Origen del Ti贸

D’on ve la tradici贸 de fer cagar el ti贸?

Una peculiar tradici贸 catalana

A la secci贸 de tradicions, avui parlarem d鈥檜n tronc catal脿 que, tant si us ho creieu com si no, caga torrons, caramels i joguines per Nadal.
El聽Ti贸聽鈥攑opularment tamb茅 anomenat Ti贸 de Nadal o Caga Ti贸 鈥 茅s un tronc de fusta amb una cara somrient pintada en un extrem.
El dia de Nadal 鈥 o, en algunes llars, la nit de Nadal鈥, per fer-lo defecar, es colpeja el Ti贸 amb un pal mentre es canten diverses can莽ons.聽Despr茅s de picar el Ti贸 suaument amb un pal durant la can莽贸, es colpeja m茅s fort a l’煤ltima estrofa.聽Aleshores alg煤 鈥 habitualment un nen, tot i que tamb茅 pot ser un adult鈥 posa la m脿 sota la manta i agafa un regal.

Origen de fer cagar el Ti贸

Per貌 d’on ve la tradici贸 del Ti贸? Aquesta tradici贸 pagana, coneguda com fer cagar el Ti贸 de Nadal, t茅 un origen rural i, a part de Catalunya, tamb茅 es pot trobar a algunes zones d’Arag贸 i a Occit脿nia (al sud de Fran莽a).

El Ti贸 era un tronc que es cremava a la llar de foc i despr茅s s’escampaven les seves cendres perqu猫 es creia que tenien propietats protectores. D’alguna manera servia per a simbolitzar un canvi de cicle o, si es vol, el canvi d’any. Es creia que el Ti贸 representava la naturalesa adormida a l’hivern, i que era portador de la seva abund脿ncia. 脡s per aix貌 que, al donar-li cops de bast贸, el que es fa 茅s despertar-lo, 茅s a dir, despertar la naturalesa que ens regala els seus fruits (d’aqu铆 el regal “defecat” pel tronc).

Aquest costum es va estendre els segles XVIII i XIX. Despr茅s va passar a les grans ciutats. Al cap d’unes d猫cades en les que la tradici贸 va caure una mica en l’oblit, va tornar amb for莽a als anys 1960. 脡s a partir d’aleshores que se li pinta una cara, se li posa una barretina i se’l tapa amb una manta perqu猫 no passi fred.

Can莽贸 del Ti贸

Com ja hem dit, mentre es colpeja el Ti贸, se sol cantar una can莽贸 (n’hi ha unes quantes). Aquesta n’茅s un exemple:

El dia de Nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera,
el poll铆 a dalt del pi,
toca, toca el viol铆;
ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons;
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que s贸n un poc salats;
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors;
torrons d’avellana,
torrons de piny贸,
caga Ti贸,
si no et donar茅
un cop de bast贸.

Vegeu tamb茅:

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *