Treure de polleguera

Definició, exemples, origen, traducció a altres idiomes, àudios i il·lustracions.

Significat i exemples de treure de polleguera

Polleguera és la part del marc en els dos extrems d’una porta o finestra. “Treure de polleguera” vol dir exasperar, fer enfadar. Quan algú o alguna cosa et treu de polleguera, et fa enfadar molt, et fa perdre els estreps.

Polleguera

Pronunciació de Treure de polleguera

Exemples

Em treu de polleguera que faci trampes!

treure de polleguera
expressions catalanes
modismes
català

Tots sabem que els seus comentaris sarcàstics et treuen de polleguera.

treure de polleguera
expressions catalanes
modismes
català

Els polítics fatxendes, farsants i incults, el treuen de polleguera.

dessuadora
sudadera en catalán

Treure de pollegera en anglès

En anglès tenim un modisme molt divertit: “(to) drive someone bananas” (literalment, conduir a algú plàtans) per dir que algú o alguna cosa fa enfadar molt i molesta fins a tal punt que fa perdre els estreps. Vaja, que treu de polleguera. Un modisme semblant en anglès és “(to)
drive someone bonkers” (literalment, conduir algú a la bogeria i, menys literalment, fer parar boig). Un altre modisme en anglès que podem utilitzar per traduir aquesta expressió tan nostrada és “(to) drive someone up the wall” (literalment, conduir algú fins dalt de la paret i, menys literalment, enfilar-se per les parets).

You drive me bananas
Em treus de polleguera en anglès


En anglès americà hi ha una expressió que va com anell al dit: “Grind my gears” (literalment, moldre els (meus) engranatges; però realment és “treure de polleguera”). Per exemple: Seeing such honest people in the dock really grinds my gears. Traducció: veure gent tan honesta al banc dels acusats realment em treu de polleguera.

Treure de polleguera en francès

En francès tenim una expressió molt semblant a la catalana “faire sortir quelqu’un de ses gonds” (literalment, fer sortir algú de les seves frontisses). Abans hem dit que polleguera és una part del marc d’una porta, i la frontissa o xarnera és un ferratge que possibilita el gir de portes, finestres o panells de mobles.

Treure de polleguera en francès

Treure de polleguera en castellà

En castellà, tenim dues expressions que serveixen per traduir treure de polleguera: “sacar de quicio” i “sacar de mis/tus/sus casillas”. Vés per on, “quicio” és la part d’una porta o finestra on s’insereix la fusta o eix on van unes fulles.

Treure de polleguera en alemany

En alemany, treure de polleguera és “jdn. wahnsinnig machen” (literalment, fer parar boig).

Scrabble en català
Scrabble en català!

CATALAN CULTURE CROSSING BORDERS! ~DONATIUS

Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes! Necessitem il·lustradors, traductors, community managers i mitjans tècnics. Una llengua viva a les xarxes és una llengua de futur. Moltes gràcies!

Moltíssimes gràcies de part de tot l’equip! El teu suport ens ajudarà a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes!

I a tu, què et treu de polleguera?

Llista de coses quotidianes que més treuen de polleguera

Gràcies per visitar Tocat del bolet. Esperem que hagis trobat l’article interessant i divertit. No oblidis que en aquest bloc podràs trobar publicacions d’allò més curioses com per exemple tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, bon vent i barca nova… amb il·lustracions i traduïdes a altres idiomes. Gaudeix-les, que n’hi ha per sucar-hi pa 🙂

Altres modismes i expressions típiques de la llengua catalana:

Embolica que fa fort
Ficar-hi cullerada
Clar i català
Peix al cove
Panxacontent
Fa un fred que pela
Perepunyetes
Fer Mans i mànigues
Fil per randa
Partir peres
Posar fil a l’agulla
Pots pujar-hi de peus
Anys i panys
(No acabar de) Fer el pes
Ser un patata
D’on no n’hi ha, no en raja
Dormir com un tronc
Destapar la caixa dels trons
Una de freda i una de calenta
Modismes amb animals
Escampar la boira
Més content que un gínjol
De pa sucat amb oli
Fer el cor fort
Guanyar-se les garrofes
O caixa o faixa
Pixar fora de test
Hi ha roba estesa
Fer cara de pomes agres
S’ha acabat el bròquil
Oli en un llum
Fer el préssec
Bufar i fer ampolles
Sopar de duro
Tastaolletes
El més calent és a l’aigüera
Somiar truites i somiatruites
N’hi ha per a llogar-hi cadires
Arribar i moldre
Figues d’un altre paner
Bon vent i barca nova!
Estar tocat del bolet

One thought on “Treure de polleguera”

  1. *descontrolar-se / passar l’osca / passar la mida | modificar-se / transformar-se | escapar de la mà
    ser-estar esdevenir fora de (la) mà | desencadenar-se | rebel·lar-se | degenerar / anar-se’n de mare (un fet, una situació, etc.) | perdre els estreps / perdre el sest / eixir de polleguera / eixir-sortir de sest / treure de polleguera / treure de fogó / treure de sest / treure-fer eixir de cassola / pujar-se’n a la parra-figuereta / pujar dalt la parra / fer sortir de caixa / fer sortir de sest / treure de les casetes / fer sortir el fetge (a algú) / fer eixir-treure de mare / fer anar fora corda / fer desbatejar / treure de punt / treure de (solc i de) botador / treure del solc (fer sortir una cosa del seu curs natural, del seu estat normal; violentar-la; exasperar, fer perdre la calma) / fer grifar algú / fer-se curt, qualcú / fer sortir el fetge (a algú) (fer curt qualcú: fer-lo irritar, fer-li perdre la paciència) | sortir de polleguera, sortir-eixir-se de fogó, sortir de cistella, eixir-se(‘n) de cassola (sortir una cosa del seu estat normal, violentar-se; exasperar-se, perdre la moderació, especialment per un accés d’ira). V. Control

    *desquiciar / despollegar / treure o fer sortir de polleguera-fogó-cistella-cassola / treure-fer eixir de cassola / fer sortir de caixa / fer sortir de sest / treure de les casetes / fer eixir-treure de mare / fer anar fora corda / fer desbatejar | fer tornar els ulls verds a algú / fer ballar-eixir-veure els cabells verds a algú / fer tornar verds els pèls a algú / fer sortir cabells blancs a algú / fer morir verd algú (fer passar molta pena, molestar extremament, donar moltes preocupacions, provar la paciència)

    *perdre el control: perdre el propi domini, el domini de si; no ser senyor de si mateix perdre els estreps, perdre la calma, perdre la paciència, perdre el sest, eixir-sortir de sest, eixir-treure de polleguera, treure-fer eixir de cassola, pujar-se a la figuereta, fer sortir de caixa, fer sortir de sest, treure de les casetes, fer sortir el fetge (a algú), fer eixir-treure de mare, fer anar fora corda, fer desbatejar, treure de punt, treure de (solc i de) botador, treure del solc (fer sortir una cosa del seu curs natural, del seu estat normal; violentar-la; exasperar, fer perdre la calma), treure de seny o de sest algú, fer grifar algú, fer-se curt, qualcú; sortir de polleguera, sortir-eixir-se de fogó, sortir de cistella, eixir-sortir de sest, eixir-se(‘n) de cassola (sortir una cosa del seu estat normal, violentar-se; exasperar-se, perdre la moderació, especialment per un accés d’ira): desencadenar-se. *tenir el control: ser-estar en (la) mà (de tal persona o entitat).

    nervis (perdre els ~) / perdre els estreps / perdre la calma / perdre la paciència / perdre el sest / pujar-se’n a la parra-figuereta, pujar dalt la parra, eixir-treure de polleguera, treure de fogó, treure-fer eixir de cassola, treure de sest, fer sortir de caixa, fer sortir de sest, treure de les casetes, fer eixir-treure de mare, fer sortir el fetge (a algú), fer anar fora corda, fer desbatejar, treure de punt, treure de (solc i de) botador, treure del solc (fer sortir una cosa del seu curs natural, del seu estat normal; violentar-la; exasperar, fer perdre la calma), fer grifar algú, fer-se curt, qualcú; sortir de polleguera, sortir-eixir-se de fogó, sortir de cistella, eixir-sortir de sest, eixir-se(‘n) de cassola (sortir una cosa del seu estat normal, violentar-se; estar fora de si, exasperar-se, perdre la moderació, especialment per un accés d’ira)

    *olla (anar-se’n de l’~) / beure’s-haver-se begut el cervell-seny-l’enteniment / perdre el cap-senderi-seny-cambuix / perdre l’oremus-el nord-la tramuntana-la búixola-els daus / perdre el calastró R / perdre la raó / eixir de seny / perdre el calastró R / tocar-se de l’ala-del bolet / tocar campanes-timbals- valsos / no tocar quarts ni hores / no tocar dalt ni baix / no tocar vores / trabucar-se-li l’enteniment / tornar-se-li aigua el cervell / anar-se’n com una carabassera | pop. fondre-se-li els ploms | perdre els estreps, perdre la calma, perdre la paciència, eixir-treure de polleguera, treure de fogó, treure-fer eixir de cassola, pujar-se’n a la parra-figuereta, pujar dalt la parra, fer sortir de caixa, treure de les casetes, fer eixir-treure de mare, fer anar fora corda, fer desbatejar, fer sortir el fetge (a algú), fer anar fora corda, fer desbatejar, treure de punt, treure de (solc i de) botador, treure del solc, (fer sortir una cosa del seu curs natural, del seu estat normal; violentar-la; exasperar, fer perdre la calma), fer grifar algú, fer-se curt, qualcú; sortir-eixir-se de fogó, sortir de cistella, eixir-se(‘n) de cassola (sortir una cosa del seu estat normal, violentar-se; exasperar-se, perdre la moderació, especialment per un accés d’ira) | anar-se-li’n del cap / escapar-(se)-li de la memòria / fugir-li del cap o de la memòria / caure-li de la memòria / despintar-se-li de la memòria (a algú) (tenir un oblit, oblidar). (Girar el seny: fer perdre el seny)

    *perdre els papers: perdre els estreps, perdre la calma, perdre la paciència, eixir-treure de polleguera, treure de fogó, treure-fer eixir de cassola, pujar-se’n a la parra-figuereta, pujar dalt la parra, fer sortir de caixa, treure de les casetes, fer eixir-treure de mare, fer sortir el fetge (a algú), fer anar fora corda, fer desbatejar, treure de punt, treure de (solc i de) botador, treure del solc, (fer sortir una cosa del seu curs natural, del seu estat normal; violentar-la; exasperar, fer perdre la calma), fer grifar algú, fer-se curt, qualcú; sortir-eixir-se de fogó, sortir de cistella, eixir-se(‘n) de cassola (sortir una cosa del seu estat normal, violentar-se; exasperar-se, perdre la moderació, especialment per un accés d’ira)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *