Els científics prediuen que la intel·ligència artificial arribarà a nivell humà el 2030. Potser abans si el llistó continua baixant! Però abans que no arribi el judici final, riem una mica de tot plegat amb uns quants acudits sobre la intel·ligència Artificial.
Perquè la meva feina sigui substituïda per la IA, el meu client ha d’explicar els seus requisits “clarament”. Així estic fora de perill!
Què va expressar la intel·ligència artificial al seu missatge de Sant Valentí? “Ets el meu autocompletat.”
Albert Einstein va dir: “És una bestiesa fer el mateix tota l’estona i esperar resultats diferents”. La IA ho troba ofensiu.
Per què la IA no es fica mai en problemes? Perquè sempre segueix les regles.
Moments més significatius de la vida: – matrimoni – graduació – importació de Tensorflow sense errors.
Vaig sortir amb una IA, però em va deixar. Em va dir que necessitava algú amb més intel·Ligència emocional.
Un algoritme d’aprenentatge automàtic entra en un bar. El cambrer pregunta “Què vols prendre?”. L’algoritme diu “Què prenen tots els altres?”.
Pares: “Si tots els teus amics saltessin al pou, tu ho faries?” Nen: No! IA: Sí!
Per què la IA és tan feliç? Perquè està en un núvol.
Per què la IA era dolenta en els monòlegs còmics? Perquè els seus acudits eren massa previsibles!
Si t’han agradat aquests acudits, potser també t’agradarà…
Un nou repte visual i lingüístic. Troba els mots amagats a les imatges!
Sant tornem-hi que no ha estat res! Aquest és el vuitè repte visual que us porta Tocat del Bolet. Si heu jugat abans a “Endevina la paraula amagada”, sabeu de què va la cosa! Però pels qui encara no hi heu jugat, ras i curt: la imatge amaga una paraula… o potser més d’una! El nom d’un poble català, una novel·la emblemàtica, una obra de teatre, una paraula composta, una dita popular… El títol us donarà una pista clau. Mireu-la bé, rumieu-hi, feu volar la imaginació… i a veure si podeu treure’n l’entrellat! De vegades trobareu una petita pista sota la imatge.
Poble de Catalunya
Poble del Baix Camp
2. Paraula compotsa
3. Expressió catalana (modisme)
Quina son!
4. Paraula compotsa
5. Paraula composta
6. Novel·la escrita per Caterina Albert i Paradís (amb el pseudònim de «Víctor Català»)
Fixa’t que, a part d’ella, no hi ha ningú més al carrer…
Abans de llegir les solucions, si encara no n’has tret l’entrellat, trenca-t’hi una mica més les banyes i torna-ho a intentar. Avui no són tan difícils!
Solucions
Riudecols és un municipi de Catalunya situat al Camp de Tarragona, a la comarca del Baix Camp. El terme, molt superior a l’històric, té 19,37 km². És en un terreny muntanyós, als peus del Puigcerver, de 834 metres d’altitud, del Puig Marí, de 659 metres, prop del límit del Camp amb el Priorat, i del puig de Vilavella de 527 metres, i envoltat per les rieres de les Voltes i les Irles. Té al sud-oest el terme de Duesaigües, al sud Riudecanyes, al sud-est Botarell, les Borges per l’est i Alforja pel nord. Segons Manuel de Montoliu, el nom del poble prové de Riu-de-còdols, i d’aquí va evolucionar fins al nom actual, que ens recorda més a les cols. Té una població de 1264 habitants.
Capicua és una expressió que designa un número que es llegeix igual d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra (per exemple 1001) i que sovint té un valor simbòlic o curiós
Pesar figues: expressió molt nostrada que significa adormir-se o estar-ne a punt, de vegades en situacions on no és apropiat fer-ho, com ara en una reunió o a classe. Aquesta expressió es fa servir per descriure aquell moment en què els ulls es tanquen i el cap comença a caure, tot indicant que la persona està lluitant per mantenir-se desperta. Doncs ja ho sabeu, no peseu figues ni feu cap becaina, que aquest article és d’allò més interessant i sorprenent!
Paracaigudesés una paraula composta de “parar” i “caiguda” que fa referència a l’aparell que frena la caiguda d’un cos en l’aire o al mecanisme de seguretat dels ascensors.
Filferro, també és una paraula composta, uneix “fil” i “ferro” per a designar un fil metàl·lic prim, flexible i resistent utilitzat en múltiples àmbits.
Solitudés la novel·la modernista de Caterina Albert (Víctor Català), publicada el 1905, que narra el procés d’emancipació i descoberta interior de la Mila en un entorn muntanyós i simbòlic que reflecteix la seva lluita personal. Us heu fixat que la dona que apareix a la imatge està inspirada en la mateixa Caterina Albert, l’escriptora de Solitud?
Si t’han agradat aquest reptes, en tens molts més. No te’ls perdis!
Contribucions: Vull convidar Tocat del Bolet a un cafè per a que es mantingui despert i continuï la tasca de defensa i foment del català a les xarxes.
L’anciana que va vèncer el temps Relat basat en un cas real
A l’assolellada ciutat d’Arles, al sud de França, hi vivia una anciana anomenada Jeanne Calment. Als seus 90 anys, la Jeanne no era com altres dones de la seva edat. Fumadora empedreïda, entusiasta del vi d’Oporto, de caràcter ferm i mirada penetrant, vivia sola al seu elegant apartament, envoltada de records d’una vida llarga. Havia sobreviscut a guerres, revolucions, i fins a Vincent van Gogh, a qui deia que havia conegut de jove. No tenia hereus directes, però sí una determinació fèrria de viure a la seva manera, sense dependre de ningú. Malgrat tot, en quedar-se sense els suports financers dels quals havia depengut fins aleshores, va entrar en crisi financera. Calia fer quelcom, però no sabia pas què. Com caigut del cel, un dia, va trucar a la seva porta un home anomenat André-François Raffray. Era un notari educat, pragmàtic i confiat en els càlculs actuarials que regien la seva professió. Raffray tenia una proposta: adquirir l’apartament de Jeanne mitjançant un contracte de “viager”, una renda vitalícia molt comuna a França. El tracte era senzill: ell pagaria a la Jeanne una suma mensual de 2.500 francs fins que ella morís. En aquest moment, l’apartament passaria a ser del notari. L’André-François, llavors d’uns quaranta anys, va pensar que era una jugada mestra. Fet i fet, la Jeanne, als seus 90 anys i el seu hàbit de fumar i gaudir del seu vi d’Oporto cada dia, no semblava tenir gaires anys per davant. Jeanne va acceptar la proposta amb un somriure enigmàtic. “Molt bé, jove. Però no tingui tanta pressa”, va etzivar al notari. Mes rere mes, any rere any, l’André-François complia diligent la seva part de l’acord. Però Jeanne, contra el seu pronòstic, continuava viva. No només viva, sinó lúcida, forta, i amb una salut que desafiava la lògica. Mentre altres ancians s’afeblien, ella caminava per Arles amb pas ferm, tot comentant amb ironia que “l’André-François ha fet un mal negoci amb mi”. Van passar les dècades, una rere l’altra. L’André-François va envellir, es va jubilar, i finalment va morir el 1995, sense haver gaudit mai de l’apartament que va somiar posseir. La seva vídua, fidel al contracte, va continuar pagant la renda a la Jeanne. Finalment, el 1997, Jeanne Calment va tancar els ulls per última vegada, als 122 anys, tot convertint-se en la persona més longeva documentada en la historia de la humanitat. La família Raffray havia pagat més del doble del valor de l’immoble. Per la seva part, la Jeanne va viure còmoda i tranquil·la a la seva llar fins a l’últim dia, com si el temps mateix s’hagués rendit davant la seva voluntat. Diuen que a la vetlla encara mantenia un somriure sorneguer
Dedicat a Jeanne Calment (Arles, 1875 — Arles, 1997)
Bolets. Trompeta. Trompeta de la mort. Fongs. Cuina.
El bolet trompeta, conegut també com a trompeta negra o trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides), és un dels fongs més preats en la cuina catalana i mediterrània gràcies al seu sabor intens i la seva forma única d’embut.
Trompeta cendrosa
El bolet trompeta
La trompeta negra ha captivat boletaires i cuiners durant segles, sovint anomenada “la tòfona dels pobres”. Aquest fong creix en grups abundants als boscos humits i és un símbol de la tardor a Catalunya. La seva popularitat rau en la versatilitat: pot transformar un plat senzill en una delícia gourmet. En un context on la micologia guanya terreny entre aficionats a la natura, conèixer la trompeta és essencial per als amants de la cuina sostenible i local.
Trompeta negra
Característiques morfològiques
La trompeta presenta una forma cilíndrica i buida, com un embut estretat cap avall, amb una alçada d’entre 5 i 12 cm. El seu color varia del gris fosc al negre blavós quan és fresca, tornant-se més clara en assecar-se, amb una superfície exterior rugosa i vellutada. No té làmines clàssiques, sinó una membrana interna sinuosa i arrugada que li confereix un aspecte cerebral únic. La carn és prima, elàstica i gairebé absent, amb una olor afruitada que recorda els fruits secs o la fruita madura. Per distingir-la de confusibles com la “falsa trompeta” o el camagroc (Craterellus tubaeformis, més clar i olorós a farina), cal fixar-se en el color intens i l’interior buit completament. Hem de dir que abans de cruspir-vos una trompeta, consulteu la pàgina de la Generalitat de Catalunya, no tinguéssim pas cap disgut. Feu-ho. És important. La podeu trobar fent clic aquí: Bolets Comestibles Gencat.
Aquesta morfologia la fa inconfusible per als experts, tot i que els principiants han d’estar al cas: manca de peu real i la seva fructificació en grups densos ajuda a la identificació. És un fong sapròfit, que es nodreix de matèria orgànica en descomposició, sense riscos tòxics significatius, però sempre recomanable consultar guies o apps de micologia.
Espècies de trompetes
Les espècies de trompetes més corrents són tres:
Craterellus cornucopioides, també coneguda com a trompeta negra o trompeta dels morts / trompeta de la mort
Craterellus cinereus, també coneguda com a trompeta cendrosa
Craterellus undulatus, també coneguda com a trompeta crespa
Trompeta cresta
Hàbitat i temporada
La trompeta prospera en boscos caducifolis humits, especialment sota roures, castanyers, avellaners i faigs, en sòls calcaris i ombrívols. A Catalunya, és comuna al Bages, el Berguedà, el Ripollès i les zones prepirinenques, on l’humitat tardorenc la fa aparèixer en abundància. La temporada principal va d’agost a desembre, amb pics a novembre després de pluges persistents, coincidint amb temperatures fresques entre 10 i 15 ºC. No tolera el fred extrem ni la secada, per la qual cosa els anys humits poden donar collites excepcionals.
En Europa, es troba des de França fins a Itàlia, i fins i tot a Amèrica del Nord amb noms similars. A la Península Ibèrica, és un recurs micològic valuós, recol·lectat tant per aficionats com per professionals. El canvi climàtic, però, amenaça la seva regularitat, fent que les temporades siguin més imprevisibles.
Propietats nutricionals
Aquest fong és un aliat de la dieta saludable: baix en calories (unes 30 kcal per 100 g), però ric en fibra que afavoreix la digestió i regula el colesterol. Conté vitamines del grup B (B2, B3 i B5), essencials per al metabolisme energètic, i minerals com ferro, potassi i fòsfor, que contribueixen a combatre l’anèmia i reforçar ossos. Els antioxidants, com polifenols, li donen propietats antiinflamatories i protectors del sistema immunitari.
Estudis preliminars suggereixen beneficis per a la salut cardiovascular gràcies als seus betaglucans, similars als de la cua de perdiu. És ideal per a dietes vegetarianes o baixes en greixos, però cal cuinar-lo bé per eliminar possibles irritants crus. En comparació amb altres bolets, destaca pel seu alt contingut en proteïnes vegetals (fins a un 20%), fent-lo nutritiu i saciant.
Recollida i neteja
Recollir trompetes requereix paciència: creixen amagades entre fulles mortes, sovint en “nanses” de centenars d’exemplars. Utilitza un cistell de vímet per evitar esclafaments i un ganivet per tallar a la base, tot preservant el miceli. Mai cullis tot un grup; deixa’n per regeneració. A Catalunya, respecta límits legals (500 g/dia per persona) i zones protegides. Recorda que és important consultar la guia de bolets comestibles: Bolets Comestibles Gencat.
Per netejar, evita remullar-les perquè absorbeixen aigua; usa un pinzell suau o un drap humit per treure terra fina. Talla la base bruta i inspecciona l’interior. Conserva-les al frigorífic en paper absorbent fins a 5 dies, o deshidrata-les a 40 ºC per guardar-as anys, tot rehidratant posteriorment en aigua calenta. Aquest mètode concentra el sabor, ideal per cuina d’hivern.
Usos culinaris i receptes
La trompeta llueix en plats que exploten el seu umami profund: rehidratada, es fon amb mantega, all i romaní en risottos cremós. Un clàssic català és l’arròs caldós amb trompetes i pop, on el fong aporta terra i mar. Prova-les en calderetes de conill, pastes amb formatge de cabra o simplement saltejat amb ous ferrats.
Recepta ràpida: Risotto de trompeta negra (4 persones)
Ingredients: 300 g arròs bomba, 200 g trompetes fresques o 50 g deshidratades, 1 l brou de pollastre, 1 ceba, 100 ml vi blanc, 50 g parmesà, mantega, sal.
Passos: Sofregir ceba i trompetes 5 min; afegir arròs 2 min; desglasar amb vi; incorporar brou calent progressivament 18 min; reposar amb formatge. Temps: 30 min.
Altres idees: amanides amb vinagreta de trufa, salses per carn vermella o empanats farcits. Combina amb bolets porros o moixes per complexitat.
Trompetes de la mort amb botifarra
Curiositats i consells
Anomenada “trompeta de la mort” pel seu color fúnebre, en realitat és símbol de vida a la cuina francesa (trompette des morts). A Catalunya, té valor de mercat elevat (20-50 €/kg fresc), i supera el bolet rovelló en preu. Curiositat: els xinesos l’utilitzen en medicina tradicional per les seves propietats digestives.
Si t’ha interessat aquest article, potser també t’interessaran aquests:
Endevinalles. Jocs de paraules. Reptes visuals. Endevina el mot ocult.
Si heu jugat abans a “Endevina la paraula amagada”, sabeu de què va la cosa! Però pels qui encara no heu jugat, ras i curt: la imatge amaga una paraula… o potser més d’una! El nom d’un poble català, una novel·la emblemàtica, una obra de teatre, una dita popular… El títol us donarà una pista clau. Mireu-la bé, rumieu-hi, feu volar la imaginació… i a veure si podeu treure’n l’entrellat!
1. Poble de Catalunya
Endevina les paraules amagades
2. Novel·la catalana
Endevina els mots ocults
3. Animal molt estimat pels catalans que ja no és amb nosaltres
4. Dita catalana
Endevina les paraules ocultes
5. Dita catalana
Endevina els mots amagats
Solucions
Au, vinga, escarrassa-t’hi una mica i mira de treure’n l’entrellat abans de llegir directament les solucions. Segur que n’endevines més d’una!
🏘️ Il·lustració 1: Sant Pere de Riudebitlles (poble)
És un municipi de l’Alt Penedès, província de Barcelona, amb una forta tradició paperera i vinícola. El riu Bitlles travessa el poble, que conserva elements patrimonials com l’aqüeducte del Pont Nou i el Casal dels Marquesos de Llió, un exemple destacat de gòtic civil català
📖 Il·lustració 2: La plaça del diamant (novel·la)
Novel·la de Mercè Rodoreda publicada el 1962, considerada una obra mestra de la literatura catalana. Narra la vida de Natàlia, coneguda com Colometa, durant la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra. És una història de pèrdua i recuperació d’identitat, amb una forta càrrega simbòlica i psicològica.
🦍 Il·lustració 3: Floquet de Neu (goril·la)
Va ser l’únic goril·la albí conegut al món. Capturat a Guinea Equatorial el 1966, va viure al Zoo de Barcelona fins a la seva mort el 2003. Era una icona de la ciutat i un símbol de singularitat biològica.
🗣️ Il·lustració 4: “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era” (dita catalana)
Refrany que adverteix que si no vols problemes, no et fiquis en situacions conflictives. Prové del món rural, on l’era era el lloc de batre el gra, i generava molta pols.
🗣️ Il·lustració 5: “No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat” (dita catalana)
Expressa que no s’ha de donar res per fet fins que no sigui completament segur. És una crida a la prudència i a no anticipar-se als resultats abans d’hora.
Convida’ns a un cafè per estar ben desperts en la nostra tasca de difondre el català per les xarxes. Gràcies
Si encara no has jugat als altres reptes de “Endevina la paraula amagada”, aquí en tens uns quants!
Ens complau anunciar que elGrup Tocat del Bolet ha inaugurat recentment un canal de whatsapp d’adhesius en català. Hi podeu trobar adhesius (stickers) amb expressions típiques, dites, refranys, adhesius divertits i sorprenents… i tot de manera gratuïta. Anar al canal de Whatsapp d’adhesius (stickers) en català
Els adhesius són una molt bona manera de difondre el català a les xarxes, especialment a les APPs de missatgeria. El que salvarà el català és el seu ús, i avui l’ús que se’n fa per internet és essencial (especialment si pensem en les generacions més joves).
Els stickers de WhatsApp són útils per difondre el català perquè porten la llengua exactament on la gent parla i es relaciona cada dia. A més, combinen imatge, humor i text breu, cosa que facilita que expressions del català es facin virals entre amics i grups.
Els stickers formen part de la comunicació diària en xats informals, que és just l’espai on les llengües minoritzades sovint perden terreny davant les llengües dominants. Quan un grup de WhatsApp comença a usar stickers en una llengua petita, els parlants hi estan exposats contínuament sense esforç conscient, veient paraules i expressions repetides en situacions reals
Diversos estudis sobre emojis i stickers indiquen que aquests recursos visuals poden facilitar l’adquisició d’una segona llengua perquè associen paraula, context i emoció. Això també es pot aprofitar per a una llengua com el català: un sticker amb una expressió típica i una imatge clara ajuda a retenir vocabulari i girs propis sense passar per una classe formal.
Els adhesius o stickers es comparteixen amb molta facilitat entre contactes i grups, de manera que un petit paquet creat per uns quants parlants pot circular ràpidament per comunitats senceres. Això multiplica la visibilitat d’una llengua dins i fora del seu territori, ja que també els parlants d’altres llengües poden rebre aquests stickers, preguntar què volen dir i incorporar-ne alguns a la seva comunicació.
El cep (Boletus edulis) és un dels bolets més preuats de la nostra cuina, tant per la seva aroma intensa com per la textura ferma i delicada de la seva carn. Present a molts boscos de Catalunya i d’Europa, s’ha convertit en un autèntic símbol de la tardor i en protagonista de nombroses receptes tradicionals i modernes.
El cep (Boletus edulis): un gran bolet
El cep és, sens dubte, un dels bolets més preats tant pels aficionats a la micologia com pels amants de la gastronomia. Conegut científicament com Boletus edulis, aquest bolet destaca per la seva qualitat culinària, la seva textura carnosa i el seu sabor intens però delicat. Popularment rep noms diversos segons la regió: “cep” a Catalunya, “porcini” a Itàlia, “steinpilz” a Alemanya o “cèpe” a França. La seva fama traspassa fronteres i el converteix en un símbol de la tardor i de la cultura boletaire europea.
Descripció i identificació
El cep presenta un barret hemisfèric quan és jove, que es va aplanant amb l’edat. Pot assolir entre 7 i 25 cm de diàmetre, amb colors que van del marró clar al castany fosc. La carn és blanca, compacta i no canvia de color en tallar-se, un tret distintiu que ajuda a diferenciar-lo d’altres espècies. El peu és robust, sovint engruixit a la base, amb una xarxa blanquinosa característica a la part superior. La confusió més habitual és amb altres bolets del gènere Boletus, com el Boletus aereus o el Boletus pinophilus. Cal, però, evitar confondre’l amb espècies tòxiques com el Boletus satanas, que presenta tonalitats vermelloses i carn que pot provocar trastorns digestius. Hem de dir que abans de cruspir-vos qualsevol bolet (ceps inclosos), consulteu la pàgina de la Generalitat de Catalunya, no tinguéssim pas cap disgut. Feu-ho. És important. La podeu trobar fent clic aquí: Bolets Comestibles Gencat.
Hàbitat i distribució
El cep és un bolet micorrízic, és a dir, viu en simbiosi amb les arrels dels arbres. Es pot trobar en boscos de coníferes, fagedes, rouredes i castanyedes, sempre en sòls ben drenats. La seva distribució és àmplia: des de la península Ibèrica fins al nord d’Europa, des de zones muntanyoses a planures boscoses. La temporada principal s’estén de finals d’estiu fins a mitjans de tardor, tot i que en climes suaus pot aparèixer ja al juliol. Les condicions ideals són pluges abundants seguides de dies temperats, que afavoreixen la fructificació.
Ecologia i funció al bosc
El cep juga un paper fonamental en l’ecosistema forestal. Mitjançant la relació micorrízica, ajuda els arbres a absorbir nutrients i a resistir millor l’estrès hídric. Alhora, l’arbre proporciona al bolet els sucres necessaris per al seu creixement. Aquesta simbiosi és clau per a la salut dels boscos. Dins el gènere Boletus, hi ha una gran diversitat d’espècies: el Boletus aereus, de barret més fosc; el Boletus pinophilus, associat a pins; o el Boletus reticulatus, propi de rouredes. Tots comparteixen qualitats gastronòmiques similars, però elBoletus edulisés el més emblemàtic.
Valors gastronòmics
El cep és considerat un bolet gourmet. El seu aroma és intens, amb notes de fruits secs i terra humida. La textura és ferma i carnosa, i el sabor combina dolçor i umami, fet que el converteix en un ingredient versàtil. A la cuina tradicional, es consumeix fresc, en plats com arrossos, guisats o truites. També es pot assecar, concentrant encara més el seu gust, o conservar en oli i vinagre. La cuina moderna l’ha incorporat en cremes, salses sofisticades i fins i tot en plats de fusió, tot demostrant la seva adaptabilitat.
Propietats nutricionals
El cep és un aliment baix en calories però ric en nutrients. Conté proteïnes vegetals, fibra dietètica i una bona quantitat de vitamines del grup B. Aporta minerals com el potassi, el fòsfor i el ferro. Els seus beneficis per a la salut inclouen el suport al sistema immunitari, la regulació del trànsit intestinal i la contribució a una dieta equilibrada. A més, alguns estudis apunten que els bolets del gènere contenen compostos antioxidants que poden ajudar a reduir l’estrès oxidatiu.
Recol·lecció responsable
La passió pels bolets ha de combinar-se amb el respecte pel bosc. Per collir ceps de manera responsable, cal tallar-los amb un ganivet net a la base del peu, tot evitant arrencar-los i malmetre el miceli. És recomanable portar un cistell de vímet, que permet la dispersió de les espores. La normativa de moltes regions estableix límits de recol·lecció per persona i dia, sovint entre 2 i 5 kg, per preservar l’equilibri ecològic. A més, és imprescindible assegurar-se de la correcta identificació del bolet per evitar intoxicacions. recordem que abans de cruspir-vos qualsevol bolet (ceps o pressumptes cepts inclosos), consulteu la pàgina de la Generalitat de Catalunya, no tinguéssim pas cap disgut. Feu-ho. És important. La podeu trobar fent clic aquí: Bolets Comestibles Gencat.
Conservació i preparació prèvia
Un cop collits, els ceps s’han de netejar amb cura, retirar la terra amb un pinzell o drap humit, sense submergir-los en aigua. En fresc, es conserven a la nevera uns dies. Per a una conservació més llarga, es poden assecar en làmines fines, congelar-los després d’un escaldat ràpid o confitar en oli. Aquestes tècniques permeten gaudir del cep fora de temporada i mantenir-ne les qualitats organolèptiques.
Receptes i idees culinàries
El cep és protagonista de nombrosos plats clàssics. A Catalunya, destaca l’arròs de ceps, aromàtic i intens. A Itàlia, els tagliatelle ai porcini són un clàssic de la tardor. També es poden preparar sopes cremoses, guisats de carn amb ceps o simplement saltejar-los amb all i julivert. Pel que fa als maridatges, el cep combina bé amb ingredients de temporada com carbassa, castanyes o moniatos. També harmonitza amb vins negres joves o blancs fermentats en bóta, que en ressalten el sabor.
Curiositats i cultura popular
El cep ocupa un lloc destacat en la cultura popular. Molts topònims fan referència a la seva presència, i les festes boletaires celebren la seva arribada cada tardor. Als mercats tradicionals, el cep és un producte estrella, sovint venut fresc o assecat. A Europa, la seva fama és transversal: a França és protagonista de mercats gastronòmics; a Itàlia, els “porcini” són un símbol de la cuina regional; i a Alemanya, el “steinpilz” és un bolet molt buscat pels aficionats.
Si ets boletaite de mena, fes un fop d’ull als següents articles:
Repte visual. Joc de paraules. Imatges i paraules. Troba els mots ocults a la imatge.
Benvinguts al sisè lliurament d’Endevina la paraula amagada! O les paraules amagades, de fet… Tant el text com la imatge us oferiran una pista valuosa per descobrir el mot o els mots ocults. Doneu-hi unes quantes voltes i intenteu desxifrar-los. Trobareu la solució després de les imatges… però no feu curt i esforceu-vos-hi una mica, que no és cap trencaclosques impossible. Apa, som-hi, doncs!
1. Municipi català
2. Novel·la
3. Modisme (expressió típica)
4. Cançó d’un grup de rock català
5. Pel·lícula catalana
Solucions:
Tot seguit veuràs les solucions, però si no les has endevinat totes, prova-ho una darrera vegada.
Il·lustració 1 🏙️ Figueres (municipi)
Figueres és la capital de l’Alt Empordà, situada al nord de la província de Girona, a prop dels Pirineus i del mar Mediterrani. Amb uns 48.875 habitants (2024), és una ciutat ben comunicada per carretera i tren, incloent l’alta velocitat. És coneguda internacionalment per ser el lloc de naixement de Salvador Dalí, i acull el Teatre-Museu Dalí, una icona del surrealisme i un dels museus més visitats de Catalunya. També destaca el Castell de Sant Ferran, una fortalesa militar del segle XVIII considerada una de les més grans d’Europa. El centre històric de Figueres és ple de vida, amb carrers comercials, places amb terrasses i una oferta cultural activa durant tot l’any . Una figuera és un arbre fruiter de fulla caduca que produeix figues, molt comú en el paisatge mediterrani. El seu nom científic és Ficus carica.
Il·lustració 2 📚 La novel·la “El temps de les cireres”
Escrita per Montserrat Roig i publicada el 1977, aquesta obra és una de les més emblemàtiques de la literatura catalana contemporània. Va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la el 1976. La protagonista, Natàlia, torna a Barcelona després de dotze anys a l’estranger, just després de l’execució de Salvador Puig Antich. La novel·la retrata tres generacions d’una família burgesa i ofereix una mirada crítica a la societat catalana dels anys 70, marcada pel final del franquisme, la repressió i la crisi de valors . És una obra introspectiva i social que connecta la memòria personal amb la col·lectiva.
Il·lustració 3 💬 “N’hi ha per llogar-hi cadires”
Aquesta expressió catalana s’utilitza per indicar que una situació és tan sorprenent, absurda o divertida que val la pena presenciar-la. L’origen prové de les festes populars o espectacles on es llogaven cadires per veure l’esdeveniment còmodament. Quan es diu que “n’hi ha per llogar-hi cadires”, s’està afirmant que el que passa és digne de ser contemplat, sovint amb un toc irònic o humorístic. Té equivalents en altres llengües, com “es para alquilar balcones” en castellà, però amb matisos diferents.
Il·lustració 4 📚 Cançó “El tren de mitjanit” de Sau.
“El tren de mitja nit” de Sau és una cançó emblemàtica del pop-rock català dels anys 90 que parla de la solitud, la incomprensió i l’esperança compartida.
Publicada el 1992 dins el disc El més gran dels pecadors, la lletra utilitza la metàfora d’un tren nocturn per representar un espai simbòlic on s’hi refugien aquells que se senten perduts, tristos o desconnectats del món. El tren no és físic, sinó emocional: “cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit” diu la cançó, referint-se a persones que, com el narrador, viuen amb angoixa, somnis frustrats o desig de fugir.
La cançó descriu poetes que pinten grafitis, sirenes que canten llegendes, i miralls que enganyen, tot creant un univers on la fantasia i la realitat es barregen. El tren esdevé un lloc de trobada per a “llunàtics”, “espantats” i “deprimits”, però també una via d’alliberament.
Amb una melodia melancòlica i potent, i una interpretació sincera, Sau transmet que no estem sols en el dolor, i que compartir-lo pot ser el primer pas cap a la llum. És una cançó que connecta amb qui ha sentit el pes de la vida i busca un espai per respirar.
Il·lustració 5 🎬 Pel·lícula “Pa negre”
Dirigida per Agustí Villaronga i estrenada el 2010, “Pa negre” és una adaptació de la novel·la d’Emili Teixidor. Ambientada en la Catalunya rural de la postguerra, la història gira al voltant d’Andreu, un nen que descobreix un crim al bosc i s’enfronta a la duresa moral i política del moment. La pel·lícula va ser un èxit rotund, guanyant 9 Premis Goya, inclòs el de Millor pel·lícula, i 13 Premis Gaudí. És una obra fosca, intensa i poètica que explora la infància, la repressió i la supervivència en un context devastador.
Convida Tocat del Boleta un cafè per a mantenir-lo despert en la difusió i foment de la llengua i la cultura catalana. Moltes gràcies!
Si encara no has jugat a les altres edicions de “Troba la paraula amagada”, només cal que facis clic a aquests enllaços:
Que ningú s’enfadi, sisplau! Abans que res, deixeu-nos explicar com hem fet aquest rànquing dels pobles més bonics de Catalunya. Hem rastrejat totes les llistes possibles i imaginables, hem fet números com si fóssim comptables, i finalment, hem aconseguit el resultat que trobareu més avall.
Ara bé, ni dins de l’equip de Tocat del Bolet hi ha hagut pau: que si Calella mereix pujar, que si Altafulla és insuperable, que si Queralt ens roba el cor… podríem estar-hi discutint fins al dia del judici final! Per això hem decidit fer la classificació de totes les classificacions i llestos. Al final de l’article, a la secció de comentaris, cadascú hi podrà dir la seva. Sense més pràmbuls, aquí la teniu:
1. Besalú (Garrotxa, Girona)
Habitants: 2577 (Font: Idescat)
Origen: segle X, documentat com a nucli feudal.
Què el fa especial: el seu pont medieval sobre el Fluvià, el call jueu ben conservat i la seva arquitectura romànica fan de Besalú un poble de postal, un autèntic museu a l’aire lliure.
2. Peratallada (Baix Empordà, Girona)
Habitants: prop de 2047 (Font: Idescat)
Origen: segle X, com a vila fortificada.
Què el fa especial: carrerons empedrats, fossats, muralles i el castell. Passejar-hi és com viatjar a l’edat mitjana.
3. Rupit i Pruit (Osona, Barcelona)
Habitants: uns 281 (Font: Idescat)
Origen: documents del segle IX.
Què el fa especial: cases de pedra penjades sobre el riu, carrerons empinats i el famós pont penjant. Un poble d’alta muntanya amb molt d’encant.
4. Siurana (Priorat, Tarragona)
Habitants: 177 (Font: Idescat)
Origen: segle XII, últim bastió musulmà a Catalunya.
Què el fa especial: situat dalt d’un penya-segat, té vistes impressionants del pantà i el Montsant. Lloc de llegenda i punt de referència per a escaladors.
5. Cadaqués (Alt Empordà, Girona)
Habitants: uns 2.894 (Font: Idescat)
Origen: segle IX, amb referències a activitats pesqueres.
Què el fa especial: poble blanc i mediterrani, bressol de Salvador Dalí i inspiració per artistes. Les seves cales i carrers blancs són únics.
6. Castellfollit de la Roca (Garrotxa, Girona)
Habitants: 947 (Font: Idescat)
Origen: documentat al segle XI.
Què el fa especial: el nucli es troba literalment damunt d’un cingle de basalt format per erupcions volcàniques. Les vistes són espectaculars.
7. Miravet (Ribera d’Ebre, Tarragona)
Habitants: 683 (Font: Idescat)
Origen: segle XI, amb fortalesa templera.
Què el fa especial: el castell templari domina el curs de l’Ebre, i el poble conserva la seva ànima medieval i un encant fluvial únic.
8. Taüll (Alta Ribagorça, Lleida)
Habitants: 119 (Font: Idescat)
Origen: segle XI.
Què el fa especial: l’església de Sant Climent, Patrimoni de la Humanitat, és una joia del romànic català. El paisatge pirinenc completa la màgia.
9. Pals (Baix Empordà, Girona)
Habitants: uns 2.583 (Font: Idescat)
Origen: segle IX, amb el nom d’Palus (terres pantanoses).
Què el fa especial: muralles, torres i cases de pedra perfectament restaurades, amb vistes al Montgrí i a l’Empordanet.
10. Montblanc (Conca de Barberà, Tarragona)
Habitants: uns 7.539 (Font: Idescat)
Origen: documentat al segle XII.
Què el fa especial: capital del conjunt medieval més ben conservat de Catalunya, amb muralles i la llegenda de Sant Jordi arrelada.
Pobles també molt bonics que mereixerien ser al Top 10
Tot i que només es poden escollir deu pobles pel rànquing, hi ha molts altres municipis que serien mereixedors d’entrar al top 10 per la seva singularitat i bellesa. Són pobles com Tavertet (Osona, Barcelona), conegut pels seus cingles i vistes espectaculars; Mura (Bages, Barcelona), amb els seus carrers empedrats i aire medieval dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt; Calella de Palafrugell (Baix Empordà, Girona), amb un ambient mariner i cales pintoresques a la Costa Brava; Santa Pau (Garrotxa, Girona), envoltat de volcans i bosc de la Fageda d’en Jordà; Beget (Ripollès, Girona), amb les seves cases de pedra tradicionals i paisatge de muntanya; Prades (Baix Camp, Tarragona), famosa pel seu entorn forestal; Ponts (Noguera, Lleida), cruïlla de camins al Prepirineu; Guimerà (Urgell, Lleida), una preciosa vila medieval penjada en turó; Montsonís (La Noguera, Lleida) dominat pel castell; Bagergue (Vall d’Aran, Lleida), poble pirinenc florit; Espinelves (Osona, Barcelona), envoltat de boscos de faig i avets; Castelló d’Empúries (Alt Empordà, Girona), antic nucli comtal amb catedral gòtica; Gratallops (Priorat, Tarragona), capital vinícola amb paisatges ondulants;
Corbera d’Ebre (Terra Alta, Tarragona), símbol de memòria històrica; Tossa de Mar (Selva, Girona), muralles sobre el Mediterrani; Peramola (Alt Urgell, Lleida), espai natural d’escalada; Llívia (Cerdanya, Girona), enclavament històric amb farmàcia medieval; Viladrau (Osona, Barcelona), portes del Montseny; Vallbona de les Monges (Urgell, Lleida), reconeguda pel seu monestir cistercenc; Mirambell (Gandesa), amb carrers antics; Castelladral (Bages, Barcelona), entorn rural de gran bellesa; Horta de Sant Joan (Terra Alta, Tarragona), inspiració picassiana entre oliveres; Pujalt (Anoia, Barcelona), petit poble als contraforts; Queralt (Berga), espai natural mitificat; Roda de Ter (Osona, Barcelona), arrel literària; Cardona (Bages, Barcelona), salines i castell monumental; Montfalcó Murallat (Segarra, Lleida), vila completament emmurallada; Peramea (Pallars Sobirà, Lleida), nucli rural d’origen medieval; Durro i Boí (Alta Ribagorça, Lleida), amb esglésies romàniques, Prullans (Cerdanya, Lleida) de paisatge pirinenc; Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà, Girona), amb ponts medievals; Altafulla (El Vendrell, Tarragona), amb el seu entranyable passeig marítim,Os de Civís (Alt Urgell, Lleida), petit nucli de muntanya.
Tots aquests pobles destaquen per la seva autenticitat, patrimoni, paisatge increïble o caràcter històric i fan de la nostra estimada Catalunya una terra plena de racons per descobrir.
Si tens cap altre poble en ment, apunta’l més avall a comentaris. Gràcies!
Bolets de Catalunya: el rossinyol.
Rossinyols (Cantharellus cibarius)
En un blog anomenat “Tocat del Bolet” no hi poden faltar articles com aquest. Avui parlarem del rossinyol (en llatí, Cantharellus cibarius), un dels bolets silvestres més valorats per la gastronomia, amb una morfologia única, una aroma afruitada i una gran versatilitat a la cuina. Sapiguem-ne una mica més:
El rossinyol (Cantharellus cibarius)
El rossinyol, també conegut com ginesterola en algunes zones de parla catalana, rebozuelo en castellà o chantarella en francès, pertany a l’ordre dels cantarel·lals. Molt estimat tant per recol·lectors com per cuiners, el seu nom científic prové del llatí i fa referència a la seva forma de copa (“cantharellus”) i a la seva qualitat comestible (“cibarius”). La fama d’aquest bolet va més enllà de l’àmbit culinari, ja que també està relacionat amb tradicions populars i té un innegable atractiu estètic per la seva tonalitat característica. Hem de dir que abans de cruspir-vos qualsevol bolet (rossinyols inclosos), consulteu la pàgina de la Generalitat de Catalunya, no tinguéssim pas cap disgut. Feu-ho. És important. La podeu trobar fent clic aquí: Bolets Comestibles Gencat.
Identificació i descripció morfològica
El rossinyol destaca pel seu bonic color groc daurat o ataronjat, que li confereix un aspecte atractiu i fàcilment identificable al bosc. Tot el bolet presenta aquesta coloració: el barret té forma d’embut en exemplars madurs i un diàmetre que pot arribar fins als 12 cm en els grans—tot i que és habitual trobar-ne de 4 a 8 cm. La cutícula és seca, de color mat, separable i el marge és sovint lobulat i sinuós.
El peu és robust, carnós, ple (no buit), sense anell, més clar que el barret i tendeix a ser més estret cap a la base. Un dels trets més singulars del rossinyol és la presència de plecs decurrents sota el barret (en comptes de làmines), que van fins al peu i són del mateix color que la resta del bolet.
La carn és blanca o groc pàl·lid, compacta, amb una olor suau i afruitada que recorda l’albercoc o la pruna, i el sabor és agradable, lleugerament dolç amb notes picants en exemplars més madurs. L’esporada és de color groc-clar o ocre.
Hàbitat i distribució
El Cantharellus cibarius és una espècie micorrízica, la qual estableix relacions estretes amb diverses espècies d’arbres, principalment planifolis com roures, castanyers, faigs, alzines, avets i, en menor mesura, coníferes. Sovint es troba mig enterrat sota la fullaraca o la molsa, on es camufla gràcies al seu color. Colonitza terres àcides, però també se’l pot veure en sòls més alcalins, sobretot als boscos calcàris amb acidificació superficial. S’adapta molt bé a diverses condicions i pot viure en plantacions joves i espais més oberts amb presència escassa de matolls o molsa. La seva supervivència en condicions de sequera és notable, fruit d’un bon sistema de regulació d’humitat interna.
Temporada i època de recol·lecció
La temporada del rossinyol s’estén principalment des de la primavera fins a la tardor, amb el pic de fructificació entre finals de juny i novembre. Als climes més mediterranis, es pot arribar a trobar exemplars fins i tot a l’hivern, especialment quan les condicions de temperatura són suaus. És habitual un creixement abundós i regular en les mateixes localitats any rere any, per la fidelitat de la micorizació.
Diferències amb espècies similars i confusions possibles
És important evitar confusions amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), de làmines i color més viu, que pot causar trastorns digestius, o amb el bolet d’olivera (Omphalotus olearius), que és tòxic. El rossinyol autèntic es distingeix per la presència de plecs en lloc de làmines, la carn compacta i l’aroma afruitada. Si teniu dubtes, consulteu la pàgina de la Generalitat de Catalunya sobre bolets. La podeu trobar fent clic aquí: Bolets Comestibles Gencat.
Propietats culinàries i usos gastronòmics
El rossinyol és una autèntica joia de la gastronomia europea. La seva textura ferma i el gust fàcilment adaptable el fan idoni per preparar saltejats, guisats, sopes, truites i com a acompanyament de carns i arrossos. No cal cap precocció especial perquè pot consumir-se directament saltat amb oli, all i julivert.
La seva aroma afruitada s’intensifica durant la cocció i la carn no es desfà fàcilment. També admet ser deshidratat per consumir-se fora de temporada, mantenint gran part del sabor.
El rossinyol és un aliment amb baix valor calòric, ric en fibra, minerals i vitamines, especialment A, C, D i grup B. Conté antioxidants naturals que ajuden en la protecció cel·lular. La seva carn aporta sacietat i pot formar part de dietes saludables.
Conservació i emmagatzematge
El rossinyol manté la seva frescor durant diversos dies gràcies a la carn compacta i a la sequedat de la cutícula. Cal guardar-lo en capes separades sense amuntegar, en recipients ventilats. Es pot conservar congelat, deshidratat o en oli.
Precaucions i possibles tòxics
Tot i ser un bolet segur, s’ha de netejar a fons per evitar restes de terra o insectes. La recol·lecció inadequada o la confusió amb altres espècies pot comportar riscos gastrointestinals. Sempre convé fer una identificació segura abans de consumir-lo. Si teniu dubtes, consulteu la pàgina de la Generalitat de Catalunya sobre bolets. La podeu trobar fent clic aquí: Bolets Comestibles Gencat.
Curiositats i tradició popular
El rossinyol ha estat protagonista de contes, refranys i dites populars a molts indrets d’Europa. La seva presència abundant és sinònim de bona temporada boletaire i molts boletaires guarden gelosament la ubicació dels corriols de rossinyols.
Recomanacions de recol·lecció responsable i sostenibilitat
A causa del gran valor gastronòmic i comercial, és vital practicar una recol·lecció responsable, sense arrencar el miceli ni utilitzar eines que malmetin el substrat. És recomanable recollir només els exemplars madurs, deixar els petits per garantir la sostenibilitat i evitar que el bosc perdi la seva biodiversitat.
Si t’ha interessat aquest article, potser també t’interessarà…
