Microrelat: el sentit de la vida

Literatura. Ficció. Microrelat. El sentit de la vida. El propòsit de la vida.

Avui publiquem un microrelat inspirat en la publicació El sentit de la vida. Així doncs, aquest relat pretén ser una de tantes il·lustracions possibles del contingut abordat en l’esmentat article. Desitgem que us agradi:

🙣 Microrelat: El sentit de la vida 🙡

En Pere era allà dalt, sobre la cornisa. Constatava que el tòpic era cert: les persones semblaven formigues i els cotxes com de joguina. Només volia saltar i posar fi a aquella merda que el podria per dins.
Havia estudiat ADE, com el seu pare volia, i després d’un MBA a l’escola de negocis més elitista del país, havia agafat les regnes de l’empresa, com la seva família desitjava. Era el més preparat. Tenia el cotxe que sempre havia somiat, vivia en un dúplex espectacular i estava a punt de prometre’s amb la Sarah (escit amb h final), una noia que havia conegut al club nàutic tot just feia un parell d’anys. I tanmateix sentia la poderosa atracció del buit. Recordava la cançó de The Doors: “This is the end, my only friend, the end…”. Realment frisava per esberlar-se el cap contra l’asfalt com a colofó d’una existència buida i prefabricada que li havia anat traient, de mica en mica, les ganes de viure, la pulsió vital.
Feia temps que l’envaïa una tristesa que no aconseguia treure’s de sobre. Ho tenia tot i no tenia res. Estava buit. Havia anat al psicòleg. Després al psiquiatra. Els antidepressius l’ajudaven una mica a suportar aquelles juntes d’accionistes soporíferes i a no acabar escanyant cadascun dels llepaculs que cada dia intentaven entrar en el seu cercle d’amistats, un cercle només sostingut (ell ho sabia, tots ho sabien) per les aparences.
La Sarah li havia etzibat, després de l’enèssima enganxada, que estava amargat. Potser era veritat. Ella solia superar les crisis de parella anant a comprar; ell mirant qualsevol cosa per Youtube i procurant adormir-se el més aviat possible. Els antidepressius ajudaven a accelerar el procés.
“Serà només un moment”, “Llença-t’hi i tot haurà acabat”, “La teva vida fot fàstic, i ho saps… davant dels altres et pots posar les màscares que vulguis, però tu sol, davant del mirall, no et suportes”.
Va fer una passa endavant. Estava decidit. Ho anava a fer…
Però tot d’una es va adonar que, quan pensava en ell mateix, ho feia en tercera persona. Com si hi hagués un altre jo extern que l’estigués observant, un altre jo possible…
“…O no et tiris… baixa, parla d’una vegada amb aquell indigent del portal del costat de l’edifici d’oficines i pregunta-li per què collons sempre se’l veu tan content, vés a casa, agafa només l’imprescindible (no cal gaire), renuncia a la presidència de l’empresa amb una nota, a les reunions del club nàutic, a les juntes d’accionistes, fot el camp, deixa la Sarah (amb ha final)…”
… “O no em tiro…”
……….
Va desaparèixer sobtadament. A la Sarah li va afectar molt, sobretot per la vergonya social. Tant va ser així que no va aparèixer pel club nàutic durant els dos anys següents; però avui té dos fills impecablement vestits d’Armani i Lacoste i està casada amb el flamant director financer d’una coneguda multinacional farmacèutica. Juga al bridge amb les amigues, va al psicòleg i es medica.
Diuen que el Pere al final no va saltar, que volta pel món una mica esparracat, fent tasques de voluntariat, un xic curt de pasta, i que va fent, amb alts i baixos, però que és viu i de tant en tant se li dibuixa un gran somriure als llavis. Li agrada el surf, veure postes de sol, observar ocells i ja no es medica.

Llegir l’article “El sentit de la vida”:

📖Altres microrelats: Cataclisma laboral, Com es crea el diner?, La resistència anti Big Data,  Virus letal i Coronavirus, El suïcidi de Maslow , Vampirs,  Barcelona, parc temàtic, Una nova vidaL’ecosistema del doctor Fawler, Relat quàntic, Inconcebible,  Paradoxa Temporal 

Acudits literaris

Acudits i mems sobre literatura, escriptors i escriptores, llibres, lectura i escriptura.

Acudits i mems literaris

Ahhh, l’excels i tanmateix sovint desagraït i tèrbol món de la literatura! Des de William Shakespeare a Mercè Rodoreda, passant per Ausiàs March i Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski, hem volgut fer un repàs còmic de la literatura catalana i universal. Hi ha acudits i mems que no s’han d’entendre al peu de la lletra, cal saber llegir entre línies. Sigui com sigui, les trifulques dels escriptors han fer córrer rius de tinta… perquè ja se sap, de vegades la ploma és més forta que l’espasa. Així doncs, si ets lletraferit, llegeix-los amb calma i pren-te el teu temps, a poc a poc i bona lletra. Si saps més acudits sobre escriptors, llibres, literatura o poesia, no dubtis a compartir-los a la secció final de comentaris. Aquest post s’actualitzarà sovint amb nous mems i acudits.

☠️
Gent que vol una història d’amor com la de Romeo i Julieta ❤️❤️… sense saber que va ser una història de tres dies i amb un resultat final de sis morts.
…Cal llegir més.

*

Es va enamorar d’una escriptora, però ella sempre ella volia tenir l’última paraula i tenia la mania de posar els punts sobre les Is. El fet de que l’altre s’ho prengués tot al peu de la lletra, no ajudava. Era la Crònica d’una mort anunciada. El procés es va anar allargant. Sovint s’alternaven Guerra i pau, amb moments de tensió i altres d’indiferència i Solitud (no eren precisament Romeo i Julieta). Amb el temps, la relació va experimentar una Metamorfosi. Al final, tot fent un cafè a La plaça del diamant, van decidir girar pàgina i continuar com amics. Tot plegat, Molt soroll per no res.

mems acudits llegir lectura

Escric el meu llibre en cinquena persona… Comença així:
“Vaig sentir que aquell home deia que algú li havia dit…” (Demetri Martin)

*

Si t’arriba l’e-book de La Iliada d’Homer, no te’l descarreguis, que és ple de troians!

*
(Humor soviètic, no tothom l’entendrà)
Quines van ser les últimes paraules de Maiakovski abans de suïcidar-se? Resposta: ‘Camarades, no dispareu!

*

—Vaig fer el mètode de lectura ràpida i en només 45 minuts em vaig llegir “Don Quixot de la Manxa”
—I de què va?
—D’alguna cosa que va passar per Espanya.

*

—Teniu llibres sobre el Marquès de Sade, el sadisme i el masoquisme?
—Sí.
—Sisplau, me’n pot tirar uns quants a la cara?

ALbert Camús acudit existencialisme

*

—Hola, company, què estàs llegint?
—Kafka!
—Ostres, cuida’t aquesta tos.

*
—No m’agrada gaire la teva novel·la
—És un assaig!
—Llavors assaja més, que és molt dolenta.

Si Jane Austen tingués perfil de Tinder…

Era un vespre fred de desembre que no presagiava res de bo…
—Et deixo!
—… Va etzibar-me, cansada de sentir-me sempre parlar com un narrador.
—Vés a la merda, imbècil!
—… Va afegir enutjada mentre m’ordenava, sense esma, pernoctar per segona nit consecutiva al sofà del menjador.

Per què vaig deixar de llegir Orgull i perjudici?
Els personatges eren massa Austentosos.

“Els meus desitjos són ordres per a mi!” (Oscar Wilde, escriptor irlandès)

Paulo Coelho citació acudit

Vull escriure una novel·la de misteri… 🤔 o no és així?

Traducció: L’assassinat va ser inventat per Agatha Christie per a vendre més llibres.

Texticles: petits escrits on poso el que em surt dels collons.
*
Hola bibliotecari de pa sucat amb oli, voldria el llibre de Dale Carnegie “Com fer amics”, desgraciat de merda.
*
—Gabriel García Márquez és el millor escriptor que mai he llegit.
—De debò? Quin llibre seu t’ha agradat més?
—Que mai he llegit…

Traducció: Els llibres que el món anomena immorals són els llibres que mostren al món la seva pròpia vergonya. Oscar Wilde.

“Des del moment que vaig agafar el seu llibre, em vaig caure a terra de riure. Algun dia espero llegir-lo.”, Grouncho Marx.

acudits llibres
acudits literatura
acudits i mems en català
memes
lectors
escriptors

He acabat el meu llibre sobre pingüins… Ara que hi penso, potser hauria estat molt més fàcil escriure’l sobre fulls de paper.

P: Qui va escriure El Petit Príncep? R: El petit Maquiavel.

Mercè Rodoreda Mirall trencat acudit mem meme broma humor literari

La primera càmera a l’espai públic de Barcelona, es va instal·lar a la plaça George Orwell.
(fet verídic, malgrat semblar un acudit; George Orwell, a la seva novel·la 1984, descriu la vigilància del totalitarisme.)

acudits llibres literatura humor meme cinema cine català

L’autor supervendes de llibres de psicologia inversa demana expressament que no llegeixin els seus llibres.
*
M’han robat el diccionari. No tinc paraules per descriure com em sento.

acudits llibres
Biologia / Caos / Economia…. Atribució: revistababar.com

— I quan ja estàvem en pilotes, la tia va i em treu un llibre sobre literatura protestant!
— De Luther?
— No siguis bèstia, d’un calaix!

*

El meu nou diccionari de sinònims és dolentíssim. No només això, sinó que a més és dolentíssim.

escultura llibres humor meme mem català

Ja és oficial! Acabo de treure el meu primer llibre. Estic molt content!
De totes maneres, en tres setmanes l’hauré de tornar a la biblioteca.

*

Un llibre a un altre:
—Et veig més prim.
—Sí, és que la setmana passada em van treure l’apèndix.

acudits lectura llibres llegir mem meme català

Algú em va preguntar, si em quedés abandonat en una illa deserta, quin llibre m’enduria. Sens dubte, “Com construir una barca”.
—Steven Wright

llegir llum llibres lectura mem meme acudits

Quants existencialistes calen per a canviar una bombeta?
Dos. Un per canviar la bombeta i una altra per observar com la bombeta simbolitza un far incandescent de subjectivitat en un inframón de no-res còsmic.

humor
mem meme
nòvia jelosa
escriptor
escriure
escriptura
llibres
humor català

Recomana’m un llibre que t’hagi fet plorar.
Matemàtiques de 2n de batxillerat.

bloqueig escriptor mem meme català acudit humor escriptura

—Fa tres mesos que vaig publicar el meu llibre.
—Sí, jo me’l vaig comprar!
—Ah, vas ser tu…

*

Va morir una escriptora i se li va donar l’opció d’anar al cel o a l’infern. Ella va decidir veure cada lloc primer. Quan l’escriptora va baixar pels pous de foc, va veure fila rera fila d’escriptors encadenats als seus escriptoris en un taller de mala mort. Mentre treballaven, els assotaven repetidament amb fuets espinos0s.
—Oh vaja—, va dir l’escriptora. —Deixa’m veure el cel ara.
Al cap d’una estoma, mentre pujava al cel, va veure fileres d’escriptors, encadenats als seus escriptoris en un taller de mala mort. Mentre treballaven, també els assotatven amb fuets espinos0s.
—Espera un moment—, va dir l’escriptora. —Això és tan dolent com l’infern!
—Oh, no, no et pensis —, va respondre una veu invisible. —Aquí, el teu treball es publica”.

Literatura anglesa: moriré per honor Literatura francesa: moriré per amor
Literatura americana: moriré per la llibertat Literatura russa: moriré

Quin tipus de dinosaure escriu novel·les?
El Brontёsaure.
(Acudits literaris > Emily Brontё)

*

Per què el coach de cites estava gelós de l’escriptor? Van trobar algú encara més entès en la gestió del rebuig.

*

Diuen que els escriptors són persones molt tolerants. Estic dacord. La meva tolerància a l’alcohol i al dolor han augmentat significativament des que vaig començar a escriure.

*

Què és aleatori, repugnant i us posarà en una llista de seguiment de l’FBI? L’historial del navegador d’un escriptor.

Per què el lector va deixat de llegir Orgull i Prejudici?
Els personatges eren massa Austentosos.
(Acudits literaris > Jane Austen)

*

—Tens llibres sobre el sentit del gust?
—Ho sento, sobre gustos no hi ha res escrit*
* Gran fal·làcia, per cert: des de revistes de decoració a comentaris sobre productes a les grans plataformes online, s’han escrit milers i milers de pàgines sobre gustos.

*

—Tenen alguna cosa de Hemingway?
—Sí, tenim El vell i el mar.
—Doncs doni’m el mar.

acudit mem escriptors escriure

He estat tot l’estiu llegint “El Quixot de Cervantes”. Només són 4 paraules, però és fascinant.

Si John Steinbeck tingués perfil de Tinder


Pregunta: Com és ser un aspirant a escriptor?
Resposta: És difícil de posar en paraules…
*
Quina diferència hi ha entre un escriptor i una gran pizza de formatge? La pizza pot alimentar una família de tres.
*
Una vegada li vaig preguntar a l’agent literari quin tipus d’escriptura estava més ben pagada i em va dir: “Les notes de rescat”.

ausiàs March escriptor mem humor



Aquest post s’actualitzarà sovint amb nous mems i acudits. Gràcies per visitar TDB. Et recomanem les publicacions d’Acudits sobre filosofia i filòsofs i Microrelats.

Homenatge a Catalunya versió còmic

Una adaptació gràfica i actualitzada de la gran obra de George Orwell, Homenatge a Catalunya.

A TDB hem tingut l’oportunitat de gaudir d’aquesta excel·lent novel·la gràfica basada en el clàssic orwelià “Homenatge a Catalunya” i ara us en voldríem fer cinc cèntims…

Primer de tot, cal dir que Homenatge a Catalunya (títol original, Homage to Catalonia), el magnífic assaig de George Orwell sobre la Guerra Civil espanyola, és una obra cabdal per a conèixer què va passar en aquell conflicte clau del segle passat, que l’escriptor va viure en primeríssima persona, començant com a soldat ras i més tard com a oficial.

Efectivament, Orwell va servir com a soldat ras i com a oficial en parts de Catalunya i Aragó des de desembre de 1936 fins el juny de 1937, quan després dels fets de maig de 1937, el partit polític en el qual es trobava (el POUM*, un partit comunista antiestalinista dirigit per Andreu Nin) va ser declarat organització il·legal i l’escriptor es va trobar en el dilema de o bé tocar el dos o bé enfrontar-se a l’empresonament.

*POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista)

El llibre que Orwell va escriure sobre l’experiència (Homenatge a Catalunya) va influir decididament en alguns intel·lectuals tan destacats com Noam Chomsky, que ha declarat que és un dels seus llibres favorits.

Homenatge a Catalunya
George Orwell
Llibre Homenatge a Catalunya, de George Orwell.

Jordi de Miguel i Andrea Lucio han fet una adaptació en forma de còmic en motiu del vuitantanari de la primera edició. A la novel·la gràfica d’Homenatge a Catalunya hi apareixen alguns dels escenaris de la Barcelona d’Orwell des d’un punt de vista periodístic. Passat i present interactuen d’una manera captivadora per fer un joc de miralls en el qual s’hi pot veure una Barcelona d’allò més polititzada.

La novel·la gràfica és, per entendre’ns, un còmic generalment per a adults, que narra una història més detallada i complexa i se situa entre la novel·la i el còmic tradicional.

A nosaltres ens ha semblat una molt bona adaptació.

La crítica també ha dit:


«Un retrat immillorable dels rumors, les sospites i la traïció d’una guerra civil.»
Antony Beevor.

Homenatge a Catalunya en còmic

Altres:

la revolta dels segadors en còmic
1714  en còmic

Rialles insubmises

Humor contestatari per a l’esperança

Dos mil anys de bon humor contra tirans

Avui a Tocat del Bolet, un bloc caracteritzat pel to humorístic i pel seu compromís amb la llibertat d’expressió i d’opinió, recomanem un llibre tan divertit com necessari: Rialles insubmises. Al llarg d’aquesta ressenya trobareu unes quantes frases tretes del llibre perquè gaudiu d’un petit tast. Dit això, comencem…

*****

En un context en què els arguments més dèspotes i autoritaris sembla que tornin a obrir-se pas enmig d’una societat desencantada, Rialles insubmises apareix com un recordatori per a no repetir errors que créiem superats, però també per a ser més conscients de les injustícies que encara hi ha al món, i de qui hi ha darrere d’aquest desgavell… tot plegat amb uns apunts d’allò més punyents, irònics, sorneguers i… per sobre de tot, insubmisos.

Per saber qui us dirigeix realment, només us heu de fixar en qui és que no podeu criticar — Voltaire.

Des dels emperadors romans més dèspotes fins als dictadors contemporanis més megalòmans, tots reben, amb perdó, un jec d’hòsties literari per part de grans escriptors i il·lustradors, que els despullen de la seva parafernàlia i els immortalitzen com els personatges grotescos i ridículs que són.

Sovint els ressorts del poder són tan opacs com innombrables, i quan es vol silenciar les víctimes de les injustícies, als tirans els encanta censurar i reprimir… És aquí on el sentit de l’humor es converteix en un recurs valuosíssim per a poder criticar abusos o iniquitats flagrants. Sovint és una mica riure per no plorar, com du per títol el segon llibre de la sèrie.

No oblidem que els abusos de poder poden operar a través de la violència directa (per exemple, amb càrregues policials o desnonaments) o mitjançant mecanismes més subtils, és a dir, de manera estructural (la fam, les desigualtats i la pobresa) o cultural (totes aquelles idees o conceptes destinats a justificar la injustícia i la pobresa).

El principal enemic de l’autoritat és el menyspreu, i el mitjà més segur de minar-la és la rialla Hannah Arendt.

Joan Solé ha estat l’encarregat de compilar, editar i traduir aquest magnífic recull d’escrits humorístics antidespòtics dels millors autors clàssics (des de Diderot a Mark Twain), així com vinyetes i tires còmiques d’il·lustradors i artistes extraordinaris (com Goya, Daumier o Hoghart).

No em sorprenc mai de veure homes malvats, però sí que em meravello de veure que no s’avergonyeixen gens de ser-ho —Jonathan Swift.

El millor govern és aquell on hi ha menys inútils —Voltaire.

El llibre està estructurat en diferents apartats: arquetips (autòcrates, clergat, monarques…), actituds (cobdícia, corrupció, fanatisme, ignorància…) i eines i mecanismes (capitalisme, censura, pobresa, religió…), tots amenitzats amb frases còmiques i il·lustracions magnífiques. Així —i aquest és un dels punts forts del llibre— l’autor ens contextualitza les citacions i il·lustracions.

Era boig, però tenia moments de lucidesa quan només era estúpid — Heinrich Heine.

Com hem dit al començament, TDB és un bloc profundament compromès amb la protecció, la defensa i la difusió dels drets fonamentals, molt especialment el de llibertat d’expressió i d’opinió, reconeguts com a drets humans en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i respectada als països democràtics. És per això que recomanem Rialles insubmises de totes totes. És una peça imprescindible per als amants de l’humor que de ben segur et farà passar una molt bona estona i, a més, et farà reflexionar.

Hi ha ximpleries molt ben vestides, igual que hi ha ximples molt engalanats (Chamfort, Màximes i pensaments).

És un llibre que s’està venent força bé. Per als llibreters, si el voleu encarregar, el podeu sol·licitar a editor@7agen.com

Per altra banda, també el pots trobar a la Llibreria Laie o a Amazon (fes clic a la coberta)

rialles insubmises
llibres d'acudits
humor

Per últim, també recomanem molt el segon llibre de la sèrie, del mateix autor, i del qual parlarem properament:

rialles insubmises
llibres d'acudits
humor
acudits d'arreu del món contra el poder i la violència

Enllaços recomanats:

7aGen

Docs & The world

Gràcies per visitar Tocat del Bolet. Si encara no ho has fet, t’animem a apuntar-te a la nostra Newsletter i a seguir-nos a twitter.

Comparteix!