El dia dels Sants Innocents a altres països

Tradicions

El dia de les innocentades a altres països

El dia dels Sants Innocents, que a Catalunya se celebra el 28 de desembre, es commemora la matança dels Innocents (vegeu el següent paràgraf). Se celebra arreu d’Espanya i a diferents països hispanoamericans, i és semblant a l’anglosaxó April Fool’s day (Dia dels folls d’abril), al francès Poisson d’avril (Peix d’abril), o a l’italià Pesce d’aprile (Peix d’abril), amb la diferència que aquests últims tres se celebren l’1 d’abril.

Origen del dia dels sants innocents

La matança dels Innocents és un episodi del Nou Testament, que apareix concretament a l’Evangeli segons Mateu (Mt 2, 16-18). El relat tracta sobre l’ordre donada per Herodes el Gran d’executar els nens nascuts a Betlem menors de dos anys amb el propòsit de matar Jesús… Lletjot.

Regne Unit i Estats Units: April Fools’ Day (Dia dels babaus d’abril )

L’April Fools Day anglosaxó, que es pot traduir com a dia de les bromes d’abril o dia dels inocents d’abril és un dia dedicat a les bromes (que cau el dia 1 d’abril).

Al Regne Unit, de vegades s’anuncia que ha estat una broma, tot cridant “April’s Fool!” (babau d’abril!) a la víctima, que es converteix, així, en el “babau d’abril”.

A Anglaterra, un “babau” o “fool” és conegut amb diferents noms arreu del país, com ara “fideu”, “gob”, “gobby” o “noddy” (que vol dir tòtil, tanoca o enze).

Ja veieu, aquesta festivitat tan peculiar i divertida de fet també se celebra a Polònia, França, Finlàndia, Àustria, Austràlia, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Regne Unit, Portugal, Estats Units, Brasil i Canadà. Equival al dia dels Sants Innocents, que se celebra el 28 de desembre a l’Estat espanyol i Hispanoamèrica.

Escòcia: Huntigowk Day

A Escòcia, l’April Fools’ Day s’anomena Huntigowk Day. Termes alternatius en gaèlic serien Là na Gocaireachd (que significa dia del babau) o Là Ruith na Cuthaige (que vol dir el dia de córrer el cucut). La broma típica és demanar a algú que faci arribar un missatge segellat on suposadament demana ajuda d’alguna mena. De fet, el missatge diu una cosa així com No riguis, no somriguis. persegueix el gowk una altra milla. El destinatari, en llegir-lo, explicarà que només pot ajudar si contacta primer amb una altra persona i li envia un missatge idèntic, amb el mateix resultat. I així anar fent.

Irlanda

A Irlanda, era tradicional confiar a la víctima una “carta important” que es lliurava a una persona . Aquella persona llegiria la carta i, tot seguit, demanaria a la víctima que la portés a una altra persona, etc. La carta, en obrir-la, contenia les paraules “envia-la a un altre babau“.

França: Poisson d’avril (Peix d’abril)

Un Peix d’abril (poisson d’avril) és una broma que es fa l’1 d’abril a França als coneguts, amics i familiars. També se sol fer als mitjans de comunicació, a la premsa, la ràdio, la televisió i Internet.

Com en el cas de la llufa, una altra broma de l’1 d’abril és penjar un peix (sovint fet de paper) a la l’esquena d’algú.

L’apel·latiu peix o peix d’abril, que rep la víctima de les bromes, té a veure amb el zodíac: el sol abandonava la constel·lació de Peixos.

Països nòrdics: Aprilsnar / Aprillipäivä

Danesos, finlandesos, islandesos, noruecs i suecs celebren, l’1 d’abril, el Dia dels Abrils (Aprilsnar en danès; Aprillipäivä en finès). Molts mitjans de comunicació publiquen una innocentada, Normalment apareix a primera pàgina, tot i que no al titular.

Però… per què l’1 d’abril?

A mitjan segle segle XVI, les celebracions de Cap d’Any començaven el 25 de març i culminaven una setmana després. El 3 de Gener de 1565, amb l’Edicte de Rosselló, el rei va establir que l’Any Nou es traslladés a l’1 de gener.

Doncs bé, sembla que molts francesos i les colònies protestants americanes van trigar a adoptar el calendari del Papa Gregori XIII (conegut com a calendari gregorià), i van seguir celebrant l’any nou des del 25 de març fins l’1 d’abril. Per això, els nord-americans eren considerats babaus o ximples (fools), i se’ls va posar l’etiqueta de “babaus d’abril”(April fools).

Origen del Tió

D’on ve la tradició de fer cagar el tió?

Una peculiar tradició catalana

A la secció de tradicions, avui parlarem d’un tronc català que, tant si us ho creieu com si no, caga torrons, caramels i joguines per Nadal.
El Tió —popularment també anomenat Tió de Nadal o Caga Tió — és un tronc de fusta amb una cara somrient pintada en un extrem.
El dia de Nadal — o, en algunes llars, la nit de Nadal—, per fer-lo defecar, es colpeja el Tió amb un pal mentre es canten diverses cançons. Després de picar el Tió suaument amb un pal durant la cançó, es colpeja més fort a l’última estrofa. Aleshores algú — habitualment un nen, tot i que també pot ser un adult— posa la mà sota la manta i agafa un regal.

Origen de fer cagar el Tió

Però d’on ve la tradició del Tió? Aquesta tradició pagana, coneguda com fer cagar el Tió de Nadal, té un origen rural i, a part de Catalunya, també es pot trobar a algunes zones d’Aragó i a Occitània (al sud de França).

El Tió era un tronc que es cremava a la llar de foc i després s’escampaven les seves cendres perquè es creia que tenien propietats protectores. D’alguna manera servia per a simbolitzar un canvi de cicle o, si es vol, el canvi d’any. Es creia que el Tió representava la naturalesa adormida a l’hivern, i que era portador de la seva abundància. És per això que, al donar-li cops de bastó, el que es fa és despertar-lo, és a dir, despertar la naturalesa que ens regala els seus fruits (d’aquí el regal “defecat” pel tronc).

Aquest costum es va estendre els segles XVIII i XIX. Després va passar a les grans ciutats. Al cap d’unes dècades en les que la tradició va caure una mica en l’oblit, va tornar amb força als anys 1960. És a partir d’aleshores que se li pinta una cara, se li posa una barretina i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred.

Cançó del Tió

Com ja hem dit, mentre es colpeja el Tió, se sol cantar una cançó (n’hi ha unes quantes). Aquesta n’és un exemple:

El dia de Nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera,
el pollí a dalt del pi,
toca, toca el violí;
ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons;
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats;
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors;
torrons d’avellana,
torrons de pinyó,
caga Tió,
si no et donaré
un cop de bastó.

Vegeu també: