Microrelat ~ El miracle de Wörgl

Microrelat, ficció, literatura, microrelats en català.

El miracle de Wörgl
Relat basat en una història real

A la petita ciutat austríaca de Wörgl, en el més cru de la Gran Depressió, el panorama era devastador: indigents per onsevulla, fred, fam i desolació… Aquell any 1931 va ser especialment funest; un darrere l’altre, els comerciants van anar tancant els seus negocis: Hans el barber, Maximilian el manyà, Stefan el ferrer, fins i tot el petit Florian, l’enllustrador… Alguns es van llevar la vida, uns altres no van tenir cap altre remei que abandonar els seus oficis i apuntar-se a l’abisme d’una mendicitat mortificadora.

Michael Unter, l’alcalde, aclaparat davant d’aquell daltabaix, va introduir una mica a la desesperada un bitllet local amb l’anodí nom de Arbeitsbestätigung (“certificat de treball”) per a, d’alguna manera, estimular l’economia. La idea era que aquella mena de bitllet perdés valor amb el temps (un 1% mensual), la qual cosa incentivaria la gent a gastar-la ràpidament enlloc d’estalviar-la.

Al malparat municipi austríac, l’efecte va ser que aquell bitllet amb “taxa d’oxidació” va augmentar la circulació dels diners, va reduir la desocupació i va revitalitzar l’economia local, ja que la gent volia gastar-la el més aviat possible amb la condició que no perdés valor. En poc temps, Wörgl va experimentar una millora tan notòria que l’experiment es va fer conegut com “El miracle de Wörgl”.

La notícia es va difondre ràpidament pel país, fins al punt que diversos pobles i ciutats que patien l’impacable assot de la crisi econòmica, es van interessar per l’experiment i van enviar emissaris a parlar amb l’alcalde. Michael Unter es va oferir encantat a revelar els secrets d’aquell miracle tan insòlit, d’aquella benaurança que havia retornat el somriure i l’esperança a tants conciutadans que poc abans es trobaven en el pou més fosc de la desesperació.

No obstant això, la notícia va arribar també a oïdes del governador del Banc Central d’Àustria, que davant d’aquella amenaça al monopoli de l’emissió de moneda, va aconseguir prohibir l’experiment.


Malgrat la seva breu durada, el “miracle de Wörgl” continua esent un exemple interessant de com les innovacions monetàries poden impactar positivament en una economia local.

Altres microrelats:

regals en català
objectes de regal
roba en català

Ficció, relats curts en català.

Microrelat: Pànic

Ficció en català. Relat. Microrelat. Narrativa en llengua catalana.


Títol: Pànic
Gènere: humor negre

—Disculpi, és aquí l’Associació de Persones amb Tendència al Pànic?
—No, si us plau, un altre membre no! Som massa gent. El terra podria cedir… què dic, el terra? Tot l’edifici podria esfondrar-se en qualsevol moment! Que Déu ens agafi confessats.
—És vostè el president?
—Per què ho vol saber? És una carta d’hisenda, oi? M’enfonsaran. Ho sabia!
—No, jo només venia a lliurar-li un paquet.
—Alerta! Un possible paquet bomba!
Déu meu, se m’accelera el pols, el meu cor… ostres, el meu cor… Morirem tots!

… I aquestes van ser les darreres paraules del president honorífic de la *APTP abans que se l’emportés el fatídic infart de miocardi. Des d’aleshores, presos del pànic i turmentats per aquella última sentència condemnatòria, un rere l’altre, van anar caient tots els membres de l’associació.
Per la seva banda, ja fa 2 anys que el missatger està en situació de confinament voluntari, amb atacs de pànic constants, que cursen amb vertígens, tremolors i suors nocturnes.
*Associació de Persones amb Tendència al Pànic

regals en català
bosses
no cardis
expressions catalanes

A Tocat del Bolet hi trobaràs un munt de microrelats, heus aquí una llista:

📖 Més microrelats: El col·leccionita de temps, El sentit de la vida, Cataclisme laboralCom es crea el diner?, Món fake, conte tragicòmic, 10 microrelats de 4 paraules, Déu existeix,  La resistència anti Big Data, Microrelat romànticconfinament, Virus letal i CoronavirusEl suïcidi de Maslow ,Paradoxa temporal,  Far west, Relat quàntic, Vampirs,  Barcelona, parc temàticUna nova vidaL’ecosistema del doctor FawlerInconcebible,  Paradoxa Temporal

Aquests relats són de ficció. Qualsevol semblança amb la realitat és mera coincidència.

Relat guanyador Sant Jordi 2024 de l’associació de comerciants Eix Montserrat

Relats. Ficció.

L’associació de comerciants Eix Montserrat ha fet públic el relat guanyador de Sant Jordi 2024 i ens han donat permís per a compartir-lo. El relat és un cant al petit comerç, als petits comerciants, a aquells que omplen de vida els barris. Són patrimoni viu de la ciutat.
Un municipi sense petit comerç, on tot són cadenes, perd molta personalitat, molt caliu, molt d’encant. Així doncs, llarga vida al petit comerç i, si us plau, tot el suport institucional que calgui!

El col·leccionista de temps

Relat
conte
ficció
literatura
relats curts
relats
contes

Ha comprat un llibre a la llibreria Bosch del Passeig de Maragall. No en coneix l’autor, però li ha cridat l’atenció per la singularitat del títol. Paga en efectiu. El llibreter li guarda el llibre en un sobre. Aquestes llibreries de barri tenen un caliu especial, pensa.
Enfila Mare de Déu de Montserrat. Fa una ullada a la peixateria i pensa que demà farà orades a la sal. Saluda els peixaters. Ell n’és un client habitual. Creua el carrer i seu en un banc de la plaça del nen de la rutlla.
Fa bon dia i una brisa li acaricia el clatell. El sol l’escalfa.
De sobte, un home amb barret seu al costat. Du un maletí.
—Bon dia, Miquel!
—Bon dia…—respon bocabadat —. Perdoni, ens coneixem?
—Oi tant!
—Doncs ja em dispensarà però no hi caic. Com sap el meu nom?
L’home roman uns segons pensatiu…
—Entesos. Sé el teu nom de la mateixa manera que sé que t’encanta prendre el cafè amb llet al bar de la plaça del Guinardó, o que et captiva caminar fins els búnquers de dalt del parc els dissabtes… o que gaudeixes dels vins que comparteixes amb la teva parella a la bodegueta del Guinardó o dels vermuts a la bodega Lluís, o que et llepes els dits amb el pollastre a l’ast de Mare de Déu de Montserrat… ah, o que et fascina l’aparador de la llibreria Clau de Volta!
—Ostres, però com sap tot això de mi? M’ha estat seguint?
—No, no és això.
—Miri. Val més que me’n vagi…
—Espera. Recordes aquella moneda que vas comprar a la numismàtica de Maragall?
—Bé, n’he comprat unes quantes.
—Els 4 quartos, del 1810, de la Barcelona napoleònica?
—Sí… però com ho sap tot això?
—Bé, a mi també m’agrada la història. Com a tu. I també soc col·leccionista. Com tu. Però d’una manera diferent.
—Què vol dir? —, fa el Miquel, cada cop més encuriosit.
—Agafa el llibre que has comprat a la llibreria.
En Miquel obre el sobre que conté el llibre. Llegeix el títol:
—És clar: “El col·leccionista de temps”!—. Mira la solapa… —Ostres, és vostè! —fa el Miquel astorat.
—Ara que ens coneixem una mica, em pots tractar de tu.
—Ets tu! —torna a dir en Miquel, amb els ulls ben oberts.
—Exacte, i tinc els teus moments i els de tanta gent que ha viscut i ha passat pel Guinardó. Tinc els moments més cèlebres de Santiago Russinyol, els més èpics i els més tristos de la lluita antifeixista dels combatents republicans, dels processos de creació més originals de Domènech i Montaner o d’en Joan Brossa, dels experiments del Doctor Ramon Pla i Armengol i de les vivències més sentides de la infantesa de Juan Marsé… Però també col·lecciono aquests petits grans moments de la gent que omple el barri de vida i d’experiències cada dia, dels que saludeu els peixaters, de les que prenen el cafè i fan un vermutet, o una pizza a l’Aurèlia… Sí, saps molt bé de què et parlo, oi?
—Oi tant! I col·lecciona moments de persones de tots els temps?
—Correcte, des de que el Guinardó era un espai agrícola que formava part de Sant Martí de Provençals fins ara. Des de la mateixa fundació del Mas Guinardó! —Et puc fer una pregunta?
—És clar que sí!
—Què hi dus dins d’aquest maletí?
—Són els teus millors moments, Miquel. Fa temps que els col·lecciono. Son sèries limitades i exclusives. Els vols reviure?
—Si us plau!

Relat
conte
ficció
literatura
relats curts
relats
contes

M.S.

Associació de Comerciants del Guinardó
Instagram Eix Montserrat

Tocat del Bolet dona suport al petit comerç.