A corre-cuita (també a cuita-corrents): locució que vol dir fer quelcom amb presses, sovint de manera atabalada, sense esmerçar-s’hi gaire. Podeu trobar aquestes locucions sense guions, també (a correcuita i a cuitacorrents).
A corre-cuita / A cuita-corrents
Origen de “a corre-cuita”
A corre-cuita i a cuita-corrents són locucions que venen de la unió de dos verbs: córrer i cuitar. Córrer vol dir moure’s d’un lloc a l’altre de forma ràpida. Cuitar vol dir fer de pressa una cosa, sense tenir gaire temps, afanyar-se: Cuita, que és tard i el restaurant tancarà la cuina. Aquestes locucions venen probablement de finals de segle XIX-començaments del XX. Sembla que la primera vegada que apareix documentada va ser el 1803: Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Córrer», p. 191.
Exemples amb la locució “a corre-cuita” i “a cuita-corrents”
Aquí teniu unes quantes frases d’exemple amb les locucions a corre cuita i a cuita-corrents:
Tinc la sensació que ho faig tot a corre-cuita i res no acaba de sortir bé. Havia de lliurar el treball abans de les 20:00 i l’he fet a corre-cuita. No ho pots fer una joia a cuita-corrents: una bona peça demana el seu temps. Vaig sortir de casa a corre-cuita per no perdre l’autobús. El professor va explicar la teoria a cuita-corrents, sense donar-nos temps per prendre notes. La cuinera va preparar el sopar a corre-cuita perquè els convidats eren a punt d’arribar. El periodista va escriure l’article a cuita-corrents, sense verificar les dades. La decisió es va prendre a corre-cuita, sense analitzar prou bé les conseqüències. Vaig contestar la pregunta a cuita-corrents, sense pensar-ho prou. El lladre va escapar a corre-cuitaquan va sentir la sirena de la policia.
A corre-cuita en anglès
L’equivalent en llengua anglesa de a corre-cuita és “in a rush” o “in a hurry”.
A corre-cuita en francès
L’equivalent en llengua francesa de a corre-cuita és “à la va-vit” o “à l’arrache” (aquesta última més familiar).
A corre-cuita en castellà
L’equivalent en llengua española de a corre-cuita és “deprisa y corriendo”
A “Els Ximplets” trobaràs tota mena d’articles d’allò més sorprenents, divertits i nostrats. Visita’ls!
I fins aquí l’article de a corre-cuita i a cuita-corrents. Recorda que a TDB trobaràs un munt de locucions, frases fetes, refranys i modismes. N’hi ha per triar i remenar… i els articles són per llogar-hi cadires. No te’s perdis!
Significat , exemples, embolica que fa fort en anglès, francès, alemany i espanyol.
Significat
Se sol dir per a indicar que una situació s’està complicant. Embolicar la troca o Quin merder! són expressions similars.
Exemples
Ara resulta que el primogènit bastard del rei és un anarquista. Embolica que fa fort!
Me’n faig creus! Embolica que fa fort! Ara diu que la part contractant de la primera part serà considerada com a la part contractant de la primera part. N’hi ha per a llogar-hi cadires! No té ni cap ni peus.
Embolica que fa fort en anglès
Per expressar la mateixa idea d’embolica que fa fort en anglès podem dir (to) get complicated (complicar-se), (to) blow up out of all proportion (literalment, rebentar de manera desproporcionada),o What a a fine mess (que més o menys vol dir Quin desordre!). També es podria dir You haven’t heard the half of it! (literalment, no n’has sentit ni la meitat).
Embolica que fa fort en francès
En francès, segons el context, es pot dir Boucler la boucle (literalment, rinxolar el rínxol) o Se compliquer à plaisir (literalment, complicar-se a plaer). També podríem emprar les expressions Quelle histoire! (literalment, quina història) o barder (literalment, fer un embolic).
Embolica que fa fort en alemany
En alemany es pot utilitzar la curiosa expressió Da hast du den Salat! (literalment, Aquí teniu l’amanida! o l’amanida està servida!)
Embolica que fa fort en castellà
En castellà podem recórrer a les expressions ¡Vaya lío! (literalment, quin embolic!) , ¡Menudo lío! (literalment, un bon embolic!)o ¡Menudo embrollo! (literalment, un bon embolic!)*
*traduït per als companys i les companyes de la Catalunya Nord.
Expressions catalanes típiques il·lustrades i traduïdes
Significat
Posar fil a l’agulla vol dir començar a fer alguna cosa, posar-se mans a la feina.
Exemples
Prou de xerrameca! Posem fil a l’agulla, que hem de lliurar el guió demà.
Si vols fer-ho, no en parlis tant i posa fil a l’agulla. Cal posar els somnis a caminar.
Posar fil a l’agulla en anglès
En anglès podem dir (to) roll up one’s sleeves (literalment, arremangar-se) o set to work (literalment, posar-se a la feina. També, en funció del context, es podria emprar (to) start/set/get the ball rolling (literalment, posar la bola a girar), que vol dir prendre la iniciativa per a començar a fer quelcom. També es poden emprar les expressions (to) get going, (to) take the first step o (to) get down to it.
Posar fil a l’agulla en francès
En francès podem dir Mettre la main a la pâte (literalment, posar la mà a la pasta). També es pot dir Se mettre à l’oeuvre (literalment, posar-se a l’obra) o S’atteler à une tâche (literalment, posar-se a la tasca) .
Posar fil a l’agulla en alemany
En alemany és Sich ans Werk machen (literalment, posar-se a la feina).
Posar fil a l’agulla en basc
En basc o èuscarés Lanari ekin (literalment, posar-se a la feina) i també Lehen harria ekarri (literalment, portar la primera pedra).
Posar fil a l’agulla en castellà
En castellà es pot dir Poner(se) manos a la obra o Ponerse en marcha.
Significat, origen, exemples i traduccions a altres idiomes
Obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, destapar la caixa dels trons o destapar la capsa dels trons… totes són fórmules correctes.
Significat
Destapar (o obrir) la caixa dels trons és treure un tema o començar alguna cosa que de ben segur serà una font de discusions i conflictes.
Origen
L’expressió remet a la capsa de Pandora regalada per Zeus, Déu dels trons. D’aquí el paral·lelisme.
La capsa de Pandora és un dels grans mites de la Grècia clàssica. Pandora (que significa “la que té els dons”) va ser la primera dona de la terra segons la mitologia grega. Pandora, com a regal de bodes, va rebre una gerra o tina (i no pas una capsa, que és fruit d’una mala traducció*). Se li va donar l’ordre específica de no obrir-la sota cap concepte. Però, malgrat tots els advertiments, no va poder aguantar la curiositat de mirar què hi havia dins. Va obrir-la i van començar a sortir tots els mals de la humanitat. Al fons de la gerra, només hi quedava l’esperança, que Pandora, penedida, es va dedicar a repartir entre tots els humans.
*gerra és pithos i capsa és pixys en grec antic
Exemples
Quan surt el tema a taula, s’obre la capsa dels trons.
Si obres el tema de l’aventura de la seva dona amb aquell nan, obriràs la capsa dels trons.
Sigueu bons minyons. No emprenyeu aquest bon home… Ni obriu la capsa dels trons, ni li toqueu allò que no sona.
Caixa de trons en anglès
Obrir la capsa dels trons en anglès és (to) open a can of worms (literalment, obrir una llauna de cucs).
Caixa de trons en francès
En francès, una capsa de trons és sac de nœuds (literalment, sac de nusos).
Caixa de trons en alemany
En alemany és in ein Wespennest stechen (literalment, picar en un niu d’abelles)
Caixa de trons en castellà
Capsa de trons en castellà és caja de truenos (literalment, capsa de trons*) *Traduït per a les companyes i companys de la Catalunya Nord.
Molt semblant a “A per totes” i “o tot o res”… Diem “Ocaixa o faixa” quan volem intentar quelcom amb totes les nostres forces, assumint les conseqüències que se’n derivin. També s’utilitza quan hem de prendre una decisió definitiva.
Origen
“O caixa o faixa” s’atribueix al general Prim, que es diu que proclamava aquestes paraules durant la guerra de Tetuan just abans de batre’s en combat per a donar-se ànims. Faixa es refereix al prestigi que dóna la faixa de general i caixa al taüt; és a dir: o glòria o mort.
Exemples
La situació era insostenible i extremament injusta. Els negaven els drets més elementals. Al final van decidir que “o caixa o faixa”: no acceptarien més abusos ni trampes dels opressors i tirarien pel dret*.
*Passatge referit als cimarrons jamaicans 😉
“o caixa o faixa!”, va exclamar, tot just abans de comprar tot l’estoc de rebaixa.
o caixa o faixa en anglès
En anglès, en funció del context, podem emprar l’expressió “all or nothing” (literalment, “tot o no-res”),
“Take it or leave it” (literalment, “agafa-ho o deixa-ho”), que es deixa anar per expressar que l’oferta que s’ha fet no és negociable.
També, i sempre segons el context en que es digui, podem utilitzar l’expressió anglesa “In for a penny, in for a pound” (literalment, “dins per un penic, dins per una lliura”). És molt semblant al “De perdidos al río” castellà. L’origen d’aquesta expressió ve de quan detenien un lladre, i aquest considerava que com que igualment l’arrestaven, ja posats, era millor que ho fessin per una suma gran que per una quantitat petita, així que, millor era robar una quantitat important i que fos el que Deu vulgui . Una expressió similar en anglès és “As well Hanged for a sheep es a lamb” (literalment, “tant és que et pengin per una ovella que per un xai”). Una altra expressió anglesa, que es podria traduir com “a per totes” seria “(to) go the whole hog“.
Encara una altra expressió que podem utilitzar, aquesta més americana, és “Fish or cut bait” (literalment, “pesca o talla l’esquer”), que vol dir “para de vacil·lar i actua o déixa-ho córrer”.
Finalment, cal referir-nos a l’expressió “Geronimo!” que alguns paracaigudistes americans exclamen abans de saltar i, per extensió, que alguna gent proclama abans de saltar des d’una gran alçada.
o caixa o faixa en francès
A part de la recurrent “Tout ou rien” (literalment, “o tot o no-res”), en francès, l’expressió més semblant és “Advienne que pourra!”. S’invoca quan la decisió està presa, passi el que passi.
Prové de la fórmula “Fais ce que tu dois, advienne que pourra” (que ve a dir, “fes el que hagis de fer, el que hagi de passar, ja vindrà”). Una frase semblant és “Les dés sont jetés” (literalment, “els daus s’han tirat”), que deriva de la frase llatina “Alea jacta est” * (la sort està decidida).
* també escrit Alea iacta est o Allea jacta est
Encara tenim una altra expressió francesa que podem emprar segons el context: “Quand le vin est tiré, il faut le boire” (literalment, “Quan el vi s’ha vessat, cal prendre’l”). És a dir, ja que hi som, fem-ho.
Per últim, tenim l’expressió “À prendre ou à laisser” (literalment, “prendre o deixar”), molt semblant al “take it or leave it” anglès.
o caixa o faixa en alemany
En alemany es diu “Alles oder nichts” (literalment, “o tot o no-res”). També, en funció del context, podem dir “Friss oder stirb” (literalment, “o ho agafes o ho deixes”). I finalment podem dir “Wer A sagt, muss auch B sagen” (literalment, “Qui digui A, també ha de dir B”).
o caixa o faixa en italià
En italià direm “Tutto o niente” (literalment, “o tot o no-res”). També, en funció del context, podem dir “prendere o lasciare” (literalment, “o ho agafes o ho deixes”)
o caixa o faixa en portuguès
En portuguès direm “tudo ou nada” (literalment, “o tot o no-res”). També podem dir “Perdido por cem, perdido por mil, perdido por um, perdido por mil” (literalment, “perdut per cent, perdut per mil, perdut per un, perdut per mil”).
o caixa o faixa en xinès
L’equivalent xinès de és “一不做,二不休” (literalment, “ono ho facis o no paris mai” )
o caixa o faixa en castellà
En castellà, a part del recurrent “todo o nada” , segons el cas, es pot traduir per la famosa “De perdidos al río” (literalment, “de perduts al riu”) i també, en funció del context, per la menys coneguda “Herrar o quitar el banco” (literalment, “errar o treure el blanc”). També tenim, sempre segons el context, “O lo tomas o lo dejas” (literalment, “O ho agafes o ho deixes”), “A por todas” (literalment, “a per totes”) o “Qué sea lo que Dios quiera” (literalment, “Que sigui el que Déu vulgui”) o “La suerte está echada” (literalment, “la sort està decidida”)*
O caixa o faixa, o et quedes per visitar altres entrades d’aquest bloc o… fins una altra! 🙂 Això sí, si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua cada cop més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!