Mossegar-se la llengua

Locució verbal, frase feta.


Significat de l’expressió “mossegar-se la llengua”

L’expressió “mossegar-se la llengua” és una frase feta molt habitual en català. Concretament, es tracta d’una locució verbal, és a dir, un conjunt de paraules que funciona com un verb i que té un significat global que no es dedueix literalment de les paraules que la formen.

En aquest cas, “mossegar-se la llengua” no significa literalment fer-se mal a la llengua amb les dents, sinó reprimir el que un vol dir, evitar expressar una opinió, crítica o comentari, sovint per prudència, educació o per evitar conflictes.

Les frases fetes com aquesta formen part del llenguatge col·loquial i cultural d’una llengua. Són expressions fixades per l’ús que transmeten significats figurats i que sovint reflecteixen maneres de pensar o comportaments socials. En català, n’hi ha una gran riquesa, i “mossegar-se la llengua” n’és només un exemple.


Origen de l’expressió “mossegar-se la llengua”

L’origen d’aquesta expressió és força intuïtiu i està relacionat amb una experiència física real. Quan una persona es mossega la llengua accidentalment, el dolor és immediat i fa que s’aturi de parlar.

A partir d’aquesta idea, la llengua —com a òrgan essencial de la parla— es converteix en un símbol del que diem. “Mossegar-se-la” implica, simbòlicament, frenar les paraules abans que surtin.

mossegar-se la llengua, locució verbal, frase feta, expressió idiomàtica, llengua catalana, modismes catalans, dites populars, refranys catalans, significat figurat, llenguatge col·loquial, expressió cultural, origen de les expressions, parlar amb prudència, contenir-se, autocontrol verbal, evitar conflictes, riquesa lingüística, cultura catalana, expressivitat lingüística, comunicació no verbal, saber callar, saviesa popular, lèxic català, expressions quotidianes, patrimoni lingüístic

Aquest tipus d’imatges corporals són molt habituals en la creació d’expressions idiomàtiques. El cos es converteix en metàfora del comportament: així com “tenir la llengua llarga” vol dir parlar massa, “mossegar-se la llengua” implica exactament el contrari, contenir-se.


Exemples de frases amb “mossegar-se la llengua”

Tot seguit, vegeu uns quants exemples d’ús habitual d’aquesta expressió:

“Em vaig haver de mossegar la llengua per no dir-li el que pensava.”
“En aquella reunió, més d’un es va mossegar la llengua.”
“Si no vols problemes, val més que et mosseguis la llengua.”
“Vaig estar a punt de dir-ho, però em vaig mossegar la llengua a temps.”
“Costa molt mossegar-se la llengua quan veus una injustícia.”

Aquests exemples mostren com l’expressió s’utilitza en contextos on hi ha tensió, desacord o la necessitat de controlar-se.

Vegem ara com és aquesta expressió en altres idiomes…

mossegar-se la llengua, locució verbal, frase feta, expressió idiomàtica, llengua catalana, modismes catalans, dites populars, refranys catalans, significat figurat, llenguatge col·loquial, expressió cultural, origen de les expressions, parlar amb prudència, contenir-se, autocontrol verbal, evitar conflictes, riquesa lingüística, cultura catalana, expressivitat lingüística, comunicació no verbal, saber callar, saviesa popular, lèxic català, expressions quotidianes, patrimoni lingüístic

“Mossegar-se la llengua” en anglès

En anglès, l’expressió més directa és:

“To bite one’s tongue” (mossegar-se la llengua)

Aquesta és pràcticament una traducció literal i s’utilitza amb el mateix significat: evitar dir alguna cosa.

Altres expressions angleses equivalents serien:

“To hold one’s tongue” (aguantar-se la llengua)
“To keep quiet” (callar)
“To hold back” (retenir-se)

Exemple:

“I had to bite my tongue during the meeting.” (Em vag haver de mossegar la llengua durant la reunió).

Els Ximplets

“Mossegar-se la llengua” en francès

En francès, trobem una expressió molt similar:

“Se mordre la langue” (mossegar-se la llengua)

També té el mateix significat figurat.

Altres equivalents:

“Se retenir de parler” (retenir-se de parlar)
“Garder le silence” (guardar silenci)

Exemple:

“Je me suis mordu la langue pour ne rien dire.” (M’he mossegat la llengua per no dir res.)

“Mossegar-se la llengua” en italià

En italià, l’expressió és gairebé idèntica:

“Mordersi la lingua” (mossegar-se la llengua)

Altres opcions equivalents:

“Stare zitto” (estar callat)
“Trattenersi dal parlare” (retenir-se de parlar)

Exemple:

Ho dovuto mordermi la lingua per non rispondere.”


“Mossegar-se la llengua” en castellà

En castellà, també existeix la mateixa expressió:

“Morderse la lengua” (mossegar-se la llengua)

I altres equivalents:

“Callarse” (callar)
“Contenerse” (contenir-se)
“Guardarse algo” (guardar-se alguna cosa)

Exemple:

“Tuve que morderme la lengua para no decir nada.” (Vaig haver de mossegar-me la llengua per no dir res).


Descobreix més expressions a Tocat del Bolet

Si t’interessen expressions com “mossegar-se la llengua”, paga molt la pena fer una ullada a tocatdelbolet.cat, el nostre espai dedicat a la llengua i la cultura catalanes amb un toc divulgatiu i proper.

Al blog “Tocat del Bolet” hi trobaràs un munt d’expressions típiques en català: locucions, modismes, dites i refranys que formen part del nostre dia a dia i que sovint passen desapercebuts. És una manera excel·lent de redescobrir la riquesa del català i d’incorporar aquestes expressions al teu llenguatge habitual.

Si t’agrada jugar amb les paraules, entendre d’on venen i com s’utilitzen, aquest blog és un bon lloc per continuar explorant. T’hi animes?

A cau d’orella

L’expressió “a cau d’orella” vol dir parlar molt a prop de l’orella d’algú, en veu baixa, sovint xiuxiuejant. S’utilitza sobretot quan es vol dir alguna cosa amb confidència, discreció o intimitat.

Significat de “a cau d’orella”

En català, aquesta locució descriu una manera de parlar reservada, suau i directa a l’oïda d’una altra persona. No implica només volum baix, sinó també proximitat física i una certa intenció de secret o de complicitat. Per això, sovint apareix amb verbs com dir, parlar o murmurar.

També es pot entendre com l’equivalent de “a l’orella” o “tocant l’orella”, però “a cau d’orella” és la forma més viva i idiomàtica. El valor expressiu és important: fa pensar en una escena propera, íntima i una mica secreta

Origen de l’expressió

L’origen de la locució és transparent si ens fixem en el mot cau, que designa un forat, refugi o amagatall d’un animal, i per extensió un lloc molt recollit o protegit. La imatge és la d’una veu que es fa petita, s’acosta i “s’amaga” al costat de l’orella, com si parlés des d’un racó discret.

Aquesta metàfora encaixa molt bé amb el sentit tradicional de la frase feta: parlar “a cau d’orella” és parlar gairebé des de dins d’un amagatall sonor, sense projectar la veu cap a fora. Els repertoris de frases fetes la documenten com una expressió consolidada i amb variants com en veu baixa o tocant l’orella.

Exemples de frases

  • El Pep wm va dir la notícia a cau d’orella perquè ningú més no la sentís.
  • La companya li va advertir a cau d’orella que s’equivocava.
  • Els dos amics parlaven a cau d’orella al fons de la classe.
  • El nen va preguntar al pare a cau d’orella per què tothom reia.
  • Li va confessar el secret a cau d’orella abans de marxar.

Aquestes frases mostren que l’expressió funciona molt bé en contextos de confidència, prudència o complicitat. També pot tenir un toc afectuós o romàntic, perquè suggereix proximitat i confiança.

Regals en català

A cau d’orella en anglès

En anglès, el sentit més habitual s’expressa amb in a whisper (literalment, “en un xiuxiueig”) o amb formes com whispering in someone’s ear. També hi ha expressions com to speak in a low voice o to murmur in someone’s ear, segons el context.

La traducció literal al català de in a whisper seria “en un xiuxiueig”, mentre que whispering in someone’s ear equival a “xiuxiuejant a l’orella d’algú”. Si es vol una solució natural i directa, in a whisper és la més útil; si es vol remarcar la proximitat física, whispering in someone’s ear s’hi acosta més.

A cau d’orella en francès

En francès, l’equivalent més natural és à l’oreille o, més explícitament, à voix basse quan es vol destacar el to baix. També es pot dir murmurer à l’oreille de quelqu’un o bé Souffler un mot à l’oreille, que transmet molt bé la idea de parlar amb discreció i molt a prop.

La traducció literal de à l’oreille és “a l’orella”, i la de à voix basse és “en veu baixa”. En textos corrents, murmurer à l’oreille de quelqu’un és probablement la solució més expressiva, perquè conserva la imatge de l’orella i el caràcter confidencial de la locució.

A cau d’orella en italià

En italià, una opció molt natural és all’orecchio, que vol dir literalment “a l’orella”. També hi ha expressions com a bassa voce (“en veu baixa”) i sussurrare all’orecchio di qualcuno (“xiuxiuejar a l’orella d’algú”).

Si busques una equivalència propera a l’ús català, sussurrare all’orecchio és una bona tria perquè combina la idea de veu baixa i de proximitat. En contextos més generals, a bassa voce és útil quan només cal remarcar la intensitat baixa de la veu.

A cau d’orella en castellà

En castellà, la forma més habitual és al oído, que literalment vol dir “a l’orella”. També són molt freqüents en voz baja, susurrar al oído i decir algo al oído de alguien.

D’entre aquestes, al oído és la més sintètica i idiomàtica, mentre que en voz baja posa l’èmfasi en el volum de la veu. Si es vol mantenir el matís de confidència i proximitat, susurrar al oído és especialment adequat.

“A cau d’orella” és una d’aquelles expressions que fan molt viva la llengua: és breu, imatjada i molt precisa. I al blog Tocat del Bolet hi trobaràs un munt d’altres expressions típiques catalanes, amb locucions, modismes, dites i refranys per descobrir.

Fer bullir l’olla

Significat de l’expressió “Fer bullir l’olla”

L’expressió “fer bullir l’olla” és una de les més populars i evocadores de la nostra llengua. El seu significat fa referència a guanyar-se la vida, aconseguir els ingressos necessaris per cobrir les necessitats bàsiques i, en definitiva, tirar endavant econòmicament. Vaja, fer uns calerons i anar fent la viu-viu.

fer bulir l'olla

Quan algú diu que ha de “fer bullir l’olla”, no parla literalment de cuinar, sinó de la necessitat de treballar o trobar recursos per mantenir la llar. Sovint s’utilitza en contextos quotidians, especialment per descriure situacions en què cal esforç o enginy per arribar a final de mes.

És una expressió molt lligada a la realitat social i econòmica, i transmet una idea clara: la supervivència depèn de la capacitat de generar ingressos.

Origen de l’expressió “Fer bullir l’olla”

L’origen d’aquesta expressió és clarament domèstic i tradicional. En temps passats, l’olla era un element central a la cuina i a la vida familiar. Era el recipient on es preparaven els àpats diaris, sovint plats senzills però nutritius com escudelles o guisats.

Fer bullir l’olla significava, literalment, que hi havia menjar a casa i que la família podia alimentar-se. Si l’olla no bullia, era senyal de manca de recursos i de dificultats econòmiques.

Amb el temps, aquesta imatge tan visual i quotidiana es va convertir en una metàfora de la subsistència. Així, l’acte de cuinar va passar a simbolitzar la capacitat de mantenir-se, de viure amb dignitat i de superar les dificultats econòmiques.

Exemples de frases amb l’expressió “Fer bullir l’olla”

Aquests exemples mostren com l’expressió s’adapta a diferents contextos, però sempre amb el mateix rerefons: la necessitat de subsistir:

  • “Amb aquesta feina precària costa molt fer bullir l’olla.”
  • “Fa de tot una mica per poder fer bullir l’olla.”
  • “Entre tots dos aconsegueixen fer bullir l’olla a casa.”
  • “Després de perdre la feina, va haver de reinventar-se per fer bullir l’olla.”
  • “No és la feina dels seus somnis, però li serveix per fer bullir l’olla.”

“Fer bullir l’olla” en anglès

Una possible traducció literal seria “to make the pot boil” (fer bullir l’olla), però aquesta forma no s’utilitza realment en anglès amb el mateix sentit figurat.

Expressions equivalents en anglès inclouen:

  • “To make ends meet” (arribar a final de mes)
  • “To earn a living” (guanyar-se la vida)
  • “To put food on the table” (posar menjar a taula)

Per exemple: “She works two jobs to make ends meet.”

“Fer bullir l’olla” en francès

La traducció literal seria “faire bouillir la marmite” (fer bullir l’olla), però tampoc és una expressió d’ús habitual amb aquest significat.

Equivalents en francès:

  • En francès existeix “faire bouillir la marmite” (fer bullir l’olla, la mateix expressió). Gràcies Jordi!
  • “Gagner sa vie” (guanyar-se la vida)
  • “Joindre les deux bouts” (arribar a final de mes)
  • “Mettre du pain sur la table” (posar pa a taula)

Exemple: “Il travaille dur pour joindre les deux bouts.”

“Fer bullir l’olla” en italià

La traducció literal seria “far bollire la pentola” (fer bullir l’olla), però, de nou, no és una expressió habitual en sentit figurat.

Equivalents en italià:

  • “Guadagnarsi da vivere” (guanyar-se la vida)
  • “Arrivare a fine mese” (arribar a final de mes)
  • “Portare il pane a casa” (portar el pa a casa)

Exemple: “Fa diversi lavori per arrivare a fine mese.”

“Fer bullir l’olla” en castellà

La traducció literal seria “hacer hervir la olla” (fer bullir l’olla), però ja veieu que no té gaire sentit.

Equivalents en castellà:

  • “Ganarse la vida”
  • “Llegar a fin de mes”
  • “Llevar el pan a casa”

Exemple: “Hace lo que puede para llegar a fin de mes.”

Si t’interessen expressions com aquesta, al blog “Tocat del Bolet” hi trobaràs un munt de locucions, modismes, dites i refranys del català que et permetran aprofundir encara més en la riquesa de la llengua. T’animem a descobrir-les!

regals en català
Els Ximplets

Fer la viu-viu

L’expressió catalana “fer la viu-viu” descriu una manera de viure modesta, sovint amb dificultats, però tirant endavant com es pot. S’associa amb la idea de trampejar una mica la vida, sense grans luxes, però també sense rendir-se.

Significat de l’expressió “Fer la viu-viu”

“Fer la viu-viu” és bàsicament el noble art de sobreviure, d’anar tirant: anar fent, anar passant dies, potser amb unes circumstàncies i una salut que tampoc són res per llençar coet. És la imatge d’algú que tira endavant amb quatre monedes, dues idees brillants i molta imaginació, fent equilibris constants entre el “ja ho arreglaré” i el “a veure si cola”, tot amanit amb una resistència quotidiana digna d’un superheroi o superheroïna… però sense capa (ni pressupost per comprar-la).

Fer la viu viu
expressions catalanes
modismes
expressions en català
locució
locucions
locució catalana
locucions catalanes

S’utilitza tant per parlar de situacions personals com familiars o fins i tot d’empreses i projectes que sobreviuen sense prosperar gaire, sense pena ni glòria. Sovint té un to mig resignat, mig irònic, com si diguéssim que la vida no és fàcil però tampoc un drama insuportable.

Entre els sinònims habituals hi ha “anar tirant”, “anar fent”, “anar passant”, “campar-se-la” o “guanyar-se la vida”. Totes aquestes expressions apunten a una existència que avança sense grans èxits, però amb una certa normalitat.

Origen de l’expressió “Fer la viu-viu”

L’expressió prové de l’adjectiu “viu”, que en català significa “que viu, que no és mort”, però també “ple de vida, actiu, eficaç”. “Viu-viu” és una forma reiterativa i expressiva d’aquest adjectiu, que reforça la idea de continuïtat de la vida, encara que sigui en condicions precàries.

Fer la viu viu
expressions catalanes
modismes
expressions en català
locució
locucions
locució catalana
locucions catalanes

Segons les explicacions etimològiques, “fer la viu-viu” deriva del llatí vivus, origen de “viu”, i ha evolucionat com una locució popular per expressar la simple persistència en el fet de viure. El component reduplicat “viu-viu” dona un to col·loquial i afectiu, molt propi del català oral.

Apareix documentada en diferents diccionaris de frases fetes i reculls de dialectologia com a expressió viva a diverses comarques del domini català, tant al Principat com al País Valencià i altres zones. Això indica que és una locució arrelada i compartida en gran part del territori.

Exemples de frases amb “Fer la viu-viu”

Alguns exemples típics en context real són:

“Amb el que cobra de professor particular en té just per fer la viu-viu tot el mes.”
“Després de plegar el negoci ha anat fent la viu-viu i ara es pot dir que per fi ha remuntat.”
“Com va tot?
Mira, vaig fent la viu-viu.”
“Amb els diners que ha cobrat per aquell llibre pot fer la viu-viu un pareny d’anys.”
“És pobre, però té els diners justos per anar fent la viu-viu.”

En tots aquests casos, l’expressió aporta matisos de modèstia, de certa precarietat, però també d’enginy i capacitat de mantenir-se dempeus.

Els Ximplets

“Fer la viu-viu” en anglès

No hi ha un equivalent únic perfecte en anglès, però hi ha diverses expressions que s’hi acosten segons el context. Algunes possibles equivalències són:

“to get by” (anar tirant).
“to scrape by” (sobreviure amb prou feines).
“to make ends meet” (arribar a final de mes; fer quadrar els comptes).

Per exemple, la frase “Amb el sou que té, només pot fer la viu-viu” es podria traduir per “With the salary he earns, he can only get by” (amb el sou que guanya, només pot anar tirant). Si volem remarcar més la dificultat, “They’re scraping by on a single income” (van sobrevivint amb un sol sou, fent la viu-viu).

“Fer la viu-viu” en francès

En francès, l’expressió es pot transmetre amb diferents fórmules col·loquials que evoquen una vida ajustada però possible. Algunes opcions aproximades són:

“s’en sortir tant bien que mal” (sortir-se’n tant bé com es pot).
“vivoter” (viure de manera migrada, anar fent).
“se débrouiller pour vivre” (espavilar-se per viure).

“Vivoter” és probablement la paraula que més s’acosta al matís de “fer la viu-viu”, perquè remet a viure amb pocs recursos, sense grans aspiracions. Una frase com “Després de jubilar-se, fa la viu-viu amb una pensió petita” podria ser “Depuis qu’il est à la retraite, il vivote avec une petite pension” (des que està jubilat, va vivint modestament amb una pensió petita).

“Fer la viu-viu” en italià

En italià, també cal recórrer a expressions aproximades per recollir el valor de “fer la viu-viu”. Algunes fórmules que s’hi acosten són:

“tirare avanti” (anar tirant).
“campare” o “campicchiare” (viure justet, anar sobrevivint).
“sbarcare il lunario” (literalment “desembarcar el calendari”, és a dir, arribar a final de mes).

“Tirare avanti” és molt pròxim a “anar tirant”, que és un sinònim directe de “fer la viu-viu” en català. Per exemple: “Con quello che guadagna, riesce appena a tirare avanti” (amb el que guanya, amb prou feines pot anar tirant, fer la viu-viu).

“Campare” i “campicchiare” remarquen la idea de subsistir sense grans recursos, cosa que encaixa molt bé amb l’ús català en contextos de precarietat econòmica o vital. “Sbarcare il lunario” afegeix el matís d’arribar a final de mes, molt adient quan parlem de dificultats econòmiques.

“Fer la viu-viu” en castellà

En castellà, els diccionaris i reculls de frases fetes indiquen “ir tirando” com a equivalent directe de “fer la viu-viu”. Aquesta expressió també transmet la idea d’anar vivint sense grans alegries, però tampoc sense caure en la misèria absoluta.

Altres expressions pròximes són “ir pasando”, “ir trampeando” o “arreglárselas para vivir”. En alguns repertoris es dóna també “trampear, ir tirando” com a explicació del sentit de la locució catalana.

Així, frases com “Que com aneu? Anem fent la viu-viu” es poden traduir per “¿Qué tal vais? Vamos tirando”. I “Amb els diners que guanya a l’hivern en té prou per fer la viu-viu a l’estiu” podria ser “Con el dinero que gana en invierno tiene suficiente para ir tirando en verano”.

En resum, “fer la viu-viu” és una expressió profundament arrelada al català que descriu la lluita quotidiana per continuar vivint amb dignitat, tot i les limitacions. Les equivalències en altres llengües sempre són aproximades, però ajuden a captar aquest to de modesta supervivència que la caracteritza.

Si t’agraden les expressions típiques catalanes, guaita això:

Sense solta ni volta

Expressions típiques catalanes. Locució adverbial. Sense solta ni volta.

Significat

Expressions típiques catalanes. Locució adverbial. Sense solta ni volta.

Sense solta ni volta és una locució adverbial que fa referència a quelcom absurd, il·lògic o contraintuïtiu.
Una locució adverbial és un conjunt de paraules que exerceixen les funcions característiques d’un adverbi. La major part de les locucions adverbials tenen l’estructura d’un sintagma preposicional (a collibè, a la bestreta, de bat a bat, amb la cua entre cames…). Per la seva banda, Els adverbis expressen circumstàncies, com poden ser mode, lloc, temps, quantitat, afirmació, etc., i responen a preguntes com quan?, on?, com?, de quina manera?, entre d’altres.

Origen de l’expressió sense solta ni volta

Sense solta ni volta és una expressió dels filadors; quan un fil no tenia solta s’entortolligava i es trencava, quan no tenia volta no es podia doblegar ni cabdellar.

sense solta ni volta

Exemples de sense solta ni volta

Expressions típiques catalanes. Locució adverbial. Sense solta ni volta.

Va fer un discurs sense solta ni volta: tan bon punt deia que abaixaria als impostos com prometia més ajuts socials i infraestructures.
No sé si aquesta pel·lícula té un missatge profund que no acabo de copsar o si simplement no té ni solta ni volta.
Ha confegit un full d’excel sense solta ni volta: no quadra cap número.
No li facis cas: diu coses sense solta ni volta perquè està enfadat.
Una novel·la sense solta ni volta: l’estil canvia a meitat del capítol, no té cap mena de coherència ni cohesió.

Sense solta ni volta en anglès

En llengua anglesa, sense solta ni volta és without rhyme nor reason.

Sense solta ni volta en francès

En francès, sense solta ni volta és sans raison o també sans rime ni raison (molt semblant a l’anglès)

Sense solta ni volta en italià

En italià, sense solta ni volta és senza capo né coda.

Sense solta ni volta en castellà

En llengua castellana, sense solta ni volta és sin ton ni son.

Gràcies per visitar-nos! A TDB trobaràs un munt d’expressions catalanes, com ara:

A corre-cuita

Locucions. Expressions típiques catalanes.

Significat

A corre-cuita (també a cuita-corrents): locució que vol dir fer quelcom amb presses, sovint de manera atabalada, sense esmerçar-s’hi gaire.
Podeu trobar aquestes locucions sense guions, també (a correcuita i a cuitacorrents).

a corre-cuita
a cuita-corrents
locucions
modismes
expressions típiques catalanes

A corre-cuita / A cuita-corrents

Origen de “a corre-cuita”

A corre-cuita i a cuita-corrents són locucions que venen de la unió de dos verbs: córrer i cuitar. Córrer vol dir moure’s d’un lloc a l’altre de forma ràpida. Cuitar vol dir fer de pressa una cosa, sense tenir gaire temps, afanyar-se: Cuita, que és tard i el restaurant tancarà la cuina. Aquestes locucions venen probablement de finals de segle XIX-començaments del XX. Sembla que la primera vegada que apareix documentada va ser el 1803: Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Córrer», p. 191.

Exemples amb la locució “a corre-cuita” i “a cuita-corrents”

Aquí teniu unes quantes frases d’exemple amb les locucions a corre cuita i a cuita-corrents:

a corre-cuita
a cuita-corrents
locucions
modismes
expressions típiques catalanes
a corre-cuita
a cuita-corrents
locucions
modismes
expressions típiques catalanes

Tinc la sensació que ho faig tot a corre-cuita i res no acaba de sortir bé.
Havia de lliurar el treball abans de les 20:00 i l’he fet a corre-cuita.
No ho pots fer una joia a cuita-corrents: una bona peça demana el seu temps.
Vaig sortir de casa a corre-cuita per no perdre l’autobús.
El professor va explicar la teoria a cuita-corrents, sense donar-nos temps per prendre notes.
La cuinera va preparar el sopar a corre-cuita perquè els convidats eren a punt d’arribar.
El periodista va escriure l’article a cuita-corrents, sense verificar les dades.
La decisió es va prendre a corre-cuita, sense analitzar prou bé les conseqüències.
Vaig contestar la pregunta a cuita-corrents, sense pensar-ho prou.
El lladre va escapar a corre-cuita quan va sentir la sirena de la policia.

A corre-cuita en anglès

L’equivalent en llengua anglesa de a corre-cuita és “in a rush” o “in a hurry”.

A corre-cuita en francès

L’equivalent en llengua francesa de a corre-cuita és “à la va-vit” o “à l’arrache” (aquesta última més familiar).

A corre-cuita en castellà

L’equivalent en llengua española de a corre-cuita és “deprisa y corriendo”

A “Els Ximplets” trobaràs tota mena d’articles d’allò més sorprenents, divertits i nostrats. Visita’ls!


I fins aquí l’article de a corre-cuita i a cuita-corrents. Recorda que a TDB trobaràs un munt de locucions, frases fetes, refranys i modismes. N’hi ha per triar i remenar… i els articles són per llogar-hi cadires. No te’s perdis!

Entre naps i cols

Expressions típiques catalanes > locucions > Entre naps i cols

Significat d'”entre naps i cols”

Entre naps i cols
expressions típiques catalanes
locucions
modismes

L’expressió “entre naps i cols” és una locució catalana que es fa servir per indicar que hi ha diverses coses o circumstàncies que es barregen o s’acumulen. Bàsicament vol dir “entre una cosa i l’altra” i s’utilitza per descriure situacions en què diversos factors o esdeveniments es combinen o influeixen mútuament. Amb els següents exemples ho veureu més clar:

Exemples de frases amb l’expressió “entre naps i cols”

Entre naps i cols
expressions típiques catalanes
locucions
modismes

Me’n faig creus! Entre naps i cols, ens hem gastat gairebé 60€ a la fira.
Li vaig dir que li enviaria l’informe així que l’acabés, però he anat de corcoll i entre naps i cols se’m va fer tard i vaig haver d’enllestir-lo l’endemà.
Entre naps i cols, vaig marxar de casa cap a l’aeroport gairebé mitja hora tard.
Sembla una tasca fàcil, però entre naps i cols, s’embolica la troca i sempre acabem més tard del que havíem previst.
Entre naps i cols, ens hem despistat i no ens hem recordat de recollir la mainada.

Entre naps i cols
expressions típiques catalanes
locucions
modismes

Entre naps i cols

Entre naps i cols en anglès

En anglès la locució és “what with one thing and another“; per exemple: “What with one thing and another, I left home for the airport nearly half an hour late”. (Entre naps i cols, vaig marxar de casa cap a l’aeroport gairebé mitja hora tard.)

Entre naps i cols en francès

En francès direm “Entre une chose et l’autre”. Fem servir el mateix exemple de frase anglesa: “Entre une chose et l’autre je suis parti de la maison pour l’aéroport avec près d’une demi-heure de retard” (Entre naps i cols, vaig marxar de casa cap a l’aeroport gairebé mitja hora tard.)

Entre naps i cols en castellà

En castellà és “entre pitos y flautas”*; per exemple, “Entre pitos i flautas se me ha hecho tarde y, si no me apuro, llegaré tarde a la boda tarde” (Entre naps i cols, se m’ha fet tard i, si no m’afanyo, faré tard al casament).
*Traducció per als companys de la Catalunya Nord “entre xiulets i flautes”

Nits de naps i cols

Per cert, a Arenys de Munt i Arenys de Mar hi ha una tradició anomenada “Nits de naps i cols”, que se celebra la nit de Reis. En aquesta tradició, els nois penjaven un nap al balcó o la finestra d’una noia que els agrada, tot adjuntant-hi una nota un xic picant per expressar els seus sentiments. Actualment, al vespre, nois i noies celebren un sopar plegats i tot seguit, cadascuna de les colles es distribueixen pel poble amb l’objectiu de penjar els naps i les cols. A més, la “penjada” sol acabar amb alguna referència a la vida política del municipi amb alguna “penjada especial” o bé a la plaça de l’església o bé a la plaça de l’Ajuntament.

Entre naps i cols
expressions típiques catalanes
locucions
modismes

Entre naps i cols

Entre naps i cols
expressions típiques catalanes
locucions
modismes

Esperem que us hagi agradat la publicació d’avui. A Tocat de Bolet trobareu un munt d’expressions típiques catalanes: locucions, modismes, dites, refranys… No us els perdeu pas!

Somiar truites somiatruites

Definició, exemples, origen, traducció a altres idiomes i il·lustracions.

Significat i exemples

Somiar truites vol dir il·lusionar-se fàcilment amb projectes irreals, estranys o molt difícils d’aconseguir. Somiatruites, com a substantiu, és una persona que fantasieja amb fer o aconseguir coses molt difícils o estrafolàries.

Exemple:


— Aquests del bloc Tocat del bolet, somien truites. Es pensen que tindran un munt de visites.


— D’acord, són uns somiatruites… Però no se sap mai. Deixem-los continuar amb el bloc i potser amb el temps acabaran tenint èxit.

Però, compte! No sempre és dolent ser un somiatruites; molts avenços, grans invencions i projectes han estat possibles gràcies als somiatruites. Per tant, molts visionaris han estat somiatruites. Qui sap? Potser la famosa frase “ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible” es va fer pensant en ells i elles.

Origen de l’expressió somiar truites

Somiar truites sembla que ve de la frase “Qui té gana, somia pa”. Antigament, quan la gent passava gana, es deia que somiava pa. Els que somiaven en àpats més inabastables, es deia que somiaven truites.

somia truites
somiatruites
somiar truites
tassa

Somiar truites i somiatruites en anglès

Somiar truites en anglès és “(to) chase rainbows” (literalment, perseguir arcs de sant Martí).

Exemple: “He can’t chase rainbows his whole life —he needs to pick a stable career before he ends up living under a bridge” (No pot estar somiant truites tota la vida: cal que agafi una feina estable abans que no acabi vivint sota un pot).

També trobem l’expressió “(to) build castles in the air” (construir castells a l’aire).
Un somiatruites seria un “Daydreamer” (literalment, somiador de dia).

somia truites
somiatruites
somiar truites
samarreta
regals en català

Somiar truites i somiatruites en francès

Per dir somiar truites en francès podem recórrer a la frase feta “courir après une ombre” (literalment, córrer rere una ombra) que transmet la idea de perseguir objectius impossibles o d’aferrar-se a esperances vanes. També hi ha l’expressió “Bâtir des chateaux en Espagne” (literalment, construir castells a Espanya). Somiatruites, com a substantiu, és rêvasseur (pel masculí) i  rêvasseuse (pel femení).

somia truites
somiatruites
somiar truites
punt de llibre
regals en català

Somiar truites i Somiatruites en castellà

Com en el cas de l’anglès i el francès, una traducció possible al castellà per somiar truites seria “construir castillos en el aire”. Per somiatruites pot ser soñador o, en un registre més col·loquial, “flipado”.

I fins aquí. Cal tenir en compte que només els somiatruites poden aconseguir coses que semblaven impossibles; per tant, es mereixen un respecte, perquè gràcies a elles i a ells, la societat avança.

somia truites
somiatruites
somiar truites
dessuadora
regals en català

Moltíssimes gràcies de part de tot l’equip! El teu suport ens ajudarà a internacionalitzar la llengua i cultures catalanes!

Publicacions recomanades:

Embolica que fa fort
Ficar-hi cullerada
Clar i català
Peix al cove
Panxacontent
Fa un fred que pela
Perepunyetes
Fer Mans i mànigues
Fil per randa
Partir peres
Posar fil a l’agulla
Pots pujar-hi de peus
Anys i panys
(No acabar de) Fer el pes
Ser un patata
D’on no n’hi ha, no en raja
Dormir com un tronc
Destapar la caixa dels trons
Una de freda i una de calenta
Modismes amb animals
Escampar la boira
Més content que un gínjol
De pa sucat amb oli
Fer el cor fort
Guanyar-se les garrofes
O caixa o faixa
Pixar fora de test
Hi ha roba estesa
Fer cara de pomes agres
S’ha acabat el bròquil
Oli en un llum
Fer el préssec
Bufar i fer ampolles
Sopar de duro
Tastaolletes
El més calent és a l’aigüera
Treure de polleguera
Somiar truites i somiatruites
N’hi ha per a llogar-hi cadires
Arribar i moldre
Figues d’un altre paner
Bon vent i barca nova!
Estar tocat del bolet