Guanyar-se les garrofes

Significat, exemples, expressions equivalents en anglès, francès, alemany, italià i castellà

És una expressió equivalent a guanyar-se la vida o guanyar-se el pa*. Generalment implica treballar dur per a mantenir-se financerament. Es diu sovint — tot i que no necessàriament— en contextos en què cal treballar, malgrat que no vingui especialment de gust, per a poder mantenir-se econòmicament. *Ja veurem que l’expressió “guanyar-se el pa” apareix en molts idiomes.

guanyar-se el pa guanyar-se les garrofes

Origen

Si bé és cert que les garrofes s’han utilitzat gairebé sempre per a alimentar el bestiar, en temps de penúries (com va ser la postguerra), hom recorria a les garrofes com a font d’aliment. A tall de curiositat, antigament, s’havia emprat les garrofes seques amb fins medicinals, com a diurètics. La garrofa és el fruit del garrofer (en llatí Ceratonia siliqua), un arbre baix, de tronc gruixut i de fullatge permanent de la família de les cesalpiniàcies, del grup de les lleguminoses.

garrofer
Garrofer

Exemples

Me’n vaig a treballar. Algú ha de guanyar-se les garrofes en aquesta casa! Tu continua jugant al Grand Theft Auto… I a veure si madures una mica, que tens 45 anys i una família per mantenir.

El Dropshipping és una forma molt novedosa de guanyar-se les garrofes. Tu et dediques a promocionar la teva web i a fer comunitat, i els proveïdors envien directament a casa dels clients els productes que han comprat al teu web.

Ostres, nano, no fots res,
de fet, només filosofes,
però amb el ser o no ser,
No et guanyaràs les garrofes….

Guanyar-se les garrofes en anglès

En anglès diem “(to) earn one’s crust” (literalment, “guanyar-se la crosta”) o “(to) earn one’s living” (literalment, “guanyar-se la vida”). “(to) earn one’s crust” la trobem sobretot en anglès britànic. També tenim l’expressió “(to) bring home the bacon” (literalment, “portar el bacó a casa”). Altres maneres de dir-ho en alglès són “(to) pay the bills” (literalment “pagar les factures”) o “(to) pay the rent” (literalment, “pagar el lloguer”). Per cert, en anglès, garrofa és “carob”.

to earn one's crust to bring home the bacon in Catalan

Guanyar-se les garrofes en francès

En francès podem dir “gagner sa vie” (literalment, “guanyar-se la vida”), “gagner son pain” (literalment, “guanyar-se el pa”), “Faire bouillir la marmitte” (curiosament vol dir “fer bullir l’olla”, però amb el significat de guanyar-se els aliments) o “Mettre du pain sur la table” (literalment, “posar el pa sobre la taula”). També trobem una expressió molt similar a l’anglesa (to) earn one’s crust, que és “gagner sa croûte” (literalment, “guanyar-se la crosta”), que és una variant de guanyars-se el pa. “Faire bouillir la marmitte” és una expressió familiar francesa que s’origina a principis del segle XVI, on l’al·lusió a l’olla simbolitza el menjar, la supervivència diària i, més concretament, el mitjà per assolir-la. Per cert, en francès, garrofa és “caroube”.

Faire bouillir la marmite en catalan

Guanyar-se les garrofes en alemany

En alemany podem dir “(seine) Brötchen verdienen” (literalment, “guanyar-se el pa”) o “sich seinen Lebensunterhalt verdienen” (sich en el cas datiu), literalment “guanyar-se la vida”.

guanyar-se les garrofes en alemany

Guanyarse les garrofes en italià

En italià podem dir “guadagnarsi da vivere” (literalment “guanyar-se la vida”).

guanyar-se les garrofes en italià

Guanyar-se les garrofes en gaèlic irlandès

En gaèlic irlandès diríem “do chrústa a thuilleamh” (literalment, guanyar-se la crosta”, o “do chuid a shaothrú” (literalment, “guanyar-se la vida”).

Guanyar-se les garrofes en castellà

En castellà, a part de “ganarse la vida“, podem dir “ganarse el pan“, “ganarse las lentejas” (literalment, “guanyar-se les llenties”) o fins i tot “ganarse los garbanzos“(literalment, “guanyar-se els cigrons”). Per cert, en castellà, garrofa és “algarroba”.

guanyar-se les garrofes en castellà
Ganarse las lentejas en catalán

Recordeu que en aquest blochi ha expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda. Fins aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *