Ficció en català. Relat. Microrelat. Narrativa en llengua catalana.
Títol: Pànic Gènere: humor negre
—Disculpi, és aquí l’Associació de Persones amb Tendència al Pànic? —No, si us plau, un altre membre no! Som massa gent. El terra podria cedir… què dic, el terra? Tot l’edifici podria esfondrar-se en qualsevol moment! Que Déu ens agafi confessats. —És vostè el president? —Per què ho vol saber? És una carta d’hisenda, oi? M’enfonsaran. Ho sabia! —No, jo només venia a lliurar-li un paquet. —Alerta! Un possible paquet bomba! Déu meu, se m’accelera el pols, el meu cor… ostres, el meu cor… Morirem tots!
… I aquestes van ser les darreres paraules del president honorífic de la *APTP abans que se l’emportés el fatídic infart de miocardi. Des d’aleshores, presos del pànic i turmentats per aquella última sentència condemnatòria, un rere l’altre, van anar caient tots els membres de l’associació. Per la seva banda, ja fa 2 anys que el missatger està en situació de confinament voluntari, amb atacs de pànic constants, que cursen amb vertígens, tremolors i suors nocturnes. *Associació de Persones amb Tendència al Pànic
A Tocat del Bolet hi trobaràs un munt de microrelats, heus aquí una llista:
Relat breu de ficció. Big Data. Blockchain. Qualsevol semblança amb la realitat és simple coincidència.
La resistència anti Big Data
—On sóc? Qui sou vosaltres? Què voleu? On és el meu mòbil? M’heu drogat? Què collons està passant? —Alguna pregunta més? Tranquil. Encara no n’ets conscient, però sabem per les dades biomètriques que hem interceptat, que dubtes. I si dubtes, ets dels nostres. Si dubtes, existeixes. —Què t’empatolles? Què és aquesta cambra? Auxili! —Quan et tranquil·litzis, t’explicaré per què ets aquí.
Al cap d’una estona…
—D’acord. Ja estic més tranquil. —Ja ho sabem. No cal que ens ho diguis. Hem piratejat les teves dades biomètriques.
—Què collons has dit?!
—Volies saber com has arribat fins aquí, oi? Te’n faré cinc cèntims: La crisi sanitària va ser molt greu. Tothom semblava en estat de xoc. Van dir que era necessari, per raons de salut pública, i ens van posar una aplicació al mòbil. Només l’activàvem si volíem. Semblava raonable. Més tard, amb el primer rebrot, molts els van cedir les dades. Al tercer rebrot, els governs, junt amb les grans corporacions, la van activar sense demanar permís. A partir d’aleshores van saber què llegíem, què miràvem, què ens agradava i què detestàvem, amb qui ens creuàvem quan anàvem a passejar, on anàvem, amb qui parlàvem, en què créiem… Més tard, amb la nova crisi, ens van demanar les dades biomètriques i van acabar d’importar el sistema xinès del “bon ciutadà”. Estàvem confosos i espantats. Així doncs, els vam cedir la nostra mateixa essència. Els qui intentaven protegir les seves dades van ser titllats de mals ciutadans primer i acusats de terroristes perillosos, després. La informació és poder. I el poder és molt llaminer. Llavors van saber, en temps real, el nostre estat de salut, el nostre estat d’ànim, a qui estimàvem, a qui odiàvem, de qui estàvem enamorats, què ens posava més, quines eren les nostres perversions més inconfesables… Sabien perfectament quines imatges mostrar-nos per aconseguir adhesions incondicionals a les seves mesures dràstiques, com fer-nos por, com donar-nos esperances, com fer-nos odiar els que ells anomenaven “terroristes”… De fet, podien anticipar perfectament qualsevol reacció. Els humans es van veure reduïts a una massa tan previsible com manipulable. De sobte érem més manejables que un ramat d’ovelles. Malgrat que intel·lectuals com Yuval Noah Harari o Naomi Klein ens havien advertit, la gent, acrítica, va anar cedint tota la seva intimitat fins a l’última engruna d’informació personal a canvi d’una suposada seguretat.
Mira, com t’ho diria?… Fora vius en un món d’ombres, d’emocions prefabricades, d’ideologies limitants… fins i tot el que anomenen “art subversiu” està prèviament decidit perquè encaixi perfectament en l’arquitectura del que un dia van anomenar la “nova normalitat”. Però uns quants, malgrat l’estigma de “mal ciutadà” o de “terrorista”, hem decidit trencar les cadenes i alliberar el món…
—Molt bé. —aplaudint sarcàsticament—. De puta mare, tot plegat! Esteu com una cabra. Felicitats. Ja me’n puc anar?
—No. Com tots els altres, et retindrem una setmana i et mostrarem tot el que t’han fet des de que vas néixer. Després podràs decidir si quedar-te o anar-te’n.
—Però què collons dieu? És algun programa de càmara oculta o què?
Silenci
— Merda! Ostia! D’acord… I la meva dona? Bé li he de dir alguna cosa, no? Deu estar preocupada…
—La teva dona!—. El segrestador fa un somriure sardònic—. Encara et penses que l’has escollit tu, oi? Com et deia, tot i que encara no n’ets conscient, hem detectat que tens un pensament alternatiu. Aquesta és la raó per la qual t’hem dut aquí. De fet, t’hem salvat. T’hem capturat abans que les forces de l’ordre et detinguessin per pressumpte terrorista (detenció preventiva, ara en diuen). De fet a la pantalla pots veure com la teva dona els està ajudant a trobar-te. Pensa que fa el correcte.
—Almenys diga’m on collons sóc i què voleu de mi !
—Ets en una cambra especial anti ones wifi. Aquests són els teus nous companys… Treballem anònimament a través d’una xarxa encriptada, distribuïda i descentralitzada. Prenem les decisions mitjançant mecanismes de consens. Som la resistència anti Big Data. Tots titllats de “mals ciutadans” i “pressumptes terroristes”, exactament com tu, ara mateix. Et necessitem perquè ets una peça clau per fer col·lapsar l’algorisme del “bon ciutadà”.
—Aneu d’anti-sistemes i esteu fent servir el Big Data, exactament com els que afirmeu voler combatre!
—Ho veus? Aquest és el tipus de bucle que ens cal per fer caure el sistema!
—Ostia! Putos pirats! Però per què m’ha de passar a mi, això!? Es pot saber ja on sóc?
Encara no et puc dir on ets, excepte que aquí és on comença la revolució.
La propietat intel·lectual d’aquest relat pertany a tocatdelbolet.cat
Heus aquí el microrelat més curt en català. Amb només 9 paraules s’estableix una gran paradoxa temporal. Si li trobeu alguna explicació, compartiu-la a comentaris. Gràcies!
