Origen del Tió

D’on ve la tradició de fer cagar el tió?

Una peculiar tradició catalana

A la secció de tradicions, avui parlarem d’un tronc català que, tant si us ho creieu com si no, caga torrons, caramels i joguines per Nadal.
El Tió —popularment també anomenat Tió de Nadal o Caga Tió — és un tronc de fusta amb una cara somrient pintada en un extrem.
El dia de Nadal — o, en algunes llars, la nit de Nadal—, per fer-lo defecar, es colpeja el Tió amb un pal mentre es canten diverses cançons. Després de picar el Tió suaument amb un pal durant la cançó, es colpeja més fort a l’última estrofa. Aleshores algú — habitualment un nen, tot i que també pot ser un adult— posa la mà sota la manta i agafa un regal.

bosses en català

Origen de fer cagar el Tió

Però d’on ve la tradició del Tió? Aquesta tradició pagana, coneguda com fer cagar el Tió de Nadal, té un origen rural i, a part de Catalunya, també es pot trobar a algunes zones d’Aragó i a Occitània (al sud de França).

El Tió era un tronc que es cremava a la llar de foc i després s’escampaven les seves cendres perquè es creia que tenien propietats protectores. D’alguna manera servia per a simbolitzar un canvi de cicle o, si es vol, el canvi d’any. Es creia que el Tió representava la naturalesa adormida a l’hivern, i que era portador de la seva abundància. És per això que, al donar-li cops de bastó, el que es fa és despertar-lo, és a dir, despertar la naturalesa que ens regala els seus fruits (d’aquí el regal “defecat” pel tronc).

Aquest costum es va estendre els segles XVIII i XIX. Després va passar a les grans ciutats. Al cap d’unes dècades en les que la tradició va caure una mica en l’oblit, va tornar amb força als anys 1960. És a partir d’aleshores que se li pinta una cara, se li posa una barretina i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred.

Cançó del Tió

Com ja hem dit, mentre es colpeja el Tió, se sol cantar una cançó (n’hi ha unes quantes). Aquesta n’és un exemple:

El dia de Nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera,
el pollí a dalt del pi,
toca, toca el violí;
ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons;
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats;
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors;
torrons d’avellana,
torrons de pinyó,
caga Tió,
si no et donaré
un cop de bastó.

Tió electrònic

Vegeu també:

El Caganer

No us perdeu els vídeos amb les versions franceses i alemanes del caganer! També hi trobareu poemes escatològics.

El caganer: una tradició entranyable

Un bloc com aquest no podia deixar de retre homenatge a la figura catalana més escatològica de les que es fan i es desfan: el caganer. Sí, els catalans tenim una evident tendència a l’escatologia. Des del caganer i el cagadubtes al tió… és quelcom que per algun motiu que no sabem explicar, ens surt de dins.

El caganer (també existeixen caganeres, què us heu pensat!) és una figura representada en l’acte de la defecació que apareix als pessebres de Catalunya i de les zones veïnes amb cultura catalana com Andorra, València i la Catalunya del nord. És més popular i estesa en aquestes àrees, però també es pot trobar —com podeu veure més avall— a Múrcia, Portugal i el sud d’Itàlia (Nàpols).

Tradicionalment, la figura està representada com un camperol, que duu la barretina i els pantalons vermells tradicionals mig abaixats, tot deixant al descobert el cul mentre fa les seves necessitats.

Avui dia es poden trobar caganers tant durant les festes de Nadal (especialment a les fires) com durant tot l’any (sobre tot a botigues de souvenirs). Podem trobar tota mena de caganers. Les darreres dècades s’ha posat de moda que els protagonitzin personatges famosos: des de jugadors de futbol a polítics, personatges de ficció o artistes.

Origen del caganer

Segons la societat Amics del Caganer , es creu que es va incloure al pessebre cap a finals del segle XVII o principis del segle XVIII, durant el període barroc. Però segons sembla, es van trobar unes restes a prop de Tornabous, a l’Urgell, que mostraven un sant guerrer ibèric que defecava. El fet va generar una discussió entre l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament d’Arqueologia de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya sobre si es pot considerar que la troballa és un proto-caganer (fet que situaria l’origen d’aquesta tradició molt abans que no es pensava) o només una representació d’un ritual de combat anterior.

També es creu que el caganer va sorgir com a metàfora de fertilització de la terra (prosperitat) o que servia per a representar en el pessebre els nounats que passaven a formar part de la família, atès que un bebè bàsicament plora, menja i defeca.

Exemples

El pessebre ha quedat perfecte. Només li falta el caganer.

A la fira de Santa Llúcia pots trobar parades amb caganers de tota mena.

Etimologia del mot caganer

Del llatí cacare, i aquest del protoindoeuropeu kakka-, “excrement”. El sufix -er indica ofici o activitat.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

Poesia i versos sobre l’acte de defecar (amb perdó)

#1 El plaer de cagar

Dels plaers sense pecar,
el més dolç és el cagar,
amb un diari estès
i un cigarret encès
queda el cul immaculat
i la merda al seu forat.

#2 Amor de merda

Que trist és estimar sense ser estimat,
però més trist és cagar
sense haver esmorzat.

fer volar coloms
faig volar coloms
expressions catalanes
expressions en català
dites populars
dessuadora

#3 Escriptors de lavabo

Els escriptors de lavabo són poetes d’ocasió
que busquen entre la merda
la seva font d’inspiració.

#4 Pensa en els que vindran després

Caga tranquil, caga sense pena,
però no t’oblidis d’estirar la cadena…

#5 Poeta de merda

En aquest lloc sagrat
que visita tanta gent,
on fa força el més covard
i es caga el més valent,
m’acomiado tot dient,
de la femta hem fet un art!

I fins aquí aquests versos de merda. Passem a veure què tenim en altres indrets del món i en altres idiomes…

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

Caganer en anglès

Caganer en anglès es tradueix com a “crapper” o “shitter” . Per a “shitter” s’entén una persona —o qualsevol altre animal— amb propensió a defecar freqüentment. Per exemple:

Craig is a shitter: the first thing he does when he comes over is go for a shit.

En Craig és un caganer: la primera cosa que fa quan ve a casa és anar a cagar.

Aquí podeu veure un vídeo del show d’Stephen Fry, un actor i còmic anglès que probablement us sona d’haver vist en més d’una pel·lícula. En el programa surt el tema de les tradicions escatològiques catalanes, i més concretament la del caganer.

També se’n fan ressó la BBC a Catalonia’s beloved scatological Christmas custom, o a l’article del Daily mail: The strangest Christmas traditions from around the world revealed… entre d’altres.

Però els britànics també gaudeixen del potencial poètic de l’escatologia, sinó llegiu aquest vers:

Traducció (lliure per a salvar la rima):
Aquí assegut amb el cor trencat,
procuro cagar però només surten pets.
Llavors després una llufa he intentat
però va i em cago als calçotets!

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

El caganer francès

La versió francesa del caganer va ser el “Père la Colique” (literalment, “pare còlic”), una joguina que consistia en una figura ajaguda a la gatzoneta que va aparèixer cap els anys 30. Es col·locava un recanvi en un forat i expedia una substància carbònica negra. Aquesta joguina, tan escatològica com divertida, va fer riure els nens des dels anys cinquanta fins als vuitanta. Al començament del vídeo podeu veure com funcionava:

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

El caganer alemany

A Alemània, tenien una joguina molt semblant al “père la colique” francès, que anomenaven “Choleramännchen” (literalment, “l’home del còlera”). Funcionava d’una manera molt semblant a la joguina francesa, tal com podeu apreciar al vídeo:


I parlant del país de l’Oktoberfest, fins i tot l’Spiegel Online es fa ressó de la tendència escatològica dels catalans…

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

El caganer a Múrcia

A Múrcia també existeix aquesta tradició, i l’anomenen “Cagón”.

Traducció* (lliure per a conservar la rima):
Dels plaers sense pecar,
el més dolç és el cagar,
amb un diari estès
i un cigarret encès
queda el cul immaculat
i la merda al seu forat.

*Tradït per als companys i les companyes de la Catalunya Nord.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

El caganer a Nàpols

A Nàpols també existeix aquesta figura, i l’anomenen “cacone” o “pastore che caca” (respectivament, “caganer” i “pastor que caga”). Per cert, aquí teniu un article interessant sobre la figura del caganer (en italià): Il “pastore” la fa nel presepe? E’ tradizione.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

El Caganer a Portugal

A Portugal també existeix la tradició dels caganers, que es coneixen amb el nom de “cagões“.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és caganer-boto-700x336.png

Si no t’agrada l’escatologia, sempre pots triar publicacions més pulcres i refinades, com: el més calent és a l’aigüera, tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, sopar de duro, bufar i fer ampolles, fer el préssec, oli en un llum… També descobriràs moltes il·lustracions, traduccions dels nostres modismes, versos, dites i frases fetes a altres idiomes. Gràcies per visitar-nos!