Quan s’origina i d’on ve la Castanyada?
La Castanyada i Tots Sants sembla que tenen el seu origen en les cultures paganes com ara la Celta. És a partir del segle IX i sota la influència cristiana, que es converteix en una commemoració dels difunts, amb un rerefons de resurrecció.
Una de les versions sobre el seu origen assegura que antigament els campaners repicaven les campanes de les esglésies durant tota la nit, fent torns entre ells i durant els descansos menjaven castanyes i bevien Moscatell per escalfar-se.
Una altra versió és que la festa de la castanyada sorgeix a finals del segle XVIII, però de fet ve dels antics àpats funeraris, en què només se servien llegums, fruita seca i els pans votius de l’oferta als difunts en els funerals, conegut popularment com a panets, panellets o panellons. L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.
El 2020, la castanyada coincidirà amb la lluna plena.
Origen etimològic de la paraula castanya
La paraula castanya ve de el llatí castanea, mot que per si sol designava l’arbre, el castanyer, i no pas el fruit, que pròpiament es denominava nux castanea (literalment, “nou castanya, nou del castanyer”).
Què és la Castanyada
La Castanyada és una festa popular que se celebra a Catalunya la nit del 31 d’octubre, just abans de Tot Sants, que és el dia 1 de Novembre, quan comencen les celebracions en honor dels difunts…
Aquí teniu un vídeo sobre la castanyada de l’interessant canal OK Català (feu clic al canal per accedir-hi)
La castanyada d’en Rickus
Un altre canal en català que fa prou patxoca: Rickus animació infantil
Propietats de la castanya
La castanya és la fruita del castanyer, arbre de la família de les fagàcies. És comestible i molt apreciada com a aliment a algunes parts del món. Als Països Catalans protagonitza, junt amb els panellets i els moniatos, la tradicional festa de la Castanyada. Són una font natural de minerals, entre els quals destaquen: fòsfor, calci, ferro, zinc, magnesi… pels quals se li atribueixen propietats antiinflamatòries i vasculars.
Dites, frases fetes i refranys sobre les castanyes i la castanyada
A la tardor, bellotes i castanyes
Al novembre, castanyes
Amb castanyes, vi de Pasqües.
Any de bolets, any de castanyes,
Cargol treu banyes que el teu pare cou castanyes.
Castanya bullida, castanya ensopida
Castanya sencera al foc peta.
Castanya torrada i calenta escalfa les mans… i el ventre.
Castanyes per Nadal saben bé i es paeixen mal.
De castanyes, qui més en pela més en menja.
Donar una castanya
El mal de migranya es cura amb castanya.
La castanya pel maig ja reganya.
Les castanyes per Nadal es mengen bé i es paeixen mal.
Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates.
Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.
Pel novembre, bones torrades, castanyades i bunyolades.
Pel novembre, castanyes i nous.
Pel novembre, cull les nogues i les castanyes.
Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.
Per Sant Cebrià, castanyes a la mà.
Per Sant Eugeni, les castanyes al foc, la llenya a la llar i les ovelles a guardar.
Per Sant Lluc, la castanya salta del pelluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc.
Per Sant Martí, castanyes i novell vi.
Per Tots Sants castanyes i per Nadal torrons.
Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes.
Portar una castanya a la butxaca, cura el mal de cap i les morenes.
Semblar-se com un ou a una castanya.
Si per Santa Magdalena plou, es podreix la castanya i la nou.
Treure les castanyes del foc
Mems castanyada
