Origen de la Castanyada

Què és i d’on ve la castanyada?

Quan s’origina i d’on ve la Castanyada?

La  Castanyada i Tots Sants sembla que tenen el seu origen en les cultures paganes com ara la Celta. És a partir del segle IX i sota la influència cristiana,  que es converteix en una commemoració dels difunts, amb un rerefons de resurrecció.

Una de les versions sobre el seu origen assegura que antigament els campaners repicaven les campanes de les esglésies durant tota la nit, fent torns entre ells i durant els descansos menjaven castanyes i bevien Moscatell per escalfar-se.

Una altra versió és que la festa de la castanyada sorgeix a finals del segle XVIII, però de fet ve dels antics àpats funeraris, en què només se servien llegums, fruita seca i els pans votius de l’oferta als difunts en els funerals, conegut popularment com a panets, panellets o panellons. L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

El 2020, la castanyada coincidirà amb la lluna plena.

Origen etimològic de la paraula castanya

La paraula castanya ve de el llatí castanea, mot que per si sol designava l’arbre, el castanyer, i no pas el fruit, que pròpiament es denominava nux castanea (literalment, “nou castanya, nou del castanyer”).

Què és la Castanyada

La Castanyada és una festa popular que se celebra a Catalunya la nit del 31 d’octubre, just abans de Tot Sants, que és el dia 1 de Novembre, quan comencen les celebracions en honor dels difunts…

Aquí teniu un vídeo sobre la castanyada de l’interessant canal OK Català (feu clic al canal per accedir-hi)

La castanyada d’en Rickus

Un altre canal en català que fa prou patxoca: Rickus animació infantil

Propietats de la castanya

La castanya és la fruita del castanyer, arbre de la família de les fagàcies. És comestible i molt apreciada com a aliment a algunes parts del món. Als Països Catalans protagonitza, junt amb els panellets i els moniatos, la tradicional festa de la Castanyada. Són una font natural de minerals, entre els quals destaquen: fòsfor, calci, ferro, zinc, magnesi… pels quals se li atribueixen propietats antiinflamatòries i vasculars.

castanya
castanyada
castanyera

Dites, frases fetes i refranys sobre les castanyes i la castanyada

A la tardor, bellotes i castanyes
Al novembre, castanyes
Amb castanyes, vi de Pasqües.
Any de bolets, any de castanyes,
Cargol treu banyes que el teu pare cou castanyes.

Castanya bullida, castanya ensopida
Castanya sencera al foc peta.
Castanya torrada i calenta escalfa les mans… i el ventre.
Castanyes per Nadal saben bé i es paeixen mal.
De castanyes, qui més en pela més en menja.


Donar una castanya
El mal de migranya es cura amb castanya.
La castanya pel maig ja reganya.
Les castanyes per Nadal es mengen bé i es paeixen mal.
Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates.


Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.
Pel novembre, bones torrades, castanyades i bunyolades.
Pel novembre, castanyes i nous.
Pel novembre, cull les nogues i les castanyes.
Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.


Per Sant Cebrià, castanyes a la mà.
Per Sant Eugeni, les castanyes al foc, la llenya a la llar i les ovelles a guardar.
Per Sant Lluc, la castanya salta del pelluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc.
Per Sant Martí, castanyes i novell vi.
Per Tots Sants castanyes i per Nadal torrons.
Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes.
Portar una castanya a la butxaca, cura el mal de cap i les morenes.
Semblar-se com un ou a una castanya.
Si per Santa Magdalena plou, es podreix la castanya i la nou.
Treure les castanyes del foc

Mems castanyada

mem castanyada
memes castanyada
mem castanya
mem castanyada
meme castanya
meme castanyada
Meme castanyada
mem castanyada
memes castanyada

El dia dels Sants Innocents a altres països

Tradicions

El dia de les innocentades a altres països

El dia dels Sants Innocents, que a Catalunya se celebra el 28 de desembre, es commemora la matança dels Innocents (vegeu el següent paràgraf). Se celebra arreu d’Espanya i a diferents països hispanoamericans, i és semblant a l’anglosaxó April Fool’s day (Dia dels folls d’abril), al francès Poisson d’avril (Peix d’abril), o a l’italià Pesce d’aprile (Peix d’abril), amb la diferència que aquests últims tres se celebren l’1 d’abril.

Origen del dia dels sants innocents

La matança dels Innocents és un episodi del Nou Testament, que apareix concretament a l’Evangeli segons Mateu (Mt 2, 16-18). El relat tracta sobre l’ordre donada per Herodes el Gran d’executar els nens nascuts a Betlem menors de dos anys amb el propòsit de matar Jesús… Lletjot.

Regne Unit i Estats Units: April Fools’ Day (Dia dels babaus d’abril )

L’April Fools Day anglosaxó, que es pot traduir com a dia de les bromes d’abril o dia dels inocents d’abril és un dia dedicat a les bromes (que cau el dia 1 d’abril).

Al Regne Unit, de vegades s’anuncia que ha estat una broma, tot cridant “April’s Fool!” (babau d’abril!) a la víctima, que es converteix, així, en el “babau d’abril”.

A Anglaterra, un “babau” o “fool” és conegut amb diferents noms arreu del país, com ara “fideu”, “gob”, “gobby” o “noddy” (que vol dir tòtil, tanoca o enze).

Ja veieu, aquesta festivitat tan peculiar i divertida de fet també se celebra a Polònia, França, Finlàndia, Àustria, Austràlia, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Regne Unit, Portugal, Estats Units, Brasil i Canadà. Equival al dia dels Sants Innocents, que se celebra el 28 de desembre a l’Estat espanyol i Hispanoamèrica.

Escòcia: Huntigowk Day

A Escòcia, l’April Fools’ Day s’anomena Huntigowk Day. Termes alternatius en gaèlic serien Là na Gocaireachd (que significa dia del babau) o Là Ruith na Cuthaige (que vol dir el dia de córrer el cucut). La broma típica és demanar a algú que faci arribar un missatge segellat on suposadament demana ajuda d’alguna mena. De fet, el missatge diu una cosa així com No riguis, no somriguis. persegueix el gowk una altra milla. El destinatari, en llegir-lo, explicarà que només pot ajudar si contacta primer amb una altra persona i li envia un missatge idèntic, amb el mateix resultat. I així anar fent.

Irlanda

A Irlanda, era tradicional confiar a la víctima una “carta important” que es lliurava a una persona . Aquella persona llegiria la carta i, tot seguit, demanaria a la víctima que la portés a una altra persona, etc. La carta, en obrir-la, contenia les paraules “envia-la a un altre babau“.

França: Poisson d’avril (Peix d’abril)

Un Peix d’abril (poisson d’avril) és una broma que es fa l’1 d’abril a França als coneguts, amics i familiars. També se sol fer als mitjans de comunicació, a la premsa, la ràdio, la televisió i Internet.

Com en el cas de la llufa, una altra broma de l’1 d’abril és penjar un peix (sovint fet de paper) a la l’esquena d’algú.

L’apel·latiu peix o peix d’abril, que rep la víctima de les bromes, té a veure amb el zodíac: el sol abandonava la constel·lació de Peixos.

Països nòrdics: Aprilsnar / Aprillipäivä

Danesos, finlandesos, islandesos, noruecs i suecs celebren, l’1 d’abril, el Dia dels Abrils (Aprilsnar en danès; Aprillipäivä en finès). Molts mitjans de comunicació publiquen una innocentada, Normalment apareix a primera pàgina, tot i que no al titular.

Però… per què l’1 d’abril?

A mitjan segle segle XVI, les celebracions de Cap d’Any començaven el 25 de març i culminaven una setmana després. El 3 de Gener de 1565, amb l’Edicte de Rosselló, el rei va establir que l’Any Nou es traslladés a l’1 de gener.

Doncs bé, sembla que molts francesos i les colònies protestants americanes van trigar a adoptar el calendari del Papa Gregori XIII (conegut com a calendari gregorià), i van seguir celebrant l’any nou des del 25 de març fins l’1 d’abril. Per això, els nord-americans eren considerats babaus o ximples (fools), i se’ls va posar l’etiqueta de “babaus d’abril”(April fools).

Origen del Tió

D’on ve la tradició de fer cagar el tió?

Una peculiar tradició catalana

A la secció de tradicions, avui parlarem d’un tronc català que, tant si us ho creieu com si no, caga torrons, caramels i joguines per Nadal.
El Tió —popularment també anomenat Tió de Nadal o Caga Tió — és un tronc de fusta amb una cara somrient pintada en un extrem.
El dia de Nadal — o, en algunes llars, la nit de Nadal—, per fer-lo defecar, es colpeja el Tió amb un pal mentre es canten diverses cançons. Després de picar el Tió suaument amb un pal durant la cançó, es colpeja més fort a l’última estrofa. Aleshores algú — habitualment un nen, tot i que també pot ser un adult— posa la mà sota la manta i agafa un regal.

Origen de fer cagar el Tió

Però d’on ve la tradició del Tió? Aquesta tradició pagana, coneguda com fer cagar el Tió de Nadal, té un origen rural i, a part de Catalunya, també es pot trobar a algunes zones d’Aragó i a Occitània (al sud de França).

El Tió era un tronc que es cremava a la llar de foc i després s’escampaven les seves cendres perquè es creia que tenien propietats protectores. D’alguna manera servia per a simbolitzar un canvi de cicle o, si es vol, el canvi d’any. Es creia que el Tió representava la naturalesa adormida a l’hivern, i que era portador de la seva abundància. És per això que, al donar-li cops de bastó, el que es fa és despertar-lo, és a dir, despertar la naturalesa que ens regala els seus fruits (d’aquí el regal “defecat” pel tronc).

Aquest costum es va estendre els segles XVIII i XIX. Després va passar a les grans ciutats. Al cap d’unes dècades en les que la tradició va caure una mica en l’oblit, va tornar amb força als anys 1960. És a partir d’aleshores que se li pinta una cara, se li posa una barretina i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred.

Cançó del Tió

Com ja hem dit, mentre es colpeja el Tió, se sol cantar una cançó (n’hi ha unes quantes). Aquesta n’és un exemple:

El dia de Nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera,
el pollí a dalt del pi,
toca, toca el violí;
ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons;
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats;
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors;
torrons d’avellana,
torrons de pinyó,
caga Tió,
si no et donaré
un cop de bastó.

Tió electrònic

Vegeu també: