De pa sucat amb oli

Significat, origen, exemples i traducció a altres idiomes

què significa

Significat

Diem que quelcom o algú és “de pa sucat amb oli” quan volem indicar que és de poca qualitat, no gaire important o de poca vàlua. Un objecte podria ser també de nyigui-nyogui o de fira (qui no ha sentit mai “és una escopeta de fira”!?). Per cert, a l’empordà trobem la forma “de pa xucat amb oli”.

Origen

Sembla que l’expressió es refereix a la senzillesa de l’àpat (pa sucat amb oli), que no és res de l’altre món, més aviat poca cosa.

Exemples

Un país amb presos polítics i artistes exiliats, té uns valors democràtics de pa sucat amb oli.

Si en lloc de lliure comerç,
hi ha un oligopoli,
això és un liberalisme
de pa sucat amb oli.

Un karateka de pa sucat amb oli:

De pa sucat amb oli en anglès

En anglès disposem de l’adjectiu “third-rate” (literalment, “de tercera categoria”). També, en funció del context, tenim “petty” (aquest més aviat vol dir “poca cosa”, “poc rellevant” ), “small time“, “of little importance” o fins i tot “B-list” . Per exemple: He is a scrounger of little importance (“és un lladregot de pa sucat amb oli”). En anglès també tenim l’expressió “two-bit” (especialment als EUA). Per exemple: You’re trembling, you two-bit hero! (“estàs tremolant, heroi de pa sucat amb oli!”). Finalment, tenim “of rags” , per exemple “thief of rags” (“un lladre de pa sucat amb oli”) i “sixpenny” (sispenics, així, tot junt, com a adjectiu).

De pa sucat amb oli: Third-rate, small time, B-list, two-bit, of rags, sixpenny.

De pa sucat amb oli en francès

Podem traduir de pa sucat amb oli al francès com “de pacotille” . El terme “pacotille” es refereix als temps del comerç d’esclaus, i ve de l’espanyol “pacotilla”. La pacotilla designava una mercaderia, generalment de molt baix valor, que els colons intercanviaven per aconseguir esclaus. També tenim l’expressió “À la petite semaine” , per exemple “Un arnaqueur à la petite semaine” (literalment, “un estafador de pa sucat amb oli”). També tenim “de bas étage” (literalment, “de baix nivell”), per exemple “Un delinquant de bas étage” (“un delinqüent de pa sucat amb oli”). Finalment, segons el context també podríem dir “de petite envergure” (“de petita escala”).

De pa sucat amb oli en alemany

En alemany tenim els mots “zweitklassiger” i “drittrangig” (que volen dir “de segona/ tercera classe o categoria”, vaja, “de pa sucat amb oli”).

De pa sucat amb oli en italià

En italià podem dir “da quattro soldi” , per exemple “Un avvocato da quattro soldi” (“Un advocat de pa sucat amb oli”); també podem dir “(di qualità) scadente, di terz’ordine” (literalment i respectiva, “pobre, de tercera classe”).

Un advocat de pa sucat amb oli / Un avvocato da quattro soldi:

De pa sucat amb oli en castellà

En castellà, per dir “de pa sucat amb oli” tenim “de poca monta” , “de tres al cuarto” o “de pacotilla” . Per exemple, “un orador de poca monta” (literalment, “un orador de pa sucat amb oli”), “un escritorzuelo de tres al cuarto” (literalment “un escriptoret de pa sucat amb oli”). De pacotilla també existeix en francès (vegeu origen a l’apartat relatiu a l’idioma francès).

Gràcies un cop més per visitar Tocat del Bolet, que ja sabeu que no és un bloc de pa sucat amb oli! Recordeu que aquí hi trobareu expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor fort, tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes expressions tan nostres!

One thought on “De pa sucat amb oli”

  1. fr. de bas étage

    *de broma: de-en burla, de-en burles, de (per) riure, de mentida, per fotesa, per granja, per verba, de verbes, de jocs, per joc, per conte, de pega, de trompa; de secà, de solell, de cap de marge (savi, doctor, advocat..); de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de pa sucat amb-en oli, d’estar per casa, de fireta, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pega i mastega, de pampunteta, de panfonteta (de poca o baixa qualitat, de segona categoria, de baix fonament).

    *mamat, tirat, xupat (estar ~) / ser bufar i remenar els dits R / ser bufar i fer ampolles / ser com qui talla rama / ser més fàcil que beure’s un ou / ser pa sucat amb oli / ser pa i nous (ser molt fàcil) | ser un segar de naps (ser una feina fàcil i profitosa)

    *joc d’infants (ser un ~) / ser bufar i remenar els dits R / ser bufar i fer ampolles / ser com qui talla rama / ser més fàcil que beure’s un ou / ser pa sucat amb oli / ser pa i nous / ser peix al cove / ser granota fica’t al cove (ser molt fàcil) | voler-ne una maneta (fer ràpidament i sense esforç) | jugant jugant (amb gran facilitat, sense esforç) | fer una cosa jugant (fer-la sense esforç, amb facilitat, com per diversió) | ser un segar de naps-pèsols (ser una feina fàcil, lleugera, i profitosa) | treure el-un caragol bufant (fer o obtenir fàcilment o amb relativa facilitat, esp. per casualitat, una cosa difícil). V. Arribar i moldre

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *