La cançó “Baixant de la font del gat”, també coneguda popularment com “Marieta de l’ull viu”, és una de les peces més emblemàtiques del cançoner català.
Segur que et sona: la cançó “Baixant de la font del gat”, també coneguda popularment com “Marieta de l’ull viu”, és una de les peces més emblemàtiques del cançoner català. Amb una melodia enganxosa i una lletra plena de picardia, ha travessat generacions fins a convertir-se en un símbol cultural profundament arrelat a Barcelona i a tot el país. La seva història combina tradició oral, transformació musical i un fort vincle amb un espai físic concret: la Font del Gat, a Montjuïc.
Introducció i orígens
Els primers passos d’aquesta cançó es troben en la tradició popular. Originàriament, es tractava d’una corranda, una tonada senzilla que es transmetia oralment i que era fàcil de memoritzar i cantar en grup. Aquest tipus de composicions eren habituals en contextos festius i socials, especialment entre les classes populars. La melodia, per tant, no neix com una obra culta sinó com una expressió espontània del poble.
El salt definitiu cap a la popularitat va arribar quan el compositor Enric Morera, una figura clau del modernisme musical català, la va adaptar en forma de sardana entre els anys 1926 i 1927. La lletra va ser fixada per Antoni Vives i Batlle, contribuint a donar-li una estructura més definida i duradora. Aquesta adaptació va permetre que la peça entrés en circuits més formals i arribés a un públic encara més ampli.
El context de l’època també va jugar un paper fonamental. Barcelona vivia un moment d’efervescència cultural, especialment al Paral·lel, epicentre del teatre de revista i del cuplet. “Baixant de la font del gat” es va convertir ràpidament en una cançó popular en aquests espectacles, on la seva melodia i la seva lletra desenfadada connectaven amb el públic. Es podria dir que va ser un dels primers fenòmens virals del país, difós a través de l’escena i de la transmissió oral molt abans de l’era digital.
La Font del Gat i la llegenda
La Font del Gat existeix realment i es troba als Jardins de Laribal, a la muntanya de Montjuïc, un dels espais verds més emblemàtics de Barcelona. Aquest indret, avui tranquil i ple de vegetació, va ser durant dècades un punt de trobada molt popular entre els barcelonins.
Segons la llegenda, la font deu el seu nom a un gat que, a mitjan segle XIX, va descobrir el doll d’aigua en aquest lloc. Aquesta història, tot i que difícil de verificar, ha perdurat en l’imaginari col·lectiu i contribueix al caràcter màgic i entranyable del lloc.
Durant finals del segle XIX i principis del XX, la Font del Gat era escenari de les anomenades “fontades”, excursions festives en què les classes populars pujaven a Montjuïc per passar el dia. S’hi menjava, es ballava, es cantava i, sobretot, es festejava. Era un espai de llibertat i de desconnexió de la vida urbana, on les relacions socials i amoroses es desenvolupaven amb una certa espontaneïtat.
Malgrat la vinculació clara amb Montjuïc, hi ha un debat històric interessant. Alguns estudiosos suggereixen que la història original de la Marieta podria estar relacionada amb una font gòtica desapareguda al barri de la Ribera. Aquesta hipòtesi obre la porta a reinterpretacions sobre l’origen real de la cançó, tot i que la identificació amb la Font del Gat de Montjuïc és avui la més acceptada i popular.
Anàlisi de la lletra i la música
La protagonista de la cançó és la Marieta de l’ull viu, un personatge femení que representa una noia jove, espavilada i amb caràcter. Sovint s’interpreta com una criada o treballadora, una figura habitual en el context social de l’època. La seva trobada amb un soldat configura el nucli narratiu de la cançó, amb un clar component romàntic i suggerent.
La lletra destaca per la seva simplicitat i eficàcia. Està construïda amb frases curtes, repeticions i una estructura fàcil de recordar, fet que facilita la seva transmissió oral. Però sota aquesta aparença senzilla s’amaga una certa picardia, amb dobles sentits i insinuacions que aporten humor i complicitat.
Musicalment, la melodia és alegre i rítmica, amb una cadència que convida tant al cant com al ball. L’adaptació a sardana per part d’Enric Morera li dona una dimensió més formal, però sense perdre l’essència popular. Aquesta combinació entre tradició i elaboració musical és una de les claus del seu èxit i de la seva longevitat.
Impacte cultural i adaptacions
Amb el pas del temps, “Baixant de la font del gat” ha transcendit el seu origen escènic per convertir-se en una peça integrada en la vida quotidiana. Ha estat incorporada al repertori infantil i escolar, i moltes generacions l’han après des de petites, sovint sense conèixer-ne l’origen exacte.
La cançó també ha estat objecte de múltiples versions i adaptacions. Ha estat reinterpretada per diferents artistes, en estils diversos, i ha donat lloc a paròdies i variacions humorístiques. Aquest procés de reinterpretació constant és un indicador clar de la seva vitalitat dins l’imaginari col·lectiu català.
A més, la seva presència en mitjans de comunicació, espectacles i celebracions populars ha contribuït a consolidar-la com un element identitari. És una d’aquelles cançons que, tot i la seva senzillesa, tenen la capacitat d’activar una memòria compartida.
L’espai avui en dia
Actualment, la Font del Gat i els Jardins de Laribal continuen sent un lloc visitable i carregat d’història. Tot i que ja no acullen les multitudinàries fontades d’altres temps, mantenen un encant especial que atrau tant turistes com locals.
Passejar per aquesta zona de Montjuïc permet connectar amb una part important de la història social i cultural de Barcelona. A més, els visitants poden complementar l’experiència amb una parada al restaurant proper o als espais vinculats a la Fundació Mies van der Rohe, situats a poca distància.
Així, la cançó “Baixant de la font del gat” no només perdura en la memòria musical, sinó que també continua vinculada a un espai físic viu, que segueix formant part del paisatge emocional de la ciutat comtal.
Covers en català de cançons estrangeres
Versions catalanes d’èxits internacionals
Cançons angleses cantades en català.
Cançons franceses cantades en català.
Cançons italianes cantades en català.
Música en català.
Música: D’Ed Sheeran a Queen a Jacques Brel, passant per Eric Clapton, ACDC i Luis Fonsi… Aquests són alguns vídeos que hem trobar de catalans que versionen en català, grans èxits internacionals del rock, el pop i el heavy. N’hi ha de més reeixits que d’altres, tot s’ha de dir. Esperem que trobeu aquesta publicació interessant, i si teniu cançons que vulgueu afegir, només cal que ho digueu més avall a comentaris. Aquest post s’anirà actualitzant regularment amb noves cançons.
Shape of you d’Ed Sheeran en català
Cantant de la cançó original: Ed Sheeran ( nascut a Halifax, Regne Unit, el 1991)Gènere: Rock-pop Àlbum: Divide Any:2017 Premis: Grammy Award per la millor solo de Pop, MORE
Every breath you take, de Police, en català
Cantant de la peça original: Gordon Matthew Thomas Sumner, conegut com a Sting (nascut a Wallsend, Northumberland, Anglaterra, 1951). Gènere: Rock-pop Àlbum: Synchronicity (1983)
Quelqu’un m’a dit en català
“Quelquun m’ha dit” és una cançó de Carla Bruni estrenada el 2002. La cançó és el títol de l’àlbum del mateix nom i va ser escrita per la mateixa Carla Bruni. La cançó va ser un èxit a Europa i va ser elogiada per la crítica pel seu estil musical suau i melangiós. Val a dir que aquesta és una d’aquelles versions que supera l’original. Extraordinària Maria Rodés. Gènere: Balada
Let it be, de The Beatles, en català
“Let It Be” és una famosíssima cançó del grup britànic The Beatles. La peça va ser escrita per Paul McCartney i va ser llançada com a senzill el març de 1970. Va ser inclosa a l’àlbum del mateix nom.
Gènere: Rock-pop
Tears in heaven, d’Eric Clapton, en català
“Tears in Heaven” és una balada escrita per Eric Clapton i Will Jennings en memòria del seu fill Conor, que va morir accidentalment al caure des del pis 53 d’un gratacels de Manhattan als quatre anys d’edat. La cançó es va convertir en un homenatge d’un pare al seu fill i va ser llançada el 1992. Gènere: Soul
Bohemian Rhapsody, de Queen, en català
Gènere: Rock-pop
Què es pot dir de Queen que no s’hagi dit ja? Doncs que tenen una versiód d’una de les seves cançons més famoses en català: Bohemian Rhapsody. Aquesta memorable peça, creada l’any 1975, considerada per molts la millor cançó de tots els temps (almenys en l’àmbit de la música rock) té una lletra d’allò més enigmàtica.
Common people, de Pulp, en català (Manel)
Gènere: Rock-pop
“Common People” és una cançó de la banda anglesa de rock alternatiu Pulp, publicada el maig de 1995 per Island Records com a senzill principal del seu cinquè àlbum d’estudi, Different Class (1995). Va assolir el número 2 a la llista de singles del Regne Unit, tot convertint-se en una pista definidora del moviment Britpop així com la cançó més emblemàtica de Pulp. El 2014, els oients de BBC Radio 6 Music la van votar com la seva cançó preferida de Britpop en una enquesta online. En una enquesta dels lectors de Rolling Stone del 2015, va ser votada com la millor cançó de britpop. Aquí en tenim la versió catalana (una mica lliure) interpretada no més ni menys que pel mític grup Manel.
Highway to hell, d’ACDC, en català
Gènere: Rock dur (acústic)
Highway to Hell (Autopista cap a l’infern) va ser el sisè àlbum d’estudi de la banda australiana de rock dur AC/DC, publicat el 27 de juliol de 1979. Va ser el primer dels tres àlbums produïts per Robert John “Mutt” Lange, i és l’últim àlbum amb el cantant Bon Scott, que va morir el 19 de febrer de 1980. Una cançó d’allò més “canyera”.
La casa del sol naixent en català
Gènere: Rock-pop
“The House of the Rising Sun” és una cançó tradicional de folk que va ser popularitzada pel grup britànic The Animals l’any 1964. Aquesta versió va ser un gran èxit que va arribar al número 1 tant a les llistes del Regne Unit com a les dels Estats Units. The Animals van ser una banda de rock britànica formada a Newcastle upon Tyne el 1962. La formació clàssica del grup incloïa Eric Burdon (veu), Alan Price (teclats), Hilton Valentine (guitarra), Chas Chandler (baix) i John Steel (bateria). Són coneguts per la seva influència en el gènere del rock i el blues, i “The House of the Rising Sun” (la casa del sol naicxent) és una de les seves cançons més emblemàtiques. La versió de The Animals de “The House of the Rising Sun” va ser llançada el 19 de juny de 1964 al Regne Unit i va arribar al número 1 de les llistes de singles. Posteriorment, va ser llançada als Estats Units, on també va aconseguir el primer lloc a les llistes de Billboard al setembre del mateix any. La lletra de “The House of the Rising Sun” narra la història d’una persona la vida de la qual ha estat destruïda per les seves males decisions, sovint relacionades amb el joc i la vida dissoluta. La “Casa del Sol Naixent” es refereix a un lloc a Nova Orleans que ha estat la perdició de molts. La cançó adverteix als altres que evitin seguir el mateix camí de destrucció. Aquí tens un fragment de la lletra: There is a house in New Orleans They call the Rising Sun And it's been the ruin of many a poor boy And God, I know I'm one La cançó original és coneguda per la seva melodia hipnòtica i la veu poderosa d’Eric Burdon, així com pel solo d’orgue d’Alan Price, que li dona un toc distintiu.
Despacito, de Luis Fonsi, en català “A poc a poc”
Gènere: música llatina
“Despacito” (a poc a poquet) és una cançó del cantant porto-riqueny Luis Fonsi, escrita originalment el 2015. El 2016, Luis va enviar la cançó al raper i cantant porto-riqueny Daddy Yankee i el van llançar com a senzill principal de l’àlbum d’estudi de Fonsi del 2017 Vida. L’èxit mundial que va tenir només es pot qualificar de descomunal o fins i tot d’excessiu.
Versió lliure
Carrers de Filadèlfia, de Bruce Springsteen, en català
Gènere: Rock-pop
“Streets of Philadelphia” (carrers de Filadèlfia) és una cançó escrita i interpretada per Bruce Springsteen per a la pel·lícula Philadelphia de 1993, dirigida per Jonathan Demme i protagonitzada per Tom Hanks. La cançó va ser llançada com a senzill el 1994 i va obtenir un gran èxit internacional, arribant al número 1 en diversos països com Alemanya, França, Itàlia i Noruega. Bruce Springsteen, conegut com “The Boss”, és un cantant, compositor i músic nord-americà que ha tingut una carrera prolífica des dels anys 70. És conegut per les seves lletres poètiques i narratives, així com per les seves enèrgiques actuacions en directe. “Streets of Philadelphia” és una de les seves cançons més reconegudes i va contribuir a consolidar la seva reputació com a artista compromès amb temes socials. La cançó va ser llançada el febrer de 1994 com a part de la banda sonora de la pel·lícula Philadelphia. Aquesta pel·lícula va ser una de les primeres de gran èxit a abordar el tema de la SIDA i la discriminació que patien les persones afectades per aquesta malaltia. La cançó va guanyar diversos premis, inclòs l’Oscar a la millor cançó original i quatre Premis Grammy. La lletra de “Streets of Philadelphia” tracta sobre la solitud, el dolor i l’aïllament experimentats per una persona que viu amb SIDA. La cançó descriu els sentiments de desconnexió i alienació del protagonista mentre camina pels carrers de Filadèlfia, mentre se sent invisible i deshumanitzat. La lletra és introspectiva i commovedora, tot reflectint la lluita interna i la desesperació del personatge: I was bruised and battered, I couldn't tell what I felt I was unrecognizable to myself Saw my reflection in a window, I didn't know my own face Oh brother, are you gonna leave me wastin' away On the streets of Philadelphia La cançó original és coneguda per la seva melodia melancòlica i la veu emotiva de Springsteen, que transmeten perfectament el to trist i reflexiu de la lletra.
My immortal, de Evanescence, en català
“My Immortal” (El meu immortal) és una cançó de la banda nord-americana Evanescence, inclosa en el seu àlbum debut Fallen, llançat el 2003. La cançó va ser escrita per la vocalista Amy Lee i el guitarrista Ben Moody quan tenien 15 anys. Va ser llançada com a senzill el 8 de desembre de 2003 i va obtenir un gran èxit comercial, arribant al top 10 en més de 10 països. Evanescence és una banda de rock alternatiu formada a Little Rock, Arkansas, el 1995. La formació original incloïa Amy Lee (veu i piano) i Ben Moody (guitarra). La banda és coneguda per la seva combinació de rock gòtic i elements de música clàssica, i “My Immortal” és una de les seves cançons més emblemàtiques. La lletra de “My Immortal” tracta sobre el dolor i la pèrdua, amb un enfocament en la persistència del dolor emocional després de la pèrdua d’un ésser estimat. La cançó descriu la sensació de ser perseguit per records i sentiments que no desapareixen, com si un esperit romangués en la memòria del protagonista. La melodia és una balada de piano poderosa que accentua l’emoció de la lletra: These wounds won't seem to heal This pain is just too real There's just too much that time cannot erase La cançó va rebre crítiques positives i va ser un èxit comercial,que va arribar al número set del Billboard Hot 100 als Estats Units i al número u a Canadà, Grècia i Portugal. El videoclip, dirigit per David Mould, va ser filmat en blanc i negre al Barri Gòtic de Barcelona, tot afegint un toc visualment impactant a la cançó.
La teva cançó, d’Elton John, en català
Gènere: Rock-pop “Your Song” és una de les cançons més emblemàtiques d’Elton John. Escrita el 1970, la cançó va ser composta per Elton John i Bernie Taupin, el seu col·laborador de molt temps. La lletra va ser escrita per Taupin en només 20 minuts a la taula de la cuina de la mare d’Elton, en un apartament al nord de Londres. La cançó va ser un gran èxit i va catapultar la carrera d’Elton John, tot convertint-se en un dels seus primers grans èxits. “Your Song” és coneguda per la seva senzillesa i la seva emotivitat, i ha estat interpretada en nombrosos concerts i esdeveniments, inclosa la boda del Príncep Harry i Meghan Markle el 2018. La cançó ha resistit el pas del temps i continua essent una de les més estimades del repertori d’Elton John, amb la seva melodia dolça i la seva lletra sincera
Ne me quitte pas, de Jacques Brel, en català
Gènere: Chanson
“Ne me quitte pas” és una de les cançons més famoses del cantautor belga Jacques Brel. Va ser publicada per primera vegada el 1959. Aquesta cançó és considerada un clàssic de la música francesa i ha estat versionada per nombrosos artistes en diversos idiomes. La lletra de “Ne me quitte pas” és profundament emotiva i tracta sobre la desesperació i el dolor d’un home que suplica a la seva amant que no el deixi. Brel va escriure aquesta cançó després d’una ruptura amb la seva amant Suzanne Gabriello, coneguda com a Zizou. En la cançó, Brel utilitza imatges poètiques i metàfores per expressar la seva desesperació i la seva disposició a fer qualsevol cosa per mantenir la seva amant al seu costat. Per exemple, promet oferir-li “perles de pluja vingudes de països on no plou” i crear un món on “l’amor serà rei”. La temàtica de la lletra és la súplica i la humilitat extrema, fins al punt que Brel mateix va dir en una entrevista que no era una cançó d’amor, sinó un “himne a la covardia dels homes”. Aquesta cançó ha ressonat amb moltes persones al llarg dels anys per la seva sinceritat i la seva capacitat de capturar l’essència del dolor i la pèrdua.
It’s the final countdown, d’Europe, en català
Gènere: Rock dur / Heavy The Final Countdown” és una cançó emblemàtica de la banda sueca de hard rock Europe, llançada el 1986. La cançó va ser escrita pel vocalista Joey Tempest, que es va inspirar en un riff de sintetitzador que havia compost el 1981. Inicialment, la cançó estava destinada a ser una introducció per als concerts de la banda, però va acabar convertint-se en el seu senzill més famós. La lletra de la cançó tracta sobre la humanitat que deixa la Terra per viatjar a Venus, i està inspirada en la cançó “Space Oddity” de David Bowie. “The Final Countdown” va assolir el número 1 en les llistes de popularitat de 25 països, inclosos el Regne Unit, França, Alemanya i Espanya. La seva melodia inconfusible i el seu riff de teclat la van convertir en un himne dels anys 80 i una de les cançons més reconegudes de la dècada.
Nothing else matters, de Metallica, en català
Gènere: Rock dur / Heavy “Nothing Else Matters” és una de les cançons més icòniques de Metallica, llançada el 1992 com a part del seu àlbum “Metallica”, també conegut com “The Black Album”. La cançó va ser escrita pel vocalista i guitarrista James Hetfield mentre estava de gira, inspirada per la seva relació a distància amb la seva xicota en aquell moment. Inicialment, Hetfield no tenia intenció de compartir la cançó amb la banda, ja que la considerava massa personal. No obstant això, el bateria Lars Ulrich va escoltar la melodia i va insistir que l’incloguessin a l’àlbum. La cançó es va convertir en un gran èxit, amb el seu to més suau i emotiu, diferent del so habitualment més dur de Metallica. “Nothing Else Matters” ha estat interpretada en nombrosos concerts; versionada per diversos artistes al llarg dels anys, s’ha consolidat com una de les balades més estimades de tots els temps.
Islands in the stream, de Dolly Parton, en català.
Gènere: Country
Je veux, de Zas, en català
Gènere: Pop francès “Je Veux” és una cançó de la cantant francesa Zaz, llançada el 2010 com a primer senzill del seu àlbum debut, també titulat “Zaz”. La cançó va ser escrita i composta per Kerredine Soltani i Tryss. “Je Veux” es va convertir ràpidament en un èxit gràcies a la seva melodia enganxosa i la seva lletra, que expressa un desig de viure una vida autèntica i senzilla, tot rebutjant la superficialitat i el materialisme. La cançó va guanyar el trofeu a la cançó original de l’any als Victoires de la Musique de 2011. Amb el seu estil de jazz i la veu distintiva de Zaz, “Je Veux” ha esdevingut un himne per a aquells que valoren la simplicitat i la felicitat per sobre de la riquesa i l’estatus social.
Smells like teen spirit, de Nirvana, en català
Gènere: Grunge / Rock alternatiu / Rock dur “Smells Like Teen Spirit” és una de les cançons més icòniques de Nirvana, llançada el 1991 com a part del seu àlbum “Nevermind”. La cançó va ser escrita pel líder de la banda, Kurt Cobain, i es va convertir en un himne de la generació grunge. La inspiració per al títol va sorgir d’una broma de Kathleen Hanna, membre de la banda Bikini Kill, que va escriure “Kurt smells like Teen Spirit” en una paret, referint-se a una marca de desodorant popular en aquell moment. Cobain va trobar la frase interessant i la va utilitzar com a títol de la cançó. El riff de guitarra distintiu i l’energia rebel de la cançó van captivar el públic, i el videoclip, ambientat en un gimnàs d’institut, va contribuir a la seva popularitat. “Smells Like Teen Spirit” va catapultar Nirvana a la fama mundial i va definir el so del rock alternatiu dels anys 90.
Ballant en la foscor, d’Ed Sheeran, en català
Gènere: Pop “Ballant en la foscor” és la versió en català de la cançó “Perfect” d’Ed Sheeran. Aquesta versió va ser creada per a l’edició 2019 de La Marató de TV3. La cançó original, “Perfect”, va ser llançada el 2017 com a part de l’àlbum “÷” (Divide) d’Ed Sheeran. Va ser escrita per Sheeran i es va convertir en un gran èxit mundial, amb la seva melodia romàntica i la seva lletra emotiva. La versió en català, “Ballant en la foscor”, va ser interpretada per diversos artistes catalans, incloent Gabriela Richardson i Miquel Fernández, i va formar part del disc de La Marató 2019. Aquesta adaptació va mantenir l’essència romàntica de la cançó original, però amb una lletra adaptada a la llengua i la cultura catalanes.
Bella Ciao en català
Gènere: cançó protesta Any: dècada dels 1800
Bella ciao és una cançó partisana que es va cantar molt durant la Segona Guerra Mundial especialment a Itàlia. Els orígens de la cançóno estan clars. La música sembla venir d’una cançó folk de Mishka Ziganoff, però l’autor de la lletra és desconegut. Es tracta d’un cant d’arrossar, molt emblemàtic, perquè expressa la pena per la duresa de la feina, sota el jou del patró i per l’esperança d’un futur llibertari. En català alguerès l’ha cantat entre d’altres Claudio Gabriel Sanna a l’àlbum “Terrer meu”.
cançons estrangeres en català · cançons angleses en català · cançons franceses en català · cançons italianes en català · versió catalana d’èxits internacionals · Greatest hits en català · Grans èxits en català ·cançons angleses en català · cançons americanes en català · cançons franceses en català
I fins i aquí el recull de grans èxits internacionals cantats en català. Si en tens algun més, no dubtis a compartir-los a la secció de comentaris, més avall.
