Rialles insubmises – Tocat del Bolet

Dos mil anys de bon humor contra tirans

Avui a Tocat del Bolet, un bloc caracteritzat pel to humorístic i pel seu compromís amb la llibertat d’expressió i d’opinió, recomanem un llibre tan divertit com necessari: Rialles insubmises. Al llarg d’aquesta ressenya trobareu unes quantes frases tretes del llibre perquè gaudiu d’un petit tast. Dit això, comencem…

*****

En un context en què els arguments més dèspotes i autoritaris sembla que tornin a obrir-se pas enmig d’una societat desencantada, Rialles insubmises apareix com un recordatori per a no repetir errors que créiem superats, però també per a ser més conscients de les injustícies que encara hi ha al món, i de qui hi ha darrere d’aquest desgavell… tot plegat amb uns apunts d’allò més punyents, irònics, sorneguers i… per sobre de tot, insubmisos.

Per saber qui us dirigeix realment, només us heu de fixar en qui és que no podeu criticar — Voltaire.

Des dels emperadors romans més dèspotes fins als dictadors contemporanis més megalòmans, tots reben, amb perdó, un jec d’hòsties literari per part de grans escriptors i il·lustradors, que els despullen de la seva parafernàlia i els immortalitzen com els personatges grotescos i ridículs que són.

Sovint els ressorts del poder són tan opacs com innombrables, i quan es vol silenciar les víctimes de les injustícies, als tirans els encanta censurar i reprimir… És aquí on el sentit de l’humor es converteix en un recurs valuosíssim per a poder criticar abusos o iniquitats flagrants. Sovint és una mica riure per no plorar, com du per títol el segon llibre de la sèrie.

No oblidem que els abusos de poder poden operar a través de la violència directa (per exemple, amb càrregues policials o desnonaments) o mitjançant mecanismes més subtils, és a dir, de manera estructural (la fam, les desigualtats i la pobresa) o cultural (totes aquelles idees o conceptes destinats a justificar la injustícia i la pobresa).

El principal enemic de l’autoritat és el menyspreu, i el mitjà més segur de minar-la és la rialla —Hannah Arendt.

Joan Solé ha estat l’encarregat de compilar, editar i traduir aquest magnífic recull d’escrits humorístics antidespòtics dels millors autors clàssics (des de Diderot a Mark Twain), així com vinyetes i tires còmiques d’il·lustradors i artistes extraordinaris (com Goya, Daumier o Hoghart).

No em sorprenc mai de veure homes malvats, però sí que em meravello de veure que no s’avergonyeixen gens de ser-ho —Jonathan Swift.

El millor govern és aquell on hi ha menys inútils —Voltaire.

El llibre està estructurat en diferents apartats: arquetips (autòcrates, clergat, monarques…), actituds (cobdícia, corrupció, fanatisme, ignorància…) i eines i mecanismes (capitalisme, censura, pobresa, religió…), tots amenitzats amb frases còmiques i il·lustracions magnífiques. Així —i aquest és un dels punts forts del llibre— l’autor ens contextualitza les citacions i il·lustracions.

Era boig, però tenia moments de lucidesa quan només era estúpid — Heinrich Heine.

Com hem dit al començament, TDB és un bloc profundament compromès amb la protecció, la defensa i la difusió dels drets fonamentals, molt especialment el de llibertat d’expressió i d’opinió, reconeguts com a drets humans en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i respectada als països democràtics. És per això que recomanem Rialles insubmises de totes totes. És una peça imprescindible per als amants de l’humor que de ben segur et farà passar una molt bona estona i, a més, et farà reflexionar.