Avui parlarem d’una de les monedes catalanes més cotitzades: els croats medievals. Es pot dir que els croats medievals i els bitllets emesos per la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil (tot i que aquests segons, per parlar amb rigor, entrarien dins el món de la notafilia o el col·leccionisme de bitllets) son el Sant Grial de la numismàtica catalana. Doncs sí, hi ha molt d’interès per aquestes peces, i els darrers anys, han pujat força de preu tant a les subhastes com a les numismàtiques.
Els comtes de Barcelona, de mica en mica, van anar estenent el seu domini i la seva moneda arreu del territori català.
La seca (casa o taller on es fabrica moneda) de Barcelona va encunyar unes monedes anomenades diners i òbols, que cada vegada tenien menys contingut en plata.
Va ser en l’època de Jaume I , el Conqueridor que es va aconseguir l’estabilitat del numerari. El numerari són els diners líquids o en efectiu, és a dir, monedes, bitllets i comptes corrents a curt termini. El numerari també sol referir-se a la quantitat de diners circulants (principalment monedes i bitllets) que hi ha en un país en un moment donat.
El primer intent de fer una moneda forta d’argent batuda a Barcelona és del 1268. No es va poder fer per l’oposició del nobles barcelonins.
La famosa moneda barcelonina anomenada croat es va començar a batre la primera setmana del mes d’agost de l’any 1285, i va ser Pere II, el Gran, fill de Jaume I, el Conqueridor, el qui en va ordenar l’emissió.
El naixement del croat català s’associa a l’època d’expansió de la Corona catalano-aragonesa.
A l’anvers es pot apreciar el bust del rei que el va manar batre, sempre mirant cap a l’esquerra i amb una corona dels Comptes-Reis al cap. Al revers de la moneda apareix la creu de braços llargs, d’on prové l’antiga denominació ‘crucesignats’ i més tard el croat.
EL pes del croat era de 3,23 grams de plata. Per posar-ho en context, una unça equival a 28,35 grams.
Originalment, el croat va rebre el nom de diner barceloní de plata.
Croat de Pere II el gran (1276-1285)
Les primeres emissions legals de croats van començar la primera setmana d’agost de 1285, pocs mesos abans de la mort de Pere II, el Gran (que va regnar del 1276 al 1285 i era fill de Jaume I el Conqueridor i Violant d’Hongria). Es coneixen molt pocs exemplars de croats d’aquest regnat i, per tant, son d’una gran raresa.
PREU
És un croat rar, i el preu de sortida a les subhastes és de 750€, i el d’adjudicació, en més de 3000€.
Val a dir que hi ha croats força més assequibles que els de Pere II. Per exemple, un croat de Jaume II (1291-1327), té un preu de sortida que ronda els 80€ i s’adjudica per 216 en estat MBC. Un croat de Pere III es pot aconseguir per poc més de 80€.
Pels que conegueu una mica el món del col·leccionisme de monedes, ja sabeu que la condició de la peça té un impacte directe en el seu preu. Ara bé, de vegades hi ha monedes tan úniques, que el seu estat passa a ocupar un segon terme.
Per acabar, val a dir que existeix una criptomoneda catalana anomenada Croat.
Si t’ha agradat aquesta publicació, potser t’interessarà:
Croat de Pere II del Museu Nacional d’Art de Catalunya
Croat de Pere II del Museu Episcopal de Vic
Subhasta de Aureo & Calicó