Tag: bitllets

Avui parlem ni més ni menys que del Sant Grial de la notafília catalana. La notafília, considerada una branca de la numismàtica, és el col·leccionisme de bitllets i altres papers moneda. Dit això, durant la Guerra Civil, molts municipis van emetre el seu propi paper moneda. Molts d’aquests bitllets són avui d’allò més valorats pels col·leccionistes, i el seu preu pot ser força elevat, en funció de la seva raresa. Doncs bé, es podria dir que els bitllets emesos per la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil són els més emblemàtics dels bitllets catalans (tot i que no necessàriament els més cars) . Avui aprofundirem una mica en les circumstàncies que van motivar la seva creació, en el seu disseny i també veurem quin preu se’n paga actualment.

Context històric

No tothom sap que Catalunya va tenir els seus propis bitllets, i encara avui dia molta gent se sorprèn. Aquests bitllets tan cotitzats pels col·leccionistes van ser emesos durant la Guerra Civil espanyola per la Conselleria de Finances de la Generalitat de Catalunya, dirigida en aquells mesos per Josep Tarradellas (que podeu veure a la fotografia), amb l’objectiu de pal·liar la gran escassetat de moneda fraccionària que es va produir durant el conflicte. La gent, com és comprensible en un moment d’extrema incertesa, es guardava les monedes de plata, que era una mena de valor refugi, i també perquè la mateixa Generalitat retirava de la circulació aquestes monedes per poder comprar en el mercat internacional. Al cap i a la fi, durant gran part de la història de la humanitat, l’or i la plata han es estat —i encara són avui— un valor sòlid que no es veu afectat per la inflació, un actiu més segur i tot que el mateix diner.

Quants bitllets catalans hi havia?

El Paper Moneda Nacional Català es va crear el setembre de 1936 i tenia curs legal a tota Catalunya amb la mateixa validesa que els bitllets del Banc d’Espanya . Es van projectar i fer proves de color i disseny de bitllets des de 1000 pessetes fins als d’una pesseta (de fet, és possible trobar aquestes proves al mercat de col·leccionisme i a subhastes), però finalment només es van emetre els bitllets de 10, 5 i 2,5 pessetes. Malgrat tot, aquells bitllets no van aconseguir resoldre el problema de la falta d’efectiu fraccionari.
Malauradament, l’any 1938 el govern de la República va prohibir-ne l’emissió, tot al·legant que l’emissió s’havia fet sense comptar amb el vistiplau del Banc d’Espanya, i aquell mateix any es van retirar de la circulació. Van surar poc, i aquest és un dels factors que en dispara el preu.

Què és el paper moneda?

El paper moneda és un tipus de moneda que es fa servir com a mitjà de pagament i que està fet de paper o altres materials similars. El paper moneda es diferencia de les monedes metàl·liques en què no té valor intrínsec, sinó que el seu valor està basat en la confiança que la gent té en la capacitat del govern o l’autoritat emisora per garantir el seu valor .

La pesseta, una moneda d’origen català

Com que els bitllets de la Generalitat de Catalunya estaven denominats en pessetes, és pertinent fer un apunt previ: el seu nom de pesseta prové del diminutiu de peça (nom amb què es coneixien, des del segle xv, algunes monedes d’argent) i del català es va estendre a les altres llengües peninsulars. La primera peça amb el logotip ‘pesetas’ va ser encunyada, vés per on, a Barcelona, i era de “2 1/2 pesetas” (és a dir, de dues pessetes i mitja), el 1808, durant la dominació napoleònica. La moneda d’una pesseta es va encunyar l’any 1809. Més tard, també es va denominar així la moneda de dos rals.

Disseny dels bitllets catalans

Els famosos bitllets, emesos pel Paper Moneda Nacional Català, tenien diferents dissenys i sèries. L’anvers dels tres bitllets mostrava l’escut de Catalunya amb una espiga de blat i un martell, com a al·legories de l’agricultura i de la indústria, amb una corona de branques de llorer i de roure al costat esquerre, que es repetia al revers. Al mig de la corona, es podia veure la marca d’aigua que consistia en un cap masculí d’estil clàssic. Al revers, en canvi, cada bitllet tenia un disseny diferent: el de 10 pessetes, en dos tons de verd, presentava barques de pescadors; el de 5 pessetes, imprès en dos tons de marró, mostrava fusells i una cinta de metralladora en clara referència al conflicte, amb un obrer amb una clau sobre un fons de fàbriques i un camperol amb una garba de blat sota el braç sobre un fons d’espigues; i els bitllets de 2,5 pessetes, en dos tons de gris, mostraven la reproducció de l’escultura El forjador de Josep Llimona, amb unes fàbriques amb xemeneies al fons, que simbolitzaven la indústria i el progrés. El pintor, dibuixant i gravador noucentista Josep Obiols va ser l’encarregat de fer el disseny, i es van imprimir a l’Institut Gràfic Oliva de Vilanova i la Geltrú amb paper de seguretat especial amb marques d’aigua.

En aquest enllaç del Museu Nacional d’Art de Catalunya (on per cert, hi ha una col·lecció de numismàtica catalana d’allò més interessant que des d’aquest bloc recomanem) podeu veure el bitllet de 10 pessetes de la Generalitat de Catalunya

Valor i preu dels bitllets de la Generalitat

D’entrada, cal distingir entre valor i preu. Aquests bitllets tenen un valor molt especial ja que fins ara ha estat l’única vegada que el Govern de Catalunya ha emès paper moneda propi. Són un testimoni històric de primer ordre i, com dèiem al començament, es poden considerar el Sant Grial de la notafília catalana. Avui, els bitllets emesos pel Paper Moneda Nacional Català són d’allò més valorats pels col·leccionistes. Val a dir que el preu d’aquests bitllets varia segons l’estat de conservació i la raresa. Un exemplar ben conservat es pot aconseguir per entre 190 i 100 euros, un de força deteriorat per entre 30 i 50€. La sèrie sencera, en bon estat de conservació, es pot adquirir entre 400 i 800€. Si parlem de proves, és a dir, de les primeres mostres d’un lot nou, que es fèiem per a comprovar la qualitat de la impremta o amb fins d’arxiu, un sol espècimen s’arriba a adjudicar en subhastes per més de mil euros, tot i que el preu de sortida habitual per aquestes proves —repetim, un sol bitllet de proves, no pas tot el lot— és de 400€.

Si t’ha interessat aquesta publicació, és probable que també t’interessin les següents:

Els bitllets de Barcelona del 1937

Les primeres monedes catalanes

Monedes iberes

Moneda catalana: els croats