Botifarra amb seques

L’Essència de la Cuina Catalana: Història, Secret i Tradició de la Botifarra amb Seques.

Un plat mític de la gastronomia catalana

Ja ho dius el grup Obeses “Botifarra amb seques, seràs l’amo de les discoteques!”. Parlem, així doncs, d’un plat senzill però espectacular. Ja ho sabem: Catalunya és terra de bona taula, on els paisatges es tradueixen en sabors de tota la vida. Entre totes les menges de la nostra gastronomia, hi ha un plat que destaca per la seva senzillesa rústica, el seu arrelament a la terra i la seva presència habitual a les taules de masies, fondes i restaurants: la botifarra amb seques. Aquesta combinació perfecta de carn de porc a la brasa i mongetes blanques saltejades no és només un tiberi reconfortant, sinó un autèntic símbol d’identitat nacional, un reflex de la vida de pagès i una mostra excel·lent de com la senzillesa pot fregar la perfecció culinària.

L’origen del mite: Un plat de masia i treball de camp

Per comprendre la naturalesa de la botifarra amb seques, primer ens hem de desplaçar a l’origen de la Catalunya rural. Històricament, aquest ha estat un plat de subsistència i d’esforç. El camp català requeria jornades de treball físic molt dures, de sol a sol, on els pagesos necessitaven aliments amb una gran densitat calòrica, rics en proteïnes i greixos saludables, que aportessin l’energia necessària per aguantar les tasques agrícoles.

La combinació uneix dos elements que sempre han estat a l’abast dels rebostos catalans: el porc, base de l’alimentació d’hivern gràcies a la tradicional matança, i els llegums, fàcils de conservar durant tot l’any en sacs un cop assecats. Durant el segle XIX, amb la popularització de les tavernes i les primeres fondes de carretera a les zones periurbanes i rurals, el plat va fer el salt de les cuines privades de les masies als menús públics. Ben aviat es va convertir en el menjar per excel·lència dels viatgers, traginers i, més endavant, dels obrers industrials que buscaven un esmorzar de forquilla consistent abans de començar el torn. Avui dia, lluny de perdre vigència, manté el seu estatus com el gran clàssic que mai falta a cap restaurant de cuina tradicional catalana.

Els ingredients principals: La qualitat de la matèria primera

La senzillesa d’un plat comporta una gran exigència: quan un menjar té tan sols dos components principals, cap d’ells es pot amagar darrere de salses complicades o girs de guió moderns. La qualitat de la matèria primera ho és tot.

La botifarra crua, l’ànima de la brasa

El primer pilar indiscutible és la botifarra. Per a aquest plat, s’utilitza tradicionalment la botifarra crua, també coneguda en moltes comarques com a botifarra de pagès. Està elaborada de manera gairebé exclusiva amb carn magra de porc i cansalada, picada de forma fina o mitjana, i amanida de forma austera però precisa amb sal i pebre negre. Tot aquest farcit s’emboteix en un budell natural de porc. Una bona botifarra no ha de portar ni additius estranys, ni espècies excessives que emmascarin el gust pur de la carn, ni tampoc un excés de greix que la faci feixuga. La clau de la seva excel·lència rau en la frescor de la matança i en el respecte a la proporció justa entre magre i cansalada per garantir que el resultat final sigui melós.

Les seques: L’imperi de la mongeta del ganxet

El terme “seques” és la manera col·loquial amb què els catalans ens referim a les mongetes blanques que s’han deixat assecar per a la seva conservació i posterior cocció. Tot i que es pot utilitzar qualsevol mongeta blanca de bona qualitat, el plat assoleix la seva màxima expressió culinària quan s’acompanya de la mongeta del ganxet. Aquesta varietat autòctona, protegida amb una Denominació d’Origen Protegida (DOP) i conreada principalment a les comarques del Vallès, el Maresme i la Selva, és única al món. Es reconeix fàcilment per la seva forma ronyonada i fortament corbada en un dels extrems, que recorda un ganxo. A la boca, la mongeta del ganxet és pura màgia: té una pell gairebé imperceptible, una textura increïblement cremosa, molt fina i mantegosa, i un gust suau que absorbeix de meravella els sucs de la carn.

El ritual de l’elaboració i la cocció perfecta

Preparar una bona botifarra amb seques requereix paciència, una tècnica depurada en el control del foc i un profund respecte pels temps de cada ingredient.

El tractament de les mongetes

El procés comença el dia abans. Les mongetes seques s’han de posar en remull amb aigua freda durant un mínim de dotze hores perquè es rehidratin de manera uniforme. L’endemà es cuinen partint d’aigua freda, a foc molt lent, gairebé sense bullir, per evitar que la pell es trenqui o es separi de la polpa. Tradicionalment, s’hi afegeix un raig d’oli d’oliva verge extra, una fulla de llorer i uns grans d’all de l’hort. Un cop cuites i ben escorregudes, arriba el moment màgic del saltejat. A la paella, s’hi posa una mica del greix que ha deixat anar la cansalada o una bona cullerada d’oli d’oliva. Hi tirem els grans d’all aixafats i, tot seguit, les mongetes. S’han de rossejar a foc viu fins que agafin un bonic color daurat a l’exterior i una textura lleugerament cruixent, creant un contrast ideal amb el seu interior tendre.

Mongetes de ganxet

El punt de la botifarra

Pel que fa a la botifarra, l’ideal absolut és coure-la a la brasa de llenya, preferiblement d’alzina, fet que li aporta un toc fumat inconfusible i meravellós. Si no es disposa de brasa, una bona planxa de ferro colat o una paella ben calenta fan un servei excel·lent. Abans de posar-la al foc, és habitual punxar-la molt lleugerament amb una forquilla per evitar que el budell esclati per la pressió del vapor interior, tot i que s’ha de fer amb cura per no perdre tots els sucs naturals que mantenen la carn hidratada. S’ha de coure a foc mitjà-alt per tal que quedi ben daurada, torrada i cruixent per fora, mentre que el seu interior ha de romandre completament suculent, tendre i cuit uniformement.

Els acompanyaments imprescindibles de la taula catalana

La botifarra amb seques rarament arriva sola a la taula; l’experiència gastronòmica es completa amb un seguici d’acompanyaments que eleven el plat a una altra dimensió.

El primer d’ells és el pa amb tomàquet. No s’entén una botifarra sense una bona llesca de pa de pagès, ben torrada al caliu, sucada amb tomàquet de ramet de forma generosa, amanida amb un pessic de sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra. El pa aporta l’acidesa del tomàquet i la textura cruixent necessària per netejar el paladar entre mossegada i mossegada de carn i llegum.

L’altre gran debat gira entorn de l’allioli. Per a molts puristes, el plat ja és prou ric i el gust autèntic de la mongeta del ganxet no s’ha de tapar. No obstant això, a la majoria de fondes i masies, una cassoleta de fang amb allioli casolà fet a mà al morter de pedra acompanya el conjunt. Una petita cullerada d’allioli barrejada directament amb les mongetes calentes aporta un punt de potència, untuositat i caràcter que fascina els amants dels sabors intensos. Per acabar, un bon vi negre jove de la terra, per exemple de la DO Empordà, la DO Penedès o la DO Priorat, servit preferiblement en porró, tanca el cercle perfecte d’aquest tiberi.

Els Ximplets

Si t’agrada la cuina tradicional catalana, aquí tens més plats d’allò més nostrats:

La Samfaina

Què és la Samfaina?

La samfaina és un plat d’allò més nostrat, conegut per la seva riquesa en verdures i el seu sabor intens. Es tracta d’un guisat fet a base de verdures com l’albergínia, el carbassó, el pebrot i el tomàquet, tot sofregit amb ceba i all en oli d’oliva. Aquest plat és molt versàtil i es pot servir tant com a acompanyament de carns i peixos com a plat principal. La samfaina és sovint comparada amb altres plats mediterranis similars, com el pisto manxec espanyol, la ratatouille francesa o la caponata siciliana

Origen de la Samfaina

La samfaina és un plat típic de la cuina mediterrània, on les verdures fresques i de temporada són protagonistes. La paraula “samfaina” prové del terme català “samfònia”, que al seu torn deriva del llatí “symphōnĭa”, que significa simfonia, una etimologia que reflecteix la combinació harmoniosa de sabors i textures que caracteritza aquest plat

La samfaina es va popularitzar a Catalunya especialment a partir del segle XIX, quan es va començar a documentar en reculls de receptes i llibres de cuina. Tot i que les verdures utilitzades poden variar segons la regió i la temporada, els ingredients bàsics com l’albergínia, el carbassó, el pebrot i el tomàquet són constants. Als Països Catalans també es coneix amb altres noms com “pebrereta” o “mullador”

Com es Prepara la Samfaina

La preparació de la samfaina és relativament senzilla, però requereix temps i paciència per aconseguir el sabor i la textura ideals. Tot seguit detallem una recepta tradicional de samfaina:

Ingredients:

1 albergínia
1 carbassó
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
2 cebes
3-4 tomàquets madurs
2-3 dents d’all
Oli d’oliva verge extra
Sal i pebre al gust
Herbes aromàtiques (opcional): farigola, romaní, llorer

Instruccions:

Preparació de les Verdures:

Renta i talla l’albergínia i el carbassó a daus d’aproximadament 1,5 cm.
Talla els pebrots a trossos similars.
Pela i pica finament les cebes i els alls.
Ratlla els tomàquets o talla’ls a daus petits.

Sofregit de les Verdures:

En una paella gran, escalfa un bon raig d’oli d’oliva a foc mitjà.
Afegeix els alls picats i sofregeix-los fins que comencin a daurar-se.
Afegeix les cebes picades i cuina-les fins que estiguin transparents.
Incorpora els pebrots i cuina’ls durant uns 10 minuts, remenant de tant en tant.

Afegeix l’Albergínia i el Carbassó:

Afegeix l’albergínia i el carbassó a la paella i cuina durant uns 15-20 minuts, fins que les verdures estiguin tendres.
Si cal, afegeix una mica més d’oli d’oliva per evitar que les verdures s’enganxin.

Incorpora el Tomàquet:

Afegeix els tomàquets ratllats o tallats a daus a la paella.
Condimenta amb sal, pebre i les herbes aromàtiques al gust.
Cuina a foc lent durant uns 20-25 minuts, fins que el tomàquet s’hagi reduït i les verdures estiguin ben integrades.

Toc final:

Remena ocasionalment per assegurar-te de que les verdures no s’enganxin al fons de la paella.
La samfaina ha de quedar amb una textura melosa, però no massa líquida.

Serveix:

La samfaina es pot servir calenta o a temperatura ambient, com a acompanyament de carns com el porc, el conill o el pollastre, o de peixos com el bacallà o la tonyina.

També es pot utilitzar com a farciment per a coques o com a base per a altres plats.

Ja ho veus: la samfaina és un plat que destaca per la senzillesa i la seva capacitat per ressaltar el sabor natural de les verdures. És una recepta que es pot adaptar fàcilment a les preferències personals i als ingredients disponibles, i que la fa adient per a qualsevol època de l’any.

Si t’ha agradat aquesta publicació, potser també t’interessarà…

Els Calçots

Productes de la terra. Tradició de la calçotada, salsa de calçots, origen i propietats dels calçots. Catalunya.

Els calçots són un dels plats més emblemàtics de la cuina catalana. Són originaris de la comarca de l’Alt Camp, al Camp de Tarragona, però es van popularitzat arreu de Catalunya. Fins i tot s’han fet calçotades al Central Park de Nova York! Aquestes cebes tendres i dolces es preparen a la brasa (tot i que hi ha gent que també els fa al forn), i s’acompanyen d’un dels seus grans secrets: la salsa romesco (més avall en podeu veure la recepta)… i també un bon vi negre (vegeu recomanacions a El millor vi de Catalunya).

D’on ve la paraula calçot?

Quin és l’origen de la paraula “Calçot”? Potser caldria començar per aquí. Doncs bé, “calçot” ve del fet que en el seu cultiu s’amuntega terra sobre els brots que creixen de la ceba inicial (“calçar la terra sobre la planta”). Això es fa per aconseguir una tija blanca d’uns 20 a 25 cm.

calçots
calçotada
tenporada de calçots
origen de la paraula calçot

Origen dels calçots

Molt bé, però d’on ve la paraula calçot? Una de les versions més esteses sobre l’origen dels calçots afirma que el seu descobriment es deu a el Xat de Benaiges, un pagès de finals del segle XIX de la zona de Valls (Província de Tarragona),​ que per distracció, va preparar a la brasa unes “cebes” que va sobreescalfar. Es van cremar totes per la part exterior i, en lloc de tirar-los, va pelar les capes més externes cremades, tot descobrint que el seu interior estava molt tendre i saborós.

calçots
calçotada
tenporada de calçots
origen de la paraula calçot

Temporada de calçots

La temporada dels calçots comença a l’hivern i s’allarga fins a la primavera (de novembre a abril), i els seus mesos àlgids són febrer i març. Els calçots es recullen quan tenen una mida d’entre 15 i 20 centímetres, i s’arranquen del terra juntament amb la terra que els envolta per a protegir la part superior. Això li dóna als calçots una aparença única i peculiar, amb una capa de terra que els envolta. Diuen que el bon calçot ha de fer entre 15 i 20 cm de llarg i entre 2,5 cm i 3 cm de gruix.

calçots
calçotada
tenporada de calçots
origen de la paraula calçot

Preparació dels calçots

Per a preparar els calçots, s’han de rentar i tallar les arrels, i després es posen a la brasa fins que estiguin ben torrats per fora i tendres per dins. El secret per aconseguir un bon calçot és fer-lo a la brasa, que li dóna un sabor únic i intens, esperar que es cremin una mica per fora, i assegurar-se que per dins estiguin prou tendres i saborosos, deixant els més gruixuts una estoneta més (el millor, francament, és anar-los tastant). Quan els calçots estan ben torrats, es retiren de la brasa i s’enrotllen en paper de diari per a què es cuinin amb el propi vapor i així estiguin més tendres. Se serveixen en una teula amb paper de diari i s’acompanyen de salsa romesco, feta amb ametlles, nyores, tomàquets, oli d’oliva i vinagre… i d’un bon vi negre!

Samarreta
dessuadora
dessuadores
tassa
tasses
Ximplets
Els ximplets
Samarretes
català
catalunya
catalans
merchandising
Frases catalanes
Expressions catalanes
Samarreta
Expressions catalanes
expressions en català
frases típiques catalanes
modismes
frases tradicionals
català
llengua catalana
Catalunya
Ximplets

Recepta per fer la millor salsa de calçots

No cal dir que la salsa de calçots és un element clau de tota calçotada. Per fer l’autèntica salsa de calçots de Valls necessitem els següents ingredients:
Ingredients per a 4 persones:
1 nyora (o pebrot de romesco)
4 tomàquets madurs
1 cap d’all
1 got d’oli d’oliva
150 grams d’ametlles
1 llesca de pa dur (o pa fregit)
julivert [opcional]
Deixarem 1 nyora en aigua durant tota la nit anterior a l’elaboració, perquè s’estovi.
Per a començar, anirem escalibant els tomàquets i l’all. Aquesta serà la base de la salsa per a calçots. Per a fer-ho, tallarem la cua del tomàquet, i en el cul li farem dos talls en creu. Això facilitarà que es vagin escalibant. Deixarem els tomàquets i l’all en el forn durant uns 30-40 minuts.
Després separarem la polpa de la nyora. Ho farem amb una cullereta petita. Anirem deixant la polpa en el morter. Podem posar una mica de nyora, perquè és dolça i li dona un toc molt especial a la salsa de calçots. Compte, però, amb el pebrot de romesco, que és amarg.
Tot seguit afegirem el pa fregit (o pa dur) i les ametlles al morter.
Tot això ho picarem durant una bona estona, fins que quedi bé trituradet.
Quan els tomàquets i els alls estiguin llestos, els llevarem la pell i tot el que estigui cremat, i ho ficarem al morter. Afegirem pel cap baix un parell o tres de grans d’all, i també mig got d’oli. Si vols pots afegir una miqueta de julivert.
Ara ho triturarem tot bé, passant-ho per la minipimer, fins que quedi la salsa amb la textura ideal. Per a controlar la textura, cal anar afegint oli. Pensa que el calçot s’ha d’untar bé amb la salsa. Per a controlar aquest puntet de picant, afegeix mig gra d’all, o també pots afegir una mica de bitxo (que no és tan indigest com l’all).

salsa de calçots


Els calçots són una festa gastronòmica popular a Catalunya i cada any, al gener i febrer, se celebra la festa del calçot a molts pobles i ciutats catalanes, on es reuneixen famílies i amics per a menjar calçots a la brasa. És una festa popular que se celebra arreu de Catalunya, i cada vegada és més coneguda en altres regions.

Propietats dels calçots

Els calçots són una font rica en vitamines i minerals, com la vitamina B, la vitamina C, el ferro i el potassi, entre d’altres. També contenen fibra i antioxidants, que ajuden a prevenir malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer. 100 grams de calçots (sense comptar la salsa, és clar) tenen 32,76 Kilocalories, 7 grams d’hidrats de carboni, 1,19 grams de proteïnes, 1,8 grms de fibra, i 38 mil·ligrams de fòsfor. A més, se li atribueixen propietats diürètiques, tonificants, digestives i afrodisíaques.

Com veiem, els calçots són un dels plats més emblemàtics de la cuina catalana, i es remunten al segle XIX. La seva dimensió va més enllà d’un mer àpat i s’han convertit en una festa gastronòmica popular a Catalunya.

Si aquest article t’ha agradat, també et pot interessar:

Top 10 Bolets comestibles de Catalunya

Els bolets més deliciosos que es poden trobar als boscos catalans. Ranking dels Bolets més bons de Catalunya. Millors bolets de Catalunya. Classificació. Rànquing de bolets catalans.

En un bloc anomenat Tocat del Bolet, no hi podia faltar una publicació sobre Bolets comestibles de Catalunya. Sabem que molts dels lectors de TDB són micòlegs de mena a qui els agrada anar a ‘caçar’ els preuats aliments del bosc, i és que els bolets comestibles de Catalunya són una autèntica joia culinària. Són molt preuats pel seu sabor i textura únics i s’utilitzen en molts plats tradicionals catalans. Hem de dir que abans de cruspir-vos un bolet, consulteu la pàgina de la Generalitat de Catalunya, no tinguéssim pas cap disgut. Feu-ho. És important. La podeu trobar fent clic aquí: Bolets Comestibles Gencat. Dit això, en aquest article, veurem els tipus més populars de bolets comestibles de Catalunya. La intenció és anar-lo ampliant de mica en mica amb les vostres aportacions. Doncs apa, som-hi!

Tòfona negra

Anomenada “El diamant negre de la cuina”, la tòfona negra és un bolet que creix soterrat, i que s’associa amb les arrels d’arbres forestals, com els roures o les alzines i els salzes. És un aliment molt aromàtic i d’allò més apreciat culinàriament, i es fa servir en carns i en embotits. També és el bolet més car d’aquesta llista (vegeu més avall).

Tòfona negra bolet
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Tòfona negra (bolet)

Ou de reig

L’ou de reig (també conegut com reig, o també rovell d’ou, cocou i oriol), és un excel·lent comestible de gust dolç que es pot menjar tant fregit, com cru, tallat a llesques fines i macerat amb oli d’oliva. Apareix a la primavera prop d’alzines, roures i castanyers… i se’l pot trobar fins a la tardor.

Ou de reig
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Rossinyol


El rossinyol (també conegut com a  ginesterola, vaqueta, picornell o bolet de vaca) és un dels bolets més preuats culinàriament parlant que creix a Catalunya. També un dels més cars. Sol utilitzar-se en guisats i és apte per a assecar o salar. També es pot menjar cru. Es pot trobar a la meitat est del país, tot i que també creixen als Pirineus, prepirineus, al voltant del Montseny i en boscos del prelitoral com al Montnegre, el Corredor, Collserola i les Gavarres. Alerta! Cal no confondre els rossinyols amb la gírgola d’olivera, que és un bolet tòxic.

Rossinyol
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Rossinyol

Cep

El primer d’ells és el cep. Aquest bolet és un dels més coneguts i apreciats a Catalunya. És un bolet gran, amb una capa superior de color marró rogenc i una part inferior de color blanquinós. El cep és molt versàtil i es pot utilitzar en una àmplia varietat de plats, des d’arròs fins a guisats i estofats. Es pot menjar cru en amanides (amb vinagre, oli, sal), assecat, cuit i en oli (confitat).

Cep
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Cep

Rovelló

Clàssic entre clàssics, un altre bolet comestible popular a Catalunya és el deliciós rovelló, també conegut com esclata-sang, pebràs,pinenc, pinenca o paratge. Aquest bolet és molt comú als boscos catalans durant els mesos de tardor. És fàcil d’identificar pel seu barret taronja i el seu tronc marró. El rovelló té un sabor lleugerament dolç i és perfecte per acompanyar plats de carn i arrossos.

Rovelló
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Rovelló

Trompeta

Amb moltes aplicacions culinàries i la possibilitat de conservar-les seques en enfilalls o bé en pols com a condiment. Desprèn una olor que recorda la pruna i el seu gust és semblant a la tòfona. També és conegut com a trompeta de la mort (però que el nom no us enganyi; és comestible), vaqueta negra, rossinyolic negre o orella d’ase. Tot i que el seu color gris-negrós fa que molta gent el rebutgi, és un bolet tant o més bo que el seu parent el camagroc. És molt semblant, però més fosc, a la trompeta grisa, també comestible.

trompeta bolet
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Trompeta

Fredolic

El fredolic (també conegut com freduluc, brunet, bruneta, negret (‘negrito’), negreta, negrentí, gírgola d’estepa, morro d’ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues), bolets de rosada o boletes de rosada po boletetes de rosada (Morella), boletes (al Matarranya), capellà (La Fatarella)) és un altre bolet comestible que es troba a Catalunya. És un bolet gran i rodó, amb una capa superior de color marronós clar i una part inferior de color blanc. El fredolic té un sabor suau i s’utilitza sovint en plats com les salses i els guisats.

Fredolic
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Fredolic

Llenega negra

Un dels bolets més valorats en la cuina catalana, la llenega negra també és coneguda amb els noms de mocosa negra o bavós. És força abundant al Bages els mesos de setembre a desembre. El trobareu especialment sota els pins i en terrenys calcaris. Val a dir que és una mica llefiscós (la paraula llenega és una variant dialectal antiga derivada del verb llenegar o esllenegar-se que significa relliscar). És ideal per fer estofats i guisats. Abans de cuinar-lo, hi ha qui li treu el barret, que és un xic amarg, però no és imprescindible. Té un sabor dolç i fa olor d’ametlla amarga. La carn és aquosa i blanca.

Llenega negra
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Llenega negra

Múrgola

Un dels bolets més preuats en la gastronomia catalana. Així és, la múrgola (també coneguda amb els noms de morilla, murga, múrgola o rabassola) es considera un excel·lent comestible, però alerta: cal coure’l, llençar l’aigua i afegir-lo ja cuit als guisats. Així s’eliminen alguns principis tòxics que duu, tot i que en poca quantitat. També es destrueixen si es deixa assecar enfilant-los i penjant-los, amb l’avantatge que d’aquesta manera el bolet millora el seu aroma. El podeu trobar des del litoral fins als Pirineus, especialment sota verns, pollancres, oms i freixes, però també en prats i pinedes sorrencoses.

Múrgola
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
morilla
murga
múrgola
rabassola
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Múrgola

Camagroc

Finalment, tenim el camagroc (també conegut com a rossinyolic, camasec , rossinyol de pi, vaqueta de pi, misto, picornell de càrritx, trompeta groga, picornell de pi o ginesterola de pi). Aquest bolet es troba a Catalunya durant els mesos de tardor i és fàcilment identificable pel seu barret superior de color groc pàl·lid i la seva part inferior de color blanc i groguenc. El camagroc té un sabor molt suau i s’utilitza sovint en plats com ara sopes i cremes.

Camagroc
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
 rossinyolic, camasec , rossinyol de pi, vaqueta de pi, misto, picornell de càrritx, trompeta groga, picornell de pi o ginesterola de pi.
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Camagroc

Mencions honorífiques

Pinetell

El pinetell (també conegut com a rovelló d’obaga, esclata-sang o pebràs o roget) és un bolet abundant a les nostres contrades i francament bo. És prou conegut i sol acompanyar les carns. A França també es fa servir en la cuina provençal. A Polònia són també molt populars, on se solen servir fregits, amb mantega i marinats.

Pinetell bolet
rovelló d'obaga
esclata-sang 
pebràs 
roget
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
 rossinyolic, camasec , rossinyol de pi, vaqueta de pi, misto, picornell de càrritx, trompeta groga, picornell de pi o ginesterola de pi.
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Llenegall dolç

El llenegall dolç (també conegut com llenega blanca o cogoma) és un altre bolet comestible que es troba a Catalunya. És un bolet petit i rodó, amb una capa superior de color marró fosc i una part inferior de color groc pàl·lid. El llenegall dolç és un bolet que s’utilitza sovint en plats com ara truites i samfaines. Fa una olor com de massa de pa i té un sabor suau a farina.

Llenegall
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Llenegall

Carlet

El carlet és un bolet comestible que creix en alzinars, rouredes i fagedes i, de fet, en tota mena de sòls. Es pot collir els mesos d’octubre, novembre i desembre. No se sol menjar després de ser collit, sinó que es conserva en sal o salmorra per a una utilització posterior. També es pot servir al bany maria o en vinagre. Si li traieu la cutícula, una mica amarga, el sabor millora. Va molt bé per fer servir en guisats.

Carlet
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Carlet

Bec de perdiu

És un bolet comestible de gust suau molt comú a Catalunya (també conegut com a cama, pota de perdiu, cama de perdiu o bitxac). Se sol fer fregit. Fixeu-vos que en fregir-lo primer es torna d’un color violaci i al final gairebé negre.

Bolet Bec de perdiu
cama, pota de perdiu, cama de perdiu o bitxac
Bolets comestibles que es poden trobar a Catalunya.
Bolets de Catalunya
Bolets cataans
Bolets comestibles
Caçadors de bolets
Buscar bolets
Guia de bolets
Bolets més bons de Catalunya, millors bolets de Catalunya
ranking de bolets
rànquing de bolets
Classificació de bolets
top 10 bolets

Bec de Perdiu

Els bolets més cars

El preu dels bolets depèn de diversos factors: si se’n troben pocs o molts durant la temporada, de la seva raresa, de la dificultat de cultivar-los, evidentment de la demanda que hi hagi, i fins i tot del preu del transport (que inclouria combustible, requeriments de conservació, sou dels transportistes…). Dit això, vegem quins són els bolets catalans més cars i, ja posats, vegem també quin és el bolet més car del món.

Samarreta
dessuadora
dessuadores
tassa
tasses
Ximplets
Els ximplets
Samarretes
català
catalunya
catalans
merchandising
Frases catalanes
Expressions catalanes
Samarreta
Expressions catalanes
expressions en català
frases típiques catalanes
modismes
frases tradicionals
català
llengua catalana
Catalunya
Ximplets

Els bolets més cars de Catalunya

El bolet més car de tots els que es poden trobar a Catalunya és la tòfona negra. En funció de la temporada, el seu preu varia entre els 700 i els 800 euros el mig quilo. Els rossinyols són els segons bolets més cars que es poden trobar a Catalunya, a uns 200 euros el mig quilo, també en funció de la temporada. Els tercers bolets més cars —i també els més populars— són els rovellons, que es poden comprar a partir de 50 € el quilogram, les primeres caixes, tot i que avançada la temporada baixen força de preu.

Llibre sobre bolets de Cataunya

El bolet més car del món

El bolet més car del món és el Matsutake, que costa uns 2000€ euros el quilo i és molt preuat en la cuina japonesa. El nom deriva del japonès matsu (pi) i take (bolet). Curiosament, el seu nom científic és Tricholoma nauseosum, que significa “bolet pudent”, i a Europa, l’olor del matsutake es descriu com “olor de mitjons”. Creixen a l’est asiàtic, el sud-est asiàtic (Bhutan i Laos), parts d’Europa com Estònia, Finlàndia, Noruega, Polònia, Suècia i al llarg de les costes del Pacífic del Canadà i els Estats Units.

Matsutake
Bolet més car del món
bolet japonès
Bolet més valuós
Bolet més preuat

Matsutake, el bolet més cart del món.

En resum, els bolets comestibles de Catalunya són una deliciosa joia culinària que podem trobar ben a prop. És possible que molta gent als pobles estigui cansada de tant pixa-pins caçador de Bolets, però al final tot és qüestió de trobar un equilibri. Des del cep al camagroc, cadascun d’aquests bolets té el seu propi sabor i textura únics, i s’utilitzen en una àmplia varietat de plats tradicionals catalans. Bon profit!

Si t’ha agradat aquesta publicació, potser també t’agradarà llegir:

Cep