Monedes iberes

Moneda ibera. Monedes catalanes. Numismàtica

Seguim amb la nostra sèrie de monedes catalanes, o monedes fetes en territori del que actualment és Catalunya. Doncs bé, entre els grecs i els romans, uns altres pobles van encunyar les seves pròpies monedes a Catalunya. Aquests pobles eren els ibers. Així és, durant la dominació romana a la Hispània Citerior, la Hispània Ulterior i en poblacions celtiberes s’encunya moneda amb inscripcions iberes. Coneguem-ne una mica més…

Qui eren els ibers?

Els ibers van viure al llarg del litoral mediterrani durant l’edat del ferro, fa uns 2.500 anys. Van desenvolupar una cultura sofisticada, la més avançada de tota la Península en aquella època. No eren un poble uniforme, però tenien molts punts en comú. La base econòmica dels ibers era l’agricultura. Conreaven el blat, la vinya i l’olivera. A la vora dels rius cultivaven horts, amb fruiters com el magraner, la pomera i la figuera. Recol·lectaven la mel i l’envasàven en un recipient anomenat Kalatos. Utilitzaven eines per conrear la terra: l’aixada, la fanga, el plantador, la forca i altres utensilis
La cultura ibera es desenvolupa especialment a partir del segle VI aC en una vasta regió de l’occident mediterrani. Com hem dit abans, eren un conjunt de pobles diversos que compartien una sèrie de trets culturals. Com els grecs o els etruscos, posseïen una civilització complexa i desenvolupada amb xarxes urbanes i comercials, encunyació de moneda pròpia i una llengua escrita.

No ens cansarem de dir-ho: si t’interessa la numismàtica i la història, et recomanem molt que visitis la magnífica exposició de la sala numismàtica del MNAC.

sala numismàtica del MNAC

Moneda ibera

Al llarg de la Segona Guerra Púnica i les posteriors rebel·lions indígenes contra la presència romana, els ibers van fabricar moneda que imitava les emissions de la Seca d’Emporion.

Seques iberes

Els Ibers tenien vàries seques. Feien monedes de bronze i plata: denaris de Kese, sisens de kese, quarts de kese, terços de kese, meitats de kese, unitats de kese, unitats i quarts d’Untikesken, denaris d’Iltirta i d’Ausesken, unitats de Laieske, d’Ilturo i d’Arketurki. Vegem-ne les seques iberes més conegudes:

Seca de Kese

Kese va ser una de les seques (el taller on es fan les monedes) més actives d’Hispània durant l’etapa republicana, i va produir el major volum de moneda de bronze del nord-est peninsular. El taller estava a l’actual ciutat de Tarragona, és a dir, de l’antiga Tarraco, aleshores una de les ciutats més importants de la Península, capital de la província d’Hispània Citerior.

Seca d’Empúries (Untikesken)

Per altra banda, a Empúries, on a més de grecs i romans van confluir els ibers, trobem l’expressió Untikesken, que figurava en les monedes encunyades a Empúries, on feien constar la grafia «Untikesken», que significava «dels indiketas».

Seca de Laiesken

Laiesken va ser una seca que va pertànyer als laietans, un poble iber situat al nord-est de l’actual Catalunya. És impossible precisar amb exactitud el seu emplaçament concret, atès que no hi ha evidències arqueològiques que permetin relacionar la seca de Laiesken amb cap jaciment conegut.


Seca d’Untikesken

La seca d’Untikesken estava ubicada al que avui és l’Escala i Empúries. Així, les monedes que es van encunyar amb la llegenda íbera Untikesken fan referència a l’ètnia que habitava la ciutat i el seu territori, els indigets.
A l’anvers, apareix el cap de la deessa Pal·las Atenea, amb el casc corinti, la visera alçada i un gran plomall. Al revers, el cavall alat Pegàs amb el cap modificat. Aquestes emissions de bronze són el nexe d’unió entre les emissions de tipus grec i les cíviques, amb llegenda llatina, de la creació del municipi romà, en època d’August.

Seca d’Ilturo

Una altra de les seques iberes era Ilturo, que s’ubicava a Burriac (Cabrera de Mar, Barcelona) i, més endavant, amb la Iluro romana. Les restes més antigues són unes cabanes datades entre els segles VII-VI a. C. El recinte ibèric es va construir en el segle IV i es va abandonar a mitjan I a. C.; va tenir una superfície aproximada de 10 ha. Les excavacions han tret a la llum alguns edificis i part de la muralla amb diverses torres.

Seca d’Ausesken

S’ha relacionat la ciutat de Ausa amb l’actual Vic (Osona, Barcelona), ja que de la documentació medieval es desprèn que del nom llatí Ausa es va passar a Vicus Ausonensis i, més tard, a Vic d’Osona. D’aquí es dedueix que, a Ausa degué haver-hi la Ause ibèrica i el taller de Ausesken, perquè les troballes de monedes de la seca es concentren principalment als voltants de la ciutat de Vic.

Aquesta seca va encunyar plata i bronze en un nombre d’emissions que és difícil de precisar, atès que al final existeixen encunys amb estils bastant diferents, però podrien ser quatre. La tipologia s’ajusta al model genet, cavall i mig Pegàs, que podem veure també en altres seques properes com Eusti, Iltirkesken, Laiesken o Baitolo. Per als anversos utilitza un cap masculí, que pot anar acompanyada de la llegenda ibèrica ban o dels símbols senglar, palma o dofí. Els reversos de les monedes mostren en tots els tipus la representació del cavall, que varia segons la denominació de les monedes entre un genet amb palma, un cavall galopant i mig Pegàs.


Després Roma va iniciar la dominació d’Hispània i al llarg de tots aquells anys, els Ibers van fabricar moneda de plata i bronze. Moltes vegades, a l’anvers de les unitats, gravaven una divinitat masculina, i al revers apareixia la figura d’un genet cavalcant, acompanyat del nom de la ciutat o de la tribu emissora gravat amb signes ibèrics.

Quant valen les monedes iberes?

El valor d’una peça numismàtica depèn de diferents factors: estat de conservació, raresa demanda… Actualment, una moneda ibera, en funció de la seva raresa i el seu estat de conservació, es mou entre els 50€ i els 300€. Si voleu mirar cas per cas, aquí teniu l’enllaç als preus d’una subhasta d’Aureo & Calicó.

Serveis de traducció
Serveis de copywriting
Traduccions numismàtica
Traduccions numismàtiques
col·leccionisme
numismàtica
notafília

Si t’ha interessat aquest article, et recomanem que donis un cop d’ull als següents:

Les primeres monedes catalanes

Les primeres monedes fetes a Catalunya.
Història. Numismàtica. Catalunya.

Les primeres monedes del món

Les primeres monedes encunyades amb caràcter oficial van ser fetes a Lídia, (a l’actual Turquia), un poble d’Àsia Menor, aproximadament entre els anys 680 i 560 a. C. Després de Lídia van començar a encunyar-se monedes per ordre de Darios de Pèrsia, després de la conquesta de Lídia, i posteriorment a Grècia.

Algunes de les primeres monedes tenien una composició molt estable, com és el cas de la dracma emesa a Atenes el segle VI aC, amb un contingut de, si fa no fa, 65-67 grams de plata fina, o com la moneda rodona xinesa, qian, de coure.

Les primeres monedes catalanes

Però quines van ser les primeres monedes que es van fer a Catalunya? Doncs bé, les primeres monedes fabricades al territori actualment conegut com a Catalunya van arribar de la mà dels colonitzadors grecs.

A mitjan segle V aC, la petita colònia d’Emporion (actual Empúries) va fer les seves primeres encunyacions. Emporion va emetre fraccions, dracmes i divisors. Aquestes monedes no només van ser les primeres que es van fer a Catalunya, sinó també, junt amb les de les colònies fenícies d’Ebusus (Eivissa) i Gadir (Cadis), a tota la Península Ibèrica.

Moneda de Emporion: Segle V a l’I aC

Després la va seguir la colònia de Rhode (actual Roses). A partir de finals del segle IV aC Rhode va experimentar una notable expansió econòmica, que la va portar a independitzar-se de Massàlia (que hi exercia control i la feia servir de port secundari) i a reivindicar-se com a ciutat. Durant el segle següent la ciutat va encunyar dracmes propis (amb la llegenda rodeton i la imatge d’una rosa).

Les dues seques emetien moneda segons l’estètica i la tradició metrològica grega. Rhode emetia dracmes, fraccions i unitats

Aquestes monedes (com els dracmes) van ser imitades per algunes poblacions de la Gàl·lia.

Col·lecció numismàtica del Museu Nacional d’Art de Catalunya

A tots els interessats en la història, i en les monedes històriques en particular, recomanem moltíssim que visiteu la col·lecció de monedes i bitllets del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que comprèn tota la història numismàtica de Catalunya, des de les primeres monedes fins als actuals euros. Val molt la pena.

Imatge: (CC) Creative Commons Per-SA 3.0 Arxiu:Numismatics collection of the MNAC- greek displays.jpg Creat el: 25 d’octubre de 2012. El fons del Gabinet Numismàtic de Catalunya, obert a la consulta per a investigadors, està integrat per més de 135.000 exemplars, on estan representades les principals sèries numismàtiques, amb monedes que van des del segle VI a. C. fins als nostres dies, així com amb medalles, paper valor, pellofes, ponderals monetaris, balances, encunys, condecoracions i insígnies. De tot aquest fons tan ric, les sèries més importants i emblemàtiques són, sens dubte, les catalanes, amb exemplars de gran raresa, com les primeres monedes de plata fabricades en la península Ibèrica pels grecs d’Emporion, les emissions comtals catalanes, les de la Guerra dels Segadors, les de la invasió napoleònica i els bitllets emesos pels ajuntaments catalans durant la Guerra de 1936 a 1939.

Dracma

Dracma (en grec antic δραχμῆ, drakhmế; pl. δραχμαί, drakhmaí) era el nom d’una antiga moneda (feta de plata) de les ciutats-estat gregues i els regnes hel·lenístics d’Àsia. El terme «dracma» (en grec antic δραχμῆ) deriva del verb δράττω (dráttō, «empunyar, agafar»),​ amb el significat, doncs, de «grapat».

De dracmes n’hi ha tant d’antics com de moderns (abans de l’adopció de l’euro)

La tetradracma atenesa del segle v aC (és a dir, les “quatre dracmes”) fou la moneda d’ús més habitual al món grec fins a Alexandre el Gran. Hi figurava el perfil d’Atena amb el casc a l’anvers i un mussol al revers, d’aquí que les tetradracmes s’anomenessin popularment glàukai (γλαῦκαι), és a dir “mussols“. El revers d’aquesta moneda és representat avui dia a la moneda grega d’1 euro.

Preu dels dracmes d’Empúries (Emporion) i Roses (Rhode)

Cal no confondre valor i preu. Però si parlem de preu, en general, les monedes gregues són cares. Es cotitzen a l’alça i son molt preuades pels col·leccionistes per la seva gran bellesa, antiguitat i valor històric .
No cal dir que el preu depèn de molts factors (estat de conservació de la peça, raresa, demanda del moment…)
El preu de sortida a les subhastes oscil·la entre els 300 i els 600 euros, i peces ben conservades sobrepassen fàcilment els 1000€.
Aquí teniu un enllaç a la subasta d’Aureo i Calicó on us en podeu fer una idea i veure les diferents peces.

Serveis de traducció
Serveis de copywriting
Traduccions numismàtica
Traduccions numismàtiques
col·leccionisme
numismàtica
notafília
traducció 
Barcelona

Si t’ha agradat aquesta publicació, potser també t’agradarà: