Seguim amb la nostra sèrie de monedes catalanes, o monedes fetes en territori del que actualment és Catalunya. Doncs bé, entre els grecs i els romans, uns altres pobles van encunyar les seves pròpies monedes a Catalunya. Aquests pobles eren els ibers. Així és, durant la dominació romana a la Hispània Citerior, la Hispània Ulterior i en poblacions celtiberes s’encunya moneda amb inscripcions iberes. Coneguem-ne una mica més…
Qui eren els ibers?
Els ibers van viure al llarg del litoral mediterrani durant l’edat del ferro, fa uns 2.500 anys. Van desenvolupar una cultura sofisticada, la més avançada de tota la Península en aquella època. No eren un poble uniforme, però tenien molts punts en comú. La base econòmica dels ibers era l’agricultura. Conreaven el blat, la vinya i l’olivera. A la vora dels rius cultivaven horts, amb fruiters com el magraner, la pomera i la figuera. Recol·lectaven la mel i l’envasàven en un recipient anomenat Kalatos. Utilitzaven eines per conrear la terra: l’aixada, la fanga, el plantador, la forca i altres utensilis
La cultura ibera es desenvolupa especialment a partir del segle VI aC en una vasta regió de l’occident mediterrani. Com hem dit abans, eren un conjunt de pobles diversos que compartien una sèrie de trets culturals. Com els grecs o els etruscos, posseïen una civilització complexa i desenvolupada amb xarxes urbanes i comercials, encunyació de moneda pròpia i una llengua escrita.
No ens cansarem de dir-ho: si t’interessa la numismàtica i la història, et recomanem molt que visitis la magnífica exposició de la sala numismàtica del MNAC.
Moneda ibera
Al llarg de la Segona Guerra Púnica i les posteriors rebel·lions indígenes contra la presència romana, els ibers van fabricar moneda que imitava les emissions de la Seca d’Emporion.
Seques iberes
Els Ibers tenien vàries seques. Feien monedes de bronze i plata: denaris de Kese, sisens de kese, quarts de kese, terços de kese, meitats de kese, unitats de kese, unitats i quarts d’Untikesken, denaris d’Iltirta i d’Ausesken, unitats de Laieske, d’Ilturo i d’Arketurki. Vegem-ne les seques iberes més conegudes:
Seca de Kese
Kese va ser una de les seques (el taller on es fan les monedes) més actives d’Hispània durant l’etapa republicana, i va produir el major volum de moneda de bronze del nord-est peninsular. El taller estava a l’actual ciutat de Tarragona, és a dir, de l’antiga Tarraco, aleshores una de les ciutats més importants de la Península, capital de la província d’Hispània Citerior.
Seca d’Empúries (Untikesken)
Per altra banda, a Empúries, on a més de grecs i romans van confluir els ibers, trobem l’expressió Untikesken, que figurava en les monedes encunyades a Empúries, on feien constar la grafia «Untikesken», que significava «dels indiketas».
Seca de Laiesken
Laiesken va ser una seca que va pertànyer als laietans, un poble iber situat al nord-est de l’actual Catalunya. És impossible precisar amb exactitud el seu emplaçament concret, atès que no hi ha evidències arqueològiques que permetin relacionar la seca de Laiesken amb cap jaciment conegut.
Seca d’Untikesken
La seca d’Untikesken estava ubicada al que avui és l’Escala i Empúries. Així, les monedes que es van encunyar amb la llegenda íbera Untikesken fan referència a l’ètnia que habitava la ciutat i el seu territori, els indigets.
A l’anvers, apareix el cap de la deessa Pal·las Atenea, amb el casc corinti, la visera alçada i un gran plomall. Al revers, el cavall alat Pegàs amb el cap modificat. Aquestes emissions de bronze són el nexe d’unió entre les emissions de tipus grec i les cíviques, amb llegenda llatina, de la creació del municipi romà, en època d’August.
Seca d’Ilturo
Una altra de les seques iberes era Ilturo, que s’ubicava a Burriac (Cabrera de Mar, Barcelona) i, més endavant, amb la Iluro romana. Les restes més antigues són unes cabanes datades entre els segles VII-VI a. C. El recinte ibèric es va construir en el segle IV i es va abandonar a mitjan I a. C.; va tenir una superfície aproximada de 10 ha. Les excavacions han tret a la llum alguns edificis i part de la muralla amb diverses torres.
Seca d’Ausesken
S’ha relacionat la ciutat de Ausa amb l’actual Vic (Osona, Barcelona), ja que de la documentació medieval es desprèn que del nom llatí Ausa es va passar a Vicus Ausonensis i, més tard, a Vic d’Osona. D’aquí es dedueix que, a Ausa degué haver-hi la Ause ibèrica i el taller de Ausesken, perquè les troballes de monedes de la seca es concentren principalment als voltants de la ciutat de Vic.
Aquesta seca va encunyar plata i bronze en un nombre d’emissions que és difícil de precisar, atès que al final existeixen encunys amb estils bastant diferents, però podrien ser quatre. La tipologia s’ajusta al model genet, cavall i mig Pegàs, que podem veure també en altres seques properes com Eusti, Iltirkesken, Laiesken o Baitolo. Per als anversos utilitza un cap masculí, que pot anar acompanyada de la llegenda ibèrica ban o dels símbols senglar, palma o dofí. Els reversos de les monedes mostren en tots els tipus la representació del cavall, que varia segons la denominació de les monedes entre un genet amb palma, un cavall galopant i mig Pegàs.
Després Roma va iniciar la dominació d’Hispània i al llarg de tots aquells anys, els Ibers van fabricar moneda de plata i bronze. Moltes vegades, a l’anvers de les unitats, gravaven una divinitat masculina, i al revers apareixia la figura d’un genet cavalcant, acompanyat del nom de la ciutat o de la tribu emissora gravat amb signes ibèrics.
Quant valen les monedes iberes?
El valor d’una peça numismàtica depèn de diferents factors: estat de conservació, raresa demanda… Actualment, una moneda ibera, en funció de la seva raresa i el seu estat de conservació, es mou entre els 50€ i els 300€. Si voleu mirar cas per cas, aquí teniu l’enllaç als preus d’una subhasta d’Aureo & Calicó.
Si t’ha interessat aquest article, et recomanem que donis un cop d’ull als següents: