Una peculiar tradició catalana
A la secció de tradicions, avui parlarem d’un tronc català que, tant si us ho creieu com si no, caga torrons, caramels i joguines per Nadal.
El Tió —popularment també anomenat Tió de Nadal o Caga Tió — és un tronc de fusta amb una cara somrient pintada en un extrem.
El dia de Nadal — o, en algunes llars, la nit de Nadal—, per fer-lo defecar, es colpeja el Tió amb un pal mentre es canten diverses cançons. Després de picar el Tió suaument amb un pal durant la cançó, es colpeja més fort a l’última estrofa. Aleshores algú — habitualment un nen, tot i que també pot ser un adult— posa la mà sota la manta i agafa un regal.
Origen de fer cagar el Tió
Però d’on ve la tradició del Tió? Aquesta tradició pagana, coneguda com fer cagar el Tió de Nadal, té un origen rural i, a part de Catalunya, també es pot trobar a algunes zones d’Aragó i a Occitània (al sud de França).
El Tió era un tronc que es cremava a la llar de foc i després s’escampaven les seves cendres perquè es creia que tenien propietats protectores. D’alguna manera servia per a simbolitzar un canvi de cicle o, si es vol, el canvi d’any. Es creia que el Tió representava la naturalesa adormida a l’hivern, i que era portador de la seva abundància. És per això que, al donar-li cops de bastó, el que es fa és despertar-lo, és a dir, despertar la naturalesa que ens regala els seus fruits (d’aquí el regal “defecat” pel tronc).
Aquest costum es va estendre els segles XVIII i XIX. Després va passar a les grans ciutats. Al cap d’unes dècades en les que la tradició va caure una mica en l’oblit, va tornar amb força als anys 1960. És a partir d’aleshores que se li pinta una cara, se li posa una barretina i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred.
Cançó del Tió
Com ja hem dit, mentre es colpeja el Tió, se sol cantar una cançó (n’hi ha unes quantes). Aquesta n’és un exemple:
El dia de Nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera,
el pollí a dalt del pi,
toca, toca el violí;
ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons;
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats;
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors;
torrons d’avellana,
torrons de pinyó,
caga Tió,
si no et donaré
un cop de bastó.
Tió electrònic
Vegeu també:
