2 Relats de ficció. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Aquests contes estan destinats a un públic adult.
Anotacions:
Mammó és un terme utilitzat només al Nou Testament protestant per descriure l’abundància o avarícia material. A la Bíblia, Mammó es personifica com a símbol de les riqueses a Lucas, 3 i Mateu, 4. En algunes traduccions apareix com a Mammó, però en altres es tradueix com a «abundància deshonesta» o similar, donant així a entendre que el que va voler dir Jesús va ser que no es pot servir a Déu i a les riqueses, en el sentit d’estar esclavitzat per l’amor als diners.
La propietat intel·lectual d’aquests relats pertany a Tocat del Bolet.
Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Això és un relat de ficció.
Tocat del bolet és un bloc que pretén fomentar i compartir la llengua i la cultura catalanes, d’una manera amena i divulgativa. Segueix-nos a twitter!
La propietat intel·lectual d’aquest relat pertany a tocatdelbolet.cat
La piràmide de Maslow, o jerarquia de les necessitats humanes, és una teoria psicològica proposada per Abraham Maslow en la seva obra Una teoria sobre la motivació humana. Maslow formula en la seva teoria una jerarquia de necessitats humanes i defensa que segons se satisfan les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més complexos (part superior de la piràmide)
Blau: Auto-realització Verd: Estima Groc: Amor/Pertinença Beix: Seguretat Vermell: necessitats fisiològiquesLa propietat intel·lectual d’aquest relat pertany a Tocat del Bolet. No pot ser reproduït o copiat sense consentiment per escrit dels administradors de tocatdelbolet.cat
Diuen que va estar a punt d’aconseguir el buit absolut. Va treure l’aire, la llum, el soroll, els àtoms, els neutrons, els electrons, els quarks… fins i tot els neutrins i els bosons. No hi quedava res.
Diuen que li va posar nom al no-res, però llavors hi van començar a aparèixer partícules subatòmiques com per generació espontània…. Com es podia posar nom al no-res? Era inconcebible!
Diuen que va provar tècniques budistes, hindús i sofistes de meditació per assolir un pla de realitat i enteniment que trascendís les seves limitacions humanes perquè el seu pensament no interferís en el buit absolut.
Però, en vida, tot va ser en va. Sempre que hi pensava o li posava nom, hi apareixien partícules. Per això aquesta làpida: aquí jau l’home que ja no pot concebre ni denominar el no-res. Per tant, existeix. I el fet que no ho sàpiga culmina la quadratura del cercle.
Aquest microrelat és propietat Intel·lectual de Tocat del Bolet.
Estic llegint un microrelat que algú ha compartit per internet. No les tinc totes. De moment la curiositat em pot més que la mandra. Qui ho hagi escrit ha posat un punt i a part. No entenc molt bé el propòsit. I menys l’entenc ara. No té cap sentit narratiu. Provant, provant… Ep, lector, tingues paciència. Ara ho entendràs tot. Ostres. M’ho diu a mi? Sí, sí, a tu. Et veig llegint el relat. És difícil d’explicar (física quàntica). Quan t’observo determino el teu estat. Estic flipant… De què vas! Això no quedarà així! El lector rumia alguna cosa… I mentre mires com llegeixo el relat comences a pensar en què faràs demà i la teva concentració es dissipa. He de trucar la mare i comprar una clau Allen… La teva observació perd força, ja no determina el meu estat. Espera, què fas!? El relat és meu! I de sobte l’escriptor perd del tot el control del relat… Un moment! I això qui ho ha dit!? Exclamen tots dos. L’escriptor comença a córrer cap al lector sense parar de llegir el relat, però el seu entrecuix topa amb una pilona del carrer. El dolor és intens. Mal parit! Torna’m el meu relat! Ja no el tinc jo! Se l’ha endut una dona de vermell
Aquest microrelat és propietat Intel·lectual de Tocat del Bolet.
Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Aquest relat s’ampara en la llibertat d’expressió, dret fonamental recollit a l’article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans, i en la majoria dels sistemes democràtics.
