Aiii, que en sou, de golafres! Com us agrada la teca i el mam! Avui volem obsequiar als seguidors de Tocat del Bolet amb un recull de refranys catalans relacionats amb el manjar i el beure. En tenim un fotimer: A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat; Al pot petit hi ha la bona confitura; Qui menja sopes, se les pensa totes…
Aquesta publicació també pot resultar interessant per al gremi de la restauració. Ja sabeu, cafès, bars, restaurants, fondes, fleques, buffets lliures… de Catalunya, aprofiteu els nostres savis refranys!
Refranys i dites catalanes sobre el menjar i el beure
A falta de pa bones són coques.
A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat.
A qui hagis de donar sopar, no li planyis el berena.r
A qui no vol caldo, dues tasses.
Al pot petit hi ha la bona confitura.
Amb el pa a les mans hi ha qui es moriria de fam.
Bon blat fa bon pa.
Bon pa i bon vi escurcen el camí.
Cada olleta té la seva tapadoreta.
Caldera vella, bony o forat.
Carn fa carn i vi fa sang.
D’això, no se’n tira (o en tirarem) cap tros a l’olla.
De banquets i bons sopars n’estan plens els fossars.
El dinar, reposat; el sopar, passejat.
El que no mata, engreixa, o, si no, ajuda a créixer.
Gallina vella fa bon caldo.
Gent jove, pa tou.
Gota a gota s’eixuga la bóta.
L’aigua fa la vista clara.
Les penes amb pa fan de més bon passar.
Menjant, menjant, ve la gana.
On en mengen dos, en mengen tres.
Pa per a avui, fam per a demà.
Pardal que vola, a la cassola.
Per un cigró no es perd una olla.
Qui guisa dolç, guisa per a molts; qui guisa salat, guisa per al gat.
Qui menja sopes, se les pensa totes.
Qui no té un all, té una ceba.
Qui oli remena, els dits se n’unta.
Qui té gana, somia pa.
Sempre cols amarguen.
Sense trencar ous, no es fan truites.
Tot bon català té fred després de menjar.
Tranquil·litat i bons aliments.
Un bon dinar fa de bon esperar.
Val més la salsa que els cargols.
Per acabar, compartim la nostra Oda al pa amb tomàquet:
Doncs apa! Bon profit!
També et pot interessar:
