Ai, la pressió per obtenir exclusives, les hores interminables a la redacció, les rodes de premsa, les entrevistes, les xarxes socials… i fins i tot la censura i les fake news! Ja hi pots pujar de peus: el periodisme és una selva! Des de la Terribas a en Grasset, d’en Basté al mític Puyal, l’Herèdia, l´Évole, l’Ustrell … tots ens han explicat el que passa al món i altres històries per a no dormir. Podríem dir que el periodisme és història improvisada.
Avui a TDB portem acudits frescos sobre el periodisme. Si no s’ajusten als fets reals, no permetrem pas que la veritat malmeti un bon acudit, oi? Però alerta, com deia George Bernard Shaw, “quan una cosa fa gràcia, busca-hi bé la veritat oculta”.
Acudits en català sobre periodisme
Les notícies del matí són les que comencen dient “Bon dia” i tot seguit t’expliquen per què no ho serà pas…
El titular… El periodista truca al servei de telefonia mòbil…
Truco per cancel·lar una línia.
És clar. Em pot donar el titular?
A veure… què li sembla aquest: “Client indignat cancel·la línia de mòbil de bon matí”.

Acabo de canviar les notícies per un documental d’assassins en sèrie, per relaxar-me una mica.
—Senyor, em podria explicar el secret del seu èxit?
—Depèn, és periodista o policia?
Només puc dir que fa 40 anys que veig les notícies i la cosa no ha millorat gens.
No és fàcil escriure primícies sobre celebritats cada dia… a partir d’ara ho faré sobre paper.

—Saps que el director és mort?
—Sí, però voldria saber qui va ser el que va morir amb ell.
—Per què dius que va morir una altra persona?
—No vas llegir la nota de dol que va posar l’empresa al diari? “…i amb ell se n’ha anat un gran treballador”.
Periodista 1: “Una vegada vaig cobrir una història tan innovadora que va guanyar un Premi Pulitzer.”
Periodista 2: “Bé, jo he estat en assignacions tan perilloses que en van fer pel·lícules d’acció!”
Periodista 3: “Això no és res! He destapat una conspiració tan massiva que va arribar a la portada de tots els diaris.”
Entra el Periodista 4, tot somrient.
Periodista 4: “Tots sou increïbles, però tinc notícies d’última hora: finalment he aconseguit complir un termini!”

Quin és el súmmum d’un periodista? Morir aixafat per una roda de premsa.
Tal dia com avui, el 4 de juliol del 1776, el rei George III del Regne Unit, va escriure només una entrada al seu diari: “Avui no ha passat res d’important”.
Es nota que no tenia Twitter, perquè aquell mateix dia, tretze colònies britàniques van signar la Declaració d’Independència dels EEUU. (Fet verídic).
Bon dia. He vingut per la feina de periodista esportiu. Soc graduat a Cambridge en coneixement esportiu a tots els nivells i amb èmfasi en psicologia esportiva, redacció d’estil i doctorat gramatical en lletres de la informàtica aplicades a disciplines cognitives sobre esportistes d’alt rendiment.
Saps fer mems?
“El periodisme consisteix en gran mesura a dir ‘Lord Jones ha mort’ a persones que mai van saber que Lord Jones era viu.” ~G. K. Chesterton (novel·lista anglès, 1874-1936)

Un periodista va entrevistar un humorista i va preguntar: “Com se t’acudeixen els teus acudits?” L’humorista va riure i va dir: “És fàcil; només assisteixo a les rodes de premsa!”
El diari diu que cada setmana algú rep l’impacte d’un fanal a Barcelona i ha de ser hospitalitzat. Pobre desgraciat!
Periodista independent hauria de ser pleonasme.
En un seminari de periodisme, un reporter aspirant va preguntar a un periodista veterà: “Com gestiones tot l’estrès?” El periodista veterà va respondre: “Medito cada matí. És l’única manera de mantenir-me tranquil mentre espero que el proper termini m’ataqui!”
Un periodista pregunta a Einstein:
—Pots explicar-me la relativitat?— i Einstein respon:
—Pots explicar-me com fregir un ou?
El reporter el mira tot estranyat i respon:
—Bé, sí, és clar que puc.
I Einstein li respon:
—Molt bé, fes-ho, però imaginant que no sé què és un ou, ni una paella, ni l’oli, ni el foc”.
Amic: “Què fas quan no pots trobar una font per a la teva història?” Periodista: “Escric sobre ‘insiders anònims’ i espero que els lectors pensin que tinc contactes secrets!”

Riingg, rinnggg…
Bona tarda, truco per cancel·lar una cita.
Ho sento, però ja hem tancat les cometes!
(Tot pensant en determinada “premsa”…) “Hi ha lleis per protegir la llibertat d’expressió de la premsa, però no n’hi ha cap per protegir la gent de la premsa.” ~Mark Twain (escriptor americà, 1835-1910)
Madurar és passar per 200 canals en un minut mentre dius “Quina merda de tele, no fan res de bo”.
Com fas que un periodista deixi de parlar? Dona-li un termini!
—Amor, que han dit a les notícies que ajudaran als micropenes!
—A les micropimes, han dit.
—Mai tenim sort 😔

Com trobes un periodista en una festa? No et preocupis; ells et trobaran i començaran a fer preguntes.
Per què el periodista va trencar amb el seu editor? Simplement no podien trobar l'”angle” adequat per a la relació.
De menut quan deien “Els pallassos de la tele” sabia qui eren. Ara em perdo…
—Crec que ens estan manipulant…
—No siguis ximple, ho haurien dit a la tele!
Presentador: Benvingut al programa! Què vol fer?
Concursant: Doncs per començar necessitaré un voluntari del públic.
Presentador: Senyor Lecter, això és MasterChef.
Concursant: Ho sé, ho sé…
Per què el periodista va començar un programa de cuina? Perquè volia ser el “tema candent” (hot topic).
Com es disculpen els periodistes? Emeten una “rectificació”.
Últimes notícies: El govern eliminarà l’IVA de l’oli d’oliva. A partir d’ara, es dirà Oli d’ol.
A Facebook han publicat una notícia segons la qual les xarxes socials estan creant la generació més mandrosa de la història.
He expressat la meva opinió amb gran detall tot prement el botó “M’agrada”.
Si t’has quedat amb ganes de més acudits, aquí hi ha més teca: