Microrelat: Com es crea el diner?

Què són els diners? La gent treballa per aconseguir-ne, pateix penúries perquè no en té, i fins i tot es degrada o mata per aconseguir-ne… però pocs saben del cert què són o d’on venen; és més: realment existeixen?

"Si la gent entengués com funciona el nostre sistema financer, crec que es produiria una revolució abans de demà", Henry Ford.

** Dia 1 **

El Pere m'acaba de demanar que li guardi uns petits estalvis, 1000 €, a la meva caixa forta. Li he dit que sí, però que, si no li fa res, li cobraré uns calerons pel manteniment i les molèsties ocasionades. Ha acceptat ...

** Dia 2 **

L'Òscar, que sempre està sense un duro, m'ha tornat a demanar pasta. Quin baliga-balaga! Aquesta vegada 300€. Sé que tinc els 1000 € del Pere a la caixa forta ... però no són meus. D'altra banda, és cert que, no sé exactament com, l'Òscar és un home de paraula i sempre torna els seus deutes ... Ho consultaré amb el coixí ...

** Dia 3 **

He tingut una gran idea! Li donaré un val a l'Òscar per 300 €. Per si té cap dubte, li enviaré una foto per whatsapp dels 1000€ que tinc a la caixa forta. Així tots sabran que poden passar a recollir aquests bitllets quan vulguin. Mira tu que bé!
Però que no s'acostumi: li cobraré una comissió del 10%, i si no me'ls torna, em quedo la seva bici. Ho anomenaré "aval".

** Dia 4 ** 

Com que no té ningú més a qui recórrer, l'Òscar accedeix a les meves condicions. 

** Dia 5 ** 

Vés per on! Sembla que s'ha escampat: 8 amics de l'Òscar m'han trucat per demanar-me diferents quantitats: uns 100 €, altres 300 € i un parell, 500 €. Ostres, ostres! I ara què? Fer el mateix que amb l'Òscar amb tots, seria temerari i immoral. No tinc els diners. I el que hi ha a la caixa forta... Ni tan sols és meu! Però és d'allò més temptador... Ho consultaré amb el coixí. 

** Dia 6 ** 

He decidit fer-ho. A sac! Els he enviat vals per l'import que em demana cada un i amb la foto del contingut de la caixa forta per què el puguin ensenyar ... M'ensumo que si aquesta anada d'olla es normalitza, arribarà un moment en què la gent ja ni es molestarà a comprovar que realment tinc els fons. Els he afegit interessos que hauran de retornar-me juntament amb l'import principal que els he donat ... A més, amb aquest artifici, fent vals per diners que no tinc però que han de retornar-me amb diners reals i interessos, m'he adonat que els diners se'm multipliquen com per art de màgia! Això passa cada vegada que obro un compte nou per què em tornin els suposats diners que he deixat amb diners reals més interessos. I si no, m'apodero de les seves coses. Els les embargo i llestos. Ja s'ho faran. Si es resisteixen, els puc manar el pinxo del 3r2ª, que per 100 eurets de no-res, fa feinetes molt fines... La veritat és que el xaval acolloneix. Fent números, encara que només recuperi la meitat, surt a compte. En fi, espero no haver d'arribar a aquests extrems. Però si cal fer-ho, es fa i tal dia farà un any.


** Dia 7 **

Mare de Déu! Això funciona que t'hi cagues… Brutal! Els estic deixant diners que no tinc, i que ni tan sols existeixen, a canvi de diners reals més un interès… o directament dels seus béns més preuats. Miris com t'ho miris, és que sempre guanyo! A més, amb tants diners m'ha estat fàcil fer amics en les altes esferes. Ara sé que tots acabaran pagant, tant si es vol com si no es vol… I si em passa alguna cosa per arriscar els diners dels altres d'una manera tan imprudent, ja m'han dit que em donaran un cop de mà, vaja, que em rescatar. Que bé que es dorm! Que sí, que diuen que n'hi ha que pateixen perquè els hem fet fora de casa per allò de l'aval, però què hi farem! Si no vols pols, no vagis a l'era.
I res més … Us deixo que vaig a posar un cartellet molt bonic amb gent somrient a la nova oficina per animar els conciutans a demanar-me més diners. Ja sabeu… Cal tenir cura de la imatge.


 ** Passats uns mesos **

M'he forrat! És cert, he deixat uns quants cadàvers pel camí, però, què vols? són inconvenients de l'ofici. Sóc incommensurablement ric! Aquest invent és més poderós del que mai havia arribat a imaginar. I tinc a tots els que remenen les cireres a favor meu: legisladors, jutges, forces de l'ordre... I això sé el que significa: puc esclavizar-te. Mentre els meus amics de dalt em protegeixin, ningú s'atrevirà a descobrir-me. De fet, ara que no em senten… I si els esclavitzo a tots ells, també?

Llegir 10 microrelats de 4 paraulesper cagar-se de por o pixarse de riure

Llegir el relat Déu existeix ★ ★ ★ ★ Per fi la prova irrefutable de l’existència de Déu.

Llegir el relat breu La resistència anti Big Data ★ ★ ★ ★ ★ Distòpia en un món on tothom ha cedit les seves dades.

Llegir els microrelats Virus letal i Coronavirus ★ ★ ★ ★ ★ Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Llegir el microrelat El suïcidi de Maslow ★ ★ ★ ★ ★ Salt al buit des de dalt de la piràmide de Maslow.

Llegir el microrelat Vampirs ★ ★ ★ ★ Uns personatges incompresos.

Llegir el microrelat Barcelona, parc temàtic ★ ★ ★ ★ La BCN venuda al turisme.

Llegir el microrelat Una nova vida ★ ★ ★ ★ ★ I tot per no quedar malament!

Llegir el microrelat Tribu nord-americana ★ ★ ★ A l’altra banda del riu…

Llegir el microrelat L’ecosistema del doctor Fawler ★ ★ ★ Quin tros de porc!

Llegir el microrelat Relat quàntic ★ ★ ★ ★ ★ El comportament de les partícules subatòmiques és imprevisible.

Llegir el microrelat Inconcebible ★ ★ ★ ★ ★ El buit absolut.

Llegir microrelat Paradoxa Temporal ★★ Vés per on!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *