. És prou conegut i sol acompanyar les carns. A França també es fa servir en la cuina provençal. A Polònia són també molt populars, on se solen servir fregits, amb mantega i marinats.
Llenegall dolç
El llenegall dolç (també conegut com llenega blanca o cogoma) és un altre bolet comestible que es troba a Catalunya. És un bolet petit i rodó, amb una capa superior de color marró fosc i una part inferior de color groc pàl·lid. El llenegall dolç és un bolet que s’utilitza sovint en plats com ara truites i samfaines. Fa una olor com de massa de pa i té un sabor suau a farina.
Llenegall
Carlet
El carlet és un bolet comestible que creix en alzinars, rouredes i fagedes i, de fet, en tota mena de sòls. Es pot collir els mesos d’octubre, novembre i desembre. No se sol menjar després de ser collit, sinó que es conserva en sal o salmorra per a una utilització posterior. També es pot servir al bany maria o en vinagre. Si li traieu la cutícula, una mica amarga, el sabor millora. Va molt bé per fer servir en guisats.
Carlet
Bec de perdiu
És un bolet comestible de gust suau molt comú a Catalunya (també conegut com a cama, pota de perdiu, cama de perdiu o bitxac). Se sol fer fregit. Fixeu-vos que en fregir-lo primer es torna d’un color violaci i al final gairebé negre.
Bec de Perdiu
Els bolets més cars
El preu dels bolets depèn de diversos factors: si se’n troben pocs o molts durant la temporada, de la seva raresa, de la dificultat de cultivar-los, evidentment de la demanda que hi hagi, i fins i tot del preu del transport (que inclouria combustible, requeriments de conservació, sou dels transportistes…). Dit això, vegem quins són els bolets catalans més cars i, ja posats, vegem també quin és el bolet més car del món.
Els bolets més cars de Catalunya
El bolet més car de tots els que es poden trobar a Catalunya és la tòfona negra. En funció de la temporada, el seu preu varia entre els 700 i els 800 euros el mig quilo. Els rossinyols són els segons bolets més cars que es poden trobar a Catalunya, a uns 200 euros el mig quilo, també en funció de la temporada. Els tercers bolets més cars —i també els més populars— són els rovellons, que es poden comprar a partir de 50 € el quilogram, les primeres caixes, tot i que avançada la temporada baixen força de preu.
El bolet més car del món
El bolet més car del món és el Matsutake, que costa uns 2000€ euros el quilo i és molt preuat en la cuina japonesa. El nom deriva del japonès matsu (pi) i take (bolet). Curiosament, el seu nom científic és Tricholoma nauseosum, que significa “bolet pudent”, i a Europa, l’olor del matsutake es descriu com “olor de mitjons”. Creixen a l’est asiàtic, el sud-est asiàtic (Bhutan i Laos), parts d’Europa com Estònia, Finlàndia, Noruega, Polònia, Suècia i al llarg de les costes del Pacífic del Canadà i els Estats Units.
Matsutake, el bolet més cart del món.
En resum, els bolets comestibles de Catalunya són una deliciosa joia culinària que podem trobar ben a prop. És possible que molta gent als pobles estigui cansada de tant pixa-pins caçador de Bolets, però al final tot és qüestió de trobar un equilibri. Des del cep al camagroc, cadascun d’aquests bolets té el seu propi sabor i textura únics, i s’utilitzen en una àmplia varietat de plats tradicionals catalans. Bon profit!
Si t’ha agradat aquesta publicació, potser també t’agradarà llegir:
